JKLMN
!"#!$%&%"!"#!'()&""
"
"
"
"
"
*+
!!"!'%(,-&$"."*/01"
"
"
"
"
"
0+
!!!")!,&2(3"$,-&'(3""
"
"
"
""""""""""""""""""*45
-!-6!78,&9!&" " """"""""""""""" &;,('('%"2("-(,6<'""
"
"
"
"""""""""""""""""":1:
"
"
"
"""""""""""""""""":15
BIBLIOGRAFÍA Sobre Berlín Rave, Rolf, Modern architecture in Berlin : 466 examples from 1900 to the present day / selected and described by Rolf Rave. Stu•gart : Axel Menges, 2009 Berlin : the architecture guide / Rainer Haubrich, Hans Wolfgang Hoffmann, Philipp Meuser ; edited by Markus Sebas•an Braun ; photographs by Andreas Muh. [Berlin] : Braun, cop. 2006 Phillips, Duane, Berlin : a guide to recent architecture / Duane Phillips and Alexandra Geyer London : Batsford, 2003 Images of the new Berlin = Das neue Berlin in bildern = El nuevo Berlín en imágenes. Berlin : Jovis, cop. 2001 Hans S•mmann, ed., Berlino. Fisionomia di una grande ci•à. 1940-1953-19892000-2010. Milano: Skira, 2000
Fagiani, Maria Luisa, Ci•à, cinema, società. Immaginari urbani negli Usa e in Italia. Roma: Franco Angeli Editore, 2008 Perrella, M. Mancini, ed., Michelangelo Antonioni, Archite•ure della visione. Madrid: Coneditor, 1986 Interbau 1957 Blasco, José Antonio, De la Weissenhof (1927) a la Interbau (1957): los extremos temporales del urbanismo funcional canónico (en Europa). Febrero 2015. h•p:// urban-networks.blogspot.com.es Girbau Roura, Joaquim, 1957 Interbau - Barcelona: base per a la innovació. Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona. h•p:// www.tesisenred.net/handle/10803/286275 Interbau Berlin 1957. [Berlin] : Interna•onal Bauausstellung Berlin. Catàleg de l’exposició celebrada a Berlin del 6 de juliol al 29 de setembre de 1957
Trebbi, Giorgio, La Ricostruzione di una ci•à : Berlino 1945-1975. Milano : Gabriele Mazzo•a, 1978 Riley, Terence, Mies in Berlin / Terence Riley, Barry Bergdoll ; with essays by Vittorio Magnano Lampugnani et al.]. New York : The Museum of Modern Art, cop. 2001 Cinema i ciutat Bisciglia, Sergio, L’immagine della ci•à nel cinema. Bari: Progedit 2013 272
Saber ver la arquitectura. Berlín
Mirades urbanes Calvino, Italo. Le ci•à invisibili. Milano: Mondadori, 1996 Ghel, Jan, La humanización del espacio urbano. La visa entre los edificios. Barcelona: Editorial Reverté, 2006 (Versión original 1971) Solà-Morales Manuel, La urbanitat de la arquitectura. Conferencia inaugural curso 2009-2010. ETSAB Barcelona
Solà-Morales Manuel, “Espacios públicos y espacios colec•vos”. En De cosas urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 2008 Monteys, Xavier, El plaer de la ciutat. Colección Microgrames n.3. Girona: Documenta Universitaria, 2012
Mayorga, Miguel; Fontana, M.Pia, Espacios de centralidad urbana y redes de infraestructura. La urbanidad en cuatro proyectos urbanos. Bitácora de estudios territoriales, núm. 21. Bogotá: Ediciones UNAL, 2012 Fontana, M.Pia, El espacio urbano moderno. El Conjunto Tequendama Bavaria en Bogotá. 1950-1982. Tesis doctoral. UPC. 2012
AA. VV., Cota cero, DPA n. 21. Barcelona: Edicions UPC, 2005. Bacon, Edmund, Design of ci•es. London: Thames & Hudson, 1967
Fontana, M.P., Capdeferro, Bet, Passatge a Ámsterdam. Gerona Documenta Universitaria, 2010
Fontana, M.P., Mayorga, M., Le Corbusier: Arquitectura urbana. Millowners Associa•on Building 1954. Ahmedabad. Carpenter Center 1961-64 Cambridge. Congreso Internacional: Le Corbusier 2015 50 Years Later. Valencia 18/20 de noviembre 2015 Escuela Técnica Superior de Arquitectura-Universidad Politécnica de Valencia (UPV). Fontana, M.P., Entre el espacio público y el espacio privado: el espacio colec•vo en el piano terra de la ciudad. El Conjunto Tequendama-Bavaria en Bogotá. Una lección de urbanidad . I Foro Internacional sobre espacio público. Bogotá. 30-31 de Julio de 2014. Departamento Administra•vo de la Defensoría del Espacio Público Llanos, I., Henao, E., Fontana, M.P., Mayorga, M., Obregón Valenzuela en Bogotá. Doce arquitecturas urbanas. 1949-1969. Manizales: Ediciones UNAL Manizales. 2012 Saber ver la arquitectura. Berlín
275
APRENENT DE BERLÍN: Reflexions sobre el curs En aquest curs sobre Berlin he pogut aprendre sobre una ciutat d’una manera completament diferent. Normalment comencem a estudiar com es va començar a formar la ciutat, el nucli històric i la seva expansió al llarg dels anys – en aquest cas era impossible. Berlin és una ciutat diferent de la resta, no la podem reconèixer a par•r de les seves traces va ser una ciutat totalment destruïda, dividida... i finalment reconstruïda en molt poc temps sense un patró definit. Això ha fet que haguem de trobar una altra forma d’entendre el lloc. Escollint els temes del Tiergarten, tant l’agrupació d’habitatges de l’Interbau com els equipaments al seu voltant; la relació del riu amb la ciutat; els seus carrers principals, i les traces del mur, crec que ens hem pogut obtenir una visió pràc•cament global de com pot ser la ciutat. En el meu cas, treballant sobretot el tema del Tiergarten, he pogut veure com, tenint un pulmó verd tan gran i de qualitat al centre de la ciutat, no es comunica amb la resta. Analitzant les plantes baixes i l’envolvent tant dels edificis que hi ha en el seu interior com dels equipaments del voltant, he vist que funcionen gairebé com objectes autònoms en lloc de relacionar-se amb el parc. Això fa pensar en la diferència que hi pot haver entre les ciutats a causa d’un aspecte com el clima, ja que al sud sembla que aprofitem molt més els espais lliures. Ara caldrà comprovar si la sensació que hem ob•ngut sobre la Berlin a par•r de l’estudi que hem fet és la mateixa que tenim quan fem el viatge, ja que no sempre tenim l’oportunitat de poder-ho fer, i serà interessant compar•r les opinions de tots els companys. A.C. Després de quatre mesos d’estudi sobre Berlín, he aconseguit descobrir una ciutat totalment diferent de les que fins avui havia conegut. Una ciutat que sorprèn i que 276
Saber ver la arquitectura. Berlín
no es pot definir d’una sola manera, sinó com un conjunt d’unitat diferents que s’agrupen per donar-li vida. La manera en què s’ha enfocat l’anàlisi de la ciutat amb temes tan dispars com: Berlín en el cinema, la influència del riu en la ciutat, les agrupacions urbanes o els conjunts d’equipaments que donen sen•t a la ciutat. Ha fet que la meva concepció personal de com fer front a la manera d’entendre, estudiar i captar el sen•t d’una ciutat hagi canviat per complet. L’oportunitat que se’ns a donat per estudiar, descobrir i conèixer Berlín, va molt en paral·lel i en sintonia a com és la ciutat. Una ciutat amb un desenvolupament totalment lliure, sense aparentment cap mena de pauta restringiva, fet pel qual, la manera en què ens hem aproximat a ella ens ha vingut donada per les pròpies caracterís•ques que li donen vida. Haguès set impossible arribar a comprendre aquesta ciutat d’una manera habitual, com fins ara havíem estat estudiant ciutats amb un rerefons històric, pautes urbanís•ques i composi•ves molt fortes, com per exemple ciutats italianes o de la mateixa Catalunya. Per úl•m, no només m’ha aportat una nova visió sobre la manera en què es pot estudiar o aprendre d’una ciutat, sinó que també m’ha fet reflexionar en què no tot és el que pot semblar a primer cop d’ull. m’ha fet pensar en què no tot és el que pot semblar a primer cop d’ull. La primera vegada que vam haver de fer front a aquesta ciutat no sabíem per on començar a abordar les temà•ques, creiem que no trobaríem cap mena d’estructura que aconseguís ordenar l’estudi, però finalment, la mateixa ciutat ens va proporcionar l’ordre en el qual havíem de conduir l’aprenentatge. A.F A través de l’assignatura hem •ngut l’oportunitat d’entendre com funciona la ciutat de Berlin d’una forma diferent a la que fem servir habitualment en les assignatures urbanís•ques, sense haver de fer uns anàlisis d’una sèrie de temes i centrant-nos en els aspectes que realment ens interessaven fent una síntesi de la
ciutat per poder arribar a elaborar una guia que ens pugui ser ú•l a l’hora de fer el viatge. Aquesta forma d’enfocar l’estudi urbanís•c trobo que ha estat interessant ja que hem tractat els diferents temes, fent sempre èmfasi a les diferents escales a les que podíem arribar a plantejar-nos tots els casos i en aquest sen•t, personalment m’ha servit per veure que sempre hem de tenir en compte aquest aspecte. Per exemple, en el cas de l’estudi dels edificis de la Interbau, el que realment va costar va ser redibuixar les plantes baixes amb el seu entorn ja que no s’havia fet mai i penso que aquest aspecte en moltes ocasions no el tenim en compte perquè sempre analitzem l’edifici en sí mateix i moltes vegades ens oblidem de que les plantes baixes i la connexió amb la ciutat és molt important. Una altre forma de veure la ciutat, va ser a través de les pel·lícules que vam veure, en el meu cas em va tocar la pel·lícula de Good Bye Lenin, un film amb un toc d’humor i que em va agradar molt. Trobo que va ser una forma encertada començar l’assignatura amb una pel·lícula ja que per entendre l’argument vam haver de buscar una mica d’informació sobre la història del mur, perquè s’havia construït, els “dos Berlins” que van sorgir desprès de la guerra... va ser un primer contacte amb la ciutat i la seva història. Finalment, sobre els temes al voltant de Berlín crec que és en aquest punt del curs on hem après realment com funciona i com s’organitza la ciutat. Gràcies a analitzar els diferents recorreguts i buscar els edificis o, simplement, buscar informació d’un tema per fer l’estudi ens ha portat a veure com és la ciutat i al voltant de què s’organitza i quins són els edificis o punts més interessants de la ciutat, i d’aquesta manera els més recomanables per posar a la guia i anar-los a veure quan es faci el viatge R.M L’assignatura ens ha aportat un altre punt de vista que ens pot ser ú•l a l’hora de realitzar un viatge, ja no solament d’arquitectura, sinó també de com poder Saber ver la arquitectura. Berlín
277
entendre com funciona la ciutat i els habitants que habiten en ella, ja que segons el meu semblar, la ciutat acaba sent el reflex del que els seus habitants volen que se sigui. D’aquesta manera, els temes que s’han proposat per a l’estudi de la ciutat de Berlín, crec que ens han ajudat a entendre millor la ciutat en tots els seus aspectes, d’aquesta manera, les diferents pel·lícules estudiades al principi de curs ens presenten la ciutat amb diferents ma•sos, unes vegades còmiques altres vegades més dramà•ca, però d’això podem treure com aquesta és viscuda pels seus habitants i com al final Berlín se’ns mostra com una ciutat polivalent i jove que ha sabut reconstruir-se a si mateixa, però que en alguns casos solament es mostra una façana ja que els efectes de la guerra encara han deixat petjada, ja que en molts encara veiem una ciutat en una constant reconstrucció, però que també alberga molts espais que encara es troben desolats i deshabitats, que en molts casos no tenen cap funció específica en la vida diària de la ciutat. Un altre dels temes estudiats, ha estat la regeneració de la ciutat a par•r de la postguerra, en aquest cas parlem de la urbanització del Tiergarten, amb la proposta de l’Interbau de l’any 1957, que va ser una de les primeres propostes de reconstrucció de la ciutat i que a par•r d’aquests anys, Berlín es conver•ria en una ciutat experimental de diverses propostes urbanís•ques. D’aquesta manera, l’Interbau ens proposa un •pus de barri totalment nou per a l’època, diferent als barris amb cases en filera i mitgera, és un barri amb grans torres i barres residencials, amb diversos equipaments que fan que •ngui una caracterís•ca d’una pe•ta ciutat, tot això envoltat d’una gran zona verda, amb una proposta de vida a l’una que nova, ja que aquests blocs residencials no tenen a primera vista cap relació entre si, i en pocs casos es podia apreciar una relació de les plantes baixes d’aquests amb el parc, per la qual cosa sembla que s’optava per un es•l de vida més ín•m pel que fa a l’es•l de vida que es pogués trobar en la resta de la ciutat. Finalment, el fet de poder escollir i aprofundir en un tema que ens atregui de 278
Saber ver la arquitectura. Berlín
Berlín, em sembla una bona forma de poder acabar, en el meu cas, el fet de poder seguir amb l’estudi de les plantes baixes dels edificis mes representa•us de dos dels carrers mes importants de Berlín, Unter den Linden i Friedrichstrasse, i com aquests es relacionen amb l’entorn, em van fer entendre la importància que aquests acaben tenint no solament a l’edifici en si, sinó també en com aquestes interactuen amb la ciutat, de manera que li acaben donant una certa qualitat urbana a l’edifici, a més aquesta comparació entre aquests dos carrers que s’intersequen, veiem com el plantejament dels edificis al voltant del carrer acaba expressant diverses punts de vista. Així, en la Unter den Linden, veiem com un carrer, que forma un nexe d’unió amb el Tiergarten, gràcies a la Pariser Platz, envoltada per edificis de caràcter més governamental, tenen un caràcter més introver•t però, a mesura que ens allunyem els edificis es bolquen més a l’exterior, amb un carrer totalment regular en la seva amplitud, però que amb una gran importància urbana. Per contra, està la Friedrichstrasse, un carrer amb un caràcter mes extraver•t, i amb una traça urbana més irregular, veiem com els edificis tracten de fer que el carrer formi part d’ells, a més aquesta traça irregular fa que es formin places en tot el seu recorregut de manera que es creen buits urbans, però amb un objec•u que és el d’agrupar a les persones. T.P Amb la fantasia d’elaborar una guia de la ciutat, hem fragmentat diferents interessos els quals hem dut a terme mitjançant una sèrie d’anàlisis i eines per aproximar-nos a elements molt concrets, massa potser. La ciutat, Berlin o qualsevol altre assentament per pe•t que sigui, s’interpreta conjuntament com a un de sol, més o menys heterogeni però sempre un. Viure un lloc, espai, ciutat és absorbir tot el que els nostres sen•ts perceben. Hem u•litzat l’arquitectura per analitzar la ciutat, però aquesta arquitectura tan sols és el marc on poden o no esdevenir infinites situacions.
L’estudi no deixa de ser una mirada abstracta, no només de cares al lector sinó per a nosaltres mateixos. Estudiar quelcom que no podem experimentar, tan sols u•litzant llibres i les múl•ples opcions que ens proporciona l’internet, ens fa entendre que estem plens de prejudicis que, per acabar-ho d’adobar, els volem compar•r. Aquesta introducció únicament es pot interpretar com a una carta de presentació de la ciutat mitjançant aquests fragments que un cop allà di•cilment podem gaudir d’una mirada tan neta i a la vegada tan impossible. Veurem aquesta arquitectura com a un conjunt d’arquitectures i altres elements “decora•us” preparats per esdevenir escenari de la vida, dels sorolls i els silencis, de les olors, del temps, del clima, de les persones i la de seva cultura. Mai sabrem veure l’arquitectura sense saber veure la qualitat de la realitat que la fa possible. A.P L’assignatura ens ha ensenyat diferents maneres en què es poden descobrir noves ciutats. En aquets cas hem pogut descobrir la ciutat de Berlín des de varis punts de vista. Així com normalment ens guiaríem per els edificis més caracterís•cs i singulars més coneguts, en aquesta assignatura hem aprés a considerar altres i•neraris igual d’interessants. Ha estat interessant l’enfoc urbanís•c des del que s’ha estudiat la ciutat. Ja que aquesta no parteix d’un centre o d’un nucli an•c, s’han estudiat per separat diferents parts, totes elles amb diferent interès urbanís•c o arquitectònic. La primera visió que vam tenir de la ciutat va ser molt interessant. Par•nt des del punt de vista de com volien mostrar la ciutat en les pel·lícules, n’hi ha que mostraven la cara més dramà•ca i caò•ca del sector de la construcció els anys posteriors a la caiguda del mur. I D’altres que mostraven una banda més còmica. L’estudi dels edificis de la Interbau ens ha servit per qües•onar-nos quina mena d’espais públic esperem realment dels edificis quan els projectem, segons les necessitats de la societat que l’envolta i en el que s’acabaran conver•nt realment
aquests espais al llarg del temps i quin ús se’n fa. I per úl•m l’estudi l’estudi de la relació entre els equipaments del voltant del parc ens ha servit també per aprofundir sobre aquest estudi de la relació de la planta baixa dels equipaments amb l’espai públic, i els diversos espais que s’acaben creant a par•r de la projecció d’aquests al voltant del parc. Penso que tot el que ens ha aportat aquesta assignatura són eines de cara al futur. Eines que ens serviran per a qualsevol viatge que emprenem d’ara en endavant. Que ens serviran per veure les diferents perspec•ves que té cada ciutat, i al mateix temps aprendre’n d’elles per aplicar-les als nous projectes de ciutat. N.S Les ciutats son uns organismes vius que van mutant segons las seves necessitats o el seu context, i Berlin es una ciutat complexa, organitzada diferent de les •piques ciutats europees, i a l’hora de realitzar una guia de Berlin, primer de tot cal entendre com funciona la ciutat i com esta organitzada. Així dons es un exercici molt di•cil, que crec que com a classe hem aconseguit, ja que ara mateix tots tenim un esquema de la ciutat de Berlín al cap, com funciona i reconèixer les seves fites arquitectòniques. La guia potser es un mica a•pica a les guies de turisme de sempre, però aquet caràcter tan personal que l’hem donat crec que es el mes idoni per el •pus de ciutat que es Berlin, un ciutat a•pica, a l’hora molt especial i amb un gran pes cultural. Personalment es•c sa•sfet amb la feina, ja que hem aconseguit fer un bon treball de classe sense cap mena de pressió, dialogant a classe i escoltant als nostres companys, on valoràvem la opinió de tots i l’hora apreníem tots junts d’aquesta ciutat única. P.F Saber ver la arquitectura. Berlín
279
Girona, Febrer de 2016