II Interbau - 1957 - Aprendiendodeberlin

JKLMN

!"#!$%&%"!"#!'()&""

"

"

"

"

"

*+

!!"!'%(,-&$"."*/01"

"

"

"

"

"

0+

!!!")!,&2(3"$,-&'(3""

"

"

"

""""""""""""""""""*45

-!-6!78,&9!&" " """"""""""""""" &;,('('%"2("-(,6<'""

"

"

"

"""""""""""""""""":1:

"

"

"

"""""""""""""""""":15

INTERBAU 1957

La Interna•onale Bauausstellung (Interbau) 1957 fou una exposició internacional d’arquitectura i urbanisme celebrada a Berlín amb l’objec•u de mostrar com el sector oest de la ciutat “apostaria per la “modernitat”, pel seguiment dels criteris urbans de Vanguardia que havien quedat definits a la Carta d’Atenes, aplicant-los com a mostra d’iden•tat contemporània.

El lema escollit per l’exposició fou “La Ciutat del Demà” (die Stadt von Morgen).

L’operació començà el 1953, amb previsió de que finalitzés el 1956, tot i que per diverses circumstàncies hi ha haver endarreriments que causaren que es celebrés el 1957.

En aquest anys el debat sobre la Ciutat Funcional estava en plena efervescència.

Els arquitectes de la “vella guàrdia” moderna, defensors de l’ortodòxia funcionalista, es trobaven enfrontats a les noves generacions que reclamaven una revisió en profunditat de la Carta d’Atenes. Tot i aquestes discrepàncies internes, la decisió fou seguir els dogmes del racionalisme com a expressió de que Berlín Oest “mirava cap al futur” davant a un sector oriental, que segons els occidentals, es trobava “ancorat al passat”.

Per a la realització de l’exposició internacional d’arquitectura es va triar el barri de La Hansa (Hansaviertel) que havia quedat totalment arrasat durant la Segona Guerra Mundial amb els bombardejos pa•ts el 1943 a la ciutat. Hansaviertel havia estat un barri construït cap al 1870, amb denses illes residencials, ubicat al nord del parc del Tiergarten, al costat del riu Spree.

El primer pas fou la convocatòria d’un concurs per a la ordenació general. La compe•ció fou guanyada per Gerhard Jobst i Willy Kreuer amb una proposta, que després de diverses versions acabaria reflec•nt els principis canònics del funcionalisme.

El plantejament seguí la idea d’una “ciutat en un parc”, concretada en una col·lec-

ció d’edificis autònoms, de •pologies diverses, sobre un con•nuo verd. Les diferents arquitectures es conver•rien en edificis-aparador dels èxits del Funcionalisme. A tals efectes es convidaren a par•cipar a més de quaranta arquitectes entre els que es trobaven algunes de les figures més rellevant de l’Es•l Internacional.

L’actuació a Hansaviertel acollia 1236 habitatges en diferents •pologies (habitatges unifamiliars, torres de 16-17plantes, i blocs de 3-4 plantes i de 8-10plantes) conjuntament amb varis equipaments (església, escola, guarderia, biblioteca, etc.)

Complementàriament, l’Interbau va integrar també alguna altre edificació fora del recinte principal de Hansaviertel, en par•cular la Unitat d’Habitació de Le Corbusier amb els seus 530 habitatges o el singular Palau de Congressos d’Stubbins.”

José Antonio Blasco, De la Weissenhof (1927) a la Interbau (1957): los extremos temporales del urbanismo funcional canónico (en Europa). h!p://urban-networks.blogspot.com.es

52

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

PRINCIPALS PUNTS DE “LA CIUTAT DEL DEMÀ” I LA CARTA D’ATENAS “La Vida només es desenvolupa en la mesura que concorden els dos principis contradictoris que regeixen la personalitat humana: l’individual i lo col.lec•u” – punt número 2 de la Carta d’Atenes 1933

Les construccions altes, situades a gran distància unes de les altres, han d’alliberar el sòl en favor de grans super"cies verdes – punt número 29 de la Carta d’Atenes 1933

LA FAMÍLIA, LA PERSONA, ELS NENS, L’EDAT, LA COMUNITAT 22 .-“ En els anys de guerra i dificultats la família era un refugi, fins i tot per a l’individu.”

Les distàncies entre els encreuaments dels carrers són massa pe•tes... ....Els encreuaments actuals situats a 100, 50, 200 o inclús 10 metres de distància els uns amb els altres, no resulten convenients per a la bona marxa dels vehicles mecànics.”

– punt número 54 de la Carta d’Atenes 1933

23 .- El canvi constant de les condicions de treball i els fenòmens de masses en la nostra societat són, però, a llarg termini un perill cada vegada més gran per a les tasques essencials de la família.

Publicació: La Ciutat del Demà – capítol La Família, la persona, els nens, l’edat, la comunitat El Sol, que presideix tot procés de creixement, hauria de penetrar a l’interior de cada habitatge per espessir els seus raigs, sense els quals la vida es panseix – punt número 12 de la Carta d’Atenes 1933 8 .- La majoria dels habitants de la ciutat es veuen privats dels efectes de la natura necessaris per a la seva salut. Unes vacances al país no és suficient per equilibrar aquesta deficiència.

Capítol La Ciutat i la Natura - La Ciutat del Demà - Interbau La necessitat d’il·luminar el centre dels blocs dóna origen a pa•s interiors de dimensions variades. Les ordenances municipals, lamentablement, deixen als especuladors la llibertat de limitar-los a dimensions veritablement escandaloses Capítol: Què es pot fer pel demà? La Ciutat i la Natura - La Ciutat del Demà Interbau – punt número 17 de la Carta d’Atenes 1933 S’han de prohibir l’alineació dels habitatges al llarg de les vies de comunicació – punt número 27 de la Carta d’Atenes 1933 S’han de tenir en compte els recursos que ens ofereixen les tècniques modernes per realitzar construccions elevades” – punt número 28 de la Carta d’Atenes 1933

12 .-En aquesta situació, la relació entre ciutat i natura ha de ser reorganitzada en l’actualitat. Ja no és un problema dels espais verds dins de la pròpia ciutat, sinó que és un problema més ampli de l’organització de la nostra terra, la relació entre ciutat i camp i - almenys no pel bé de la humanitat - una qües•ó de relació entre l’home i la natura .

Capítol: La Ciutat i la Natura - La Ciutat del Demà - Interbau 4 .- Un vehicle a motor proporciona una extensió de l’espai personal de vida an•gament desconegut!

Conduir millora la confiança en si mateix! Conduir porta pres•gi social.

5 .- L’automòbil cada vegada més serveix a l’economia i porta creixent influència per influir en els seus mètodes actuals.

12 .- En els carrers els gasos d’escapament tòxics i densos es combinen amb l’aire de la ciutat que ja impurs causen greu dany a la salut.

41 .- En els espais verds és un àmbit adequat on també està prevista l’evolució del trànsit aeri. En aquests espais verds seran inclosos camps d’aterratge a pe•ta escala per a helicòpters i avions privats.

42 .- L’avanç del transport aeri ha portat una contaminació acús•ca cada vegada més gran de ciutadans. Aquesta molès•a pot reduir-se amb les millores tècniques en la fabricació d’aeronaus.

Capítol: La Ciutat i el transport - La Ciutat del Demà – Interbau Saber veure l’arquitectura. Berlín

53

Interbau, proposta d’organització El nou barri de Hansa es va organitzar a través d’edificis aïllats entre els quals s’escampava la frondosa vegetació del parc del Tiegarten, protegint el barri del soroll i inconvenients de l’estressant ciutat. Es buscava doncs un espai tranquil, més proper al concepte tradicional de parc que al de ciutat, travessat pel riu Spree i amb excel·lents comunicacions amb la ciutat de la qual forma part. El concurs de l’ordenació urbanís"ca va ser guanyada pels arquitectes Gerhard Jobst i Willy Kreuer. La urbanització inicial plantejada es va modificar sota la supervisió d’un comitè cien#fic presidit per O$o Bartning. El resultat final va ser la disposició d’una gran varietat d’edificis, corresponents a diferents "pologies – blocs baixos, torres i casetes en filera – construïts per 53 arquitectes de 14 països i 10 paisatgistes.

El conjunt el completen dues esglésies, una estació de metro, un pe"t centre comercial amb cinema i biblioteca, i una llar d’infants, als quals s’hi ha d’afegir l’acadèmia d’art acabada l’any 1960. El planejament realitzat pels arquitectes Gerhard Jobst i Willy Kreuer perme"a fluir les formes orgàniques de la natura entre els blocs d’habitatge. Aquesta disposició contrastava radicalment amb la rotunditat formal dels volums edificats. La nova disposició trenca al cent per cent amb les traces del barri històric i disposa els volums separar-se dels eixos viaris.

Desapareixen els criteris d’organització urbanís"ca de l’an"c barri de Hansa i els carrers entesos com a tals, configurats per l’alineació dels vials i les edificacions.

Gerhard Jobst i Willy Kreuer van aplicar les reflexions exposades a la publicació “The City of Tomorrow” independitzant el sistema viari de transit rodat i peatonal separant-lo de l’organització volumètrica. El sistema de camins peatonals i la posició dels edificis es van concebre completament independent dels grans eixos de trànsit rodat.

54

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plànol del nou barri de Hansa realitzat per a la INTERBAU al 1957 Saber veure l’arquitectura. Berlín

55

Plànol del an!c barri de Hansa abans de 1944 56

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Superposició del barri històric de Hansa amb el Barri projectat per a la I Saber veure l’arquitectura. Berlín

57

N••••• 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

C•••!"••#$"%&'•$ 22 viviendas en 4 plantas 32 viviendas en 4 plantas 28 viviendas en 4 plantas 20 viviendas en 4 plantas Guardería Iglesia St. Ansgar Grips-Theater 131 viviendas en 17 plantas 73 viviendas en 16 plantas 76 viviendas en 16 plantas 87 viviendas en 16 plantas 61 viviendas en 16 plantas Academia de Arte 16 viviendas en 4 plantas 16 viviendas en 3-4 plantas 19 viviendas en 3-4 plantas 21 viviendas en 3 plantas 96 viviendas en 8 plantas 78 viviendas en 7 plantas 69 viviendas en 10 plantas Biblioteca 78 viviendas en 8 plantas 59 viviendas en 9 plantas 67 viviendas en 9 plantas 164 viviendas en 16 plantas Iglesia Kaiser-Firedrich 8 viviendas en 3 plantas 5 viviendas unifamiliares 4 viviendas unifamiliares 2 viviendas unifamiliares 3 viviendas unifamiliares 3 viviendas unifamiliares 1 vivienda unifamiliar 2 viviendas unifamiliares 1 vivienda unifamiliar

A•&'%"•!"•/$ Hans Chris(an Müller Günther Go)wald Wassili Luckhardt, Hubert Hoffmann Paul Schneider-Esleben Gunther Wilhelm Willy Kreuer Ernst Zinsser, Hansrudolf Plarre Luciano Baldessari Jo van den Broek Gustav Hassenpflug Raymod Lopez, Eugene Beaudouin Hans Schwippert Werber Dü)mann O)o H. Senn Kay Fisker Bruno Taut Franz Schuster Egon Eiermann Oscar Niemeyer Fitz Jaenecke, Sten Samuelson Werner Dü)mann Alvar Aalto Pierre Vago Walter Gropius Klaus Müller-Rehm, Gerhard Siegmann Ludwig Lemmer Paul Baumgarten Edward Ludwig Arne Jacobsen Gerhard Weber Alois Giefer, Hermann Mäckler Johannes Krahn Wolf von Möllendorff, Sergius Ruegenberg Sep Ruf Günter Hönow

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

59

A••••••: Alba Fernández

Habitatge de 4 plantes, Hans Chris"an Müller, 1921 - 2010.

L’edifici està cons"tuït per tres volums separats cada un d’ells amb un nucli d’escales, que donen accés a un apartament gran en planta baixa i a dos pe"ts en les plantes pis, i en conjunt, disposa de cinc "pologies d’apartaments.

La principal caracterís"ca del conjunt d’habitatges és la gran flexibilitat funcional.

L’edifici té una estructura de murs només a la franja de les comunicacions ver"cals i les parets divisòries entre habitatges, de manera que els apartaments queden distribuïts sense pràc"cament separacions entre estances, permitent així llargues visuals de l’habitatge que no queden interrompudes per cap element, de manera que es proporciona la llibertat de distribució a l’usuari segons les necessitats.

60

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

61

Nº de !pologies: 5 m2 per !pologia: A: 155| B: 75 | C: 110 | D: 85 | E: 75 m2 Dimensions generals: 71.80 x 11.82 m.

3 mòduls 17 5x11.80m + 3 escales

Alçat sud-est, escala 1/750 62

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat nort-oest, escala 1/750

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala 1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

63

A••••••: Alba Fernández

Habitatge de 4 plantes, Günther Gotwald, 1907 El projecte cons!tuït per tres mòduls, cadaun amb un nucli d’escales que donen accés a tres apartaments en els extrems i a dos apartaments en el centre, formant així una subdivisió de 8 peces amb les mateixes dimensions.

La principal caracterís!ca és el mètode de construcció, on les úniques parets mestres són les divisòries entre apartaments, de manera que les compar!mentacions estan formades per envans de fusta mòbils, a excepció de la cuina i els banys que són fixes, permitent així la redistribució de la planta segons les necessitats.

Exteriorment l’edifici reflecteix la modulació simètrica que ar!cula la planta, ajudant-se d’elements com les baranes per donar ritme a la composició. El punt en què la composició canvia és a la façana nord, marcada pel ritme dels tres nuclis de moviment ver!cal, quedant expressada la diferència de dimensions entre el nucli central i el dels extrems.

64

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

65

Nº de !pologies: 5 m2 per !pologia: A: 100| B: 50 | C: 100 | D: 75 | E: 75 Dimensions generals: 57.6 x 1.25m.

3 mòduls 14,25 x 21.60 m + 3 escales

Alçat sud-est, escala 1/750 66

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat nort-oest, escala 1/750

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala 1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

67

A••••••: Alba Codina

Edifici d’habitatges Wassili Luckhardt (1889-1972) i Hubert Hoffmann (1904-1999) L’edifici d’habitatges dissenyat per Wassili Luckhardt i Hubert Hoffmann es tracta d’un volum de 65m de llarg, 10m d’amplada i 13 d’altura, dividit en 4 plantes d’habitatges amb un total de 28 apartaments i una planta soterrani amb bugaderia.

L’accés als habitatges es fa a través dels tres cossos d’escala que divideixen l’edifici en quatre blocs col·locats de manera simètrica respecte l’eix central: els dos blocs extrems de 12,5m de llarg, dividits alhora en dues parts de 6.5 i 5,7m, i els dos blocs centrals de 16m de llarg, divits en dues parts de 6,5m i 9,5m.

Apareixen diverses #pologies d’habitatges: habitatges de 122m2 amb 3 dormitoris, habitatges de 94m2 amb dos dormitoris, habitatges de 94m2 amb un dormitori, habitatges de 85m2 amb dos dormitori, habitatges de 65m2 amb un dormitori, estudis de 35m2 amb un dormitori i habitatges dúplex de 128m2 amb tres dormitoris que comuniquen les dues plantes a través d’una escala interior.

Pràc#cament en tots els habitatges s’orienten els dormitoris a sud i les cuines i serveis a nord, amb les sales d’estar obertes a les dues bandes per obtenir ven#lació creuada. Això dóna lloc a una façana sud molt tractada i completament oberta però una façana nord de servei molt descuidada.

68

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

69

Nº de !pologies: 7 m2 per !pologia: A: 122| B: 128 | C: 94 | D: 94 | E: 65 | F: 35 | G: 85 m2 Dimensions generals: 65 x 10 m.

2 blocs 12.5x10 m + 2 blocs 16.2x10m + 3 escales 2.5x7.2m Modulació estructura: Simetria central 12.5 + 16.2 + 16.2 + 12.5 m

Alçat est, escala 1/500 70

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

71

A••••••: Alba Codina

Edifici d’habitatges, Paul Schneider-Esleben (1915-2005) L’edifici d’habitatges dissenyat per Paul Schneider-Esleben es tracta d’un volum de 56m de llargada, 9.30m d’amplada i una altura de 11.8m, dividit en 4 plantes d’habitatges amb un total de 20 apartaments i una planta soterrani amb bugaderia.

Els 20 habitatges són de "pus dúplex d’una única "pologia amb una super#cie de 95m2 repar"ts entre les dues plantes i es col·loquen a par"r d’un mòdul de 5,5m.

Deu dels apartaments es situen a la planta baixa i s’hi accedeix directament des del carrer, mentre que als altres deu habitatges que es troben al tercer i quart pis s’hi accedeix a través de dos blocs d’escala annexos a la façana posterior (nord) que donen a un passadís exterior a l’úl"ma planta.

L’interior dels habitatges es distribueix de tal manera que a la planta inferior de 50m2 hi trobem una cuina oberta a la façana nord i una sala d’estar que s’obre cap a una terrassa a la façana sud, i una escala que dóna accés a la planta superior de 45m2 amb dues habitacions a sud, i un lavabo i un pe"t estudi a nord. Això s’inverteix en els apartaments dels pisos superiors ja que l’accés es fa des del quart pis, de manera que la planta d’ús diürn es troba a dalt i els dormitoris a baix.

72

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

73

Nº de !pologies: 1 m2 per !pologia: A: 95 m2 (dúplex 50+45) Dimensions generals: 56 x 15.7 m.

3 blocs 56x93 m + 2 escales 3x5m Modulació estructura: Mur de càrrega cada 5.29m

Alçat est, escala 1/500 74

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

75

A••••••: Albert Lloveras

Nucli equipaments Nord oest El nucli es situa al Nord Oest del barri, exercint així de porta d’entrada al conjunt i també facilitant l’accessibilitat dels usuaris. Estan disposats en relació, ja que es denota clarament com es miren els uns als altres, formant per tant un punt de parada, una cantonada.

Tot i que aquests equipaments estan dissenyats per donar servei a l’Interbau i no tant a la ciutat de Berlín, tenen èxit i formen un gran ac•vador social. També cal recordar que el fet de que existeixi una parada de metro ajuda en escreix a dinamitzar l’ac•vitat.

76

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

77

Esglesia Sankt Ansgar, Willy Kreuer, 1910-1984 L’esglesia es presenta com una “porta” d’entrada al barri, com una fita. S’ubica propera a la via del tren, fent xamfra entre una via principal a nivell de ciutat i una via principal a nivell de barri. Al seu voltant hi han d’altres equipaments per a l’ús dels habitants del barri, potenciant aixi ac•vitat social diaria.

Es composa principalment per dos volums disposats sobre el terra en forma de “v”. Un conté propiament l’esglesia de doble altura (base parabola) i l’altre conté la casa parroquial de dues plantes (base rectangular). Entre els dos volums es delimita una plaça pública, però tranquila, ja que un mur limita les relacions visuals amb el xamfra.

L’esglesia es relaciona amb la via més concorreguda amb una serie de plans , façanes modernes de formigó armat plenes de vitralls. Aquesta •pologia de façana aboca a formes més pures, geometriques i racionals. Un llenguatge amb connotació més humil dins la momumentalitat de les esglesies.

La casa Parroquial es relaciona doncs amb la via de caracter de barri, assimilant més la connotació de residencial i de ciutat jardí que té el barri. Les obertures són de caire més domès•c el que transmeten un ambient més ín•m i de caràcter residencial.

78

Saber ver la arquitectura. Berlín

III Arquitecturas urbanas

Saber ver la arquitectura. BerlĂ­n

79

parroquia 535m!

80

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

81

Centre comercial, Ernst Zinsser, 1904-1985 El centre comercial es presenta com un lloc de trobada sota les seves porxades, S’ubica propera a la via del tren, fent xamfra entre una via principal a nivell de ciutat i una via principal a nivell de barri. Al seu voltant hi han d’altres equipaments per a l’ús dels habitants del barri, potenciant aixi ac•vitat social diaria.

Es composa principalment per varis volums ajuntats sota la mateixa coberta i disposats sobre el terra al voltant de un pa• central. Conté l’entrada a l’estació de metro, sala de cine, restaurants, galeria comercial, bany públic, sala de reunions, quioscos... Tot els serveis necessaris per que els habitants i l’escala, densitat d’habitants del barri.

La disposició dels varis serveis estan pensats per facilitar la lliure circulació, l’orientació cap al xamfra, cap al barri. Ajuda a relacionar a nivell intern i també els demes equipaments com l’esglesia o la biblioteca que estan a les “illes” con•gues.

La construcció es molt racional, amb sistemes prefabricats amb façanes que treballen el buit i ple. Les obertures són estrategicament situades i de dimensions generoses afavorint la il·luminació interior i també l’efecte, la textura que donen els aparadors de les varies bo•gues, les quals interactuen amb l’exterior i també l’arquitectura.

82

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plànol base amb l’edifici corresponent pintat amb vermell

Imatge Ima tge de l’l’edi l’edifi edifi edi fici ci amb amb el seu en entor entorn. torn. tor n.

Font: Font: Goo Google gle Earth.

Earth Ea rth.. rth 280m 280m alt. alt. ojo. ojo.

60 ele elevac elevació. vació. vac ió.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

83

84

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

85

A••••••: Raquel María

Edifici d’habitatges, Luciano Baldessari, 1896 - 1982 L’edifici sobre una super"cie de 30x19 m, arriba als seus 17 pisos comptant amb una altura de 53,50 m. La planta baixa i primera planta presenten 3,50 m, els altres pisos 3 m d’alçada.

Els elements de suport de l’estructura de formigó armat són discos laminars, de 20 cm de gruix, que es mouen a través de la casa. Al sud del bloc d’habitatges es troba un edifici comercial que s’estÉn fins el 1er pis d’aquest, ja que en aquesta planta de grans espais són ob#nguts per a fins comercials. Les façanes estan reves#des amb plaques de ceràmica blanca.

L’entrada es troba al centre de la casa al costat est. Al soterrani hi ha bugaderia, trasters i cambres per a l’equipament tècnic, a més d’una caixa forta de la planta baixa allotja sucursal bancària. L’apartament porter i dos apartaments amb un ús d’oficines són a la planta baixa.

Els plànols de les plantes #pus són simètriques, de manera que entre l’eix NordSud i Est-Oest tenen exactament les mateixes parts. Cada planta $pica té vuit apartaments, que estan connectats a una escala de seguretat, un passatger i un muntacàrregues. En els costats nord i sud, la casa s’obre a dues bandes a totes les plantes , proporcionant als apartaments, i especialment l’escala, llum i aire.

Els quatre apartaments de cada pis tenen una super"cie de 36m². Aquests inclouen: una habitació gran amb zona de dormitori, cuina, armari encastat, bany, passadís i loggia. Els quatre apartaments, que són en cada planta al nord i sud, consten de 55m². Tenen tres habitacions, cuina, bany, armari i balcó incorporat.

En tots els apartaments hi ha un espai per a l’entrada i el passadís, i quedant a favor de l’espai de vida real, aquest s’ha reduït al mínim. En total, 131 apartaments es construir a l’edifici de la planta baixa i part de la primera planta per a ús d’oficines.

86

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa Saber veure l’arquitectura. Berlín

87

Nº de •pologies: 2 m2 per •pologia: A: 36| B: 55 m2 Dimensions generals: 30 x 19 m.

17 plantes 30x19 m + 1 escala 3x5m Modulació estructura: Simetria central 4 + 4

Alçat nord i sud 88

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est i oest

II Interbau - 1957

Secci贸 urbana

Planta baixa Saber ver la arquitectura. Berl铆n

89

A••••••: Raquel María

Edifici d’habitatges H. van den Broek i Jacob Bakema, 1936 / 1914 - 1981 L’edifici de setze plantes té una super"cie de 20 x 24 m, una alçada de 52 metres i és la llar de 73 apartaments (24 apartaments d’una habitació amb 36m2 i 48 apartaments de tres habitacions amb 92 m2, així com per al cuidador, un apartament de dues habitacions 55 m2).

El disseny d’apartaments de dos costats afavoreix l’entrada de la llum i la ven#lació creuada.

L’estructura de la casa és rela#vament complicada, però, fa possible que tota la casa s’obri a par#r de 6 corredors interiors que estan en direcció nord-sud. Es troben dos ascensors, però aquests només s’aturen en els 6 pisos residencials, la zona nord presenta una escala.

En els sis corredors, cadascun constant de 12 apartaments, quatre apartaments (de 1 dormitori) es situen al mateix pis que els corredors i els vuit apartaments restants (de 3 habitacions) s’hi arriba a través d’un curt tram d’escales quedant així aquests apartaments “mitja planta” per sobre / sota.

En aquesta “mitja planta” també hi ha la cuina i la sala d’estar, estenent-se per tot l’ample una lògia. Una escala condueix a la zona de dormitoris/ espais de treball, i la cambra de bany interior.

90

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa Saber veure l’arquitectura. Berlín

91

Nº de •pologies: 2 m2 per •pologia: A = A’: 55| B: 36 m2 Dimensions generals: 24 x 20 m.

16 plantes 24 5x20 m + 1 escala 3x5m

Alçat nord i sud 92

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est i oest

II Interbau - 1957

Secci贸 urbana

Planta baixa Saber ver la arquitectura. Berl铆n

93

A••••••: Núria Sintes

Torre residencial, Gustav Hassenpflug, 1907-1977 L’edifici consta de 16 plantes, les quals cadascuna disposa de 4 habitatges al voltant d’un nucli d’escala. Els habitatges que es situen en cantonada són de 70m2 i els que es troben entre aquests fan 50m2. Els 4 habitatges situats en cantonada es conformen a par"r de la simetria per l’eix de l’ecala d’accès. El fet que es situin en les cantonades permet que la major part de les estances de l’habitatge donin a façana, dotant-les així de major llum i ven"lació. Pel contrari, no totes les cares de l’habitatge estan igual d’orientades, pel que unes reben sempre llum de sud i altres sempre de nord.

L’estructura de pilars re"cular conforma mòduls de 1 metre que són els que alhora divideixen les estances a l’interior. En façana es pot observar aquest mòdul que es va obrint a l’exterior i tancant segons l’interior.

La ver"calitat de l’edifici es contraresta amb lextensió dels forjats horitzontals de cada planta. Aquests són vistos en façana, de manera que l’edifici es llegeix com una re#cula que fa pensar en l’es"l clàssic.

94

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

A

B

C

D

E

F Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala Saber veure l’arquitectura. Berlín

95

Nº de •pologies: 7 m2 per •pologia: A,B,C,D i F 67 m2 | G: 53 m2 Dimensions generals: 20 x 20 m.

4 bloc 7x10 m + 1 bloc 6x8 m + 1 escales 3x5m Modulació estructura: Simetria central, compar•mentació a par•r de mòduls de 1 x 1 m.

Alçat nord, escala 1/500 96

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est, escala 1/500

Alçat sud, escala 1/500

Alçat oest, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secci贸 urbana, escala 1/500

Planta baixa Saber ver la arquitectura. Berl铆n

97

A••••••: Núria Sintes

Torre residencial Raymond Lopez (1904-1966) i Eugene Beaudouin (1898-1983) Una estructura rígida forma la base del projecte. Les parets estructurals de formigó vistes en la planta baixa són les mateixes que divideixen els habitatges i sobresurten en façana per mostrar la separació entre aquests. A més per remarcar aquesta idea d’habitatges par!culars en la façana i la ver!calitat de l’edifici, es disposen els habitatges de la part central de les façanes est i oest a diferents alçades.

Els diferents habitatges queden orientats principalment a est i oest, disposats de manera simetrica respecte el nucli d’accès.

Les unitats d’habitatge conformen una vintena de vivendes d’una peça de 40m2, 8 departaments d’una habitació de 40m2, 16 pisos de dos habitacions de 60m2, 17 vivendes de dues habitacions i mitja de 60m2, i 8 vivendes de tres habitacions de 60m2.

Cada habitatge es conforma a par!r de mòduls de 2m els quals també s’observen en façana; i es van obrint i tancant segons el !pus d’estança que es disposa en façana. D’aquesta manera es forma una façana aparentment aleatoria, que no respon a cap norma.

98

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

A

E

B

C

F

D

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

99

Nº de •pologies: 6 m2 per •pologia: A,B,C i D: 60 m2 | E i F: 42 m2 Dimensions generals: 21 x 20 m.

2 bloc 6x7 m + 4 bloc 7x9 m + 1 escales 2x14m Modulació estructura: Simetria central, compar•mentació a par•r de mòduls de 2 x 2 m.

Alçat nord, escala 1/500 100

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est, escala 1/500

Alçat sud, escala 1/500

Alçat oest, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secci贸 urbana, escala 1/500

Planta baixa Saber ver la arquitectura. Berl铆n

101

A••••••: Thommy Parra

61 Habitatges en 16 plantes, HANS SCHWIPPERT, 1899-1973 L’edifici comprèn seixanta-un habitatges, que en part s’estenen a través de dos pisos. El bloc de cases té tres "pus de pisos. El primer té cent metres quadrats de super#cie, amb forma d’O agrupat al voltant d’una balconada central en la parteix sud de la casa. El segon "pus té dues plantes i està col·locat al voltant d’una gran balconada central que enllaça els dos pisos. En la planta superior es troben la cambra de bany i en la part interior els dormitoris. El bany té ven"lació ar"ficial. La planta baixa queda accessible des de la caixa de l’escala, que permet l’entrada a les sales d’estar i a la cuina, que també té ven"lació ar"ficial ja que es troba a l’interior de l’habitatge. El tercer "pus són habitatges de planta única, amb cambra d’estar, una cuina menjador interior i una entrada al bany per una cambra trastera, que fa de protecció contra les olors perquè no penetrin a la casa.

102

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber ver la arquitectura: aprendiendo de Berlín

Saber ver la arquitectura: aprendiendo de Berlín Escola Politècnica Superior Universitat de Girona 2015-2016 Maria Pia Fontana Ed.

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 i 1/500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

103

Nº de •pologies: 3 m2 per •pologia: A: 56,4| B: 115,4| C: 113,62 m2 Dimensions generals: 24,9 x 24,35 m.

2 blocs 8,5x15,6 m + 1bloc 15,7 x 8,15 + 1 escala 2,7 x 4,35 m Modulació •pològica: 2 crugies 3,1+3,85 (A) 2 crugies 3,9+3,1 (B) 4 crugies 3,2+3,95+3,9+3,15 (C)

Saber ver la arquitectura: aprendiendo de Berlín

Saber ver la arquitectura: aprendiendo de Berlín Escola Politècnica Superior Universitat de Girona 2015-2016 Maria Pia Fontana Ed.

Alçat nord, escala 1/750 104

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est, escala 1/750

Alçat sud, escala 1/750

Alçat oest, escala 1/750

II Interbau - 1957

Saber ver la arquitectura. Berlín

Secció urbana, escala 1/500

Planta baixa Saber ver la arquitectura. Berlín

105

A••••••: Jordi Casas

Equipament, Werner Dü$mann, 1921-1983 L’acadèmia d’art és un equipament a nivell de ciutat i de pres!gi internacional, actuant com a foro per ar!stes mitjançant exposicions, concerts i comferències així com tot !pus d’ac!vitats per a ar!stes.

L’edifici està format per tres parts: una gran zona exposi!va i de difusió ar#s!ca, un edifci de tallers i administració i un gran auditori. Els tres volums s’ar!culen entre ells mitjançant dos grans pa!s interiors i amplis espais comuns de mediació que actuen com a filtre entre interior i exterior i com a espais d’accés als diferents programes.

La façana oest és la més treballada ja que és la que dóna l’accés principal i s’acompanya d’una zona que actua com a plaça deixant clara la voluntat de relacionar-se amb el barri. La resta de l’edifici es troba envoltat per la densa i alta vegetació del parc.

Els dos volums des!nats a la zona exposi!va i de tallers són regulars mentre que l’auditori es desmarca de la geometria més racional i és un volum de forma més orgànica, que actua com a límit entre el barri i el parc.

106

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Planta baixa amb l’entorn Saber veure l’arquitectura. Berlín

107

Nº de !pologies: 1 m2 per !pologia: zona exposició 1800 m2 | tallers i administració 1250m2 | auditori 1200 m2 super"cie total 6380 m2 Dimensions generals: zona exposició 73.30 x 46 m | tallers i administració 48x26 m | auditori 30x48.50 m pa! zona exposició 21.50x17 m | pa! zona comú auditori 15x28 m Modulació estructura: Graella pilars 7.15 x 7.15 m

108

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçat oest

Saber veure l’arquitectura. Berlín

109

A••••••: Thommy Parra

16 habitatges en 4 plantes, OTTO SENN, Un cercle de 26 m. de diàmetre, traçat entorn d’un edifici pentagonal, delimita l’àrea de l’edifici de 4 plantes per a habitatges que ha projectat l’Arquitecte de Basilea, Sr. O•o H. Senn, al càrrec del qual corre també l’aportació de Suïssa a l’exposició especial de la INTERBAU 1957 “La ciutat del ma•”. Els quatre pisos d’aquesta casa descansen en una “planta-sòcol”, apareixent retardat l’úl•m d’ells, que s’u•litzarà parcialment com a super•cie habitable. Disposa aquesta construcció d’un total de 16 habitatges. En la “planta-sòcol” estan els safaretjos i el secadero, l’estació conver•dora per a la calefacció, compar•ments per col·locar bicicletes i els soterranis amb que estan dotades els habitatges. En cadascuna de les tres plantes normals s’allotgen 4 habitatges: dos de 2 habitacions, una de 3 i una de 4. Tenen forma de ventall i estan ordenades al voltant d’una sala que forma el centre del pentàgon i rep la llum des de la caixa d’escales, que es troba situada a un costat d’aquesta sala. L’úl•m pis consta també de quatre habitatges, tres de les quals tenen només 1 1/2, habitacions, i l’altra 2 1/2. La resta del pis, que forma terrassa, està parcialment cobert i pot u•litzar-se pels veïns com jardí-terrassa.

Les sales d’estar donen sempre a terrasses cobertes i es troben immediates a la cuina. Els espais des•nats a treballar i a menjar poden a discreció fer-se formar part de la cambra d’estar o separar-se d’ell per unir-los a la cuina. Els habitatges del pis superior estan distribuïdes amb més llibertat, i adaptades a les exigències d’un estudi..

110

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 i 1/500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

111

Nº de !pologies: 5 m2 per !pologia: A: 106,9| B: 67,5 | C: 88 | D: - | E: - m2 Dimensions generals: 24,28 x 23,45 m. planta pentagonal de costats (16,95+16,25+15,02+ 15,02+14,53)+1 escala 2,35 x 3,5 m.

Alçat nord, escala 1/500 112

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/250

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

113

A••••••: Aleix Anglada

Barra de 3 a 4 plantas, Kay Fisker, 1893-1965 L’edifici està orientat en la direcció nord-sud, paral.lel a l’edifici veï de Max Taut. La barra està formada per dues ales lleugerament desplaçades, una sud i una nord, la qual agrega l’únic núcli present d’escales.

L’ala nord té quatre plantes dividides en tres mòduls iguals, dos dels quals corresponen a dos dúplex de tres dormitoris cadascun. El tercer mòdul, que comparteix espai amb el núcli d’escala, conforma dos núclis d’habitatges separats. En aquesta ala trobem un subterrani semienterrat que aixeca el volum.

L’ala sud es va dividir en quatre mòduls iguals de tres plantes; la planta baixa i la primera corresponen a quatre apartaments dúplex de tres dormitoris, mentre que la planta segona conté cuatre apartaments d’una sola planta.

Amb l’element de moviment ver•cal principal es volia crear una barra d’apartaments distribuits linealment u•litzant el mínim d’escales. És per això que un únic núcli d’escales comunica els apartaments de l’ala nord amb els de la planta segona de l’ala sud. La circulació horitzontal doncs es genera a par•r de passadisos lineals oberts al est, exceptuant als dúplex de l’ala sud als quals s’accedeix directament desde el carrer.

La composició en façana supleix el desplaçament tant ver•cal com horitzontal de l’edific amb una composició realitzada a par•r de grans obertures en les zones del menjador mentre que a les habitacions simplement s’obren unes ranures quadrades.

114

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Arquitecturas II Interbauurbanas - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 Saber Saberveure ver lal’arquitectura. arquitectura. Berlín

115

Nº de !pologies: 4 m2 per !pologia: A: 115| B: 47 | C: 126 | D: 158 m2 Dimensions generals: 40.7 x 12.4 m.

Bloc 1: 17.3 x 12.4 m Bloc 2: 23.2 x 12.4 ml Modulació estructura: Murs de càrrega cada 5,7 m Modulació !pològica: Murs de càrrega cada 5,7 m

Alçat est, escala 1/500 116

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/500

III Arquitecturas II Interbauurbanas - 1957

Secció urbana, escala1/250

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber Saberveure ver lal’arquitectura. arquitectura. Berlín

117

A••••••: Aleix Anglada

Barra de 3 a 4 plantes, Max Taut, 1884-1967 L’edifici de Max Taut té la important funció de generar la transició entre el parc i les torres de 16 plantes. El seu edifici doncs es divideix en tres volums connectats per uns núclis d’escala vidriats que connecten els diferents habitatges.

El volum central es conforma per una planta semisoterrani adaptada per a conferències, salas per a festes, etc, generant així un lloc per a socialitzar a prop de les seves vivendes. Cal destacar que no va tenir una gran acceptació col.lec"va entre la gent que viu allà. Les plantes superiors a aquesta, de la planta primera a la tercera, la conformen dos apartaments d’una habitació obert a est i oest. A cada apartament la sala d’estar s’orienta al oest i el dormitori i la cuina al est, mentre que el bany i el passadís es troben al centre sense il.luminació ni ven"lació.

Cadascun dels volums dels extrems també es divideixen en dos apartaments per planta, en aquest cas de dues plantes i amb la caracterís"ca que es desenvolpen en direcció nord-sud i per tant s’obren totalment cap al est o cap al oest, a excepció de les finestres dels banys que es troben en els murs nord-sud.

D’aquesta manera cal destacar que tot hi que l’habitatge es trobi orientat en la direcció nord-sud, Max Taut va trencar amb alguns dogmes fundamentals de la construcció de barris moderns. Així nomès dos de sis aparaments es beneficien de la ven"lació creuada, mentre que els altres quatre s’obren nomès en una direcció, o completament al est o al oest.

118

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Arquitecturas II Interbauurbanas - 1957

Planta !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 Saber Saberveure ver lal’arquitectura. arquitectura. Berlín

119

Nº de !pologies: 6 m2 per !pologia: A: 67| B: 76 | C: 56 | D: 90 | E: 72 | F: 92 m2 Dimensions generals: 40.5 x 15.3 m.

3 blocs 10 5x13.5 m + 2 escales 3x5m Modulació estructura: Simetria central 4 + 6,5 + 5 + 5 Modulació !pològica: 2 crugies 4+6,5 (A,B,C). 3 crugies 4+6,5+5 (D,E).

1 crugia (F)

Alçat est, escala 1/500 120

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/500

III Arquitecturas II Interbauurbanas - 1957

Secció urbana, escala1/250

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber Saberveure ver lal’arquitectura. arquitectura. Berlín

121

A••••••: Ángel Valdivia

96 vivendes en 8 plantes, Egon Eiermann, 1904-1970 Egon Eiermann ( 29 de setembre de 1904, Neuendorf – 20 de juliol de 1970, Baden-Baden) va ser un del arquitectes alemanes mes prominents de la segona meitat del segle XX. L’edifici consta de 8 plantes amb 96 vivendes distribuides amb dues "pologies.

Les distribucions es fan mitjançant dos blocs d’escales situats a les façanes curtes de l’edifici, i s’accedeix als habitatges a través d’un passadís; que també té unes escales secundaries que donen entrada a la segona "pologia de vivenda.

Les vivendes de l’edifici tenen unes dimensions minimes i estan des"nades a una o dues persones.

La primera "pologia, la més pe"ta, consta d’un bany, una cuina i una sala-menjador-habitació en el mateix espai.

La segona "pologia, a la qual s’accedeix a través de les escales secundaries, consta d’un bany, una cuina, una sala-menjador i una habitació.

Els dos "pus de vivendes tenen un balcó a la façana principal de l’edifici i tambe consten d’un traster/espai de lavanderia que està situat al costat del passadís principal i dona a la façana posterior.

Les façanes no són iguals en els dos costats: la principal és molt més transparent i oberta mentre que la posterior es més tancada pero creant un ritme de façana molt dinàmic.

122

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

123

Nº de !pologies: 2 m2 per !pologia: A: 34.5 m2| B: 45 m2 Dimensions generals: 52 m x 13.6 m.

Modulació estructura: Simetria central 3 + 3 Modulació !pològica: 6 crugies 3+3 (A,A,A)

Alçat est, escala 1/1000 124

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/1000

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

125

A••••••: Mireia Rull

78 vivendes en 7 plantes, Oscar Niemeyer, (1907-2012) Oscar Niemeyer Filho (Río de Janeiro, 15 de desembre del 1907 – Río de Janeiro, 5 de desembre de 2012) va ser un arquitecte brasileny, seguidor i gran promotor de les idees de Le Corbusier. Es considerat un dels persontages més influents de l’arquitectura moderna internacional. Va ser pioner en l’exploració de les possibilitats construc"ves i plas"ques del formigó armat.

El gran edifici de formigó armat reposa sobre pilo"s en forma de V amb el seu eix longitudinal de nord a sud. Té 78 apartaments agrupants en una sola "pologia repar"des en 8 plantes amb un total de super$cie construïda de 5089m2.

La façada consisteix en loggies rectangulars que la seva uniformitat es trenca per una banda de finestres en la cinquena planta, que tenia que ser una sala comuna per l’edifici.

Aquesta planta comuna era per crear la sensació de comunitat i proveint l’edifici d’un espai per events - una idea anomenada “conjunto” a Brasil.

La caracterís"ca més especial de l’edifici és el bloc excempt que conté un ascensor de servei i un ascensor públic.

Aquesta torre triangular es connecta amb l’edifici només al cinqué i seté nivell, pel que els habitants han d’u"litzar els sis blocs d’escales del centre de l’edifici.

La planta baixa és totalment lliure, a excepció dels blocs d’escales. L’edifici també consta d’equipaments com bugaderia, bodega, estacionament i piscina.

Les "pologies són d’uns 100m2 i consten de dues habitacions. Tots els habitatges tenen miradors "pus balcó, desde on la cuina rep il·luminació i ven"lació directe - compensant així la reducció de l’amplada de cada departament degut a la nova estructura respecte el projecte inicial. La zona d’estar i la cuina es situen cap a l’oest i estan comunicades amb el balcó per un passadís estret que té un armari empotrat.

126

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

127

Nº de •pologies: 1 m2 per •pologia: A: 101 m2 Dimensions generals: 97.96 x 10.93 m.

Modulació estructura: Simetria central 1+1 Modulació •pològica: 6 crugies 1+1(A)

Alçat est, escala 1/1000

Alçat oest, escala 1/1000 128

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/1000

Planta baixa

Façana frontal

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

129

A••••••: Mireia Rull

69 viviendes en 10 plantes, Fritz Jaenecke i Sten Sammuelson Jaenecke i Samuelson era un estudi d’arquitectura format el 1950. La seva arquitectura, la qual les seves arrels es troben en l’expressionisme alemany, van combinar amb una objec!vitat funcionalista i un llenguatge seré i disseny expressiu.

La seva aportació a l’Intervau, en comparació amb molts altres edificis construïts a Suècia en la dècada dels 50, va ser el treball més radicalment modernista.

L’edifici consta de deu plantes, construït com un bloc de façana allargada. S’accedeix als pisos pels quatre ascensors, els quals les seves caixes estructurals també cooperen a reforçar la construcció en general. Les escales només són per usar-se en cas d’emergència. Vuit o nou vivendes tenen un ascensor a la seva disposició.

La planta baixa està des!nada a comerç i davant de la façana principal hi trobem un gran aparcament.

L’edifici consta només d’una !pologia de vivendes que es va repe!nt. Al ser un dels edificis més grans de l’Interbau, també els habitatges fan uns 150m2 i consten de dos habitacions, cuina, sala, menjador i rebost/bugaderia. Tots els apartaments també tenen un balcó que s’estén al llarg de tota la façana posterior (la que no té els blocs d’escales) Algunes vivendes estan amoblades a l’es!l suec, amb mobles originals del país.

Les dues façanes de l’edifici tenen balcons, tot i així son tractades de manera diferent i amb rítmes i colors també diferents. En la cara nord són galeries corregudes que enllacen amb les escales de seguretat; en la part sud de l’edifici es troben construïdes com a miradors.

Aquest edifici crea un conjunt peatonal i està connectat mitjançant passadissos amb la biblioteca i l’edifici d’Alvar Aalto. Aquesta part de l’Interbau està més tractada a nivell de barri i desde el punt de vista urbanís!c, millor resolt.

130

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

131

Nº de !pologies: 1 m2 per !pologia: A: 150 m2 Dimensions generals: 110 x 16 m.

Modulació estructura: Simetria central Modulació !pològica: 8 crugies

Alçat nord, escala 1/1000

Alçat sud, escala 1/1000 132

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/1000

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

133

A••••••: Alba Fernández

Equipament, Werner Dü•mann, 1921-1983 La biblioteca de Hansaviertel es troba al costat de la sor•da sud de l’estació de metro de Hansaplatz.

L’edifici de planta baixa quadrada s’estructura a par•r d’un pa• central ajardinat i obert per la cantonada sud est, connectant així amb el parc i integrant-lo perfectament a l’entorn. Pel nord est es connecta amb la sor•da sud de l’estació de metro de Hansaplatz mitjançant una pèrgola la qual permet el pas a través d’ella.

Cada ala de la biblioteca és una sala diferenciada pel que fa el programa, separant així els usos per a joves i adults. L’ala sud està des•nada a la lectura per a joves i també es des•na a pe•ts events públics, i està separada de l’ala de lectura per adults cadascuna amb entrades diferents. L’ala oest té un ús administra•u i a més es fan publicacions periòdicament. És interessant la relació que presenta amb els dos blocs d’habitatges propers.

Sembla que hi hagi un diàleg comú pel que fa als espais col·lec•us de la planta baixa dels dos edificis amb esl espais més públics d’accés i d’obertura al parc de la biblioteca.

Per tant tot i que l’equipament és introspec•u generant un pa• interior propi, es nota que vol dialogar amb el que passa al seu entorn, creant així uns espais de mediació entre el propi equipament i els edificis residencials que intensifiquen la unitat del conjunt pel que fa a la planta baixa.

134

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Planta baixa amb l’entorn Saber veure l’arquitectura. Berlín

135

Nº de •pologies: 1 m2 per •pologia: 1135 m2 Dimensions generals: 33.75 x 33.75 m pa• central 14 x 14 m Modulació estructura: Graella pilars 4.8 x 4.8 m

136

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber ver la arquitectura. BerlĂ­n

137

A••••••: Carlos Cimadomo

Departamento Habitación, Pierre Vago, 1957.

El arquitecto Pierre Vago, de París, diseñó una casa de apartamentos en serie, de 59 viviendas. Tienen éstas un tamaño muy dis!nto las hay de 1, 2, 3, 4 y 5 habitaciones. 24 viviendas disponen de una sala de mayor tamaño, que permite un acceso amplio a la luz, al aire y al sol, teniendo una altura de una planta y media. Es decir, rebasa considerablemente las medidas del piso promedio de una luz de dos metros setenta. Las salas de estar, con sus techos de nivel diferente, se agrupan alterna!vamente, lo que se ve claramente en la fachada que mira a saliente, debido a las diferencias de altura de los techos en varios pisos. Todas las viviendas disponen de armarios empotrados y, algunas, también cocinas empotradas, así como de un traga-basuras en la cocina y de ven!lación ar!ficial. Los cuartos de baño se encuentran en el interior. Tiene además cuartos trasteros, garajes para bicicletas, lavaderos mecánicos y secadores.

La construcción se eleva sobre pilotes en suelo de grava reforzado. Desde la planta sótano hasta el á!co, el edificio consiste de un armazón en hormigón armado, previsto de cerchas a 4 m de distancia. Su altura es de 28 m. Los techos de los pisos de hormigón macizo son de construcción an!rresonante los pisos cubiertos de cemento, Las paredes divisorias de las viviendas individuales son de hormigón armado de un grueso de 15 cm, Sirven de resistencia contra los vientos. Las paredes divisorias de los apartamentos se componen de dos placas de un relleno de viruta de madera de 5 cm de ancho. Tres cajas de escalera se encuentran en la parte del edificio que mira a poniente con escalera a descansillos y ascensores. El espacio no cerrado entre las cerchas en la planta baja sirve de pa!o libre. Unas rampas le conectan con el exterior, pudiéndose entrar en los sótanos también desde ellos. Un techo !po Rabitz se ha colocado encima y dispone de una capa de aislamiento de lana mineral. Las paredes divisorias que no son paredes de suspensión consisten de placas fabricadas de ladrillos.

138

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

139

Nº de !pologies: 7 m2 per !pologia: A: 89 | B: 40 | C: 89 | D: 74 | E: 74 | F: 91 | G: 72 m2 Dimensions generals: 55 x 11.75 m.

2 blocs 20.7 x 11.75 m + 1 bloc 13.70 x 11.75m amb escales 2.5 x 3.2 m Modulació estrctura: Simetria central 4 + 6,5 + 5 + 5 Modulació !pològica: 2 crugies 4+6,5 (A,B,C). 3 crugies 4+6,5+5 (D,E).

1 crugia (F)

140

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

141

A••••••: Carlos Cimadomo

Departamento Habitación, Walter Gropius, 1957.

El edificio construido según los planos de Walter Gropius "ene nueve plantas con sesenta y cuatro viviendas. Muchas de ellas comprenden setenta metros cuadrados de superficie ú"l, con tres habitaciones medianas. Las viviendas en cada planta se agrupan alrededor de las escaleras.

Miran al norte los pisos y una media habitación con baño en el centro, dotado de un tabique que lleva las instalaciones ya empotradas. Dos habitaciones, con la cocina en medio, miran al mediodía.

Todas las viviendas "enen acceso directo al pasillo. Los balcones del sur proporcionan buena protección contra el sol de las habitaciones. El á"co con"ene dos estudios de ciento cincuenta metros cuadrados aproximadamente.

Está Construida a base de un armazón de hormigón armado yaciendo sobre cimientos de hormigón las paredes divisorias son también de hormigón procurando la resistencia necesaria del edificio Las paredes divisionarias entre los pisos "enen un grueso de 15 cm, estando prevista de aislamiento adicional El interior de la obra queda enlucido. Parte de los balcones de la fachada sur, así como los soportes traseros, son de hormigón blanqueado. Cuatro torres en la fachada norte albergan a los ascensores y a los conductos tragabasuras. Unas antecámaras impiden que los olores penetren en las viviendas. Las cajas de las escaleras entran en el cuerpo de la casas. No hay sótanos, la planta baja se des"na a los servicios así como para cuartos trasteros a disposición de los inquilinos.

En esta planta también se encuentran las acome"das de la calefacción a distancia y del agua caliente.

142

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

143

Nº de •pologies: 3 m2 per •pologia: A: 70 | B: 66 | C: 61 m2 Dimensions generals: 74.5 x 9.1 m.

4 blocs 9.1 x 18.60 m + 4 escales 3.75 x 3 m Modulació estructura: Simetria central 7 + 4 + 5.3 Modulació •pològica: 2 crugies 4+5.3 (A,B). 1 crugies 7+5.3 (C).

144

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Planta baixa Saber ver la arquitectura. BerlĂ­n

145

A••••••: Oriol Boix Pau Figuerola Albert Pla Xavier Raya

Conjunt d’habitatges unifamiliars L’exposició de la Interbau recull també un pe!t sector de baixa densitat d’habitatges unifamiliars. Aquest sector es caracteritza per agrupacions de diferents !pologies d’habitatges, limitades i condicionades per la presencia de l’avinguda Händelallee, que rodeja una part d’aquest pe!t barri.

Set projectes portats a terme per nou arquitectes diferents donen lloc a un conjunt poc cohesionat. Es prioritza més la relació amb l’entorn natural que no l’entorn veïnal (probablement perquè a priori es tractés d’una exposició), de tal manera que la majoria d’habitatges neguen el carrer, esdevenint !pologies introver!des on els espais exteriors es converteixen en pa!s interiors.

Aquesta negació de l’asfalt es visualitza tan amb l’orientació del propi habitatge com el tractament de les façanes, conver!des en murs opacs que, en el seu conjunt, formen els carrers secundaris pels quals s’hi accedeix mitjançant alguna estratègia de retranqueix de la façana per marcar aquest accés a l’habitatge.

Per altra banda, en els casos que els habitatges tenen un pa! posterior, aquest es completament obert i sense cap !pus de tanca perimetral; aquest pa! es difumina amb la massa arbrada del parc, veient-se ambigu el propi límit de la parcel•la.

Les cases solen organitzar-se amb !pologies simples, compar!mentant les zones de dia, de nit o serveis i ar!culant-les amb pa!s que, amb el paper de xarneres, es converteixen en elements primordials d’aquestes diferents !pologies.

146

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Planta general, se Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂ­n

147

7 Habitatges unifamiliars PB+2, Paul Baumgarten, 1900-1984 Imatge de l’edifici amb el seu entorn.

Font: Google Earth.

280m alt. ojo.

60 elevació.

Paul Go"hilf Reinhold Baumgarten ( 5 de maig 1900 – 10 d’agost 1984 ) va ser un arquitecte alemany i professor a la Hochschule der Künste de Berlín ( HDK ) . Va néixer a Tilsit, Prússia Oriental ( ara es diu Sovetsk i es troba a Rússia ) . Des 19191924 Baumgarten va estudiar arquitectura a la Technische Hochschule de Danzig i, posteriorment , a la Technische Hochschule de Berlín. Després d’acabar els seus estudis va treballar a l’estudi d’arquitectura de Mebes i Emmerich a Berlín.

Al 1932 va fundar el seu pròpi despatx. De 1937 a 1945, va estar a l’empresa de construcció Philipp Holzmann AG . Des de 1942 va ser també professor a la Hochschule der Künste de Berlín.

L’edifici es composa d’una planta baixa molt oberta des#nada a exposicions i uns habitatges unifamiliars en dúplex a les plantes superiors connectats per una escala interior. També disposa d’una planta soterrani d’us de serveis.

L’idea del disseny era permetre viure al verd del Tiergarten però sense l’assetjament dels nombrosos transeünts del per a llavors concorregut parc.

La planta soterrani esta equipada amb sala de bugaderia, amb assecat i sala de calderes.

La planta baixa hi trobem un gran espai vidriat molt obert des#nat a l’exposició amb un pe#t auditori i l’habitatge del conserge.

A les dues plantes superiors ens trobem els set habitatges dúplex, als quals s’accedeix mitjançant una escala i un passadís exteriors. Els habitatges donen a les dues façanes, proporcionant ven#lació creuada i llum de sud a tots ells. A la planta inferior hi trobem una sala d’estar i les habitacions, mentre que a la planta superior hi trobem la cuina, el menjador i una sala d’estar; tots ells relacionats amb una terrassa.

148

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

149

Habitatges unifamiliars, Edwward Ludwig, 1906-1960 Ludwig (24 novembre 1906 – 28 desembre 1960)va ser un arquitecte alemany.

Va néixer a Mühlhausen, a Turíngia. El seu pare era ebenista, i va exercir com el seu aprenent, després va rebre més formació a l’escola de treball fet a mà a Blankenburg en l’Harz par!r de 1926 a la Hochschule für Werkkunst Dresden, que ara forma part de l’Acadèmia de Dresden de Belles Arts. Es va matricular a la Bauhaus a Dessau el 1928 i es va graduar el 1932. Es va conver!r en un dels alumnes favorits de Ludwig Mies van der Rohe, i després de graduat va treballar per a ell a Berlín fins a 1937.

Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar per als batallons de construcció a Crossen an der Oder (ara Krosno Odrzańskie, Polònia) i després a Berlín, en el disseny de refugis an!aeris. Després de la guerra, al 1946, es va conver!r en professor a la recentment fundada escola d’arquitectura a la Hochschule für Künste bildende a Berlín (ara Universitat de les Arts de Berlín) mantenint al mateix temps el seu propi despatx d’arquitectura.

Ludwig mai es va casar. Va morir en un accident en un cotxe espor!u de color vermell brillant a l’edat de 54 anys.

Els cinc habitatges unifamiliars estan pensats en planta baixa, tancats en ells mateixos i s’obren a un pa! interior que organitza les estances en tres !pologies, en I, en L o en U. Els habitatges tenen un accés privat i un pa! interior davanter on hi dona tota la zona de servei. Al pa! interior posterior hi donen les zones servides de dia i nit.

Tots els habitatges disposen de garatge tancat i un pe!t estudi.

150

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

151

Nº de "pologies: 1 m2 per "pologia: 140 m2 Dimensions generals: 10.56 x 17.63 m.

Modulació estructura: Modulació "pològica:

Habitatge unifamiliar, Arne Jacobsen, 1902-1971 Arne Jacobsen Emil nascut l’11 de febrer 1902 a Copenhaguen, és un dissenyador danès de fama mundial i arquitecte. Jacobsen és atribuïble al funcionalisme modern (influenciat per: Mies van der Rohe, Li Corbusier, Bauhaus).

En 1927 es va graduar en la Real Acadèmia Danesa de Belles arts. L’arquitectura de Jacobsen es caracteritza per una clara i orientada a la geometria i el disseny de materials. Això es deriva no tant, ja que es presenta sovint, des de la funció de (forma segueix a la funció), però va sorgir del concepte modernista rígida Jacobsen, que va haver de sotmetre a la vida privada i també a la seva família.

Jacobsen va desenvolupar el llenguatge formal d’art s’assembla a objectes abstractes, que es caracteritza per una forma clara i concisa. Popular van ser varis dels seus seients que van sorgir de la dècada de 1950. Aquests tenen noms com a “formiga”, “ou”, “Cigne” o “3107”. Aquesta úl"ma és la cadira més venuda de tots els temps.

Les cases estan construïdes al voltant de pa"s oberts-atri similars. Pertanyen als edificis baixos que concilien amb el desenvolupament major en el nord fins al sud de la Hansaviertel des del parc del Tiergarten.

La disposició dels edificis al voltant dels pa"s es va basar en la idea de permetre als residents a romandre a l’aire lliure, que es pot observar, ja sigui pels edificis adjacents, fins i tot des del carrer. Al mateix temps, l’arquitecte ha aconseguit el fet que la major part de les habitacions està orientada al sol.

152

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/250 Saber veure l’arquitectura. Berlín

153

Nº de !pologies: 1 m2 per !pologia: 148 m2 Dimensions generals: 14.96 x 15.88 m.

Modulació estructura: Modulació !pològica:

Habitatge unifamiliar, Gerhand Weber, 1909-1986 Gerhard Weber va néixer en Mylau. A l’edat de 14, comença com a fuster, l’aprenentatge, conclou en 1926 amb una llicenciatura en el Departament de fusteria en l’Acadèmia d’Arts Aplicades de Dresden. Només un any més tard es va a la Bauhaus en Dessau, que ocupa una posició de lideratge dins de les tendències de modernització divergents en l’arquitectura i les arts decora!ves.

Fins a principis de 1933, quan la Bauhaus va tancar sota la pressió dels nazis. Amb aquesta qualificació dels ideals de l’arquitectura moderna, troba un treball com a arquitecte en 1935 en l’aeronau Henschel.En 1948 rep l’encàrrec del saló de plens del Bundestag alemany a Frankfurt, a més l’Òpera Estatal d’Hamburg i el Teatre Nacional de Mannheim. Inspirat en el Royal Fes!val Hall de Londres.

El projecte de l’intervau són dues cases unifamiliars de 148 metres quadrats en el sud del districte de Hansa. A l’est i a l’oest limita amb un carrer residencial.

L’expressió arquitectònica va haver de ser modificada i limita essencialment a una estructura clara, compensant l’estructura i les proporcions dels rostres i els cossos dels dos edificis. Els buits, que s’aconsegueix mitjançant la compensació de l’estructura, formen un pa! pavimentat obert, dempeus al costat de les portes de la finestra amb les zones d’estar i de dormir en connexió amb el sud.

Amb la finalitat d’obtenir el major saló possible, les habitacions són de rela!ves pe!tes dimensions. Totes les habitacions donen al sud que viuen i dormen. La cuina i una habitació con!gua per a una rentadora estan disposades de manera que vostè pot jugar amb el pa! d’entrada i l’entrada dels nens.

154

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/250 Saber veure l’arquitectura. Berlín

155

Nº de !pologies: 3 m2 per !pologia: A: 130| B: 130 | C: 120 Dimensions generals: 18.00 x 8.70 m.

1 bloc 51.00 x 9.00 m Modulació estructura: 3 franges: serveis + circulació + estar/dormitori Modulació !pològica: 3 crugies 3+2+3 (A,B,C)

Habitatges unifamiliars, Alois Giefer i Hermann Mäckler Els arquitectes Alois Giefer i Hermann Mäckler varen dissenyar el conjunt de tres cases unifamiliars entre mitgeres d’una sola planta. Es situen a l’extrem sud del que va ser l’an!c barri de Hansa, devastat després de la II Guerra Mundial, en una zona de baixa densitat. Les tres cases connecten per la cara nord a un carreró estret sense sor!da que redueix dràs!cament el trànsit de vehicles.

En quan a la situació en la pròpia parcel·la, les cases es col·loquen al costat nord, a la fi d’obtenir una zona de jardí més gran. La distribució interna de l’habitatge es divideix en dues franges horitzontals. La franja nord conté els serveis (cuina i bany) i els espais d’emmagatzematge, com també el propi accés des del carrer.

Mentre que la franja sud disposa de tres habitacions i la sala d’estar, donant una façana oberta al jardí. La franja nord però, queda interrompuda per un pa! entre la cuina i el bany que il·lumina els dos espais, com també la zona de circulació, així com també permet la ven!lació creuada de la zona de nit. La mitgera dona lloc a l’aparició del garatge.L’habitatge situat més a l’est pateix una pe!ta variació degut a les limitacions de la parcel·la i de l’accés. El garatge deixa de ser mitgera en aquest cas i desapareix el pa! de la franja nord. Per altra banda, el pa! queda fragmentat en dues parts, una ja coneguda a la cara sud, i una segona a la cara est, la qual permet il·luminar el bany i la zona de pas.

La façana nord, la façana que limita amb el carrer i que per tant és la façana pública es presenta com un gran mur de 18 metres de longitud sense cap obertura; solsamènt trenca la con!nuïtat a la mitgera generant una reculada on succeeix l’accés als habitatges i al corresponent aparcament. La façana és de formigó pintat de color blanc, deixant un sòcol tan en la part inferior com en la superior que dona pas a uns perfils de coronament metàl·lics que donen lloc a una coberta plana.

156

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

157

Nº de !pologies: 3 m2 per !pologia: A: 150| B: 150 | C: 140 Dimensions generals: 22.45 x 15.00 m.

1 blocs 61.00 x 15.00 m Modulació estructura: Binuclear en U: zona de nit + ves"bul + zona de dia Modulació !pològica: 4 crugies 5.70 + 4.70 + 5.00 + 7.00 (A,B), 3 crugies (C) 4.60 + 3.60 + 6.70

Habitatges unifamiliars, Johannes Krahn, 1908-1974 L’arquitecte Johannes Krahn va projectar un grup de tres cases unifamiliars a l’extrem sud de l’an!c barri de Hansa, una zona que comparteix !pologies d’habitatges de baixa densitat. Es troba entre dos carrers, un que dona a la cara nord del conjunt, i que és façana d’accés a un dels tres habitatges, i un carrer secundari i sense sor!da a l’est del conjunt que dona accés als altres dos habitatges.

La composició dels habitatges donen lloc a dos pa!s, un d’extrover!t: que dona accés des de la zona de dia i a dues de les habitacions, i un pa" més introver!t que té accés a traves dels dormitoris. L’habitatge es caracteritza pel ves"bul central d’accés que a la vegada és el nucli d’aquest. Separa i connecta els dos braços que corresponen a la zona de dia i zona de nit, situats al sud i nord respec!vament.

El ves"bul també esdevé un element de mediació amb l’exterior, provocant una secció d’exterior públic – interior – exterior privat, aquest entrar a l’habitatge i imminentment sor!r al jardí privat. El pa! central, el pa! extrover!t, afavoreix la distribució binuclear d’aquest projecte ja que li permet ven!lació creuada a totes les zones com la orientació a sud de la zona de dia, a priori situada a nord. De fet, el pa! introver!t també guarda relació amb la façana sud de la zona de dia.A diferència dels altres, l’habitatge situat a l’encreuament dels dos carrers té una notable variació: desapareixen els dos pa!s passant a ser-ne un de sol. Mentre que els braços deixen de ser dos elements simètrics entorn el nucli d’accés; fet que fa desplaçar una part de la zona de dia al braç de la zona de nit per compensar les super#cies.

La façana pública d’aquest conjunt seria un mur con!nu si no fos per les finestres d’aquest tercer habitatge. Els accessos també trenquen la linealitat de la façana amb el carrer, jus!ficant un pa! que es relaciona amb el carrer.

158

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

159

Nº de •pologies: 1 m2 per •pologia: A: 219,7 m2 Dimensions generals: 41,8 x 22,9m.

1 cases de 24,5 x 18,4 m Modulació estructura: Formes orgàniques segons l’orientació Modulació •pològica: ---

1 habitatge unifamiliar Wolf von Möllendorff (1908-92) i Sergius Ruegenberg (1903-96) La casa es troba situada en la parcel·la Händelallee 59, al final del carrer residencial que dóna accés, des del nord, a una sèrie de cases unifamiliars al sud de la Hansaviertel.

El projecte original constava d’una agrupació de tres cases unifamiliars organitzades i desenvolupades totes en planta baixa. Tot i així, només se’n va acabar construint una, modificant el projecte inicial i afegint una planta pis a la casa.

Segons els propis arquitectes, el principi emprat va ser desenvolupar el projecte des de la ru•na i les ac•vitats quo•dianes de la vida d’una família. Això va significar orientar cada estança a la millor orientació, d’acord amb l’hora del dia que s’u•litzen amb més freqüència i el •pus de funció que reben. Per tant, la casa en tot moment prendrà consciència de l’entorn que l’envolta.

La casa manté formes bastant irregulars, per tal de mantenir les orientacions i les relacions amb l’entorn òp•mes per a cada estança. El que més destaca de la casa és la forma de ferradura d’un bany amb accés directe al jardí, i el volum separat que alberga el dormitori principal que queda unit a la casa a través d’una passarel. la. En l’ala central de la casa s’hi situen les sales d’estar, el menjador, la cuina i una terrassa coberta oberta al jardí. Les habitacions es disposen en la banda est, alineades amb el cos principal de la casa. Les escales per pujar al segon pis es situen al nord. En aquest la planta manté les formes irregulars, i acaba sobresur•n suportant-se per un pilar metàl·lic. S’hi situen una sala d’estar, un bany i un pe•t dormitori.

El garatge de dos places es situa aïllat a la part nord de la parcel·la.

160

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

161

Nº de •pologies: 1 m2 per •pologia: A: 127,3 m2 Dimensions generals: 50,9 x 15,4 m.

2 cases aïllades de 19,6 x 13,1 m Modulació estructura: cases en L (ala de nit i ala de dia) Modulació •pològica: 2 cases aïllades + garatge

2 habitatges unifamiliars. Sep Ruf (1908-1982) Les dues cases es troben situades en les parcel·les Händelallee 55-57, en un carrer residencial que dóna accés, des del nord, a una sèrie de cases unifamiliars al sud de la Hansaviertel.

S’organitzen a par•r d’un eix longitudinal que s’estén de nord a sud, creant una orientació a l’est de les habitacions. Per tal d’aprofitar la llum de sud, aquest eix acaba girant-se formant una L i situant a la cruixia la zona de dia, amb la sala d’estar i el menjador.

Des de l’entrada s’arriba per primera vegada a la “zona nucli” de la casa, on es concentren el hall d’entrada, la cuina, el traster i el lavabo. La sala, que també és adequada com una zona de menjador con•nua enfrente, en la cruixa de la L, formant una ala amb la “zona de dia”. A més, en aquesta zona hi ha un espai més pe•t el qual pot ser configurat com un espai de treball o una sala de jocs per als nens. Si con•nuem pel passadís llarg que es desenvolupa al sud de la casa, trobem que ens distribueix cap a les habitacions. Així doncs, en l’altre ala de la L trobem que es desenvolupa la “zona de nit”, formada per tres dormitoris orientats a l’est i amb vistes al jardí, i un lavabo al final del passadís. Pel costat oest, l’ala es protegeix del carrer tancant-se amb un mur opac on s’hi disposen una serie d’armaris encastats a tot el llarg del passadís.

Els dos garatges es troben aïllats al sud de les dues cases.

162

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Escala 1:750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

163