JKLMN
!"#!$%&%"!"#!'()&""
"
"
"
"
"
*+
!!"!'%(,-&$"."*/01"
"
"
"
"
"
0+
!!!")!,&2(3"$,-&'(3""
"
"
"
""""""""""""""""""*45
-!-6!78,&9!&" " """"""""""""""" &;,('('%"2("-(,6<'""
"
"
"
"""""""""""""""""":1:
"
"
"
"""""""""""""""""":15
MIRADES URBANES A la segona part del curs , tal com es mostra al apartat anterior, hem tractat l’estudi i anàlisis d’un projecte urbà específic, el Interbau de 1957. Un projecte emblemà•c i representa•u del funcionalisme canònic on els edificis presenten qualitats arquitectòniques i una àmplia varietat de solucions •pològiques encara que, a nivell de conjunt urbà, no presenta solucions de relació entre els diferents edificis. A través del redibuix de les plantes baixes, plantes •pus i façanes de gairebé la totalitat dels edificis que composen el barri ens hem proposat l’objec•u de poder comparar a la mateixa escala els diferents edificis entre ells, verificar les seves qualitats urbanes i finalment, desenvolupar una mirada crí•ca respecte al projecte. Hem pogut comprovar que en la majoria dels casos la relació de los edificis amb el “piano terra” es nula o molt poc ar•culada, que la majoria de las plantes baixes no proposen una relació amb el parc, ni hi han ac•vitats que facili•n que es desenvolupi vida de barri, i que molts edificis presenten una façana principal més abierta, y una façana posterior, a vegades tancada, tot i poder comptar amb la possibilitat de vistes i obertures a ambdós costats per la gran distancia entre els diferents edificis. L’exercici de redibuix minuciós i la elaboració d’un mapa de conjunt amb les plantes baixes de tots els edificis estudiats ha permès entendre aspectes del projecte inicialment no visibles. Després d’haver estudiat la ciutat a través del cinema i de haver desenvolupat alguns anàlisis crí•cs mitjançant l’estudi d’un “fragment” de ciutat (Interbau), a la tercera, i úl•ma part del curs, s’ha demanat als estudiants que escollissin un tema urbà que els interessés estudiar a Berlín i que el desenvolupessin de manera crí•ca. Un de los texts de referència per a aquesta etapa del curs ha sigut el llibre de
Italo Calvino, Las ciutats invisibles, a on las ciutats descrites podien ser totes con•ngudes a la ciutat de Berlín. Les imatges evocadores retratades als escrits de Calvino han ajudat a expressar “la ciutat” o el “fragment de ciutat” que cadascú estava buscant a Berlín. Els temes proposats han sigut els següents: C••••• • •••. El riu és un espai natural que estructura la ciutat de Berlín i que, tot i així, no s’arriba a percebre como espai unitari al llarg del seu recorregut i desenvolupament, per tant ens hem preguntat como es concreta aquesta relació complexa entre la vora del riu i la ciutat, on es barreja el que es actualment l’espai urbà, amb el que podria arribar a ser o amb el que desitja ser. La ciutat de Fedora (Les ciutats i el desig) apareix a la vegada tal como es i como un se la imagina. L• •••!• "#$ %••. El mur de Berlín, trist record de la divisió de la ciutat, ha deixat una empremta important a la ciutat. Encara que majoritàriament ja no és visible, ens hem preguntat como s’ha tornat a configurar la relació entre ambdues parts de la ciutat així com amb els espais urbans que han sorgit inicialment buits després de la caiguda del mur. Ersilia, (Las ciutats i l’intercanvi) és la ciutat on els seus habitants teixeixen fils per establir relacions i l’abandonen quan la xarxa ocupa el seu espai. L• ••&•'•••• "#$ (•••#•. Per tractar aquest tema hemos buscat dos enfocaments per parlar de la importància del carrer i de la relació entre edificis y ciutat destacant la reincidència de les restes. Berlín ha sigut gairebé completament reconstruïda sobre si mateixa, no obstant, les restes dels carrers conserven la memòria del lloc. Hem estudiat alguns dels eixos principals de la ciutat como l’ Unter Den Linden, WihelmStrasse o la LindendStrasse y hemos valorat les seves qualitats urbanes a par•r del estudi de les vores dels carrers en el seu desenvolupament lineal i de las plantes baixes
d’alguns edificis destacats. Zirma (Les ciutats i els los signes) és la ciutat on la memòria es redundant: repiteix els signes para que la ciutat comenci a exis•r. Armilla (Las ciutats sub•ls) és una ciutat que no existeix i només queden les restes de les seves tuberies. H•&••••)# • #*+•• (,$·$#(•••. Es va proposar l’anàlisi de diferents barris de Berlín, alguns ubicats al centre consolidat (Hof) i altres als voltants (Siedlungen) per valorar de quina manera s’havia plantejat i resolt el disseny de l’espai col·lec•u i quina relació establien els edificis entre si a par•r de las solucions urbanes dels espais exteriors. O"avia (Las ciudades sub•ls) és una ciutat teranyina, una xarxa aparentement fràgil que manté tota la ciutat. A•-•••#(•••#* ••&•'#*. En aquest cas l’objec•u era el d’estudiar les principals caracterís•ques d’edificis públics o col·lec•us que poguessin definir els seus valors urbans, o sigui aquells aspectes que son visibles des de la ciutat i que, a vegades, són els únics que podem percebre quan viatgem. Es tractava de valorar aspectes com les qualitats de les plantes baixes, la relació entre l’interior i l’exterior; les façanes; els espais col·lec•us dels edificis i la seva capacita de generar urbanitat. Per acotar el tema vàrem decidir concentrar la selecció dels casos d’ estudi dins d’una zona específica de la ciutat y ens vàrem centrar als voltants del Tiergarten destacant el costat est i el costat oest del parc. Zenobia (Las ciutats i els signes) és una ciutat que ha anat canviant al larg del temps encara que ha sorgit sempre de la combinació d’elements del primer model Berlín és una ciutat feta de fragments, una ciutat que ha sigut marcada per una història dramà•ca i que, no obstant, més que al seu passat está mirant constantment al seu futur.
A••••••: Albert Pla Mireia Rull Xavier Raya Ángel Valdivia
Ciutat i riu L’espai urbà i les relacions en el recorregut del riu
En el centro de Fedora, metrópoli de piedra gris, hay un palacio de metal con una esfera de vidrio en cada aposento. Mirando dentro de cada esfera se ve una ciudad azul que es el modelo de otra Fedora. Son las formas que la ciudad habría podido adoptar si, por una u otra razón, no hubiese llegado a ser como hoy la vemos. En todas las épocas hubo alguien que, mirando a Fedora tal como era, había imaginado el modo de conver•rla en la ciudad ideal, pero mientras construía su modelo en miniatura, Fedora dejaba de ser la misma de antes, y aquello que hasta ayer había sido uno de sus posibles futuros ahora era solo un juguete en una esfera de vidrio. Fedora •ene hoy en el palacio de las esferas su museo: cada habitante lo visita, elige la ciudad que corresponde a sus deseos, la contempla imaginando que se refleja en el estanque de las medusas donde se recogía el agua del canal (si no hubiese sido desecado), que recorre desde lo alto del baldaquín la avenida reservada a los elefantes (ahora expulsados de la ciudad), que resbala a lo largo de la espiral del minarete de caracol (perdida ya la base sobre la cual debía levantarse). En el mapa de tu imperio, oh gran Kan, deben ubicarse tanto la gran Fedora de piedra como las pequeñas Fedoras de las esferas de vidrio. No porque todas sean igualmente reales, sino porque todas son sólo supuestas. Una encierra aquello que se acepta como necesario mientras todavía no lo es; las otras, aquello que se imagina como posible y un minuto después deja de serlo.
Las ciudades y el deseo 4 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 166
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
ESCALA: 1 / 400 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín
167
L’objec•u d’aquest estudi és analitzar i reconèixer les situacions que ofereix el riu Spree al llarg del seu contorn envers la ciutat de Berlin per reconèixer la qualitat i quan•tat d’aquests espais de mediació entre el riu i el conjunt d’edificis. PERÍMETRE El primer factor a tenir en compte és què succeeix a ambdues lleres del riu en quant a la relació del riu amb l’espai públic. L’objec•u es detectar les formes d’i•nerari urbà que ofereix a la ciutat el perímetre del riu i l’oportunitat que aporta als usuaris així com detectar els punts de discon•nuïtat, de trencament, i per quin mo•u es donen. PONTS Com a contrapunt també s’ha cregut rellevant estudiar els punts de connexió dels dos costats que divideix el mateix riu. Ponts peatonals o rodats que esdevenen un element que accentua la importància de l’entorn urbà en el seu contorn immediat, donant lloc a infraestructures més importants o repercu•nt en el nombre d’equipaments. ZONES VERDES L’i•nerari urbà que segueix el contorn del riu és en la majoria dels casos, un element catalogat com a zona verda. Aquest gest és vital per a la ciutat, aconseguint que el riu es transme• en forma de radiació fins més enllà dels seus propis límits, acostant-se a la ciutat en aquests punts on la ciutat es generosa amb aquests espais verds. ASSENTAMENTS L’existència d’edificis immediats o annexes a l’i•nerari del riu es veuen funcionalment afectats, ja que una majoria, sobretot en els punts on conflueixen amb punts de connexió i zones verdes, esdevenen edificis importants a nivell d’oci o cultura; incorporant-se al transcurs del riu.
168
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
ESCALA: s.e. Saber veure l’arquitectura. Berlín
169
170
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
171
172
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
173
RECORREGUT PERIMETRAL CONTINU 174
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
RECORREGUT AMB ESPAIS PÚBLICS
AÏLLAMENT I DESCONEXIÓ DEL RIU Saber veure l’arquitectura. Berlín
175
176
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
177
178
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
179
180
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
181
182
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
183
184
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
185
A••••••: Oriol Boix Aleix Anglada
La traça del mur L’espai urbà i les relacions en el recorregut del mur
En Ersilia, para establecer las relaciones que rigen la vida de la ciudad, los habitantes !enden hilos entre los ángulos de las casas, blancos o negros o grises o blanquinegros según indiquen relaciones de parentesco, intercambio, autoridad, representación. Cuando los hilos son tantos que ya no se puede pasar entre medio, los habitantes se van: se desmontan las casas; quedan sólo los hilos y los soportes de los hilos. Desde la ladera de un monte, acampados con sus trastos, los prófugos de Ersilia miran la maraña de los hilos tendidos y los palos que se levantan en la llanura. Y aquello es todavía la ciudad de Ersilia, y ellos no son nada. Vuelven a edificar Ersilia en otra parte. Tejen con los hilos una figura similar que quisieran más complicada y al mismo !empo más regular que la otra. Después la abandonan y se trasladan aún más lejos con sus casas. Viajando así por el territorio de Ersilia encuentras las ruinas de las ciudades abandonadas, sin los muros que no duran, sin los huesos de los muertos que el viento hace rodar: telarañas de relaciones intrincadas que buscan una forma.
Las ciudades y los intercambios 4 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 186
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
ESCALA: 1 / 400 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín
187
CONSTRUCCIÓ I CAIGUDA DEL MUR DE BERLIN Després de la 2a Guerra Mundial, Alemanya es va par!r en dos països, a l’oest segons les ideologies capitalistes occidentals i a l’est segons les ideologies comunistes. Tanmateix, Berlin, la capital, també fou par!da en dos. El mur de Berlin fou construït l’any 1961 per part de la RDA (República Democrà!ca d’Alemanya), separant per una frontera "sica el Berlin Oriental i l’Occidental. D’aquesta manera Berlin es va separar defini!vament en dos ciutats, trencant tots els lligams i relacions construïts per la gent després de segles d’història. Com a Ersilia, segons Italo Calvini, es desconstruïa la ciutat deixant les els fils teixits per les relacions, a Berlin fou al revés: la ciutat va persisi!r però els fils no. Després de nombroses manifestacions a Alexanderplatz el 1989 es va permetre el pas en el mur de Berlin, propiciant-ne la la caiguda en els següents dies. RETEIXINT BERLIN Des de la caiguda del mur de Berlin, i la reunió de la ciutat, aquesta ha sabut con!nuar endavant deixant enrera el passat. S’han construït nous edificis recuperant la con!nuïtat de la ciutat entre el que fou el Berlin Oest i el Berlin Est. Tanmateix els fils que un dia foren tallats s’han tornat a teixir. No només la ciutat, també les persones han sabut superar el passat i tornar a teixit una xarxa nova de relacions en el nou Berlin. En aquest estudi es pretén focalitzar la mirada en les relacions que actualment es produeixen en l’an!c recorregut del mur. S’estudiarà on es duu a terme el reteixit de relacions i carrers en la part cèntrica de la ciutat, així com quina forma té l’espai públic on es duu a terme. Finalment es compararan quatre casos concrets per mirar amb una mica més de detall aquestes places i creuaments de carrers.
188
Saber veure l’arquitectura. Berlín
________ ________ ________
TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3
III Mirades Urbanes
ESCALA: 1 / 20 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín
189
TRAM 1
1
3 5 4 2
1 190
Chausseestraße Boyenstraße Saber veure l’arquitectura. Berlín
2
Boyenstraße Scharnhorststraße
3
Scharnhorststraße Kiele Str.
4
Kiele Str. Invalidenfriedhof Park
III Mirades Urbanes
6
5
Invalidenfriedhof Park
7
6
Invalidenfriedhof Park Invalidenstraße
8
7
Alexanderufer Margarete-Steffin Straße
8
Alexanderufer Kapelle-Ufer Saber veure l’arquitectura. Berlín
191
TRAM 2
10
12
11 9
9 192
Kapelle-Ufer Reinhardtstraße Saber veure l’arquitectura. Berlín
10 Reichstagufer Wilhelmstraße
11 Friedrich-Ebert-Platz
12 Pariser Platz
Scheidemannstraße
Ebertstraße
III Mirades Urbanes
16 13
13 Ebertstraße Behrenstraße
14
15
14 Ebertstraße Hannah-Arendt-Straße
15 Ebertstraße In den Ministergärten
16 Ebertstraße Potsdamer Straße Saber veure l’arquitectura. Berlín
193
TRAM 3
17
19 18
17 Stresemannstraße Linkstraße 194
Saber veure l’arquitectura. Berlín
18 Stresemannstraße Niederkirchnerstraße
19 Niederkirchnerstraße Wilhelmstraße
20 Zimmerstraße Friedrichstraße
III Mirades Urbanes
23 21
24
22
20
21 Zimmerstraße Charlo!enstraße
22 Zimmerstraße Markgrafenstraße
23 Zimmerstraße Jerusalemer Str.
24 Zimmerstraße Axel-Springer-Straße Saber veure l’arquitectura. Berlín
195
12 PARISER PLATZ - EBERTSTRAßE
La Pariser Platz és una plaça dura que es situa en la banda est del mur de Berlin comunicant el Tiergarten amb l’avinguda de Unter den Linden. Separant-la dels cotxes de l’Ebertstrasse i del parc Tiergarten hi ha la Porta de Brandenburg, la qual acaba definint el límit de la plaça, a la vegada que actua com a monument caracteritzador d’aquesta. Així doncs la zona actua com a element de transisió entre la gran massa verda i la massa edificada a mode de porta o ves"bul, donant inici a una gran avinguda que comunica amb la part més cèntrica de la ciutat.
196
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
197
16 EBERTSTRAßE - POTSDAMER STRAßE
La Potsdamer Platz és una plaça dura que es situa en un punt central respecte del mur de Berlin comunicant la via principal, Ebertstrasse, amb diferents vies que comuniquen a totes les dirección de la ciutat de Berlin. Es tracta doncs d’una zona que va pa!r en gran mesura l’impacte urbà del mur, generant una reconstrucció total de la plaça desde la seva caiguda. Aquesta reconstrucció compte amb molts edificis moderns, posteriors a 1990, els quals generen un nou punt de radialitat de la ciutat i una zona de gran avingudes peatonals.
198
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
199
A••••••: Jordi Casas Pau Figuerola
La urbanitat del carrer ...-Per dis•ngir les qualitats de les altres, he de par•r d’una primera citat que està sempre implícita. Per mi és Venècia. Les ciutats invisibles, part VI. Italo Calvino
Las ciudades y los signos 2 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 200
Saber veure l’arquitectura. Berlín
De la ciudad de Zirma los viajeros vuelven con recuerdos bien claros un negro ciego que grita en la mul•tud, un loco que se asoma por la cornisa de un rascacielos, una muchacha que pasea con un puma sujeto con una traïlla. En realidad muchos de los ciegos que golpean con el bastón el empedrado de Zirma son negros, en todos los rascacielos hay alguien que se vuelve loco todos los locos se pasan horas en las cornisas, no hay puma que no sea criado por un capricho de muchacha. La ciudad es redundante: se repite para que algo llegue a fijarse en la mente. Vuelvo también yo de Zirma: mi recuerdo comprende dirigibles que vuelan en todos los sen•dos a la altura de las ventanas, calles de •endas donde se dibujan tatuajes en la piel de los marineros, trenes subterráneos atestados de mujeres obesas que se sofocan. Los compañeros que estaban conmigo en el viaje, en cambio, juran que vieron un solo dirigible suspendido entre las agujas de la ciudad, un solo tatuador que disponía sobre su mesa agujas y •ntas y dibujos perforados, una sola mujer gorda apantallándose en la plataforma de un vagón. La memoria es redundante: repite los signos para que la ciudad empiece a exis•r.
III Mirades Urbanes
Situació àmbit d’estudi. Berlin Saber veure l’arquitectura. Berlín
201
Planta àmbit 202
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
La ciutat com a col·lecció. Esquema Saber veure l’arquitectura. Berlín
203
Humanització de l’espai públic El carrer és dels pocs espais d’una ciutat que podriem considerar eterns. El rastre d’un carrer és molt di•cil de borrar, i encara és més impactant quan passa en una ciutat com Berlin si tenim en compte que la seva reconstrucció ha sigut total. Per tant aquest “buit urbà” és l’espai que heredem de la ciutat i en defini•va és on passaran les coses, és on es fa la ciutat. Perquè així sigui han de passar més coses que un carrer i comerços a la planta baixa. Un carrer és l’espai viscut per les persones, és el lloc de trobada, són els encontres entre varis d’ells, són les cantonades... en defini•va hauria de ser el principal espai domès•c, per tant ha de tenir una escala adequada i ha de permetre que l’ac•vitat dels usuaris es pugui contagiar.
1. Agrupar o dispersar 2. Integrar o sagregar 3. Atraure o repel·lir 4. Obrir o tancar
204
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
2
1
4
3
Esquema !pus Gehl
Zones peatonals i intensitat d’ac!vitat Saber veure l’arquitectura. Berlín
205
A!"#$%" & '()$*")%" Les ac+vitats i les persones són capaces d’agrupar o dispersar aconteixaments a l’espai públic. Una ciutat necessita l’agrupació que dóna lloc a espais animats i també la dispersió per tal de distribuir uniformement les ac+vitats donant així lloc a espais més tranquils. La distànica entre focus d’ac+vitat és molt important si tenim en compte que recorreguts peatonals de més de 500m entre ac+vitats poden ser aburrits per la persona i per tant dispersen, o pel contrari ac+vitats a pocs metres del carrer són capaces d’agrupar.
206
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
I!"#$%&% ' (&$%#$&% Les ac)vitats es donen a l’espai públic, on la gent es troba i per tant poden ser espais mul)funcionals, no monòtons on varies ac)vitats i categories de persones poden arribar a funcionar juntes.
Saber veure l’arquitectura. Berlín
207
A!"#$"% & "%'%(·()" Un espai públic pot atraure o repel·lir tant fisicament com psicologicament. Té a veure amb el límit entre diferents categories d’espais de manera que direm que un espai públic atrau quan és accessible i atrau ac+vitats d’un ambient privat a un més públic.
208
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
O!"#" $ %&'(&" La intensitat de l’intercanvi d’experiències entre espais públics i espais més privats o domès)cs és el que fa que un espai sigui obert o tancat. No només és qües)ó de si l’obertura és més transparent o més gran, la distància entre espais hi juga un paper molt important.
Saber veure l’arquitectura. Berlín
209
A••••••: Thommy Parra
La urbanitat del carrer L’espai urbà, les plantes baixes i la relació amb el carrer
Las ciudades su•les 3 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 210
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Si Armilla es así por incompleta o por haber sido demolida, si hay detrás un hechizo o solo un capricho, lo ignoro. El hecho es que no •ene paredes, ni techos, ni pavimentos; no •ene nada que la haga parecer una ciudad, excepto las cañerias del agua que suben ver•cales donde deberian estar las casas y se ramfican donde deberian estar los pisos: Una selva de caños que terminan en grifos, duchas, sifones, rebosaderos. Contra el cielo blanquea algun lavabo o bañera u otro artefacto, como frutos tardíos que han quedado colgados de las ramas. Se diria que los fontaneros han terminado su trabajo y se han ido antes de que llegaran los albañiles; o bien que susu instalaciones indestruc•bles han resis•do a una catástrofe, terremoto o corrosión de termitas. Abandonada antes o después de haber sido habitada, no se puede decir que Armilla esté desierta. A cualquier hora alzando los ojos entre las cañerias no es raro entrever una o muchas mujeres jovenes, espigadas, de no mucha estatura, que retosan en las bañeras, se arquean bajo las duchas suspendidas sobre el vacio, hacen abluciones, o se secan, o se perfuman, o se peinan los largos cabellos delante del espejo. En el sol brillan los hilos de agua que se proj¡yectan en abanico des de las duchas, los chorros de los grifos, los sur•dores, las salpicaduras, la espuma de las esponjas. La explicación a que he llegado es ésta: de los cursos de agua canalizados en las tuberias de Armilla han quedado dueñas ninfas y náyades. Habituadas a remontar las venas subterráneas, les ha sido fácil avanzar en un nuevo reino acuá•co, manar de fuentes mul•plicadas, encontrar nuevos espejos, nuevos juegos, nuevos modos de gozar del agua. Puede ser que su invasión haya expulsado a los hombres, o puede ser que Armilla haya sido construida por los hombres como un presente vo•vo para congrasiarse con las ninfas ofendidas por la manumisión de las aguas. En todo caso, ahora parecen contentas estas mujercitas: por la mañana se las oye cantar.
III Mirades Urbanes
ESCALA: 1 / 400 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín
211
Unter den Linden/Friedrichstrasse Aquesta proposta tracta de tenir com a base de treball la realització de un Plano Nolli específic per dos dels carrers més importants de Berlín, de manera que poguem apreciar com es relacionene els edificis moderns i contemporanis en la seva planta baixa amb el seu entorn urbà, d’aquesta manera observarem com el carrer es va dilatant o contraient, on moltes vegades els edificis que s’implantes la pròpia estructura del carrer no permet l’aprofitament de l’edifici en planta baixa, però per altra banda, la distribució en planta baixa es barreja amb l’entorn. Un d’aquests carrers, l’Utner den Linden, és un ampli bulevard que comença a Plaça de París, en el costat oest de la porta de Brandenburg, on es troben l’Acadèmi d’Art, el famós Hotel Adion i les ambaixades d’Hongria, Russia i França. a la seva vora se situa el Neue Wache (Edifi de la Nova Guàrdia de Berlín), dissenyat pel famós arquitecte Schinkel. Des d’aquesta plaça recorre 1,5 km fins a Bebelplatz on és franquejada per la Universitat Humbordt de Berlín i el Museu Hostòric Alemany (Deutsches Historiches Museum) en l’an•c Zeughaus, finalitzant en el pont del castell (Schlossbrücke), el queal serveix d’unió amb l’Illa dels Museus i el centre de Berlín Este. L’altre carrer és Friedrichstrasse, aquest carrer va ser inaugurat a principis del s. XVIII com a centre principal del districte de Friedrichstadt. Aquest carrer és perpendicular a la Unter donin Limi•n i la Leipziger Strabi. Al s.XIX, es va conver•t una de les principals rutes comercials més transitades de la ciutat. Els bombardejos aliats sobre Berlín, van destruir la major part dels edifi-
212
Saber veure l’arquitectura. Berlín
cis. En 1961, el carrer va ser seccionat en dos per la construcció del Mur de Berlín. Tembé va ser la ubicació del pas fronterer de Checkpoint Charlie. Mentre que el sud del carrer, pertanyent al districte de Kreuzberg a Berlín Oest, va ser reconstruida ràpidament, però amb descontent ja que només es van construir edificis populars de ciment. A Berlín Este, es situava el sector nord e la Friedrichstrabi, en el districte de Mi•e. Amb la reunificació alemanya, el carrrer es va conver•r en una sola. La Friedrichstrabi va ser reconstruïda en la dècada de 1990, fins a arribar a completar la reconstrucció del sector central del carrer, amb grans edificis comercials, com el centre “Lafaye•e”.
III Mirades Urbanes
ESCALA: 1 / 20 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín
213
214
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
215
216
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
217
218
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
219
220
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
221
222
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
223
224
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
225
226
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
227
228
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
Saber veure l’arquitectura. Berlín
229
A••••••: Albert Lloveras Susana Pickering
Si queréis creerme, bien. Ahora diré cómo es O•avia, ciudad-telaraña. Hay un precipicio entre dos montañas abruptas: la ciudad está en el vacío, atada a las dos crestas con cuerdas y cadenas y pasarelas. Se camina sobre tos travesaños de madera, cuidando de no poner el pie en los inters•cios, o uno se aferra a las mallas de cáñamo. Abajo no hay nada en cientos y cientos de metros: pasa alguna nube; se entrevé mas abajo el fondo del despeñadero.
Habitatge i espai col·lec!u L’espai urbà i les relacions en el teixit urbà
Esta es la base de la ciudad: una red que sirve de pasaje y de sostén. Todo lo demás, en vez de elevarse encima, cuelga hacia abajo; escalas de cuerda, hamacas, casas hechas en forma de saco, percheros, terrazas como navecillas, odres de agua, picos de gas, asadores, cestos suspendidos de cordeles, montacargas, duchas, trapecios y anillas para juegos, teleféricos, lámparas, macetas con plantas de follaje colgante. Suspendida en el abismo, la vida de los habitantes de O•avia es menos incierta que en otras ciudades. Sabes que la red no sos•ene más que eso.
Las ciudades su•les 5 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles
230
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Höfe Bebauungsplans
Saber veure l’arquitectura. Berlín
231
PLAN HOBRECHT 1862 James Hobrecht va projectar un plànol que mostra un possible ús de la terra per una ciutat de 1,5 a 2 millons d’habitants. Va incorporar dos grans carreteres i una linia de ferrocarril que rodejava la ciutat, conegut com l’anell Wilhelmine. !"#$%& '(")
El Plan Hobrecht va introduir desenes de carreteres arterials per endinsar-se a la ciutat i entre aquestes, va dividir en illes rectangulars. A diferència de la planificació urbana de París, Hobrecht va respectar les carreteres, pobles i ferrocarils existents i els va incluir en el procés de planificació. Aquest fet va marcar l’estructura urbana de Berlín. La qual mostra poca ambició i es de caràcter provinciana i amb múl+ples centres. El Plan Hobrecht va ser tant poc detallat que només donava les linies de límit de la zona de carrer per la construcció dels edificis. El negoci de la construcció va ser més aviat poc regulat comparat amb les normes de construcció modernes - No es podia superar l’altura màxima de 20 metres i cada casa havia de ser accessible des de un pa+ de almenys 5,34 x 5,34 metres de costat - Això va provocar que els dissenys dels arquitectes i constructors fossin més que densos. Per obtenir el màxim nombre de cases es construia en anells, formant doncs aquests pa+s interiors de dimensions reduides.
232
Saber veure l’arquitectura. Berlín
norma!va edificis Saber veure l’arquitectura. Berlín
233
HACKESCHEN HÖFE 1906
HACKESCHEN HÖFE 1906 Hackeschen, de disseny modernista, està configurat per una sèrie de vuit pa•s conectats entre ells i formen un gran complexe de comerços, cafes, vivendes, oficines i ins•tucions culturals. Va ser construit per l’arquitecte Kurt Berndt i es considerat un dels millors exemples de arquitectura industrial modernista d’Alemania. La plaça principal està rodejada d’edificis amb rajoles esmaltades i decorats amb mosaics àrabs.
so p
hien
er str. mburg gr. ha
A l’epoca, els usuaris d’aquest complexe eren gent de classe mitjana, alta. Queda reflexat en la qualitat exigida a l’arquitecte i ho fa evident la decoració, en par•cular, del pa• principal - Hof I -. El seu es•l es una variant local de l’art Noveau, el Jugends•l. Aquest es•l tant modern no era ben rebut per l’emperador, però com que aquests pa•s no eren visibles des del carrer, es va poder evitar la censura.
str.
VIII VII VI V
En els inicis aquests pa•s es van projectar per contenir moltes ac•vitats comercials i industrials. Però també s’u•litzaven de forma lúdica, ja que es realitzaben balls per la alta societat i eren l’epicentre de les reuinions veïnals de la zona.
IV
I
oranienburg str.
234
Saber veure l’arquitectura. Berlín
rose nth a
II
ler s tr.
III
Saber veure l’arquitectura. Berlín
235
MODERN ARCHITECTURE Nueva Objetividad | anys 1920 Erich Mendelsohn, Hans Poelzig , Buno Taut, Ernest May... Els anys entre les dues guerres mundials van ser els anys de transformació de Berlin en una metropolis de art moderna. Al 1920, després d’incorporar pobles i villes, Berlín, es va conver•r en una de les ciutats més grans del món. Va ser considerada com la ciutat industrial més important del con•nent. Va generar un gran atrac•u per a duur a terme fires internacionals i instaurar els principals mitjans de comunicació i ins•tucions de la cultura moderna. La principal contribució urbanís•ca i social de la nova arquitectura moderna de les ciutats i de la societat, es va fer en el terreny de l’habitatge i els bens inmobles. En concret la vivenda de lloguer digna en els poligons residencials dels suburbis de les arees d’expansió de la ciutat, que s’havien fet accessibles gràcies als transports de la ciutat moderna i poc a poc formaven part de la franja de formació del gran Berlin. D’aquesta manera es van deixar de banda els conjunts residencials burgesos, ciutats jardins... Urbnaisme amb connotacions del camp.
1 Gartenstadt Falkenberg 2 Siedlung Schillerpark 3 Großsiedlung Britz (Hufeisensiedlung) 4 Wohnstadt Carl Legien 5 Weiße Stadt 6 Großsiedlung Siemensstadt (Ringsiedlung) 236
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Saber veure l’arquitectura. Berlín
237
GARTENSTADT FALKENBERG 1913-1914 Buno Taut Destaca per la composició de colors vius. D’aquí que sigui batejada amb el nom d’”assentament caixa de pintures”. Aquest contrast de colors va estar influenciat per John Ruskin. Aquest principi que u"litzava per defensar els colors dels materials u"litzats son els legí"ms de l’arquitectura. Bruno Taut, en canvi, proposava l’u"lització de colors independents dels dels materials de construcció, creant aixi un mitjà eficaç i de baix cost i novedos en la construcció residencial. Respecte els altres assentaments de l’època, que eren més monotons o repe""us, Taut va apostar per jugar amb els eixos de les places i carrers, va desplaçar cases per augmentar aquest efecte.
238
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Saber veure l’arquitectura. Berlín
239
S I E D L U N G S C H I L L E R PA R K 1914-1924 Buno Taut Va ser projectat al 1914 per Bruno Taut. Considerat el primer projecte de vivenda metropolitana de Berlin durant la republica de Weimar. Però, no va ser construit fins al 1924 respectant el concepte original de Taut, de bloc perimetral, però amb un nou disseny influenciat de l’es#l que JJP Oud u#litzava a Holanda. Blocs de cases de 4 pisos, l’ús del totxo vist i enlluits de colors blanc i blau que tradueixen al exterior alguns “accents” de color i elements arquitectonics. Les teulades planes van ser les primeres que es varen construir a Berln
240
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Saber veure l’arquitectura. Berlín
241
GROßSIEDLUNG BRITZ
(Hufeisensiedlung) | 1925-1930 Buno Taut, Martin Wagner El barri va ser construït per coopera!ves i per organitzacions sense ànim de lucre a favor dels ideals i els objec!us de BB. El concepte d’habitatge lliure és present al barri per tal de crear ciutat jardí. Verd funcional, instal·lacions al aire lliure i diferents !pologies d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars comparteixen objec!us al Britz. La ferradura de 350 metres de llarg amb tres pisos, es col·loca al resseguint l’estany. Totes les entrades són a la banda exterior. Color Blanc i Blau. El “front vermell” es el limit de la ferradura. Actua com a pantalla que aïlla les fileres de cases unifamiliars amb jardins a l’interior del barri. trenca la linialitat amb els nuclis d’escala portats al exterior. Cases unifamiliars. Cases en filera disposades longitudinalment aconseguint carrers lineals. color ocre i granat.
242
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Saber veure l’arquitectura. Berlín
243
W O H N S TA D T C A R L L E I G E N 1928-1930
Buno Taut y Franz Hillinger Taut y Hillinger van projectar 6 blocs de vivendes en forma de U allargada. Cada bloc, agrupa els habitatges al voltant del pa!, ajardinat i obert, comunica amb el seguent bloc. L’arquitectura correspon a altres projectes del Berlín Neues Bauen: Dissenys sistemà!cs, sota codis de “bones pràc!ques”, funcionals, racionals, senzills, clars. El llenguatge que defineix el ritme, és el contrast entre el pla de façana i els elements sor!nts, tot això accentuat amb colors vibrants.
244
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Saber veure l’arquitectura. Berlín
245
W E I ß E (Weisse stadt)
S T A D T |
1929-1931
Wilhelm Büning , Bruno Ahrends, Otto Rudolf Salvisberg El disseny original combinava conceptes tradicionals en estructures urbanisme espaial i orientació amb modificacions modernes per l’època. A diferència de les denses fileres i aglomeracions d’habitatges existents als voltants de les ciutats jardí. la Weisse stadt es va basar en el nivell social i higienic de les Neues Bauen. Van desenvolupar un es"l de barri modern i alhora metropolità que incloïa una central combinada que subministrava calefacció i electricitat, guarderia, bugaderia, centres de educació i salut, farmàcia i 24 tendes de venda al menor. Tenia l’habilitat i la cura de posar també apartaments i habitatges dins aquests edificis.
246
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Saber veure l’arquitectura. Berlín
247
GROßSIEDLUNG SIEMENSSTADT (Ringsiedlung)
|
1929-1931
H. Scharoun, W. Gropius, F. Forbat H. Häring, R. Henning, O. Bartning
L’urbanització Siemensstadt (alemán: Großsiedlung Siemensstadt , també coneguda com Ring Estate o Ringsiedlung ) es una comunitat residencial sense fins lucra"us. Va ser construida per el pla director del alemany Hans Scharoun. Set arquitectes destacats van par"cipar a projectar els blocs. El projecte agrupava els edificis d’acord al principi de “unitats Veïnals”, un terme vagament relacionat amb el concepte d’espai exterior de Taut. Scharoun va redibuixar la ruta d’accès a la finca preexistent flanquejant l’entrada amb dos edificis situats amb angle agut entre si. Es va enfa"tzar el pas subterrani del tren i es va relacionar el conjunt amb l’àrea industrial veïna. Contrariaent al Britz de Taut, la finca s’obre lliurement al seu voltant. Les façanes dels edificis destaquen elements inusuals, tals com balcons, ulls de bou, terrats a les cobertes... reminiscències deliberades de l’arquitectura naval.
248
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Saber veure l’arquitectura. Berlín
249
A••••••: Alba Codina Alba Fernández Raquel María Núria Sintes Carlos Cimadomo
Arquitectures urbanes Tiergarten i equipaments: relacions entre espai públic, col·lec•u i privat.
El hombre que viaja y no conoce todavía la ciudad que le espera al cabo del camino, se pregunta cómo será el palacio real, el cuartel, el molino, el teatro, el bazar. En cada ciudad del imperio cada edificio es diferente y esta dispuesto en un orden dis"nto; pero apenas el forastero llega a la ciudad desconocida y echa la miradasobre aquel racimo de pagodas y desvanes y cuchitriles, siguiendo la maraña de canales, huertos, basurales, de pronto dis"ngue cuáles son los palacios de lospríncipes, cuáles los templos de los grandes sacerdotes, la posada, la prisión, el barrio de los lupanares. Así —dice alguien— se confirma la hipótesis de que cada hombre lleva en la mente una ciudad hecha sólo de diferencias, una ciudad sin figuras y sin norma, y las ciudades par"culares la rellenan. No así en Zoe. En cada lugar de esta ciudad se podría sucesivamente dormir, fabricar arneses, cocinar, acumular monedas de oro, desves"rse, reinar, vender, interrogar oráculos. Cualquier techo piramidal podría cubrir tanto el lazareto de los leprosos como las termas de las odaliscas. El viajero da vueltas y vueltas y no "ene sino dudas: como no consigue dis"nguir los puntos de la ciudad, aun los puntos que están claros en su mente se le mezclan. Deduce esto: si la existencia en todos sus momentos es toda ella misma, la ciudad de Zoe es el lugar de la existencia indivisible. ¿Pero por qué, entonces, la ciudad? ¿Que línea separa el dentro del fuera, el estruendo de las ruedas del aullido de los lobos?
Las ciudades y los signos 3 Italo Calvino, Las Ciudades Invisibles
250
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades urbanes
ESCALA: 1 / 400 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín
251
BERLIN I EL TIERGARTEN Relacions entre l’espai públic i privat
Al voltat del Tiergarten es concentren una gran quan•tat d’equipaments públics, bibilioteques, teatres, museus, embaixades, etc. En concret, es diferencíen dues zones al voltant del jardí on la presència d’aquests edificis és més forta. La primera que limita al nord amb el parc i la segona que limita al sud. És per això que s’ha realitzat un estudi de les relacions entre espai públic - espai privat a dues escales diferents. A una escala més llunyana es realitza un primer estudi sobre les relacions de proximitat i connexió que existeixen entre els diferents equipaments amb el Tiergarten. S’ha definit, per a cada cas, un recorregut que enllaça els diferents edificis ins•tucionals que ressegueixen el contorn del parc. A una escala més propera s’ha escollit un conjunt d’equipaments de cada recorregut amb l’objec•u d’analitzar la relació que mantenen aquests edificis amb l’espai públic. Aquest estudi s’ha realitzat a par•r de redibuixar les seves plantes baixes i el seu envolvent.
________ ________
252
Saber veure l’arquitectura. Berlín
TRAM NORD TRAM SUD
III Mirades urbanes
ESCALA: 1 / 20 000
Saber veure l’arquitectura. Berlín
253
1.- Bunderministerium des Innern / Ministeri Federal de l’Interior, Kühn, Bergander i Bley, 1992-94 2.- Wohnanlage auf dem Moabiter Werder / Àrea residencial per empleats del govern, George Bumiller, 1997-99 3.- Schloss Bellevue / Palau de Bellevue, Philipp Daniel Boumann, 1795-90, 1955-59 (reforma) 4.- Bundespräsidialamt / Oficina del President Federal Alemany, Gruber i Kleine-Kraneburg, 1996-98 5.- Bundeskanzleramt / Cancelleria Federal, Axel Schultes i Charlotte Frank, 19972000 6.- Botschaft der Schweizerischen Eidgenossenchaft / Ambaixada de la Confederació Suïssa, Diener & Diener, 2001 254
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades urbanes
Façana p
7.- Paul-Löbe-Ha Paul-Löbe-Haus, SStephan han Br Braunfels, fel 2000 8.- Bundespressekonferenz / Edifici federal de conferències de prensa, Johanne i Gernot Nalbach, 2000 9.- Marie-Elisabeth-Lüders-Haus, Stephan Braunfels, 2003 10.- ARD-Haupstadtstudio, Ortner & Ortner, 1998 11.- Presse und Informationsamt der Bundesregierung / Gabinet de premsa i d’informació del govern federal, KSP Engel i Zimmermann, 2000 12.- Jakob-Kaiser-Haus, Busmann i Haberer, 2001 13.- Reichstagsgebäude / Edifici del Parlament, Paul Wallot, 1984 14.- Brandenburger Tor / Porta de Brandenburg, Carl Gotthard Langhans, 179 15.- Botschaft der USA / Ambaixada d’Estats Units, Moore Ruble Yudell, 2004
16.-- B Botschaft chaft von Grossbritannien Gr bri n / Ambaixada d’Angla nglaterra, Michael Wilford, 2000 17.- Mahnmal für die ermordeten Juden Europas / Memorial de l’Holocaust, Peter Eisenman, 2005 18.-Representant de l’estat federat de la Baixa Saxònia i Schleswig-Holstein, B.Cornelsen, Caspar Seelinger, Martin Seelinger i Maximilian Vogels, 2001 19.- Representant de l’estat federat de Rheinland – Pfalz, Heinle, Wischer i associats, 2000 20.- Landesvertretung des Saarlandes / Representant de l’estat federat de Sarre, Peter Alt i Thomas Britz, 2001 21.- Landesvertretung von Hessen / Representant de l’estat federat de Hesse, M. Christl i Joachim Bruchhäuser, 2001 22.- Representant de l’estat federat de Brandenburg i Mecklemburg-Pomerània O, Gerkan, Marg i Associats, 2001 Saber veure l’arquitectura. Berlín
255
01.-Representant de l’estat federat de la Baixa Saxònia i Schleswig-Holstein, B.Cornelsen, Caspar Seelinger, Martin Seelinger i Maximilian Vogels, 2001 02.- Representant de l’estat federat de Rheinland – Pfalz, Heinle, Wischer i associats, 2000 03.- Landesvertretung des Saarlandes / Representant de l’estat federat de Sarre, Peter Alt i Thomas Britz, 2001 04.- Landesvertretung von Hessen / Representant de l’estat federat de Hesse, M. Christl i Joachim Bruchhäuser, 2001 05.- Representant de l’estat federat de Brandenburg i Mecklemburg-Pomerània O, Gerkan, Marg i Associats, 2001 256
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades urbanes
01
03
02
Façana p
05 04
Escala 1:1500 Saber veure l’arquitectura. Berlín
257
Planta baixa
Secció tipus
01.-Representant de l’estat federat de la Baixa Saxònia i Schleswig-Holstein, B.Cornelsen, Caspar Seelinger, Martin Seelinger i Maximilian Vogels, 2001
Planta baixa
Secció tipus
02.- Representant de l’estat federat de Rheinland – Pfalz, Heinle, Wischer i associats, 2000
Planta baixa
03.- Landesvertretung des Saarlandes / Representant de l’estat federat de Sarre, Peter Alt i Thomas Britz, 2001 258
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Secció tipus
III Mirades urbanes
Planta baixa
Secció tipus
04.- Landesvertretung von Hessen / Representant de l’estat federat de Hesse, M. Christl i Joachim Bruchhäuser, 2001
Façana p
Planta baixa
Secció tipus
05.- Representant de l’estat federat de Brandenburg i Mecklemburg-Pomerània O, Gerkan, Marg i Associats, 2001
Imatges del recorregut sud. Saber veure l’arquitectura. Berlín
259
1.- Espanish Embassy, Walter y Johanes Krüger, 1943 2.- Rauchstrasse City Mansions, Hans Hollein, 1984 3.- Nordic Embassies, Alfred Berger i Tiina Parkkinen, 1999 4.- Mexico Embassy, Francisco Serrano , 2000 5.- Federal Office of the CDU, , 2000 6.- Konrad-Adenauer Foundation, ValentynArchitekten, 1999 7.- Japanese Embassy, , 1042 8.- State Representative for North Rhine, , 2002 9.- Embassy of the United Arab Emirates, , 2004 10.- Friederich-Ebert Foundation, , 2000 11.- State representative for Bremen, , 1999 12.- Bundesministerium, Heinle, Wischer und Partner |Freie Architecten, 2014 260
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades urbanes
Façana p
13.14.15.16.17.18.19.20.21.22.23.24.-
Italian Embassy, , 1064 Embassy of Turquia , Thomas Hillig, Volkmar Nickol and Felipe Schmidt, 2011 Indian Embassy, Léon Wohlhage Wernik, 2000 Landesuertretung Badenwurttemberg Austria’s Embassy, Hans Hollein, 2001 Painting Gallery, 1997 Kulturforum Berlin (Forum Cultural de Berlin), , 1964. Shell House, Emil Fahrenkamp, 1930. The WZB Berlin Social Science Center, James Stirling, 1988. National Gallery, Ludwig Mies van der Rohe, 1968. Museu Kunstgewerbe (Museu d’arts decoratives), Rolf Gutbrod, 1985. Phillarmonic Hall, Hans Scharoun, 1963.
25.26.27.28.29.30.31.32.33.34.35.36.-
High rise building a Postdamerplatz, Hans Kollhoff, 2000. Biblioteca estatal de Berlin, Hans Scharoun, 1963. Sony Center, 2000. Bahnstation a Postdamerplatz (estació de tren), 1939. Debis Haus a Postdamerplatz, Renzo Piano, 1997. Teatre Stage Bluemax, Bundesverband der Deutchen, Embaixada de Canadà, Kuwabara Payne McKenna Blumberg Architects, 2005. Abgeordnetenhaus of Berlin (Càmara de Diputats), 1890, (reforma, 1993). Martin Gropius building, 1881. Senat Alemany, 1898. Ministeri federal de finances, Saber veure l’arquitectura. Berlín
261
01.- Museu Kunstgewerbe (Museu d’arts decoratives), Rolf Gutbrod, 1985. 02.- Phillarmonic Hall i Kammermusiksaal (Filarmonica i Casa de la música de Berlin), Hans Scharoun, 1963. 03.- Kulturforum Berlin i Gemäldegalerie, (Forum Cultural de Berlin i Paint Gallery), 1964. 04.- National Gallery (Galería Nacional de Berlin), Ludwig Mies van der Rohe, 1968. 05.- Staatsbibliothek zu Berlin, (Biblioteca estatal de Berlin), Hans Scharoun, 1963. 262
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades urbanes
02 01
Façana p
03
04 05
Escala 1:1500 Saber veure l’arquitectura. Berlín
263
Planta baixa
Secció tipus
01.- Museu Kunstgewerbe (Museu d’arts decoratives), Rolf Gutbrod, 1985.
Planta baixa
Secció tipus
02.- Phillarmonic Hall i Kammermusiksaal (Filarmonica i Casa de la música de Berlin), Hans Scharoun, 1963.
Planta baixa
03.- Kulturforum Berlin i Gemäldegalerie, (Forum Cultural de Berlin i Paint Gallery), 1964. 264
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Secció tipus
III Mirades urbanes
Planta baixa
04.- National Gallery (Galería Nacional de Berlin), Ludwig Mies van der Rohe, 1968.
Secció tipus
Façana p
Planta baixa
Secció tipus
05.- Staatsbibliothek zu Berlin, (Biblioteca estatal de Berlin), Hans Scharoun, 1963.
Imatges del recorregut sud. Saber veure l’arquitectura. Berlín
265
01. Haus der Kulturen der Welt, Hugh Stubbins, 1957. 02. Bundeskanzleramt, Axel Schultes, Charlo•e Frank, 2001. 03. Paul-Löbe-Haus, Stephan Braunfels, 2001. 04. Reichstagsgebäude, Paul Wallot, 1894. Cúpula del Reichstag, Norman Foster, 1999.
266
Saber veure l’arquitectura. Berlín
III Mirades Urbanes
2
3
1
4
Escala 1:3000
1
2
3
4
Saber veure l’arquitectura. Berlín
267
01. Representación | Haus der Kulturen der Welt, Hugh Stubbins, 1957.
Planta Baja
Sección
02. Representación | Bundeskanzleramt, Axel Schultes, Charlo!e Frank, 2001.
Planta Baja 268
Saber veure l’arquitectura. Berlín
Sección
III Mirades urbanes
03. Representación | Paul-Löbe-Haus, Stephan Braunfels, 2001.
Planta Baja
Sección
04. Representación | Reichstagsgebäude, Paul Wallot, 1894 - Cúpula del Reichstag, Norman Foster, 1999.
Planta Baja
Sección Saber veure l’arquitectura. Berlín
269
La Haus der Kulturen der Welt (“Casa de las Culturas del Mundo”), situada en Berlín, es el centro nacional de Alemania para la presentación y discusión del arte contemporáneo, con un enfoque especial en las culturas y sociedades no europeas. Organiza exposiciones de arte, actuaciones de teatro y danza, conciertos, lecturas de autores, películas y congresos sobre artes visuales y cultura. Diseñado en 1957 por el arquitecto estadounidense Hugh Stubbins, como parte de la exposición Interbau. El 21 de mayo de 1980, el techo se derrumbó matando a una persona e hiriendo a muchas otras. El edificio se reconstruyó con su diseño original y se reabrió en 1987, a "empo para el 750 aniversario de la fundación de Berlín. En el exterior, la escultura de bronce más pesada de Henry Moore, Large Divided Oval: Bu#erfly (1985-86), se encuentra en el centro de un estanque circular. Con un peso de casi nueve toneladas, fue su úl"ma obra importante, completada justo antes de que muriera. Es una de las tres esculturas públicas de Moore en Berlín.
270
Saber veure l’arquitectura. Berlín
El Bundeskanzleramt (Cancillería alemana) fue fundada en 1871 como Cancillería Imperial (Reichskanzlei) y, en origen, tuvo su sede en el berlinés Palacio Radziwill (también conocido como Palacio del Canciller Imperial o Reichskanzlerpalais). Entre 1938 y 1939 se construyó la Cancillería del Reich (Neue Reichskanzlei) cuyo diseño corrió a cargo de Albert Speer. Durante la Segunda Guerra Mundial resultó severamente dañada. Fue demolida posteriormente por las fuerzas de ocupación de la Unión Sovié"ca. La actual cancillería fue inaugurada en la primavera de 2001 y fue diseñada por los arquitectos Charlo!e Frank y Axel Schultes, construida por la constructora española Acciona en cemento y cristal. Arquitectónicamente sigue el es"lo de la arquitectura moderna. Ocupa 12.000 metros cuadrados y es uno de los mayores edificios gubernamentales del mundo. Debido a su gigantesco tamaño y el es"lo moderno los berlineses lo han rebau"zado como “Kohllosseum”, ya que la construcción fue encargada por el ex canciller Helmut Kohl.
III Mirades Urbanes
El Paul-Löbe-Haus, se encuentra a pocos metros del edificio del Reichstag. Lleva el nombre del úl!mo presidente democrá!co del Reichstag de la República de Weimar, el edificio luminoso se encuentra en Spreebogen de “Band des Bundes”, que conecta los dos con el anteriormente mencionado. El “Band des Bundes” consiste en el nuevo Cancillería Federal, el edificio Paul Löbe en el lado oeste del río y la Marie-Elisabeth-Lueders-Haus en el lado este. A pesar de las dimensiones del edificio, el arquitecto Stephan Braunfels ha conseguido que este edificio tenga un aspecto ligero, cuya inauguración en 2001. El arquitecto de Munich consiguió conseguir al jurado y adjudicarse el proyecto gracias a su apuesta por el cristal como material construc!vo. Los ocho pisos de altura del edificio se encuentran en un hall totalmente acristalado. También las salas anexas se benefician de la vista y transparencia que ofrece la superficie acristalada. Otro elemento que marca un es!lo son las enormes marquesinas que se encuentran a 23 metros de altura, y que están soportadas por delgados pilares. Acentúan la orientación este – oeste del edificio, a la vez que se corresponden con la estructura construc!va de la casa Marie-Elisabeth-Lüders, que se encuentra en la otra orilla del río.
El edificio del Reichstag se encuentra en el barrio de Tiergarten, en Berlín, Alemania. Fue la sede del Reichstag en !empos del II Imperio Alemán (1871-1918) y más tarde del parlamento de la República de Weimar (1919-1933). Desde 1999 es el lugar de reunión del parlamento alemán. El edificio, diseñado por Paul Wallot, terminó de construirse en 1894 siguiendo un es!lo neorrenacen!sta. En 1933 fue víc!ma de un incendio provocado cuya autoría no llegó a esclarecerse del todo. Al final de la Segunda Guerra Mundial, fue escenario de cruentos combates y resultó seriamente dañado. En la década de 1960 se realizaron las reformas más urgentes. El aspecto que !ene en la actualidad lo adquirió durante unas obras en los años 90 responsabilidad del arquitecto británico Sir Norman Foster, así como su única Cúpula. La Cúpula (1999) que se añadió durante las reformas se ha conver!do en una atracción turís!ca y en un símbolo de la ciudad. Posee un diámetro de 40 metros y una altura de 23,5 y pesa 800 toneladas. Su armazón de acero consta de 24 nervios ver!cales en intervalos de 15 grados, 17 anillos horizontales con una distancia entre ellos de 1,65 metros y una superficie acristalada de 3.000 metros cuadrados.
Saber veure l’arquitectura. Berlín
271