Comentari de text

DOSSIER DE COMENTARI DE TEXT 1r QUADRIMESTRE CURS 2011-2012

ALUMNE: Juan-Francisco Silvente AU2 TUTOR: Antonio Ramírez CENTRE: Escola d'adults "Teresa Mañé" DATA DE PRESENTACIÓ: 26 de febrer de 2012

ÍNDEX INTRODUCCIÓ CAPÍTOLS 1. Resums 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 1.7 1.8 1.9 1.10 1.11 1.12

CT 1: El meu micro-relat CT 2: Síndrome postvacances CT 3: Aprendre a llegir CT 4: Literatura y lector CT 5: Cal col·laborar?

CT 6: ¡Estudiar! ¿Para qué?

CT 7: Ritmo de crecimiento de la población CT 8: Ús del mòbil CT 9: El mundo chino - 1 CT 10: El mundo chino - 2 CT 14: ¿Suerte o... buena suerte?

CT 15: Parlem de valors

2. Tasques 2.1 2.2 2.3 2.4

Tasca 1: Qüestionari sobre CT Tasca 2: Tipologies, propietats i connectors textuals Tasca 3: Valoracions dels meus resums Tasca 4: Avaluació 1r quadrimestre

3. Debats 3.1

CT 5: L'aprenentatge en línia, una eina per descobrir

4. Simulacions de proves d'accés 4.1 CT 11: GS (Grado Superior) castellano - Nov. 2011 4.2 CT 12.1: Comentari de text català - Novembre 2011 CT 12.2: Comentario de texto castellano - Nov. 2011 4.3. CT 13: GS (Grau Superior) català - Novembre 2011 FONTS CONSULTADES ANNEXOS CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

INTRODUCCIÓ Aquest dossier és una recopilació dels diferents exercicis realitzats a la assignatura de Comentari de Text durant el primer quadrimestre del curs 2011-2012 al centre Escola d'Adults Teresa Mañé de Vilanova i la Geltrú.

Aquestes tasques comprenen resums de textos, principalment periodístics, que versen sobre tota mena de temes d'actualitat, els quals, en una mesura o altre, afecten a la ciutadania en general i, per tant, en permeten l'expressió de l'opinió particular de cadascú del participants en aquest curs.

Així mateix, s'hi inclouen participacions en debats en línia entre el alumnes, treballs de valoració de la pròpia evolució personal en aquesta assignatura i una mostra de les proves d'Accés a Universitat i de Grau Superior que tingueren lloc al mes de novembre tant en català com en castellà, la intenció de les quals era familiaritzar als estudiants amb el tipus d'examen que han d'afrontar a final de curs.

El lector trobarà textos analitzats i comentats en català i d'altres en castellà, en funció de l'idioma emprat en les preguntes dels mateixos. L'autor considera un gran avantatge poder fer ús del bilingüisme en un mateix treball, doncs suposa una gran riquesa comunicativa.

Per una àgil localització de les diferents parts que componen aquesta obra, s'utilitza l'enllaç intern entre els components relacionats a l'apartat "Índex" i la seva ubicació específica. Amb la mateixa intenció, es faciliten enllaços externs a l'apartat "Fonts consultades" que remeten a adreces d'Internet utilitzades per completar la informació oferida en cada exercici. És el desig de l'autor que aquest dossier resulti d'utilitat tant per aquella persona que cerqui informació pràctica abans de fer front a uns estudis preparatoris a l'Accés Universitari o de Grau Superior, com a qui tant sols senti curiositat per conèixer amb un cert detall en què consisteixen aquesta mena de cursos. Per aquest motiu, s'ha considerat oportú afegir-hi un apartat d'annexos exteriors que complementen la informació oferida.

CAPÍTOLS 1. RESUMS

CT1: EL MEU MICRO-RELAT La naturaleza no es perfecta ¿Qué es lo que empuja de forma inexorable a algunas personas a minar la (su) convivencia en su relación diaria con los demás, llámese familia, amistades, vecinos, conocidos, o incluso personas con quienes se cruzan por la calle y a las cuales quizás jamás vuelvan a ver? ¿Es acaso debido a cierta inseguridad existencial, o a una imperiosa necesidad de sentirse "protagonistas" ante cualquier situación, o tal vez al hecho de no soportar saberse rodeados de una felicidad de la cual nunca se sienten partícipes, o aun a que arrastran problemas de relación desde temprana edad debido a motivos inconfesables incluso para ellos mismos? ¿Tan pesada carga es abrigarse con un "por favor", un "gracias" y un "perdón" y permitir que la buena sintonía fluya por doquier?

CT2: SÍNDROME POSTVACANCES

(FC-CT2)

Diuen els més entesos en l'art de les vacances que el millor moment és la nit immediatament anterior a començar-les. És l'instant de l'alegria, eufòria o alleugeriment, segons el cas. El clímax “vacacional” -al contrari del que succeeix amb altres plaers de la vida- es dóna a l'inici i no al final, i la nit prèvia és aquell moment que el compte enrere encara no ha començat, que el pastel del descans encara està per estrenar. És, tal vegada, el més semblat a la felicitat. Però, per sort o per desgràcia, la felicitat és efímera.

Per a un candidat a la síndrome “posvacacional”, passades les primeres hores, les coses no poden fer més que empitjorar. És com si estigués baixant per un pendent sense poder fer gens per a detenir l'automòbil i tenint la certesa que al final li espera el desastre. Són els optimistes, en canvi, els que encara sentint que el final s’acosta de forma inexorable són capaços de gaudir plenament del descans...

Moltes persones conten aquest cap de setmana les últimes hores del seu estiueig. Uns ho afronten amb esportivitat i un raonable bon humor. Uns altres, no obstant això, ho passaran malament, alguns realment mal. Per a ells, un missatge d’algú a qui el seu descans comença a quedar lluny. Hi ha vida després de les vacances. Promès.

Félix Badia, Sotsdirector ÉS. La Vanguardia, 30-8-2008.

CT: 1 . Ubicació del text: -Tipus d'escrit: escrit periodístic, d'opinió, curt.

-Tema tractat: síndrome vacacional.

-Font: diari “La Vanguardia”.

-Autor: Félix Badia, sotsdirector de la revista “És” de “La Vanguardia”.

-Societat de referència / època / receptor: societat occidental, època actual, classe mitjana-alta.

-Intencionalitat: destacar que les vacances no són més que un parèntesi en la quotidianitat.

2 . Idees bàsiques. Divideix el text en paràgrafs, selecciona (subratllant) i anota les idees rellevants. Contrasta la teva resposta amb la dels company@s de taula.

3 . Resum i títol. Contrasta la teva resposta amb els teus companys i ... penja-la a CT Virtual Ser més feliç tenint el mateix.

Encara que es considera que el punt àlgid de les vacances és la vigília del seu inici, hi ha qui les sap gaudir plenament fins a l'últim moment; altres persones, però, les viuen com un descompte inexorable de dies que apunten cap a la seva fi, sense acabar de treure'n el màxim profit. Sigui quina sigui la posició presa, tots tornen a la rutina habitual. Uns més feliços que d'altres.

4 . A què creus que es refereix l'autor amb: Hi ha vida després de les vacances? (Resposta curta. 30 / 40 paraules) Els company@s pensen com tu? Anota les diferències.

Vol dir que és contraproduent no acceptar que les vacances són temporals i que, un cop passades aquestes, tot torna a ser com abans.

5 . Amb qui t'identifiques més. Argumenta la teva resposta en 100 paraules, aproximadament.

M'identifico amb els optimistes de totes totes. De fet, ja fa molts anys, més d'una dècada, que sempre he gaudit de les meves vacances fins a l'últim moment. De seguides després de la tornada a la feina, arriba el primer cap de setmana; alguns caps de setmana son de tres o quatre dies. Hi ha les vacances de Nadal, les de Setmana Santa, ... tampoc és que estiguem treballant cada dia entre les vacances anuals. Així doncs, i ja que cada any es repeteixen els mateixos esdeveniments i que, per aquest mateix motiu, ens són absolutament familiars, per què no gaudir-ne tant com podem?

CT3: APRENDRE A LLEGIR

(FC-CT3)

Texto: Cuando se les dice el primer día de clase a los alumnos que el principal objetivo de la asignatura es enseñarles a leer, sus rostros expresan el diagnóstico que acaban de hacer: "Este profesor es un cachondo mental que pretende tomarnos el pelo".

Días después, tras unas cuantas horas de deliberación sobre los primeros textos que han leído, tras haber dialogado acerca de ellos con el profesor y haber escuchado lo que sus compañeros entendieron en las mismas páginas que ellos han leído, la expresión de los rostros cambia bastante. Expresan entonces el descubrimiento de que leer no es una actividad tan automática como pensaban, que el sentido cambia mucho cuando hay la oportunidad de dar unas cuantas vueltas a lo que otros han encontrado en esas mismas páginas que en una primera lectura parecían tener un sentido tan claro.

JOSÉ LÁZARO Universidad Autónoma de Madrid -El País-02/09/2010

CT Activitats: 1.

Ubicació: -a. De què parla el text –tema: no tothom sap llegir.

-b. Qui l’ha escrit, amb quina intenció? El professor d'Humanitats Mèdiques de la Universitat Autònoma de Madrid José Lázaro per destacar la utilitat de la lectura.

2.

Redacta un títol a partir del seu contingut i del seu missatge.

Un lector no neix, es fa.

3.

Contrasta la teva proposta amb la dels companys

de taula i

selecciona el títol que més t’agradi.

4.

Elabora el resum del text i, juntament amb el teu últim títol, penjaho a tm virtual Leer no es tan fácil Todo el mundo da por supuesto que sabe leer, interpretando este acto aparentemente tan banal como algo pretendidamente evidente, por lo fácil de la tarea: pasar la vista por una sucesión de palabras escritas.

Con la práctica que aportan las clases, surge la aceptación de que la

lectura es algo más que eso, pues implica un debate interno o público que pone de relieve que leer comporta también análisis y meditación sobre el texto leído.

Exercicis d’idioma.

5.

Selecciona las palabras acentuadas del texto y explica la razón de la tilde.

Día: hiato (vocal cerrada tónica + vocal abierta átona).

Diagnóstico: esdrújula.

Después: aguda acaba en “s”.

Deliberación: aguda acabada en “n”.

Leído: hiato (vocal abierta átona + vocal cerrada tónica).

Páginas: esdrújula.

Expresión: aguda acabada en “n”.

Automática: esdrújula.

Parecían: hiato.

6.

Por qué leer es un hiato. Selecciona otros del texto.

Porque está compuesta por dos vocales iguales y juntas que se pronuncian como dos sílabas.

Día, leído, parecían.

7.

Anota los cinco primeros sustantivos del texto.

Día, clase, alumnos, objetivo, asignatura.

CT4: LITERATURA Y LECTOR

(FC-CT4)

Un texto redactado con voluntad literaria constituye un acto de comunicación con aditivos. Uno expresa algo de cierta manera que aspira a ser tenida en cuenta como tal manera. El escritor que favorezca lo primero, lo que tradicionalmente ha venido llamándose el contenido, adoptará un tipo de escritura escueto, sobrio, de baja densidad ornamental. El que, por el contrario, resalte las propiedades estéticas preferirá las estructuras complejas y los modos expresivos alejados de la lengua estándar.

Raro será que a una obra rica en pensamientos complejos, en datos históricos, en aciertos formales y hondura humana no la preceda un sostenido esfuerzo que fácilmente pudo prolongarse por espacio de varios años. Se comprende que al autor, durante el largo y a menudo penoso proceso de creación, lo haya animado la esperanza de ser algún día entendido, de dejar acaso una impronta positiva en esta y aquella conciencia y, si las cosas vienen bien dadas, de merecer aplauso, cuestión en absoluto desdeñable puesto que puede dar de comer.

El autor cocina, el lector degusta. Si aquel no evitó que se le quemara la comida, si se propasó con la sal, si retiró la cazuela demasiado pronto del fuego, habrá fallado. No menos inútil habrá sido su empeño si el comensal destinado a deleitarse con la maravilla culinaria tiene un paladar de granito.

De autores con talento y de lectores avezados se hace la literatura digna de tal nombre. De lectores exigentes con aquello que se les ofrece, pero también consigo mismos. Lo cual implica disposición por su parte a afinar el gusto, a superar dificultades de lectura, a enfrentarse con textos cuyos secretos no se dejan desentrañar así como así, antes bien con ayuda de una carga notable de dedicación y paciencia.

FERNANDO ARAMBURU 08/10/2011 Babelia

CT: 1.- Ubicació: a- Aproximació al tema tracta. Literatura b- Aproximació a la figura de l’autor Poeta, escriptor i assagista vasc c- Tipus de text i font Article de la revista "Babelia" d- A qui s’adreça el missatge del text Al lector e- Quina pot ser la intencionalitat La exigència per uns textos literaris de qualitat 2.- Al voltant del resum: a- Subratllat del text b- Anotació de les idees rellevants c- Divisió del text en paràgrafs (agrupació d’idees) d- Elaboració de l’esborrany del resum 3.- Resum i títol a tm virtual per compartir i contrastar amb els company@s L'acte literari comporta explicació i detall, és a dir, riquesa en la transmissió d'idees. Encara i així, aquesta transmissió pot ser més o menys profusa, en funció de l'estil del escriptor. És evident que a més riquesa correspon un esforç més gran per fer-se comprendre d'una manera més precisa. La recompensa apareix quan algun lector recull aquest esforç o bé, encara més, quan aquest es tradueix en èxit i popularitat.

El procés literari queda coronat quan la minuciositat en l'elaboració del text per part de l'autor troba un corresponent del costat dels lectors, per la seva exigència i el seu refinament respecte de la qualitat.

4.- Posiciona’t davant la proposta de l’autor “De lectores exigentes con aquello que se les ofrece, pero también consigo mismos”.

Lectors que no es conformin amb qualsevol mena de literatura, ni per part de l'autor ni a l'hora de triar una obra que els hi suposi un esforç de comprensió o seguiment.

Exercicis d’idioma.

5.- Anota algún sinónimo de aditivo, escueto, sobrio, ornamental, talento y avezado, según el texto Aditamento, breve, sencillo, decorativo, genio, experimentado.

CT5: CAL COL·LABORAR?

(FC-CT5)

Fa temps que intento explicar a qui em vulgui escoltar que el món de l'educació primària, secundària i superior està canviant radicalment davant els nostres ulls i que els protagonistes d'aquests canvis no són els governs ni els responsables d'institucions educatives. Els protagonistes tenen entre 7 i 20 anys.

Segons dades del Pew Internet Center, durant el curs 2007- 2008 més d'un milió d'estudiants de secundària nord-americans van seguir els seus cursos per Internet, i el més important és que aquesta xifra representa un creixement del 47% respecte al curs anterior. Segons el mateix estudi, el passat curs, els estudiants universitaris d'Estats Units que van optar per seguir els seus cursos on line van arribar gairebé als quatre milions.

Aquestes xifres expliquen la preocupació de la Secretaria d'Educació del Govern de Obama pel tema i l'encàrrec d'un estudi sobre l'impacte de les TIC en l'educació. Les conclusions són molt clares: entre l'aprenentatge tradicional i l'aprenentatge virtual, és més eficient, té millors resultats i desperta més interès en els estudiants el virtual. Però les opinions més favorables i els millors resultats els trobem en un model híbrid, part presencial, part on-line.

Passa que els joves, acostumats a viure en un entorn digital no accepten, ni en la universitat ni en la seva vida en general, la passivitat. Han crescut amb Internet i són actius, col·laboradors, interactius i multitasca, i en entorns més madurs, com el nord-americà, abandonen les aules, però no els estudis.

Busquen i troben maneres alternatives d'accés al coneixement organitzant les seves pròpies comunitats d'aprenentatge. Un exemple. Si busquem en YouTube a Walter Lewin, un astrofísic del MIT trobarem múltiples vídeos de les seves classes i veurem l'aula gairebé buida. En canvi, cada vídeo ha estat vist per unes 250.000 persones i les emissions dels seus cursos per Internet són seguides per milions d'estudiants.

En Espanya, el 60,5% de centres de primària i secundària encara no

disposen d'un pla específic per a la introducció de les TIC, només el 17,5% del professorat les utilitza per a millorar les seves classes mentre que el 84,7% de l'alumnat afirma que troba en Internet tota la informació que necessita per a estudiar. La situació en la universitat no és millor. Les nostres investigacions ens mostren que els professors, siguin de primària, secundària o superior tendeixen a utilitzar Internet en tot cas per a mantenir els patrons tradicionals de la docència, no per a innovar o per a transformar el model pedagògic.

Per a mi està molt clar que el futur de l'educació passa per la hibridació entre l'ensenyament presencial i el virtual, i si volem avançar, les institucions educatives haurem d'aprendre una cosa que encara ens costa molt: col·laborar.

IMMA TUBELLA La Vanguardia 01/09/2009

CT: 1. Aproximació al tema: busca el consens entre els companys del teu grup El canvi del món de l'educació a través de les TIC. 2. Tres idees bàsiques del text en les quals coincidiu.

El canvi és real.

El model híbrid es l'òptim.

El professorat necessita actualitzar la seva metodologia.

3. A què es refereix l’autora amb “els professors (...) tendeixen a utilitzar Internet en tot cas per a mantenir els patrons tradicionals de la docència” (40 paraules aprox.)

Vol dir que el professorat no aprofita ni de bon tros totes les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, sinó que es limita a practicar un tipus d'ensenyament que s'ha vingut mantenint durant tot el segle XX; un tipus d'ensenyament més passiu.

4. Què significa per a tu l’aprenentatge en línia . Què t’exigeix, què et pot oferir, quines barreres pots trobar i...quines altres pots superar. Comentaho amb el teu grup i anota les idees aportades L'aprenentatge en línia suposa, d'entrada, disciplina. Per estudiar en línia s'han d'establir unes pautes personals de comportament a seguir i s'ha de ser molt respectuós amb les mateixes, tan per part de l'estudiant com de l'entorn directe, com la família, per exemple. Estudiar sense tenir ningú a prop que et vagi marcant el camí requereix d'un esforç i una concentració superiors.

Tanmateix, aquest sistema obliga a ser organitzat i permet gaudir d'una informació pràcticament il·limitada sobre qualsevol tema que s'hagi de tractar. Això també implica que la informació proporcionada en l'elaboració d'un exercici pugui ser molt més personalitzada degut a les fonts múltiples d'a on es pot treure.

Res no reemplaçarà mai, però, el contacte personal. Poder discutir de viva veu un punt molt concret d'un exercici o formular una pregunta i obtenir-ne la resposta al moment, sempre ens aportarà més riquesa comunicativa que qualsevol altre mitjà, per la gran quantitat de matisos que utilitzem en el parlar. En aquest punt també poden intervenir les TIC, però, gràcies a les webcam i les sessions en grup o personalitzades.

Fa poc, vaig cursar Recursos Humans a la UOC, durant dos anys, i vaig haver de ser molt estricte amb els requeriments que suposa estudiar per Internet. Si el curs hagués sigut exclusivament presencial, però, no m'hi hauria pogut inscriure. Internet és un món obert a moltes noves possibilitats, però implica un grau més elevat d'autoexigència.

5. Sinònim de patró, híbrid, virtual i digital. Defineix les paraules anteriors, segons el text.

Patró: sistema establert i definit que serveix de model. Sinònim: model Híbrid: compost de diferents elements.

Sinònim: compost.

Virtual: no presencial.

Sinònim: immaterial.

Digital: format per dígits.

Sinònim:informàtic.

6. Quants noms, determinants i adjectius trobes al 1r paràgraf?

Noms: temps, món, educació, ulls, protagonistes, canvis, governs, responsables, institucions, protagonistes, anys.

Determinants: el, l', els nostres, els, aquests, set, vint.

Adjectius: primària, secundària, superior, educatives.

7. Fem:

a) el llistat d’idees

i b) el resum en 80 – 100 paraules

- Per penjar a ct virtual Llistat d'idees: - El món educatiu està canviant.

- L'aprenentatge virtual, és més eficient, té millors resultats i desperta més interès.

- El model híbrid és el que ofereix millors resultats.

- Els joves són molt actius i organitzen les seves pròpies comunitats.

- A Espanya no s'aprofita el potencial que ofereix Internet.

- El futur és l'educació híbrida.

- El factor determinant és la col·laboració.

Resum: El sistema educatiu està canviant perquè la joventut, participativa i proactiva, ha descobert en Internet una eina d'estudi que s'adapta més bé que l'ensenyament tradicional a les seves necessitats.. El model dual, en part presencial i en part virtual, és el que presenta uns millors resultats.

La classe docent espanyola, en el seu conjunt, es limita a aplicar el mètode tradicional utilitzant ordinadors, però sense aportar noves maneres de treballar. El model binari és el que presenta més i millors possibilitats de cara al futur. Una cosa és essencial, però: la col·laboració entre les institucions educatives.

8. Posem títol al text i seleccionem un al grup - Per penjar a ct virtual La transformació del model pedagògic

9. Canvia l’últim paràgraf del text a un temps verbal condicional.

Per a mi estaria molt clar que el futur de l'educació passaria per la hibridació entre l'ensenyament presencial i el virtual, i si volguéssim avançar, les institucions educatives hauríem d'aprendre una cosa que encara ens costaria molt: col·laborar.

10. Quin valor reconeixes en els dos punts al final del text. Comenta-ho amb els companys i escriu algunes frases similars.

La definició i la concisió.

Es imprescindible aplicar l'únic remei possible: la col·laboració.

Només queda un camí: actuar.

11. Utilitzant la teva classe com a referència, explica (100 paraules aproximadament) com concretar l’expressió de l’autora col·laborar És contraproduent que cadascú segueixi treballant pel seu compte i de manera individual sense adonar-se que forma part d'un equip potencial, encara que completament adormit i desaprofitat. La col·laboració sempre ha sigut, és i serà una eina necessària pel progrés de la comunitat; en aquest cas, la nostre classe.

Sumar coneixements i capacitats només pot redundar en benefici de tot el grup. Per aquest motiu, ja va sent hora que tothom en aquesta classe es decideixi a fer la seva aportació quan es tracta de treballar en grup, per que no siguin sempre les mateixes persones les que participin en les intervencions públiques ni les que animin a les altres a formar grups de treball.

CT6: ¡ESTUDIAR! ¿PARA QUÉ?

(FC-CT6)

C

ontinuando con su rigurosa auscultación de nuestro sistema educativo, la Fundació Jaume Bofill ha publicado los resultados de un informe sobre el estado de la educación en Catalunya. La

prensa ha informado del contenido del informe, por lo cual remito al lector al archivo de este diario para conocer los datos que, junto a los del informe Pisa de la OCDE, presentan un panorama grave: estamos destruyendo el futuro del país. Estamos en el tramo inferior de los países desarrollados en cuanto a capacidad académica de los estudiantes. Pero además ahora se acentúa el altísimo grado de abandono escolar.

España va mal y Catalunya es la número 12 en el

El factor decisivo del abandono por Euskadi. El abandono de estudios entre 18 y escolar es el 24 años en Catalunya es del 34,1%, frente a una desfase cultural y media española del 30,8%, tasas más de dos tecnológico entre los jóvenes de hoy veces más altas que en Europa. Y se ha y un sistema que incrementado en cinco puntos con respecto al no ha evolucionado ranking de comunidades autónomas, liderado

año 2000. Entre los jóvenes de 20 a 24 años, tan sólo un 61,3% de los españoles y un 60,3% de los catalanes han completado su educación secundaria, en contraste con la media europea del 75%. O sea, estamos en una sociedad de la información desinformada, tal como concluimos en el estudio sobre la sociedad red en Catalunya que acabamos de publicar con Imma Tubella.

La educación es el recurso clave en un mundo en el que la fuente de poder ya es la capacidad de procesar información para transformarla en conocimiento aplicado. Y mal podemos hacerlo cuando el 55% de la población adulta no ha completado sus estudios secundarios. Es cierto que esto es una herencia del franquismo, cuyo retraso educativo conllevó un bajo nivel de estudios en la población que ahora tiene más de 50 años. Pero si las nuevas generaciones se sitúan en un 40% que no va más allá de completar sus estudios primarios y si el fenómeno se agrava (en el 2000 era un 32%), quiere decir que nos alejamos cada vez más de los parámetros de la sociedad de la información

realmente existente. ¿Por qué este abandono escolar masivo? Mirando a los países líderes en la calidad educativa y en tasas de graduación (Finlandia en Europa, Cuba en las Amé-ricas y Corea del Sur en Asia), hay dos factores clave, analizados por el catedrático de Stanford Martin Carnoy. Por un lado, la calidad y dedicación de maestros y profesores. Por otro, la atención de los padres a la educación de sus hijos. Estos factores no dependen de la voluntad individual de enseñantes y padres, sino de factores estructurales y de políticas de educación, incluyendo la financiación, porque la educación de calidad cuesta dinero. Aunque, como se dice en Estados Unidos, si encuentras cara la educación, prueba la ignorancia. Así, la formación de maestros en Finlandia es de alta calidad. Salarios competitivos y buenas condiciones laborales atraen talento a la enseñanza. Y cuentan con el respeto de sus alumnos y de la sociedad.

En Cuba se cuida la educación de los educadores y aunque la paga se sitúa en los mismos niveles que los demás sueldos, los maestros están altamente considerados. Y en el este de Asia, la cultura confucionista hace de la educación de los hijos el centro de la familia No es que las madres catalanas descuiden a sus hijos (los padres no se ocupan de ellos más que para reñirles). Pero en las condiciones de vida de las supermujeres que tienen que trabajar, cuidar del hogar casi por entero, gestionar al marido y ocuparse de sus hijos, tener además que pelear por la noche para que estudien está más allá de su nivel de energía. Así, la familia no puede gestionar a los chicos y chicas, se los carga a la escuela, y los enseñantes dicen, con razón, que no pueden sustituir a los padres, Por lo que los jóvenes andan a su aire.

Y en ese mundo de libertad, interviene el factor en mi opinión decisivo del abandono escolar: el desfase cultural y tecnológico entre los jóvenes de hoy y un sistema escolar que no ha evolucionado con la sociedad y con el entorno digital.

Jóvenes que acceden a toda la información por internet, que construyen sus redes autónomas en torno a los móviles, que chatean y navegan, que se forman jugando y se informan comunicando, simplemente no soportan la disciplina arbitraria de unas clases anticuadas con enseñantes desbordados a quienes nadie les prepara para la nueva pedagogía. Y no es que sean reacios a internet.

El estudio de la UOC sobre las escuelas de Catalunya muestra un alto nivel de uso de internet por parte de los enseñantes. En su casa. Pero en la escuela,

escuela,aunque hay conexión a internet en todas, no está integrado en el currículo ni en la organización de la enseñanza. La idea de que una joven de hoy se cargue una mochila de libros de texto aburridos definidos por burócratas ministeriales y se encierre en un aula a soportar un discurso irrelevante en su perspectiva y que todo esto lo aguante en nombre del futuro es simplemente absurda.

Y eso que los datos demuestran que cuanta más educación mejor trabajo se consigue y más dinero se gana. A corto plazo abundan los empleos subcualificados y subpagados en una economía como la nuestra de baja productividad y escaso conocimiento, en una inversión del pelotazo y en un mercado especulativo basado en el turismo y la construcción.

De modo que el desfase entre los jóvenes y la escuela se mezcla con la adecuación de una cultura de la urgencia y de la autonomía a un mercado de trabajo en el que abundan las tareas de bajo nivel. Se genera una espiral en la que los jóvenes se dan cuenta de su error demasiado tarde y el país se convierte en una economía de servicios dependiente de vender a otros nuestra calidad de vida y, en ese comercio, destruirla.

Manuel Castells 24 Noviembre 2007 Observatorio Global

CT:

1. Selecciona tres ideas del texto relacionadas con tu experiencia

personal - La educación y el conocimiento no siempre van acompañados de compensación económica en el terreno laboral.

- La nuestra es una economía de baja productividad y escaso conocimiento.

- Abundan las tareas de bajo nivel.

2. A qué crees que se refiere el autor con “Se genera una espiral en la que los jóvenes se dan cuenta de su error demasiado tarde” Como señala el artículo, muchos jóvenes se limitan a completar los estudios primarios sin llegar a adquirir unos conocimientos avanzados en ningún ámbito. Tras una primera experiencia en el mundo laboral, se percatan de sus limitaciones y no son pocos los que intentan mejorar su formación, aunque su poca preparación supone un handicap frente a aquellos que nunca han

descuidado su formación educativa, los cuales tienen prioridad para ocupar los mejores puestos de trabajo.

3. Busca, junto con tus compañeros de mesa, tres razones al menos como respuesta al título del texto - Baja calidad de la enseñanza - Desfase entre formación educativa y evolución cultural y tecnológica.

- Desconfianza en el futuro por parte de los jóvenes 4. Construye un nuevo título a partir de las razones sugeridas en la pregunta anterior. Anota en tm virtual el llistat d’idees rellevants y título (No cal fer el resum en aquest CT, treballem les idees!)

Título: Una formación educativa desfasada que empeña el futuro social Ideas: - Estamos destruyendo el futuro del país.

- La educación es el recurso clave.

- Nos alejamos cada vez más de los parámetros de la sociedad de la información realmente existente.

- Existe un desfase cultural y tecnológico entre los jóvenes de hoy y un sistema escolar que no ha evolucionado.

- Formación anacrónica del profesorado.

- Mercado laboral de baja calidad.

- Destrucción de nuestra calidad de vida.

CT7: RITMO DE CRECIMIENTO DE LA POBLACIÓN Sociedad

(FC-CT7)

El País, viernes 8 de octubre de 2010

El ritmo de crecimiento de la población se frena para una década CARMEN MORÁN - Madrid - 08/10/2010

La población española va a crecer a un ritmo mortecino la próxima década.

El número de habitantes apenas se elevará un 2,7% mientras que en los primeros 10 años de este siglo lo hizo en un 14%. Según estas proyecciones demográficas del INE, en 2020 habría 47.234.924 habitantes.Tres factores contribuyen a ello: la baja natalidad, la alta esperanza de vida y el inferior flujo de inmigrantes.

Según estos cálculos, la esperanza de vida aumentará 1,7 años en los varones, hasta los 80,1 años, y 1,5 años en las mujeres, hasta los 86,1 años.

Además, la proporción entre los que no están en edad de trabajar (pasivos) y los que sí lo están (activos) se elevará de forma importante (seis puntos) durante los próximos 10 años, hasta el 55,1%.

En algunas regiones el crecimiento de la población será, si se cumplen las previsiones, sencillamente, negativo. Es el caso de Asturias (-3,2%), País Vasco (-2%), Castilla y León (-1,9%), Galicia (-1,6%) y la Rioja (-1,3%). En algunas de ellas el número de nacimientos se verá superado por el de defunciones.

"Se trata de regiones muy envejecidas que además no han atraído inmigración y que ya venían afectadas desde hace tiempo por la desnatalidad. La excepción sería el País Vasco, aunque también ha perdido parte de su población en edad de procrear", explica la catedrática de Geografía Humana de la Complutense Aurora García Ballesteros.

La mayoría de estas regiones sufrieron y sufren el fenómeno de la emigración, que resta a su población cohortes de mujeres en edad de procrear. "Eso no se recupera en dos días. Las políticas de recuperación de la natalidad deberían ser más potentes aún en estos sitios, por esa razón", añade García Ballesteros. En todo caso la falta de madres afecta a toda

España, que acusa a su vez la baja natalidad de años atrás. Y esto es fundamental, porque la fecundidad llegará a 1,5 hijos por mujer en 2019, mientras que en 2009 estaba en 1,4.

Al otro lado están las regiones que se mantienen mejor: Castilla-La Mancha (6,4%), Islas Baleares (6,4%), Murcia (6%), Navarra (5,5%), la Comunidad de Madrid (5,4%) y Andalucía (5%). "Lo de Castilla-La Mancha puede tener una explicación por su frontera con Madrid, de donde recibe mucha población residente. Y para el resto hay que tener en cuenta que mantenían una natalidad más alta y que reciben inmigración", dice García Ballesteros.

La realidad socioeconómica de un país, con políticas de apoyo a la crianza, es determinante para elevar la natalidad. Y también para la vejez, porque sin medidas de atención a los dependientes, en aumento, la buena noticia de la alta esperanza de vida puede agriarse.

El número de inmigrantes que llegue a España es por completo significativo cuando se habla de natalidad, porque es una población joven que ve mejoradas sus condiciones económicas. En ocasiones esto ha sostenido los pobres datos que salían de las maternidades españolas. En 2007 llegaron un millón de inmigrantes a España, pero este año apenas serán 460.000, un número ligeramente inferior al del año pasado. El saldo migratorio entre los que entran y los que salen dejaría una cifra de 684.000 personas más en los próximos 10 años.

Pero todo esto son proyecciones teniendo en cuenta las últimas tendencias o los últimos datos. Y la realidad a veces se empeña en torcer las estadísticas, crisis o recuperación económica mediante.

CT: 1.- Ubicación: - Comentar en grupo a-Tipo de escrito Artículo periodístico del diario El País b-Aproximación al tema tratado Baja natalidad en España en la próxima década c-Sociedad de referencia, época España en el año 2010

2.-Comprensión: -Contrastar con los compañer@sa-Ideas relevantes –colgar previo al resumen en CT VirtualIdeas: La población española va a crecer a un ritmo mortecino la próxima década.

Tres factores contribuyen a ello: la baja natalidad, la alta esperanza de vida y el inferior flujo de inmigrantes.

La proporción entre población activa y población pasiva se elevará de forma importante (seis puntos).

Se habla de crecimiento negativo para alguna comunidades, las cuales sufrieron y sufren el fenómeno de la emigración Las mejor situadas han mantenido una natalidad más alta y reciben inmigración La realidad socioeconómica es determinante para elevar la natalidad, así como para la vejez, la cual está en aumento.

La inmigración es un factor significativo para frenar o invertir la tendencia. b-Elaborar el resumen y poner título –colgar en CT VirtualLa natalidad española a la baja Las previsiones indican que la población española va a frenar su crecimiento en la próxima década. Los tres motivos causantes de este fenómeno son la baja natalidad, la mayor esperanza de vida y la disminución de la inmigración. Este hecho acarrea una previsión de distanciamiento importante entre la población activa y la pasiva de hasta seis puntos.

Las diferencias entre comunidades son notorias. En algunas de ellas se habla de crecimiento negativo, debido, principalmente, al fenómeno de la emigración. Otras, en cambio, mantienen un nivel de nacimientos más elevado, además de ser receptores de inmigración algunas de ellas.

La realidad socioeconómica del país condiciona tanto los índices de natalidad como aquellos relativos al envejecimiento de nuestra sociedad, el cual, por su lado, se está agudizando. La solución a esta situación está en manos de la inmigración, como uno de sus factores determinantes, y como ya ha sido probado en el pasado reciente.

c-Posible estructura del texto La estructura pertenece al tipo de texto narrativo: desarrolla una presentación, un nudo y un desenlace. Las oraciones son eminentemente predicativas. Combina la variedad de tiempos, principalmente presente, pasado y futuro. Abundan tanto los sustantivos, adjetivos como adverbios o locuciones adverbiales de lugar. d-¿Qué hemos de entender en la expresión “Y la realidad a veces se empeña en torcer las estadísticas, crisis o recuperación económica mediante” Las previsiones no se cumplen siempre, ni siquiera en momentos extremos, ya sean de bonanza económica o de penuria.

3.-Expresión: ¿El tema tratado te interesa, afecta, preocupa…? Coméntalo en el grupo y recoge los diferentes puntos de vista apuntados.

Es preocupante que las generaciones más avanzadas puedan ver peligrar su estabilidad económica.

La economía es un handicap para muchas parejas a la hora de decidir tener hijos.

La inmigración puede ser una parte importante de la solución, pero arrastra consecuencias sociales negativas cuando el contraste con la población autóctona es significativo.

Son necesarias políticas sociales de ayuda a las parejas jóvenes para alentar los nacimientos e intentar compensar el desequilibrio demográfico, especialmente en algunas comunidades.

CT8: ÚS DEL MÒBIL

(FC-CT8)

El silencio y el teléfono móvil CADA VEZ QUE VENGO de visita a España, una de las grandes diferencias que noto con Japón es la forma de usar el teléfono móvil de españoles y japoneses.

La mayoría de las veces que veáis a un japonés usando un móvil, estará mirando la pantalla. Los móviles japoneses están diseñados más con la idea de comunicarse vía texto que vía voz, por eso tienen las pantallas más grandes del mundo.

La resolución de pantalla de los últimos modelos es de 800x480, una resolución más que decente para navegar por la red con cierta comodidad o para escribir e-mails con facilidad. Además de ser móviles diseñados para navegar, las tarifas planas de datos con precios más que razonables ha hecho que casi todo el mundo navegue con el móvil todo el rato sin miedos.

Otra de las utilidades que se ha puesto de moda últimamente es ver televisión digital terrestre utilizando tecnología lseg, a día de hoy ya hay más de 30 milIones de personas en Japón con una televisión en el bolsillo.

Son varios los fabricantes de móviles estadounidenses y europeos que han intentado entrar varias veces en el mercado japonés, casi todos fracasaron porque estaban diseñados para hablar, más que para escribir, navegar o ver la televisión. Por ejemplo, Motorola intentó durante años introducir algunos de sus móviles de éxito en el mundo, se gastó mucho dinero en publicidad intentando vender sus modelos Razr, populares fuera de Japón por ser pequeños y ultra-finos. Pero el concepto de un móvil enano nunca llegó a cuajar entre los japoneses y Motorola dejó de vender sus Razr en Japón.

Uno de los únicos móviles no japoneses que están teniendo éxito en Japón es el iPhone, precisamente porque es grandecillo y está diseñado para navegar por la red e interactuar con el aparato más que para hablar.

La semana pasada viajé por primera vez en el AVE de Barcelona a Madrid.

Acostumbrado al tren bala japonés solo noté dos grandes diferencias: el paisaje y el ruido. Durante las más de dos horas de trayecto entre las dos

ciudades españolas fueron decenas las conversaciones telefónicas y melodías de móviles que pude escuchar.

En Japón no recuerdo cuándo fue la última vez que oí una melodía de un móvil. Hablar por teléfono dentro de un tren está tan mal visto, es de tan mala educación, que en muy rara ocasión ves a alguien haciéndolo.

En el tren bala japonés reina el silencio, en el AVE español reina una verborrea continua, tanto de conversaciones entre pasajeros como de conversaciones a distancia vía teléfono móvil. El silencio es algo muy apreciado por los japoneses. Es una de las primeras cosas que notas cuando llegas a Japón, a veces estás rodeado de centenares de personas y te das cuenta de que nadie está hablando. Son discretos y silenciosos, no suelen utilizar el móvil para hablar en presencia de desconocidos, solo cuando están a solas.

En Estados Unidos ya están saltando las voces de alarma ante el problema de hablar todos a la vez con el móvil en lugares públicos, especialmente dentro de trenes, autobuses y aviones. Una solución sencilla, recomendada en algunos trenes de larga distancia en Japón es emplear las áreas entre los vagones en el caso de que sea imprescindible tener que hablar por teléfono.

El tener una forma de ser algo más discreta y silenciosa, comparada con la nuestra, ha hecho que los móviles japoneses tengan las pantallas y los teclados más grandes. La popularización de los smartphones en occidente seguramente también incremente el tiempo de navegación por la red y reduzca el tiempo de habla; aun así, seguramente llegará el momento en que, como en Estados Unidos o en Japón, se implanten normas o recomendaciones sobre dónde se puede hablar con el teléfono y dónde no.

Esperemos que así sea, incluso en un país tan ruidoso como España.

HECTOR GARCiA

Ciberp@ís 8/10/2009

CT: 1. Antes de entrar en el comentario del texto, solucionemos un problema: “la máquina de escribir” no tiene tecla para acentuar.

a-¿Podemos remediarlo entre los compañer@s? b-De paso, comentemos detalles para ubicarnos mejor 2. Busquemos nuevo título al texto y “colguémoslo” junto con el resumen en CT virtual El ruidoso teléfono móvil español Los japoneses disponen de teléfonos móviles concebidos para navegar por internet más que para hablar. Su cultura y su idiosincrasia les convierte en un pueblo silencioso y más respetuoso con los demás que el pueblo español, en comparación. Por ello, suelen utilizar el móvil para ver la televisión, principalmente; a ello colaboran unos diseños adaptados y unas tarifas nada abusivas.

Hablar por el teléfono móvil en el tren es considerado de mala educación en Japón, a diferencia de España, donde incluso en los trenes la gente habla como si no tuviera a nadie a su alrededor. Este último es un país donde se habla mucho, ya sea cara a cara o a través del móvil.

En países como Estados Unidos ya se planea adoptar medidas contra el uso abusivo del móvil en el transporte público. Es previsible que, en el futuro, también se reglamente el uso del móvil en el territorio español; en particular, la adecuación y disponibilidad de lugares para tal cometido.

3. Puestos a escribir, redactemos algunas normas que nos gustaría observar en el uso del

móvil. Podemos registrarlas en

CT virtual, una vez

consensuadas con tu pareja de clase.

Regulación del volumen de la voz cuando no se está solo.

4. Identifiquemos el modo verbal del último párrafo y cambiémoslo.

Incrementará, reducirá, se implantarán, así será.

CT9: EL MUNDO CHINO - 1

(FC-CT9)

El mundo chino ya está aquí (I) En pleno acelerón por las oportunidades que brinda la crisis que oxida a Occidente, China despliega sus tentáculos por todo el planeta. Mientras Occidente y las instituciones internacionales predican en África, Asia y América Latina sobre valores democráticos y las bondades del libre comercio, China deshace el statu quo apoyada en una diplomacia sin complejos, unas empresas propulsadas con el poderío financiero estatal y una migración que hace honor a un espíritu emprendedor cosechado durante siglos.

"A los chinos no se les ve... pero están en todas partes", acertó a resumir, en una sola frase, un tendero de Egipto, uno de los 25 países de África, América Latina y Asia que desde 2009 hemos explorado siguiendo las huellas de la que -pocos dudan- será la próxima superpotencia. Seguíamos la pista de los shanta sini (chinos bolsa, en árabe), emigrantes chinos que recorren infatigablemente las cuatro esquinas del país, desde las pirámides hasta Alejandría, para llevar casa por casa sus productos textiles.

Escurridizos y celosos de su anonimato, les veíamos por los barrios populares cargando pesados fardos. Un ejército chino de emigrantes pobres que se ha convertido en amo y señor de la venta ambulante en Egipto.

Alimentado por la inmigración ilegal, este negocio con traza piramidal y copado verticalmente destapa algunas fortalezas inherentes al pueblo chino.

Primero, el olfato para los negocios. Detectaron un nicho entre tantas mujeres egipcias que, sobradas de kilos, prefieren probarse la ropa en la intimidad de sus hogares a hacerlo en los comercios. Segundo, su talento para reducir costes. Importan las telas desde Cantón a través de Libia, el país con el más ventajoso acuerdo comercial con China de la región. En la costura también ahorran: en pisos insalubres, emplean mano de obra local, más barata. Resultado: desplazaron a la industria local y algunos ya diversifican sus negocios hacia otros sectores.

Egipto fue el primero de entre dos docenas de países en los que constatamos el impacto de la expansión china. Ahora, con la investigación concluida, el diagnóstico del tendero egipcio no puede ser más certero: el gigante asiático está convirtiéndose en una potencia global, pero lo está haciendo casi en silencio. Aunque no quiere decir que el crujir de los movimientos tectónicos que provoca su irrupción internacional no sea, por momentos, estruendoso.

HERIBERTO ARAÚJO Y JUAN PABLO CARDENAL El País 11/02/2011

CT: Aquest text és un fragment d’un informe sobre Xina i la seva conquista del món, fet pels autors Heriberto Araujo i Pablo Cardenal.

1.- Selecciona les idees destacables i fes un llistat 2.- Contrasta amb els company@s la selecció 3.- Elabora el resum i posa un títol al text. Penja’l a CT Virtual La expansión económica china ya es un hecho Mientras los países occidentales promulgan su propio modelo económico, China está aprovechando la debilidad financiera de estos para conquistar otros países. Su baza se compone de diplomacia, impulso de empresas y una emigración facilitada desde el propio país.

Los comerciantes chinos practican un método silencioso pero incisivo.

China se nutre de la pobreza de sus habitantes para practicar un migración ilegal que descubre nuevas oportunidades de negocio, ofreciendo precios sin competencia ahí donde se instala, como en Egipto.

Algunas investigaciones demuestran que China se está convirtiendo en la nueva fuerza económica del planeta, en silencio, pero sin poder impedir que, de vez en cuando, los conflictos de intereses salten a la primera plana de los medios de comunicación.

4.- Explica el significat literal de l’expressió: “Aunque no quiere decir que el crujir de los movimientos tectónicos que provoca su irrupción internacional no sea, por momentos, estruendoso”.

La expansión china está ocurriendo de forma silenciosa, mas, de vez en cuando, esta expansión se hace notar en los medios de comunicación a causa de de las medidas económicas que enfrentan a China con los países o las zonas económicas donde esta intenta instalarse.

5.- Busca algun sinònim a les paraules en negreta de l’últim paràgraf i comprova-ho amb els companys Expansión: extensión, propagación, crecimiento.

Certero: acertado, correcto, preciso.

Gigante: coloso, titán.

Potencia: fuerza, puntal, poder.

CT1O: EL MUNDO CHINO - 2

(FC-CT10)

El mundo chino ya está aquí (II) El imparable avance del mundo chino es, desde luego, consecuencia de una mezcla de eficacia, musculatura y miserias, incluida la falta de escrúpulos.

La ofensiva es visible sobre todo en el mundo en desarrollo, que ofrece mercados vírgenes para los productos Made in China y abundantes reservas de materias primas para garantizar su suministro futuro. Ahí ejerce de banquero del mundo y refuerza su poder blando. Y, en el cuerpo a cuerpo, Pekín se muestra intratable.

De entrada, porque cuenta con un arma letal: su pegada financiera. Se sirven de los policy banks -bancos de desarrollo como el Exim Bank y el China Development Bank- para tirar de diplomacia de chequera y, así, conceder a terceros créditos millonarios bajo condiciones habitualmente clasificadas como confidenciales. O dispensan a sus empresas financiación ilimitada dándoles una ventaja comparativa impagable y, con ello, servir a los objetivos estratégicos nacionales, que no siempre coinciden con los comerciales.

La no imposición de requisitos políticos -aparte de lealtad al principio de una sola China- es otro factor de indiscutible eficacia en medio del autoritarismo y corrupción imperantes. Que las empresas públicas sean la avanzadilla de los intereses estratégicos no es nuevo. Pero sí que actúen sin tener que rendir cuentas. Ello explica por ejemplo que China National Petroleum Corporation (CNPC) sea el jugador dominante en Sudán y que en Irán aprovechen el vacío provocado por las sanciones para copar el sector energético.

En la República Democrática del Congo, Kazajistán o Vietnam, donde la corrupción es parte de los negocios, el modus operandi chino encaja cabalmente. Si los occidentales son vistos como intervencionistas, la opción de China se antoja como una atractiva alternativa por su disposición a jugar

sin importar las reglas. Otro tanto ocurre en Venezuela, donde un Chávez en plena cruzada bolivariana ha pretendido reclutar -sin éxito- a Pekín para su alianza anti-Estados Unidos. Wikileaks dibujó el trato preferencial: crudo venezolano para China a cinco dólares el barril.

Con su voraz demanda, el gigante no solo es un cliente fiable a largo plazo, sino que en la misma jugada ofrece financiación para desarrollar infraestructuras; las cuales ejecutan empresas chinas con materiales y -casi siempre- mano de obra chinas. Ello les permite ser más rápidos y baratos.

En Angola, las empresas, obreros y bancos chinos se han echado a la espalda la reconstrucción del país a cambio de un flujo de petróleo que ha hecho de Luanda su segundo suministrador. Solo en África han levantado ya más de medio centenar de estadios de fútbol y construyen un centenar de presas por todo el globo.

También el nacionalismo juega un papel clave. Además de la loable capacidad de sacrificio, los obreros chinos desplegados por el planeta trabajan comprometidos "por China, la empresa y el sueldo". Compromiso inquebrantable patente desde la Amazonía ecuatoriana, donde hay en marcha una presa, hasta el desierto en la frontera entre Uzbekistán y Turkmenistán, donde miles de chinos han construido un gasoducto de 7.000 kilómetros para llevar el gas a las cocinas de Shanghai.

Los patrones chinos, ajenos a los alojamientos de lujo y sueldos de cinco cifras de sus colegas occidentales, se arremangan como pocos. Ingenieros, arquitectos y doctorados en las mejores universidades de China trabajan durante 11 meses, durmiendo en campamentos junto a la tropa en precarios habitáculos con poco más que una cama con mosquitera. Contribuyen a que sus empresas ganen las licitaciones.

Ahora bien, esa fórmula ganadora, exportada de los focos industriales de China al resto del mundo, no puede deslindarse de las míseras condiciones laborales que ofrecen las empresas chinas a sus empleados locales, sobre

todo por comparación con los sueldos, horarios, trato y prestaciones de su competencia extranjera. En palabras de un sociólogo de Maputo que hizo la comparativa, "el sistema chino se basa en la máxima producción; en él, el trabajador local es solo un ser anónimo".

Las zonas mineras de Zambia y Perú, donde China tiene grandes inversiones, son sendos polvorines que estallan periódicamente con revueltas, disturbios y muertos. Comprobamos que, por razones laborales o medioambientales, el descontento es allí grande, más allá del chollo que China supone para las élites. Sobre el terreno no faltan quienes se preguntan si la oportunidad de desarrollo que ofrece China a los países pobres no es más que un mito.

Así, constatamos que en las minas de cobre del Congo o en los bosques de Siberia, las empresas chinas exportan la materia prima en bruto, sin crear una industria de procesamiento que añada valor localmente. También surgen dudas acerca del volumen exportado, que es sobre el que se paga impuestos.

Y tampoco parece que generen riqueza a través del empleo local, visto el escenario laboral. "Los chinos están esquilmando grandes cantidades de dinero y están devolviendo muy poco al país", nos dijo un líder sindical en Zambia. Pese a la retórica ganador-ganador de Pekín, el avance chino no puede desprenderse del tinte neocolonialista.

Más aun cuando la conquista avanza sobre los raíles diseñados por la dictadura china y, por tanto, exenta de los contrapesos de los sistemas democráticos. Sin apenas sociedad civil ni ONG independientes, sin una prensa libre ni oposición política y con un sistema judicial que jamás atacaría el corazón del sistema, la élite gobernante dispone de un cheque en blanco para ejecutar sin rendir cuentas. La fórmula permite atajos y multiplica la eficacia, pero alimenta los excesos. La opacidad china, por supuesto, proporciona un margen de maniobra diferencial.

Es indiscutible que el poderío chino está propagándose por el mundo como un fuego de combustión lenta, pero requerimos de perspectiva temporal para

saber si, con su modelo y recetas, China está inoculando el virus o la vacuna.

HERIBERTO ARAÚJO Y JUAN PABLO CARDENAL El País 11/02/2011

CT: 1.- Aquest text és un fragment d’un informe sobre Xina i la seva conquista del món, fet pels autors Heriberto Araujo i Pablo Cardenal. Anota alguns indicadors justificadors del tipus de text utilitzat pels autors Reuneix les característiques del text narratiu: es limita a exposar fets.

Utilitza molts adjectius i connectors.

2.- Recull en un llistat les idees bàsiques.

3.- Tria les idees que criden la teva atenció o que les consideris especialment rellevants i justifica la teva elecció amb els companys. Anota, juntament amb les teves, les aportacions fetes al grup 4.- Elabora un resum del contingut del text i penja’l a CT Virtual La expansión económica china es autoritaria y corrupta.

La expansión económica de China es eficaz y robusta, se aprovecha de los mercados y de las reservas energéticas de los países en vías de desarrollo, y no guarda el mínimo respeto más que para sus propios intereses.

Su inmensa ventaja económica le permite conceder créditos y financiaciones que revierten en su propio beneficio. China no reclama a sus empresas más que la satisfacción de sus propias metas estratégicas políticas, pudiendo aquellas actuar sin temor a ningún tipo de represalias. Ello facilita la práctica desmesurada de corrupción y autoritarismo, lo cual allana la relación con algunos países en los cuales estas prácticas son habituales en los estamentos oficiales. Por otro lado, los trabajadores chinos están sometidos a una disciplina de acatamiento a la obediencia nacional, desde los más humildes hasta los cargos más elevados.

La búsqueda del máximo beneficio a cambio del mayor menosprecio por el trabajador ha hecho brotar los primeros descontentos abiertamente declarados en contra del sistema chino y en distintos puntos del planeta. Los mercados locales se van percatando de que no obtienen ningún tipo de compensación significativa por su contribución al enriquecimiento de China. Esta colonización encubierta se rige por los mismos principios antidemocráticos que practica el gobierno chino de puertas adentro. Sin embargo, todavía queda por demostrar si las inversiones chinas en el mundo pueden suponer la salvación del sistema financiero internacional o su condena.

CT14: ¿SUERTE O... BUENA SUERTE?

(FC-CT14)

¿Por qué se dice que alguien tiene buena suerte? ¿Qué caracteriza a las personas afortunadas? Mientras la suerte depende del azar y es incontrolable, la buena se genera con esfuerzo y actitudes positivas. No es tanto una cuestión aleatoria, sino de trabajar para conseguir lo que uno quiere. Por Alex Rovira Celma.

A menudo, en conversaciones con compañeros, amigos o familiares oímos la referencia a un tercero en términos: "¡Fulano de tal sí que tiene buena suerte!".

Esta expresión nos lleva a pensar en que la fortuna parece favorecer al sujeto que es objeto de la conversación. Pero si analizamos en detalle los motivos por los que se le atribuye esa buena fortuna, observamos en la mayoría de casos que detrás de ella existe un conjunto de elementos que nos llevan a pensar que no se trata de una cuestión de puro azar, sino que la buena suerte de la persona es más el resultado de su trabajo y de sus actitudes que de los caprichos de lo aleatorio.

Por eso conviene diferenciar dos conceptos: suerte, por un lado, y buena suerte, por otro.

La suerte, entendida como la define el diccionario, tiene que ver con el azar.

Se trata de la aparición de circunstancias no controlables ni reproducibles por la voluntad humana y cuyos efectos, favorables o adversos, tienden a ser efímeros. Por otro lado, la buena suerte, dicen quienes consideran tenerla, la crea uno mismo: uno es la causa de su buena suerte. ¿Cuáles son entonces los elementos que definen a las personas que consideran que tienen buena suerte en la vida? A continuación, los más representativos: Tienen una actitud positiva ante las experiencias, incluso cuando éstas, de entrada, aparecen como un revés, una dificultad o una crisis. Su optimismo se ancla no en la ingenuidad, sino en la lucidez y en el compromiso con su trabajo.

Cuando la adversidad se presenta, se cuestionan en qué medida han contribuido a la situación y actúan para resolver la circunstancia que se haya generado.

Se saben responsables de sus actos. Ante el error o la adversidad, no culpan a un tercero, sino que se preguntan en qué medida ellos son, consciente o inconscientemente, causa de lo que les ha ocurrido, y cómo pueden enmendarlo. No viven el error como una mácula en su currículo o algo de lo

que avergonzarse, sino que hacen de él una fuente de aprendizaje. Disponen de buenas dosis de asertividad y autoestima. Ello les lleva a mantenerse fieles a su propósito, a perseverar, a trabajar para crear las condiciones que favorezcan la aparición del anhelo que persiguen.

Emplean su imaginación para ver con la mente su anhelo realizado. Funcionan con un "hay que creerlo para verlo", y no con un "hay que verlo para creerlo".

Son perseverantes: no postergan las cuestiones que tienen pendientes de resolver. O lo resuelven de inmediato o lo delegan o lo tiran a la papelera.

Tienden a atribuir un significado constructivo a lo que les sucede. Una misma circunstancia puede ser vivida, según la persona, como un golpe de mala suerte o un regalo de la vida que permite abrir la conciencia a un modo nuevo de percibirse a sí mismo y a los demás, y a actuar de manera diferente. Esta segunda reflexión es habitual de los creadores de buena suerte.

Un cuento. Sobre este punto quisiera extenderme y tomar una metáfora que considero sumamente ilustrativa. Existe un cuento que muestra claramente la actitud esencial de este tipo de personas. Dice así: Un día, un bellísimo caballo decidió bajar de las montañas y entrar en la aldea en la que vivía un anciano labrador. El caballo se detuvo en el establo del anciano. Los habitantes del pueblo, al ver tan bello ejemplar bebiendo y descansando en el establo del labrador, fueron a avisarle: "¡Ven, vamos a verlo!". El anciano acompañó a todos sus vecinos, que, agitados, le llevaban del brazo hasta su propio establo.

Cuando llegaron, la multitud celebraba la fortuna del abuelo: "¡Qué buena suerte has tenido!". A lo que el anciano respondió: "¿Buena suerte?, ¿mala suerte?, ¡quién sabe!"

Al día siguiente, el caballo regresó a las montañas. Los vecinos se dieron cuenta y, cuando avisaron al anciano y lamentaron lo ocurrido, éste les replicó: "¿Mala suerte?, ¿buena suerte?, ¡quién sabe!".

Pasó una semana y el caballo volvió de las montañas con toda su manada y fueron a parar de nuevo al establo del anciano, ya que siempre tenía a punto agua y comida. Al ver el maravilloso espectáculo, los vecinos se agolparon en la puerta de la casa del labrador y le felicitaron, entre entusiasmo, envidia y admiración, por su renovada buena suerte. Éste, con tranquilidad, les respondió: "¿Buena suerte?, ¿mala suerte?, ¡quién sabe!".

Los caballos permanecieron en el establo bajo los atentos cuidados del menor de los hijos del anciano. Un día, el muchacho intentó domar a uno de ellos. Pero tal era la fuerza y brío del caballo, que el joven cayó al suelo y se rompió ambas piernas y los brazos. Todo el mundo se enteró del grave accidente y consideró aquello una gran desgracia. No así el labrador, que se limitó a decir: "¿Mala suerte?, ¿buena suerte?, ¡quién sabe!".

Unas semanas más tarde, el ejército de aquella nación entró en el poblado para reclutar a todos los jóvenes. Estaban llamados a ir a una terrible guerra de la que muy pocos regresarían con vida. Cuando vieron al hijo del labrador con las extremidades rotas, le dejaron tranquilo, ya que sería un problema contar con alguien incapacitado. De nuevo, los vecinos fueron a felicitar al labrador, a su hijo y al resto de la familia por esa buena noticia, pero, otra vez, el anciano asomó su cabeza por la puerta y encogiéndose de hombros dijo: "¿Ha sido buena suerte?, ¿mala suerte?, queridos vecinos, ¡quién sabe!".

Y en muchas ocasiones, esta interpretación de los hechos que nos muestra el relato cobra sentido. Lo que a primera vista parece un contratiempo puede ser un disfraz del bien. O al contrario, lo que parece bueno a primera vista puede ser realmente perjudicial. Por ello, quizá lo razonable es despreocuparse de la suerte (mala, buena o inexistente) y avanzar creando las circunstancias que nos lleven a encarnar la calidad en lo humano, en las relaciones, en lo social y en la vida.

Alex Rovira Celma es profesor de Esade, conferenciante y escritor.

CT: 1. Resumen y título IDEAS: - Existen dos conceptos: suerte y buena suerte.

- La suerte depende del azar, la buena se genera con esfuerzo y actitudes positivas.

- La buena suerte es una amalgama de positivismo, responsabilidad, imaginación y perseverancia. Además, supone cierto de grado de autoestima y asertividad.

- Los creadores de buena suerte suelen atribuir un significado constructivo a los acontecimientos.

- "¿Buena suerte?, ¿mala suerte?, ¡quién sabe!".

- Lo razonable es despreocuparse de la suerte y preocuparse por la calidad en lo humano, en las relaciones, en lo social y en la vida.

RESUMEN La buena suerte se puede forjar, la suerte es dueña de sí misma.

Es común hablar y oír hablar de la suerte o de la buena suerte de las personas cuando se considera que estas han alcanzado un momento especialmente positivo en sus vidas.

No obstante, existe una diferencia destacable entre estas dos expresiones; mientras la primera depende de factores involuntarios e incontrolables, la segunda refleja la voluntad de construir un camino productivo en la vida, a base de perseverancia, positivismo, responsabilidad e imaginación, no sin cierto grado de autoestima y asertividad.

La sabiduría popular dispone de mecanismos para transmitir conocimientos de este tipo mediante relatos y cuentos, como aquel que nos narra la reacción en todo momento comedida de un anciano ante ciertos hechos que siempre son valorados como positivos o negativos por la comunidad a la cual pertenece. El personaje en cuestión nunca se apresura a considerar los acontecimientos como favorables o desfavorables sino que espera a conocer las consecuencias de los mismos para poder disponer de una opinión.

Del mismo modo, lo importante en la vida no consiste en apresurarse a catalogar la fortuna o el infortunio que pueda haber detrás de tantas acciones y hechos diarios, sino intentar canalizar estos acontecimientos de modo positivo a través de relaciones humanas y sociales de calidad, creando así buena suerte para uno mismo y para el entorno.

2. Significado de asertividad y autoestima Asertividad: capacidad de las personas para compartir "información útil" sin segundas intenciones ni subjetividad. Las personas asertivas comparten pensamientos, valores u opiniones que puedan resultar productivos o útiles, procurando no ofender ni emitir juicios de valor.

Autoestima: valoración positiva de una persona hacia sí misma. De forma mesurada y

objetiva, es un elemento de refuerzo de la personalidad que sirve de acicate para una evolución positiva de la persona.

3. Explica la diferencia entre “creerlo para verlo” y “verlo para creerlo”.

Aproximadamente 50 palabras.

"Creerlo para verlo" describe a las personas proactivas, quienes con su imaginación, voluntad, perseverancia, su confianza en las personas y su capacidad de transformar las adversidades en oportunidades, acaban por convertir en real lo inimaginable. "Verlo para creerlo" responde a la actitud de aquellos que esperan a que las cosas sucedan para darles crédito.

4. ¿Te consideras una persona con suerte o… con buena suerte?

Argumenta tu respuesta, 100 palabras aprox.

No me considero una persona con suerte. Lo que sí he podido comprobar con el paso del tiempo es que cada cual recoge el fruto de su labor, y aquí es donde entra la llamada "buena suerte". Es cierto que las mayores empresas que he emprendido en algún momento de mi vida han dejado frutos positivos, tanto para mí mismo como para otras muchas personas. Son obras de carácter social que requieren de paciencia, constancia, trabajo en equipo, confianza en los demás, la denominada "mano izquierda" y una fuerte convicción de que las limitaciones vienen marcadas por la propia persona o el equipo.

CT15: PARLEM DE VALORS

(FC-CT15)

Parlem de valors Una de les expressions més freqüents en el paisatge social, polític, religiós i econòmic és la referent als valors. La trobem en tots els teixits verbals dels diferents colors ideològics, des dels fanatisme intolerant fins als dels que situen la tolerància com a norma bàsica de vida. Es parla de l’educació en valors, de transmetre valors, de la pèrdua de valors, de l’escala de valors, de la falta de valors, de la recuperació dels valors, del menyspreu pels valors.

Un seguit de frases que es pot allargar fins a l’infinit.

La més repetida, possiblement, encara que en això no hi ha estadístiques ni n’hi pot haver, és la que reclama una escala de valors ben classificats, com si es tractés de la Lliga de futbol o del rànquing dels tennistes de l’ATP. No és fàcil establir aquesta escala i, fins i tot, hi afegiria que resulta impossible, si analitzem les múltiples proposicions que fan els teòrics que les formulen.

Dir valors és una expressió genèrica i, per tant, indefinida. És com un nom amb uns cognoms que és necessari precisar per situar-ne la identitat.

Al subsòl de la nostra cultura hi ha un consens i un sentiment compartit a l’hora d’assenyalar les paraules que defineixen determinats valors, almenys les més significatives, on situem el lloc on roman aquest terme. Es tracta de construir la pròpia identitat en relació amb els altres per articular una convivència

harmònica

i

pacífica.

Per tant, els valors són fulls de ruta per viure i conviure. Unes creences estables i bàsiques que distingeixen entre el que és bo i el que és dolent. Es tracta de valors formulats en positiu, del no mataràs mosaic al de respecta la vida, perquè l’única manera d’equivocar-se és fer patir els altres i, per tant, l’única manera d’encertar-la és procurar-los la màxima felicitat possible.

A l’hora d’establir el catàleg dels valors, no hi ha uniformitat ni acord en el nombre, però sí un cert consens en molts d’aquests i en la consideració que n’hi ha de dos tipus, els valors instrumentals i els valors terminals. Els

instrumentals radiquen en les persones, els terminals expressen els fins desitjables de l’existència, les metes a les quals ens hem de dirigir. En el capítol dels valors instrumentals és evident que les persones poden ser alegres, ambicioses, capaces, responsables, corteses, tolerants, valentes, servicials, lògiques, honrades, afectuoses, netes, imaginatives. Les qualitats que acabo d’enumerar es poden enquadrar totes en una escala de valors, però no es tracta d’una llista exhaustiva, sinó oberta.

L’altre apartat és el dels valors terminals. Aquests en són alguns: la pau, la igualtat, la llibertat, la felicitat, el plaer, la virtut, l’honor, la saviesa, la seguretat, l’harmonia interna, una vida emocionant, la família, la seguretat nacional, una vida confortable, el reconeixement social.

Però, com podeu veure, es tracta d’una paraula de contingut ample i que al llarg de la història s’ha anat transformant. No hi ha dubte que la llibertat i la felicitat són valors i que s’han citat com a tals al llarg dels segles, però no significaven el mateix en la cultura grecollatina que en la cristiandat medieval, al Segle de les Llums o a la postmodernitat que estem vivint.

Si llegim assajos o llibres costumistes sobre l’honor, les diferències són abismals. Apel·lant a la mateixa paraula es defensen coses diferents. Per als cavallers espanyols de finals de l’edat mitjana, el gran lloc on romania l’honor era entre les cames de les seves dones. La llibertat també s’ha entès de maneres diverses. Els fonamentalistes entenien i entenen que només hi ha d’haver llibertat per a la veritat, no per a l’error. Però la veritat la defineixen ells. És fàcil parlar de valors. El que és difícil és practicar-los.

ALFONSO S. Palomares-Periodista- El Periódico de Catalunya 13-11-2009

CT: 1. Llistat d’idees rellevants i la seva agrupació, com a pas previ al resum.

2. Resum i títol, a Tm virtual La subjectivitat dels valors.

Els valors són utilitzats i interpretats per totes les ideologies socials, cadascuna amb la seva pròpia definició, però. És pràcticament impossible establir una escala universal que serveixi de referent unitari i inequívoc. Els valors representen un instrument mal·leable i adaptable als interessos i a les conviccions pròpies.

Tanmateix, existeix una acceptació consensuada que ens permet interrelacionar-nos dins d'uns paràmetres de conducta i actitud abastament establerts en la nostra societat. Això ens facilita la relació amb els altres d'una manera socialment natural i humanament acceptable.

Parlem de valors instrumentals i valors terminals, depenent de si fan referència a les persones o als objectius existencials. Encara aquí, no podem establir cap normativa, doncs el temps és un factor condicionant a l'hora d'establir-ne una interpretació. L'honor i la llibertat, per exemple, han gaudit de valoracions diferents en funció de les societats en el temps i en l'espai. El problema dels valors radica en la seva pràctica més que en la seva interpretació.

3. Explica el significat al text de “Es tracta de construir la pròpia identitat en relació amb els altres per articular una convivència harmònica i pacífica”.

L'acceptació dels valors es porta a terme considerant la nostra relació amb les altres persones, de manera que aquesta relació sigui planera i ens permeti actuar dins d'uns paràmetres de convivència admissibles per tothom.

4. Construeix dues columnes amb els nom i els adjectius del paràgraf “Si llegim assajos...”

NOMS ADJECTIUS Assajos

Costumistes

Llibres

Abismals

Honor

Mateixa

Diferències

Diferents

Paraula

Espanyols

Coses

Mitjana

Cavallers

Gran

Edat

Diverses

Lloc

Fàcil

Cames

Difícil

Dones Llibertat Maneres Fonamentalistes Veritat Error Valors 5. Què pots dir de les afirmacions fetes per l’autor a la última línia del text .

Pots parlar d’alguna història personal, vivència... (200 paraules aprox.).

Tots comprovem a diari com moltes persones, ja sigui càrrecs públics o simples conciutadans, proclamen en veu alta la seva defensa d'allò que entenen per valors. Tothom té clar, o així ho donen a entendre, que els valors formen part de la interrelació social, de la relació entre les persones, i, fins i tot, tothom en sap fer una proclama oberta i ben definida, especialment quan es tracta de cridar l'atenció sobre la conducta d'algú altre qui, en opinió de la persona que emet els seus judicis de valors, no ha tingut un comportament en concordança amb aquests valors.

La experiència ens demostra que en moltes ocasions, però, qui crida la atenció en veu alta sobre la mala aplicació de certs valors per part d'altri, ho fa sobretot per desviar l'atenció sobre sí mateix. Desgraciadament, la classe política n'està sobrada d'exemples en aquest sentit, així com les ideologies extremistes de qualsevol àmbit, ja sigui polític, religiós, social, etc. I fins i tot al nostre entorn més proper, casi bé tots coneixem algú que sap dir què està bé o malament en la interrelació personal però que no acostuma a practicar amb l'exemple.

Aplicar els valors als demés és més fàcil que a un mateix.

2. TASQUES

TASCA 1: QÜESTIONARI SOBRE CT Qüestionari sobre CT – Apunts A partir de la lectura de les primers pàgines (1-9) de “Apunts sobre comentari de text” reflexiona breument sobre les següents qüestions, comenta-ho amb els teus companys i anota les respostes.

A.

Qüestions generals

1

Explica què és per a tu un text

Entenc per text una comunicació escrita desenvolupada de manera coherent, és a dir, amb una connexió intel·ligible entre les idees o els conceptes exposats; en un registre i amb un lèxic adequats al públic al qual va dirigit i en funció del tema tractat, i presentada de forma cohesionada, dit d'una altra manera, a on la successió d'oracions i de frases presenti una lògica estructural.

2

Comenta breument en què consisteix l’adequació, la coherència i la

cohesió del text Adequació: adaptació del text a la intenció comunicativa.

Coherència: connexió racional de les idees o conceptes exposats.

Cohesió: desenvolupament estructural coordinat de les frases, oracions, paràgrafs, etc. d'un text.

3

Quines capacitats penses que intervenen en el CT

Comprensió lectora, capacitat d'anàlisi gramatical, capacitat d'exposició coordinada d'idees, capacitat de síntesi, opinió fonamentada.

4

Què es vol aconseguir amb el CT

Avaluar o demostrar la comprensió d'un text des de diferents punts de vista: temàtica, estil, propòsit, situació temporal, etc.

B.

Les activitats que cal fer per comentar un text es poden

representar amb un triangle: el vèrtex A = transferència, el vèrtex B = Interpretació i el C = extrapolació.

1-

Quines operacions del CT corresponen a cada vèrtex

Transferència: consisteix principalment a situar el text en el temps i al autor dins el seu context històric. A més, cal analitzar i valorar el text en funció de la seva temàtica, del gènere, del mitjà i de la tipologia que presenta.

Interpretació: defineix l'estil i la estructura del text.

Extrapolació: es refereix a la valoració i les conclusions del lector.

2-

D’aquestes , quines les fas amb facilitat i quines et són més exigents

Les més fàcils son aquelles que permeten expressar la opinió pròpia sobre el text, en aquest cas, les operacions relacionades amb la extrapolació. La resta requereix d'uns coneixements previs, més o menys extensos, més o menys detallats, sobre gramàtica, redacció, elements no lingüístics, etc.

C.

Respecte al subratllat

1-

Consideres necessari subratllar el text, per què?

Sí, perquè permet memoritzar les idees principals.

2-

Què subratllar, d’on surten els criteris?

Els criteris es basen en localitzar els conceptes relacionats amb la idea principal.

3-

Quin és el teu estil, com penses que el podries millorar?

Acostumo a utilitzar els colors en els textos en suport digital i el llapis en el fulls de papers, no m'agraden els retoladors. Tampoc m'agrada escriure en els llibres, prefereixo prendre notes en un full separat.

D.

Respecte a les idees principals

1-

Per què val la pena anotar-les

Perquè representen el tronc d'allò que l'autor vol exposar i faciliten la redacció del comentari.

2-

Com ho fas tu

Anoto tot allò que considero indispensable pel bon enteniment de un paràgraf, o alguna cita que, al meu entendre, aporta una informació de primer ordre al context general, o tota idea que em permetrà desenvolupar la meva opinió o valoració personal del text en qüestió.

3-

En què ens pot ajudar anotar les idees principals

Ens hauria d'ajudar en tot moment a redactar un comentari de text molt ajustat a la realitat del text analitzat (situació temporal, intenció, contingut, forma, aportació, etc.)

E.

Respecte del resum

1-

Què és el resum del text per a tu

Una síntesi del text llegit destacant-ne les idees més rellevants.

2-

Quines són les característiques del resum

S'ha d'ajustar al número de paraules o línies sol·licitades, en el seu cas. Ha de demostrar la cohesió de les idees principals en un estil clar i lògic. No s'han d'aportar valoracions personals ni expressions d'introducció al resum del text. El resum ha de ser fidel al text original, amb menys paraules però, i donant rellevància a les idees troncals.

3-

Alguns detalls que cal tenir present a l’hora de resumir són ...

És convenient cuidar la puntuació i les faltes d'ortografia. És aconsellable no superar la quarta part del text original. Tampoc es considera convenient utilitzar més de dos o tres punts i a part.

4-

Quina utilitat trobes que pot tenir fer resums

Faciliten la capacitat de síntesi, la capacitat de comprensió lectora, la capacitat de redacció, la concentració i la memorització.

TASCA 2: TIPOLOGIES, PROPIETATS I CONNECTORS TEXTUALS

(FC-T2) El tema a treballar és "El text: tipologies, propietats i connectors" Elaborarem uns apunts de forma esquemàtica / resumida per a la nostra consulta.

Es tracta de: a. reconèixer els diferents tipus de text (expositiu, argumentatiu...) b. anotar algunes característiques de cada tipologia com estructura intencionalitat, funció ... c. identificar quan un text és adequat, per que és coherent i com es pot cohesionar. d. reconèixer també alguns connectors i la seva funció o valor per tal d'utilitzar-los. a. Abans de res, passarem a definir l'element motiu del nostre treball. Què és un text?

El text és la unitat màxima de comunicació, no disposa d'una extensió fixa i es limita amb un punt final a l'escrit. Es caracteritza per tres components bàsics, els quals conformen la seva estructura medul·lar: adequació, coherència i cohesió.

Encara que existeixen diverses classificacions de tipologies textuals en funció dels autors, es pot considerar que, per la seva tipologia basada en la intenció comunicativa, els textos poden ser descriptius, comparatius, explicatius,

justificatius,

argumentatius,

informatius,

narratius,

conversacionals, instructius, predictius, retòrics, expositius, etc.

b. Aquí en presentem alguns a tall d'exemple amb les seves característiques: - Descriptiu: representa objectes, llocs, situacions, fets, persones, etc. amb un llenguatge ric en detalls mitjançant elements com adjectius, complements i predicats nominals, adverbis i preposicions de lloc i figures retòriques.

La seva estructura consta de dues parts: tema, element descrit, i expansió, desenvolupament del tema amb nova informació.

Els textos de descripcions objectives tenen una funció referencial o expositiva. La descripció subjectiva pot implicar una funció estètica, explicativa o simbòlica.

Utilitzen un registre culte o estàndard i els models més habituals en són la novel·la i el conte, els diaris i els reportatges, els llibres de viatges i les guies turístiques, els catàlegs, etc.

- Explicatiu: pretén informar sobre un tema. La progressió del text queda establerta pels connectors, molt principalment. Aquests poden estructurar el text, com els connectors d'ordre, o bé les idees, com els connectors de causa o conseqüència.

La estructura del text explicatiu es la de introducció, desenvolupament i conclusió, i té una funció merament referencial.

Solen utilitzar un registre estàndard i poden ser de l'àmbit dels textos especialitzats, com les enciclopèdies, els diccionaris, llibres de text, o bé del textos divulgatius, com llibres i articles divulgatius, exposicions orals i escrites, tots ells dirigits al gran públic. Els textos especialitzats acostumen a utilitzar una terminologia específica; els textos divulgatius, però, requereixen d'un lèxic a l'abast de tothom.

- Argumentatiu: exposa opinions per convèncer. Hi predominen els judicis de fet i els judicis de valor.

Té una estructura explicativa (exposició, demostració, conclusió), amb un desenvolupament en arguments i subarguments.

Els elements lingüístics que el caracteritzen son els mateixos que els del text explicatiu, és a dir, els connectors, a més de sil·logismes i raonaments.

De funció eminentment apel·lativa i basat en un registre estàndard, aquest tipus de text ve representat per articles d'opinió, crítiques de premsa, discursos, publicitat, assajos, …

- Narratiu: explica fets o accions, ja siguin reals o imaginaris.

Amb una estructura basada en una presentació, un nus o desenvolupament i

una resolució, es nodreix d'oracions predicatives, en les quals els verbs d'acció utilitzats en temps passats són el seu tret principal, junt amb adverbis i locucions adverbials de temps i lloc, així com connectors que expressen la successió temporal dels esdeveniments. Tampoc i manquen els adjectius.

Representen aquest tipus de text, de funció referencial o poètica, les quals poden coincidir perfectament, les novel·les i els contes, els textos d'història, biografies, memòries, còmics, rondalles, noticies periodístiques, etc.

El seu llenguatge pot ser estàndard o culte.

- Retòric: el text retòric té una particularitat prou diferenciable i peculiar respecte de la majoria d'altres tipus de text, la qual no es basa en la intenció del context sinó del llenguatge mateix: busca crear bellesa o aconseguir un efecte determinat en el receptor. És a dir, la seva intenció és altament estètica, encara que pot comportar una finalitat didàctica, persuasiva o purament lúdica.

Els seus components distintius són les figures retòriques, recursos expressius que s'allunyen del llenguatge corrent. A més, disposa de repeticions, jocs de paraula, o imperatius.

Posseeix una estructura molt variable: la oratòria, per exemple, es compon de exhortació, narració, argumentació i conclusió. Té una intenció persuasiva, igual que la publicitat. En canvi, la poesia és per ella mateixa un objecte del llenguatge amb finalitat estètica, mitjançant una estructura que pot arribar a ser molt rígida, com per exemple, les estrofes. Tanmateix, aquesta finalitat estètica de la poesia no ha de portar a pensar que aquest és un format vuit o amb escàs contingut. En aquesta tipologia també hi trobem gèneres menors de la literatura popular com les cançons, els refranys, les dites, els embarbussaments, els acudits o les endevinalles; tots ells amb una intenció clarament lúdica.

Els registres emprats són el culte o l'estàndard. La seva funció, encara que evidentment apel·lativa, també pot tipificar-se de metalingüística.

poètica o de

c. Passem a definir las tres característiques principals del text: adequació, coherència i cohesió.

- Adequació: és la adaptació del text a la intenció comunicativa. El text ha de disposar d'un registre i d'un lèxic adequats al públic al qual va dirigit i en funció del tema tractat. Bàsicament, parlem de variables textuals i contextuals.

El registre és un dels elements determinants de la adequació d'un text. Ha de ser el convenient en funció del públic al qual aquest va dirigit. Aquest punt ve delimitat per factors com la relació entre emissor i receptor; les característiques pròpies del receptor, com ara la edat, el nivell cultural, la seva varietat dialectal, etc.; el gènere textual o classe de document més adient; etc.

Els registres lingüístics es poden definir en quatre punts (que no detallarem) : el tema, el canal, el to i el propòsit comunicatiu.

El tipus de registre emprat pot ser formal o informal, o, més especificadament, pot ser culte, especialitzat, estàndard, col·loquial o vulgar.

Els punts següents són prou rellevants a la hora de valorar si un text compleix amb els requisits respecte d'una correcta adequació: - El text ha d'assolir el propòsit comunicatiu pel qual va ser creat (informar sobre un tema, exposar una opinió, etc.)

- Ha de mantenir el mateix nivell de formalitat, alta o baixa, durant tot el text.

- Ha de mantenir el mateix nivell d'especificitat, alta o baixa, durant tot el text.

- Coherència: connexió intel·ligible o racional entre les idees o els conceptes exposats. Proporciona una unitat de significació al text i es basa en la qualitat, la quantitat i la estructuració de la informació.

- Qualitat: les idees han de ser clares i comprensibles, exposades de manera completa, progressiva i ordenada, amb exemples apropiats, una terminologia específica i formulacions precises.

- Quantitat: la informació proporcionada ha de ser la adient en funció del tipus de comunicació. No ha de ser ni excessiva ni escassa. Depèn de

factors contextuals com la intenció de l'emissor, el coneixements previs del receptor, el tipus de missatge, etc.

- Estructuració: fa referència a la organització de la informació; la disposició lògica de les dades a partir d'uns paràmetres temporals, cronològics, espacials, etc.; el desenvolupament de les idees dins d'unes unitats textuals independents; la progressiva administració de la informació nova; la divisió del text en el apartats que el caracteritzen en funció de la seva tipologia; etc.

De la coherència depèn la comprensió global del text per part del receptor i la seva eficàcia, és a dir, que es compleixi la seva intenció comunicativa.

- Cohesió: és la estructuració gramatical del text. Els procediments principals de cohesió de les oracions són: - Anàfora: repetició d'un mateix element a través d'oracions successives. Es pot aplicar mitjançant la substitució lèxica utilitzant sinònims, la pronominalització, l'ús de determinants; la el·lipsis, per suprimir algun element sintàctic; la tematització, mètode pel qual es trasllada el tema, el qual forma part de la informació que ja té l'interlocutor, a una posició prominent, normalment al principi de la oració; etc.

- Dixi: funció que consisteix a assenyalar algú o alguna cosa present en el moment de la comunicació. Fa, doncs, referència al context. Pot ser personal, temporal o espacial pel que respecta el context de situació; en quant al context lingüístic, parlem de dixi discursiva, la qual pot ser anafòrica (referent a elements precedents) o catafòrica (referent a elements subsegüents); i la dixi social fa referència al context sociocultural. Aquesta es caracteritza per la utilització de pronoms personals o formules de tractament.

- Connexió: unió lògica entre els enunciats d'un text. S'efectua mitjançant unes partícules sintàctiques anomenades connectors, enllaços, relacionants o marcadors textuals, i dels quals parlarem en un apartat propi.

- Entonació: permet a l'oient distingir pauses, interrogacions, exclamacions, afirmacions, etc., en el discurs oral.

- Puntuació: és l'equivalent de l'entonació en el llenguatge escrit, encara que més limitat, però amb unes possibilitats que l'hi són exclusives.

- Relacions temporals: correlació lògica i estreta dels temps i modes verbals durant tot el text.

- Relacions semàntiques: les paraules designen significats d'un mateix camp o de temes afins.

- Mecanismes paralingüístics: elements no verbals que poden realitzar funcions d'enllaç entre frases. En el llenguatge oral distingim els gestos, el ritme, la velocitat d'elocució, etc. En el llenguatge escrit remarquem la disposició del text, la tipografia, alguns signes de puntuació, etc.

La diferencia principal entre coherència i cohesió radica en que la primera és descoberta pel receptor amb la seva interpretació; en canvi, la cohesió ha de formar part del text, tasca aquesta de l'emissor.

d. Els connectors.

Ja els hem definit com unes partícules sintàctiques que uneixen enunciats; afegim, a més, que expliciten la relació semàntica existent entre els dits enunciats.

- Per la seva categoria gramatical poden ser: adverbis, locucions adverbials, conjuncions, locucions conjuntives, construccions preposicionals amb o sense valor circumstancial. Parlem de connectors gramaticals o oracionals.

- Segons la relació semàntica que estableixen es classifiquen en: · Additius: indiquen, diversament, suma d'informació en el discurs.

Inclouen els de addició i ampliació (a més, en efecte), continuïtat (tot seguit, desprès), distribució (d'entrada, per fi), digressió (per cert, a propòsit), especificació (en concret, especialment), generalització (generalment, en general), intensificació (més encara, cal no oblidar que). · Disjuntius: senyalen alternativa entre conceptes. Comprenen els de reformulació (és a dir, això és), exemplificació (com ara, posem per cas), resum (en síntesi, en suma). · Contrastius: destaquen algun tipus de contrarietat. Hi trobem els opositius (però, en canvi), concessius (no obstant, en tot cas), restrictius (si

més no, al menys), refutatius (per contra, a pesar de), contrapositius (en realitat, ben mirat). · Consecutius: relacionen una informació com a efecte d'una altra anterior. Engloben els de conseqüència (doncs, per tant) i els de conclusió (en definitiva, al capdavall).

Aquest últims també són anomenats connectors textuals. Alguns estructuren idees, ja sigui per indicar causa, conseqüència, condició, finalitat, oposició o objecció. D'altres, estructuren el text, amb la intenció d'introduir el tema, de marcar ordre, de fer distincions, per continuar sobre un mateix punt, per emfatitzar, per posar exemple, per resumir o per acabar.

TASCA 3: VALORACIONS DELS MEUS RESUMS

Aplicació de la co-avaluació (avaluació entre companys) al CT 1-Revisió del resum i títol Resum i títol valorat: CT14 Autor/a del resum: J.F. Silvente AU2 Amb aquesta valoració, feta entre companys,volem revisar els nostres exercicis de resum i títol fets a CT. Aplicarem els criteris treballats a classe, observarem el grau de presència dels indicadors de qualitat del resum (curt, complert i cohesionat, amb correcció ortogràfica i gramatical , i redacció personal) i del títol (avança o suggereix el tema,

parteix o recull la

intencionalitat, inclou missatge amb força)

La co-avaluació ens permet reconèixer en els treballs dels companys els principis teòrics del CT, tant per la seva presència d’aquest principis com per la seva absència. Ens ajuda a corroborar, modificar i millorar la nostra pràctica, enfortint les nostres creences. Potencia el nostre aprenentatge i nodreix la nostra autoestima

Aspectes a valorar

Grau / nivell

Puntuació

Company A -Punts assignats

Company B --Punts assignats

Reflexions de l’autor/a a partir d’aquesta valoració: 1-He fet bé... 2-Puc ... 3-Per millora, haig de He de millorar la presentació del meus textos. He de tenir present que els marges milloren la imatge d'un text.

1Imatge del text

-Te 2/3 paràgrafs -Te marges -Te un títol

1 1 1

1 0 1

2Extensió

-70 paraules -80/100 paraules -120 paraules

0 1 -1

... ... ...

3-

-Recull el tema -Inclou les idees bàsiques -No hi ha aportacions personals

1 1

1 1

1

1

4Estil

-Presenta directament les idees o Utilitza la figura del narrador?

-Utilitza expressions personals o Utilitza expressions del text?

-Utilitza signes de puntuació

1 -1 1 -1 1

1 ...

1 ...

1

També, intento personalitzar el llenguatge emprat així com utilitzar convenientment els signes de puntuació.

5-

-És coherent: .molt

1

1

Tinc

Contingut

En aquest exercici, no es demanava cap extensió concreta; així doncs, he procurat respectar la recomanació d'utilitzar entre un quart i una tercera part de paraules del text a resumir.

Procuro respectar el contingut original en els meus resums.

en

compte

que

les

Propietats del text

6Correcció

.poc .gens -Està cohesionat: .molt .poc .gens -Ortogràfica: . sense faltes -Gramatical

7El títol

. 3, o menys . sense faltes . 3, o menys

-Avança o suggereix el tema

-Recull la intencionalitat -Conté missatge -força Puntuació Total

/ -1 1 / -1

... ...

1 ... ...

propietats de adequació, coherència i cohesió son bàsiques en un comentari de text.

1 / 1 /

1 ...

1 ...

Em remiro ortografia i gramatical.

1 1 1

1 1 0

Ho considero una de les parts més difícils i delicades del comentari de text. Els meus títols han de ser més pertinents en el seu contingut.

17

14

en la meva el meu estil

Recomanacions: 1-Té qualitat en el següents aspectes: Està ben redactat i

respecta els principis de cohesió, coherència i adequació.

2-Cal millorar : a. La adequació del títol. b. La imatge del text (marges).

Data: 16/01/2012

Persona /es que fan la valoració: A- M. J. Moreno AU2 B-

…………………

TASCA 4: AVALUACIÓ 1r QUADRIMESTRE

Comentari de text Registre de treballs i valoracions personals 1r quadrimestre Data Número

Ensenyament preparació prova d'accés Curs 2011-2012 Nom: SILVENTE GRUP: AU2

Títol

Fet / No fet

Aspectes positius que he trobat

No m’ha interessat tant per...

La meva valoració...

3-10

CT-1

El meu micro-relat

SI

Reconèixer la adequació, la coherència i la cohesió d'un text.

Saber destacar-ne les idees principals.

Redactar un resum.

És un exercici útil en tant en quant ens endinsa en l'anàlisi d'un text escrit.

6-10

CT-2

Síndrome postvacances

SI

Aprendre a distingir els diferents tipus de textos.

Una continuació l'anàlisi de textos.

8-10

CT-3

Aprendre a llegir

SI

Destaca la importància de saber llegir adequadament un text.

És molt pertinent per cridar l'atenció sobre una qüestió bàsica: llegir sabent interpretar un text.

24-10

CT-4

Literatura y lector

SI

Proposa una reflexió interessant sobre la relació entre literatura i lector.

És un tipus de text que vol provocar al lector envers una qualitat de la literatura.

2-11

CT-5

Cal col·laborar?

SI

Treball molt enriquidor sobre l'actualitat de l'aprenentatge.

Aporta moltes dades profitoses sobre l'estat actual de l'ensenyament.

3-11

CT-6

¡Estudiar! ¿para qué?

SI

Complementa el treball anterior des de una altra perspectiva.

Continuació i ampliació del treball anterior.

17-11

CT-7

Ritmo de crecimiento de la población

SI

Interessant reflexió sobre la realitat socioeconòmica nacional.

És un treball útil que crida la nostra atenció sobre el nostre futur més immediat.

21-11

CT -8

Ús del mòbil

SI

Destacar el poc civisme de la nostra societat.

Suposa una novetat benvinguda en els tipus de textos que treballem.

8-12

CT-9

El mundo chino-1

SI

Important crida d'atenció sobre la expansió xinesa i l'estil emprat per portar-la a terme.

Uns altres textos molt pràctics per combinar actualitat amb anàlisi de textos.

10-12

CT-10

El mundo chino-2

SI

Continuació de l'exercici anterior.

Uns altres textos molt pràctics per combinar actualitat amb anàlisi de textos.

23-11

CT-11

PRUEBA GS de castellano

NO

23-11

CT-12

PROVES AU català i castellà

SI

És un exercici molt útil per conèixer les característiques d'aquest tipus d'examen.

Em permet enfocar la meva preparació per aquests exàmens.

23-11

CT-13

PROVA GS de català

NO

28-12

CT-14

¿Suerte o… buena suerte?

SI

Text que incita a la proactivitat i destaca uns valors molt productius i enriquidors.

Calen textos com aquest que despertin les capacitats adormides de tantes persones.

28-12

CT-15

Parlem de valors

SI

Aportació d'un element de base en la interrelació social: els valors.

Un dels textos més a tenir en compte, per fer una crida a la importància del valors.

a

Valoració sobre … (de 0 a 5) Assistència: 5

Treball a classe: 3

Participació a classe: 3 Compromís: 4

Treball a casa: 5 Reflexions per millorar la formació:

Treball a TM virtual: Entrega de treballs:

5 Aprofundir més en els punts febles per millorar la qualitat 5 del meus comentaris de text.

3. DEBATS CT5: L'APRENENTATGE EN LÍNIA, UNA EINA PER DESCOBRIR L'aprenentatge en línia suposa, d'entrada, disciplina. Per estudiar en línia s'han d'establir unes pautes personals de comportament a seguir i s'ha de ser molt respectuós amb les mateixes, tan per part de l'estudiant com de l'entorn directe, com la família, per exemple. Estudiar sense tenir ningú a prop que et vagi marcant el camí requereix d'un esforç i una concentració superiors. Tanmateix, aquest sistema obliga a ser organitzat i permet gaudir d'una informació pràcticament il·limitada sobre qualsevol tema que s'hagi de tractar. Això també implica que la informació proporcionada en l'elaboració d'un exercici pugui ser molt més personalitzada degut a les fonts múltiples d'a on es pot treure.

Res no reemplaçarà mai, però, el contacte personal. Poder discutir de viva veu un punt molt concret d'un exercici o formular una pregunta i obtenir-ne la resposta al moment, sempre ens aportarà més riquesa comunicativa que qualsevol altre mitjà, per la gran quantitat de matisos que utilitzem en el parlar. En aquest punt també poden intervenir les TIC, però, gràcies a les webcam i les sessions en grup o personalitzades.

Fa poc, vaig cursar Recursos Humans a la UOC, durant dos anys, i vaig haver de ser molt estricte amb els requeriments que suposa estudiar per Internet. Si el curs hagués sigut exclusivament presencial, però, no m'hi hauria pogut inscriure.

Internet és un món obert a moltes noves possibilitats, però implica un grau més elevat d'autoexigència.

Juan Francisco, Molt encertat l'èmfasi posat en la disciplina i l'auto exigència. Són la clau pe fer un bon ús de l'aprenentatge en línia.

Salutacions

Re: Internet i l'aprenentatge per juan-francisco silvente au2 - dimecres, 2 novembre 2011, 15:40 Moltes gràcies Antonio, com explico al text, parlo per experiència personal. Encara que confesso que jo sóc dels que no se senten incòmodes amb la pressió.

Salut!

4. SIMULACIONS DE PROVES D'ACCÉS (Els alumnes de Grau Superior i els d'Accés a la Universitat no comparteixen les mateixes proves. Per aquest motiu, s'inclouen les simulacions de Grau Superior a tall de mostra i sense respostes.)

CT11: GRADO SUPERIOR - CASTELLANO - NOVIEMBRE 2011

Nom:

................................................

Grup: ……………………

GS - Castellano

La conjunción del envejecimiento de la población y de la contracción de la fuerza de trabajo interna va a acarrear a Europa consecuencias drásticas. Si no se toman medidas, se traducirá en una presión insostenible sobre los sistemas de pensiones, de sanidad y de protección social, y en unos resultados negativos para el crecimiento económico y la fiscalidad. Si Europa se toma en serio el tránsito a una sociedad del conocimiento, los esfuerzos por mejorar la eficiencia económica y elevar las capacidades de la población existente deben completarse con medidas activas para hacer frente a este desafío demográfico. Lo que no es menos importante, debe incluir un esfuerzo concertado para hacer de la UE un destino atractivo para los inmigrantes. Sin la migración, la UE sería incapaz de hacer frente a la escasez futura de mano de obra y de capacidades. (...)

Las tendencias demográficas europeas se están afianzando. Europa combina los extremos demográficos de una esperanza de vida muy elevada y una tasa de fertilidad muy reducida. En la mayoría de los Estados miembros de la UE, la esperanza de vida -en la actualidad, un promedio de 75 años para los hombres y 82 para las mujeres- aumentará otros 15 a 20 años en el transcurso de este siglo. Considerando que cada mujer da a luz una media de 1,5 hijos y que cada vez más mujeres renuncian por completo a tener hijos, la población de Europa envejece y su fuerza de trabajo nativa desciende.

Teniendo en cuenta que la actual edad media de jubilación en Europa

(62años para los hombres y un poco más de 60 años para las mujeres), si no se toman medidas compensatorias, en los próximos 40 años el coeficiente población activa/población inactiva caerá en picado, quedando cuatro trabajadores contribuyentes para mantener a cada tres jubilados. Es necesario actuar urgentemente para compensar esta tendencia negativa.

Para empezar, deberían desarrollarse unas políticas natalistas tendentes a estabilizar o incrementar las tasas de fertilidad. Además, las consecuencias de la reducción de la mano de obra interna, incluidas las cuestiones afines de la financiación de los sistemas de sanidad y de los regímenes de pensiones, podrían contrarrestarse en parte mediante un aumento de la productividad. El crecimiento constante de la productividad permitiría una reforma de la asignación de recursos que podría contribuir a colmar la brecha creciente entre pensionistas y contribuyentes.

Pero, al afianzarse las tendencias demográficas europeas, la incidencia de estas medidas no será suficiente. Al cabo, el desafío demográfico de la Unión Europea solo se afrontará mediante dos conjuntos de actuaciones complementarias: elevar los índices de participación en el mercado laboral (mujeres con niños,

personas mayores …), y aplicar una política de

inmigración equilibrada, justa y anticipatoria.

Fragmento del Informe al Consejo Europeo del Grupo de Reflexión sobre el futuro de la UE en 2030

1. Comprensión del texto y expresión [3,5 puntos] 1.1. Escriba un resumen que exponga las ideas principales expresadas en el texto.

[1,5 puntos]

1.2. Explique qué “va a acarrear a Europa consecuencias drásticas” y por qué cree que sucederá.[1 punto]

1.3. Proponga un sinónimo o explique el significado de las siguientes palabras. Preste atención a la adecuación de la palabra al contexto en el que se encuentra en el primer párrafo .[1 punto] a) tránsito: b) capacidades: c) concertado: d) atractivo: 2. Expresión escrita [3 puntos] Elija UNA de las dos opciones siguientes y desarróllela en unas cien palabras.

2.1. Redacte un texto argumentativo que exponga su opinión sobre el envejecimiento de la población.

2.2. Redacte un texto predictivo en lenguaje cotidiano, sobre cómo podría aumentar la natalidad en nuestro país.

3. Reflexión lingüística [3,5 puntos] 3.1. Indique la función sintáctica que realizan los sintagmas subrayados dentro de la oración: [0,5 puntos] a) « Europa combina los extremos demográficos» b) «La incidencia de estas medidas no será suficiente» 3.2. Explique por qué llevan tilde o acento las palabras acentuadas del último párrafo.[1 punto] 3.3. Escriba una expresión equivalente o un sinónimo de las siguientes expresiones subrayadas, que proceden del párrafo 4 texto:

[1 punto]

a) « Además, las consecuencias …»: b) « podrían contrarrestarse en parte…»: c) « incluidas las cuestiones afines… »: d) « colmar la brecha creciente…»: 3.4. Complete el cuadro siguiente con las categorías gramaticales y familia léxica correspondientes. [1 punto]

Verbo en infinitivo

Adjetivo atractivo

Nombre trรกnsito

migrar

CT12.1: COMENTARI DE TEXT CATALÀ - NOVEMBRE 2011

CT12.2: COMENTARIO DE TEXTO CASTELLANO - NOV. 2011

CT13: GRAU SUPERIOR - CATALÀ - NOVEMBRE 2011

Nom:

................................................ Grup: 1 / 2 / 3 / 4 / 5

GS Català

CATALANA La lectura com a tortura Com que escriure en català no és un negoci del tot rodó, per dir-ho suaument, la majoria dels autors que fem servir aquest idioma ens veiem obligats a suplementar els ingressos provinents dels llibres amb tota mena de treballs: escrivim per als diaris, col·laborem amb les ràdios o de vegades les televisions, i fins i tot fem articles per a revistes com aquesta. Qualsevol cosa, de fet, que ens permeti arribar a finals de mes sense tenir una feina de debò. Ara bé, de totes les activitats complementàries disponibles, no n’hi ha cap que sigui tan rendible com les xerrades als instituts de secundària. Vas a tal escola, parles de quelcom més o menys literari, i t’embutxaques suficient per pagar la meitat del casal d’estiu del nen. Una bicoca.

Una pràctica nefasta L’únic problema amb aquestes xerrades –a diferència de les que es fan, posem per cas, a les biblioteques o a les presons– és que els assistents hi acudeixen per força. De vegades, és encara pitjor: no només obliguen els estudiants a escoltar el visitant de torn, sinó també a llegir un títol seu. És cert que, gràcies a això, venc un parell de centenars més de llibres cada any, però em sap greu que els lectors –els estudiants dels instituts en qüestió– no siguin voluntaris; de manera que en aquests casos els demano perdó. I els pregunto què els sembla la lectura obligatòria. El veredicte: és una pràctica nefasta. Una noia d’un institut de Vidreres fins i tot va explicar que, de tanta frustració que li causaven les lectures obligatòries, en tornar a casa –on hi havia una bona selecció de llibres– preferia fer qualsevol cosa menys llegir.

Tant de bo que els responsables dels departaments corresponents del sistema educatiu català, en traguessin les conclusions pertinents: que és

imprescindible –no aconsellable, imprescindible– que deixin d’obligar els estudiants del país (mitjançant els seus professors soferts) a combregar amb totxos de paper que fan que s’ennueguin de per vida i així dissuadirlos d’acostar-se, de grat, a la vora de l’immens oceà en expansió constant dels llibres i adonar-se que allà hi pot nedar tothom i que, a més a més, nedar-hi els farà sentir més espavilats i més inquiets i més clarividents i menys sols.

En resum, és imprescindible, no convertir una cosa tan imprescindible com la lectura, en una mera assignatura.

Matthew TREE, Descobrir Catalunya, 111

Exercici 1. Comprensió i expressió

3,5 PUNTS

1.1. Resumiu les idees essencials i el problema que l’autor planteja en aquest text. (1,5 PUNTS) 1.2. Expresseu amb les vostres pròpies paraules les conclusions a les quals l’autor considera que haurien d’arribar els responsables del sistema educatiu, i que s’expliciten a les últimes ratlles del text, que reproduïm a continuació: (1 PUNT) “…és imprescindible –no aconsellable, imprescindible– que deixin d’obligar els estudiants del país (mitjançant els seus professors soferts) a combregar amb totxos de paper que fan que s’ennueguin de per vida i així dissuadir-los d’acostar-se, de grat, a la vora de l’immens oceà en expansió constant dels llibres i adonar-se que allà hi pot nedar tothom i que, a més a més, nedar-hi els farà sentir més espavilats i més inquiets i més clarividents i menys sols.”

1.3. Expliqueu el significat que tenen en el text les expressions que apareixen a continuació: (1 PUNT) un negoci del tot rodó:

de debò: una bicoca: posem per cas: Exercici 2. Expressió escrita 3 PUNTS Trieu una de les dues opcions següents: 2.1. Redacteu un text d’unes 100 paraules sobre l’últim llibre que heu llegit.

2.2. Redacteu un text argumentatiu d’unes 100 paraules a favor o en contra de la idea essencial que dóna l’autor en el seu text.

Exercici 3. Reflexió lingüística (3,5 PUNTS) 3.1. Partint de fragments subratllats del text, canvieu les expressions que us presentem destacades per altres que tinguin un significat equivalent dins el seu context: (1 PUNT) Com que escriure en català no és...: ......................................................... i fins i tot fem articles per a revistes...: .........................................................

Ara bé, de totes les activitats...: ...............................................................

De vegades, és encara pitjor...: ................................................................ És cert que, gràcies a això, venc...: ...........................................................

3.2. A partir d’alguns dels adjectius i adverbis que apareixen al text, completeu el quadre següent amb la paraula que convingui en cada cas, seguint l’exemple següent: (1,5 PUNTS) Adjectiu masculí

Adjectiu femení

Adverbi

Bo

bona

bonament

suaument obligats complementàries rendible literari suficient 3.3. Escriviu les formes verbals del verb fer adients d’acord amb el context:

(1 PUNT)

La majoria dels autors fem servir aquest idioma.

Cal que, cada dia més, els autors ............................ servir aquest idioma.

Si les coses canviessin, molts més autors .......................servir aquest idioma M’agradaria que molts més autors ..................................servir aquest idioma Algun dia, molts més autors que ara ...............................servir aquest idioma

FONTS CONSULTADES - Per l'elaboració del CT2: Autor: Félix Badia - Per l'elaboració del CT3: Article: Clases a la boloñesa - Per l'elaboració del CT4: Autor: Fernando Aramburu Article: La literatura y los que la leen Diccionari: Sinónimos Diccionario de sinónimos, antónimos e ideas afines - Editorial Sopena - Per l'elaboració del CT5: Autora: Imma Tubella Article: Aprender a colaborar Diccionari: Sinónimos Diccionario de sinónimos, antónimos e ideas afines - Editorial Sopena - Per l'elaboració del CT6: Autor: Manuel Castells - Per l'elaboració del CT7: Article: El ritmo de crecimiento de la población se frena para una década - Per l'elaboració del CT8: Autor: Héctor García Autor: Más sobre Héctor García Article: El silencio y el teléfono móvil - Per l'elaboració del CT9 i l'elaboració del CT10 Autors: Heriberto Araújo

Juan Pablo Cardenal

Article: El mundo chino ya está aquí

Diccionari: Sinónimos Diccionario de sinónimos, antónimos e ideas afines - Editorial Sopena - Per l'elaboració del CT14: Autor: Álex Rovira Celma - Per l'elaboració del CT15: Autor: Alfonso S. Palomares Article: Què diem al parlar de valors - Per l'elaboració de la T2: Tipos de textos La lengua: conceptos clave Modalitats textuals Les propietats textuals La coherencia en los textos La cohesión textual Conectores Els conectors textuals Funciones del lenguaje Tipus d'oracions Tipus de textos Les tipologies textuals Texto y enunciado:

(Feu doble clic en el marc per obrir l'arxiu)

ANNEXOS1 En aquest apartat s'inclouen textos relacionats amb la temàtica, la seva programació i els diferents exercicis presentats en aquesta obra i que complementen la lectura i la informació sobre els mateixos, per qui vulgui ampliar els seus coneixements al respecte. A tall d'epíleg, també s'inclou el discurs que Steve Jobs pronuncià el 12 de juny de 2005 a la Universitat de Stanford, per ser considerat com exemple d'oratòria, pel seu estil i per la càrrega emocional del seu contingut, ple d'humilitat.

- Guia de l'alumne - Eina de suport a l'autonomia de l'aprenent:

Mòdul . . . . Comentari de text . .

Programa: Preparació de proves d’accés .

1.Presentació: Què treballarem en aquest curs?

Quan

Quins recursos utilitzarem

(Feu doble clic en el marc per obrir l'arxiu)

-----------------------------------------------------------------------------

- Comentari de Text: Teoria:

Preparació de Proves d’Accés: El comentari de text (Feu doble clic en el marc per obrir l'arxiu)

-----------------------------------------------------------------------------

- Què és el Comentari de Text?:

El Comentari de text, CT, què és?

El curs sobre el comentari de text, CT, té con a punt de partida la capacitació de les persones que volen superar la Prova d’Accés de Cicles Formatius o de la Universitat. Per tal d’aprofitar el potencial que el

(Feu doble clic en el marc per obrir l'arxiu)

-----------------------------------------------------------------------------

- "Avui treballarem":

P rimera quinz ena: A: P res entació del prog ra ma 1. Anà lisi de les compe tè ncies demanades a la prova d’a ccé s 2. E ls blocs de c ontinguts

(Feu doble clic en el marc per obrir l'arxiu)

-----------------------------------------------------------------------------

- "L' ús del telèfon mòbil":

Hablar por el teléfono móvil (celular). Reglas no escritas. Uso adecuado.

•

El uso del teléfono móvil, conlleva respetar unas reglas mínimas de educación.

Documento 1 Como en muchos otros ámbitos, el uso del teléfono móvil, o celular, como se conoce en otros (Feu doble clic en el marc per obrir l'arxiu) - El mundo chino ya está aquí

Article de diari

- China a la conquista del mundo

Article de diari

- China: ¿dictadura represora o amiga prestamista? Article de diari - "La buena suerte"

Llibre d'Álex Rovira Celma

----------------------------------------------------------------------------- 5 consells respecte del estudis:

5consejos y ... ¡suerte!

.El sitio Tu forma física Tu forma psíquica La preparación, tu futuro

*Empieza por sitio donde tienes que estudiar Es importante! ...Vas a estar muchas horas sentado y debes concentrarte fácilmente. Una postura incomoda (por ejemplo por una silla o mesa inadecuada), una mala temperatura 1"(excesivo frío o calor). Analízate a ti mismo: de molestan los ruidos? ¿prefieres sentirte acompañado estudiando en una

(Feu doble clic en el marc per obrir l'arxiu) ----------------------------------------------------------------------------- Cómo se hace un resumen - Com preparar un dossier - Aprender a estudiar - Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) - Novedades de la ortografía española

Web de la RAE

- "Encontrad lo que amáis"

Discurs de Steve Jobs

CONCLUSIONS I RECOMANACIONS1 Encara que la confecció d'aquest dossier s'efectua a mitjans de curs, els coneixements adquirits durant aquests mesos es fan palesos i aflora així l'eficàcia del sistema proposat pel centre Escola d'Adults Teresa Mañé.

Ningú regala res, però. Una obra d'aquestes característiques suposa una tasca feixuga, especialment considerant que és la primera vegada que molts dels alumnes ens veiem obligats a elaborar un text que requereixi tal volum d'informació, la qual s'ha de presentar en un format ben organitzat de manera a poder ser intel·ligible i de manipulació pràctica per un potencial lector. Aquesta mena d'exercici resulta molt enriquidora doncs acostuma a l'alumne a treballar amb una ingent quantitat d'informació per ser cercada, triada, recopilada, organitzada, completada i lliurada amb la intenció de convertir-se en un eina útil per a aquella persona que vulgui apropar-se a la realitat de la preparació a l'Accés Universitari o bé de Grau Superior, tal i com ja s'avançava a la introducció d'aquest dossier.

Així mateix, aquesta recopilació plasma la utilitat d'una assignatura que enfoqui la seva raó de ser cap a la comprensió dels textos escrits, mitjançant la seva anàlisi des de múltiples punts de vista, doncs aquesta dinàmica que la distingeix representa una oportunitat única per submergir-se en el món de la paraula escrita i enriquir-se amb l'infinit cabal de coneixements que aquesta imbueix. Poder disposar d'una major capacitat d'interpretació dels textos escrits és gaudir d'una més gran oportunitat de viure i compartir més intensament totes les experiències que els escriptors, d'una manera o altra, amb una intenció o altra, ens volen fer arribar. La lectura ens porta a la cultura, la cultura ens porta l'enriquiment, l'enriquiment ens fa més savis i la saviesa ens proporciona la nostra mida real en mig de l'Univers.

La meva recomanació per tota aquella persona que dubti de l'aprofitament que pot treure d'aquesta assignatura, és que no deixi passar la oportunitat si és que realment desitja millorar el seu futur. A més de ser la porta d'entrada a uns estudis superiors, també és una porta a l'enriquiment personal.