CALIDOSCOPI
CONTRASTOS
LA VACUNA Edward Jener
LA MICROBIOLOGIA Robert Koch i Louis Pasteur
LA PENICIL·LINA Alexander Fleming
La verola o pigota va ser una malal-
Guardonat amb el premi Nobel
El biòleg Alexander Fleming, tot
tia infecciosa que podia manifes-
de Medicina l’any 1905, Koch va
netejant unes plaques de vidre
tar-se de forma greu, i va arribar
ser el pare dels cultius microbians,
on havia fet un cultiu d’un bacte-
a provocar la mort d’un terç dels
el mètode que es va utilitzar du-
ri, observà que en una que havia
malalts. Es té constància que aques-
rant el segle xx per a l’estudi de
estat infectada amb un fong no
ta malura va existir al menys durant
bacteris, fongs i virus. El seu pri-
hi havia bacteris. Fleming va re-
uns 3.500 anys fins que es va consi-
mer èxit va ser el 1876 quan va
alitzar experiments per compro-
derar erradicada l’any 1980. Jener
identificar el bacteri causant de
var si hi havia una relació entre la
va passar a la història per ser el des-
l’àntrax o carboncle, una malaltia
presència del fong i l’absència del
cobridor de la vacuna per preve-
transmesa als humans a través dels
bacteri. Així es va obtenir el pri-
nir el contagi de la verola. Aquest
hervíbors. El seu descobriment va
mer antibiòtic, la penicil·lina. Mal-
metge va comprovar científicament
confirmar la teoria de Pasteur que
grat que ell és considerat l’autor
si era certa la creença popular dels
moltes malalties infeccioses eren
d’aquest descobriment, se sap que
treballadors de les lleteries que la
provocades per microorganismes.
des de l’Antiguitat en moltes cultu-
verola vacuna immunitzava davant
El 1882 va descobrir el causant
res s’han usat les floridures com a
la verola humana. Es creia que el
de la tubercul·losi, conegut com
desinfectants, també algunes plan-
contacte amb les llagues que la
a bacil de Koch i, el 1883, el del
tes com la farigola o l’orenga o els
malaltia provocava a les mamelles
còlera. Aquestes troballes van ser
alls. La troballa de Fleming encara
de les vaques provocava una lleu
clau perquè Pasteur, coneixedor
trigà uns anys a desenvolupar-se i
infecció que protegia les persones
de l’experiència de Jener, produís
aplicar-se a la medicina, fou con-
de la temuda malaltia. L’any 1749
vacunes. Pasteur cultivava els mi-
cretament després de les recerques
Jener ho va experimentar amb Ja-
croorganismes i els debilitava per
de de Howard Walter Florey (1939)
mes Pipps, de 8 anys, fill del seu jar-
aconseguir la immunització de les
i de Norman Heatley (1941). L’any
diner i també amb altres persones,
persones. La primera vacuna fou
1945 Fleming i Florey van rebre el
tot anotant la seva experiència de
per a la ràbia i s’utilitzà per pri-
Nobel de Medicina, juntament amb
manera sistemàtica.
mer cop el 1885 per guarir Joseph
Ernst Boris Chain, pel descobriment
Meister, de 9 anys, que havia estat
de les propietats curatives de la
atacat per un gos.
penicil·lina.
102
L’ARJAU REVISTA CULTURAL
