CALIDOSCOPI
EL PUNT DE VISTA Vist pels HISTORIADORS EPIDÈMIES I PANDÈMIES... Entre la història i la memòria. Tot just ce-
lebrant el Cap d’Any de 2019 no podíem imaginar les dimensions catastròfiques del que ens ha passat i del que estem vivint aquest any 2020. No som capaços a hores d’ara d’albirar l’abast de la crisi. Malgrat aquests temps de mudança, les turbulències provocades per aquesta situació i, fins i tot, la saturació comunicativa o temàtica diària d’aquest drama, no poden enterbolir la reflexió. A continuació proposem, sense ànim d’originalitat, algunes idees i fets que transiten entre el passat i l’aclaparadora realitat actual per tal de pensar i incidir o de participar en la transformació de la nostra societat, en el futur de les nostres vides. Aquell 31 de desembre de 2019, les autoritats locals de Wuhan van comunicar un seguit de casos de pneumònia que, pocs dies després, es van confirmar causats pel virus SARS-CoV-2. El brot xinès va alertar de manera immediata l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en confirmar durant el mes de gener del 2020 l’abast epidèmic de malaltia, coneguda pel nom anglès com a covid-19 (acrònim de Coronavirus disease 2019), amb brots a 18 països més. Aquesta extensió de la malaltia, que ja al mes de febrer presentava el seu primer brot europeu a Itàlia, va mostrar el seu caràcter pandèmic, confirmat per l’OMS, tant en termes d’extensió arreu del món com d’afectació global de la població. Així, des d’una perspectiva lèxica, tenim un brot de pneumònia, que és la manifestació inicial d’una malaltia i que, segons tingui o no un caràcter infecciós, es pot escampar per una regió. Si bé en història es parla d’una epidèmia, com a malaltia freqüent en un territori i en un període de temps concrets –com ho foren, durant segles, les febres tercianes, també conegudes com malària o paludisme als aiguamolls del delta de l’Ebre, del Llobregat o de l’Empordà–, avui la tendència ha estat delimitar l’ús del terme a l’àmbit de les malalties infeccioses. En darrer lloc, el mot pandèmia, com hem assenyalat, està lligat a aquella malaltia epidèmica que s’estén arreu del planeta i afecta el conjunt de la societat. Un tret singular de la pandèmia actual no està relacionat tant amb el seu caràcter inesperat com amb l’absència de memòria col·lectiva sobre la nostra experiència vital davant de la catàstrofe sanitària mundial. Aquest és un fet inequívoc i transcendental. Podem afirmar que gairebé cap dels habitants actuals del nostre planeta Terra no havia viscut una situació semblant. Certament, al llarg del segle xx, s’han viscut brots epidèmics dramàtics, com ara els de la poliomielitis o els del tifus exantemàtic. També pandèmies d’origen víric com ara la SIDA i l’esclat de noves malalties –algunes de les quals conegudes com a “malalties emergents” per la seva primera aparició o per adquirir característiques singulars en termes de volum de població afectada i d’extensió territorial. Entre aquestes últimes, des dels anys 1970 s’han identificat prop d’una vintena de noves malalties provocades per diferents microorganismes, de caràcter víric, com ara rotavirus i parvovirus, com ara l’Ebola o, ja en el segle xxi, causades per coronavirus, com ara el MERS o el SARS. No obstant això, només disposaven de la història, però gairebé de cap persona amb una memòria històrica sobre l’experiència del flagell pandèmic. Si fixem només el focus al món occidental, en concret a Europa, i més enllà de les malalties epidèmiques que feren acte de presència des de l’antiguitat, els nostres avantpassats van viure i conviure amb la malaltia epidèmica
6
L’ARJAU REVISTA CULTURAL
