1
Sigue el camino de baldosas amarillas...
Els grans èxits no provenen de solucions imposades, sinó de l’acceptació i apreciació d’allò existent i de l’activació del potencial inherent al lloc (és, a llarg termini, el més sostenible...)
Reconèixer la Bellesa en allò Imperfecte. Imaginar un Lloc Especial en quelcom Quotidià. De vegades una piga, una imperfecció, una cicatriu donen una caracterització especial a una cara. La Porta 4b es caracteritza per una forta càrrega d’infraestructura que recorre el Parc de Collserola de nord a sud; les línies de la carretera, l’autopista, el tren... s’uneixen i caminen juntes només dins dels límits de la nostra àrea. Com una composició pictòrica caracteritzen enormement Les Planes de Vallvidrera, i des del Google Earth la fan reconeixible i diferenciable de la resta. Aquesta condició hibrida, natural d’una banda però carregada d’infraestructura de l’altra, genera una nova condició, un tercer espai, amb un llenguatge singular i propi.
0m
Les Planes Aquí les línies s’obren i permeten la creació d’una vall fèrtil i amb abundància d’espais públics. Dedicarem una les bandes al cultiu* i l’esport i habilitarem una part de l’altra per a la requerida planta de compostatge. Creem així un cicle de producció, consum i reciclatge. *Proposem establir relacions directes amb els espais de producció ecològica de l’entorn immediat (Gallecs, Pagerols, Can Perol, Cal Rosset, Cal Mosquit,...) i així dinamitzar l’intercanvi i ajudar a entendre el territori, alhora que es recolza el proveïment de les cooperatives de consum ecològic de tota l’àrea metropolitana. Estat actual
Parc de Collserola (on?)
Zona reconeixible: les Planes
25m
50m
100m
200m
Cultiu de fruitals, verdures* i p.aromatiques
Aparcaments ocasionals
*HORT Enciam Tomàquet Espinacs Espàrrecs Pebrot Ceba Carxofa Brocoli Col Faves Porro Carabassa Patata Pastanaga Albergínia Carbassói
Zona de reciclatge/ residus forestals
Mercat de productes locals*
Nova planta de compostatge Restaurant Font de Les Planes
*FRUTALES Taronger Llimoner Mandarino Manzano Ametller Prunera Figuera Presseguer Nespra
Depuradora
Riera de Vallvidrera
Proposta
Pistes poliesportives
Poliesportiu semi soterrat amb piscina
Barrio, 1998
Admirar allò Senzill i Sincer. Apreciar allò Canviant, Temporal, Estacional, Efímer...
S4
A la foto es mostra com per allà on “silenciosament” discorre el torrent creix un tipus de vegetació diferent a la dels seus voltants. Com si un jardiner hagués plantat anys enrere un “camí de rajoles grogues”, es mostra per a l’ull de l’observador el recorregut de l’aigua. No veiem el torrent, però sabem que hi és. No obstant, aquesta línia groga no existeix permanentment. A diferència de l’arquitectura, d’allò construït, aquesta línia groga canvia, es transforma fins desaparèixer per tornar de nou en uns mesos. Potser aquesta temporalitat, aquesta humilitat, fan la línia de color encara més especial, més valuosa.
Aparcaments poliesportiu
Nova plaça Solé i Plà
Límits de parcel·la existents
Nova plaça Llançadora 3 Restaurant Can Pichurri
Habitatge existent
CAP
Bus Llançadora
Equipaments existents
L’Electric
Riera de Vallvidrera
Nou espai public Estació/ L’Electric
Horts* comunitaris
Zona recreativa: esports i cultius
Aparcaments de l’estació
Zona de reciclatge
Aparcaments Autopista de Montserrat C-16
Berenadors
Autopista elevada
Places
Carretera de Vallvidrera BV-1462
Nou camí de vianants
FGC
Nous equipaments: poliesportiu i planta de compostatge
Estació de Les Planes
Secció 4 (detall) 1:500
Llançadora 2
Plaça Major del Rectoret
Aparcaments ocasionals
Vista aèria del torrent de la Salamandra i l’inici del torrent de Sant Medir, amb Cerdanyola del Vallès al fons
S3
El Màgic d’Oz, 1939
Rampa d’accés II
Un Llenç sense Principi ni Fi. Un Projecte Bellament Inacabat per Sempre. Acceptant els traçats de la infraestructura existent, desitgem redescobrir-los aplicant-hi les subtils lògiques de la naturalesa. Si assignem un color de vegetació a cada infraestructura crearem un paisatge lògic, bell, informatiu...; un meravellós llenç sense començament ni fi definits, que es pot estendre o reduir... que trigarà anys a completar-se o es quedarà bellament inacabat per sempre...
Pont de connexió Mas Guimbau Ascensor
Secció 3 1:500
Anell
Un Llenç Canviant. Un Espectacle tan Meravellós com Impredictible.
S2
Aquest llenç evoluciona amb les estacions, canvia cada setmana; hi haurà un moment on tots els colors llueixin intensament al mateix temps, durant un breu període temps, de manera impredictible cada any, tal i com la natura decideixi... I hi haurà un altre moment on els colors es dissipin fins camuflarse amb l’entorn. Un espectacle tan meravellós com impredictible.
Rampa d’accés I / ascensor Camí
Escalas
Primavera
Escalas
Estiu
Hivern
Tardor
Populus nigra Acer campestre Calicotome spinosa Inula viscosa Spartium junceum Sarothamnus catalaunicus
Norman Rockwell
Pont de connexió Rectoret
G F M A M
J
J
A
S
O N D
Fraxinus ornus Prunus avium Prunus dulcis Prunus spinosa Erica arborea Viburnum tinus
G F M A M
J
J
A
S
O N D
G F M A M
J
J
A
S
O N D
Plantar i Sembrar vs. Edificar i Construir. Oblidem-nos de les regles de l’arquitectura, d’allò construït, urbanitzat, d’allò controlable... Pensem en els mecanismes de la natura: incorporem allò impredictible, allò creixent, la paciència, la casualitat, el canvi, allò inestable, la senzillesa, allò inacabat...
Cercis siliquastrum Melia azedarach Rosmarinus officinalis Calluna vulgaris Lavandula stoechas Lavandula angustifolia Teucrium fruticans
Desenes d’Experiències: la Mateixa Pel•lícula Explicada de Diferents Maneres.
G F M A M
J
J
A
S
O N D
Prunus ceracifera Liquidambar styraciflua Berberis thunbergii Partenocissus tricuspidata Papaver rhoeas
Ràpid o lent, des de dins o des de fora, amb els ulls tancats, amb els ulls oberts... A 120 km/h durant 30 segons o assegut al balcó durant hores. Virtualment des de Google Earth o ensumant intensament les lavandes. EI passatger del tren està impacient per creuar les Planes. *Els Personatges de la Pel•lícula Els veïns dels barris, els animals del parc, els usuaris setmanals, els visitants ocasionals, els passatgers fugaços del tren, els conductors dels cotxes, l’explorador curiós del Google Earth...
Es proposen principalment espècies autòctones i de fulla caduca, cosa que contrasta amb el caràcter perennifoli del bosc existent, constituït essencialment pel Pinus halepensis, el Pinus pinea i el Quercus ilex. El caràcter caducifoli permet que un mateix lloc apareguin diversos ambients, a través de la variabilitat del color, de les textures i de la forma de la vegetació al llarg de l’any. Un paisatge dinàmic que
contrasta amb la massa verda i constant del parc.
Jardins de TABASA
Primavera Amb la floració de primavera, tots els colors i olors de les infraestructures s’encenen. Apareix el groc als talussos de l’autopista, el rosa i el morat als arbres i arbusts del camí de vianants. El blanc de les prunes a la carretera i el vermell de les roselles a la via del tren. Estiu A l’estiu els tons grocs i blancs desapareixen, i queden presents els morats dels espígols, del teucrium i de la bruguerola (Calluna vulgaris), i també el vermell de la prunera (Prunus ceracifera) i de les Berberis thunbergii. El verd fresc dels arbres es barreja amb el verd sec i fosc del Tardor bosc perennifoli. A la tardor el groc torna a brillar principalment amb el pollancre (Populus nigra) i amb l’auró blanc (Acer campestre). El blanc i el morat segueixen silenciosos i el vermell es torna a revelar amb el liquidàmbar i amb la parra verge Hivern (Parthenocissus tricuspidata).
TABASA
A l’hivern gairebé tots els colors es tornen a amagar, els troncs apareixen nus i els arbusts es vesteixen de verd.
Mobilitat
Les estacions de FGC ESTAT ACTUAL han de ser la base del Límit tarifari FGC transport públic, tant local com territorial. La nova zona tarifària allibera de la pressió del vehicle privat extern, i millora la connectivitat local mantenint preus especials per a residents. El servei BUS 118 [45’] de llançadores optimitza els temps de trajecte amb costos equivalents als busos actuals. La nova passera peatonal uneix les dues vessants, tant a nivell de barri com senderista.
Aparcaments públics
Estat actual ZONA 2 ZONA 1
ZONA 2 ZONA COLLSEROLA
Límit tarifari FGC
BUS 128 [50’]
Habitatge joves - gent gran/ reallotjament
LLANÇADORA 3 [10’]
Centre de dia / espai de barri Tobogan LLANÇADORA 2 [10’]
Graderies/ Plaça
Pàrquing Parada bus
Vehicles
Baixador de Vallvidrera
Baixador de Vallvidrera
Riera de Vallvidrera
Nou espai de vianants vinculat als entorns de la riera
Parada FGC Vianants
MUHBA Vil˙la Joana
S1 Plaça Mina Grott
Àmbit Porta 4b
Túnels de Vallvidrera
Nou accés de vianants a l’estació
Les Planes
Les Planes
Estació de Baixador de Vallvidrera
Aparcaments reservats TABASA (4p)
Proposta PROPOSTA
Jardins Església de Santa Maria de Vallvidrera
LLANÇADORA 1
Ferrocarril Bus de Barri Autobus llançadora L1 Mas Sauró - B. Vallvidrera - Vallvidrera L2 Rectoret – FGC Les Planes L3 Mas Guimbau – FCG Les Planes
Límit tarifari FGC
ZONA ZONA 1
Nou espai public davant l’església
Sigue el camino de baldosas amarillas...
2
Decàleg El projecte es centra en 3 zones: La Plaça Mina Grott, L’Anell i Les Planes. Per a cadascuna d’elles s’aplica el Modus Operandi descrit detalladament a continuació: I_ Naturalitzar-ruralitzar. Program Follows Nature. Les línies de plantació i cultius naturalitzen la infraestructura, articulen l’espai públic proporcionant unitat, i el doten d’una imatge atractiva. Els seus canvis estacionals informen i consciencien l’habitant i el visitant de la seva presència, el primer pas per respectarla i cuidar-la. Es creen espais que admeten la transformació contínua de la natura. Respectem l’autèntica matriu ambiental del lloc. A escala de parc ruralitzar Collserola és positiu per a la biodiversitat del medi. Suposa un gran potencial vital i econòmic i ajuda a proveir les cooperatives ecològiques de l’àrea metropolitana (vegeu Zona: Les Planes). II_Redescobrir en lloc d’Afegir. Fem un gran esforç per trobar el màxim potencial de cada zona en lloc d’imposar lògiques externes. És la via per obtenir un caràcter realment propi i natural. III_Conectar Física i Mentalment. Reforcem a cada zona les connexions amb les estacions de ferrocarril i amb els altres barris. El vincle mental és molt important i el paisatge de línies crea un llaç simbòlic entre els habitants de tota la vall: un veí de Mas Guimbau i un altre de la Plaça Mina Grott veuran la mateixa línia d’arbres vermells des del balcó. Si les línies continuaren a nord i a sud, també es crearien lligams entre Collserola i la Mar... o fins i tot entre el Vallès i Montjuïc.
detall Secció 4 1:1000
Les Planes NATURALITZAR / RURALITZAR Els berenadors suposen sovint una molèstia per als habitants. No obstant la berena a Collserola forma part d’una llarga tradició de la que molts guarden molt bons records. Volem seguir mantenint aquesta bonica costum i redescobrim “el berenar” integrant-lo en un cicle respectuós amb la natura i amb els habitants.
REDESCOBRIR El viaducte s’incorpora com a escenari per a l’esport i plantegem un poliesportiu als seus peus aprofitant la seva estructura. La riera discorrerà entre camps de cultiu comunitaris i la zona sencera es redescobreix als seus habitants com una vall fèrtil i productiva, plena d’activitats.
CONNECTAR Les tres Places: reforcem la connexió entre Mas Guimbau i El Rectoret a través de la creació d’una seqüència de places (la del Passeig de Solà i Pla, la Plaça Major del Rectoret, i una nova plaça a la zona d’intervenció). La zona en si es converteix en un gran connector de tots els barris en ser un nou espai públic centralitzador.
PROGRAMA -Zona de Cultiu: es crea un hort comunitari, productiu però també educatiu, de gestió veïnal, que pugui ser visitat per escoles, que abasti al restaurant de menjar ecològic, i que enceti relacions directes amb altres espais de producció ecològica de l’entorn inmediat. -Poliesportiu (semi-soterrat sota el viaducte): de planta baixa i coberta vegetal, allotja també una piscina. -Zona de Mercat: per a la celebració de mercats de productes de temporada dels voltants de la zona. -Zona de Menjador: s’integra l’activitat dels berenadors organitzant-los de manera més respectuosa amb la natura, habilitant àrees puntuals per gaudir del plaer de menjar a l’aire lliure. -Zona de Compostatge: per tancar el cicle iniciat amb la producció i el consum, es proposa una zona per tractar els residus orgànics i forestals.
IMATGE La imatge de les Planes neix de la geometria de la infraestructura existent, nosaltres només la potenciem amb les línies d’arbres i les noves bandes de cultius. La rica seqüència d’espais, colors, olors i topografia creen una imatge rural atractiva i visible des de tota la vall.
IV_Participació Intel•ligent vs Participació ‘Placebo’. Pla de Futur 2010-2020. La participació s’ha convertit en una eina manipulativa. Ha de ser alguna cosa més que una consulta popular constant. Els habitants ja han manifestat les seves necessitats al Pla de Futur, que prenem com a guia de la intervenció. A més, proposem diversos espais per fomentar l’efectiva autogestió veïnal
PER A TOTHOM Els colors, les olors, els sons i les diferents textures, son capaces de guiar qualsevol usuari, amb independència de les seves capacitats. La proposta es dissenya perquè l’ús diari dels habitants no es vegi afectat negativament pels visitants ocasionals o de cap de setmana. Creem espais d’unió on l’esport i el menjar juguen un paper important, i espais més recollits on poder seguir gaudint de la tranquil•litat.
V_Crisi Econòmica> Intervenció Mínima i Intel•ligent> Creació de Catalitzadors. Proposem una estratègia pragmàtica (i no un disseny estàtic) basada en l’ecologia que asseguri la seva sostenibilitat econòmica i social. El projecte és una operació a llarg termini. Veiem innecessari una inversió per
amagar o modificar les infraestructures. Hi proposem la convivència, mitjançant la seva naturalització. Invertim a recuperar l’espai públic i comunitari per dotar la zona de una imatge pròpia, que serveixi de catalitzador natural per a futurs desenvolupaments. VI_Màxim Respecte per allò Existent: SI Funciona NO es Modifica. La nostra proposta conviu amb TOTES les preexistències: traçats, construccions, alineacions, i respecta la quotidianitat (Ex.: Restaurant Can Pichurri) sense imposar-li un estil arquitectònic. L’única modificació que veiem necessària per a la regeneració de la zona de la Plaça Mina Grott és relocalitzar els dos habitatges a la parcel•la adjacent (veure Zona: Plaça del Mina Grott). VII_De Carretera a Eix Cívic. Pacifiquem el trànsit de la carretera VallvidreraLes Planes, que serà l’espina dorsal a la qual vinculem els nous usos / equipaments i envoltem de vegetació. VIII_Per a Tothom. Els recorreguts s’associen a colors, però també a olors, a textures de paviment, a sons,... L’aposta per la multisensorialitat farà que cadascú percebi a la seva manera cada banda d’infraestructura. Ex: A part del color rosa la banda vianants porta associada diferents aromes (lavandes, romaní ...), diferents sons (paviments, ocells ...), plantes de diferents mides (a l’alçada dels peus, de les mans ...) IX_Curiositat i Imaginació: Elements de la Proposta La imaginació de l’habitant, la curiositat del passatger o la fantasia del visitant són els pedaços d’una experiència global. Com si es tractés d’admirar un quadre, submergir-se a un conte o gaudir d’una pel•lícula. X_Integrar allò Conflictiu Allò que podria suposar una molèstia es naturalitza o s’incorpora a un sistema rural. Pretenem ordenar acuradament a Les Planes activitats i usos (berenadors, aparcaments, pistes d’esport ...) per evitar que s’estenguin a la zona natural del Parc tot convidant a “treure’s les sabates”.
Vista panoràmica des de Montjuïc a les Planes de Valvidrera. ¡Per fi descobreixo on neixen els traços de color que arriben fins a la mar ... En l’anell del cor de Collserola!
L’Anell
Una (Manca de) Imatge val més que Mil Paraules. Totes les fotos que hi ha a Internet de les vistes que els visitants prenen des de la Torre de Collserola són cap a Barcelona. Tot i que la Torre, situada al parc, té una vista de 360° sembla que les vistes cap al nord no aconsegueixen competir amb l’ordenat eixample i atreure les càmeres de fotos. El nou paisatge de línies de Les Planes de Vallvidrera amplia el camp d’interès visual i contribueix amb una nova i inesperada vista basada en la natura. D’altra banda, seguint la lògica d’aprofitar al màxim allò existent fem ús del mirador per apreciar, des d’un altre punt de vista, el magnífic llenç en tota la seva longitud.
Secció 2 1:500 Estat actual
Proposta
L’anell és un element lleuger i senzill que s’acomoda entre vessants i crea un espai públic de connexió de vianants per als barris. Emmarca la infraestructura per permetre’n la contemplació i afegeix una parada en el recorregut.
100%
Anell elevat Rampes elevades Ascensors
0%
Camins existents per als vianants Nou camí de vianants Nous camins de conexió l’anell Noves escales de conexió l’anell
Estat actual
Futur
Torre de Collserola
Àrea d’interès “fotogràfic”
NATURALITZAR / RURALITZAR Afegeix una velocitat humana a una zona clarament dominada per l’elevada velocitat del tren i del cotxe. REDESCOBRIR Redescobreix la infraestructura i permet la seva admiració des d’una zona segura i privilegiada. A tots ens agrada mirar els cotxes passar i el tren arribar. CONNECTAR Connecta directament els barris del Rectoret i Mas Guimbau, i aquests amb el camí de vianants principal i els camins que porten a l’estació de Les Planes i Baixador de Vallvidrera. Té accessos a diverses cotes mitjançant rampes, escales i passeres.
La Plaça Mina Grott El nostre objectiu principal és la regeneració i millora de la Plaça existent i per a obtenir un centre de barri, de poble, per als veïns d’aquesta zona. Crearem una seqüència de tres espais que lliguen els elements més importants de la zona: la nova Plaça Mina Grott, la riera i l’Església de Santa Maria de Vallvidrera. Prenem el Pla de Futur com a base per a la planificació d’usos.
Vía Verda del Vallès Proposta
Àmbit 4b
Secció 1 1:500
Aparcaments privats TABASA Limits privat Aparcaments Nova seqüència d’espais Habitatge públic per a joves i gent gran Centre de dia per a gent gran + espai de barri
REDESCOBRIR La Plaça, la Riera i l’Església ja eren aquí però la relació entre elles era escassa. Amb la nova seqüència d’espais aquests tres elements formen part d’un conjunt que combina àrees pavimentades (plaça) amb àrees naturals (riera) i amb zones enjardinades (església).
Estendre la Natura (en lloc de portar ciutat).
Parc Natural de Collserola
9 km
Estat actual
Equipaments existents
NATURALIZAR/ RURALITZAR Generem un espai que serveix de ‘plaça de poble’ als veïns, i es recuperen els espais del voltant. Li donem a la riera un paper més important i regenerem l’espai al seu voltant.
PROGRAMA Acurta virtualment la distància entre les Planes i la Plaça Mina Grott creant un tercer punt d’interès, i per tant fomenta el recorregut a peu entre ambdós extrems. Afegeix la possibilitat de caminar a una zona anteriorment inhòspita per als habitants. IMATGE Element senzill però potent que és capaç de desaparèixer des d’alguns punts de vista o per contra, des d’altres, servir de landmark. Paradoxalment, dóna caràcter peatonal a una zona dominada per la infraestructura. PER A TOTHOM L’accés principal està format per dues rampes de pendent inferior al 6%, pera què sigui accessible, sense distinció, a totes les persones. Hi han, a més, dos ascensors.
CONNECTAR -Es crea una connexió directa entre la Plaça Mina Grott, la zona de Riera i l’Església. El nou Centre de Barri marca un final i per això afegim una graderia a la Plaça. -Desviem la sortida dels passatgers de l’estació cap a l’agradable pineda del Baixador de Vallvidrera de “Vestíbul de Collserola”. D’aquí, el visitant ascendeix cap a Vil•la Joana i l’habitant, a través d’una passarel•la, baixa directament a l’altre costat de la carretera. -Modifiquem el traçat de la carretera per permetre un bon pas als animals (al revolt de les monges). -Vil•la Joana en primer pla, i la Torre de Collserola a la llunyania formen part dels eixos visuals de la nova seqüència d’espais.
IMATGE La nova seqüència d’espais es limita visualment pel nou centre cívic i per l’Església en un eix, i per les línies d’arbres del recorregut de vianants i de la carretera per l’altre. L’Esglèsia de Vallvidrera és un dels símbols més representatius dels habitants del lloc, posar-la com a fons de la seqüència espacial i proposar un jardinet previ evocant la seva geometria, reforça solemnement la seva imatge.
4b Porta de Les Planes
Parc Natural de Collserola
9 km
PROGRAMA -Plantejem dos blocs d’habitatges, per a joves, per a gent gran, i de reallotjament. -Proposem un edifici cívic que allotji activitats culturals i socials, i que serveixi de centre de dia per a gent gran. -La nova graderia a la plaça afavorirà el seu ús per a actuacions o representacions locals a l’aire lliure.
nou pas d’animals al revolt de les monges
-Proposem moure l’aparcament de TABASA cap a la zona Nord, a tocar de les seves instal•lacions i, en tot cas, que tinguessin quatre places dins del nou aparcament públic davant de l’estació. -Proposem l’ús paral•lel de l’Església com a espai d’activitats culturals: recitals, concerts...
PER A TOTHOM La seqüència d’espais, tot i els desnivells, es planteja sempre de manera accessible a tothom. Pel fet de ser una seqüència (Plaça, àrea Riera, àrea Església) d’espais de naturalesa diferent fa que la temperatura, els olors, la humitat o el soroll siguin particulars a cada punt, i per tant identificables per tothom. El punt de relació més important dels habitants amb l’essència de la vall, la Riera de Vallvidrera, ha de combinar espais i usos per a joves, gent gran, nens, famílies...
4a Porta de Vallvidrera
Parc de Montjuïc
3 Porta de Sarrià
Eix Montjuïc-Vallès Les línies de prunus, espígol, populus,... poden discórrer sense fi des de les Planes de Vallvidrera. La proposta és el punt de partida de la creació d’un eix que amb els anys pugui continuar fins Montjuïc connectant el Mar i la Muntanya*; o en direcció a Montserrat, unint-se amb el Camí Verd del Vallès. * Les portes de Vallvidrera (4a) i Sarrià (3) s’integren en aquest nou recorregut. Notes del Viatge I: Cap a la Mar Resseguint els cirerers deixem enrere la Riera de Vallvidrera, i pel carrer dels Reis Catòlics pugem al cim del parc... Des d’aquí vam poder veure la mar i l’eix que unia Collserola amb el parc de Montjuïc, la Muntanya amb la Mar. Llavors va començar el nostre descens per la Drecera de Vallvidrera vigilant els traços del funicular... I més avall, travessem la part antiga de Sarrià, el barri de les Corts, la plaça de Sants, el parc de Joan Miró,... Albirem el Museu Nacional a Montjuïc i fem cim, per fi, amb la mar als nostres peus. Notes del Viatge II: Cap a Montserrat Cap a Montserrat comencem a seguir la carretera de Vallvidrera fins a arribar al cor del Vallès. Travessem els cuidats jardins dels veïns i creuem els parcs de Sant Cugat per enllaçar amb la Via Verda del Vallès: un eix d’itineraris esportius i escolars que connecta les poblacions de Sant Quirze i Rubí.
Passeig de les Aigües
Avinguda Diagonal
Avinguda de Roma
Gran Via de Les Corts Catalanes Avinguda del Paral˙lel
Parc de Montjuïc
Mar Mediterrània