ARQUITECTE MUNICIPAL by arqlegal.2015

EXERCICI PROFESSIONAL DE L’ARQUITECTE. La figura de l’arquitecte municipal a través de la seva pròpia experiència

Mario Pascual Guillem Huguet Jaume Nadal Pedro Martins

ÍNDEX Explicació del treball

pàg. 03

Entrevistes ●

PRESENTACIÓ

●

ACCÉS

●

COSTOS I DESPESES

●

DRETS I DEURES

●

LA FEINA SEGONS MUNICIPI

●

A CRITERI PROPI

Conclusió

pàg. 04 - 08 pàg. 09 - 20 pàg. 21 - 30 pàg. 31 - 38 pàg. 39 - 43 pàg. 44 - 46 pàg. 47 - 48 - 49

Explicació del treball. Un cop haver estudiat el treball que hi havia penjat a la web de l'assignatura i veure que el tema sobre el qual anàvem a treballar ja estava exposat, i d'una manera força satisfactòria, veiem difícil de com millorar-lo. Per el que la nostra intenció ha sigut la de completar la visió sobre la figura de l'arquitecte municipal, ja que el treball penjat parla més sobre la feina que la figura, hem volgut focalitzar la nostra atenció envers la persona. D'aquesta manera hem obtingut de primeríssima mà, com funciona i si funciona, tant el procés per tal d'accedir a la feina com un cop dins. Obligacions drets i deures, ja que la teoria està escrita, però que passa després en la pràctica. Aquesta visió més dirigida en la persona, ens ha obert els ulls alhora que ens instruïa del funcionament de la professió, el com es desenvolupa i alhora tots els passos previs. 3

Entrevistes Nom i cognoms: Eduard BOIX GUEDE. Edat i sexe: 34 anys, home. Lloc de residència: Barcelona. Feines anteriors: Despatxos privats. Professió i municipi on la desenvolupa: Arquitecte municipal. Ajuntament de Cardedeu. Quin càrrec: Arquitecte municipal.

Entrevistes Nom i cognoms: Glòria VILADRICH. Edat i sexe: 45 anys, anys. Lloc de residència: Barcelona. Feines anteriors: Despatx propi, col·laboració amb altres despatxos, Ajuntament de Cànoves i Samalús. Professió i municipi on la desenvolupa: Arquitecte. Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Quin càrrec: Cap del Servei de Territori.

Entrevistes Nom i cognoms: Elena PIJOAN FERRANDO. Edat i sexe: 52 anys, dona. Lloc de residència: Cambrils. Feines anteriors: Sempre he fet compatible la meva feina a l’ajuntament amb l’exercici de liberal de la professió. Professió i municipi on la desenvolupa: Arquitecte municipal. Ajuntament de Cambrils. Quin càrrec: Arquitecte municipal. Cap de Servei del Departament d’Arquitectura i Urbanisme.

Entrevistes Nom i cognoms: Jordi FORTUNY AGUILÓ. Edat i sexe: Em varen dir que sexe masculí i, mal que em pesi, 58 anys i avançant. Lloc de residència: Barcelona. Feines anteriors: Camàlic a una bòbila, camàlic a una constructora, comptable a la mateixa constructora (a partir dels 14 anys i fins als 30), ajudant de fotògraf de bodes, cambrer de bar a Salou, passejador de gossos, professor de suport de dibuix, estudiant en pràctiques al despatx d’en Manuel Ribas Piera, arquitecte o intent de ser arquitecte compatibilitzat amb la funció pública ... Professió i municipi on la desenvolupa: Arquitecte municipal a Ripollet. Quin càrrec: Coordinador de l’àmbit de ciutat i sostenibilitat, o sigui medi ambient, cementiris, serveis municipals...

Entrevistes Nom i cognoms: Jordi JUAN i USTRELL Edat i sexe: 39 anys, home Lloc de residència: Badalona Feines anteriors: -Des de maig 2014, arquitecte del Servei de Projectes, Obres i Pla de Barris de l’ajuntament de Montcada i Reixac -Des de gener de 2012, arquitecte del Servei d’Urbanisme i Habitatge de l’ajuntament de Montcada i Reixac -Gener 2007-desembre 2011, Montcada Òptima SA, empresa municipal de l’ajuntament de Montcada i Reixac -2000-2006, arquietecte al despatx ARTIGUES&SANABRIA

Professió i municipi on la desenvolupa: Arquitecte del Servei de Projectes, Obres i Pla de Barris de l’ajuntament de Montcada i Reixac Quin càrrec: Arquitecte municipal

Accés Que l’hi va portar a exercir com a arquitecte municipal? EBG: Curiositat per treballar-hi i bones condicions laborals. GV: Poder treballar l'urbanisme i la seva gestió, des de l'àmbit públic. EPF: Quan vaig obtenir el títol i vaig tornar a Cambrils vaig ser durant una pila d’anys l’arquitecte mes jove i la única dona. Vaig pensar que a l’administració em tractarian igual que els meus companys homes dins d’una professió que en aquell moment estava clarament dominada pel sexe masculí. He de dir que encara que a la nostra hi ha zona hi ha dones que son arquitectes als ajuntament, els caps de servei son la majoria homes. JFA: Em quedava altre alternativa al 1986 quan ningú de la meva família i entorn ni tan sols tenia titulació universitatria? JJU: Concil·liar la vida laboral i familiar, i el fet d’entendre la professió com a servei a la ciutadania.

Accés És el que s’esperava? EBG: Hi han molts imputs diferents. GV: Professionalment si. A nivell de sortida viable o plaça fixa, no esperava res concret, no volia aquesta feina per aquesta raó EPF: Si, per mi sempre ha sigut una sortida viable. Vaig entrar a treballar a l’administració per un procés de selecció per una plaça de laboral temporal. Posteriorment vaig ser laboral fixe. Finalment es va convocar una plaça de funcionari. Encara que era una plaça a la que s’accedia per concurs – oposició lliure i jo tenia una plaça de laboral vaig decidir presentar-me i finalment vaig guanyar. JFA: Tenir una feina estable i guanyar-me la mesada. JJU: La feina en sí m’agrada, però veig que hi ha moltes estructures i procediments de l’administració que cal actualitzar i agilitzar. No tinc plaça fixa, perquè no sóc funcionari. Estic contractat com a personal laboral.

Accés Quins són els requisits bàsics o estudis que ha hagut de cursar? EBG: La carrera universitària. GV: Arquitectura, oposicions per interinatge, oposicions per funcionària EPF: En aquell moment calia estar en possessió del títol d’arquitecte i nivell C de Català. A més a més altres titulacions relacionades, altres estudis relacionats....tenien puntuació a la fase de concurs. En el concurs també es podia acreditar punts per feines similars a l’administració i per l’exercici de la professió lliberal. JFA: Sóc molt vell: batxillerat, desprès Cou, desprès selectivitat, sis anys de carrera i projecte final de carrera. JJU: Només la carrera universitària.

Accés I la millor manera per accedir-hi? EBG: S’ha de mirar els mèrits que es valoren en cada convocatòria. EPF: Per mi la millor manera es amb el concurs – oposició. Garanteixes que tinguis la plaça i la teva independència de les pressions polítiques ja que el teu lloc i sou no està sotmès a criteri polític. JFA: I l’única possible: opositar. JJU: S’hi pot accedir com a becari temporal, com a arquitecte interí, laboral o bé per concurs d’oposicions (tot i que ara hi ha poques convocatòries), però la formació i l’experiència són essencials.

Accés Vostè com ho va aconseguir? EBG: Oposició. S’ha de mirar el DOGC i/o les webs de les administracions. GV: Vaig realitzar una entrevista a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i quan l'Ajuntament tenia la necessitat de cobrir aquesta plaça, va consultar a l'ÀMB JFA: Un amic em va avisar que buscaven arquitecte a l’ajuntament de Ripollet i ningú s’hi apuntava: primer proves per a entrar com a interí i tres anys desprès van convocar la plaça i vaig opositar i la vaig adquirir en propietat. JJU: En el meu cas vaig entrar primer a l’empresa municipal i el procediment va ser per entrevista. Al cap dels anys, l’ajuntament va absorvir el personal de l’empresa municipal.

Accés Quina és la part més difícil? EBG: La fase d’oposició. GV: En aquell moment, deixar el meu despatx particular EPF: Per mi la part més difícil és la fase d’oposició del temari administratiu per que és el que som menys coneixedors i que ens costa mes estudiar ja per un arquitecte és menys interessant. JFA: En l’oposició per a la plaça en propietat el més difícil va ser que m’aclarís, un tribunal força incompetent si tenia trampa la prova pràctica ja que consistia en fer, a ma alçada, una proposta de centre cívic a una zona verda on no s’hi poden encabir construccions !!!!! JJU: No he concursat mai per procediment d’oposició.

Accés Aquest procés i aprenentatge s’adapta a lo que serà després la feina? EBG: Si, normalment el temari de l’oposició, part específica, sol anar bastant relacionada amb les tasques a desenvolupar. GV: En el cas concret del lloc que ocupo, la formació la vaig obtenir mitjançant Masters, postgraus o formació continuada, no a la carrera. EPF: Si. La majoria del temari l’utilitzes després a la teva feina. JFA: El dia a dia és una altre galàxia absolutament distant, a anys llum i en constant canvi i evolució.

Accés El fet d’aprovar, l’hi dona plaça directa a l’ajuntament del municipi que vostè sol·licita o entra on l’hi toca i amb el temps més mèrits l’hi faciliten un destí més del seu grat? EBG: Només municipi sol.licitat. GV: Jo em vaig presentar de manera genèrica a l'ÀMB, perquè qualsevol dels municipis m'interessava. Un cop tens la plaça de funcionària disposes de mecanismes per canviar de municipi, sempre i quan hi hagi algú en l'altre municipi que vulgui venir al teu, o bé a l'altre municipi tinguin la necessitat de disposar d'un arquitecte, etc EPF: Jo vaig opositar per ser arquitecte municipal a l’Ajuntament de Cambrils i és la plaça que vaig ocupar. Amb el temps vaig passar a ser Cap de Servei millorant el complement de destí i complement específic. JFA: Les oposicions a la funció pública local, són per a cobrir la plaça a l’ajuntament que les convoca, això no és l’exercit!!!! Que un es sergent independentment de la caserna ni tampoc arquitecte municipal (un dinosaure administratiu absurd i a extingir) no ha estat mai un cos nacional com els secretaris i els interventors.

Accés Ha de tenir un coneixement exhaustiu del codi civil? EBG: S’ha de conèixer. GV: No, però és important tenir-ne coneixements bàsics EPF: Si. Has de ser coneixedor. Un municipi del nostre tomany disposa dels Serveis Jurídics suficients que et donen suport. Un municipi més petit te una infraestructura mes petita i l’arquitecte ha de ser més independent encara que els temes poder no son tan complicats com en un municipi mes gran i a més a més a la costa on hi ha molta més pressió. JFA: Exhaustiu?, no pas. Que un arquitecte sàpiga que existeix el codi civil ja és tot una triomf.

Accés Pot sol·licitar plaça en varis ajuntaments a la vegada? Hi ha llista d’espera? EBG: No. A vegades es fan borses de treball. GV: Crec que no. En el cas de funcionari, la plaça és d'un ajuntament concret. EPF: No, jo em vaig presentar a una plaça per l’Ajuntament de Cambrils. No. Quan tu passes el procés selectiu cal obtenir un informe favorable 6 mesos mes tard pel tal de poder quedar-te definitivament a la plaça. Si no l’aconsegueixes el que queda en segon lloc però tot plegat ha de quedar indicat a la convocatòria. JFA: Tu pots inscriure’t a les oposicions que es convoquin però només pots acceptar una plaça. Les administracions convoquen les places que el marc legal els hi permet i des del 2013, amb les Lleis Montoro ni això fan. Llista d’espera? Em parleu de la sanitat pública com a malalt pendent d’una pròtesi?. No em sigueu ingenus.

Accés A part de la formació bàsica, hi ha alguna manera per tal de guanyar punts, com estudis complementaris que puguin ajudar per tal de posicionar-se millor? EBG: Qualsevol estudi que tingui relació amb el temari. Cal veure el mèrits de cada convocatòria. GV: En el meu cas, Màster d'Urbanisme de l'EAPC, Postgraus de l'UPC. Quan optes a una plaça de funcionari, aquest tipus de formació, donen punts.

EPF: Si, els cursos reconeguts de l’Escola Sert, Diputació, UPC...puntuen. La convocatòria ja indica quins son els cursos i altres maneres d’obtenir punts en fase de concurs que quasi sempre son els mateixos: altres titulacions, post-graus, cursos relacionats en el lloc de treball.

JFA: Dins els minsos marges que la Llei els hi permet els ajuntaments estableixen uns sistemes de puntuacions on experiència demostrable, cursos, etc.... poden comptar en la puntuació de la fase d’oposició. En l’aclariment esmenteu cursos del COAC, què és això?, vull dir el COAC (un cadàver anacrònic) i des de quan fa cursos que no siguin simples mirades al propi melic?

JJU: Ho desconec. 19

Accés Son estudis opcionals o obligatoris? EBG: Opcionals. GV: Opcionals EPF: Generalment son opcionals. JFA: Òbviament opcionals.

Costos i despeses Les següents preguntes son de caire econòmic i se’ns demanen per tal de saber la solvència de la professió, és a dir, valorar el cost i despeses del dia a dia per a contrastar-los amb els beneficis. En aquest cas, imaginem que les despeses són menors que en d’altres oficis, tot i així saber quines despeses i salaris hi ha ens pot ajudar alhora de treure o elaborar una opinió més solida.

Costos i despeses Imaginem que aquesta formació i procés d’aprenentatge no es gratuït, fent els números a grossos, que pot costar econòmicament tot aquest procés? GV: No ho recordo JJU: Ho desconec.

Costos i despeses El tema subvencions que tal, n’hi ha? EBG: Depèn de cada Ajuntament GV: Dins de la formació continuada que ofereix l'Ajuntament, els cursos d'especialització són subvencionats, a raó d'un determinat import a l'any EPF: Si. Hi ha subvencions. JFA: Quan jo en podia fer no, des que treballo a l’ajuntament hi ha formació continua que imparteix la Diputació, la Generalitat, l’escola d’administració pública...

Costos i despeses Cal que vostè s’hagi d’anar posant al dia, és a dir, anar implementant els seus coneixements amb més cursos? En cas de resposta afirmativa, aquests són en horari laboral o després de la jornada de treball? EBG: Si és necessari, hi ha de tot. GV: Si, depèn del curs, pot ser en horari laboral o fora d'aquest EPF: Si, generalment cal ficar-se al dia. Els cursos poden ser en horari laboral o fora de l’horari laboral. Molts cops es difícil poder assistir a cursos en horari laboral i cal anar fora d’horari. També dir que la majoria de cursos son a Barcelona i es difícil compatibilitzar-los amb l’horari laboral (generalment acaben tard, arribes tard a casa i l’endemà a les 8.00h del mati cal que estiguis un altre cop a la feina. Al cost del curs cal incrementar el del transport. JFA: Hi ha de tot, actualment fins i tot cursos on line que puc fer a casa o ala feina. JJU: De moment, els cursos que estic fent són dins de l’horari laboral.

Costos i despeses Pensàvem que s’havia de ser si o si funcionari però hem vist que hi han diferents tipus de contractació.Quin tipus de contractació te vostè? EBG: Funcionari de carrera. Per informar llicències hem de ser funcionaris però hi ha ajuntament que els contracten com a laborals o externs. GV: Funcionària EPF: Soc funcionari de carrera. Segons el nostre Secretari hi ha funcions que sols els funcionaris poden desenvolupar (capacitat d’inspecció...) A l’Ajuntament som 3 arquitecte. Els altres dos tenen contracte laboral però no son caps de Servei. JFA: Funcionari de carrera JJU: Personal laboral. EST: Veiem dues postures molt diferenciades, el funcionari i el personal laboral.

Costos i despeses Es pot arribar a fer la mateixa funció sense haver d’opositar?Coneixes d’algun cas? EBG: Com a laboral si. Si, però no són correctes. GV: No. Hi ha determinades tasques que només les pot fer un funcionari. Informes tècnics que formen part dels expedients. Pot haver-hi informes externs o signats per tècnics que no siguin funcionaris, però sempre ha de constar a l'expedient l'informe del funcionari.

EPF: Els arquitectes que tenen una relació laboral en plantilla poden tenir plaça de funcionari o laboral i cal opositar. Les places d’interinatge, laboral temporal o borsa de treball també cal que l’accés sigui per un procés selectiu encara que les proves i el temari és mes reduït. Si. Aquest últims dos mesos he participat com a tribunal a 3 places d’arquitecte. Les 3 places tenen temari, tipus de proves i concurs de mèrits diferents però les tres son per una borsa de treball de funcionari interí. JFA: No. Pots treballar a un ajuntament com a arquitecte, però arquitecte municipal només opositant. Si, amb plans d’ocupació del SOC (com a exemple). JJU: Des del punt de vista d’arquitecte, sí. És igual el tipus de contracte que tinguis. Altres aspectes són la seguretat laboral o el fet de ser o no funcionari. 26

Costos i despeses Amb aquest tipus de contracte o situació laboral, quines són les seves obligacions amb l’administració. Vostè percep un sou i no necessita efectuar cap més tràmit administratiu ho ha de fer algun tipus més de procediment o declaració com per exemple la declaració de la renta. GV: Fer la declaració de la renda EPF: Sempre he fet la declaració de renda per que sempre he fet compatible la meva feina a l’administració amb l’exercici lliberal de la professió.

JFA: Si no ho han canviat les darreres hores, tots els ciutadans que tenen ingressos, en aquest cas com a treballador públic, o sigui coma treballador tinc que realitzar, cada any la declaració anual del IRPF, no podem fer com el Cristiano o el Messi i tenir societat operatives.

JJU: Estic contractat per un ajuntament i per tant a final de mes m’ingressen la nòmina. Faig la declaració de la renta, com tothom. A banda d’això no he de fer cap tràmit més.

Costos i despeses A part de la vesant administrativa, el fet de voler o poder desenvolupar la seva feina implica la necessitat d’utilitzar programari el qual requereix en molts casos el fet d’haver d’abonar una suma economia per tal d’obtenir una llicència. A càrrec de qui va aquest import? EBG: Llicències de programes. AUTOCAD, PHOTOSHOP... Les paga l’Ajuntament. GV: La cobertura sanitària i de jubilació (si n'hi ha....) és a través de la seguretat social i no es necessari cap tipus d'afiliació extra (en tot cas, és voluntària). En quan a l'assegurança, l'Ajuntament disposa d'una assegurança per raó de les tasques que es desenvolupen des de l'Ajuntament i la seva responsabilitat (en tot cas, una assegurança particular és voluntària)

EPF: El programari és municipal i va als pressupostos municipals però sols disposes d’ell a l’Ajuntament. Assegurança, si s’escau, col·legiació, associacions...van a càrrec de l’arquitecte.

JFA: Els programaris (arcaics) que utilitzo a la feina no són meus, pertànyer a l’administració, o sigui als ciutadans i aquesta administració és la responsable de les llicències.

JJU: El programari el contracta l’ajuntament directament, jo no. 28

Costos i despeses Per lo tant... JJU: En el meu cas, només pago la quota col·legial. EST: Els costos per llicències veiem que són 0 ja que és l’ajuntament qui assoleix el pagament d’aquestes.

Costos i despeses Necessita combinar la seva feina amb alguna una altra? GV: En el meu cas, el temps que tinc lliure el dedico a la família, sinó en tingués suposo que voldria haver mantingut el meu despatx particular. Tot i així, si que es «necessari» combinar-ho amb alguna altra, en el meu cas, faig formació universitària, ja que així complemento una vessant personal que em permet estar al dia. EPF: Sempre ho he fet. De moment no m´he plantejat no fer-ho. JFA: Parleu de mi o de l’ajuntament. Jo només em dedico a ser arquitecte municipal i punt. Tenir o no arquitecte ho decideix cada ajuntament de manera autònoma, la famosa autonomia municipal, els municipis petits que no en tenen o no en necessiten a temps complert subroguen aquesta feina a tècnics d’administracions superiors: Diputació, Consell Comarcal, etc... JJU: En el meu cas, no.

Drets i deures Quines funcions te? Les seves competències com arquitecte municipal.Per exemple, la potestat de donar llicències i permisos, només depèn de vostè? EBG: Tècnicament si. Després hi ha l’informe jurídic. GV: Els tècnics informem. Són els polítics els que donen les llicències o bé prenen acords al Ple. EPF: Perdoneu, però l’arquitecte no dona cap llicencia. L’arquitecte emet informe favorable i qui atorga la llicencia és l’Alcalde o la Junta de Govern Local. D’altres temes com la tramitació urbanística és competència de Ple. L’arquitecte sols emet informes, no concedeix res. Els projectes d’obra pública cal que siguin aprovats per l’òrgan competent de l’administració actuant.

JFA: Un funcionari MAI atorga llicències, els funcionaris lliurem informes, són els òrgans de governs els que, vistos els informes, atorguen o deneguen les llicències, autoritzacions i demés actes administratius.

JJU: Ara mateix em dedico a la redacció de projectes i la corresponent direcció d’obres, tant en edificació (equipaments) com en urbanització (carrers, places...) Quan havia estat al departament de llicències, l’atorgament de llicències requeia, només, en l’àmbit dels arquitectes municipals. 31

Drets i deures Un projecte d’àmbit urbanístic, es redacta completament des de l’ajuntament o es delega o pot ser delegat en empresa publica o privada? EBG: Depèn del cas. GV: En el cas del meu Ajuntament es delega a empreses públiques o altres administracions EPF: La gestió urbanística pot ser d’iniciativa pública o privada segons el sistema de reparcel·lació. I els projectes poden ser executats per la pròpia administració quan son d’iniciativa pública i parts d’ells pot ser una contractació externa o si s’escau la seva totalitat. JFA: Es pot fer des de l’ajuntament, directament o per una altre administració o encarregar la feina a un gabinet extern però senyors enquestadors desconeixedors de l’administració pública, us referiu a projectes urbanístics promoguts per l’administració o promoguts per privats? JJU: Es pot fer de les dues maneres. EST: La gestió pot ser segons l’ajuntament ho dessitgi ho sigui capaç. 32

Drets i deures ... i per obra pública, el mateix?

GV: Per les obres de gran envergadura, també. En el cas de petites obres, es pot donar el cas de que es redactin els projectes des del propi Ajuntament. EPF: En el nostre municipi generalment els realitzen a l’Ajuntament però també s’han adjudicat projectes per concurs. Cal que repasseu la Llei de contractes de l’Estat per conèixer quins tipus de contractes i adjudicacions poden licitar-se. JJU: També. Es pot redactar des de dins o des de fora.

Drets i deures Ha arribat a declinar algun projecte municipal? Fins a quin punt depèn de vostè acceptar o declinar una proposta? EBG: NO es poden acceptar. GV: Si, i moltes. Perquè són propostes fora de normativa, perquè no són adients pel lloc, pel temps, etc... Però sempre des de la proposta, la decisió és política. La veritat però, és que difícilment es pot donar el cas de que s'informi negativament per la vessant tècnica i després el polític accepti el contrari. Tot i així, els tècnics del meu Ajuntament intentem fer les coses possibilistes

EPF: Nosaltres sols emetem informes que poden ser desfavorables. Difícilment s’aproven projectes dels quals hi ha un informe tècnic desfavorable però tot pot ser. Si he emès informe desfavorable sobre llicencies que finalment s’han acabat concedint. Si repasseu el text refós d’urbanisme sabeu que a la llicencia hi ha d’haver informe tècnic i informe jurídic i que si son contradictoris cal que hi hagi informe del secretari

JFA: Si comencessiu a oblidar que un arquitecte és un vedette de passerella entendríeu que és un treballador, en aquest cas un treballador públic i només pot, legalment, rebutjar projecte que vagin contra el planejament o la legalitat.

JJU: No n’he declinat mai cap. Tinc un cap que m’encomana els projecets que cal redactar en funció dels compromisos polítics de l’equip de govern. 34

Drets i deures S’ha trobat alguna complicació? Volem dir, el fet de ser l’arquitecte municipal l’inhabilita a poder treballar per compte propi en la zona, l’hi ha afectat?

GV: Si que no es pot treballar al mateix municipi, però no m'ha afectat de cap manera perquè ja ho sabia des de l'inici. Considero que és correcte aquesta manera de fer EPF: Si. Tots els meus companys em dèiem que deixes l’administració i que guanyaria mes diners però en l’arribada de la crisi actual tots em diuen quina sort tens de treballar a l’administració. JFA: És obvi, i evident que un arquitecte municipal no pot exercir la professió de manera liberal en el municipi on és funcionari, o no heu escoltat parlar mai de la Llei d’Incompatibilitats i d’una cosa que n’hi diuen ètica? JJU: No puc treballar d’arquitecte al municipi on treballo a l’ajuntament, però això no m’ha suposat mai cap problema. EST: Treballar en l’administració es postula com una feina fiable, la qual dona estabilitat i la dependencia econòmica suficient per tal de no haber de necessitar exercir per compte propi. 35

Drets i deures Pot ser inhabilitat per mala praxis voluntària o involuntària? En cas de que succeeixi, perdria el lloc de treball o seria una situació d’inhabilitació temporal? EBG: No ho sé GV: En cas de voluntària, i que així es demostrés entenc que es produiria una inhabilitació. Depèn de les conseqüències en cas d'involuntària, podria anar des d'obrir expedient a inhabilitació. EPF: No m’he trobat mai en una situació d’aquest tipus però crec que pot donarse els dos casos; pot haver una inhabilitació permanent o temporal segons la gravetat del cas. JFA: Com a qualsevol funcionari públic i com a conclusió d’un procediment sancionador o fins i tot un procediment penal. JJU: En principi sí, puc ser inhabilitat per mala praxis. EST: Hi ha certa ambiguetat en les respostes. Veiem que si que poden ser inhabilitats o sancionats però cap dels entrevistats ha tingut o te massa clar les causes, per lo que en destaquem que potser caldria parlar d’una actuació de gran embergadura per haber de tenir consequencies greus. 36

Drets i deures I si té algun tipus de conflicte, qui l’ajuda? Hi ha cap associació o gremi amb el qual es pugui recolzar? GV: No ho he necessitat de moment EPF: Conflictes? Amb el personal del teu Departament? Aquest va ser el meu cas i cal que penseu que si sou arquitectes sereu del grup A1 i ningú us recolzarà ja que el comitè de personal recolza habitualment el grup mes nombrós que son els C. Amb la feina? De vegades he consultat als Serveis jurídics del COAC, puc fer-ho per que pago la quota d col·legiat sencera (que la pago jo mateixa) i que em dona dret a fer consultes. D’altres vegades consulto a Caps de Servei d’Ajuntaments que tinc a la vora.

JFA:Associació de qué?, d’arquitectes municipals?, d’arquitectes tipus l’anacrònic COAC?. Si tens un problema buscat un bon advocat.

JJU: Com a arquitecte em pot ajudar el col·legi d’arquitectes, com a treballador em pot ajudar el servei de recursos humans i els serveis jurídics de l’ajuntament.

EST: Veiem que la cobertura no és del tot satisfactoria per lo que cal buscar un recolzament en llocs tipus COAC. 37

Drets i deures Es necessari comptar amb algun tipus d’assegurança? A compte de qui va, la paga vostè a l’assumeix la pròpia administració? EBG: Assegurança que paga l’Ajunatment. GV: En cas de voler disposar d'una assegurança, a més a més de la que ja disposa l'Ajuntament de manera genèrica, l'assumeix el mateix arquitecte EPF: Si vols una assegurança pròpia que no vagi amb el conjunt de l’assegurança municipal cal que la paguis tu. JFA: Una administració, com qualsevol empresa, ts de 38.000 ms com a qualsevol fill de ve a autosatisfaccifeina i punt. tratius.na a t es de puntuacions on experiextingir) no he que disposar d'una assegurança de responsabilitat civil pels actes dels seus empleats, dels seus bens i dels seus actes administratius. JJU: L’ajuntament té una assegurança pròpia i en principi estic cobert per aquesta banda, tot i que en algunes convereses amb el Col·legi, han sortit alguns dubtes sobre si realment estic del tot cobert, o seria bo tenir una assegurança extra, que hauria de pagar-me jo. EST: En principi l’ajuntament cobreix el treballador en si amb una assegurança, però com podem veure, no hi ha un coneixement absolut sobre el tema.

La feina segons el municipi Com és ser arquitecte municipal del municipi en el qual vostè està al càrrec? EBG: Distret, moltes feines variades, projectes direccions d’obra de comissaries, ampliació cementiris, oficines municipals, urbanització vials i planejament.

GV: Moooolt gratificant. Perquè és un municipi que té la mida justa per tal de poder conèixer i intervenir en molts aspectes de l'urbanisme (planificació, gestió, llicències, infraestructures, estudis estratègics, etc)

EPF: No és fàcil. Les decisions que prens perduren en el temps, no sempre son populars i molts cops estan sotmeses a decisions polítiques. Et trobés sol i no sempre els teus criteris tenen bona acollida entre els polítics ja que treballen a curt termini (el període de mandat és de 4 anys i el teu si tens sort serà molt més llarg). Si a més a més vius en el mateix municipi, tot és mes complicat. Encara que coneixes be el teu terme municipal, tothom et coneix i tens que mantenir completament separada la vida personal amb la professional i no deixar que els teus veïns t’abordin pel carrer a tota hora.

JFA: Una feina, cansada, distreta, complexe, enriquidora?, una feina i punt. No us enfadéssiu però aquesta interminable interrogatori atufa a autosatisfacció pel fet de ser arquitecte, aterreu, són uns pringats com a qualsevol fill de veí.

EST: Per lo general veiem que els entrevistats mostren força satisfacció per la feina que desenvolupen. Potser el que costa més de portar, degut al tamany dels municipis, és la falta d’anonimat i la possible pressió veinal. 39

La feina segons el municipi Quan habitants te? L’hi toca visitar més municipis pròxims? EBG: Cardedeu 18.000. No. GV: 35.000. Si, els colindants per projectes comuns. O bé administracions que englobin més municipis o tractin temes sectorials (AMB, Consorcis, Generalitat) EPF: 35.000 habitants. Però el nostre és un municipi turístic i entre setmana santa i principis triplica o quadruplica la seva població. De vegades tenim temes comuns. Ja he comentat anteriorment que he fet de tribunal en un procés de selecció per una plaça d’arquitecte en tres municipis propers. JFA: Ripollet més de 38.000. Formem part de l’Àrea Metropolitana i el continu urbà fa compartir problemes prosaics i intel·lectuals amb els nostres veïns, resposta: òbviament si. JJU: 34.000. Per temes intrínsecs a la meva feina, no. Només tinc competències al meu municipi. Un altre tema és que sí visitem altres municipis per veure coses similars, compartir i aprendre d’altres experiències EST: En principi el volum dels municipis es suficient per a no haver de tenir que administrar pobles veins, amb els quals si hi ha contacte, pero per temes puntuals o dubtes. 40

La feina segons el municipi Imaginis que demà l’hi truquen d’un municipi ( petit en cas de treballar en un municipi gran i viceversa ) i l’hi demanen que ocupi vostè la plaça d’arquitecte municipal. Com ho veuria, creu que seria capaç? EBG: Si GV: Seria capaç si. No sé si ho faria EPF: El municipi on treballo és mitjà. Anar a un municipi mes petit m’agradaria per que participes mes en totes les tasques pròpies de l’arquitecte. He treballat en el departament d’obres públiques, en el de llicencies, en llicencies d’activitats i en tramitació urbanística per la qual cosa crec que la meva experiència es força extensa per desenvolupar aquesta tasca. Anar a un municipi més gran també per que m’incorporaria a un equip amb mitjans i on tothom te unes tasques concretes assignades.

JFA: A aquestes alçades de la meva vida això no crec que passi i voldria saber les condicions de la possible comissió de serveis. No sabeu què és una comissió de serveis?, cerqueu, jo no perdré el temps explicant-vos-ho. I sí, seria capaç.

JJU: Sí, em veuria capaç. 41

La feina segons el municipi Quins problemes o beneficis l’hi comportaria? GV: El desplaçament diari. Podria donar-se el cas de que les tasques que he dut a terme fins ara, en un municipi petit no es donessin JFA: Si em pogués estalviar els embotellaments de la C-58 i guanyar una mica més per què no? JJU: Els reptes d’una nova feina, com qualsevol altra. EST: No ens parlen de canvis dràstics de nivells salarials, entenem doncs que sempre seran mes o menys. que els estableix?

La feina segons el municipi Ens podria comparar els canvis que l’hi suposaria a nivell professional? GV: Segurament les tasques serien més concretes i específiques Tindria molt més tracte amb el públic EPF: Econòmics? Sòc cap de servei. Soc una cap de servei A1 amb nivell 28 i amb el complement específic adequat a les meves tasques. Un municipi mes petit no necessita un cap de Servei per que no te infraestructura al seu càrrec i un més gran no crec que accedís directament a cap de servei. De tota manera m’agradaria anar i provar de treballar en una administració més gran. JFA: No crec que cap d’especial. N’he viscut de tots colors en trenta anys i no crec que em trobés amb masses novetats. JJU: No ho puc valorar. Necessitaria saber quines són les tasques encomanades en cada una de les feines, perquè hi ha molts àmbits diferents: planejament, llicències, gestió urbanísitca, obres, projectes, manteniment… EST: El haver de cambiar de municipi sembla no afectar-los professionalment. No seria un problema tant a nivell de conneixements o feines sino més pel tema desplaçaments i residència familiar.

A criteri propi... Troba correcta la incompatibilitat entre ser arquitecte municipal i treballar a compte propi fent projectes en el mateix municipi? EBG: Sí, i tant. GV: Perfecte. EPF: Si. No està be emetre informes sobre projectes que has fet tu mateix o es impossible. Ja es una altre qüesti. no poder fer altres feines com cèdules d’habitabilitat o certificats d’eficiència energètica que no tenen res a veure amb latramitació de la l’administració local. JFA: Rotundament sí, per raons ètiques i per una pragmàtica qüestió legal. JJU: Sí EST: Per lo general, veiem com s’accepta de bon grat la clara delimitació laboral de l’arquitecte municipal.

A criteri propi... Canviaria res de la seva professió? Com agilitzar tràmits, accés a una plaça, drets i deures,... EPF: Voldria que l’accés fos mes transparent, que el Col.legi informés de les places que surten a concurs, que defenses més els interessos dels arquitectes municipals fent mes divulgació de les seves tasques, que l’accés a la formació no estigués tant centralitzada a BCN… Crec que l’escola d’arquitectura hauria de donar més formació sobre interpretació de la normativa urbanística ja que molts cops he d’explicar als nous col.legiats que fan consultes el que és l’index d’edificabilitat, l’alçada reguladora, la diferencia entre pla de millora urbana i pla parcial...

JFA: Quina professió?. Arquitecte?, funcionari?. Els “arquitectes” estan en via morta per no dir en via d’extinció i la funció pública s’ha de reinventar, mal que sigui per l’imperatiu legal de dues lleis que entren en vigor ja mateix: l’administració electrònica i la simplificació administrativa.

JJU: Crec que l’administració ha de patir una reconversió per esdevenir més àgil, executiva, propera... EST: La vinculació entre el mon public i privat com a fet llaminer per a la malversació de fons públic. L’adjuducació de places de manera no prou vistosa o promocionada i l’etern problema de l’administració pública, la seva lentitud burocràtica. 45

A criteri propi... Que no l’hi hem preguntat que l’hi agradaria que l’hi pregustessin? JJU: Crec que hauríeu de revisar algunes de les preguntes i saber ben bé quina és la resposta que busqueu i deixar-ho més ben definit. Entenc perfectament que des de la facultat, costa imaginar-se quines són les tasques d’un arquitecte municipal perquè és una figura o sortida professional de la que no se’n parla massa a la facultat. En general hauríeu de tenir clar que una cosa és fer d’arquitecte (professió) i una altra és fer-ho en un ajuntament (treballador públic).

EST: Per lo general, aquesta pregunta no ens l’acostumen a respondre degut a la falta de coneixement que mostrem.

Breu conclusió propia A causa de les entrevistes. La feina d'arquitecte municipal brinda l'oportunitat de gaudir d'una vida estable, conciliant la vida familiar alhora que hi ha l'oportunitat de treballar en projectes que difícilment acabarien en l'escriptori del despatx d'un arquitecte privat. Tenim que la formació bàsica per tal de poder optar a la feina és tenir els estudis d'arquitectura, a partir d'aquí, segons el càrrec que vulguem ocupar podrem passar a formar part del equip de treball com a; becari temporal o arquitecte interí o en el cas que opositem, arquitecte opositor lo qual ens assegura la plaça obtinguen els beneficis de ser funcionari públic. Es dóna el cas de que ambdós càrrecs efectuïn la mateixa feina (funcionari o interí) , tot i així no està ben vist. Un cop dins, s'ocupa la plaça per la qual s'havia obert la convocatòria tot i que hi han mecanismes per tal de canviar de destí però no de forma immediata. Per lo general la feina s'ajusta al temari cursat durant les oposicions, on a més a més es demana un coneixement del codi civil i l'aportació d'estudis complementaris o pràctics els quals milloren la valoració de l'individu en qüestió respecte a el grup. Formació paral·lela i la qual és opcional. 47

Breu conclusió propia Durant el transcurs de la professió cal estar atent als possibles canvis, per lo que existeixen cursos d'especialització que ofereixen els ajuntaments i de manera subbencionada. Els passos previs, oposició o altres cursos ja corren a compte propi del individu en questió, inversions les quals no semble que hagin preocupat molt als entrevistats, ja que molts d'ells, o no han respòs o no ho recorden, per lo que pensem que no devien ser molt elevats. Despeses, drets i deures davant la llei. Al passar a formar part d'una empresa, en aquest cas l'estat, el funcionari com a qualsevol altre treballador està subjecte a efectuar la declaració de la renta solament. Veiem aquí la millora de la qual se'ns parla al començament, ja que ens oblidem de molta paperassa inclús de les llicències del programari les quals també paga el mateix ajuntament. Per lo que fa a la feina, ens ha sorprès el fet de les llicències. L'arquitecte no és qui dona o no, simplement fa informes tècnics, són els òrgans de governs els que, vistos els informes, atorguen o deneguen les llicències, autoritzacions i altres actes administratius. Per altra banda, tenim els famosos plans urbanístics els quals poden ser gestionats per l'ajuntament o per una empresa externa contractada per aquest. 48

Breu conclusió propia la feina dins de l'ajuntament i l'inhabilitacio a treballar per compte propi en el mateix municipi no es presenta com un inconvenient, sinó com una bona idea i alhora etica. La feina es suficient per tal de no necessitar haver de compaginarla amb una altra. El que potser queda més fluix, són els coneixements respecte a la inhabilitació i la mala praxi. Per el que hem deduït, l'has de fer molt grossa per tal que esdevingui cert tipus de problema capaç de fer perillar la feina. La sensació però, és la d'estar poc protegits o emparats. Si és cert que l'ajuntament facilita una assegurança, en canvi la incertesa fa que molts hagin de recórrer a organitzacions com el COAC per tal de trobar un cobriment extra o inclús un advocat per tal de ser assessorats. Contràriament veiem que la satisfacció per la feina és elevada i serien capaços de canviar a un municipi de tamany invers en el qual desenvolupen la feina, ja que els principals problemes serien els desplaçaments pel fet de la residencia, més que una possible complicació laboral. Pensem doncs, que ser arquitecte municipal en qualitat de funcionari podria ser una molt bona opció en municipis d'entre 13.000 i 50.000 habitants. .