Arquitecte Municipal Arquitectura Legal i Gestiรณ
ETSAB Professor: Jordi Duatis
Alumnes: Jordi Pigem de Palol Inma Puerto Sรกnchez
ÍNDEX A
B
C
F
D
G
H
E A. PER QUÈ EXERCIR COM ARQUITECTE/A MUNICIPAL B. COM ACCEDIR A UNA PLAÇA C. QUÈ CAL ESTUDIAR (MANCANCES DE LA UNIVERSITAT) D. LES PROVES E. L’INICI F. ESTRUCTURA MUNICIPAL, QUI I COM S’ESTRUCTURA G. OCUPACIÓ DE L’ARQUITECTE MUNICIPAL H. RESPONSABILITATS LEGALS I SOCIALS I. ENTREVISTA A UN ARQUITECTE MUNICIPAL
I
PER QUÈ EXERCIR COM ARQUITECTE/A MUNICIPAL A
B
C
F
D
G
H
I
E Quan un s'enfronta a la vida laboral, en el cas d'exercir com arquitecte, de ben segur que l'opció d'ocupar una plaça com arquitecte/a municipal, deuria estar en la desena posició d'una escala de deu, bàsicament pel fet de que de cada 1000 places laborals d'arquitecte, "0,05" són per aquesta especialitat. Poques places, molts contrincants, i molt d'esforç, podrien ser les característiques que defineixen el món de l'arquitecte/a municipal. Però el que realment ens encurioseix, és què porta a un arquitecte, a la lluita per ocupar una plaça en un municipi, per exercir d'arquitecte. Pensem: - Treballar per el bé públic? - Suposem que una feina que no estarà sotmesa al vaivé del mercat laboral? - Interès per a la organització espacial, enfocada a millorar la ciutats? - Capacitat d'estar sotmès a pressions, tant per ens privats empresarials, com per governs, que busquen interessos concrets? - Facilitat per transmetre conceptes complexes? - Treball en equip? - Plaer per la cultura i la història local?
COM ACCEDIR A UNA PLAÇA A
B
C
F
D
G
H
I
E
Una vegada escollim l'opció, busquem les vies per les quals ens podran conduir o ens donaran accés a poder tenir opcions d'exercir-la. Fem un recull d'informacions, publicacions i comunicats, sorgits o no del punt directe de demanda.
COM ACCEDIR A UNA PLAÇA A
B
C
D
F
G
H
E 1. Cercar ocupació pública a través de les publicacions de les ofertes a la web de cada municipi o a través del CIDO ( cercador d’informació i documentació oficials) Exemple Web Ajuntament de Mataró
CIDO
I
COM ACCEDIR A UNA PLAÇA 2. Accedir a la oferta d’interés i veure les bases generals dels processos selectius.
El que trobem a les bases generals: - - - - - - - -
-
Objecte de la convocatòria Funcions de la oferta Les condicions dels aspirants Drets d’exàmen i cost Com es fà la presentació de sol·licituds (en suport paper o telemàticament) Com és l’admissió dels aspirants Informació del Tribunal qualificador Desenvolupament del procés selectiu - Fase d’oposició (tres proves obligatòries) - Fase de concurs (valoració de mèrits i entrevista personal) Informació Llista d’aprovats/des i presentació de la documentació
QUÈ CAL ESTUDIAR (MANCANCES DE LA UNIVERSITAT) A
B
C
F
D
G
H
I
E Malauradament en la carrera d'Arquitectura només existeix l'assignatura d'Arquitectura legal i apareix en el darrer curs. En aquesta assignatura, en el temps que comprèn un semestre, s'ha d'impartir unes bases de coneixement sobre lleis i normes urbanístiques, referides a l'habitatge i una petita orientació al món professional. Hi hà una gran manca de preparació per a la gestió de crear una pròpia empresa o simplement donar un coneixement de mètodes de treball, per la qual cosa un cop obtingut el títol com a arquitecte, haurem de seguir formant-nos en aquest àmbit. Conscients que l'ensenyança adquirida en la facultat, que es prepara per fer-hi front i no pas per exercir-la plenament. Caldrà doncs reforçar alguns temes, els cercarem i en farem una tria, contrastant-les en les adquirides en els ensenyaments d'arquitectura, visualitzant quines són les opcions reals al dia d'avui, optatives, màsters, etc.
QUÈ CAL ESTUDIAR (MANCANCES DE LA UNIVERSITAT) 1. Cursos preparatoris per les proves d’accés a l’administració pública i informació del temari
QUÈ CAL ESTUDIAR (MANCANCES DE LA UNIVERSITAT) 2. Cursos especialitzats per la professió a l’administració pública que s’ofereixen en el Col·legi d’Arquitectes (Coac, Formació Escola Sert)
- Curs d'arquitectes municipals per a petits municipis - Curs d'especialització de l'arquitecte i tècnics en l'administració pública - Jornada sobre facility management a l'administració pública - Curs d’especialització de l’arquitecte a l’administració pública
LES PROVES A
B
C
F
D
G
H
I
E
L'enfrontament a la selecció implica posar-se a prova, de demostrar que un està preparat d'acord a una sèrie de temes en prou profunditat per a guanyar la "batalla". Aquí és on un ha de vèncer de forma clara, és matemàtica pura, qui més acumula, entra. Parlarem d'aquestes proves, qui les fa, quan i on.
LES PROVES A
B
C
F
D
G
H
I
E Tres proves de caràcter obligatori 1. Primera prova: prova teòrica
2. Segona prova: prova pràctica
3. Tercera prova: prova de català
Primer exercici: respondre per escrit un qüestionari de 60 preguntes amb resposta única.
Realització d’un supòsit pràctic, d’entre els proposats pel tribunal, vinculat al temari específic, durant un temps de dues hores
Consisteix en un exercici de coneixements de català, del nivell exigit a la base indicada
Segon exercici: desenvolupar per escrit, en un màxim de tres hores, dos temes a triar entre quatre indicats per l’òrgan de selecció
A
B
C
D
L’INICI
F
G
H
I
E De ben segur que degut als requeriments de professionalitat demanats per accedir com a arquitecte/a municipal, es pot assentir que s'inicia amb cert bagatge professional i personal que fa pensar que certs enfrontaments es superan amb facilitat. Però és obvi pensar que fer front a un client, com els ciutadans, a les normes, lleis i finalment a un cap, format bàsicament per polítics, no és una situació usual ni comuna, això farà d'aquesta professió una bona empresa. I en front a tota la responsabilitat que hi hà darrere podem observar en el rang salarial que es pot arribar.
ESTRUCTURA MUNICIPAL, QUI I COM S’ESTRUCTURA A
B
C
F
D E
Amb qui compartiran vida l a b o r a l , c o m e s desenvolupen les decisions entre departaments i govern, quins són els mecanismes de comunicació, en definitiva com es respon a una petició moltes vegades política de manera tècnica. Agafem com exemple l’organigrama de l’Ajuntament de Figueres per veure en quin departament realitza totes les tasques Joan Falgueras.
G
H
I
OCUPACIÓ DE L’ARQUITECTE MUNICIPAL A
B
C
F
D
G
E Planificació i gestió urbanística. Valoracions.
Informes adquisició immobles patrimoni del sòl i l’habitatge.
Informes de segregacions i divisions horitzontals.
Informes de llicències d’obres.
Informes de condicionants per a l’ocupació de via pública.
Plecs tècnics per licitacions, i informes de valoració ofertes.
Jurat o comitè d’experts en concursos. Projectes d’equipaments i edificacions municipals, i plans de manteniment.
Memòries valorades i estudis de viabilitat d’equipaments.
Informes de supervisió sobre projectes externs d’urbanització i equipaments.
Projectes d’urbanització i d’obra ordinària en via pública i zones verdes.
Informes d’al·legacions sobre projectes externs d’infraestructures.
H
I
Informes de règim urbanístic i de compatibilitat urbanística d’activitats. Informes de disciplina urbanística, ordres d’execució i declaracions de ruïna. Direccions facultatives d’obres. Informes per al càlcul de contribucions especials.
RESPONSABILITATS LEGALS I SOCIALS A
B
C
F
D
G
H
I
E "...La feina està sotmesa a les lleis, normes i a la igualtat dels ciutadans..." així ho diu Joan Falgueras en la seva entrevista. Tractar tothom per igual, evitant els favors i preferències que segur apareixen en alguns moments, ser capaços de ser justos i aplicar aquestes normes que de vegades poden semblar desajustades, i segons Falgueras, moltes vegades s'ha d'informar a contracor, però estant segur de que s'està fent el que legalment toca fer. En quan a responsabilitats legals, estan subjectes a les normes de l'administració que obliguen per al lloc que s'ocupa a complir les lleis que s'estableixen, i també al codi deontològic com a qualsevol dels arquitectes.
ENTREVISTA A
B
C
F
D
G
H
I
E
Hem pogut tenir accés a fer una entrevista a l'arquitecte municipal de Figueres, per veure com les nostres inquietuds per conèixer la professió, podien tenir resposta directa de la mà d'un professional al capdavant d'una ciutat de prop de 50000 habitants. Les preguntes escollides obviant temes no propis de la professió, responen a un perfil que pensem que hauria d'estar a l'abast públic, per fer una relació més cordial amb la institució.
Entrevista a Joan Falgueras Font (Arquitecte Municipal de Figueres)
Entrevista a Joan Falgueras Font (Arquitecte Municipal de Figueres)