ARQUITECTE MEDIADOR Judit Duaigües Herrero Aina Puig Amengual
Un grup d’arquitectes pot formar un gabinet de mediació?
Quina és la funció del mediador? Què pot aportar un arquitecte en la mediació? I la mediació en un arquitecte?
Quins avantatges hi ha en el diàleg i la resolució pacífica? Què és la mediació comunitària? És possible? En quin moment està la mediació a Catalunya? Quin és el seu futur? Hi ha algun tipus de formació? I legislació? Quines són les seves sortides? Té competències específiques?
PROBLEMÀTICA • Manca de comunicació entre projectista i futur usuari (especialment projectes urbans, equipaments socials…). • Resolució de conflictes sense consens mutu entre parts. • Carència de les necessitats/volicions dels usuaris per falta de diàleg. • Desequilibri entre la idea projectual (tècnic) i “necessitat del lloc”.
SOLUCIÓ.
MEDIACIÓ - DIÀLEG - CONSENS
• Resoldre els conflictes entre parts amb un mètode voluntari i confidencial. • • Fomentar el diàleg per arribar a acords comuns pactats i equitatius. • • Mediar com a mètode per economitzar temps, diners… • • Potenciar les relacions entre projectistes i usuaris. • • Aconsellar per arribar a acords equilibrats entre les dues parts. • • Incrementar el diàleg entre parts per entendre les necessitats dels usuaris.
MEDIADOR - QUI ÉS? • • • • • • •
Professional independent entre les parts. Imparcial i neutral. Garanteix que el resultat del procés sigui equitatiu per totes les parts. Potencia el diàleg i relació per fer entendre els diferents punts de vista.
TIPUS DE MEDIADOR • De “conflictes” ( AEPFMC) - Títol professional de mediador necessari. - Per evitar futurs processos judicials. - Via pacífica i de consens (assessorament per professioals) - Conseller de les parts. • Social (entre projectistes i usuaris en fase inicial del projecte) - Establir diàleg entre parts. - Entendre les necessitats d’ambdues parts per arribar a un consens. - Sense necessitat del títol de mediador.
MEDIADOR DE CONFLICTES Formació QUÈ ÉS? La mediació és un sistema de resolució de conflictes que al nostre país des dels anys 90 ha anat incrementant la seva activitat en els àmbits en què la interacció personal i professional és necessària per a l’entesa entre parts. Diploma de post-grau de mediació en l’àmbit de l’arquitectura, la construcció i l’urbanisme. On puc rebre la formació? Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials i Forenses de Catalunya (+ Universitat Pompeu Fabra) vinculada al COAC organitzen cursos per obtenir el títol. Quin tipus de formació rebré? Contingut del curs. Els conflictes · La tipologia de conflictes urbanístics i de la construcció. · Els mètodes de resolució de conflictes. · El conflicte en la mediació El concepte de mediació · Els principis de la mediació. · La difusió i el marketing de la mediació. · La normativa espanyola i catalana en mediació. Els actors de la mediació: · Els mediadors. · Les parts en conflicte. El procés i les tècniques de la mediació: · Les fases preliminars. · Les sessions de mediació. · L’acord en mediació. · Les tècniques per a la comunicació. · Les tècniques d’ajuda a la negociació. · Les tècniques de creativitat per a la resolució de conflictes.
MEDIADOR DE CONFLICTES Formaciรณ
MEDIADOR DE CONFLICTES Quin és el paper del mediador si pertanys a un centre de mediació de Catalunya? Les persones mediadores inscrites en els registres d'un Centre de Mediació de Catalunya tenen un títol universitari oficial, que complementen amb una preparació específica en tècniques mediadores que els converteix en experts en mediació. Persona clau en tot aquest procés perquè té com a objectiu promoure el diàleg i facilitar que les persones arribin a acords que facin possible una solució vàlida per a tots, més ràpida i econòmica. No decideix ni imposa res a les parts, sinó que les escolta i les ajuda a trobar, per elles mateixes, la millor solució a través del diàleg. La persona mediadora pot ser designada per les parts o per un Centre de Mediació de Catalunya. La intervenció de la persona mediadora fa possible que les persones puguin parlar del seu conflicte i cercar de forma conjunta una solució vàlida, responsable i beneficiosa per a tots.
MEDIADOR DE CONFLICTES Requisits per pertànyer a les llistes del Centre de Mediació del COAC • Ser arquitecte col·legiat. • Disposar del títol de mediador. • Tenir assegurança RC. • Acreditar estar al corrent de l’actualització formativa. • Inscriure’s al CENTRE DE MEDIACIÓ DEL COAC. • Indicar especialitat en què es prefereix treballar, llengües en les què es pot atendre correctament i preferència de zona geogràfica de treball si s’escau. • Autoritzar la publicació de les dades professionals referents a la mediació amb la finalitat pròpia del CENTRE DE MEDIACIÓ DEL COAC • Signar els documents d’adscripció i acceptar les condicions • Atendre’s a les condicions deontològiques i disciplinàries del COAC i del CENTRE DE MEDIACIÓ DEL COAC • Comunicar al CENTRE DE MEDIACIÓ DEL COAC les dades necessàries per al seguiment estadístic i institucional de tota l’activitat mediadora que els professionals duguin a terme.
MEDIADOR DE CONFLICTES Com es regula el sistema de mediació?
• La Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell Europeu sobre mediació en assumptes civils promulga afavorir la mediació com a procediment de gestió dels conflictes i insta als Estats membres a incorporar en la seva legislació interna la mediació per gestionar els conflictes interns. • Seguint aquesta directiva, a Espanya la mediació mercantil es regula amb abast estatal al “Real decreto Ley 5/2012”, del 6 de juliol, sobre conflictes entre professionals i clients o entre socis. Aquesta formació respon a una necessitat social que a Catalunya es té forma legal a partir de la llei de 15/2009 del 22 de Juliol de Mediació en l’Àmbit dels Drets privats per assumptes de família i comunitaris. • La posada en marxa de la llei obliga al futur mediador de l’Estat a realitzar 100h de formació i al mediador que es vulgui inscriure al registre del Centre de Mediació en l’àmbit del dret privat (a Catalunya) a realitzar un mínim de 170h de formació.
MEDIADOR DE CONFLICTES
Preus de les mediacions • Els preus de les mediacions professionals seran lliures i a convenir entre mediador i clients en la generalitat dels casos. • En casos públics el preu se cenyirà a allò que disposa la normativa vigent.
Estarem coberts per Asemas? • La cobertura de responsabilitat Civil d'aquesta activitat està inclosa a la pòlissa de la secció B d'ASEMAS i, a més, no és necessari complimentar el qüestionari de declaració de risc (DRO).
Designació de mediadors • El centre de mediació proporciona als interessats la relació de professionals inscrits, amb especificació de les diferents matèries i especialitats. • També pot establir convenis i col·laboracions en virtut dels quals es facin nomenaments.
MEDIADOR DE CONFLICTES Tipus de relacions i conflictes
• Professional/client: Patologies constructives, vicis de construcció, reclamació d’honoraris, conflictes en la taxació d’immobles, restauració, ampliació, recuperació, manteniment, rehabilitació, etc. • Professional - Proveïdor/constructor: Incompliment de contracte o subcontracte d’obra; apropiació indeguda de clients o encàrrecs, conflictes interpersonals. • Professional/veïns: Fissures estructurals que afecten edificis contigus, acopi de material en fàbrica o en obra. • Client-veïns o entre veïns: Conflictes de mitjaneres, invasió de límits, filtracions que afecten a mitjaneres, conflictes d’acústica i luminotècnia de veïns, manteniment i ús d’espais verds, conflictes entre veïns en edificis de propietat horitzontal, conflictes entre veïns respecte les normes generals de convivència i conflictes entre propietaris i administradors per temes relatius al manteniment de l’edifici. • Professional - Administració i entitats asseguradores: Incompliment de licitacions d’obra pública, conflictes per cartells marquesines… en la via pública; en referència assegurances d’apilaments, en referència a assegurances de caució, en referència a assegurances de trasllats.
MEDIADOR DE CONFLICTES Competències específiques de la formació • Conceptualitzar i entendre el conflicte en l’àmbit de l’arquitectura: definició, classificació per tipologies, reconeixement d'elements per a la seva anàlisi, descripció de fases i dinàmica, caracterització d'estils d’afrontament, de identificació de posicions, interessos necessitats, distinció entre agressivitat i violència, tipus de violència. • Comprendre de forma detallada i fonamentada el concepte de mediació: comparació de definicions, ubicació de la mediació en l'àmbit de gestió de conflictes, contrast entre els procediments agrupats sota el paraigua de la RAC, identificació i anàlisi crítica de principis rectors i característiques de la mediació (autocomposició, voluntarietat, “neutralitat”, confidencialitat, lliure albir…), justificació dels límits de la mediació, debat i argumentació de qüestions polèmiques, derivació a altres professionals. • Entendre i dominar els aspectes legals, psicològics i socioeducatius que fan possible la interpretació de la legislació vigent en diferents contextos (normatives per àmbits, relació amb mitjans judicials, mediació extrajudicial i intrajudicial). Identificar els aspectes psicològics (emocionals, cognitius, relacionals, motivació, prejudicis, percepcions) i socioeducatius (resiliència, aprenentatge, cultura del diàleg, promoció de valors humans, participació, corresponsabilitat). • Comprendre la metodologia de treball del mediador: conèixer la metodologia específica del procés de mediació i les seves normes i aplicar-les a l’àmbit de l’arquitectura. • Dominar el procés i les tècniques d’un procés de mediació en l’àmbit de l’arquitectura, avaluació de demandes, maneig de la dinàmica de la mediació i fases, documentació del procés, repercussió i validesa dels acords.
MEDIADOR DE CONFLICTES Exemples reals “A Rosa su inquilino le debía siete meses de alquiler. "En tres sesiones semanales de 60 minutos, a 80 euros cada una y pagadas a medias, los mediadores facilitaron reuniones respetuosas siguiendo unas pautas de funcionamiento. Les ayudaron a explorar alternativas de solución desde la escucha, la valoración y la empatía", señala Urbania Rondón, abogada y mediadora del Centro de Mediación de Murcia. Dos meses después, tenían un acuerdo de mediación y a la salida del centro, casera e inquilino charlaron sobre el dinero, el tiempo y el desgaste emocional que habían ahorrado.
" Als propietaris del 1er 1a, que tenen una terrassa de 25m2, se'ls hi han aixecat les rajoles a causa del mal estant del baixant d'aigües fluvials, la qual cosa ha generat goteres al pàrquing que es troba a sota. El conflicte ha sorgit entre els propietaris i la comunitat, ja que en les escriptures i en els plànols del pis queda indicat que el terrat és un espai comú tot i que només en poden fer ús els propietaris de l'habitatge. La comunitat demana que les despeses d'aquesta reparació siguin assumides pels propietaris, però aquests es neguen a assumir el cost perquè els metres quadrats no estan inclosos a l'escriptura (tampoc al cadastre) i els danys de la canal són deguts a un desgast a causa del pas del temps. Per evitar un futur procés judicial, les dues parts decideixen contactar amb un arquitecte mediador, qui mitjançant el diàleg aconsegueix arribar al següent acord: la comunitat pagarà 2/3 de la reparació, i el propietari 1/3."
MEDIADOR SOCIAL Formació • No es requereix cap formació reglada. • Es pot agafar “rodatge” o experiència amb assignatures optatives i seminaris de l’ETSAB relacionades.
Exemples assignatures ETSAB Antropologia de la Ciutat -
Sostenibilitat i compromís social: Conèixer i comprendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per usar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat.
-
Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l'escala humana.
-
Exploració de l'espai compartit de les ciutats. Reconèixer la cultura d'habitar en tota la gamma d'espais que determinem a través de l'experiència: en espais públics, a l'espai social i polític, als espais privats o íntims, als espais de la vida i de la memòria. Es tracta d'aprendre a llegir els signes i les petjades en l'observació dels diferents llocs que habitem.
-
Determinar el paper de l'arquitectura en el sistema d'una cultura global de la ciutat.(emocionals, cognitius, relacionals, motivació, prejudicis, percepcions) i socioeducatius (resiliència, aprenentatge, cultura del diàleg, promoció de valors humans, participació, corresponsabilitat).
MEDIADOR SOCIAL Formació L'Habitatge Col·lectiu: Antecedents, Realitzacions Actuals i Alternatives -
Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge.
-
El principal propòsit i concepte de l'assignatura és la presentació d'alternatives a les maneres actuals de la residència col·lectiva, mitjançant el coneixement i l'anàlisi de propostes projectuals amb futur, -algunes divulgades recentment-, per tal de reflexionar sobre el potencial esdevenidor que els hi espera.
-
Conjunt de coneixements i eines que li permetin contrarestar la pobresa tipològica que domina el mercat immobiliari, mitjançant propostes innovadores, en les que apreciar més que receptes de fàcil aplicació, formulacions ben sustentades, capaces de generar noves idees pel futur de l’habitatge.
Arquitectura i Política -
Capacitat per exercir la crítica arquitectònica.
-
Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge.
-
Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
-
Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte.
-
Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
-
Desvelant cada un dels temes contemporanis que relacionen arquitectura i poder, urbanisme i societat.
MEDIADOR SOCIAL Formació Seminari Construir Comunitats I i II -
Capacitat per elaborar programes funcionals d’edificis i espais urbans.
-
Capacitat per intervenir i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
-
Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte.
Rehabitar. La Casa i el Carrer -
Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d’habitatge.
-
Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l’arquitecte.
-
Capacitat per intervenir i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït
-
Ajudar a dotar-se d'instruments per a intervenir sobre l'existent entenent-ho com a una reparació.
Habitatge i Cooperació -
Sensibilitat i compromís social.
-
Organització d'un projecte de cooperació, un projecte arquitectònic i una direcció d'obra en contextos de cooperació internacional al desenvolupament.
-
Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i elsprogrames bàsics d’habitatge.
-
Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
MEDIADOR SOCIAL Exemples reals “La Col”
L’objectiu del procés de participació la Model és debatre i fixar conjuntament els criteris sobre el futur d’aquest espai tenint en compte:
- Els usos i equipaments que hauria d’acollir. - El grau de protecció patrimonial i de preservació de la memòria que cal tenir en compte. - La configuració urbana (edificis, verd…) que hauria de tenir. Els antecedent i el punt de partida són els resultats del procés de redacció del Pla Director de transformació de la Presó Model de 2009, que va definir els criteris, de manera participada amb la ciutadania, de la transformació d’aquest entorn. Aquest procés té com a objectiu actualitzar-los. En les reunions amb el Grup Impulsor s’han establert les preguntes clau que s’haurien de plantejar, debatre i respondre en el procés de participació. En aquest mandat s’ha presentat una Mesura de Govern que recull tots els antecedents i fixa els principals pilars amb els quals s’inicia la reflexió sobre el futur de l’espai que ara ocupa la presó Model. Aquests pilars són: un nou espai lliure, verd i amb entitat pròpia (14.000 m2), 150 nous habitatges públics de lloguer assequible, l’espai memorial i la posada en valor de la singularitat de l’edifici panòptic i els equipaments de proximitat necessaris.
MEDIADOR SOCIAL Exemples reals “La Col”
El municipi de Fonollosa (Bages) va rebre en donació el 2013 una antiga fàbrica tèxtil de gairebé 5.000m², actualment en desús. Durant l’any 2017 s’han dut a terme un encàrrec de la Diputació de Barcelona per ajudar a l’Ajuntament de Fonollosa a convertir l’edifici en un equipament útil per al municipi, utilitzant estratègies d’activació temporal. Després d’analitzar el municipi i l’espai es va determinar que una part es dedicaria a usos culturals i l’altra a usos productius que generessin activitat econòmica. En tots dos casos comptant amb la implicació de la societat. L’espai cultural vol acollir i donar suport a les activitats de les entitats del municipi, mentre que l’espai productiu vol aliar-se amb els agents de l’economia social i solidària del territori per promoure la creació d’iniciatives econòmiques. Així el treball, a més d’incloure un estudi de les possibilitats i necessitats normatives de l’espai, incloïa els protocols i documents necessaris per facilitar la gestió comunitària de l’espai, passant per convenis, normatives, convocatòries o preus públics segons el tipus de gestió. Durant el mes de maig de 2017 es van realitzar dues jornades obertes a la ciutadania per parlar sobre els diferents usos proposats a la fàbrica. Es va optar per convidar a experiències similars per promoure el debat respecte els usos triats. Les jornades van tenir molt bona acollida, amb 50-60 assistents cada dia. Sota el títol “Economia en entorns rurals” es va dur a terme la primera jornada oberta la fàbrica, el 21 de maig. Hi van intervenir representants de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, de la cooperativa UMAC de Fals i del projecte “Territori de Masies. Cultura i paisatge al Baix Solsonès”. El 27 de maig es va dur a terme la sessió sobre “Art i cultura en fàbriques en desús”, amb la participació de representants de LaFábrika detodalavida i de Cal Gras.
Sortida professional. COOPERATIVA DEDICADA A LA MEDIACIÓ SOCIAL
Perquè formar una cooperativa? Una vegada estudiades les diferents sortides professionals de l’arquitecte mediador, la que ens ha cridat més l’atenció és la figura de l’arquitecte social, ja que el nostre propòsit és treballar amb l’arquitectura com una eina per a intervenir l’entorn proper de manera crítica. Sempre en paral·lel a la societat, actuant de manera justa i solidària començant per un sistema de treball horitzontal. Creiem que la manera de transformar la ciutat és a partir de la participació activa de la gent que l’habita i de l’acció propositiva. Com a cooperativa podríem treballar sobre els interessos relacionats amb la qualitat de vida de totes les persones que compartim la ciutat, creant així un moviment urbà, que ajudi a traduir inquietuds ciutadanes i plasmar-les sobre el paper, aportant criteris per a la definició d’objectius i d’estratègies, així com eines per definir i comunicar idees a través del dibuix, la representació gràfica, etc. Com a principals estris de treball utilitzaríem el debat i la discussió per arribar a acords entre les diferents parts. A més, ens agradaria donar a conèixer a la societat la figura de l’arquitecte mediador, per aquest motiu oferirem tallers i xerrades formatives.
Què és una cooperativa? Una cooperativa és una associació autònoma formada per persones que s’uneixen de forma voluntària per satisfer unes necessitats o aspiracions comunes mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats en els àmbits econòmic, social, cultural i ecològic, mitjançant polítiques aprovades pels seus socis.
Com funciona? - Organització voluntària i oberta a totes les persones. - Mínim de dos socis, tot i que en el termini de cinc anys s’ha d'incorporar un tercer soci, si no la cooperativa s'ha de dissoldre.
- Gestionada per part dels socis, els quals tenen igualtat de drets i deures.
- Realitzar una aportació de capital (participació econòmica és equitativa).
- Si s’aconsegueix capital de fonts externes (altres organitzacions, governs inclosos) hi ha d’haver un control democràtic per part dels seus socis.
- Catalunya el capital mínim fixat és de 3.000€. - Els excedents de capital obtinguts s’han de destinar a (amb aquest ordre):
- Al desenvolupament de la cooperativa. - A la formació dels membres de la cooperativa. - Al suport i la col·laboració d’altres cooperatives (tant -
d’àmbit local com internacional). A compensar la participació dels socis.
- No hi haurà contracte laboral sinó que hi haurà un contracte social.
Com es forma “pas a pas”? TRÀMITS DE CONSTITUCIÓ
TRÀMITS DEL MINISTERI DE TREBALL
1. Reunir com a mínim 3 socis.
1. Inscriure’s i donar-se d’alta a la Seguretat Social. 2. Nombre de Patronal (per poder contractar treballadors). 3. Obrir un centre de treball i comunicar-ho al Servei Territorial corresponent del Departament d'Empresa i Ocupació o a les Oficines de Gestió Empresarial (OGE). 4. Sol·licitar el llibre de visites (per registrar les futures inspeccions i la seguretat social)
2. Decidir el nom identificatiu de la cooperativa. 3. S o l · l i c i t a r l a c e r t i fi c a c i ó n e g a t i v a d e denominació social (sol·licitud que serveix per comprovar que no existeix cap cooperativa amb el mateix nom). Cost 13,18€ 4. Obrir un compte bancari amb l’objectiu de dipositar les aportacions econòmiques dels socis. Capital mínim i desemborsat a Catalunya 3.000€ 5. Reunió de tots els socis i sòcies de la cooperativa per acordar i aprovar els estatus socials, i per fitxar el funcionament de la cooperativa i del capital social. Es recomana l’assessorament d’un advocat. Preu aproximat per consulta mínim 60€ 6. Atorgar l’escriptura de constitució de la societat davant del notari. Tots els socis i sòcies constituents han de signar l’escriptura pública de constitució. Cost mínim 50€ 7. Inscripció al Registre de la Delegació Territorial de Societats Cooperatives de Catalunya. Cost 59,8€
TRAMIS D’HISENDA 1. Sol·licitar provisionalment el CIF (el codi d’identificació fiscal). 2. Donar-se d’alta de l'impost IAE, impost d’Activitats Econòmiques, impost que grava la realització d’activitats empresarials, professionals o artístiques (exemptes de pagament: cooperatives amb volum d’operacions inferiors a 1.000.000€ anuals + bonificació fins 95% de la quota després dels exercicis en que gaudeixen l’exempció). 3. Alta IVA, tramitat paral·lelament a l’alta de l’IAE 4. Liquidar l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Espai de treball. OBRIR UN DESPATX (inicialment 3 sòcis) • DESPESES PRÈVIES (anuals) • Tràmits previs……………………………………3200€ (+ 292€ IAE passats 2 anys) • Quota col·legial bàsica……………………….108x3€ (els primers 3 anys, després 216€) • GASTOS DESPATX (anual) • Lloguer local 135m2…………………………10800€ (a l’antiga esquerra de l’eixample) • Mobiliari…………………………………………2000€ (taules/cadires/sala de descans) • Sou treballadors + seguretat social ……….25000€ • Sou gerent/assessor……………………………2000€ • Sou neteja………………………………………7200€ • Material oficina…………………………………1200€ • Transport……………………………………..…1000€ • Assegurança ASEMAS…………………………373€ • Aigua, gas, electricitat………………………..2600€ TOTAL: 55700 € Per per soci: 18500€
A partir de la suma total de despeses del primer any, hem fet una simulació de préstec. Suposant que som 3 sòcies, demanant un préstec de 20.000€ per persona, amb un interès d'un 2% i amb un període de retorn de 3 anys, hem obtingut un pressupost de retorn de 572,85€ mensuals per persona.
Mรณn laboral. DONAR-SE A CONร IXER
Xerrades
Web
Twiter
Concursos
Exemple existent de cooperativa. LA COL Aspectes generals:
Serveis:
- R e a l i t z e n p ro c e s s o s d e p a r t i c i p a c i ó e n
- Creació i implementació de processos participatius
arquitectura i urbanisme on impliquen a les persones en totes les fases del projecte.
en arquitectura i urbanisme en totes les fases del projecte:
- E n t e n e n l a p a r t i c i p a c i ó c o m e l p ro c é s
- Diagnosis: avaluacions de postocupació, anàlisi de problemàtiques, necessitats i voluntats.
d ’ i n v o l u c r a r e n e l s p ro j e c t e s , q u e s ó n considerades simples usuaris sinó subjectes actius que contribueixen a transformar la realitat en la que estan implicats.
- Programació: plans d’usos, definició de programa i
- Acompanyen a grups en tots els moments del
- Disseny: definició de les intervencions, disseny
projecte arquitectònic i urbanístic, facilitant el debat i la presa de decisions.
- Dissenyen i implementem projectes de participació basats en l’acció propositiva i les necessitats reals de les persones.
- Involucrant a les persones en el disseny, la gestió i l’ús dels espais.
pressupostos, plans directors.
col·laboratiu.
- Dinamització de càpsules de participació: intervencions en l’espai públic, debats i tallers puntuals
- Formació i difusió per a tècnics, personal de l’administració, estudiants i ciutadania en general.
- Cursos, xerrades i conferències, exposicions, publicacions i documentals.