EL PAPER DE L’ARQUITECTE EN LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL Anna Cabrera | Clara Corominas | Marta Alarcón ARQUITECTURA LEGAL I GESTIÓ | Professor Jordi Duatis ETSAB | curs 2016-17
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ - Què és la cooperació internacional? - Tipus d'actuacions - Formació - Sortides professionals. Tipus de participació - Organització - Paper com a arquitecte 2. EL PAPER COM A ORGANITZACIÓ - Perquè són necessàries les organitzacions - Tipus d’organitzacions - Exemples d’organitzacions - Treballar en una organització - Estudi específic 3. EL PAPER COM A ARQUITECTE - Tipus de feina - Exemples de professionals 4. CONCLUSIÓ I REFLEXIÓ PERSONAL
INTRODUCCIÓ
QUÈ ÉS LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL? Segons el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la cooperació internacional és: "Conjunto de recursos y capacidades que se ponen a disposición de los países en vías de desarrollo, con el fin de facilitar e impulsar su progreso económico y social, y para contribuir a la erradicación de la pobreza en el mundo en todas sus manifestaciones.” En l'àmbit de l'arquitectura podem dir que són Els Projectes o Organitzacions que tenen la voluntat d'intentar reduir les diferències tècniques, econòmiques o fins i tot socials des dels països més desenvolupats envers els que estan subdesenvolupats o en vies de desenvolupament a través de projectes d'arquitectura de qualsevol tipus.
TIPUS D’ACTUACIONS -
Emergència: projectes d'ajuda immediata que tenen com objectiu salvar vides. En ells és necessària una ràpida execució per tal d'intervenir en situacions de desastre. Solen ser projectes de curt termini i baix cost econòmic.
-
Comerç just: sensibilització cap a les tecnologies de la construcció per tal d'equiparar les oportunitats en matèria edificatòria, com ara defensar els materials locals i les tècniques constructives autòctones.
-
Ajuda en conflicte: aquests projectes intenten donar resposta als països en guerra o conflictes armats. Poden estar relacionats amb les intervencions d'emergència.
-
Drets humans: projectes o iniciatives amb intenció de garantir els drets fonamentals de les persones, com el dret a la salut i el benestar, l'habitatge i l'assistència mèdica.
-
Desenvolupament: intervencions a llarg termini que pretenen contribuir en la millora d'una zona o país.
-
Sensibilització: actuacions amb l'objectiu de conscienciar al primer món de la importància de la cooperació internacional, i alhora del paper que podem jugar els arquitectes en aquest àmbit.
-
Educació: transmissió de coneixements tècnics als arquitectes i a la població, ampliant la seva formació en aquest camp. Son intervencions que es poden produir simultàniament amb altres de caràcter més constructiu.
-
Denúncia i mobilització: posar en coneixement i/o mobilitzar a la població dels països desenvolupats la realitat detectada en els països en vies de desenvolupament.
FORMACIÓ DURANT ELS ESTUDIS Ja des dels estudis podem anar orientant-nos o formant-nos en el camps de la cooperació internacional. Algunes de les maneres de fer-ho són: GRAU En el Grau en Arquitectura trobem algunes assignatures optatives relacionades amb la cooperació internacional: De conscienciació: - Arquitectura Material i Medi Ambient : 3 ECTS . Optativa - Habitatge Col·lectiu: 3 ECTS . Optativa - Arquitectura mediambiental : 3 ECTS . Optativa De formació: - Tecnologies de baix cost per a la cooperació: 5 ECTS. Optativa semi-intensiva. - Arquitectura i política: 4 ECTS. Optativa. TFG/PFC Es poden desenvolupar els treballs final de Grau (TFG, PFC) sobre un projecte de cooperació dins la rama “Taller Lliure” CURSOS Es poden fer cursos complementaris als estudis La UPC ofereix un curs anomenat “Curs d’iniciació a la cooperació al desenvolupament”. És un curs de 20h (10 sessions teòriques + treball final) MÀSTERS I POSTGRAUS També es pot pensar en especialitzacions de tipus Màster o Postgrau centrats en aquest tema, tan online com presencials.
Alguns dels Màsters que s’ofereixen sobre aquest camp són: Màster Cooperació Internacional: Arquitectura sostenible d’emergència Universitat Internacional de Catalunya Presencial 9450€ 2 semestres http://www.uic.es/es/estudios-uic/esarq/sustainable-architecture-master Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat (Màster) Universitat Politècnica de Catalunya Presencial 3100€ 2 semestres http://www.upc.edu/aprendre/estudis/masters-universitaris/ciencia-i-tecnologia-de-la-sostenibilitat Certificació de Disseny Sostenible i Arquitectura Bioclimàtica IB3, Universitat de Barcelona Online 6300€ 2 semestres http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/masters_propis/fitxa/C/201411492/index.html
Postgrau en Arquitectura Bioclimàtica i Cooperació Internacional IB3, Universitat de Barcelona Online 2850€ 1 semestre http://www.educaweb.cat/curs/postgrau-arquitectura-bioclimatica-cooperacio-internacional-online-316534/ Direcció de Projectes en cooperació Internacional Universitat Autònoma de Madrid Online 2000€ 2 semestres http://www.uam.es/ss/Satellite/es/1242654675830/1242656735296/estudiopropio/estudioPropio/ Master_en_Direccion_de_proyectos_en_Cooperacion_Internacional_ %28Centro_Superior_de_Estudios_Universit.htm Màster en direcció de projectes en cooperació internacional Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle Màster Tricontinental “ Masters’s Degree in integrated architectural projects” UEM – Escola Politècnica de Madrid 15000 € Postgrau de Cooperació per al Desenvolupament dels Assentaments humans en el Tercer Món UPM – Institut Juan de Herrera 1400€
CURSOS COMPLEMENTARIS Arquitectura, Cooperación, Derecho a la vivienda y a la ciudad Curs d’Arquitectes sense Fronteres. http://catalunya.asfes.org/
Curso de Cooperación y Voluntariado Internacional Associació PROADE http://www.asociacionproade.org/
Acció humanitària –ONG- Arquitectura d’emergència Institut de formació contínua IL3 (Universitat de Barcelona) http://www.il3.ub.edu/
Cursos online Base-A Cursos gratuïts http://base-a-org.blogspot.com.es/
Introduction to environment, natural resources and UN peacekeeping operation / UNITAR tutorial for third UN World Conference on Disaster Risk Reduction cursos impartits per les Nacions Unides que són oberts i gratuïts
SORTIDES PROFESSIONALS. TIPUS DE PARTICIPACIÓ Com a arquitectes hi ha dues sortides professionals principals: -
Col·laborar amb una organització
-
Despatx d’arquitectura enfocat a projectes de cooperació
EL PAPER COM A ORGANITZACIÓ
TIPUS D’ORGANITZACIONS Dins de l'àmbit de la cooperació internacional trobem dos grans grups d'organitzacions. A nivell global les dos tenen els mateixos objectius o molt similars però la gran diferència entre elles són les eines de treball que utilitzen i sobretot les retribucions que obtenen. Els dos grups són: - Organitzacions Governamentals: La característica principal i fonamental i que les diferencia de l’altre tipus d’organitzacions és que depenen o bé de l'Estat o bé d'un Govern local. -
Organitzacions No Governamentals: partint de la definició que dóna la BOE: "Se consideran Organizaciones No Gubernamentales de Desarrollo aquellas entidades de Derecho privado, legalmente constituidas y sin fines de lucro, que tengan entre sus fines o como objeto expreso, según sus propios Estatutos, la realización de actividades relacionadas con los principios y objetivos de la cooperación internacional para el desarrollo. Las organizaciones no gubernamentales de desarrollo tendrán que gozar de plena capacidad jurídica y de obrar, y deberán disponer de una estructura susceptible de garantizar suficientemente el cumplimiento de sus objetivos."
PERQUÈ SÓN NECESSÀRIES LES ORGANITZACIONS -
Grans desigualtats econòmiques
-
Dificultat de reacció davant dels desastre naturals i/o conflictes armats
-
Manca de tècnics de la construcció
-
Millores de les tècniques de construcció autòctones, optimització i eficiència
-
Manca de formació especialitzada
-
Desconeixement de l’ús apropiat de les tecnologies modernes
-
Falta de mentalitat en el reaprofitament de la durada dels edificis
TREBALLAR EN UNA ORGANITZACIÓ
Feina remunerada
COOPERANT És un professional que treballa en un una organització amb contracte laboral i per tant se li atribueixen unes tasques professionals que impliquen unes responsabilitats. Dos tipus de feines: - Cooperant o Assistent de camp, que treballen des del país d’ajuda - P r o f e s s i o n a l , q u e t r e b a l l a d e s d e l p a í s desenvolupat El sou d’un cooperant varia segons diferents paràmetres com: - Subsidi per la instal·lació al país de destí (proporcional a la duració de l’estada) - Sou base mensual - Costos del viatge - Assegurança de vida, salut i invalidesa permanent - Subsidi per a poder reinstal·lar-se al país d’origen un cop finalitzada l’estada
Feina NO remunerada
VOLUNTARI Necessita una feina complementària per tenir ingressos La feina es basa en la col·laboració voluntària amb organitzacions de tipus no governamental
EXEMPLES D’ORGANITZACIONS Alguns exemples d’organitzacions enfocades al camp de l’arquitectura són: - All Hands Volunteers: és una organització dels Estats Units que es dedica a ajudar projectes d’emergència davant de desastres naturals. - UN-HABITAT: és un programa de les Nacions Unides dedicat als assentaments humans primer òrgan que es va fundar de la ONU dedicat a la urbanització. Té l’objectiu promoure ciutats i pobles i que siguin ecològicament sostenibles. - Arquitectes Sense Fronteres: associació que recolza la construcció en països en vies desenvolupament
en i el de de
ESTUDI ESPECÍFIC Estudiarem més en detall dues d’aquestes organitzacions que treballen en l’arquitectura de cooperació, per conèixer el seu funcionament i de quina manera s’hi pot col·laborar: ASF – Arquitectes Sense Fronteres, que treballa tant a àmbit local com internacional i Arquitectes de Capçalera, que és una organització enfocada totalment a l’àmbit local.
ASF – ARQUITECTES SENSE FRONTERES Acció: Cooperació internacional a Països Subdesenvolupats. De cara al 2020 l’objectiu és treballar també en Països Desenvolupats. Finançament: Col·laboració de mil dos-cents socis/as, ajuntaments, governs autonòmics, empreses i col·legis professionals Metodologia: Treball en xarxa. Per una part els cooperants amb un sou bàsic. Per altra l’entitat financera com a mànager del projecte ( sempre però amb completa independència de presa de decisions per part de l’ASF). Finalment, els voluntaris presentats i la població participant. Tarja de clients: Projectes d’acció – reacció. Ells mateixos detecten el problema del qual busquen la solució. Es focalitzen sobretot en el món de l’habitatge digne i per tothom i l’educació pública i accessible. Contacte: http://asfes.org
Projecte de millora de vivendes ( Techo Minimo, Techo Digno ) dut a terme a Guatemala, Marzo 2013
ARQUITECTES DE CAPÇALERA Acció: cooperació local. Actuacions a diferents barris de la ciutat de Barcelona. Finançament: A través de les inscripcions als tallers per part dels estudiants i beques i ajudes a la universitat pública. En un futur és possible que l’administració de Barcelona financi el projecte. Metodologia: treball en grup per part d’estudiants, voluntaris i professors. Actualment, està enfocat principalment des d’un punt de vista acadèmic però s’està treballant per a establir-ho com a una branca de l’administració pública Tarja de clients: administracions i habitants de la ciutat de Barcelona
Presentació als veïns de Bellvitge. Juny 2014
Contacte: http://arquitectosdecabecera.org/
Workshop a Can Ricart. Juliol 2016
Acte final del workshop al Raval. Juliol 2015
Treball de camp al projecte Lancaster 24. Juliol 2015
ARQUITECTES DE CAPÇALERA
Conferència Matteo Ferroni als Tupolev. Juliol 2016
Conferència Curro i Coque Claretals Tupolev. Juliol 2016
Acció per a la protecció del complex Can 60. Juliol 2015
Acte final del workshop Poblenou. Juliol 2015
EL PAPER COM A ARQUITECTE
TIPUS DE FEINA Dins de l'àmbit de la cooperació internacional, com a arquitecte també es pot formar un despatx que treballi en projectes de cooperació o que, paral·lelament als projectes que realitza, es dediqui també a col·laborar amb organitzacions o associacions que treballen en el camp de la cooperació internacional. Estudiarem més en detall tres perfils d’arquitectes que representen aquestes dues feines: -
Francis Kéré: com a arquitecte que té un despatx que treballa en projectes de cooperació i desenvolupament en països subdesenvolupats.
-
Shigeru Ban: com a arquitecte que té un despatx i que, paral·lelament, ajuda puntualment quan hi ha un desastre natural o una emergència en algun país realitzant projectes d’arquitectura d’emergència o de cooperació internacional.
-
Col·lectiu G124: Renzo Piano ha fundat i finança el col·lectiu. Es realitzen projectes de cooperació amb els ciutadans de la perifèria de les ciutats italianes.
SHIGERU BAN Acció: Realització regular de projectes paral·lelament amb la cooperació internacional a països subdesenvolupats. Finançament: A través de la ONG Voluntary Network Architects (fundada per Shigeru Ban) i de donacions per part de voluntaris, associacions, grans empreses, empresaris privats, etc. Que s’aconsegueixen durant la fase de concienciacó, a través de conferències i tallers. Metodologia: Reacció davant d’una emergència o desastre natural. És el propi arquitecte qui decideix ajudar en conèixer la necessitat o davant la demanda d’ajuda per part de la població afectada. Hi treballen els professionals del despatx de Ban, col·laborant amb professionals i organitzacions locals així com amb estudiants voluntaris, a través de workshops i col·laboracions amb universitats locals. També és important la col·laboració de la població local amb ànims de participació.
Cases de tubs de paper, Índia 2011
Escola Primària Temporal, Hualin, Chengdu, Xina, 2008
Tarja de clients: Països o localitats que han patit un desastre natural, en col·laboració amb Fundacions, Organitzacions no Governamentals, Associacions, etc. Habitatges temporals de containers, Onagawa, Miyagi, 2011
SHIGERU BAN Com treballar al despatx: Té dues oficines: una a Tokyo i l’altra a París. Per a informar-se sobre les vacants es pot fer a través de la seva web on es troben les ofertes de treball per a les dues oficines així com els requisits per a cada una de les ofertes i el procediment que s’ha de dur a terme per a sol·licitar. També s’hi pot treballar com a becari. Com participar amb VAN: A la web de la ONG es presenten els projectes que es duen a terme actualment i les donacions que es necessiten. Des d’allà es poden fer donacions als projectes. Per altra banda, es pot contactar amb la ONG per a participar-hi a través del mail: van@shigerubanarchitects.com
Catedral de cartró, Nova Zelanda, 2013
Hall de Concerts temporal, Itàlia, 2011
Contacte: www.shigerubanarchitects.com recruit@shigerubanarchitects.com
Església de paper, Kobe, 1998
ESTUDI D’UN PROJECTE. Refugis a Nepal Projecte que està duent a terme actualment la oficina de Shigeru Ban i la VAN, després del terratrèmol que va tenir lloc a Nepal el 2005. Consta de diferents fases: - Conscienciació per a aconseguir donacions i participació, a través de tallers i conferències de capacitació - Disseny d’un prototip d’habitatge temporal - Desenvolupament de cases prefabricades de baix cost Cases prefabricades. El sistema constructiu es basa en perfils de fusta modulars (inspirats en els utilitzats a Nepal per fer les fusteries) i que s’omplen amb els maons de les runes (resultat del terretrèmol) per a fer els murs. És un sistema ràpid i de baix cost, adaptat a les condicions, els recursos i les necessitats del lloc.
DIÉBÉDO FRANCIS KÉRÉ Acció: Cooperació internacional a països subdesenvolupats Finançament: Pel que fa als Projectes locals de Gandó a través de Kéré Foundation. Pel que fa als Projectes de cooperació més globals a partir dels finançaments aportats per les fundacions que els contracta. Metodologia: Treball en xarxa horitzontal, totes les parts són importants. Per una banda els professionals del despatx Kéré situat a Berlin. Estudiants participants com a voluntaris (a través de workshops). La població local amb ànims de participació. Tarja de clients: Fundacions, Organitzacions no Governamentals, Associacions, Instituts… Contacte: http://kere-architecture.com
ESTUDI D’UN PROJECTE. Escola de Gando – Burkina Faso Projecte iniciat i realitzat gràcies a la fundació de l’Associació de Kéré l’any 1998 i la qual va marcar el principi del personatge de Kéré com a Arquitecte Cooperant.
GRUP G14 Col·lectiu creat i finançat pel senador a vida Renzo Piano. Es realitzen projectes de cooperació amb els ciutadans de la perifèria de les ciutats italianes. Acció: cooperació nacional, actuacions a les perifèries de les ciutats italianes. Finançament: Sou vitalici del senador a vida Renzo Piano + subvencions per part de les administracions locals. Metodologia: L’usuari com a punt neuràlgic del projecte, l’estudi de les necessitats reals dels barris de la perifèria a partir de la interacció i comunicació directa amb la gent que hi viu. Les propostes es relacionen amb petites intervencions d’acupuntura urbana i de millora de les condicions a través del diàleg i de les propostes dels mateixos ciutadans.
Tarja de clients: administracions i veïns de la perifèria de les ciutats italianes. Contacte: www.renzopianog124.com
Renzo Piano, a figura d’un arquitecte de capçalera és possible i necessària.
Portada revista Periferie, creada per Renzo Piano.
GRUP G14
Espai de treball del grup G124 a l’oficina del senador
GIAMBELLINO. Periferia milanesa
GIAMBELLINO. Periferia milanesa
GIAMBELLINO. Periferia milanesa
GRUP G14
Presentació als veïns de Marguera. (Venècia)
Habitants de Librino. Catania
Librino. Catania. Projecte de Kenzo Tange