COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT
ARQUITECTURA LEGAL I GESTIÓ IRINA BERDONCES BONELO I ERIC CRUZ JARA
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR? Volem treballar per la lluita global i local contra la pobresa, les desigualtats i l’exclusió, la formació en valors i un millor coneixement d’altres realitats d’aquest món. Volem treballa en l’àmbit de l’arquitectura responsable des del punt de vista del desenvolupament sostenible i participatiu. Volem combinar l’experimentació empírica i l’observació reflexiva, realitzant tallers i activitats educatives tant en àmbit local com global. Mostrar el paper de l’arquitecte més enllà de l’arquitectura, ser engranatge de la societat, que puguem contribuir al seu i al nostre progrés a partir de l’arquitectura social. Ser un recurs de coneixement tecnològic en països en via de desenvolupament. No anem en funció de salvadors de la societat, sinó que som eines que intenten facilitar el seu desenvolupament.
COM? A través d’una transmissió de coneixement la qual comença nosaltres sent els receptors i amb la finalitat de ser emisors d’aquest en el moment i lloc que pertoqui. Començarem formant-nos en la experiència, comprenent la teoria a través de la pràctica, per a convertir-nos en eina transmissora. Desplegant accions que contribueixen a millorar les condicions de vida de les persones, incidint per exemple en la cobertura de drets i necessitats bàsiques, la prevenció d’emergències, l’accés a noves oportunitats i capacitats o el reforçament de l’educació superior en el sistemes universitaris o fora d’aquest. Indagant en la realitat professional a la que s’enfronta un arquitecte en el camp de la cooperació per al desenvolupament,
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
ASSIGNATURES DEL GRAU EN ARQUITECTURA RELACIONADES HABITATGE I COOPERACIÓ TECNOLOGIES DE BAIX COST PER AL DESENVOLUPAMENT
EXPERIÈNCIES DE COOPERACIÓ FORMAR PART D’UN PROJECTE DE COOPERACIÓ VINCULAT A UNA ASSOCIACIÓ I/O ORGANITZACIÓ EXISTENT
CONFERÈNCIES I XERRADES ASSISTIR A EVENTS PÚBLICS RELACIONATS AMB LA INCLUSIÓ SOCIAL, L’ARQUITECTURA DE COOPERACIÓ, LA BIOCONSTRUCCIÓ, L’ARQUITECTURA TRADICIONAL,...
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
EXPERIÈNCIES DE COOPERACIÓ FORMAR PART D’UN PROJECTE DE COOPERACIÓ VINCULAT A UNA ASSOCIACIÓ U/O ORGANITZACIÓ EXISTENT El CCD és la unitat que des de l’any 1992 coordina els programes de cooperació per al desenvolupament i de participació i voluntariat social de la UPC. Dins dels grups de cooperació trobem: >ATSF Arquitectes Tècnics Sense Fronteres està formada per estudiants d’Arquitectura Tècnica de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) que, amb molta il·lusió, força i voluntat, realitzen projectes de cooperació tant nacionals com internacionals. És una associació oberta a qualsevol persona que vulgui col·laborar, encara que adreçada principalment a estudiants d’Arquitectura Tècnica, per participar en projectes de cooperació. >ESFA Espai Social i de Formació d’Arquitectura és una associació d’estudiants d’arquitectura i joves arquitectes que treballa sobre temes relacionats amb la part més social de la professió. Vol ser un espai obert, on qualsevol persona interessada en aquests aspectes pugui expressar-se i proposar noves maneres de fer arquitectura, des de la sostenibilitat, la cooperació, la participació ciutadana, l’accessibilitat, etc. >USF és una associació fruit de l’evolució de la iniciativa de dos arquitectes a través de la seva tasca de coordinació i col·laboració en l’assignatura Habitatge i Cooperació, de la Càtedra UNESCO de la UPC, que s’imparteix a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). >BASE-A és un col·lectiu d’estudiants d’arquitectura i joves arquitectes, en col·laboració amb professionals de l’àmbit social. Dins l’àmbit de la cooperació i la formació, realitzen activitats en matèries relacionades amb l’edificació, la rehabilitació i l’urbanisme; des del punt de vista del desenvolupament sostenible i participatiu. Actalment tenen en curs projectes d’arquitectura social i participativa a Senegal, Bolivia, Equador, Kènia, i Catalunya amb l’associació Oasiurbà.
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
CONFERÈNCIES I XERRADES BARCELONA OFERTA UN MUNT DE CONFERÈNCIES SOBRE L’ARQUITECTURA COOPERATIVA, LA BIOCONSTRUCCIÓ, LA INCLUSIÓ SOCIAL,... US PROPOSEM ALGUNES ASSOCIACIONS QUE PROMOUEN AQUESTS TIPUS D’ACTES I TROBADES A BARCELONA.
ARQUITECTES SENSE FRONTERES
REHABIMED
BASE-A ESFA
SOSTRE CÍVIC
ESF LACOL
ACCD
CCD
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
MASTERS CONEIXEMENTS ESPECÍFICS SOBRE LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL, LES TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ TRADICIONALS I LA BIOCONSTRUCCIÓ.
CURSOS TEÒRICS ONLINE U/O PRESENCIALS CONEIXEMENTS TEÒRICS
WORKSHOPS / TALLERS DE BIOCONSTRUCCIÓ CONEIXEMENTS PRÀCTICS ORGANITZATS PER ASSOCIACIONS, ENTITATS O PARTICULARS PER A APRENDRE A APLICAR TÈCNIQUES ALTERNATIVES
RESPONSABILITATS EN COOPERACIÓ FORMAR PART DE LA JUNTA ORGANITZATIVA D’UNA ASSOCIACIÓ U/O ORGANITZACIÓ VINCULADA A PROJECTES DE COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
MÀSTERS UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA: MÀSTER INTERNATIONAL COOPERATION: SUSTAINABLE EMERGENCY ARCHITECTURE (60 ECTS - 9.960€) UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA: MÀSTER EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA DE LA SOSTENIBILITAT (120 ECTS 6.535€). INSTITUT DE FORMACIÓ CONTÍNUA IL3: CERTIFICACIÓ DE DISSENY SOSTENIBLE I ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA (ONLINE 63 ECTS - 5355€). INSTITUT DE FORMACIÓ CONTÍNUA IL3: POSTGRAU EN ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA I COOPERACIÓ INTERNACIONAL (ONLINE 30 ECTS - 2.550€). CENTRE SUPERIOR D’ESTUDIS UNIVERSITARIS LA SALLE: MÀSTER EN DIRECCIÓ DE PROJECTES EN COOPERACIÓ INTERNACIONAL (60 ECTS - 4.000€). INSTITUTO JUAN DE HERRERA UPM: POSTGRADO DE COOPERACIÓN AL DESARROLLO DE LOS ASENTAMIENTOS HUMANOS EN EL TERCER MUNDO (15 ECTS - 1.800€). FORMACIÓN ALCALÁ: MÁSTER EN CATÁSTROFES, EMERGENCIAS Y AYUDA HUMANITARIA (60 ECTS - 2.395€). UNIVERSITAT DE LLEIDA: MÀSTER UNIVERSITARI EN DESENVOLUPAMENT I COOPERACIÓ INTERNACIONAL (60 ECTS 4.530€). ESCOLA INTERNACIONAL DE GESTIÓ DE PROJECTES: MÀSTER EN DIRECCIÓ DE PROJECTES DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL (13 MESOS - 2.800€).
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
CURSOS TEÒRICS ONLINE U/O PRESENCIALS CURS D’ARQUITECTES SENSE FRONTERES: ARQUITECTURA, DERECHO A LA VIVIENDA Y A LA CIUDAD. ASSOCIACIÓ PROADE: CURSO DE COOPERACIÓN Y VOLUNTARIADO INTERNACIONAL (60H - 169€). ASSOCIACIÓ PROADE: ACTIVISME MEDIAMBIENTAL (60H - 110€). GEOINNOVA FORMACIÓN: CURS EN GESTIÓ DE PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL. UNIVERSITAT DE BARCELONA: ACCIÓ HUMANITÀRIA -ONG- ARQUITECTURA D’EMERGÈNCIA (420€). NACIONS UNIDES: INTRODUCTION TO ENVIRONMENT, NATURAL RESOURCES AND UN PEACEKEEPING OPERATION / UNITAR TUTORIAL FOR THIRD UN WORLD CONFERENCE ON DISASTER RISK REDUCTION. CREU ROJA: CURS DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL (40H - 120€). FUNDACIÓ CYES: COOPERACIÓ INTERNACIONAL PER AL DESENVOLUPAMENT (35 ECTS - 800€). BASE-A / ETSAB: WORKSHOP INTERNACIONAL / LABORATORI INTERNACIONAL D’ARQUITECTURA COL·LABORATIVA MEDINA DE CHAOUEN (3 ECTS - 150€). TERRACHIDIA: RESTAURACIÓ I DOCUMENTACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CONSTRUIT EN TERRA (400€).
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
WORKSHOPS / TALLERS DE BIOCONSTRUCCIÓ CONEIXEMENTS PRÀCTICS ORGANITZATS PER ASSOCIACIONS, ENTITATS O PARTICULARS PER A APRENDRE A APLICAR TÈCNIQUES ALTERNATIVES >Base-A Realitza tallers i activitats educatives per a totes les edats, al voltant de l’arquitectura, l’urbanisme i la bioconstrucció. Organitza cicles de tallers per aprendre sobre arquitectura sostenible, tècniques tradicionals, i les propietats i beneficis dels materials naturals. >ESFA Organitza i participa de tallers en diversos espais on construïm estructures experimentant amb diversos materials,formes i acabats. >CanyaViva format per un equip multidisciplinar de profesionals que investiguen el ús de la canya i el bambú com a materials estrcuturals.. També realitzen construccions i tallers de formació pràctica i teòrica d’aquest tipus de construcció. >BaM [BioArquitectura Mediterránea] es una asociación sin ánimo de lucro que promueve el fomento del conocimiento y las buenas prácticas en la arquitectura y urbanismo favorables a la vida y vitalidad de las personas, de las sociedades y del planeta en el siglo XXI. Pots participar en grups de bioconstrucció,d’arquitectura i construcció conscient de forma voluntària. >XarxaMora La xarxa és una plataforma de professionals especialitzats en la bioconstrucció, on oferim un servei integral per la construcció d’espais saludables, amb la gestió, formació, disseny i assessorament del teu projecte. L’escola Origens, el Col·lectiu Volta Arquitectes, Casapasiva , Terram, Rocamare són alguns dels col·lectius professionals que hi col·laboren. >Okambuva, coop >Oasisurbà >ConnectHort espai de confluència entre veïns/es del Poblenou, organitzacions i ciutadans, on tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l’àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Connecthort es desenvolupa al voltant d’un eix central, l’hort permacultural.
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
QUIN COST INICIAL TÉ? LLOGUER DEL LOCAL SER AUTÒNOM D’ON SURTEN ELS PROJECTES? CONTACTES AMB ASSOCIACIONS, ONGS I ORGANITZACIONS GOVERNAMENTALS TANT LOCALS COM INTERNACIONALS.
COM ES FINANCIEN ELS PROJECTES? AMB SUBVENCIONS DE L’AJUNTAMENT AMB LES DONACIONS DELS SOCIS AMB DINERS ESTATALS DEL LLOC ON ES FA EL PROJECTE QUI TÉ UN SOU? QUINA FUNCIÓ FA? ELS INTEGRANTS DE LA JUNTA.
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
QUIN COST INICIAL TÉ? COM A COST INICIAL, CONTEM AMB EL COST QUE TINDRIA EL LLOGUER D’UN LOCAL, JA QUE SERIA IMPORTANT TENIR UN LLOC ON REUNIR-SE I TREBALLAR, A PART DE REBRE ALS POSSIBLES INVERSORS DELS PROJECTES. TENINT EN COMPTE ELS PREUS DE BARCELONA, DECIDIM ANAR A ESPLUGUES DEL LLOBREGAT, JA QUE ESTÀ BEN CONNECTAT AMB LA ZONA UNIVERSITÀRIA (TANT PELS CONTACTES AMB LES ASSOCIACIONS UNIVERSITÀRIES COM PER FACILITAR LA MOBILITAT DELS ESTUDIANTS). ELS PREUS OSCIL·LEN ENTRE ELS 600€ I ELS 900€. D’ALTRA BANDA, UN ALTRE COST ÉS LA NECESSITAT DE FER-SE AUTÒNOM. AQUEST COST SERIA DE 50€ ELS 6 PRIMERS MESOS, AUGMENTANT DESPRÉS FINS A UNS 255€ MENSUALS.
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
D’ON SURTEN ELS PROJECTES? LA FONT PRINCIPAL DE PROJECTES SÓN ELS CONTACTES, PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT L’EXPERIÈNCIA DEL VOLUNTARIAT, PER PODER POSAR-TE EN CONTACTE AMB ASSOCIACIONS PRÒPIES DEL LLOC, LES QUALS SÓN LES QUE ACOSTUMEN A SOLICITAR L’AJUDA A LES ASSOCIACIONS QUE TREBALLEN EN COOPERACIÓ INTERNACIONAL. ÉS UN FEEDBACK ENTRE ASSOCIACIONS. TAMBÉ HI HA ASSOCIACIONS DINS D’ORGANITZACIONS GOVERNALMENTALS COM LA UPC, QUE COMPTA AMB EL CCD, ELS QUALS PROMOUEN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT I AJUDEN ECONÒMICAMENT A LES ASSOCIACIONS. FINALMENT, LES ONGS TAMBÉ PROPOSEN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT PER A QUE LES ASSOCIACIONS ES VINCULIN A AQUESTS PROJECTES.
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
COM ES FINANCIEN ELS PROJECTES? EL PRIMER FINANÇAMENT QUE TINDREM SÓN ELS DONATIUS I LES QUOTES DELS SOCIS, JA QUE SERAN ELS DINERS QUE ANIRÀ ÍNTEGRAMENT A L’ASSOCIACIÓ. TAMBÉ HI HA LA OPCIÓ DE PREPARAR TALLERS DE BIOCONSTRUCCIÓ I CONFERÈNCIES PER A PODER TENIR UNA PRIMERA BASE PRESSUPOSTÀRIA. EL SEGÜENT PAS SÓN LES SUBVENCIONS DE L’AJUNTAMENT. EN EL CAS DE BARCELONA, L’ACCD ORGANITZA CADA ANY UNA CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS PER A PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT D’ASSOCIACIONS CATALANES. LLAVORS, PRESENTANT EL PROJECTE, OPTES A AQUESTA SUBVENCIÓ. EN EL CAS DEL 2018, EL PRESSUPOST DE L’ACCD PER AQUESTA CONVOCATÒRIA ERA DE 3.750.000 €. PER EXEMPLE, ARQUITECTES SENSE FRONTERES VA REBRE 80.000 € PER AL PROJECTE “DISSENY PARTICIPATIU DE L’ESPAI URBÀ AMB ESPECIAL ATENCIÓ A L’ACCESSIBILITAT UNIVERSAL I SEGURETAT PER A COL·LECTIUS VULNERABLES, ETAPA II (MOÇAMBIC)”. D’ALTRA BANDA, ORGANITZACIONS COM LA UPC TENEN SECCIÓ DE PROJECTES PER AL DESENVOLUPAMENT, EN LA QUAL DESTINEN PART DEL SEU PRESSUPOST ANUAL A IMPULSAR PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT IMPULSATS PER ASSOCIACIONS LOCALS. FINALMENT, L’ÚLTIMA FONT DE FINANÇAMENT SÓN TANT EL GOVERN DEL LLOC ON ES FARÀ EL PROJECTE COM LES ONGS QUE HAN PROMOGUT EL PROJECTE. NORMALMENT, EL PROJECTE NO EL FINANCIA L’ASSOCIACIÓ, SINÓ QUE SÓN ELS PAÏSOS QUE, AMB LES AJUDES QUE REBEN PER PART DE ONGS I ALTRES ORGANITZACIONS GOVERNAMENTALS QUE IMPULSEN EL DESENVOLUPAMENT, PODEN SUBVENCIONAR EL PROJECTE. AIXÒ GENERA QUE EL PRESSUPOST ACOSTUMI A SER BAIX I LIMITAT, I PER TANT EL PROJECTE HAURÀ DE RESPONDRE A AQUEST PRESSUPOST.
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
QUI TÉ UN SOU? QUINA FUNCIÓ FA? PRIMER, TENIR EN COMPTE QUE EN UN INICI NO ES PREVEU COBRAR CAP SOU, JA QUE EVIDENTMENT FINS QUE LASSOCIACIÓ NO TINGUI UNA FONT D’INGRESSOS ESTABLE, JA SIGUI AMB DONACIONS, QUOTES DE SOCIS O ORGANITZANT TALLERS, NO ES POT PREVEURE CAP PAGAMENT DE CAP SOU. TENINT AIXÒ EN COMPTE, UNA VEGADA L’ASSOCIACIÓ ESTIGUI EN FUNCIONAMENT, LES PERSONES QUE COBRARIEN UN SOU SERIEN ELS DE LA JUNTA, JA QUE SÓN ELS ENCARREGATS DE BUSCAR ELS PROJECTES I D’IMPULSAR-LOS, A PART DE FORMAR PART DE FORMA ACTIVA DEL PROJECTE. QUASI TOTES LES ASSOCIACIONS FUNCIONEN A TRAVÉS DEL VOLUNTARIAT, SERVINT COM A FONT DE CONEIXEMENT I PRÀCTICA DELS ESTUDIANTS I JOVES ARQUITECTES. S’HA DE TENIR CLAR QUE, PER TREBALLAR AMB UNA ASSOCIACIÓ, NO ES POT PRETENDRE TENIR UN PODER ADQUISITIU ALT. A TRAVÉS DE L’ASSOCIACIÓ S’IMPULSEN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT SUBVENCIONATS PER TERCERS, NORMALMENT DE FORMA ALTRUISTA I VOLUNTARIA, AIXÍ QUE SERIA POC ÈTIC PRETENDRE TENIR UN NIVELL DE VIDA ALT. DE FET, NO ENCAIXA AMB LA IDEA D’UNA ASSOCIACIÓ. FINALMENT, COM UNA ESTIMACIÓ DEL SOU QUE ES PODRIA COBRAR, ENTENEM QUE VARIA MOLT SEGONS LA QUANTITAT DE PROJECTES QUE ES PUGUIN DESENVOLUPAR, PERÒ ENTENEM QUE AMB UN SOU D’UNS 1.200 € ES PODRIA VALORAR DEDICAR-SE ÚNICA I EXCLUSIVAMENT AL TREBALL A L’ASSOCIACIÓ. NO ÉS FREQÜENT QUE UN INTEGRANT D’UNA ASSOCIACIÓ VISQUI TREBALLANT ÚNICAMENT A L’ASSOCIACIÓ.
QUÈ? PERQUÈ? COM?
PERÍODE UNIVERSITÀRI
FORMACIÓ EXTRACURRICULAR
CREACIÓ ASSOCIACIÓ
ÉS VIABLE VIURE D’AIXÒ? COM JA HEM DIT AMB ANTERIORITAT, NO CONSIDEREM ÈTIC QUE UN TREBALLADOR D’UNA ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE QUE ACONSEGUEIX PROJECTES AMB SUBVENCIONS PRETENGUI TENIR UN ALT NIVELL ECONÒMIC, SÓN DOS CONCEPTES QUE, PER COM ENTENEM UNA ASSOCIACIÓ, NO VAN LLIGATS. ARA BÉ, ENS PREGUNTEM SI REALMENT UNA PERSONA POT VIURE ÚNICA I EXCLUSIVAMENT TREBALLANT EN UNA ASSOCIACIÓ. DESPRÉS DE PARLAR AMB GENT VINCULADA A ASSOCIACIONS, L’EXPERIÈNCIA ENS DIU QUE NO ÉS FREQÜENT PODER DEDICAR-S’HI ÚNICA I EXCLUSIVAMENT, I QUE ELS QUE HO ACONSEGUEIXEN ACOSTUMEN A SER ELS CREADORS DE LES ASSOCIACIONS, EL QUAL ÉS EL QUE PRETENEM EXPLICAR EN AQUEST TREBALL. PER TANT, ENTENEM QUE NOMÉS ELS INTEGRANTS DE LA JUNTA CREADORA, DEGUT A LA SEVA ALTA IMPLICACIÓ TANT DE TEMPS COM D’ESFORÇ A L’HORA DE BUSCAR I PROJECTAR ELS PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT, SÓN ELS QUE PODEN ACABAR VIVINT AMB AQUESTA FEINA. ELS SOUS OSCIL·LEN ENTRE ELS 1.200€ I ELS 1.500€.
CONCLUSIÓ