MUSEOGRAFIA
Albert Messalles Juan Miguel Pinilla Aina Tapias
ÍNDEX 1 | INTRODUCCIÓ 2 | DEFINICIONS 3| HISTÒRIA 4| ALGUNS MUSEÒGRAFS 5| COM ENS HEM DE FORMAR 6| QUIN PAPER TENIM 7| QUI ENS HO ENCARREGA 8| DINERS 9| CONCEPCIÓ DEL PROJECTE 10| PLANIFICACIÓ I PRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ _101 museus o galaries d’art a la ciutat de Barcelona. _146 exposicions en curs actualment a la ciutat, on més de la meitat són temporals. _ més de 700 exposicions l’any. _Projectes de GRAN INFLUÈNCIA a la població en relació a la POCA INVERSIÓ ECONÒMICA I MATERIAL que necessita. _Són projectes de gran complexitat que influeixen en el caràcter social, ambiental, morfològic, estètic , capaços d’estimuar-te sentits i convidar-te a la reflexió i interpetació. Qui són les persones encarregades de dur-ho a terme? Qui són els encarregats de dissenyar els espais per fer totes aquestes exposicions? _El nostre treball es basa en obrir nous fronts per als arquitectes basats en el disseny d’un espai efímer destinat a transpetre una experiència el més enriquidora possible a una població.
DEFINICIONS MUSEOLOGIA La Museologia és la branca de les humanitas que tracta sobre els museus, la seva història, la influència a la societat, les tècniques de conservació i la catalogació.
MUSEOGRAFIA La Museografía, per contra, és el conjunt de tècniques (conservació, restauració, seguretat i exposició) per desenvolupar en un museu. Per tant té com a finalitat designar l’art o les tècniques de l’exposició.
MUSEÒGRAF El museògraf és l’especialista en museografia.
HISTÒRIA La museografia és una modalitat que existeix des del segle XVI. Tot i això, és a partir del segle XIX quan comença a evolucionar simòlicament, ja que és quan es comencen a tenir en consideració paràmetres estètics o de disposició física de les obres. Va ésser en aquest salt qualitatiu, quan van començar a intervenir els arquitectes a la museologia; els quals a part d’intervenir en la part tècnica i legal, es centren en les persones i en crear espais sensorials, per donar un valor afegit a les obres exposades. La intenció dels autors és impactar als visitants, crear una experiència única, tant intel. lectual com sensorial.
ALGUNS MUSEÒGRAFS DANI FREIXES arquitecte
EL BORN CENTRE CULTURAL Amb JOSEP BOHIGAS Premi Ciutat de Barcelona 2013
ATRACCIÓ “MIRAMMIRALLS” EL TIBIDABO Premis FAD.
ALGUNS MUSEÒGRAFS ANNA PUIGJANER arquitecta
EXPOSICIÓ ESPÉCIES DE ESPACIOS 2016 Premis FAD
EXPOSICIÓ MUSEU MARÍTIM “GYOTAKU: CAPTURAR L’ÀNIMA DELS PEIXOS” Premis FAD
COM ENS HEM DE FORMAR?
COM ENS HEM DE FORMAR?
COM ENS HEM DE FORMAR?
QUIN PAPER TENIM?
INSTITUCIÓ Organisme que ho organitza. Normalment és públic. Hi ha ententitats que tenen un patrocinador bàsic, però també intentaran buscar un patrocinador específic per a cada exposició.
CONCURS o ENCÀRREC
COMISSARI Persona especialista en el tema que proposa un projecte a la institució. Molts cops són investigadors o catedràtics d’universitat.
CONCURS o ENCÀRREC
MUSEOGRAF Externa al personal del museu: arquitecte, dissenyador, etc. El paper fonamental és traduir el guó plantejat pel comissari, amb la limitació de pressupost i d’espai.
PATROCINADOR
DISSENYADOR
Una o diverses entitats privades que paguen els costos de l’exposició a canvi d’exigir publicitat a tots els elements publicitaris i cartells.
Figura opcional que s’encarrega de la maquetació i composició de la informació textual i imatges de l’exposició. A vegades, realitzat per el mateix museògraf.
QUI ENS HO ENCARREGA?
INSTITUCIÓ PÚBLICA Organisme que ho organitza. Normalment és públic. Hi ha ententitats que tenen un patrocinador bàsic, però també intentaran buscar un patrocinador específic per a cada exposició.
INSTITUCIÓ PRIVADA
CONTRACTE DIRECTE Fins a 18.000 euros (iva exclòs).
CONTRACTE DIRECTE
CONCURS Entre 18.000 i 60.000 euros - Concurs sense publicitat - Presentar els requeriments que demana l’institució. - Mínim 3 empreses De 60.000 a 100.000 euros - Posant l’anunci al públic - Presentar els requeriments que demana l’institució. - Sel.lecció
Superior 100.000 euros - Posant l’anunci al públic - Presentar els requeriments que demana l’institució. - Sel.lecció
CONCEPCIÓ DEL PROJECTE
ORIGEN - IDEA -ben definida - realista en relació als nostres recursos - transformadora
DIAGNÒSTIC - avaluació de les necessitats - utilització de dades estadístiques
SOCIAL - relació entre el context i el projecte - el professional ha de tenir en compte principis d’igualtat, inclusió, respecte a la diversitat i participació
INSTITUCIONAL - coherent amb els objectius principals i els recursos de la institució en la que es desenvoluparà
JUSTIFICACIÓ
ECONÒMICA - ha de tenir en compte no només el pressupost de la institució, sinó també la possible col·laboració financera externa.
AGENTS PARTICIPANTS - elements involucrats en el disseny/desenvolupament del projecte
AGENTS PARTICIPANTS - elements involucrats en el disseny/desenvolupament del projecte
PLANIFICACIÓ I PRODUCCIÓ recull totes les dades necessàries per a la realització del projecte
DESTINATARIS - individus o col·lectius als que es dirigeix el projecte
OBJECTIUS DEL PROJECTE - ambiciosos però a l’abast - degudament programats de temps
Generals: ofereixen una visió holística, d’allò al que es pretén arribar
CONTINGUTS I ACTIVITATS - comprèn tota la informació i material disponible per arribar als objectius plantejats - per a transmetre els continguts, es realitzen activitats que faciliten la consecució dels objectius del projecte
Específics: són més concrets, i contribueixen explícitament en l’èxit del general Operatius: concreció dels objectius específics vinculats a la realització de tasques concretes
Metodologia - la metodologia va associada amb una tipologia de comprensió voluntària, ni lineal ni estructurada, i continua - la curiositat, la exploració, la manipulació, la imaginació, la emoció i la interacció social
RECURSOS NECESSARIS Humans Materials Econòmics
ORGANITZACIÓ ESPAI-TEMPORAL - selecció i preparació del lloc - previsió de les fases de desenvolupament del projecte com-
DINERS
MUSEOGRAF Externa al personal del museu: arquitecte, dissenyador, etc. El paper fonamental és traduir el guó plantejat pel comissari, amb la limitació de pressupost i d’espai.
Projectes ràpids (2 mesos totes les fases): _10%-15% del cost de l’exposició aprox 1.800-2.500e _1-2 projectes al més (4.000e/més) _4000e-1400e sou ajudant (sou+s.s) - 500e lloguer (local 50m2 Gràcia) - 60e internet+telèfon - 200e material, gastos - ... gastos varis = 1.700e
CASOS PRÀCTICS Resum de les dues entrevistes realitzades a arquitectes assalariats en un despatx especialitzat amb la museografia.
1. Pau Gabarra
2. Marta Claramunt
(28 anys) (Arquitecta graduada per la ETSAV 2012) (Despatx VARIS)
(27anys) (Arquitecte graduat per la ETSAB 2013) (Despatx CROQUIS)
ABANS DE LA FEINA Què et va fer decidir per decantar-te per la museografia?
Les poques oportunitats laborals que hi havia en el moment i amb aquesta almenys podia arribar a final de mes.
La veritat és que m’interessava l’arquitectura del detall, i sempre em sentia més cómoda en els dissenys de petits espais.
Quins REQUISITS et demanaven per a accedir a la feina?
- Disciplina i capacitat organitzativa - Certa destresa en detalls constructius - CAD 2D i 3D - Adobe Photoshop
- Experiència professional - CAD 2D -SketchUp - Photoshop, inDesign, Illustrator
CASOS PRÀCTICS 1.
2. DURANT LA FEINA Com estava estructurat el despatx? soci 1
soci 2
soci 1
soci 2
arquitectes col.labors
coordinador de projecte
interiorista dissenyador
soci 3
arquitecte
arquitecte ajudant dissenyadors
Quines eren les teves tasques? I el teu sou?
- Ajuda en el disseny de les exposicions - Detalls constructius - Administració i gestió 1400 e nets/mes
-Resolució técnica de detalls constructius. -Edició gràfica de les presentacions. 1250e nets/mes Només es dedicaven a la museografía?
- En un principi sí, després també es dediquen a altres àmbits com concursos de subministrament de mobiliari.
- No, el despatx també es dedica a projectes d’arquitectura, espais públics, el disseny d’interiors i exposicions efímeres.
CASOS PRÀCTICS 1.
2. DESPRÉS DE LA FEINA
És necessari un arquitecte pel despatx que es dedica a la museografia?
En la meva opinió si, ja que és el que: -Et resoldrà el projecte constructivament -Tindrà en compte altres requeriments com circulació de persones, instal.lacions etc...
Crec que sí, pel tacte que tenim amb el detall. En el nostre despatx és imprescindible, ja que no només ens dedicàvem a això, sino també a l’arquitectura en general.
Què et va aportar aquesta feina en el despatx?
-Agafar experiència i disciplina. - Aprenentatge en un àmbit ben diferent al que ensenyen a l’escola. - Especial cura pel detall.
- Experiència. - Apreciació pel detall. - Aprendre a treballar amb molts projectes a l’hora.
Ho recomanaries per a futurs arquitectes com a sortida professional?
Pot ser una sortida professional sense cap mena de dubte, penso que és un tema atractiu per a persones a les que els hi agrada el detall i sempre és bonic poder treballar amb l’espai que ha generat un altre arquitecte
Si, ja que és un contacte més personal amb el que estàs fent i la contribució que tu hi fas és molt gran. A més, els projectes són a curt termini, i en desenvolupes molts a l’hora, cosa que provoca que hagis d’innovar constantment.
CONCLUSIONS _ Com hem vist és molt freqüent l’encàrrec directe de les exposicions ja que és el que surt més econòmic i es dur a terme més rapidament. Tot i això, en aquest cas és molt comú treballar a partir de contactes que s’agafen a través de l’experiència i en el cas d’arquitectes joves és més complicat. _Per altre banda, tenim les exposicions tretes a concurs. En aquest cas es facilita molt més la incorporació de nous arquitectes en aquest món ja que estan oberts a tot el públic. _És complicat entrar en aquest món, peró de la mateixa manera que tota la resta dels afluents de l’arquitectura: fotògraf, renderista... _Veiem que es fan moltes exposicions i estan ben pagades. Al principi costarà però mica en mica podem anar formalitzant una empresa.