ARQUITECTE PAISATGISTA Martí Barau Laia Girbau Antonio Turmo
PAISATGE 1 1 m. [LC] Aspecte, vista, d’un paratge natural. 2 1 m. [GG] Aspecte i característiques particulars d’una regió determinada segons les seves característiques formals, siguin físiques, biogeogràfiques o antròpiques.
PAISATGISME 1 m. [AR] Gènere plàstic que té per tema el paisatge. 2 m. [AR] [AQ] Especialitat de la ciència, de la tècnica i de l’art que estudia i dissenya l’ordenació dels espais del paisatge. Així doncs, el paisatgisme és el treball i disseny dels espais exteriors per tal d’aconseguir un canvi significatiu en el med i ambient, que afecti a la societat i a l’estètica del lloc.
QUÈ ÉS?
Agafant aquesta segona definició podem dir que el paisatge és un concepte intangible, sense forma ni funció concreta. Una lectura sensible de l’entorn a través de la identitat i les vivències de les persones, les tradicions, la geografia i el pas del temps.
PAISATGISTA El terme de paisatgista apareix per primer cop el segle XX. Abans era el dissenyador de jardins i parcs més conegut com a jardiner. Va ser a partir de 1980, i com a reacció de l’arquitectura dels anys 60, que aquest sector va agafar força i es va desenvolupar fins a esdevenir el paisatgisme com el coneixem avui en dia. L’arquitecte paisatgista és una persona capaç de concebre el projecte, crear plànols en l’àmbit del paisatge i seguir la seva realització. Cal que tingui coneixements en nombroses matèries:
Història dels jardins
Perspectiva
Tècniques de constucció Propietats dels vegetals
Projecció
Topografia
Estudi del paisatge
QUÈ ÉS?
Visualitzaci ó
Materials
ARQUITECTE PAISATGISTA Coneixement transversal
Sensibilitat amb l'entorn
Coneixement urbà i territorial
Resolució de problemes
Creativitat Coneixements tècnics
Àmplia formació Consciència ambiental
Consciència estètica i funcional
Coneixements geotècnics
Comunicació amb diversos professionals
Tècniques de visualització
COMPETÈNCIES
En la seva aptitud per integrar no només el vegetal, però sobretot per la seva capacitat de gestionar la complexitat, l’evolució i la incertesa d’un medi vivent, del jardí al territori, de la ciutat al camp.
A ESPANYA No és una professió reconeguda, és a dir, no hi ha cap llei que exigeixi una formació concreta. Està en procés l’elaboració d’una legislació i un pla d’estudis per a una nova carrera de paisatgisme, tot i que actualment sí que existeix un grau de paisatgisme a la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. Professionals de molts sectors diferents s’hi poden dedicar: enginyers agrònoms, biòlegs, arquitectes, ambientòlegs...
AL MÓN Existeix la carrera professional Landscape Architecture. Al món anglosaxó hi ha molta tradició professional pel que fa al paisatgisme de manera que està més regulat.
TITULACIÓ
Hi ha formacions post-grau que donen reconeixement internacional (IFLA: International Federation of Landscape Architecture).
PLANEJAMENT URBANÍSTIC
•
PLANEJAMENT TERRITORIAL
•
DISSENY DE PARCS URBANS
•
DISSENY DE PARCS NATURALS
•
DISSENY DE PARCS AGRÍCOLES
•
DISSENY DE JARDINS PRIVATS
•
JARDINERA
•
BOTÀNICA
•
DOCÈNCIA
•
ASSESSORAMENT
•
INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA
AUTÒNOM
SOCIETAT LIMITADA
CONTRACTAT
SORTIDES PROFESSIONALS
•
GRAU EN ARQUITECTURA L'escola disposa d'algunes assignatures optatives relacionades amb el paisatgisme: Territori i Paisatge. Optativa (semi intensiva) 5 ECTS Urbanisme i Ecologia. Conceptes, Estratègies i Projectes. Optativa (semi intensiva) 5 ECTS
Reciclatge Urbà. Optativa (semi intensiva) 2,5 ECTS Espai Públic/Disseny Urbà. Optativa (semi intensiva) 5 ECTS
GRAU EN PAISATGISME POST GRAU WORKSHOPS
MÀSTER (MBLANDARCH)
FORMACIÓ
La reforma Urbana. Optativa (semi intensiva) 2,5 ECTS
MÀSTER IN LANDSCAPE ARCHITECTURE (ETSAB) Inici
Setembre
Durada
2 cursos acadèmics
Horari
Tarda. Presencial
Preu (aprox.)
6295€ (9442€ no residents a UE)
Llengües
Català, Castellà, Anglés
Títol Oficil
Inscrit en el registre del Ministeri d’educació, Cultura i Esport
Acords doble titulació
EMiLA (European Master in Landscape Architecture): ETSAB i ESAB. Spain Ecole Nationale Supérieure de Paysage Versailles. France Academy Van Bouwkunst, Amsterdam Univerity of the Arts (AHK). Netherlands. Edinburgh College of Arts (ESALA-ECA). United Kingdom Leibniz Univeritat Hannover (LUH). Germany
FORMACIÓ
PLA D’ESTUDIS
PRIMERA EXPERIÈNCA LABORAL COM A PART DE FORMACIÓ
- La divulgació de l’Arquitectura del Paisatge - El reconeixement legal de la professió de Paisatgisme a Espanya i la defensa de les seves competències - Donar accés al llistat enumerant el conjunt de paisatgistes socis de l’Associació
- Exposar regularment notícies i concursos en l’àmbit paisatgístic proporcionant així ofertes de treball
EXPERIÈNCIA
L’associació espanyola de paisatgistes és una societat que té com a objectius:
Amb el llistat, contactem amb un paisatgista per treballar com a assalariat al seu despatx.
EXPERIÈNCIA
Extret d’una part del llistat de paisatgistes socis de l’Associació Espanyola de Paisatgistes de Barcelona
Donar-se d'alta al COAC (Col·legi d'Arquitectes)
Registrar-se com a Societat Limitada al Registre Mercantil
Donar-se d'alta a la Seguretat Social o HNA
Assegurar-se professionalment (ASEMAS)
Lloc i equip de treball
Promocionar-nos
PRIMERS PASSOS
QUÈ NECESSITEM PER OBRIR UN DESPATX?
Una societat Limitada és un tipus d’empresa de petita dimensió en la qual la responsabilitat de cada soci és proporcional al capital aportat per crear l’empresa.
- Es pot formar a partir d’una sola persona - El capital social mínim a aportar per a la creació és de 3000€ (poden ser diners, béns o mixt). - Cal redactar un pla de negocis que determini l’acció comercial. - La responsabilitat de la gestió recau sobre l’administrador i no sobre els socis. - L’administració pot ser única, solidària o mancomunada. Procés formació SLP:
1- Registrar el nom de l’Empresa. Demanar sol·licitud al Registre Mercantil Central. Registre davant de notari. 2- Obrir compte Bancari. A nom de l’empresa. Ingrés del Capital Mínim Inicial (3000€) 3- Redacció dels Estatuts Socials. Conjunt de normes de l’empresa. 4- Escriptura pública de la Constitució. Firma de tots els socis de la Constitució de l’Empresa davant notari. 5- Tràmits en Hisenda. Obtenció del NIF. Cal portar la constitució de l’empresa i els DNI dels signants. Alta en IAE (Impost d’Activitats Econòmiques). Declaració Censal (IVA) d’inici d’activitat. 6- Inscripció al Registre Mercantil. A la província del domicili social. Aportar constitució original de l’empresa, certificat del nom de l’empresa (Cerificació negativa de denominació social) i còpia del NIF. 7- Obtenció del NIF definitiu. Recollida a Hisenda. Completar responsabilitats a l’Ajuntament i a la Seguretat Social.
PRIMERS PASSOS
SLP (Societat Limitada Professional)
Tarifes de lloguer Coworking Barcelona
ACTIVITAT DESPATX
ESPAI DE TREBALL
Ploter HP Designjet T120 845,79€
Adobe Creative Cloud (tots els programes) 84,69€/mes
Portátil Convertible táctil HP 1.119,79€
Autodesk Programmes 148€/mes 1.778’7€/any
PC All in One HP EliteOne 800 G3, Core i5, 8GB, SSD 256 GB 1.366€
Sketchup Pro 589,29€/llicència
Paper/Tintes/Reparacions 100-200€/mes
Suposem que tenim 3 treballadors al nostre despatx: 3 ordinadors 1 portàtil 4 llicències Despesa puntual: 8.520,74€ Despesa al mes: 332,69€
ACTIVITAT DESPATX
MATERIAL
El Ayuntamiento de Barcelona pone en marcha el “Concurso de cubiertas verdes” para impulsar 10 nuevos azoteas verdes y difundir los beneficios de éstas, tanto para la ciudad como para los edificios donde se sitúen. A tal efecto, se otorgarán subvenciones para la ejecución , prioritariamente en edificios de vivienda, pero también en otros edificios con un fuerte impacto paisajístico o que puedan generar una mejora de carácter colectivo y social. Se hará una primera selección de 50 propuestas que contarán con una primera ayuda de 1.500 € para la elaboración de los trabajos técnicos previos. De estos 50 proyectos, se escogerán 10 propuestas finalistas, que recibirán una subvención de hasta el 75% del coste que puedan tener todas las actuaciones y estudios técnicos necesarios (proyecto, tasas, impuestos…) hasta un límite de 100.000 € por cada cubierta.
OFERTES LABRALS
A la pàgina web d’aquesta associació tenim accés a notícies sobre concursos de paisatgisme i oportunitats per trobar encàrrecs.
GESTIÓ FINANCERA PRIMER/S ANY/S
LEGALS
COL·LEGIAT
120€
ASEMAS
662€
HNA SOCIETAT LIMITADA
DESPESES
ESPAI FÍSIC
FINANCES
HONORARIS
3.000€ 600€
COWORKING
2.400€
EQUIP DE TREBALL
10.412€
GESTORIES
600€
DESPESES BANCÀRIES
600€
PAISATGE
28.000€
OBRA NOVA
22.000€
REHABILITACIÓ
BENEFICIS (TRES ASSOCIATS)
6.500€
38.106€ (3.175€ /mes)
PRIMERS PASSOS
/any
RESTA D’ANYS
LEGALS
DESPESES
ESPAI FÍSIC
FINANCES
HONORARIS
/any
COL·LEGIAT
120€
ASEMAS
841€
HNA
3.600€
LOCAL/DESPATX
9.000€
SUBMINISTRAMENTS
6.700€
EQUIP DE TREBALL
7.361€
2 TREBALLADORS
43.200€
DESPESES BANCÀRIES
1.200€
PAISATGE
88.000€
OBRA NOVA
35.000€
REHABILITACIÓ
BENEFICIS (TRES ASSOCIATS)
25.000€
75.978€ (6.332€ /mes)
PRIMERS PASSOS
GESTIÓ FINANCERA
UNA MIRADA MÉS PROPERA A L’OFICI. Entrevista a Jordi Bellmunt Arquitecte format a l'ETSAB el 1980. Des de l'any 1982, és professor del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori (UPC). Cinc anys més tard, el 1987, s'inaugura com a professor del Màster d'Arquitectura del Paisatge (UPC) del qual n'esdevindrà el director l'any 2000. De 1997 fins al 2006, Jordi és subdirector de l'ETSAB i, de 2000 a 2006, director del Graduat Superior en Paisatgisme de la UPC. Forma part també del comitè científic de les revistes especialitzades Architettura del Paesaggio, Paisea, PaiseaDos, Paysage, Paisajismo i Korezero.
Membre del comitè científic de EURAU '08 (Congrés Europeu d'Investigació Arquitectònica i Urbana), de Paisajes 08 i de Expopaisaje 2014. És també l'organitzador de les 6 Biennals Europees del Paisatge de Barcelona (1999, 2001, 2003, 2006, 2008, 2010).
Des de 1980, professor convidat en diferents seus universitàries i culturals de tot el món. Forma part del comitè científic dels Màsters de Paisatge de les universitats de Reggio de Calàbria i Catània. Rep el premi FAD l'any 1991, el premi Torsanlorenzo el 2006, el Prix méditerranéen du Paysage el 2007, dues mencions especials en el premi Ippolito Pizzetti el 2008 i el 2009, la Medalla del COAC el 2010, i és seleccionat a la Biennal d'Arquitectura Alejandro de la Sota el 2005 i el 2009. Exerceix actualment com a arquitecte i paisatgista.
QUI
Assessor de l'Ajuntament de Barcelona (Comitè Natura Montjuïc), membre del Consell Rector de l'Observatori del Paisatge de Catalunya i assessor de l'Oficina del Paisatge del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
UNA MIRADA MÉS PROPERA A L’OFICI. Entrevista a Jordi Bellmunt 1 - Quin camí va emprendre un cop acabats els estudis d'Arquitectura? "No és una qüestió de dir “he acabat, sóc arquitecte, i ara cap a on m’encamino”. No es tracta d’això, si és això, hem begut oli. Quan fas la carrera, hi ha assignatures que et van millor que d’altres, vas a conferències, et vas interessant, vas coneixent gent. A la meva època treballàvem, i aprenies com una bèstia. Durant els matins venia a l’escola, a la tarda treballava a diferents despatxos, tots de la mateixa línia, Jose Luis Mateo, Xavier Pauplana, Eduard Bru...però eren tots amics. I ja et vas ficant en un cert ambient. Amb l’Enric Serra també. L’Eduard Bru i l’Enric Serra estaven al departament d’urbanisme. Jo els hi feia la feina de delineant, més bruta. Acabo la carrera, i ells dos que eren professors joves del departament em diuen "escolta, hi ha l’oportunitat d'una beca FPI", d’aquestes del Ministeri per estudiar la tesi doctoral etc. Em va interessar perquè així estaria amb ells, que eren bons amics. Vaig entrar-hi doncs amb la beca FPI. Durant dos anys vaig fer una feina de publicacions. Em van fotre a fer classe (de becari, ajudant del professor) i estava acollonit, intentava aprendre el màxim possible. Però llavors vaig deixar de banda la tesi doctoral - que no vaig acabar mai -. Mentrestant, d’altra banda, acabada la carrera, començo a fer concursos d’espai públic, perquè era el que hi havia en aquell moment. Si haguessin estat escoles hagués fet escoles. I doncs em vaig associar amb l’Eduard Bru, i vam començar a tenir un cert èxit. Menció a l’Escorxador. Llavors d’un anaves a l’altre. Si al jurat li havies agradat a l’anterior, et cridaven per presentar-te a un altre. No vam guanyar per l’Escorxador, però ens van cridar (L'Oriol Bohigas) pel següent, el Parc de la Pegaso. Tampoc el guanyem. I ens torna a trucar perquè participem al Parc de la Vall d'Hebron, el parc més gran de Barcelona). En paral·lel, el professorat, i una vida professional que feia que el despatx anés tirant. Després també compta amb els "recados": la tieta té una parcel·la no sé on... No és una decisió i ara què faré, sinó el que et vas trobant.
2 - Quins han estat els passos per crear el seu propi despatx d’urbanisme? El paisatgisme apareix com una alternativa. Jo feia urbanisme. Però en un moment determinat es crea en aquest departament el Màster d’arquitectura del paisatge. Jo acabo el 1980, el 1981 ja treballava a l'ETSAB. El 1983 Rivas Piera crea aquest Màster. Com feia qüestions d'espai públic i hi estava relacionat, m'hi vaig apuntar. Vam començar a aprendre de plantes, sortíem al bosc amb uns biòlegs a veure els pins, els alepensis etc. A partir d’aquell moment un va fent el seu urbanisme d’ofici. Però ara ja no ens demanen qüestions d'urbanisme clàssic sinó d’urbanisme més sensible, més que de Masterplans i plans parcials, problemes localitzats que toquen una mica el tema del territori i una mica el tema urbà, i aquí ens sentim comodíssims. I mica en mica un va evolucionant cap a aquesta línia. El primer professor de Mà ster que vaig tenir era l’Elias Torres. I em va demanar a l’acabar que treballés amb ell de professor ajudant. Això em va fer estar sempre relacionat amb aquest Màster que a ra dirigeixo.
QUÈ
Sempre et queda l'espineta del que vas deixar de fer.”
UNA MIRADA MÉS PROPERA A L’OFICI. Entrevista a Jordi Bellmunt Jo no sé si m’interessa que les ciutats segueixin creixent, jo no sé si m’interessa que l’arquitectura segueixi fent. Però sí que sé segur és que hem de solucionar temes que estan fent que el territori s’estigui desfent. Temes que tenen a veure amb com afecta l’ecologia, temes relacionats amb com estàs fent ciutat. En el fons sempre defensaré contra els biòlegs i qui sigui que no només és la qüestió de defensar el territori etc. sinó com proposar. Perquè molts dirien: "escolta que no es faci res". Com podem fer coses que ens ajudin i fins i tot que millorin el que hi ha. Aquesta seria la línia. Paisatge? Doncs vam fer paisatgisme, igual que ens podríem haver encaminat cap a altres bandes. Ara les coses es fan perquè si estàs especialitzat, ho fas, i sinó, no ho fas. No tenim gairebé cap opció en un concurs d’escoles per exemple. No per falta de capacitat sinó perquè no tens el CV que t’avala. Sí, m’encantaria fer una torre de 40 pisos i fer-me ric, però ara no m’hi fotré perquè no tinc el bagatge darrera i les coses ara estan fetes d’aquesta manera. Fem platges, espais públics, escales mecàniques, perquè n'hem fet cinquanta. Despeses inicials
Amb una sabata i una espardenya. Llogues un espai entre quatre, un despatxet, una habitació i mitja. O vas a un coworking. Tens un primer encàrrec i aquest et permet tirar endavant, i mica en mica vas augmentant.
Un despatx quan està ja inflat té unes despeses importants. Assegurances cobrint els projectes realitzats i per realitzar. Lloguer de pis, aigua, llum, telefonia...Rènting de la fotocopiadora, impressora, o plòter. O si vols tenir també una certa gestoria, tu controles les teves factures etc. Però hi ha un moment on necessites fer la declaració de l'IVA, de l'IRPF, dels impostos de societats. I acabes necessitant un senyor que ve allà i et cobra no sé quant i quan tens una revisió aquest senyor et salva la vida. I les despeses comunes: la gent que treballa per tu, el paper de la fotocopiadora, les carpetes... Pel que fa l'assegurança del projecte, ells contacten amb tu. ASEMAS, la de tota la vida. Tenen oficina al COAC. Abans era l’única que hi havia, et col·legiaves i anaves allà a que t’expliquin. Ara s’ha obert el mercat i hi ha moltes, vénen i et diuen que tenen el preu més barat. 3 - Com us feu conèixer? Quines vies utilitzeu? Eines virtuals principalment, webs, etc. És una cosa que es va fent amb el temps. Nosaltres treballem per l’administració. Perquè és un circuit que controlem. És molt difícil entrar en circuits privats. Els privats tenen els seus mecanismes, els seus arquitectes. El que passa és que sempre hi ha sorpreses. A les platges del Port Aventura, era perquè s’havia de fer un passeig marítim, i era per un privat, que eren uns americans de Port Aventura.
QUÈ
Despeses fixes
UNA MIRADA MÉS PROPERA A L’OFICI. Entrevista a Jordi Bellmunt I els americans, que havien d’anar a l’Ajuntament perquè els hi aprovés el projecte, van preguntar a l’ajuntament: digui’ns amb qui ho hem de fer. L’ajuntament va donar-los una llista de cinc noms, ens van fer una entrevista, ens va sortir la feina i nosaltres des de llavors hem tingut una mica de continuïtat amb aquesta gent. Però has de tenir una mica de sort. I amb les administracions ja són ells que estan una mica a sobre del que va fent cadascú i del CV. Hi ha gent que té família, familiars que es dediquen a la construcció etc. En el nostre cas ha estat una mica anats a fer. A vegades ens sona el telèfon i ens diuen: voleu participar a un concurs? Ara funciona molt per concursos i baixes. Et diuen escolta hi ha un tros de carrer que volem fer a Sant Joan Despí (AMB), demanen preu a 4 despatxos - ells ja trien que aquests 4 despatxos no siguin dolents - i doncs agafen el més barat. Equivocant-se 100 vegades. Ho fa VIMSA, l’AMB, etc. Abans els concursos públics fins a 18.000 euros podien triar-te a dit. Fins a 30.000 havies de fer 3 ofertes. I mes amunt ja és concurs públic. Ara les 3 ofertes les han passades a 18.000. El que passa ara és que la gent va a baixes molt fortes per poder fer la feina, i després no poden fer el projecte, no acaben de saber-ne prou, o han arriscat massa. L’administració s'està trobant el pagament a la seva manera de fer (han de suplir). 4 – Formalització del contracte amb un possible client? Hi ha dos mecanismes: a través del full d’encàrrec del COAC, si és un privat. El COAC ofereix un full d’encàrrec, i aquest full substitueix d'una manera més lleugera un contracte entre dues parts. Està tutelat pel COAC, que et demanaran que visis el projecte (un projecte ha d’estar visat sempre que no el facis per l’administració pública). A l’administració et fan una adjudicació i un contracte. L’únic que has de fer és signar-lo i t’ofereixen els seus serveis. Sempre és una forma de contracte.
Hi hauria el projecte bàsic, el projecte executiu, i la direcció d’obra. El projecte bàsic, és el projecte amb mides. Mides que et permetran tenir el permís d’obres: vas a l’ajuntament del lloc i entregues el projecte bàsic perquè et donin el permís per construir-lo. El projecte executiu no ha de canviar els paràmetres del projecte bàsic. I si els canvia, ha de tornar a demanar permís. En aquest projecte executiu has de posar els preus bons, de cada una de les coses. I detalls. I tema d’instal·lacions que no hi eren al projecte bàsic. Direcció d’obra: comença l’obra acaba l’obra.
QUÈ
5 – Com es desenvolupa el procés d’un projecte tipus?
UNA MIRADA MÉS PROPERA A L’OFICI. Entrevista a Jordi Bellmunt 6 – Com està format l’equip? Abans érem un despatx de 22 persones cobrant tots. Funcionàvem per equips diferenciats. Nosaltres supervisàvem però hi havia equips on cadascú tenia algú de responsable, i jo i el meu soci anàvem fent. Amb la crisi tot va canviar. Ara he fet una nova societat on treballem 7 o 8, cobrant 3. Treballo sol, amb una societat que acabo de muntar, jo faig el papallona, prenc les decisions finals i dono la cara. Una persona que controla el despatx, i una altra que fa amb confiança tot el que aquesta persona li diu. 7 – Quines formalitats s’han d’emprendre a nivell legal? Depenent del camp on un s'introdueix. Hi ha tres grans àmbits: ser autònom, crear una societat, o estar contractat. Jo per exemple dins de l’escola estic contractat. Si vols treballar com a autònom, com arquitecte només has de signar com arquitecte, i tu ets l’únic responsable. Si jo he fet una societat, aquesta ha de contribuir amb els impostos, depenent dels beneficis que tingui. Has d’anar a un notari que et prepari uns papers dient que ets una societat del tipus professional d’arquitectura etc. En el meu cas, rebo un sou de la universitat, i en altres moments m'encarrego de la societat, que té els contractes que té, sigui de l’administració, sigui d’un full d’encàrrec...això són contractes per fer una feina. En quant a la Universitat, estic contractat per fer una feina i tinc una regularitat, uns horaris, i un sou.
Cal revisar sempre. Les professions evolucionen, així que has d’estar revisant contínuament. Coneixements adquirits, els màxims que hem pogut. Si no hagués fet el màster, no m’hagués interessat tant. Fent el màster he pogut entendre coses. He anat fent cursos, i al final acabes tu fent els cursos i havent d’aprendre per poder explicar-ho. El Màster et canvia. Ja no veus les coses igual. Fent el màster, no esdevens a més d’arquitecte, paisatgista. Sinó que et converteixes en paisatgista. No vol dir que deixis de fer arquitectura, però tens una altra manera d’entendre les coses. Hi ha l’idea des de l’escola de que el paisatgisme és una espècie d’afegit, però no. El paisatgisme és material sensible, et canvia. Evidentment, si algú és bo, tingui el Màster o no, l’agafaria pel despatx. Però és una garantia tenir-lo. També vas anant fent petits cursos, a l’escola SERT o al COAC. La meva dona dóna un curs amb un agrònom sobre vegetació (coses tècniques). A mi m’interessa una mica menys. Però jo he fet cursos de paisatgisme contemporani a França, que et fiquen en una altra argumentació. Tot el que et permeti explicar i sensibilitzar-te bo és per tu.
QUÈ
8– Quins coneixements especialitzats en paisatgisme heu hagut d’adquirir i quins heu de revisar freqüentment?
UNA MIRADA MÉS PROPERA A L’OFICI. Entrevista a Jordi Bellmunt 9 – Quins serveis oferiu? Quins són els límits de l’ofici? Per oferir, jo oferiria tots els serveis que em sento capaç. Una cadira, etc, tot el que em semblés interessant. L’arquitectura és una professió absolutament morta, però que se’n surt perquè aconseguim adaptar-nos molt bé. Gràcies a que mai hem fet molt clar. Quins serveis? Qualsevol cosa. Si em deixen treballar amb un enginyer et puc fer un pont. Interiorisme, el que sigui. Molts cops el despatx ha hagut de treballar temes d’interior-exterior. I l’arquitectura fa d’aixopluc d’això. A Salou després ens van demanar de fer una piscina, i com som arquitectes va acabar sent 7 petites piscines. Límits? Els mecanismes d’ara és que has d’estar avalat per un CV. Si hi ha un concurs d’escoles, i un tio n’ha fet 10 i jo una, guanyarà ell. Quan busquin especialistes d’escoles, no em buscaran a mi. Mai esculls. Jo em vaig ficar al departament de jove perquè m’agradava, perquè eren amics meus, perquè eren ídols, perquè de gran volia ser com ells, perquè estaven ficats en temes interessantíssims i mira, em vaig quedar en aquest àmbit. Per exemple, un cop vam guanyar un bàsic que no va construir-se, que eren les oficines de la SEAT a la Zona Franca. Hem fet també habitatges etc. Però el mercat tendeix a l’especialització; i ens trobem aquí ara. Les coses són una mica més naturals que preses de decisions molt dràstiques.
Abans hi havia el Barem d’honoraris (del COAC). Ells et deien quin era el mínim que tu podies cobrar a un client per un tipus de feina. Si cobraves menys no et deixaven. Després es va liberalitzar i podies posar el que volguessis (com si ho feies gratuïtament). Es deia aleshores barem d’honoraris orientatius. Encara ho utilitzo perquè em donen una mica de pista. Si em demanen quant costaria tal cosa, aplico aquests barems, amb el percentatge; en el fons fas un pressupost de quant costaria aquella casa (comptant el m2 de la caseta). Per exemple 500.000€. Sobre això i en funció d’aquests barems orientatius aplico un 4%, si és més gran menys, si és més petita, més. Hi ha un percentatge que va per aquí, i aquest percentatge dóna uns honoraris, que es divideixen en un 40% del projecte bàsic, 30% d’executiu, i 30% direcció d’obra. Ara els concursos van d’aquesta manera: us demanem als 3 que ens digueu el preu. Sortim per fer aquesta feina amb un preu base de 14.500€. Feu la baixa. I si dius 14.500 saps q et fotran fora. Si vas amb una rebaixa de 10%, et faran fora. Hauràs d’anar amb un 20, 30...una rebaixa del copón, d’una cosa que ja ve rebaixada de base. No toquem una merda. Si m’ho demanen, jo utilitzo això.
QUÈ
10 – Com es pressuposta la comanda d’un client?