TALLER TEMÀTIC: PRIMER SEMESTRE “TTAC_01. ARQUITECTES DE CAPÇALERA. OFICINA D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA.” Departaments Implicats: Projectes Arquitectònics (PA), Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT), Tecnologia de l’Arquitectura (TA). Professors Coordinadors del Taller: Ibon Bilbao (PA) i Zaida Muxi (UOT) Professor del Taller: Josep Bohigas (PA) Professor convidat: Ignacio Paricio (TA). Catedràtic Emèrit.. Professor del Seminari: Jordi Franquesa (UOT)
TALLER TEMÀTIC: SEGON SEMESTRE “TTAC_02. ARQUITECTES DE CAPÇALERA. URBANISME TÀCTIC.” Departaments Implicats: Projectes Arquitectònics (PA), Urbanisme i Ordenació del Territori (UOT), Tecnologia de l’Arquitectura (TA). Escola Tècnica Superior d’ Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Professors Coordinadors del Taller: Josep Bohigas (PA) i Zaida Muxi (UOT). Professor del Taller: Ibon Bilbao (PA) Professor convidat: Ignacio Paricio (TA). Catedràtic Emèrit.. Professor del Seminari: Sandra Bestraten (ETSAB)
PRESENTACIÓ Antecedents Arquitectes de capçalera (AC) té com a denominador comú la reclamació d'un grup d'estudiants i professors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) d'un programa acadèmic més diversificat i atent a les realitats socials. Sorgeix de les assemblees universitàries com a resposta a la petició d'alterar la docència i crear models més propers a la realitat, capaços de donar resposta a la situació de crisi global. Neix de la necessitat de connectar amb la societat i recuperar l'essència de la pròpia professió, que no és altra cosa que donar una resposta social des del camp cultural al qual pertany. Arquitectes de capçalera entén que rehabilitar vol dir treballar sobre el que existeix; la ciutat del futur és la ciutat del present i que, per tant, el treball s'ha de centrar sobre "els que hi són", deixant de banda les hipòtesis sobre "els que vindran". L'ambient pro‐actiu i activista del grup ha estat capaç de generar sinèrgies amb altres universitats (ETSAV, PUJ de Bogotà), centres culturals (CCCB) i entitats administratives (Ajuntament de Barcelona, Ministeri de Cultura de Colòmbia) amb la vocació d'establir contacte directe amb els habitants d'uns entorns amb greus problemes d'habitatge. AC ha adoptat diferents formats en sis edicions. Neix com a docència alterada en època de crisi. Es transforma en workshop intensiu paral∙lel al curs de projectes de l'assignatura "Habitatge i Ciutat". En la quarta edició es presenta dins de l'ETSAB‐Summer School com a acció de l'exposició internacional "Pis Pilot, Barcelona ‐ Medellín", en la qual s'aborden alternatives habitacionals. I en la cinquena i sisena edició s'estableixen col∙laboracions amb administracions tant nacionals, Ajuntament de
Barcelona, com internacionals, Ministeri de cultura de Colòmbia, que sol∙liciten l'estudi sobre unes comunitats determinades. Alhora, es preveu un futur treball amb les ciutats de A Coruña, Torino, Glasgow, Bogotà, New York i Ciutat de Mèxic. Cal ressaltar que la metodologia descrita ja ha estat assajada en cursos previs en el cas del Raval i el de Sant Martí, on diversos programes docents s'han rellevat amb èxit, sumant esforços que exemplifiquen el caràcter coral dels tallers i, al mateix temps, les responsabilitats individuals de cada alumne. La iniciativa Arquitectes de Capçalera ha estat guardonada amb el PREMI CIUTAT DE BARCELONA 2015 en l'apartat d'Arquitectura i Urbanisme, sent la primera vegada que es premia una metodologia docent en comptes d'un edifici o espai públic construït. Igualment "ETSAB‐Arquitectes de capçalera‐ Oficina d'Atenció a la Ciutadania al Barri del Raval de Barcelona" està nominada per al UE MIES AWARD 2017. Aquests reconeixements posen de manifest el valor que des de la Ciutat i des d'entorns socioculturals se li està donant a un projecte que ha nascut a l'ETSAB i que necessita desenvolupar la seva potencialitat. La realització dels dos Tallers Temàtics Arquitectes de Capçalera és l'oportunitat de consolidar una proposta docent vinculada a l'ETSAB i que es pot sumar a altres que s'estan desenvolupant. Així es completa la formació de les futures i futurs arquitectes atenent a noves necessitats metodològiques i de contingut.
Proposta de Taller Temàtic Arquitectes de capçalera pretén seguir evolucionant adoptant més transformacions per estendre’s a altres barris de Barcelona i Àrea Metropolitana, amb necessitats similars, alhora que ampliem les escales d'intervenció. La realització dels dos Tallers Temàtics Arquitectes de Capçalera, TTAC_01 i TTAC_02, és l'oportunitat per portar‐ho a terme. La metodologia de treball sobre l'existent i el contingent comença pel reconeixement de la realitat complexa que s'articula al voltant de l'habitant. L'objectiu és generar noves cartografies dels seus hàbitats, conflictes, potencialitats i amenaces que, associades transversalment, han de conduir les diagnosis precises i les accions transformadores. L'ordre en què es produeixen són part de la tàctica i de l'estratègia. Els projectes de Arquitectes de Capçalera construeixen un continu de complicitats que en cada moment redefineixen les prioritats. El compromís amb els continguts docents i el compromís amb les comunitats amb les quals treballem, exigeix parametritzar l'abast i l'efectivitat dels objectius en cada moment. Els dos tallers són contigus i complementaris. Si bé en el TTAC_01 es consolida el contacte directe amb el lloc, els seus habitants i les seves aspiracions, també s'incorporaran mètodes no convencionals d'anàlisi realitzant alguna acció d'urbanisme tàctic amb la participació dels estudiants i els habitants . El TTAC_02 seguirà aprofundint i concretant els treballs iniciats amb accions projectuals precises, i amb més anàlisi i propostes que tendeixen a associar solucions per incorporar visions estratègiques de ciutat. La metodologia descriu un coneixement que creix de DINS A FORA: primer l’habitant, després casa seva, el seu edifici i comunitat, el seu carrer, el seu barri i el territori. La continuïtat dels Tallers Temàtics, així com del Workshops d'estiu associat (WAC) vinculat a l'ETSAB Summer School, s'incorporen sense solució de continuïtat però amb compromisos docents articulats i ben delimitats. El que es desenvolupi en el Workshop WAC serà el punt de partida del Taller Temàtic TTAC_01 i el desenvolupament d'aquest serà l’inici del Taller Temàtic TTAC_02.
WAC: Juliol 2017 / TTAC_01: Setembre 2017 ‐ gener 2018 / TTAC_02: Febrer 2018 ‐ juny 2018
OBJECTIUS DEL TALLER
OBJECTIUS GENÈRICS Entendre l'habitatge col∙lectiu com a eix de la vida social de les ciutats i de les persones, assimilant els requisits bàsics d'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge. En aquesta proximitat a les circumstàncies reals dels habitants és on es podrà desenvolupar el projecte completament i en tota la seva complexitat i rigor. Entendre la relació ciutat ‐ habitatge i habitatge‐ciutat des de l'experiència real d'un context. Consolidar els coneixements projectuals dels cursos anteriors iniciant la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. Sintetitzar en el projecte les especificitats de les altres assignatures. Aquesta aproximació al projecte vol facilitar la feina a diferents escales i donar sentit a un procés continu de reflexió. Practicar la comunicació del projecte arquitectònic en totes les seves vessants; oral, escrita, gràfica i en models de representació.
Pel que fa a la ciutadania. Concebre el projecte sobre les formes d'habitar col∙lectives i la revalorització dels vincles d'identitat ciutadana com el component principal de la Ciutat. L'arquitecte i l'arquitecta com a còmplices de la Ciutadania a qui acompanyen en tot el procés de projecte, reconnectant amb ella l'ofici i l'aprenentatge de l'Arquitectura com a principal objectiu. És l'oportunitat de posar en valor models de cooperació en què l'aprenentatge en l'àmbit de l'arquitectura intervé directament en accions dirigides per i des de la ciutadania. Pel que fa als barris Alinear‐nos amb els que ja operen amb la realitat del barri i posar‐nos a la seva disposició per aconseguir generar equips multidisciplinars que puguin oferir solucions més completes i integrals a situacions complexes.
Pel que fa a les escoles d'arquitectura Oferir una metodologia de treball que dóna resposta a la realitat social, econòmica i disciplinar, aportant un valor afegit al currículum docent de l'escola. Potenciar el vincle universitat ‐ societat, tan necessari per garantir una transferència bidireccional de valors i coneixements. Disposar d'un instrument metodològic capaç de penetrar en la realitat oculta darrera de les façanes.
Pel que fa a la pràctica professional Obrir i visibilitzar nous i diferents camins professionals. Entendre el projecte des de les eines disciplinàries de la professió i, en particular, des de l'atenció a l'usuari i les seves circumstàncies. Contextualitzar‐lo en el seu lloc, en el seu sentit més ampli, considerant les noves formes d'allotjament. En aquest sentit s'entén l'experiència com un ingredient important per a la formació intel∙lectual de futurs arquitectes i arquitectes.
Pel que fa a l'habitatge col∙lectiu i la ciutat Tot és habitatge. Dibuixar una ciutat que mai s'ha dibuixat, amb esforç cartogràfic des de dins (habitants) cap a fora (la ciutat) en lloc de l'habitual “fora a dins”. La ciutat com a conjunt de
moviments i connexions descrites des de la realitat de l'usuari. Aquesta metodologia ha d'ajudar a pensar la ciutat de forma diferent i a prendre decisions de com transformar‐la posant en l'eix la realitat de les persones que l'habiten. Ser conscients de la responsabilitat que comporta ser qui dibuixa la Ciutat i que, per aquest motiu, es decideix entendre l'Arquitectura com a Servei Públic. “L’ Urbanisme Tàctic" posa de manifest que, a través d'intervencions de petita escala i baix pressupost, és possible aconseguir un destacat impacte sobre l'Habitatge Col∙lectiu i l'Espai Públic. Permet obtenir el retorn necessari en la base d'una experiència a escala 1: 1 que aporti una informació més exacta i contrastada prèvia a la presa de decisions definitives.
Pel que fa a la inclusió i la perspectiva de gènere La perspectiva de gènere aplicada a l'urbanisme i l'arquitectura ens permet incorporar conceptes que deriven de la vida real de les persones com són l'esfera productiva i reproductiva. Aquestes són necessàriament complementàries, però en els valors vigents la primera ha invisibilitzat la segona. Aproximar‐se a les persones reals d'un territori ha de permetre entendre la no universalitat de les experiències ni necessitats. Entendre que els rols de gènere condicionen a homes i dones de manera diferent i que, en general, la ciutat i l'habitatge han estat pensades sense incorporar les necessitats del rol de gènere femení.
OBJECTIUS ESPECÍFICS Capacitat per obtenir informació i dades referents a formes de vida i circumstàncies determinades a través del contacte directe amb l'usuari. Partir del coneixement rigorós i precís del subjecte i, per derivada, arribar al coneixement exacte de l'objecte. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, qualitat de vida, habitabilitat i programes bàsics de l'habitatge. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de cartografia, simbolització, funcions pràctiques i ergonòmiques. Coneixement adequat de l'ecologia, sostenibilitat, principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. Capacitat d'incorporar la perspectiva de gènere en el projecte arquitectònic i urbà. Capacitat d'aplicar normes i ordenances urbanístiques. Capacitat de dissenyar i executar projectes d'urbanització i de remodelació de barris prenent a les persones com a eix d'aquestes intervencions. Capacitat de dissenyar i executar projectes d'edificació d'habitatges prenent a les persones com a eix d'aquesta intervenció Capacitat per a realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles Capacitat per a projectar entorns inclusius que suprimeixin qualsevol tipus de barrera per a la igualtat d'oportunitats en l'ús i gaudir de les ciutats (Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques). Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, inclòs l'aïllament tèrmic acústic, el control dinàmic, el rendiment energètic i la il∙luminació natural.
Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgistes de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte. Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats. Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció. Capacitat per intervenir, conservar, restaurar, rehabilitar i rehabitar el patrimoni construït. Capacitat per exercir la crítica social. Capacitat per exercir la crítica arquitectònica. Capacitat per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
PROGRAMA I LLOC Es proposa treballar als successius cursos en el marc general del riu Besós, i les ciutats del seu entorn (Barcelona, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besós i Badalona). En el primer curs treballem al barri de Safarejos de Santa Coloma de Gramenet. Considerem que té les condicions idònies que ens permeten plantejar accions a moltes escales. És un territori que ocupa una part central del Territori Besós, i a la vegada es troba excèntric de la seva ciutat Santa Coloma de Gramenet. L’àrea es troba, en aquest moment, en una certa indefinició urbanística. Ha estat prevista com una AREE i en aquest moment el projecte es troba detingut a l’espera de decisions polítiques, tant d’escala local com supralocal. L’AREE Els Safarejos preveia la construcció de 310 habitatges (248 HPO) amb 32.500 m2 , una àrea verda de 8.500 m2 i equipaments amb 6.663 m2 de superfície. El sector escollit es troba delimitat per la zona hospitalària de Santa Coloma (Hospital Esperit Sant), el riu, a la vegada que és un continu urbà amb Sant Adrià i Badalona. Es troba comunicat amb Barcelona i amb el barri del Bon Pastor mitjançant una passera de vianants. Hi ha un pont vehicular a la mateixa alçada que comunica la zona industrial de Bon Pastor amb Badalona. El barri dels Safarejos forma part del districte V que s’extén en 65 Ha, en la que hi viuen 24.042 persones. Segons dades de 2013 és el districte més poblat de la ciutat, amb una densitat de 370 hab/Ha. En el barri, que té 8 Ha, hi viuen aproximadament 1.250 persones amb una densitat de 153 hab/ha, distribuïts en 501 llars o unitats de convivència. La població de Els Safaretjos és de 187 persones entre 0‐15 anys: 109 homes i 78 dones. De 834 persones entre 16‐64 anys: 447 homes i 387 dones . I de 200 persones de més de 65 anys: 78 homes i 122 dones. La situació del barri Els Safarejos és estratègica a escala metropolitana i, més concretament, al Territori Besós. Per la seva capacitat de centralitat i ròtula metropolitana ésdevé una peça central del Pla Besós. En aquests moments hi ha un interès especial per treballar a l’ àrea plantejada tant per part de l’ Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, com per les administracions intermèdies com Consorci del Besós i Àrea metropolitana de Barcelona
EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ
https://goo.gl/maps/Uw3gtzUpGCH2
METODOLOGIA DOCENT La metodologia AC és una fórmula oberta, basada en la realitat de cada cas: la situació de l'usuari, l'emplaçament, els còmplices del projecte, els diferents grups de treball, etc. Té clar el seu punt de partida ‐ l'habitatge des de l'habitar de l'usuari ‐ però no té la certesa de quins seran els següents passos. La metodologia AC s'adapta a cada barri i a cada curs en funció de la situació que ens trobem, perquè fins que l'estudiant no entra en contacte amb l'usuari, és a dir, quan el curs ja ha començat, no es coneix la situació real sobre la qual es treballa. Aquesta impossibilitat de planificació necessita d'una sèrie d'eines que permetin una reacció ràpida i flexible davant de cada cas. AC pretén reivindicar el paper dels arquitectes com a agent social, com a agents de interlocució, amb coneixements tècnics però alhora sensibles amb el teixit social.
Passos Metodològics.
1‐Selecció de casos a través de: a) acords entre l'administració i la universitat, abordant problemes i oportunitats que la ciutat ja ha reclamat; b) contacte amb entitats, fundacions, ONGs que operen al barri; c) La OFICINA d'ATENCIÓ A LA CIUTADANIA (física o virtual) juntament amb campanyes de carrer. Aquest primer pas consisteix a establir CONTACTE amb les persones del barri (els usuaris), generant una complicitat entre el grup d'estudiants i els veïns. A aquest efecte es munta una "OFICINA D'ATENCIÓ A LA CIUTADANIA", on els veïns poden apropar‐se i plantejar les problemàtiques que considerin a nivell d'habitatge o de barri. En paral∙lel, s'entra en contacte amb associacions i col∙lectius del barri, entenent que ningú coneix millor el lloc que els que ja actuen aquí i ja atenen les diferents sensibilitats del lloc. AC forma part d'un procés que no comença ni acaba amb nosaltres: no hi ha intenció de solucionar‐ho tot, sinó de ser un agent actiu més, aportant un coneixement tècnic, professional i rigorós. Per dur a terme aquesta tasca és fonamental comptar amb un equip pluridisciplinar, per això els tallers es recolzen amb aportació d'agents, professionals de diferents camps, persones implicades en cursos anteriors, gent vinculada a l'associacionisme o a l'administració. Perquè l'operació sigui reeixida és fonamental posar‐se al costat dels habitants, i en cas que sigui necessari, cohesionar la comunitat. Es pot donar el cas que les diferents associacions i entitats remin en la mateixa direcció però no de forma coordinada.
2‐Cartografies específiques, que van del subjecte (vida, circumstàncies, hàbits, etc), a l'habitatge (espais de l'usuari), a l'edifici (espais de la comunitat, espais de relació), fins abastar la ciutat (moviments, recorreguts, episodis). Paral∙lelament també poden aparèixer un altre tipus de cartografies: plànols històrics, hipòtesis de futur, aspectes legals, etc. Els veïns i veïnes obren les portes de les seves cases als estudiants, que les s'analitzen des del punt de vista de l'habitar: l'arquitectura no com un conjunt de murs i sostres buits, sinó com tot allò que passa al seu interior. Es realitzen fotografies, dibuixos, replantejaments, vídeos, entrevistes. També s'estudia la relació de l'habitant amb el barri a través dels seus costums, recorreguts i hàbits. En un segon moment, després de l'habitatge, s'estudia l'edifici com a lloc intercanviador entre el privat ‐ la casa ‐ i el públic ‐la ciutat‐, posant especial èmfasi en els espais col∙lectius.
AC, amb la col.laboració d’altres disciplines com la sociologia i antropologia, desenvolupa unes eines metodològiques pròpies per la presa de dades del treball de camp que derivaran en l’elaboració d’aquestes cartografies.
3‐Propostes amb un contingut tècnic que deriven segons la cartografia obtinguda. Variants possibles: a) la proposta es transforma en un dossier tècnic perquè el subjecte pugui executar el projecte directament b) la proposta és una acció que es realitza durant el procés, i així poder millorar les condicions originals c) el projecte és un full de ruta a seguir, pautat per un equip d'assessors tècnics i jurídics. Es treballa sobre convenis per resoldre passos (obtenció de llicències, cèdules, finançament) amb l'objectiu de poder desenvolupar la globalitat del projecte en un futur. Finalment, es realitza un RETORN a l'usuari en forma de dossier, que conté tot el treball realitzat. Els estudiants expliquen al veí, a la comunitat o a l'administració, el seu treball i les seves propostes, en un llenguatge planer on es produeix un diàleg. L'usuari és lliure d'utilitzar la informació del dossier com cregui convenient. No hi ha solucions de catàleg per la complexitat que sosté la relació d’un edifici, un carrer o un barri amb els seus habitants. Es proposen solucions a les problemàtiques de cada cas, que poden abastar des de microprojectes fins operacions d'escala urbana, des de l'autoconstrucció fins a la industrialització.
SEMINARI L'objectiu principal dels Seminaris és reforçar, mitjançant distintes activitats i tasques dels estudiants, els continguts teòrics que formen la base del Taller Temàtic. El propòsit és nodrir a l'estudiant d'eines argumentals i instrumentals que li serveixin per poder treballar amb més seguretat i amb un profund raonament crític el projecte que desenvolupa al taller. En el Seminari, el grup valorarà i posarà en discussió els temes teòrics principals plantejats pel docent, ja sigui a partir de distintes lectures, casos d'estudi i documentació gràfica, i per tant funcionarà com a fòrum de debat sobre els continguts clau i sobre experiències reals reflectides en els casos d'estudi. Els estudiants hauran de preparar material divers per valorar i opinar sobre el mateix en col∙lectivitat, per tal de poder extreure'n conclusions i complicitats. Cal doncs entendre el Seminari com un espai especial d'activitat intel∙lectual, on predomini l'intercanvi d'idees, per tal d'arribar a un coneixement profund del tema de debat de la sessió. Per això, es desestima la lliçó convencional, de manera que el focus se centrarà en l'opinió dels estudiants i l'intercanvi de material i raonament que hagin preparat, i on el rol del professor serà canalitzar i orientar la discussió.
SEMINARI_01. "REGENERACIÓ I RECONVERSIÓ URBANA" Professor responsable: Jordi Franquesa (UOT) El Seminari planteja treballar sobre conceptes clau com regeneració urbana, reconversió i reutilització d'espais, housing cooperatiu, participació ciutadana, identitat, comunitats singulars, consideració de sectors socials, gentrificació, intervencions efímeres, activitats culturals esporàdiques, valoració de les etapes d'edats (en especial els infants), ecotons urbans, cicles d'ús i temporalitats. Per a desenvolupar l'activitat del Seminari, es plantegen 8 temes bàsics amb base bibliogràfica. Cada temàtica comptarà amb una introducció teòrica molt breu per part del professor, a partir de la que els estudiants buscaran informació amb casos d’estudi que hauran d’aportar a l'aula degudament valorats, on es presentarà de manera concisa i breu, i sobre els que s'encetaran els diferents debats oberts i la seva valoració crítica. Els temes seran els següents: 1. Política d’intervenció i arquitectura. Les estratègies polítiques de ciutat que incideixen en les decisions sobre habitatge i context urbà condicionen el resultat projectual de les intervencions, i poden alterar significativament la qualitat i l’èxit o fracàs de la proposta final; la presència d’aquestes polítiques suposen sovint un ingredient determinant. 2. Regeneració d’àrees degradades. Aquesta temàtica suposa incidir sobre renovació i recuperació de centres històrics, àrees obsoletes i sectors de la ciutat desatesos a través de la incorporació de noves activitats en què els residents formen part de la iniciativa, mitjançant recursos no invasius i la innovació tecnològica. 3. Recuperació d’espais oberts. S’examinaran metodologies d’intervenció sobre espais urbans sense ús definit, tenint en compte les identitats i el patrimoni cultural, la celeritat de molts desenvolupaments i les fortes pressions socio‐econòmiques, així com la manca de serveis i les possibilitats de la millora de la qualitat de vida. 4. Gentrificació. Es valoraran els canvis derivats d’aquest fenomen, posant en evidència els seus avantatges i inconvenients, incidint en les noves condicions i dotacions, el control de les noves inversions, els ecotons urbans, la transformació social i els equilibris i desequilibris socials implicats, especialment quant a les estratègies d’accés a l’habitatge i la gestió de les ocupacions il∙legals.
5. Cooperative Housing. La complicitat dels usuaris en la implementació d’estratègies residencials
garanteix incorporar en la discussió el valor de la identitat social i cultural del lloc, mitjançant estratègies flexibles però orientades, on els aspectes rellevants vinculats a la comunitat poden tenir una traducció efectiva en el projecte arquitectònic i urbà. 6. Activitats efímeres. L’estudi d’activitats culturals rellevants i específiques de distinta escala i
naturalesa poden suposar en un període temporal concret una transformació radical de l’espai i dels usos de determinats sectors de la ciutat, amb una clara vinculació amb la comunitat local. Aquests esdeveniments aporten informació valuosa sobre els aspectes identitaris de la col∙lectivitat i sobre com gestionar‐los. 7. Nens, nenes i la ciutat. Entendre com els nens i les nenes empren, experimenten i entenen
els espais i els usos de la ciutat i dels edificis suposa incorporar conceptes clau en el desenvolupament del sectors, i aporten diagnòstics molt suggerents i precisos sobre la qualitat dels mateixos. Es cerca reconèixer els lligams entre el projecte urbà i els nens i les distintes estratègies pel benefici mutu, atesa la importància d’aquest indicador en la qualitat de vida del sector. 8. Urbanisme i gènere. L’Urbanisme no és neutre, i la seva relació amb els rols de gènere assignats a homes i dones és un factor fonamental per fer efectiu el dret a la ciutat especialment pel rol de gènere femení que històricament no ha participat a la seva definició. La perspectiva de gènere és una eina transaccional, el que vol dir que a les característiques de gènere l’atravessen qüestions de edat, de capacitats econòmiques, de sexualitats, d’origen i cultures. s’analitzaren discursos teòrics i propostes d’urbanisme amb perspectiva de gènere. En funció però del desenvolupament del curs i de les inquietuds dels estudiants, es contempla una certa flexibilitat en els temes plantejats, així com també en el nivell d’aprofundiment de cada un.
SEMINARI_02. "ARQUITECTURA Y ACCIÓN COLECTIVA" Professora responsable: Sandra Bestraten (ETSAB) El Seminari planteja treballar sobre conceptes clau com la participació, l’accessibilitat i estratègies de com donar resposta a situacions d’emergència. Per a desenvolupar l'activitat del Seminari, es plantegen 3 temes bàsics amb base bibliogràfica. Cada temàtica comptarà amb una introducció teòrica molt breu per part del professor, a partir de la que els estudiants buscaran informació amb casos d’estudi que hauran d’aportar a l'aula degudament valorats, on es presentarà de manera concisa i breu, i sobre els que s'encetaran els diferents debats oberts i la seva valoració crítica. Els temes seran els següents: 1. Eines per desenvolupar processos participatius. La participació ciutadana cada vegada més es un valor de referència per als gestors de la ciutat. Les administracions públiques busquen que les actuacions vagin acompanyades de processos participatius que permetin introduir la variable social, especialment important en projectes de rehabilitació integral o transformació urbana. Alhora, amb aquesta estratègia, s’optimitza la inversió pública i en general garantitza que les decisions adoptades satisfan a la població beneficiària. Aquesta manera de fer l’arquitectura va acompanyada d’una complexitat que cal conèixer i gestionar per fer el projecte viable, eficient i transformador. S’introdueixen els coneixements, les eines i els recursos indispensables per desenvolupar processos participatius en els projectes de planejament urbà i d’arquitectura, com a
oportunitat per millorar la qualitat dels projectes incorporant necessitats reals dels grups d’usuaris. Es treballen les eines de dinamització, així com les estratègies bàsiques de comunicació, inclòs el llenguatge apropiat per afavorir la participació. 2. Recuperació d’entorns urbans en desús. L’entorn urbà construït en desús ofereix la oportunitat de treballar en la consolidació d’espais i edificis que formen part del patrimoni. En molts casos, la recuperació d’aquests espais és el resultat d’una lluita veïnal o associativa, que necessita d’un acompanyament professional que contempli la vessant arquitectònica d’aquests processos. Trobem projectes d’aquestes característiques a diferents entorns del territori(rural, urbà) i a totes les escales de la rehabilitació. 3. L’Accessibilitat i la ciutat inclusiva. L'accessibilitat és un dret universal que busca la necessitat de resoldre una ciutat inclusiva i sense barreres, com a espai de sociabilitat, treball i lleure; un espai de convivència adaptat a persones amb mobilitat reduïda o diversitat funcional on tothom es puguin realitzar com a persona. Es plantegen casos d’estudi on analitzar diferents estratègies d’habitatge adaptat que busca l’autonomia de les persones. Es posa en valor les diferents formes d’agrupació de les persones en funció de les seves capacitats, incidint en la seva integració a l’entorn urbà i social. 4. La cooperació al desenvolupament. Es treballen tots els aspectes vinculats amb la realització d’un projecte arquitectònic en el context de la cooperació. Es defineix els criteris d’identificació de necessitats, així com dels agents implicats, i les estratègies que afavoreixin la seva participació. En relació al projecte d’arquitectura, és important la definició en fases, així com el valor de les solucions bioclimàtiques i de tecnologia low tech en la materialització final, per garantir la viabilitat econòmica. 5. Respostes a les emergències socials. Els moviments migratoris i la crisis dels refugiats han arribat a Europa. Cal entendre com es gestiona des de les grans institucions internacionals que treballen amb els refugiats. Alhora la reflexió des de l’urbanisme i l’arquitectura són essencials per garantir l’arribada d’aquestes persones i afavorir la seva integració.
OPTATIVES RECOMANADES Llistat d'assignatures optatives recomanades per complementar els Tallers Temàtics i els Seminaris. Arquitectura, Materials i Medi Ambient Arquitectura i Política Dimensions de la Sostenibilitat: Paràmetres Mediambientals en el Disseny Arquitectònic Espai: Unitat i Privacitat Estudis Urbans amb Tecnologia SIG Rehabitar. La Casa i el Carrer Tècniques de Rehabilitació i Posada en Obra Tecnologies de Baix Cost per a la Cooperació