TTAC18 01 BESÒS
BARRI EL RAVAL Taller Temàtic Arquitectes de Capçalera. ETSAB-UPC. Curs 2018-2019 Primer Quatrimestre Professors: Ibon Bilbao, Josep Bohigas, Zaida Muxí, Tonet Font Professor seminari 01: Jordi Franquesa Professora seminari 02: Sandra Bestraten Professor Col·laborador: Raül Avilla Assistents a la docència: Jon Bakaikoa, Conchi Berenguer i Ignacio Urbistondo Arquitectes de Capçalera (AC) és una metodologia que neix com a projecte acadèmic a l’ETSAB el 2013. Pretén apropar la figura de l’arquitecte al ciutadà i demostrar que seguim sent útils per a la societat en plena crisi econòmica i social treballant des de l’habitatge col·lectiu en la ciutat existent. AC neix com una demanda dels estudiants d’arquitectura que posen en crisi el model d’ensenyament universitari. Pretén confrontar una mancança acadèmica, en la qual falta el contacte amb la realitat i els seus problemes; una mancança social, en un context d’emergència habitacional generalitzat i una mancança professional, en un moment de crisi profunda per exercir l’arquitectura. Per això es pretén empoderar als estudiants i prendre la ciutat existent com camp de treball. Es realitza un acostament a l’habitatge col·lectiu posant l’accent en el subjecte i no en l’objecte a través de la creació d’equips transversals i la col·laboració directa amb altres entitats del barri. Actuant en l’habitatge per transformar la ciutat de dins a fora.
A D
El Taller Aquest any és el segon en el que desenvolupem la metodologia AC en un curs complert i incorporem el Taller de projecte final de grau, que seguin amb la mentalitat AC no és tracta d’un final, sinó de un inici de una trajectòria fora de l’àmbit educatiu. Per primera vegada tenim l’oportunitat de treballar en el mateix lloc en tres moments acadèmics diferents, independents però complementaris.
Al TTAC18 implementarem la Metodologia Arquitectes de Capçalera. És una fórmula oberta, projectada sobre la realitat de cada cas: la situació de l’usuari, l’emplaçament, els còmplices del projecte, els diferents grups de treball, etc. Té clar el seu punt de partida - l’habitatge des de l’habitar de l’usuari - però no té la certesa quins seran els següents passos. La metodologia AC s’adapta a cada barri i a cada curs en funció de la situació que ens trobem, perquè fins que l’estudiant no entra en contacte amb l’usuari, és a dir, quan el taller ja ha començat, no es coneix la situació real sobre la qual es treballa. Aquesta impossibilitat de planificació necessita d’una sèrie d’eines que permetin una reacció ràpida i flexible davant cada cas.
Passos Metodològics. 1-Selecció de casos a través de: a) acords entre l’administració i la universitat, abordant problemes i oportunitats que la ciutat ja ha reclamat; b) contacte amb entitats, fundacions, ONGs que operen al barri; c) La OFICINA D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA juntament amb campanyes de carrer. Aquest primer pas consisteix a establir CONTACTE amb les persones del barri (els usuaris), generant una complicitat entre el grup d’estudiants i els veïns. A aquest efecte es munta una “OFICINA D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA”, on els veïns poden apropar-se i plantejar les problemàtiques que considerin a nivell d’habitatge o de barri. En paral·lel, s’entra en contacte amb associacions i col·lectius del barri, entenent que ningú coneix millor el lloc que els que ja actuen
aquí i ja atenen les diferents sensibilitats del lloc. AC forma part d’un procés que no comença ni acaba amb nosaltres: no hi ha intenció de solucionar-ho tot, sinó de ser un agent actiu més, aportant un coneixement tècnic, professional i rigorós. Per dur a terme aquesta tasca és fonamental comptar amb un equip pluridisciplinar, per això els tallers es recolzen amb aportació d’agents, professionals de diferents camps, persones implicades en cursos anteriors, gent vinculada a l’associacionisme o l’administració. Perquè l’operació sigui reeixida és fonamental posar-se al costat dels habitants, i en cas necessari, cohesionar la comunitat. 2-Cartografies específiques, que van del subjecte (vida, circumstàncies, hàbits, etc.), a l’habitatge (espais de l’usuari), a l’edifici (espais de la comunitat, espais de relació), fins a abastar la ciutat (moviments, recorreguts , episodis). Paral·lelament també poden aparèixer un altre tipus de cartografies: plànols històrics, hipòtesis de futur, aspectes legals, etc. Els veïns i veïnes obren les portes de casa seva als estudiants, que les analitzen des del punt de vista de l’habitar. Es realitzen fotografies, dibuixos, replantejaments, vídeos, entrevistes. També s’estudia la relació de l’habitant amb el barri a través dels seus costums, recorreguts i hàbits. En un segon moment, després de l’habitatge, s’estudia l’edifici com a lloc intercanviador entre el privat - la casa - i el públic -la ciutat-, posant especial èmfasi en els espais col·lectius. AC, amb la col·laboració d’altres disciplines com la sociologia i antropologia, desenvolupa unes eines metodològiques pròpies per a la presa de dades del treball de camp que derivaran en l’elaboració d’aquestes cartografies. 3-Propostes amb un contingut tècnic que deriven segons la cartografia obtinguda. Variants possibles: a) la proposta es transforma en un dossier tècnic perquè el subjecte pugui executar el projecte directament, b) la proposta és una acció que es realitza durant el procés, c) el projecte és un full de ruta a seguir, pautat per un equip d’assessors tècnics i jurídics. Es treballa sobre convenis per resoldre passos (obtenció de llicències, cèdules, finançament) amb l’objectiu de poder desenvolupar la globalitat del projecte en un futur. Es proposen solucions a les problemàtiques de cada cas, que poden abastar des de micro-projectes fins operacions d’escala urbana, des de l’autoconstrucció fins a la industrialització. Finalment, es realitza un RETORN a l’usuari en forma de dossier i / o acció. Els estudiants exposen al veí, a la comunitat o a l’administració, el seu treball i les seves propostes, en un llenguatge planer on es produeix un diàleg. L’usuari és lliure d’utilitzar el resultat del treball com cregui convenient.
El Riu, la Ciutat, el Barri i l`Hàbitat La ciutat de Santa Coloma de Gramenet recorda en la seva silueta uns dels dibuixos més emblemàtics del Petit Príncep en què se’ns recorda que els essencial és invisible als ulls, que no tot és com ho veiem a simple vista. La realitat és molt complexa i ens guarda secrets, històries, realitats que hem d’anar descobrint.
Santa Coloma de Gramenet sorgeix al segle XIII en el camí paral·lel al marge esquerre del riu Besòs, el curs passat hem treballat, i continuarem fent-ho al PFG, al barri dels Safaretjos que és el que es situa històricament més proper al riu Besós. Aquest curs us proposem treballar al barri del Raval de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet té aproximadament 118.000 habitants en un terme municipal de 7 km2 i una àrea urbana i urbanitzable, ja tota edificada, d’aproximadament 4,5 km2. La ciutat va passar ràpidament de ser un petit poble agrícola i de vacances a ser una gran ciutat de 120.000 habitants a la dècada dels 70. La velocitat de creixement poblacional a partir de 1940 va ser exponencial
i es va deure a les migracions derivades de la guerra civil i posterior dictadura. La ciutat crescuda de pressa, va ser en la seva gran majoria i en els seus començaments “feta a mà” pels mateixos habitants. I el nostre barri de treball es a on trobem les traces urbanístiques mes clares provinent d’aquest origen. Fins que en les dècades del 60 i 70 la promoció especulativa d’habitatge va substituir, majoritàriament, les cases per
edificis que en molts casos van ocupar totalment les parcel·les, donant uns dels barris mes densos de la ciutat. Reflex del seu creixement i de la topografia, més de la meitat de la ciutat té pendents superiors al 8%, l’estructura urbana es caracteritza per illes de grans dimensions i pocs carrers estructurals clares.
Finalitzant la dictadura la població organitzada i amb el suport tècnic de l’arquitecte Xavier Valls (1937-1987) i del seu equip que varen redactar el Pla Popular. Pla estratègic per a la ciutat que començaria a fer-se realitat amb l’inici de la democràcia el 1979. Al llarg de gairebé 40 anys la ciutat s’ha anat refent, projectes de grans dimensions i projectes de detall i acupuntura han millorat les condicions de vida als espais públics a els habitatges així com l’accés a cultura, educació, oci i transport de la ciutadania. El barri del Raval te una gran riquesa social derivada de les diferents arrels de la gent que ho composa. Es distingeix per la varietat i activitat de les associacions del barri. Una de les quatre biblioteques de la ciutat es troba a uns dels extrems del barri. El Parc dels Pins o Motocròs te la capacitat de ser el seu cor per ubicació i per oportunitats.
SEPTEMBRE 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
SETMANA 1. Dijous 13. TTAC + PFG 17.30. Centre Civic Barri Raval.
- Presentació TTAC i Seminari.
- Presentació Hackaton.
- Presentació. Herramientas AC.
- Presentació “Souvenir” diants TTAC18.
Formació de grups. Picapica
SETMANA 2. Dimarts 18. 15.30. Seminari. ETSAB. 18.30. Passeig per “El Raval”. Punt de partida - Metro Fondo.
- Salva. President AAVV Raval Nord.
- Joan Manuel. Ajuntament.
- Relevo - Estudiants TTAC 17 “Els Safaretjos” Dijous 20. Centre Civic Barri Raval. 17.30
Taller. Treball de camp.
SETMANA 3. Dimarts 25. 15.30. Seminari. 17.30.
FASE 01 - PechaKucha - Contactes Convidat - Manolo Laguillo (fotògraf)
Dijous 27. 16.30. Taller.
estu-
OCTUBRE 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
HACKATÓ
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
SETMANA 4. Dimarts 02. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller. . Dijous 04. 16.30. Taller. SETMANA 5. Dimarts 9. 15.30. Seminari. 17. 30. FASE 02 PechaKucha - Diagnosi + Rondes Convidat - Xavi Camino Dijous 11. 16.30. Taller - Dinàmica Conjunta Preparació Hackató SETMANA 6. Dimarts 16. 15.30. Seminari. 17. 30. Preparació Hackató Dijous 19. 16.30. Preparació Hackató Divendres 20 - Dissabte 21 - Diumenge 22 H
A
C
K
A
T
Ó
SETMANA 7. Dimarts 23. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller. Dinàmica Presentació Mapa Mental Dijous 25. 16.30. Taller. SETMANA 8. Dimarts 30. 15.30. Seminari. 17. 30. FASE 03 - Mapa Mental 1ª Versió
NOVEMBRE 1
2
3
4
7
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
SETMANA 8. Dijous 1. Festiu. SETMANA 9. Dimarts 6. 15.30. Seminari. 17.30. Taller. Maqueta colectiva Dijous 8. 16.30. Taller. SETMANA 10. Dimarts 13. 15.30. Seminari. 17.30. Taller. Dijous 15. 16.30. Taller. SETMANA 11. Dimarts 20. 15.30. Seminari. 17.30. FASE 04.
Dijous 22. 16.30. Taller. Intercanvi de parellas SETMANA 12. Dimarts 27. 15.30. Seminari. 17.30. Taller. Dijous 29. 16.30. Taller.
DESEMBRE 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31 SETMANA 13. Dimarts 4. 15.30. Seminari. 17:30. Taller. Dijous 6. Festiu. SETMANA 14. Dimarts 12. 15.30. Seminari. 17.30. Taller. Dijous 14. 16.30. Taller. SETMANA 15. Dimarts 18. 15.30. Seminari. 17.30. FASE 05. Curricular. Dijous 20. 16.30. Taller.
GENER - Divendres 18 FASE 06 Dissabte 19. Acte final del semestre.
BIBLIOGRAFIA. ESSENCIAL Harvey, David. Ciudades rebeldes: del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Tres Cantos, Madrid: Akal, 2017 (2012). Jacobs, Jane. Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid, Capitan Swing, 2011 (1961). Lefebvre, Henri. El derecho a la ciudad. Madrid: Capitán Swing, 2017 (1968). Pérez Andújar, Javier. Paseos con mi madre. Barcelona: Tusquets Editores, 2011. Sennett, Richard, and Marco Aurelio Galmarini. Juntos: rituales , placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama, 2012. Muntaner, Josep Maria, Zaida Muxí i David H. Falagán. Herramientas para habitar el presente: la vivienda del siglo XXI. Buenos Aires: Nobuko. 2013.
RECOMANADA Bauman, Zygmunt. Modernidad Líquida. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, S.L, 2017 (2015). Delgado, Manuel. El Espacio Público Como Ideología. Madrid: Catarata, 2015. ISBN 9788483199749. Gehl, Jan. La humanización del espacio urbano: la vida social entre los edificios. Barcelona: Editorial Reverté, 2015 (1971). Hayden, Dolores. The Grand Domestic Revolution: A History of Feminist Designs for American Homes, Neighborhoods, and Cities. Cambridge: MIT Press, 2000 (1981). Livingston, Rodolfo. Cirugía de las Casas. Bogotá: Ediciones de la U: Nobuko. Buenos Aires: CP67 Editorial, 1992. Marcuse, Peter, and David Madden. In Defense of Housing: The Politics of Crisis. London: Verso, 2016. Print. Lydon, Mike. Tactical Urbanism: Short Term action for Long Term Change. Washington, DC: Island Press, 2015. Monteys, Xavier; Fuertes, Pere. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN9788425218699. Quetglas, Josep. “Habitar”. En Circo 1994. Nº15. Epoca 1. Dispoible online. Sennett, Richard, and Gerardo Di Masso. El Declive del hombre público Barcelona: Anagrama, 2011 (1977).
COMPLEMENTARIA Abalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la moder Barcelona: Gustavo Gili, 2000. Antonas, Aristide, and Keller Easterling. Archipelago of Protocols. , 2016. Print. Aureli, Pier Vittorio, “Toward the Archipelago”, en Aureli, Pier Vittorio. The Possibility of an Absolute Architecture. Cambridge, Mass: MIT Press, 2011.
Aureli, Pier Vittorio, y Maria Shehérazade Giudici, “Familiar Horror: Toward a Critique of Domestic Space”, en Log, No. 38 (Fall 2016). 105-129. Print. Ciocoletto, Adriana y Col·lectiuPunt 6 (2014). Espais per a la vida quotidiana: Auditoria de qualitat urbana amb perspectiva de gènere. Barcelona, España: Comanegra. Col·lectiu Punt 6. Dones Treballant: Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere. Barcelona, España: Comanegra. 2014. Col·lectiu Punt 6. Entornos Habitables: Auditoría de seguridad urbana con perspectiva de género en la vivienda y el entorno. Barcelona, España: Col·lectiu Punt 6. 2017. Donzelot, Jacques, and Gilles Deleuze. La policía de las familias: familia, sociedad y poder. Buenos Aires: Nueva Visión, 2008 (1979). Druot, Frédéric; Lacaton, Anne; Vassal, Jean-Philippe. Plus: la vivienda colectiva: territorio de excepción. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN 9788425221637. Evans, Robin. “Figuras, Puertas y Pasajes” en Evans, Robin, Traducciones. Editorial Pre-Textos, 2005. Publicado originalmente como “Figures, Doors and Passages”, en Architectural Design, vol. 48, 1978. Pérez, de A. A. R, and Echenique B. Valdés. Domicilio Urbano. Santiago, Chile: Eds. ARQ, 2012. ISBN 9789561412699. Rosa, Marcos L. y Weiland, Ute E.. Handmade Urbanism: From community initiatives to participatory models. Berlin, Alemania: jovisVerlag GmbH. 2014. Schneider, Tatjana y Jeremy Till. “Flexible Housing: opportunities and limits” y “Flexible Housing: the means to an end”.Recurso online en www.researchgate.net Sennett, Richard, and Tomàs Llorens. Vida urbana e identidad personal: los usos del desorden. Barcelona: Península, 2001 (1970). Solà-Morales, Manuel. Ciutats, Cantonades. Barcelona: Lunwerg, 2004.
SEMINARI. Regeneració i reconversió urbana Professor coordinador: Jordi Franquesa El Taller Temàtic Arquitectes de Capçalera pretén aproximar-se a la idea de la diversitat de la ciutat amb una mirada atenta sobre els aspectes socials, amb lectures més properes a la realitat. Es preté treballar sobre el que ja existeix, entenent que la ciutat del futur és la ciutat del present, i que aquesta pivota al voltant del reconeixement d’aquesta realitat i de l’entorn immediat de l’individu com a usuari. En aquest sentit, el Seminari que es presenta és complementari a aquest Taller Temàtic, en la seva edició del primer quadrimestre, i proposa precisament aportar més contrastos i dades sobre aquesta realitat mitjançant la recerca de documentació i la implementació de debats oberts que permetin aprofundir el coneixement sobre temes específics que han de permetre abordar amb garanties aquestes qüestions més genèriques. Continguts. El Seminari proveirà per al desenvolupament de la primera fase del treball del Taller Temàtic estratègies metodològiques, que inclouran mecanismes processuals i mapes esquemàtics sobre com abordar l’inici del projecte. Simultàniament, es plantegen 8 temes bàsics amb base bibliogràfica. Per a cada temàtica els estudiants en buscaran informació amb casos d’estudi (dos com a mínim) que hauran d’aportar a l’aula degudament valorats, amb una presentació concisa en Power Point, que es posarà a disposició en format digital a la resta dels estudiants, i sobre els que s’encetaran els diferents debats oberts i la seva valoració crítica (és important tenir clar que la bibliografia que aquí s’adjunta és només orientativa, i que s’espera dels estudiants que l’ampliïn a partir de la bibliografia que utilitzen aquests mateixos documents, d’altres fonts documentals que pogueu trobar, o de coneixences pròpies sobre els temes que es proposen). Es planteja paral·lelament la possibilitat que l’estudiant proposi temàtiques alternatives a les que aquí es mostren, en funció dels seus propis interessos. Els continguts que es proposen per estudiar són els següents: 1. Política d’intervenció i drets ciutadans. 2. Activitats efímeres 3. Participació ciutadana 4. Arquitectures d’emergència 5. Co-housing 6. Gentrificació 7. La ciutat i els nens 8. Buits urbans 9. Ciutat amb perspectiva de gènere.