Arrelant eL territori Projecte d'identificació, recerca, valorització i difusió dels coneixements tradicionals (ecosabers) a través d'eines de dinamització, innovació social i possibilitant la transmissió oral.
Projecte de ArrelAires ArrelAire- 1..m. i f. [LC] [PR] Ofici nascut al S.XXI. Persones amb la labor de recuperar i conservar arrels que per condicions externes en les últimes dècades han patit falta d'atenció. Aquestes queden afeblides, amb prou feines recognoscibles en certs contextos i en ocasions amagades sota terra. Per a la seva conservació, es fa necessària la identificació, revaloració i reinvenció de la seva composició retornant-los tota la seva força i vitalitat i així assegurar-los la supervivència. 2. v. intr. [LC] Acció de recol·lectar arrels. 'ArrelAnt a la comarca del Túria'
Coneixements tradicionals (Ecosabers)
“Conjunt de sabers, valors, creences i pràctiques concebudes a partir de l'experiència d'adaptació a l'entorn local al llarg del temps, compartits i valorats per una comunitat i transmesos de generació en generació…” Amb aquestes paraules l'Inventari espanyol dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat, defineix el concepte, que expressa l'íntima relació de l'ésser humà amb la biodiversitat i, en definitiva, amb el mitjà on viu.
CR O N D’ O G AC RA TI M VI A TA TS PR O JE PIL CT O E T
SA T PU BL IC IN TE RE S
AG EN IM TS PL IC AT
S
ES FE RÈE NC I
RE
RE SU ES LTAT PE S RA TS
EQ UI P
BJ E ES CT PE IUS CI FIC S
O
BJ E GE CT NE IU RA L
O
PR O J GE ECT NE E RA L
CO NT EX T
CONTEXT Aquestes últimes dècades s'han caracteritzat per la consolidació de forts processos de globalització, industrialització i mecanització, tant en la indústria com en el camp, derivats dels valors i dinàmiques del sistema actual. L'èxode rural cap a les ciutats i la progressiva desaparició de molts oficis i coneixements tradicionals han sigut només algunes de les seues conseqüències. Aquestes han afeblit la sana relació que sempre ha existit entre l'ésser humà i la natura i ens ha conduït cap a la crisi ecològica i de valors en la qual ens trobem actualment. Generació rere generació s'han anat transferint aquests coneixements derivats de l'estret vincle entre les comunitats i el seu entorn local i natural. Sabem que actualment el relleu generacional és cada vegada menys comú i les persones que ara “custodien” aquests sabers són, en la seua majoria, persones majors que estan desapareixent. Totes som hereves d'aquest incalculable patrimoni en vies d'extinció, d'aquest gran ben comú per a la societat i tenim la responsabilitat tant de conservar i recuperar com de donar a conèixer i fomentar la pervivència de moltes d'aquestes pràctiques i sabers tradicionals o ecosaberes, ja que, en el procés d'adaptació i reinvenció als temps i necessitats actuals, segur seran eines bàsiques per al canvi latent (i necessari) cap a societats més justes i sostenibles. De fet la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, reconeix aquesta necessitat i tracta de generar les eines i mecanismes necessaris per a conèixer, conservar i fomentar aquests coneixements i pràctiques. Finalment volíem arreplegar les paraules de Bernat Capeó al voltant d’aquest tema: “cada volta que una dóna major o un vell llaurador mor és com si una petita biblioteca s’esfondrés o esclatés en flama” (2004:8).
The story of stuff_ Crisis Ecològica
CR O N D’ O G AC RA TI M Vi A ta tS pr o je pi ct lo e t
sa t pu bl i in c te re s
AG En i m ts pl ic at s
re nc ies re fe
RE SU ES LTAt PE s RA tS
EQ UI P
bj e ES ct PE ius CI FIC S
o
bj e GE ct NE iu RA L
o
o ge jec ne t e ra l
pr
nt ex t
co
PROjecte general Com una línia de treball que ajude a fer front a aquesta creixent desaparició d'oficis, pràctiques i coneixements tradicionals locals (ecosabers) així com a la incessant desvinculació de l'ésser humà amb els recursos propis del seu entorn, desenvolupem aquesta proposta, que amb valor social i enfocament innovador, es basa en la recerca, recopilació i posada en valor d'aquests ecosabers, possibilitant la intergeneracionalitat i la transmissió oral dels mateixos entre les persones que els “custodien” i les que els volen descobrir. Per a açò aquest projecte pretén, en un primer moment, crear una base de dades digital i oberta que done informació sobre on localitzar aquests ecosabers relacionats amb l'artesania i la indústria, la construcció tradicional, la etnobotánica (usos medicinals i cosmètica), la transformació d'aliments...entre altres, encara existents en el territori valencià, així com les persones que els practiquen, els coneixen o els promouen. Amb l'objectiu de facilitar la seua visibilització i coneixement i possibilitar l'acostament als mateixos. Aquesta base de dades sobre persones i ecosabers serà recopilada mitjançant el treball a camp des de la pròpia associació i amb ajuda de la informació proporcionada per persones locals a partir d'un procés col·lectiu de socialització i consulta que es realitzarà previament amb un grup de treball del mateix territori. L'eina que s'utilitzarà per a mostrar aquesta base de dades d'una manera visualment clara, accessible i atractiva serà el mapeig en una platafoma web expressament creada per a açò. L'àmbit del projecte abastarà tot el territori valencià i es dividirà en unitats territorials específiques tant per fitar l'escala, per poder realitzar el treball en diferents fases temporals, així com per entendre el territori en la seua diversitat però a través d'unitats amb característiques similars.
Martin Rauch_ Reinterpretació de la construcció amb terra
CR O N D’ O G ac RA M ti vi A ta ts pr o je pi ct lo e t
sa t PU BL IC IN TE RE S
AG EN IM TS PL IC At
re nc ies re fe
RE SU es LTAt pe s ra ts
EQ UI P
BJ E ES cT PE Ius CI FIc s
O
BJ E GE cT NE Iu RA L
O
o ge jec ne t e ra l
pr
nt ex t
co
Aquest projecte consta de 3 fases: Fase 0. Procés d'acostament als agents locals, socialització i consulta col·lectiva al voltant del projecte. Ens sembla important fer partícips als agents locals en els processos de projectes vinculats amb el territori. Es tracta de conéixer el teixit social local, de crear espais de discussió i debat sobre els temes tractats, de compartir diferents visions i opinions al voltant del territori i del projecte, per així poder arreplegar-les i sumar-les a aquesta proposta per tal de millorar-la i de què les persones es senten més identificades amb els projectes que tinguen a vore amb els seus llocs de referència. Aquest procés de socialització i consulta col·lectiva tindrà una durada aproximada de 4 sessions i es desenvoluparà paral·lelament a la fase 1. Es pretén formar un grup de treball obert amb agents socials, polítics i persones individuals del territori, amb les quals es contactarà prèviament. Aquests perfils serien, en un primer moment: -Àmbit escolar: Representació de professors y/o professores. -Àmbit associatiu: Representació d'associacions culturals i mediambientals locals o d'altre tipus que promoguen el tema a tractar. -Àmbit polític: Representació d'alcaldes i/o alcaldesses d'algú dels pobles. -Àmbit neorrural: Representació d'alguna/es iniciatives de joves al voltant de la repoblació rural. -Àmbit civil: Representació de persones individuals locals de referència en aquest tema.
Barraca_ Construcció tradicional
CR O N D’ O G ac RA M tI VI A ta ts PR O jE PIL CT O e T
sa t PU BL IC in te re s
S
AG EN IM TS PL IC At
FE RE NC ieS
RE
RE SU es LTAt pe S ra ts
EQ UI P
bj e ES ct PE ius CI FIC S
o
bj e GE ct NE iu RA L
o
o ge jec ne t e ra l
pr
nt ex t
co
En aquestes sessions s'intentarà aprofundir en els següents temes, mitjançant dinàmiques amb el grup, que poden variar en funció de les necessitats o desitjos del mateix: -Explicació del projecte base i posada en comú col·lectiva sobre la utilitat, les possibilitats i potencialitats de l'eina web de mapeig d'ecosabers que es proposa. -Què consideren com a patrimoni immaterial i quina importància té la seua recerca i valorització? Reflexions al voltant de la pèrdua de coneixements locals tradicionals (ecosabers) i possibilitats d'adaptació (justa i sostenible) als temps actuals. -Creació col·lectiva d'un mapa de recursos naturals que encara continuen "aprofitant-se" en el territori per part de la població local. -Reflexió col·lectiva al voltant de les possibles categories de mapeig, què pensen que és interessant mapejar? Quines persones, associacions, col·lectius...són interessants com a informants clau al voltant dels ecosabers? Com a mínim, aquestes qüestions ens serviran per una banda per conéixer i compartir l'opinió de les persones locals al voltant del projecte i d'aquests temes, i per altra per tindre un primer ventall de contactes de persones a les quals anar a entrevistar en la fase 1. Fase 1. Recerca i posterior mapeig detallat dels ecosabers en l'àmbit del territori valencià, que seran bolcats posteriorment en la plataforma web. Aquest mapeig serà escalonat en el temps i s'anirà completant la informació per unitats territorials. La fase de recerca es treballarà a partir de la informació proporcionada en la fase 0 i consisteix en visites de camp a les diferents poblacions de l’unitat territorial a estudiar, per a cercar i conversar amb les persones a les quals ens han dirigit com a referència perquè “custodien” aquests ecosabers encara actius, tant perquè continuen practicant-los com perquè els practicararen algun dia. Així com amb les associacions, institucions, cooperatives, empreses o col·lectius que promouen la revalorització i posada en pràctica d'aquests ecosabers.
Conserves_ Transformación d’aliments
CR O N D’ O G ac RA M ti vi A ta ts pr o je PIL ct O e T
sa t PU BL IC IN TE RE S
s
AG EN im Ts pl ic at
re nc ies re fe
RE SU ES LTAt PE S RA tS
EQ UI P
bj e ES ct PE ius CI FIC S
o
bj e GE ct NE iu RA L
o
o ge jec ne t e ra l
pr
nt ex t
co
La recerca d’aquestes persones particulars o col·lectius es realitzarà mitjançant el boca a boca i preguntant en llocs de referència dels pobles i a través d'informants clau que ajudaran a establir una trobada i una conversa a mode d'entrevista semidirigida amb elles, a partir de la qual compartir i obtenir la informació sobre aquests ecosabers. Després de la part de recerca s'ordenarà i editarà el material arreplegat i es bolcarà en la plataforma web a través de dues eines: a. Un mapa, on localitzar a totes les persones o grups de persones que “custodien” aquests ecosaberes oposats en els territoris recorreguts. Aquestes són classificades en 3 grups: -Contar: en aquest grup es classifiquen les persones que ja no porten a la pràctica aquests ecosabers però que poden donar informació sobre com es duien a terme en el passat. -Fer: en aquest grup es classifiquen les persones, grups de persones, xicotetes empreses o cooperatives que encara porten a la pràctica aquests ecosabers, ja siga per entreteniment o professionalment. -Promoure: en aquest grup es classifiquen les associacions, col·lectius, institucions...que promouen la posada en pràctica o revaloració dels ecosabers. Les dades que s'ofereixen de cadascuna d'aquestes persones o grups de persones estan arreplegats en fitxes amb la seua informació bàsica: unitat territorial a la qual pertany, nom i poble, ofici o ecosaber practicat, matèria primera utilitzada i d'on l'obté/obtenia i si està disposat o disposada a transmetre el seu ecosaber. A més s'adjunta una fotogalería amb una mostra de la pràctica recopilada. La informació que siga d’àmbit privat serà publicada baix el permís explícit de cadascuna de les persones que hi participen, aquestes hauran d’haver signat un document accedint-hi a les condicions del projecte per poder publicar-les en la web.
Sabons artesans_ Etnobotànica
CR O N D’ O G AC RA TI M VI A ta tS PR O jE PIL CT O e T
sa t pu bl i IN c TE RE S
s
AG EN im Ts pl ic at
re nc ies re fe
RE SU ES LTAt PE S RA tS
EQ UI P
o bj es ect pe iu ci s fic s
o bj ge ect ne iu ra l
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
OBJETIu general Investigar, identificar, socialitzar i revaloritzar el coneixement tradicional local (ecosaber) com a patrimoni immaterial amb l'objectiu de cercar estratègies per a la seua transmissió, la seua reinterpretació i adaptació a les necessitats econòmiques i socials actuals, des d'una perspectiva de respecte amb el medi ambient. OBJETIus especifics 1-Identificar i visibilizar coneixements tradicionals locals (ecosabers) que s'estan perdent i valorar el patrimoni immaterial propi de cada territori, així com les persones que els “custodien”. 2-Generar una base de dades, oberta i accessible a tothom, de les persones que “custodien” els diferents ecosabers i de la seua relació amb el territori on s'obté la seua matèria primera. 3-Promoure l'intercanvi intergeneracional i facilitar la transmissió oral, possibilitant trobades d'intercanvi de coneixement i pràctiques tradicionals. 4-Valorar el producte local. Conèixer, aprendre, valorar el procés de ‘fabricació’ de béns i entendre el seu origen en un món en el qual tot ens arriba processat. 5-Valorar el treball manual, evitant el concepte d'artesania com a element folklòric i de souvenir, per a retornar-li la seua accepció més ancestral, en què es resolien necessitats quotidianes amb el que es trobava al voltant i treballant amb les mans. 6- Fomentar processos d'apoderament individual i col·lectiu, a través de el “fes-ho tu mateix” (‘Do it yourself’(DIY)) i el “fem-ho junts” (‘Do it together’ (DIT)). Animar a les persones a consumir productes menys processats i prendre les seues pròpies alternatives. Anni Albers, artista textil _ Reinterpretacio de l’artesania tradicional
CR O N D’ O G ac RA M ti vi A ta ts pr o je PIL ct O e T
sa t PU BL IC IN TE RE S
s
AG EN im Ts pl ic at
re nc ies re fe
RE SU ES LTAt PE S RA tS
EQ UI P
bj e ES ct PE ius CI FIC S
o
bj e GE ct NE iu RA L
o
o ge jec ne t e ra l
pr
nt ex te
co
b. Un cercador on a través d'una sèrie de filtres el o la usuària puga trobar en aquesta base de dades a aquesta persona o persones que estan disposades a transmetre els ecosabers que li interessen a l'usuari o usuària. Si els i les usuàries de la plataforma web volen establir un contacte directe amb aquesta persona hauran d'acostar-se a ella preguntant en el poble, a partir de la informació bàsica de la fitxa. Amb aquestes eines volem donar a conèixer els recursos naturals que existeixen en aquest territori i com les persones els utilitzen i gestionen (ecosabers), mostrar les possibilitats que aquests ens ofereixen i possibilitar l'acostament a ells a través de la seua visibilització i difusió en la plataforma web. D'altra banda aquest mitjà ens permet anar recopilant i deixant constància de la seua existència.
Fase 2. Difusió de la plataforma web. Amb el primer mapeig realitzat i la plataforma web en funcionament es començarà la difusió a la mateixa amb l'objectiu de donar-la a conèixer, generar sinergies i nous contactes i aliances amb les institucions, col·lectius i associacions interessades en el projecte i cercar noves formes de facilitar la trobada entre les persones que custodien aquests ecosabers i les que s'interessen per ells. Serà interessant també obrir una línia de reflexió sobre la necessitat o no de la reinterpretació de certs ecosabers per a la seua adaptació a apectes econòmics i socials dels temps actuals.
CR O N D’ O G AC RA TI M VI A ta ts PR O jE PIL CT O e T
sa t PU BL IC IN TE RE S
S
AG EN IM TS PL IC At
FE RE NC IeS
RE
RE SU ES LTat PE S RA tS
eq ui p
BJ e ES ct PE ius CI FIC S
O
BJ E GE ct NE iu RA L
O
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
EQUIP _ link al portfoli de l’equip El perfil de l'equip per a desenvolupar aquest projecte és: --Persones amb sensibilitat, empatia i habilitats socials per a tractar directament amb les persones i amb les problemàtiques del món rural. --Persones formades en àrees de l'educació, especialment l'ambiental. --Persones formades en àrees de disseny i composició gràfica. --Persones amb coneixements audiovisuals i de mètodes de registre d'informació. L'equip de persones amb aquests perfils és: Som dones nascudes i crescudes en un context completament desarrollista on el progrés era (és) sinònim d'industrialització i expansió econòmica a qualsevol preu. Som filles d'açò, però per a nosaltres el progrés té més que vore amb valors relacionats amb la nostra història: el vincle ésser humà-natura, que representa formes de fer i viure vinculades amb el territori, amb els seus recursos disponibles i amb la resta d'éssers vius. A nivell personal, tenim la necessitat i la responsabilitat de redescobrir els valors, processos, coneixements i pràctiques encara vius però invisibilizats, de la mà de les persones que els custodien, per poder re-conèixer, re-aprendre, re-pensar i construir el nostre futur d'una manera més conscient i responsable.
Mecedorama_ Reinterpretació d’artesania tradicional
CR O N D’ O G aC RA M TI VI A ta ts PR O jE PIL CT O e T
sa t PU BL IC IN TE RE S
s
AG EN IM Ts PL IC at
re nc ies re fe
RE SU ES LTAt PE S RA tS
eq ui p
BJ E ES ct PE ius CI FIC S
O
BJ E GE ct NE iu RA L
O
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
Joana Colom_ De cor multidisciplinari, i Arquitecta, he treballat en l'àmbit de la participació ciutadana, la recerca i construcció amb tècniques alternatives aprofitant els recursos locals, posant l'accent en la autoconstrucción i la creació de col·lectivitats. Vaig realitzar el meu intercanvi Erasmus a Brussel·les, i en finalitzar els meus estudis vaig poder gaudir d'una beca del centre de cooperació en una comunitat ecològica a Colòmbia, on a més de treballar en construcció, em va permetre aprendre tècniques i coneixements tradicionals vinculats a la terra per a l'autosuficiència. En els últims anys he participat en projectes arquitectònics sempre des de l'àmbit social en diferents llocs del món, la qual cosa m'ha permès formar part de comunitats diverses i experimentar processos de creació en altres cultures. La meua formació ha continuat amb un master en professorat i un diploma en gestió de projectes culturals, ja que les experiències prèvies m'han acostat a l'àmbit social-cultural. Natalia Castellanos_ Arquitecta després de realitzar el projecte final de carrera a Brasil, relacionat amb espais d'educació en l'àmbit de la ciutat informal. En aquest sentit he format part de col·lectius i grups de treball que volen entendre l'arquitectura més des d’allò social, l'espai públic, els processos col·lectius-participatius o la autoconstrucció. El meu interès pel patrimoni immaterial, la defensa del territori i la sobirania alimentària s'enforteix amb el treball com a becària en el departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la UPV, amb un projecte d'estudi del patrimoni immaterial al voltant de l'ofici de llaurador, vinculat a la plataforma de Artxiviu de L'Horta. Recentment he estudiat un diploma d'especialització en sostenibilitat ètica, ecològica i educació ambiental organitzat pel centre d'Art i Entorn de la UPV, a més de participar en moviments socials vinculats a la defensa del territori i portar un projecte amb el col·lectiu Les Espigolaores de posada en valor de la memòria oral de la dona llauradora agricultora a través de l'audiovisual. Formatge en pleita_ Transformació d’aliments
CR O N D’ O G AC RA TI M VI A ta ts PR O jE PIL CT O e T
sa t PU BL IC IN TE RE S
S
AG EN IM TS PL IC At
FE RE NC IeS
RE
su es lta pe ts ra ts
re
eq ui p
BJ E ES cT PE Ius CI FIC S
O
O
BJ E GE ct NE iu RA L
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
Elena de Oleza _ Arquitecta per la UPV a més de realitzar dos intercanvis acadèmics a París i Sao Paulo i actualment cursant el master de professorat. El meu interès en l'arquitectura se centra en l'experimentació amb materials i sistemes constructius no convencionals, el rescat i la recerca de tecnologies constructives vernacles, la autoconstrucció, el disseny participatiu, l'autogestió i el treball col·lectiu. He format part de diversos col·lectius tant en el període universitari, com en la vida professional. L'últim d'ells ha sigut en La Casa Catapulta, un espai social i cultural autogestionat en el centre històric de Quito. La Casa Catapulta és un contenidor d'iniciatives relacionades amb l'art, el feminisme, l'educació popular i la incidència en el territori, que funciona a través d'economies col·laboratives i a nivell ciutadà he format part del comitè barrial de la Tola Colonial (Quito) sent part activa en el desenvolupament de les activitats culturals del barri. RESULTAtS ESPERAtS De la fase 0_ S'espera comprendre col·lectivament la situació del territori a través del teixit social, conèixer què s'entén com a coneixement local tradicional (ecosaber) i quins són importants per a la població representada. També obtenir un mapa col·lectiu de recursos naturals i una relació de persones i informants clau als quals entrevistar en la fase 1. De la fase 1_ El resultat de la recerca s'espera que sigui un mapa digital i un cercador associat, en una plataforma web oberta, amb la identificació de les persones o grups de persones que practiquen, practicaven o promouen ecosabers actius vinculats al territori valencià. Les categories de mapeig, a priori o per exemple, podrien ser les següents, però podran variar substancialment en funció de les necessitats i desitjos compartits en les sessions de la fase 0, on hi haurà un espai en el qual es valoraran aquestes categories. _ Artesania i indústria
_ Construcció tradicional
Pigments naturals _ Artesania e industria
_ Etnobotánica (usos medicinals o cosmètica) _ Transformació d'aliments
CR O N D’ O G AC RA TI M VI A ta ts PR O jE PIL CT O e T
sa t PU BL IC IN TE RE S
S
AG EN IM TS PL IC At
en ci es
re fe r
su es lta pe ts ra ts
re
EQ UI P
BJ E ES ct PE iuS CI FIC S
O
BJ E GE ct NE iu RA L
O
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
De la fase 2. S'espera poder donar a conèixer els resultats de la recerca i dels processos i sessions compartides amb la població local, així com la difusió de la pàgina a través de col·loquis, trobades i conferències als territoris investigats, en centres socials, culturals i acadèmics, a més de publicar-los en mitjans digitals. S'espera que a partir dels resultats d'aquest projecte, així com de les xarxes i sinergies creades en cada unitat territorial durant el procés, es puga obrir una nova línia de recerca/acció on poder posar sobre la taula el debat de la pervivència i/o reinterpretació de certs ecosabers per adaptar-los i respondre a les necessitats socioeconòmiques actuals, amb l'objectiu de reprendre el vincle ésser humà-territori des d'un lloc no forçat ni nostàlgic. Finalment, s'espera que la recerca siga una eina d'aprenentatge per a l'equip i que li permeti comprendre de més a prop el territori estudiat i les persones i agents que el construeixen, per així poder traçar un panorama futur d'oportunitats i possibilitats per a la posada en valor i reinterpretació dels ecosabers del territori valencià. REFERENCIeS De mapejos --Public Space Tools_Mapeig d’activació de l’espai públic --Los madriles_Mapeig d’iniciatives urbanes --Vivero de iniciativas ciudadanas_Mapeig d’iniciatives ciutadanes Madrid/México/Quito De valorització del patrimoni – intercambis intergeneracionals --Cinetinere_Cicle viatger de cinema sobre arqueologia, patrimoni i etnografia --Tricotrin tricotran_Tallers intergeneracionals de joguines cosides per gent gran
Paisatges de mimbre _ Vinculació amb el territori
CR O N D’ O G AC RA TI M VI A ta ts PR O jE PIL CT O e T
su es lta pe ts ra ts
re
ag e im nts pl ic at s
FE RE NC IeS
RE
RE SU ES LTAt PE S RA tS
EQ UI P
BJ E ES ct PE ius CI FIC S
O
BJ E GE ct NE iu RA L
O
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
AGENTS IMPLICAtS DIRECTAMENT aL PROYECTe --Persones que “custodien” coneixements tradicionals locals (ecosabers). --Artesans i artesanes que treballen amb recursos vinculats al territori. --Associacions i col·lectius relacionats amb la temàtica, que divulguin o promoguin aquests ecosabers. --Institucions locals (ajuntaments, centres de gent gran, museus etnològics, universitats…).
PuBLIC INTERESsat --Gent local que vulga ensenyar o aprendre els ecosabers vinculats als recursos naturals del seu territori. --Institucions, associacions o col·lectius que treballen en la dinamització cultural del territori. --Centres educacionals que vulguen conscienciar sobre la importància del coneixement tradicional local (ecosaber). --Professionals (artesans, arquitectes, dissenyadors, artistes, editors, productors en general…) que vulguen donar un nou enfoc al seu treball. --Investigadors (historiadors, antropòlegs, sociòlegs…) --Centres de reinserció laboral que vulguen enfocar-se en noves sortides professionals vinculades als recursos del territori. --Centres de formació superior i universitats.
Los Madriles _ Mapeig d’iniciatives ciutadanes
cr o n d’ og ac r ti am vi a ta ts PR O jE PIL CT O e T
sa t PU BL IC IN TE RE S
s
AG EN IM Ts PL IC At
FE RE NC IeS
RE
RE SU ES LTAt PE S RA tS
EQ UI P
BJ E ES ct PE ius CI FIC S
O
BJ E GE ct NE iu RA L
O
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
CRONOGRAMA D’ACTIVItats FASE 0. Procés d'acostament als agents locals, socialització i consulta col·lectiva al voltant del projecte. (Durant tot el procés del projecte) 1_ Contacte previ amb el teixit social: associacions, centres de majors, centres d'estudis locals, ajuntaments, institucions relacionades amb l'àmbit del coneixement tradicional local… 2_Convocatòria oberta de primera reunió col·lectiva. 3_Preparació interna de les pròximes sessions de treball. 4_Convocatòries de les diferents sessions. FASE 1. Investigació + mapeig i plataforma web A_ Recerca (per cada unitat territorial) (10 setmanes) 1_ Recerca d'informació i referències en mitjans digitals i escrits que treballin el tema. 2_ Contacte previ amb associacions d'artesans, centres de majors, centres d'estudis locals, ajuntaments i institucions relacionades amb l'àmbit del coneixement tradicional local. 3_ Treball de camp: visites als pobles i als seus llocs de referència. Es buscaran diferentes formes d'establir un contacte directe i proper amb les persones, associacions i col·lectius que practiquen o practicquessin ecosabers en aquest territori, així com aquells que promouen la seva recuperació i recollirem la informació a través d'entrevistes i converses. B_ Plataforma web (8 setmanes_1 sola vegada) 1_ Creació de la plataforma web per a la difusió del mapeig i la recerca. Panal_ Treball cooperatiu i intercambi de sabers
o pi jec lo t t e
pr
cr o n d’ og ac r ti am vi a ta ts
sa t PU BL IC IN TE RE S
S
AG EN IM Ts PL IC At
FE RE NC IeS
RE
RE SU ES LTAt PE s RA ts
EQ UI P
BJ E ES ct PE ius CI FIC S
O
BJ E GE ct NE iu RA L
O
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
2_ Creació del cercador del teu ‘transmissor de coneixement ideal’, en funció de les necessitats de cada usuari. C_Mapeig i bolcat de la informació (2 setmanes_Aquesta fase es repetirà després de la recerca de cada unitat territorial) 1_ Classificació i edició del material recopilat per generar el mapeig i les fitxes corresponents a cada persona i ecosaber. 2_ Bolcat de la informació a la plataforma web. FASE 2. Difusió de la recerca i plataforma web (4 setmanes) 1_ Devolució dels resultats de la recerca a les persones, associacions i institucions locals participants en el procés, en un lloc de referència de cada unitat territorial. 2_ Difusió en associacions i institucions locals 3_ Difusió en trobades, xerrades, fires, congressos sobre defensa del territori, patrimoni i sobirania alimentària. 4_ Difusió en mitjans digitals, pàgines web, blogs culturals i en xarxes socials. 5_ Difusió en escoles d'oficis, universitats, centres culturals, artístics i espais on s'estudie la cultura valenciana.
Investigación
Difusión
Mapeo
Creación plataforma web FASE 1 Reuniones grupos de trabajo FASE 0
Taller de La Tourette “en mis tiempos IFAC_ Patrimoni i memòria
FASE 2
o pi jec lo t t e
pr
CR O N D’ O G AC RA TI M VI A ta ts
sa t PU BL IC IN TE RE S
S
AG EN IM TS PL IC At
FE RE NC IeS
RE
RE SU ES LTAt PE s RA ts
EQ UI P
BJ E ES ct PE ius CI Fic s
O
BJ E GE ct NE iu RA L
O
PR O j GE ECT NE e RA L
NT EX T
CO
PROjECTe PILOT: “ARRELANT EL TERRITORI. LA SERRA D’ESPADa” El projecte "Arrelant el nostre territori" ací exposat s'ha dut a terme aquest agost de 2016 a manera de projecte pilot en una unitat territorial, el Parc Natural de la Serra d‘Espadà, com una manera per poder testar les metodologies i els resultats proposats a priori i proposar modificacions sobre les mateixes. Aquest projecte pilot s’ha realitzat en forma de viatge amb bicicleta, durant 25 dies, pels 19 pobles que componen el Parc Natural de la Serra Espadà. Durant el recorregut l'equip anava parant un o dos dies en cadascun dels pobles i preguntant a la població local en els llocs de referència (bars, centres de majors, associacions culturals…) per persones que porten o portaven a terme pràctiques tradicionals locals vinculades als recursos de l'entorn (ecosabers) o associacions i col·lectius que promouen la seua posada en valor, per poder buscar-les i conversar amb elles. Així l'equip va anar identificant aquests coneixements i pràctiques en la Serra d’ Espadà, arribant a tenir fins a 200 converses enregistrades de les entrevistes realitzades, amb fotografies de les persones i els objectes o productes elaborats per elles. També es va generar un diari de camp amb les impressions subjectives dels diferents membres de l'equip ,una posada en comú de la situació dels ecosabers percebuda a cada poble, així com mapa conceptual de cadascun dels i les informants i de la seua relació amb els recursos del territori. A partir de tot aquest material, es va realitzar una classificació i edició del mateix i es va plantejar com podria desenvolupar-se el mapeig, les fitxes i la plataforma web futura descrits anteriorment, tant gràficament com a nivell de continguts. Els resultats del projecte pilot poden ser consultats al següent enllaç: Ruta ecosaberes Serra d’Espadà
Teulada_ Construcció tradicional