DE LA CAMBRA FOSCA A LA IMATGE DIGITAL
(I)
La cambra fosca
Bàsicament hom pot considerar a la cambra fosca com un instrument òptic primitiu que està compost per una caixa que en un dels costats hi té un forat, que cap al segle XIX es va substituir per un objectiu. Una cambra fosca permet que la llum, sense cap més eina, projecti sobre un paper la imatge en qüestió, amb tots els valors dels clarobscurs i els matisos del colors. El primers coneixements de la cambra fosca són del segle V aC. en texts xinesos i, més endavant, en parla Aristòtil (384-322), si bé qui la va descriure i conèixer millor fou Abu Ali al-Hasan, més conegut com Alhazen, cap al segle X, a Bagdad. Ell va escriure el primer llibre Tractat d’òptica. Dins l’Edat Mitjana, fou Roger Bacon1 qui prosseguí amb els estudis d’en Alhazen, si bé no hi va aprofundir pas massa. Cap el segle XV s’emprà com element auxiliar per al dibuix i/o la pintura, i en el XVI ja hi havia cambres portàtils amb un objectiu més gros i amb lents, el que donava millor definició i lluminositat. Artistes dels segles XVI i XVII, com Johannes Vermeer, empraren cambres fosques per ajudar-se en la realització de pintures i esbossos. La cambra fosca ajudà poderosament al desenvolupament del telescopi, i encara més particularment al de la cambra fotogràfica, doncs quan hi hagué material fotosensible, es pogué emprar-la com a cambra fotogràfica estenopeica2. Els procediments s’anaren perfeccionant fins que aparegueren les figures de Niepce i Daguerre. Niepce i Daguerre varen signar el 1829 un contracte de societat en la que Daguerre li reconeixia a Niepce la seva superioritat en determinats processos per la fixació de la imatge que s’obtenia amb la cambra fosca. A la mort de Niepce, al 18333, Daguerre prosseguí amb les seves experiències, aconseguint determinats resultats, i al 1835, degut a problemes econòmics del fill de Niepce, modificaren el contracte, de manera que Daguerre passà a posar el seu nom per davant del de Niepce. Pocs anys després, un altre modificació del contracte feu que hi desaparegués el nom de Niepce, i Daguerre4 patentà el seu Daguerrotipe, un gran avenç, però que tenia l’inconvenient de només poder obtenir una única copia de cada escena. Més endavant i amb diversos competidors perfeccionaren l’invent que acabà esdevenint un rudiment de la posterior fotografia.
1
(1214-1294). Filòsof, científic i teòleg anglés, pertanyent a l’ordre franciscana. Es conegut tant o més com a “Doctor Mirabilis” que pel seu propi nom. 2 Sense objectiu, amb només un forat i no massa gros. 3 (1765-1833). Va fer les primeres proves -amb èxit- de fixar les imàges obtingudes per mitjà d’una cambra fosca. 4 (1787-1851). Va millorar els procediments d’en Niepce. Primer deguerrotip (Paris) al 1839. Més a http://es.wikipedia.org/wiki/Louis_Daguerre
1
Més o menys contemporanis de Daguerre i Niepce hi hagueren altres precursors de la fotografia, com es el cas de William Fox Talbot5, que al 1835 emprava el procediment del calotip, amb negatiu i copia positiva, força més pràctic i econòmic que no pas el daguerrotip. Fou patentat a Anglaterra al 1841 i s’emprà fins el 1860, en que començà el temps del paper a l’albúmina i col·lodió humit. Un segon pas important en el món de la fotografia.
Canaletto: Basílica dels sants Giovanni e Paolo, a Venècia, fetes amb l’ajut d’una cambra fosca.
Camil Busquets i Vilananova Barcelona, desembre de 2013
5
(1800-1877).
2