Bar Grau (Cerdanyola del Vallès) - 75 anys d'història

Bar

Grau

i r a s r e v i n A 75è 1947 2022

Cerdanyola del Valles Juliol 2022

t a z t i n a g r o Han

Miquel Grau, Albert Grau, Jaume Grau, Josep Grau, Ramon Sauló, Jordi Mascarell, Agustí Hernández, Joan Sánchez, Comissió de Festes Sant Martí

t a r o b a l · l Han co

Ajuntament de Cerdanyola, Associació de Veins de Sant Ramon, Castellers de Cerdanyola, Club Penya d’Escacs, Colla Geganters de Cerdanyola, La Grossa de Catalunya, Coral Collserola, Diables de Cerdanyola, Agrupació Sardanista, Manel Navarro, Joan Vera, Jordi Riera, Ramon Capella, Salva Maldonado, Francesc Vilaró, Manel Guillamón, Elena Edo, Gemma Montcada, Anna Rifà, Montse Gabarra, Magda Gómez, Teresa Montoliu, Pepe Urbano, Autoservei Padró-Solanet, Xavi Pérez, Trias Batlle, Cerveses Damm, Lluís Rosquellas, Congelats Disalvi, Congelats Inserte, La Crossandra, Dispronet, Anxoves “El Xillu”, Carns Bonet, Floristeria Casamitjana, Instal·lacions i Reformes Fco Pérez S.L., Familia Grau: Montserrat Grau, Mercè Vinyeta, Maria Núria Pérez, Cesca Casamitjana, Núria Subirá, , Sergi Grau, Ignasi Grau, Oriol Grau, Helena Grau, Joan Grau, Lluís Grau, Martí Grau, Alfons Portillo, Ariadna Portí, Eloi Aragonès.

s t n e m ï a r g A

Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola GREC, Juan Antonio Hidalgo,Pere Albiñana, Xavier Riba.

nguany fa setanta-cinc anys que una família de Cerdanyola va fundar el bar més conegut de la nostra ciutat. Parlem, és clar, del Bar Grau que des d’aquell 1947 fins avui s’ha anat convertint en molt més que un bar.

Al Bar Grau s’hi pot beure i menjar -molt bé!-, però també ha estat un lloc de trobada de moltíssims cerdanyolencs. De manera que la majoria de clients, abans de seure, podien passar per totes les taules a fer-la petar amb un o altre i, encara, amb el Grau de la generació que toqués. I fins avui. I esperem que per molt de temps.

Aquest tarannà hospitalari ha fet que al Grau la gent s’hi trobés bé, que no fes el cafè o l’entrepà i sortís corrent, sinó que s’hi assegués i participés en la vida que hi bullia. Per això hi han nascut tantes entitats, per això s’hi fan tantes activitats socioculturals, per això ha estat i és un lloc de trobada de molta gent inquieta de Cerdanyola. I com més gent inquieta, més iniciatives.

I no cal ser de Cerdanyola de tota la vida. Els Grau us faran sentir ben acollits des del primer moment i, si hi ha temps, encara sabran trobar-vos coneixences compartides que us acabaran de seduir.

El Grau té solera i caliu, però no perquè sigui el mateix establiment de fa setantacinc anys. Molt poques coses a la ciutat del 2022 són com eren al poble de 1947.

En alguns aspectes per bé i en d’altres no tant.

Però el Bar Grau ha sabut evolucionar preservant els aspectes més positius del poble: la proximitat, la bonhomia, l’hospitalitat i el bon humor, però també la cultura i la identitat locals.

N’és bona mostra aquest recull d’imatges que ara teniu a les mans. És un obsequi que no té preu, especialment perquè tots puguem mostrar als més joves com era aquella Cerdanyola. De la mateixa manera que, esperem que sigui així, d’aquí a 75 anys més, un Grau pugui mostrar als seus clients com era la Cerdanyola del segle XXI.

Credits Editorials

Edita: Bar Grau Textos: Joan Sánchez Braut Disseny: Ramon Sauló Disseny marxandatge: Jordi Mascarell 20 BAR GRAUEscaneig fotogràfic: Agustí Hernández Imprès el juliol del 2022 a Impressions.cat

75è ANIVERSARI 3

Grau 4 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 5

ls Grau, els Grau del Bar Grau, venen de nissaga pagesa, com la majoria de famílies de Cerdanyola.

Són del poble de tota la vida, com se sol dir. Però els de tota la vida també provenen d’algun lloc. En el cas dels Grau, d’un mas de Vallvidrera. L’hereu se’n devia fer càrrec i un fadristern va marxar a la recerca de millors oportunitats.

A la primera meitat del segle XIX trobem en Jaume Grau Viver com a masover de la masia de Cordelles.

El 1872, el seu fill, en Joan Grau Berenguer, va comprar els terrenys i va construir la casa que actualment ocupa el bar. La família tenia vinyes i camps de conreu i van poder fer una casa de tres cossos al carrer de Sant Ramon, quan la majoria en té només un, fet que encara es pot comprovar avui. Contribuïren així a la creació del primer eix urbà de la nostra ciutat, que fins aleshores tenia la població dispersa en masos.

I encara mantenien vinculació amb Cordelles, ja que el fill d’aquell Joan Grau Berenguer era conegut com en Jaumet de Cordelles. En Jaumet i el seu fill Joan van col·laborar, com tants altres veïns, en la construcció de l’església de Sant Martí, als anys 20 del segle passat. Portaven sorra amb carro quan acabaven les feines del camp. En Jaumet va ser un dels fundadors de la Cooperativa La Constància, a l’edifici on ara hi ha Can Solanet, i va arribar a ser-ne president.

6 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 7

Aquest Jaumet no era sinó en Jaume Grau i Altayó, home inquiet que va presentar-se a les eleccions municipals per Esquerra Republicana, tot i no militar-hi, i va ser regidor de 1931 a 1934 del primer govern democràtic de Cerdanyola, que encapçalava en Jaume Mimó i Llobet. I després el va succeir com a alcalde, arran de les eleccions de gener de 1934. Va durar poc, però.

A l’octubre, les dretes guanyaven les eleccions a Espanya i, el 6 d’octubre, el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català. El dia 15 l’Ajuntament era destituït i a l’alcalde Grau van recloure’l al vaixell-presó Uruguai, atracat al port de Barcelona.

S’hi va estar tres mesos.

Al febrer de 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions espanyoles i va reinstaurar els ajuntaments suspesos l’any anterior. En Jaume Grau va tornar a ser alcalde. Però va durar poc, ja que el 18 de juliol va esclatar la guerra. A l’octubre, finalment es va constituir el Consell Municipal, que encapçalaria en Josep Soler.

Acabada la guerra, passa per la presó a Sabadell i a Barcelona -gairebé un any- fins que l’alliberen. Evidentment, ha d’abandonar per força la política.

Tant ell com el seu fill, en Joan Grau Sauló, feien de recaders amb carro entre Cerdanyola i Barcelona. I els diumenges, de taxi amb tartana portant gent de Barcelona des de l’estació de tren fins al sanatori de la Flor de Maig, on anaven a visitar els seus familiars ingressats. I portaven bultos dels estiuejants des de l’estació fins a les seves torres.

Pare i fill van ser els fundadors del Bar Grau, l’any 1947, amb la inestimable presència de la Josefa Sobrino, segona esposa de Jaume Grau i 8 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 9

reina de la cuina, que ho manegava tot i que va contribuir decisivament a endreçar i fer créixer el negoci, amb el suport de la filla d’ambdós, la Montse Grau Sobrino, que hi va ser fins que es va casar.

En Joan Grau Sauló es va casar amb la Filomena Garsaball, que fins aleshores havia treballat en un altre negoci emblemàtic de la ciutat, la Gestora. Un dels socis, en Manuel Enjuanes, els va fer de padrí de casament. Ja al Bar, va aprendre de la Josefa, i tots plegats van consolidar definitivament el negoci.

Van tenir tres fills, en Jaume, en Josep i en Miquel, que es van criar darrera del taulell i de ben petits ja hi ajudaven, perquè el bar era la vida de tots, un espai obert al poble per on passava tothom i que ja s’havia convertit en molt més que un simple bar. A la part de dalt, només s’hi dormia.

Tots tres fills hi van treballar, fins i tot quan els dos grans ja havien trobat feina a fora i en acabar la jornada se n’anaven darrera de la barra.

En Miquel, el petit, seria qui continuaria al capdavant del negoci, per exprés desig del pare, tot i que un seguit de coincidències en van fer perillar la continuïtat. Va ser l’any 1979, amb la mort de Joan Grau.

En Miquel es trobava fent el servei militar i en Josep i en Jaume tenien les seves feines fora. I la mare sola no podia encarregar-se’n. Es va convocar una reunió familiar d’urgència i es va considerar la possibilitat de tancar, com a mínim fins que en Miquel tornés del servei. Finalment no va caldre, ja que en Josep va decidir deixar la feina a l’empresa on treballava per ferse’n càrrec.

En Miquel es va casar amb la Maria Núria Pérez i tots dos regenten el bar incansablement, amb l’ajut dels seus fills, l’Albert i l’Helena.

L’Albert, el primer de la nissaga format com a cuiner, és qui segueix la tradició familiar.

10 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 11

El Bar

Grau 12 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 13

a Cerdanyola urbana es forma la segona meitat del segle XIX, al llarg del camí que portava a Sant Cugat, el que seria el carrer de Sant Ramon.

Les famílies pageses, que durant segles havien viscut disperses en masos, s’instal·laven en aquest primer carrer del que seria la Cerdanyola de Dalt. Com van fer en Joan Grau Berenguer i la seva família.

La Cerdanyola de Baix ja s’anava fent a partir de l’arribada del ferrocarril, amb la construcció de les cases dels estiuejants.

No va ser fins a la segona dècada del segle XX que les dues Cerdanyoles es troben, amb la construcció de la nova església de Sant Martí i l’edifici de l’Ajuntament. La idea era que 14 BAR GRAU

els dos edificis més emblemàtics coincidissin ben bé al mig del poble.

Fins aleshores, l’església era la del cementiri, i l’Ajuntament es trobava al carrer de Sant Ramon, un pèl més amunt del Bar Grau.

Acabada la guerra, a Cerdanyola hi havia pocs bars: Cal Ramonet, el Bar la Vinya i el Bar Salla, però tots a tocar de l’estació. I a Montflorit tenien el Bar Rosa. Al carrer Sant Ramon hi havia la Cooperativa, però només obria els dijous al vespre i els caps de setmana per al ball.

On anaven els pagesos de la part alta del carrer de Sant Ramon els

dies que plovia i no podien treballar? A cal Grau. La casa més espaiosa del carrer i amb una família que els acollia sempre per fer la partida, amb el porró i els cafès.

Això va portar en Jaume Grau i el seu fill Joan, el 1947, a muntar-hi un bar.

De primer només obrien els caps de setmana i servien begudes i prou.

Dos anys després ja obrien tots els dies. I, més endavant, amb l’obertura de les primeres fàbriques, van començar a fer dinars, amb menús de tres plats a 25 pessetes.

Com a anècdota, els preus els pactaven amb en Joan de Cal Salla.

Al principi, els dies d’entre setmana eren fluixos, tret de quan plovia, que se’ls omplia de pagesos per fer la partida. Però els caps de setmana eren tot un èxit i per a molta gent era obligat anar-hi a fer el vermut i menjar els calamars a la romana que feia la Josefa Sobrino. Cerdanyolencs, estiuejants i fins i tot gent que venia de fora expressament per menjar una ració de calamars i endur-se’n a casa dues racions més. I també tenia renom el plat que feia amb les ales i les potes dels calamars, la Cassoleta amb una salsa que feia exhaurir les reserves de pa.

75è ANIVERSARI 15

Igualment triomfaven els seitons amb vinagre, fets en dues olles de deu quilos i que desapareixien ràpidament; com les escopinyes de llauna, més grans que les d’ara, i el cap i pota. Tot ben amanit amb vermut, més que no pas cervesa.

El Bar Grau és bar, però el menjar sempre ha estat protagonista doncs. Com després ho serien els bikinis fets amb pa de pagès, les torrades variades o les patates braves, sense oblidar mai els menús de menjar casolà. O com darrerament, en què s’han posat molts esforços a fer el Bar Restaurant Grau, amb una cuina moderna i de molta qualitat. Però hi ha consens a dir que, malgrat tot, el Bar Grau sempre serà el Bar Grau.

Malgrat les reformes que s’hi ha anat fent al llarg d’aquests setantacinc anys, sempre ha mantingut el caliu de bar de poble. Des del primer taulell, que es va allargar als anys 70 i es van incorporar uns altaveus, per on els tres germans feien escoltar música “moderna” els clients que feien la partida, i a sobre 16 BAR GRAU

els posaven llums atenuades... O quan el 1982 es va instal·lar la barra quadrada al centre del local amb les voltes, o la darrera reforma, amb la barra a mà esquerra i l’espai de taules a la dreta. Al fons, com gairebé sempre, l’espai de la partida.

I és que el Bar Grau sempre serà el Bar Grau.

75è ANIVERSARI 17

Gresol

d'entitats 18 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 19

om tots els bars al llarg de la història, el Grau ha estat un lloc de trobada. Era el lloc on la gent s’assabentava de les notícies del poble o dels resultats del Club d’Hoquei i les convocatòries d’assaig de la Coral Els Novells. En Joan Grau les escrivia al mirall de darrere el taulell amb pinzell. I en català, cosa que no agradava gaire a la parella de la Guàrdia Civil que hi anava a fer el carajillo i sempre es repetia el ritual: l’hi feien esborrar, en Joan Grau ho esborrava tot amb posat de disculpin disculpin i, 20 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 21

quan marxaven, ho tornava a escriure. En català.

Bé, dèiem que allà on la gent es troba, es lliguen afinitats i es decideix fer coses. I al Bar Grau se n’han fet un munt al llarg d’aquests setantacinc anys, impulsades per les entitats que s’hi reunien i sempre amb la col·laboració de les successives generacions de la família, com l’excursió que s’organitzava cada any per anar al Mercat del Ram de Vic.

Una de les primeres entitats que hi va tenir seu va ser la Penya Ciclista Victòria, que el 1948 es va traslladar des de la Cooperativa, i va estar-s’hi fins el 1951.

Posteriorment, el 1952 un grup d’aficionats, amb els senyors Sendra i Casas al capdavant, va fundar la Penya d’Escacs, que encara segueix activa i té la seva pròpia Escola d’Escacs i un local exclusiu cedit pel mateix Bar Grau.

En els seus setanta anys de vida, la Penya ha organitzat tornejos, campionats socials, sessions de partides simultànies... En una d’aquestes, la de l’any 1962, hi va participar el gran mestre internacional Arturo Pomar, que es va enfrontar a una trentena de socis de la Penya. Pomar hi tornaria el 1970.

El 1964 van muntar un torneig entre un equip de mariners de la V Flota de l’armada dels Estats Units que va ser tot un esdeveniment. Els mariners provenien del vaixell insígnia 22 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 23

Cambria i del portaavions Roosevelt, ancorats al Port de Barcelona.

El 1956 naixia la Societat Coral Els Novells i s’adaptava la pallissa de la casa amb bancs de fusta, un escriptori, un piano i una estufa.

Des d’aleshores i fins el 1987, amb més o menys intensitat, van mantenir activitats com el cant de caramelles per Pasqua, excursions, i trobades de corals com la dels Cors de Clavé a la Plaça de Catalunya de Barcelona. Al Bar Grau encara es pot veure l’estendard dels Novells en una vitrina.

El Grau també va acollir la Societat Colombòfila -de criadors de coloms-, fundada el 1968, i la Penya de la Loteria, fundada pel senyor Andrés Rivero, que durant anys va jugar el mateix número, el 24280. Sense sort.

Una altra de les entitats que va néixer al Bar Grau i s’hi va fer forta va ser la Comissió de Festes Sant Martí. El 1977 i amb moltes ganes de fer poble, un grup de joves es trobava ja no al bar, sinó dins del menjador familiar, per organitzar la primera festa de Tardor de Sant Martí. L’any següent van recuperar la del Roser de Maig, que van organitzar durant dos anys. Des d’aleshores, la Comissió es va centrar en la Festa de Tardor de Sant Martí, i fins avui, any rere any, i amb el Bar Grau com a centre logístic essencial. Als 90 La Comi es 24 BAR GRAU

va atrevir a rodar un simulacre de la sèrie més exitosa de TV3, La Granja, amb personatges del poble i amb la participació de Xavier Serrat, el protagonista de la sèrie.

El futbol i el Barça sempre han estat presents al Grau. Tant, que el 1986 s’hi trasllada la Penya Barcelonista provinent del bar Taxman del passeig de Cordelles. Des d’aleshores ha estat el lloc per veure els partits i la veritable Font de Canaletes on celebrar les victòries fins a altes hores de la matinada.

Durant un temps, el bar va tenir el seu propi equip de futbol sala i també va acollir Els Diables

de Cerdanyola i les reunions de l’Associació de Veïns Sant Ramon.

Esment a part mereix l’activitat política, ja que durant els anys de la Transició va ser la seu de fet de moltes organitzacions polítiques que hi quedaven per reunir-se, per fer les encartellades, sopars tertúlia, presentacions polítiques... Parlem del GEPIC, l’Entesa, el PSC, el PSUC, o el Pacte democràtic per Catalunya -embrió del que seria CDC, i que va portar en Joan Grau de número 7.

El Bar Grau va ser, ben bé, l’inici del canvi polític a Cerdanyola.

Després, unes organitzacions van desaparèixer i d’altres van aconseguir local propi. Amb tot, el Grau sempre ha continuat acollint tertúlies, actes i presentacions polítiques.

Finalment, les entitats també van començar a establir-se en locals municipals, com l’Ateneu o d’altres, però això no va treure que continuessin sorgint-ne de noves, com els Arriers i Arrieres de Sant Antoni Abat, que fa dues dècades que organitza uns espectaculars Tres Tombs, amb el bar com a parada obligada per fer un mos de coca i un glop de vi bo.

Tota aquesta activitat va convertir el Grau en un centre neuràlgic de Cerdanyola.

La clientela

del bar

26 BAR GRAU

75è ANIVERSARI 27

l Bar Grau sempre ha estat obert a tothom, no només per la vocació de negoci, sinó perquè d’aquesta família tothom en destaca el tarannà hospitalari. De fet, molts clients entraven fins a la cuina, quan la família dinava i s’asseien amb ells a fer-la petar.

Tant n’eren, d’hospitalaris, tots els homes Grau, que també es reconeix que han estat les dones de la família les que han ajudat a posar seny al llarg de totes aquestes dècades.

I, paradoxalment, en aquell primer Bar Grau, de dones poques.

Fins i tot en els caps de setmana a l’hora del vermut, la major part dels clients eren homes. Va caldre que tota la societat evolucionés, i l’arribada de la democràcia i la lluita per la igualtat hi devien ajudar, per equilibrar la balança.

Així doncs, en un principi, els millors clients eren els pagesos i alguns estiuejants. Després van arri28 BAR GRAU

bar els treballadors de les noves fàbriques i els residents dels nous barris de Cerdanyola.

En aquest sentit, al Bar Grau mai no han fet distincions i entre els clients fixos hi havia els nous veïns dels pisos de la Teidesa -la Bonasort-, provinents molts d’ells de Taverno, Almeria. De fet, el bar va ser un element d’integració important per a algunes d’aquestes famílies, que es van fer molt ràpidament al poble.

El beure i el menjar, i el fet de ser un lloc de trobada, atreia moltíssima gent al Grau. Però el que era sa75è ANIVERSARI 29

grat per a molts cerdanyolencs de tots les èpoques era la possibilitat de fer la partida. Les cartes i el dominó havien arribat a omplir quinze taules. I, tot i que no consta que ningú s’hi jugués la vinya, si que es recorda aquell jugador que es va aixecar de la cadira irat i va prometre solemne que “mai més tornaré a jugar amb vosaltres”. Aquella mateixa nit es moria d’una embòlia.

I, tot i que pel Grau van passar-hi molts famosos, el que es recorda amb més estimació és el ninotaire del TBO Josep Coll, que va viure a Cerdanyola entre el 1959 i el 1963.

Encara podeu veure al bar els dibuixos que els va dedicar, com el del partit de futbol de Festa Major entre Panxuts i Secallons.

Un punt d’inflexió van ser els anys 70, amb l’arribada dels estudiants universitaris que durant el curs colonitzaven Cerdanyola i, ves per on, anaven a parar sempre al Bar Grau.

Gent de les Illes, valencians, lleidatans, gironins... van aportar aires nous, que es van afegir als que ben seguit portaria la mort del dictador 30 BAR GRAU

i l’arribada de la transició: els aires de la política, que havien estat vetats als espais públics.

Ja no era tant el bar de poble que havia estat. Sense perdre l’essència, el Bar Grau entrava de ple en la modernitat. Com en teoria ho feien la ciutat i el país.

Tot plegat va atraure, i ho continua fent, molts clients que ho són pel beure i pel menjar, i per la companyia, però també perquè el bar ha estat i és un lloc de trobada per a tota mena d’activitats culturals, polítiques, socials, esportives... Ja n’hem parlat.

Però abans, un recordatori i l’agraïment de la família a tots els clients d’aquests 75 anys, per la confiança i l’escalf que sempre els han transmès. No es poden llistar tots, però no hi ha dubte que ells també han ajudat a fer el Bar Grau, i que ells també són Bar Grau.

31 75è ANIVERSARI 31

Els qui hi han 32 BAR GRAU

treballat

FESTA TARDOR 23 33 75èDE ANIVERSARI

l llarg d’aquestes pàgines hem donat protagonisme a la família Grau, com a impulsora del negoci durant aquests 75 anys.

Però el Grau tampoc no hauria estat el que és sense el concurs dels seus treballadors. Anar al Grau era com anar a la segona casa, i fer-la petar amb el personal era com xerrar amb els amics.

34 BAR GRAU

Han estat moltes les persones que hi han treballat, com a fixos i com a reforç, per les festes majors, per exemple. Si ho demaneu als Grau, en destaquen dos: la Consolación Santiago i l’Antonio Ballesta, un dels primers cambrers fixos i que era del Madrid. Ara tenen deu persones treballant-hi, amb en Víctor García, la Norma González i el David García com a referents.

Tots els que en un moment o altre hi han passat, sempre entren a saludar. Ara és la família qui els dona les gràcies i els saluda.

75è ANIVERSARI 35

1947 2022

Bar LLuÏMENT DIABLES DE Grau i r a s r YOLA

DIVENDRES 22 JULIOL A les 21,00h.

AMB ELS

CERDAN Havaneres PESCADORS DE L'ESCALA A les 22,00h.

AMB ELS

...i cremat de rom

DISSABTE 23 JULIOL A les 21,00h.

CASTELLERS CERDANYOLA Oh REVIVAL! A les 22,00h.

CREEDENCE CLEARWATER

REVIVAL TRIBUTE A les 00,00h.

NIT DE BALLARUCA

DJ EROS

e v i n 75è A

Dies 22, 23, 24 de JULIOL Al carrer DE Sant RAMON

DIUMENGE 24 JULIOL A PARTIR DE les 11,00h.

SIMULTÀNIES D'ESCACS SARDANES CORAL

COLLSEROLA COLLA

GEGANTERA DE CERDANYOLA

DIXIELAND VERMUT POP ULA R A LA FONT DEL MARTINET XA RAN GA

A les 13,30h.

de Cerdanyola / Penya d'escacs De Cerdanyola / COLLA GEGANTERA DE CERDANYOLA / CORAL COLLSEROLA / Castellers de Cerdanyola / Agrupació Sardanista / Comissió de Festes Sant Martí / Ajuntament de Cerdanyola Hi Col.laboren Diables