52 anys fotografiant ESCURSELLCerdanyola
52 anys fotografiant ESCURSELLCerdanyola
Imprès a Arts Gràfiques Mur (Carrer Torrent, 19www.imprentamur.comCerdanyola)
Amb el suport de:
4
“Escursell, 52 anys fotografiant Cerdanyola” Primera edició: Octubre de 2022 Fotografies i material gràfic pertanyent als arxius Escursell, AFOCER, GREC i Família Sastre González-Felip
Coordinació: J.A. Hidalgo i Tito Vera Assessorament lingüístic: Joan Sánchez Braut
5
“Una imatge val més que mil paraules” 6 La relació entre AFOCER, GREC i Arxiu Escursell 8 Un reportatge del 2000 i una exposició del 2002 14 Una família de Ripollet que deixa petjada a Cerdanyola 15 Els germans Escursell. 50 anys fotografiant Cerdanyola 17 Les portades del TOT 36 Més fotografies històriques (Arxiu Escursell - AFOCER) 44
L’Exposició retrospectiva del 2002 56 La ciutat 58 El Castell 54 Casal Parroquial 66 El Col·legi Montserrat 76 La Riuada del 62 78 La Nevada del 62 90 Actes oficials i polítics 98 Actes populars i religiosos 112 Teatre 138 Esports
Índex141
Del que signifiquen les imatges per conèixer el nostre passat en sap molt en Gabriel Escursell, un fotògraf molt estimat a Cerdanyola ja que són moltes les famílies a qui ha acompanyat en els moments més feliços, i en alguns casos també els més tristos, de la seva vida: batejos, comunions, casaments... però també funerals o successos tràgics.
Qualsevol instantània es converteix amb el temps en fotografia històrica. A Cerdanyola, si sabem del nostre passat és, en bona part, gràcies a les imatges que ens aporten dades i informacions que van més enllà del personal o familiar per convertir-se en part de la memòria col·lectiva.
conegudes perquè no hi havia un fotògraf en aquell moment.
Una imatge val més que mil paraules!
La fotografia és una activitat artística molt rellevant que s’ocupa de diferents qüestions, com ara el paisatge, la vida quotidiana, la vida en diferents espais... La varietat és il·limitada i fa que aquesta activitat es torni summament destacada perquè ens permet observar situacions que quedarien perdudes o no serien
6
Això és especialment rellevant amb les imatges històriques que serveixen perquè els historiadors i especialistes puguin reconstruir un moment específic en la història o en la vida quotidiana del passat. Les fotografies ens mostren com es vivia, com es vestien, com duien a terme les seves tasques les diferents persones de la societat de manera molt més fidel i realista que qualsevol pintura o obra d’art.
Potser la dita és una mica exagerada, però s’apropa molt a la realitat. Les fotografies són un dels materials més importants perquè puguem rememorar i mostrar el nostre passat tant com a societat com en l’àmbit particular.
Moltes de les fotografies que Gabriel Escursell va fer a Cerdanyola al llarg de la seva vida les va donar a l’Ajuntament per a la seva conservació com a material històric. Perquè les imatges tenen un valor històric innegable. Cada instantània és un document que ens ajuda a il·lustrar una part de la memòria col·lectiva. Una fotografia captura la realitat del moment, i aquesta imatge podrà ajudar els futurs historiadors a entendre millor la nostra societat.
El material donat per Gabriel Escursell a l’Ajuntament formarà part del futur arxiu històric de la Ciutat que s’ubicarà al Museu de ca n’Ortadó i on s’espera posar a disposició de tota la ciutadania els arxius cedits per entitats i/o particulars del municipi.
Carlos Cordón Núñez Alcalde de Cerdanyola del Vallès
És important recuperar els fitxers fotogràfics, però sobretot és important la seva conservació. No és el mateix la recuperació física de la instantània que la recuperació digital d’una imatge; són crucials totes dues, això però convé no oblidar que cal la conservació material de la còpia original.
Els Escursell, en Francesc a Ripollet i en Gabriel a Cerdanyola, van ser els fotògrafs del poble. Són molt els moments de la vida de Cerdanyola que no podríem recordar amb tanta precisió si no fos perquè la càmera del Gabriel hi era. D’aquests moments n’hi va haver dos que van ser especialment destacats, la riuada de 1962, amb tot el drama que va suposar per al nostre municipi i els pobles veïns, i la nevada d’aquest mateix any que, per l’espectacular i poc habitual, va portar molta felicitat - també alguna dificultat - als habitants de Cerdanyola, especialment als més petits.
7
8
AFOCER, GREC i l’Arxiu Fotogràfic
AFOCER –Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet– és una associació cultural fundada al 1969 a Cerdanyola del Vallès, dedicada a l’ensenyament, conservació, promoció i difusió de la fotografia.
Com és lògic, l’entitat i Gabriel Escursell sempre han mantingut una estreta relació. Era inevitable que, qui durant dècades va ser un dels principals fotògrafs de Cerdanyola i Ripollet mantingués una constant relació amb una entitat com aquesta. Quan, coincidint amb la seva jubilació i complint el que portava ja molt de temps manifestant a la premsa local, Escursell va cedir tot el seu arxiu fotogràfic a l’Ajuntament,
Durant aquesta trajectòria de més de 50 anys, ha desenvolupat un paper especialment intens. A més d’organitzar cursos de fotografia, exposicions, sortides i diversos concursos (alguns d’ells, de projecció internacional), també col·labora de forma habitual amb altres entitats i amb els Ajuntaments de les dues poblacions. Participa regularment a totes les festes populars d’ambdós municipis, i forma part de les comissions de festes i activitats culturals: Festa del Roser de Maig, Festes de la Tardor, Festa Majors de Ripollet, Carnestoltes…
Escursell
9
Quan des del GREC (Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola) ens van comentar que disposaven de diversos materials relacionats amb Gabriel Escursell entre la documentació que porten temps recuperant per dipositar-la al futur Arxiu Històric de Cerdanyola els responsables de les dues entitats vam pensar que podria ser molt interessant combinar les dues fonts d’informació per fer un homenatge a una de les figures que més ha fet tant per la fotografia com per la preservació de la memòria històrica de la ciutat. El fruit d’aquest esforç conjunt és aquest petit llibre, que també podeu consultar i descarregar online (www.cerdanyola.net). Esperem que us agradi.
A la pàgina anterior i sobre aquestes línies, inauguració de l’exposició retrospectiva sobre Escursell, que AFOCER i els Amics de les Antiguitats van organitzar a l’any 2002
AFOCER va procedir a digitalitzar-lo per assegurar-ne la conservació i facilitar l’accés a aquest material a tothom interessat en poder-lo utilitzar.
10 AFOCER i Escursell, una llarga i fructífera relació
Durant dècades, Gabriel Escursell va ser un dels socis més actius d’AFOCER, entitat de la qual va formar part des de ben aviat. En aquestes dues pàgines (i a les dues següents) el podem veure en dos actes que es van fer als anys 2003 i 2004. El primer és un dels sopars de germanor que els socis feien de forma regular. El segon és un acte d’homenatge a tota la seva trajectòria.
11
12
13
Reproducció de les pàgines amb el reportatge dedicat als germans Escursell
Un reportatge del 2000 i una exposició de l’any 2002
14 Durant l’any 2000, el “Diari de Cerdanyola” va publicar tot un seguit de reportatges sobre alguns dels fotògrafs més importants que, fins aquell moment, havien treballat a Cerdanyola. Evidentment, un d’aquests reportatges es va dedicar a la figura de Gabriel Escursell, que ja en aquell moment començava a pensar en la seva jubilació. El text que es reprodueix a les pàgines següents és la reproducció íntegra d’aquell reportatge. Dos anys més tard, a l’Ateneu es va fer una exposició retrospectiva sobre la seva obra. Les imatges que tanquen el llibre són gairebé totes les que es van exposar aquell dia.
15
La sala d’exposicions de l’Ateneu, el dia que es va inaugurar l’exposició retrospectiva
Així, aquell mateix any, va ser finalista als Premis Cerdanyolenc de l’Any i va rebre un dels Premis Sant Martí, que atorgaven conjuntament els mitjans de comunicació locals, en reconeixement a tota la seva trajectòria.
Al 2003, Escursell va materialitzar la donació de tot el seu arxiu a la ciutat, en un acte presidit per l’Alcalde Antoni Morral. L’any 2005 els Arriers de Cerdanyola van crear el “Premi Fotogràfic Gabriel Escursell”, per reconèixer les millors fotografies captades, cada any, durant la Passada dels Tres Tombs. Al 2008, va rebre la Medalla d’Honor de Cerdanyola.
Va ser també, durant molts anys, un dels principals impulsors de diverses entitats de comerciants de la ciutat.
Al mes de desembre de 2002, l’Ateneu de Cerdanyola va acollir una exposició retrospectiva dedicada a la tasca dels germans Escursell. Durant els seus parlaments, Gabriel Escursell - ell va ser qui va tenir una relació més intensa amb Cerdanyola- va anunciar la seva intenció de donar el seu arxiu a la ciutat i l’aleshores president d’AFOCER, Jaume Badia, va reivindicar la necessitat d’aconseguir que el llegat dels fotògrafs locals passés a conservarse com a part del patrimoni històric de la ciutat. Aquella exposició va ser el primer dels reconeixements públics que la ciutat li va retre coincidint amb la seva jubilació.
Una família de Ripollet que va deixar una profunda petjada a Cerdanyola
Text íntegre del reportatge sobre els germans Escursell publicat al “Diari de Cerdanyola”, coincidint amb el 50è aniversari de la seva activitat professional.
Els germans Escursell, 50 anys fotografiant Cerdanyola
Presentar Gabriel Escursell és, de fet, totalment innecessari. La major part de les famílies de la ciutat tenen, en els seus àlbums familiars, un bon grapat d’imatges captades per ell o pel seu germà Francesc (que, malauradament, va morir ta uns anys). I també seria difícil trobar algú que, en alguna ocasió, no hagi anat a algunes de les botigues dels Escursell a comprar rodets o a fer revelar les fotografies de les vacances. Més que un fotògraf, “el Sr. Escursell” és a la nostra ciutat, des de fa temps, tota una institució. Cosa, per altra banda, totalment lògica, si considerem que fa ja cinc dècades que va començar a fotografiar pràcticament tot el que es bellugava a Cerdanyola. Sens dubte, doncs, tot un rècord que el converteix en el fotògraf que durant més temps ha estat en actiu a Cerdanyola.
La història de l’Estudi Fotogràfic Escursell comença a finals de la dècada dels quaranta, quan Francesc Escursell i el seu germà Gabriel (nats, respectivament, el 1934 i el 1936 a Ripollet, fills d’una de les famílies «històriques» de la població) van entrar com a aprenents a l’estudi fotogràfic Monistrol, de Sabadell. Eren els primers membres de la família que s’interessaven per aquesta activitat. Primer ho va fer Francesc i després es va incorporar Gabriel. L’aprenentatge, segons recorda Gabriel
Dos germans de Ripollet
17
“Els dos germans Escursell van començar la seva carrera com a aprenents a l’històric estudi fotogràfic Monistrol de Sabadell”
Publicat original al “Diari de Cerdanyola”, novembre 2000
18
Francesc Escursell, “el fotògraf de Ripollet”
19
Gabriel Escursell, “el fotògraf de Cerdanyola”
20
21
El pare dels Escursell tenia un bon treball com a encarregat a la Uralita, i els beneficis que els dos germans obtenien amb les seves fotografies es van dedicar, durant un temps, a comprar cada cop millors equips fotogràfics que, en un primer moment, es van instal·lar a la masia familiar de Ripollet. El negoci dels Escursell començava així a rutllar sota l’estricte
Gabriel i Francesc Escursell (Foto cedida per G. Escursell)
22
Escursell, va ser dur, “era una família molt recta, i ens exigien molt. Tant que, alguna vegada, fins i tot el meu germà i jo vam acabar plorant. Però tot el que vaig viure a l’estudi dels Monistrol és quelcom que sempre agrairé profundament a aquella família, perquè em van formar no tan sols com a fotògraf, sinó com a persona».
Van ser precisament els Monistrol els que van regalar a Francesc Escursell la seva primera càmera. Era una primitiva ‘Fotex’, amb la qual van fer els primers reportatges a Ripollet (el primer va ser una boda a «Ca La Cigronaire»). Era l’any 1950, la competència no era gaire abundant, i l’activitat aviat va començar a prosperar.
Segons recorda ara Gabriel Escursell, «a Ripollet aviat ens vam aconseguir un bon nombre de clients. A Cerdanyola, però, era molt difícil fer res,
“Els fotògrafs Escursell van començar a destacar quan van comprar... un flaix!!! gran com una maleta i pel qual van haver de demanar un crèdit bancari”
Anunci publicat a la premsa local a finals del S. XX
control de la mare dels dos incipients fotògrafs, que s’encarregava d’administrar tota l’operació, i de comercialitzar les fotografies. El nombre creixent de clients aviat van justificar la compra de dues càmeres Kodak i -encara més important!- del primer flaix, «un trasto tan gran com una maleta, i molt difícil de transportar, que ens va costar 25.000 ptes. i que vam poder comprar gràcies a un crèdit de La Caixa». Els va proporcionar, per primer cop, la possibilitat de fer fotos en interiors, i de cobrir aixi balls i Festes Majors.
23
«Successors» del fotògraf Cabanas
Aquell flaix va ser el primer “avantatge competitiu” que els va permetre consolidar una posició capdavantera a la comarca. El segon factor que els va ajudar a aconseguir bona part del mercat va ser la malaurada desaparició del fotògraf de Sant Cugat Joan Cabanas, que des de feia uns anys tenia gairebé “monopolitzada” l’activitat fotogràfica a Cerdanyola, població que amb el temps estava destinada a convertir-se en el seu mercat més important.
“fotògraf oficial” de Cerdanyola
Encara que mai va viure a Cerdanyola, Joan Cabanas Alibau (Barcelona, 1907 – Sant Cugat,1952) va ser, tal i com Gabriel Escursell recorda en aquesta entrevista, el primer “fotògraf oficial” de Cerdanyola. Era el gran de dos germans que estaven destinats a deixar una profunda petjada a la vida cultural de Sant Cugat del Vallès.
Aficionat al dibuix i a la literatura, fou també un enginyós mecànic, i va muntar el taller especialitzat “Cicles Cabanas”. Va fundar, també, diverses entitats culturals i socials, com la “Colla de Bastoners” o la colla ciclista “Som i Serem” i es va convertir en el primer fotògraf de Sant Cugat, fotografiant la població i els esdeveniments socials de bona part del segle XX. Acabaria convertint-se en l’autor de l’arxiu fotogràfic més rellevant de la ciutat, que avui es conserva a l’Arxiu Municipal. Tal i com Gabriel Escursell recorda a l’entrevista, va treballar també en altres poblacions. Entre elles, Cerdanyola, on va aconseguir consolidar una sòlida posició de la que semblava impossible moure’l.
Web de la Fundació Cabanas, a Sant Cugat
24
Joan Cabanas, el primer
25
Botigues a Cerdanyola i Ripollet
Al 1952, però, va morir sobtadament. Precisament, després de fer el reportatge d’una boda. La seva desaparició ens va permetre fer, definitivament, el gran salt. A partir d’aquell moment, el negoci no va parar de prosperar.
Segons un reportatge publicat per Jordi Jorba a la revista “Ripollet Al Dia”, els Escursell van arribar a tenir sis botigues. Tres, a Ripollet (las de les Galeries del Mercat Municipal, la del barri del Port Vell, que portava l’avi, i la primera de totes, a la Plaça 11 de setembre, on va començar tot i on hi havia el laboratori fotogràfic). A Cerdanyola, en van obrir dues més (A l’Avinguda Catalunya i al Passeig de Cordelles). Caldria afegir una sisena, temporal, a Tossa de Mar, per aprofitar el negoci dels estiuejants. El negoci de Cerdanyola el gestionava Gabriel. El de Ripollet, Francesc, a qui amb el temps començaria a ajudar el seu fill Martí.
perquè en Cabanas ho controlava tot, des de feia anys. Podríem dir que Cerdanyola “era el seu territori”, i ningú podia fer-li la competència.
L’establiment de l’Avinguda de laCreu Roja estava equipat amb dues “Linoff” que Escursell considera «les millors càmeres amb les quals he treballat durant tota la meva vida». Van aprendre a utilitzar el plató gracies a un altre fotògraf, anomenat Ribatallada, que també treballava
“El negoci dels fotògrafs aviat va ser tant pròsper que els veïns van començar a dir que a la seva botiga es feia tràfic de drogues”
26
El Fotògraf Ribatallada
El fotògraf Ribatallada a qui fa referència Escursell quan parla dels seus primers anys com a professional de la fotografia és, pel que es coneix, el primer fotògraf que va obrir botiga a Cerdanyola - Ripollet, així com també el primer fotògraf de premsa que va treballar a la ciutat. Tenia la botiga als Quatre Cantons, en un punt estratègic entre les dues poblacions, i feia fotografies per a la revista “Talaia”, que també cobria l’actualitat dels dos pobles. Les imatges que il·lustren aquesta pàgina van ser cedides al GREC per la família Braut de Cerdanyola.
Els pares dels germans Escursell, en una de les botigues de la família
En el seu millor moment, els germans Escursell cobrien Cerdanyola, Montcada, Ripollet, Masrampinyo i La Llagosta. A més de les bodes,
“En el seu moment de màxima activitat, els Escursell podien arribar a disparar unes 1.000 fotografies al dia”
Quaranta anys de fotografies convertides en fum
27 a Ripollet però que feia poc que havia tancat la seva botiga. Començava un quart de segle de clara prosperitat professional. Una prosperitat tan evident que, segons recorda avui, «algunes persones de Ripollet aviat van començar a dir... en aquells anys!!! que fèiem tràfic de drogues. Un rumor que tenia una certa explicació. Encara que els Escursell -evidentment- no traficaven amb drogues, si que era cert que la seva frenètica activitat fotogràfica els havia convertit en uns bons clients dels contrabandistes de pel·lícula o de negatiu fotogràfic, un material escàs a ‘Espanya de la postguerra. “Possiblement alguna vegada algun veí va veure descarregar «el alijo» a la tenda, i d’aquí va sorgir el rumor”.
28
Això els obligava a llevar-se cada dia a les quatre de la matinada per revelar el material del dia anterior, que posteriorment la seva mare
“Durant molts anys, els negatius de les fotos ja venudes es cremaven a l’hort familiar. Eren altres temps i ningú pensava en el valor històric d’aquelles imatges”
“Recordant Cerdanyola”, llibre de Gabriel Escursell i Ramon Pla
comunions i les Festes Majors -«la fotografia era, en aquell moment, el mateix que ara són els telèfons mòbils: una febre. Tothom volia fer-se una foto», recorda Escursell- feien també tasques ara impensables, com la renovació dels carnets d’identitat. Quan arribava el moment de fer la campanya, tothom havia de passar per un punt determinat de la ciutat (a Cerdanyola, era el porxo de l’Ajuntament) per fer-se la foto i omplir els impresos. Els mateixos Escursell s’encarregaven del tràmit. Quan arribava la policia, els dos germans lliuraven a les autoritats no solament les fotografies, sinó també la paperassa burocràtica de tot el poble ja preparada. En el seu moment de màxima activitat, els Escursell podien disparar, en un sol dia, mil fotografies.
29
Paradoxalment, després d’anys i anys de cremar milers de fotografies, a la dècada dels anys setanta Gabriel Escursell va ser pioner en la recuperació de moltes de les fotos fetes a Cerdanyola a començaments
ordenava en àlbums i venia a la botiga. La bona marxa del negoci es basava, de fet, en unes jornades “maratonianes” que van durar molts anys. Els negatius, passades unes setmanes, es cremaven a l’hort familiar. Ocupaven massa espai, i en aquell moment ningú pensava que allò es convertiria, algun dia, en documents històrics de valor incalculable.
“Conservador” del patrimoni fotogràfic
Inaugurant una exposició fotográfica (Arxiu Escursell)
“Als anys 80 del segle XX, va ser una de les persones clau en l’inici de la recuperació del patrimoni fotogràfic de Cerdanyola”
El 1962, la família va obrir una nova botiga a l’Avinguda de Catalunya, que va seguir prosperant. EL 1978 Francesc Escursell va morir. La seva desaparició va ser un cop molt dur per a Gabriel Escursell, però va tirar endavant. El 1985 es va traslladar, finalment, al local del passeig Cordelles.
Octavi Cardona, al qual Escursell també fa referència quan recorda la seva trajectòria, passarà a la història de Cerdanyola gràcies a la seva tasca com a col·laborador de Jaume Mimó en els llibres que aquest va publicar sobre Cerdanyola, i que són de fets els primers volums editats sobre la ciutat. Home d’una apassionant biografia, no només va ser un dels pioners de la fotografia a casa nostra, si no que va ser també un dels pioners de l’aviació a Catalunya. Va treballar també com a fotògraf a la ciutat (no és difícil, encara, trobar fotografies antigues amb el segell “Cardona” estampat al seu revers) i en algun moment va marxar del poble i es va instal·lar a Barcelona. A finals del segle XX, “El Diari de Cerdanyola” el va localitzar i va publicar una extensa entrevista amb ell, que el va tornar a connectar amb la ciutat. Durant els següents anys, va participar (sovint, de la mà del cronista local Albert Lázaro) en diversos actes públics. La fotografia superior va ser captada durant aquella entrevista, a la seva residència de Barcelona, amb una càmera similar a la que utilitzava per fer les fotos dels llibres de Jaume Mimó.
Octavi Cardona, el fotògraf de Jaume Mimó
30
Algunes han anat apareixent a les portades del «TOT Cerdanyola». Altres, es van exposar a la recordada exposició del 1994 a l‘Ateneu i al llibre “Recordant Cerdanyola”, dues iniciatives posades en marxa conjuntament amb Ramon Pla. El material de què disposa, però, és tan abundant que encara queden centenars d’imatges que no han vist mai la llum. Es tracta tant de paisatges urbans com d’escenes quotidianes (entre elles, algunes fotografies seves, quan anava a escola i feia teatre, captades per Octavi Cardona).
Es tracta d’un material òbviament valuós, que voldria deixar a la ciutat. «L’any que ve faig 65 anys, i hauré de començar a pensar a jubilar-me,
de segle: «de tant en tant em portaven una foto antiga, i jo la reproduïa i me la guardava. De mica en mica, em vaig anar engrescant, i gràcies a amics com l‘Albert Lázaro, la Assumpta Artadó o el Sr. Pellicer, president de l’Associació Espanyola de Numismàtica, entre molts altres, vaig acabar arreplegant un bon nombre d’imatges inèdites de la ciutat». Unes imatges que va saber administrar molt bé.
31
J.A. Hidalgo
32
però no em vull quedar mà sobre mà. M’agradaria començar alguna mena de col·laboració amb alguna institució per seguir fent fotografies, i també ordenar el meu arxiu, amb l’objectiu que, finalment, passi a la ciutat. Ja he cedit un bon nombre d’imatges al Museu, i crec que allà és on, a llarg termini, ha d’anar a parar la meva col·lecció. Tant les fotografies pròpies, com els centenars d’imatges d’altres fotògrafs que constantment em porta la gent a la botiga, per si les vull.» Gràcies a la col·laboració ciutadana ha aconseguit recuperar moltes de les fotos de les quals havia cremat els negatius: «encara m’emociono quan dono la volta a la foto i trobo el número de referència escrit a mà. En un moment puc saber si allò ho va numerar la meva mare, el meu germà o jo mateix».
En aquests moments treballa en una recopilació fotogràfica de la figura del Sr. Sala, el director del col·legi en el qual va estudiar de jove. Es només un dels molts aspectes de la història local que es podrien reconstruir amb les seves vivències... i els milers de fotografies que guarda al seu arxiu. Potser d’aquí a pocs mesos, quan després de cinc dècades ininterrompudes li arribarà el moment de descansar, aquesta publicació s’haurà de plantejar la possibilitat de convertir tots aquests records en nous reportatges.
Parlar amb ell és una font inesgotable de vivències referents a la història de Cerdanyola. Durant cinc dècades ha conegut i fotografiat els polítics locals, els principals industrials i els capellans que han passat per la ciutat. Encara riu quan recorda com un dia li van dir: «vés amb compte, perquè acaba d’arribar una equip de capellans de La Seu que ho revolucionaran tot». Eren mossèn Rosell i el nou equip parroquial.
33
Anunci
publicat en un catàleg de festes dels anys 70
34
Factura de l’any 1962
Fotografia de l’arxiu familiar dels Escursell. Sembla que és Pepita Bartalot, tieta dels dos fotògrafs. Fotografiada a l’estudi “Núria”. No es conserva cap informació d’aquest establiment fotogràfic
Els pares dels germans Escursell, Francesc Escursell (“Sisquet”) i Joaquima Bartalot, en una de les botigues de la família
35
Custodi de la memòria gràfica de la ciutat (les portades del TOT)
Durant bastants anys, abans de convertir-se en el gran mitjà de comunicació de la ciutat, el “TOT Cerdanyola” va ser una petita revista estrictament publicitària. Aviat va destacar, però, per una cosa molt concreta: va començar a publicar en portada fotografies històriques de la ciutat que aportaven els veïns. Moltes d’aquests fotos eren dels germans Escursell. Moltes altres van ser aportades pel mateix “Sr. Escursell”. A les següents pàgines recuperem algunes d’aquelles portades del TOT.
36
37
TOT Cerdanyola, núm. 10 - L’estació
TOT Cerdanyola, núm. 29 - L’Ajuntament
38
TOT Cerdanyola, núm. 219 - Corpus Christi (Anys 50)
TOT Cerdanyola, núm. 122 - Els Novells
39 TOT Cerdanyola, núm. 236 - El Mas Cordelles
TOT Cerdanyola, núm. 244 - El Col·legi del Sr. Cortit (Anys 50)
TOT Cerdanyola, núm. 250 - Sant Antoni Abat (anys 50)
TOT Cerdanyola, núm. 251 - Cerdanyola, anys 40
40
TOT Cerdanyola, núm. 260 - El Castell
TOT Cerdanyola, núm. 267 - Institut Tècnic Sant Josep (Anys 60)
41
42
TOT Cerdanyola, núm. 281 - La Torre Codorniu
TOT Cerdanyola, núm. 316 - Bàsquet al Col·legi Virio (Anys 60)
TOT Cerdanyola, núm. 331 - Av. Catalunya a començaments de segle
43
TOT Cerdanyola, núm. 328 - Can Catà (Anys 20)
44
Més fotografies històriques (Arxiu Escursell - AFOCER)
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
L’exposició retrospectiva del 2002
56
Els peus de foto que acompanyen a algunes de les fotografies de les següents pàgines reflecteixen els records que Gabriel Escursell conservava sobre les mateixes en el moment de redactar aquest llibre. Les fotografies sense peu de foto són aquelles sobre les quals no tenia cap record específic.
Al desembre de 2002, AFOCER i els Amics de les Antiguitats i del Col·leccionisme de Cerdanyola i Ripollet van organitzar a l’Ateneu de Cerdanyola una exposició retrospectiva en homenatge al fotògraf. Aquí reproduïm el díptic de l’exposició. A les pàgines següents, es pot veure la major part de les fotografies que es van exposar. S’hi han afegit també algunes altres que formaven part de l’Arxiu Escursell, ja sigui per ser fotografies històriques recuperades per ell o imatges captades per ell i el seu germà. Com a detall anecdòtic, la fotografia de la portada del díptic va ser captada per Montserrat González (directora del Col·legi Montserrat), qui durant molts anys ha mantingut una estreta relació amb el fotògraf, a petició del mateix, a qui AFOCER li havia demanat.
57
Escursell, el dia de la inauguració de l’exposició
58 1) La Ciutat
59
60
61
62
63
64
65
66 2) El Castell
67
“La meva fotografia preferida”, comenta Escursell
68
69
3) El Casal Parroquial
70
71
A l’esquerra, l’escultor Juventeny, que va ser també Alcalde de Cerdanyola
72
73
74
75
76 4) El Col·legi Montserrat
77
5)
78
“Va morir molta gent. Va ser molt dur haver de fotografiar tot allò”
Les Riuades del 62
79
“Cal Massachs, Ripollet”
80
81
“Cal Roquetes. Família Casamitjana. A un noi no el van trobar mai”
“El Pou de les Aigües”
82
83
84
“Fàbrica de la família Masachs, a Ripollet. L’aigua va arrencar les màquines del seu lloc”
85
“Can Roquetes”
“Primera de les dues visites de Franco. El seu servei de seguretat no em volia deixar treballar, però al final em vaig poder colar. Es veu la Torre de la Punxa i el Celler Cooperatiu”
86
“Segona visita, per fer les inauguracions. Un cop més em vaig haver de colar. A la fotografia superior es veu la Torre de la Punxa i a Manel Masachs parlant amb Franco”
87
88
89
“Les fotografies de la comitiva es van captar a la primera visita”
90 6) La Nevada del 62
Un
91
“Al Sala’. referent per a mí per a molta gent del poble”
“Captada a l’Avinguda Catalunya”
fons es pot veure ‘el col·legi del Sr.
i
92
“Plaça Enric Granados. A la dreta es pot veure al Sr. Tomàs”
93
“Aquest tren venia de Lleida”
94
95
“Es pot veure el ‘Pont dels Soldats’, que van fer després de les riuades”
“La primera porta és la de Queviures Cal Getán. La segona, la de Maranges”
96
“Plaça Enric Granados”
97
98 7)
“Al centre, Mossèn Joan. A la seva esquerra, des del punt de vista del lector, el Sr. Tomàs, amb qui vaig fer les fotografies de la Nevada” (veure pàgines anteriors)
Actes Oficials i polítics
99
“L’Alcalde Fatjó i Mossèn Joan”
“Carles100Buïgas”
101
“L’Alcalde Fatjó, a un acte oficial”
“Benedicció del primer vehicle que va comprar l’Ajuntament: una moto”
“La Festa de l’Arbre. Es feia una missa -com sempre- i després els nens plantaven arbres”
102
“Visita de l’Arquebisbe de Barcelona”
103
“Inauguració de la Ronda Cerdanyola”
“El primer, un constructor. El tercer, amb ulleres, Pegueroles, Al costat, Albert Sala Parlant, Aloy. El penúltim, Fatjó. A la dreta, amb els braços creuats, Barneda”
104
105
“Acte de Toni Morral i l’Alcalde de Sabadell”
“Acte de Jordi Pujol”
106
107
“Homenatge a l’escultor Garriga”
108
“Crec que és una obra de Juventeny, que també va ser alcalde del poble”
109
“Juventeny”110
111
112
8)
Actes populars i religiosos
“Diverses fotografies de l’homenatge als avis. Es feia una missa i després un dinar A la foto inferior, la noia vestida de blanc és de la família de Cal Jofré”
113
114
“Comitiva d’autoritats a un acte oficial”
“Processó115del
Corpus”
“Col·legi del Sr. Sala”
116
“Ball de Festa Major. A l’esquerra, amb bigoti, Estadella “fill””
117
“Els quatre primers, començant per la dreta: Montse de Cal Solanet, Joan Morera, Marta Rius i Isidre Morera”
“La boda del xòfer dels Casamitjana”
118
“Boda de Pilar Farell. Es va casar per poders, el marit era a Guinea”
119
“La recollida del raïm”
120
“Acte a la Caixa de Pensions”
“Dues fotografies del Sr. Sala i la seva mare. Durant molt anys, el col·legi del Sr. Sala va ser una institució molt important al poble”
121
122
“Tres fotografies del Col·legi del Sr. Sala. A dalt, una excursió. A baix, foto de grup. A la pàgina de la dreta es pot veure al Sr. Sala”
123
124
“El Sr. Tomàs lliurant uns premis”
“A l’esquerra, Mossèn Jaume”
“A l’esquerra, amb bigoti, “en Just de la Farmàcia”. Al centre, vestit de negre, Estadella. A la dreta del tot, en Comadrán”
125
126
“La Festa de l’Arbre”
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138 9) Teatre
“Dues de les obres de teatre organitzades pel Col·legi del Sr. Sala. Va ser una de les influències més importants de la seva vida. I també per a molta altra gent. La ciutat li deu un homenatge”
139
“La Ventafocs”
“Obra de teatre a Cal Ramonet. Entre els actors, jo mateix (Gabriel Escursell). Cinquè començant per l’esquerra, a la fila superior. La foto deu ser d’Octavi Cardona, el fotògraf dels llibres de Jaume Mimó”
140
“Amb gairebé tota seguretat, és el desaparegut Casal Parroquial”
141 10) Esports
“El Sr. Sala, lliurant un trofeu”
“A la dreta, Joan Botella”
142
143
“El ‘Pare Pujades’, que participava a molts dels actes del Col·legi del Sr. Sala”
“De peu, a l’esquerra, el meu germà Francesc Escursell”
“Les fotografies d’aquests dues pàgines es van fer al Col·legi Sagrat Cor”
144
145
146
“Evidentment, Club Hoquei Cerdanyola”
147
148
“Els veterans del Club d’Hoquei”
149
“Combat del boxejador local ‘Sayós’, crec que a una Festa Major”
150
151
“Segon i tercer per l’esquerra, Sr. Joven i Sr. Sala”
“Un dels molts equips de les XXIV Hores del Club Tennis Cerdanyola”
152
153
www.cerdanyolagrec.catwww.afocer.cat
Llibre disponible “online”
Aquest llibre es pot consultar gratis a internet i també es podrà adquirir exemplars “online”. Per tenir més informació podeu consultar les webs del GREC o d’AFOCER
Amb el suport de:
