www.arxivers.org
L'INFORMATIU D'ARXIVERS SENSE FRONTERES
Segon semestre 2014
S U MA R I EDITORIAL
ARXIUS, ARXIVERS I D RETS H UMANS. Ricard Ibarra ASF INFORMA
LA WEB ARXIUS DE LES D ICTADURES D’AMÈRICA LLATINA, OBERTA AL PÚBLIC. Pedro Larrègle. ARXIUS I ARXIVERS
S ER [@RXIVER] SOCIAL. J. L. Muñoz. L'O BSERVATORI E UROPEU DE M EMÒRIES DE LA UB. Jordi Guixé. E L PROJECTE DE LLIBRE BLANC SOBRE L' ACCÉS ALS ARXIUS I LA MEMÒRIA HISTÒRICA. CCMHSXX PARLEM DE PROJECTES
LA CUBA CATALANA. S OCIETAT DE B ENEFICÈNCIA DE N ATURALS DE C ATALUNYA A L’H AVANA. Alexis Labrador. AsF S'IMPLICA
REUNIÓ DEL CONSELL P LENARI DE LA CAA. Núria Carreras. ACTES DE DIFUSIÓ
ARXIUS I D RETS H UMANS. E L CAS DE L'AHPN DE G UATEMALA. S ESSIÓ D'ASF A L'ESAGED-UAB. ACORDS DE LA JUNTA D'ASF
P RINCIPALS ACORDS DE LES J UNTES D'ASF.
ARXIU HISTÒRIC DE LA POLICIA NACIONAL DE GUATEMALA (AHPN)
EDITORIAL. ARXIUS, ARXIVERS I DRETS HUMANS. És evident que la causa de la defensa dels drets humans aplega totes les persones de bona voluntat. Per tal de garantir aquesta defensa, les societats avançades s’han de dotar dels mecanismes adients, genèricament: una legislació que determini quins són els drets de les persones, i en penalitzi les vulneracions. Al llarg de la història, i en el més actual dia a dia, han estat i són nombrosos els casos en que han existit i existeixen flagrants vulneracions dels drets humans en general; en aquest sentit, sembla obvi que els arxius, en tant que testimonis de l’activitat de persones, entitats i institucions, esdevenen elements clau per a conèixer aquestes vulneracions i per a determinar responsabilitats. A partir d’aquesta realitat, cal reflexionar sobre aquest paper dels arxius i sobre els diferents aspectes que el poden fer efectiu o impossible. En primer lloc, cal convenir que, per tal de garantir l’existència d’arxius sense buits
documentals, esdevenen imprescindibles, almenys, dos requisits bàsics: els recursos necessaris en infraestructura i equipament i la presència de professionals arxivers amb la deguda formació. Ambdós components han de ser part integrant d’un sistema d’arxius normalitzat. Altrament, els arxius no poden exercir aquest paper sense la necessària transparència en l’accés als fons que contenen. Aquest esdevé un punt clau, ja que un bon sistema d’arxius, correctament dotat, però amb grans restriccions d’accés a la informació que aporten els documents, deixa de ser útil en la defensa dels drets de les persones, al menys en la mesura del nivell d’aquestes restriccions. Essent veritat que calen mecanismes de control d’aquest accés, per tal de garantir el bon ús de la informació sensible i les dades personals, cal establir amb criteris històrics i jurídics l’abast d’aquestes restriccions; quan aquests criteris són polítics, l’accés està en mans dels governs de torn que, en general, no són
El Butlletí d'AsF ara també a:
1
".
precisament entusiastes de la desclassificació. Valgui com a exemple que a l’Estat espanyol és encara vigent la Ley 9 de 5 d’abril, de secretos oficiales, modificada per la preconstitucional Ley 48 de 7 de octubre de 1 978, que acollint-se a la defensa i la seguretat de l’Estat, esdevé una barrera infranquejable per accedir a documentació ja plenament històrica, que difícilment podrà aportar res que en comprometi aquests àmbits. D’altra banda, pel que fa al col·lectiu d’arxivers en general, segurament seria convenient una actitud més dinàmica en la demanda de canvis en la legislació vigent i en els recursos de que disposen els arxius per a fer possible que puguin portar a terme el paper que els està reservat en la salvaguarda dels drets de les persones i el coneixement d’una memòria històrica sense buits ni tergiversacions. No és un tema fàcil, considerant la diversitat de situacions que conviuen dins el panorama arxivístic estatal. Tot i que esporàdicament es donen iniciatives individuals d’arxius i d’associacions professionals, s’hi troba a faltar una línia de treball que, semblantment a la demanda d’una formació superior especialitzada en forma de grau, centri els seus esforços en fer conèixer aquest rellevant paper dels arxius, i reclami de les administracions competents els canvis i els recursos necessaris per a poder-lo portar a terme. AsF està compromesa en aquesta empresa des de la seva creació l’any 1 998, recolzant diversos projectes a nivell internacional i, des de 201 3, també la iniciativa d’un grup d’entitats, dins l’àmbit estatal, organitzats en una “plataforma”, que busca la creació d’una Comissió de la Veritat per a esclarir l’activitat de la dictadura franquista. Un dels principals eixos de la reclamació d’aquesta plataforma és la millora de la transparència i l’accés als arxius públics. Els dies 4 i 5 d’abril de 201 4, aquesta entitat va organitzar les Jornades El papel de los archivos en la defensa de los derechos humanos y la memoria histórica, en
les quals vàrem participar activament.
Ricard Ibarra a les Jornades organitzades per la Comissió de la Veritat sobre arxius i Drets Humans. Enllanç al vídeo.
Així mateix, s’ha impulsat des de la segona meitat de 201 3 i al llarg de 201 4 una sessió divulgativa itinerant sobre la importància dels arxius en la defensa dels drets humans, adreçada a la societat en general i amb vocació d’arribar allí on sigui possible. Com a model per exemplificar aquest paper dels arxius s’ha utilitzat el cas de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala. Hem de dir que la rebuda d’aquesta iniciativa ha estat raonablement bona, i que fins al moment s’han realitzat un total de 8 sessions, a Valls, Tarragona, Lleida, Barcelona, Vandellòs, Roda de Berà, Girona i Sabadell. Està previst donar continuïtat a aquesta línia de treball i seguir apostant per fer la màxima difusió del rellevant paper dels arxius en la defensa dels drets de les persones, tot i explicant altres exemples que facin aquesta relació més entenedora. Tots els professionals arxivers que considerin els arxius com a referents en la defensa dels drets humans en general, han de saber que tenen en AsF un instrument per poder canalitzar aquest interès, ja sigui a través de la tasca solidària en projectes puntuals o en activitats de difusió més genèriques. Confiem en el vostre suport. Ricard Ibarra
President d'AsF
S EGUEIX-NOS A
2 Butlletí 25
Segon semestre 2014
A S F I N F O R MA . LA WEB ARXIUS DE LES DICTADURES D’AMÈRICA LLATINA, OBERTA AL PÚBLIC.
S EGUEIX-NOS A
Butlletí 25
Ha passat un any des de la presentació del Projecte d’organització i accés als documents i arxius dels règims repressius d’Iberoamèrica, a la Casa Amèrica de Catalunya. En aquella ocasió, com recordaran aquells que ens acompanyaren, l’Imma Moratalla i en Ramon Alberch, responsables del projecte, ens van mostrar l’ingent treball que des del 2005 aquesta empresa ha generat. D’aquests resultats se’n presentaren de quantitatius, com les set-centes descripcions arxivístiques de quaranta fons i de set països, però sobretot de qualitatius, per la importància que han suposat per a la nostra organització: la primera experiència d’AsF en la coordinació simultània d’equips de treball a diferents països; l’extensió progressiva de l’àmbit del projecte del Con Sud a l’Amèrica Llatina hispana i finalment al Brasil; la consolidació de la xarxa d’AsF amb associacions estatals a l’Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Mèxic, Perú, Xile i l’Uruguai; la recerca sobre fonts de testimoniatge de les violacions dels Drets Humans a arxius de tota mena d’institucions americanes i la contribució en l’àmbit d’investigació de la Memòria Històrica i contra la impunitat dels crims contra la humanitat. I tot això en el compliment del compromís d’AsF amb “la salvaguarda i recuperació del patrimoni documental [...] garantia dels drets humans, individuals i col·lectius”, tal i com recull el primer dels objectius de la nostra associació, declarats en els Estatuts. Finalment, i no menys important, es va presentar la web Arxius de les Dictadures d’Amèrica Llatina en què s’ofereix el conjunt de dades aplegades, i que va néixer amb la ambiciosa vocació d’acabar esdevenint un cens dels fons que documenten les vulneracions dels Drets Humans a Iberoamèrica el passat segle. La web, que portava operativa un parell d’anys com a eina per a la recollida de les descripcions que s’anaven produint, s’anuncià de propera obertura al públic en general. Tanmateix
l’obertura quedava supeditada a l’aprovació del Consell Internacional de Coordinació d’AsF Internacional i a la correcció de petites deficiències tècniques detectades. La decisió del Consell es va inclinar per posar la web a disposició del públic tan aviat com fos possible, com a manera d’insuflar-la de vida. La web no és un producte acabat, en primer lloc perquè esperem que els seus continguts continuïn creixent - queden molts fons per descobrir i tractar-, i en segon lloc perquè tot projecte de gestió de continguts digitals necessita un cert rodatge. En aquest sentit, una decisió encertada en quant a la seva ideació va ser la seva implementació amb un gestor de continguts tan versàtil i flexible com Drupal©.
El disseny de la pàgina d’Inici de la web és el d’un Portal en què es dona informació general del projecte i accés als recursos amb ell associats. Bàsicament, el cos d’aquesta pàgina dona accés als recursos per a la descripció, les descripcions arxivístiques mateixes, una “hemeroteca digital” automatitzada, galeries d’imatges de diferents intervencions i una bibliografia (i webgrafia) sobre Arxius i sobre violacions dels Drets Humans. Gràcies a un conveni amb la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el 201 3 el projecte va poder comptar amb la col·laboració d’un becari, en Marc Castells, per al recull de la webgrafia. Una barra superior permet enllaçar ràpidament a les pàgines de Descripcions arxivístiques, Autoritats, Institucions i a la resta de recursos, així com al contacte amb l’Administrador de la pàgina. Aquesta eina de navegació és constant a totes les pàgines, com ho són també el quadre de diàleg de cerca lliure (que opera sobre el camp títol dels continguts) o el típic accés a la pàgina d’inici a través del logo d’AsF Internacional. Cal tenir present que en realitat la web del
3
Segon semestre 2014
ASF INFORMA
projecte és una potent base de dades de Descripcions Arxivístiques, i la resta de contenidors no poden considerar-se més que complements d’aquestes, com de seguida explicarem. Les Descripcions Arxivístiques s’estructuren i són conformes a ISAD(G) i s’han complementat amb la indexació de noms propis, llocs i temes, aquests darrers en base al Tesauro sobre Derechos Humanos de Mireya Yépez Cruz (Universidad Andina Simón Bolívar, sede Ecuador: Quito, 2004). Predominen entre els fons els d’associacions de víctimes i familiars de víctimes i de l’àmbit de la defensa dels Drets Humans i la Memòria Històrica, però també hi ha fons sindicals, universitaris, eclesiàstics i policials, i la profunditat de descripció varia des del nivell de fons en uns pocs casos fins a la unitat documental en bona part d’ells. Respecte a la complementarietat de la resta de continguts i en relació a l’estructura de dades, s’ha d’assenyalar que les descripcions d’Autoritats (a la nostra web, productores de fons, en base a la norma ISAAR-CPF) i d’Institucions (tenidores de fons arxivístics, conforme a ISDIAH), són taules “pares” requerides per a la validació de noves Descripcions Arxivístiques, servint per a la normalització, control i qualitat de la descripció dels agents participants en la producció i gestió dels conjunts documentals.
ASOFAMD Arxiu Fotogràfic. AsF Bolívia.
Les Descripcions Arxivístiques es despleguen en cinc vistes que es mostren en pestanyes:
S EGUEIX-NOS A
• Un primer llistat a manera de quadre de fons. • Un llistat en cascada per ordre alfabètic i nivell de descripció. • Un llistat amb camps de cerca per assumpte i per descriptors. • I dues pestanyes per a les llistes de descriptors de Nom i Lloc utilitzats. Una sisena pestanya anomenada “La meva llista” serveix de registre d’activitat als usuaris identificats com editors. La navegació entre
Butlletí 25
registres es realitza gràcies als quadres que es despleguen a la columna de la dreta de cada registre, en què es presenten les entrades corresponents als nivells superior i inferior de descripció, quan existeixen. Aquesta vinculació recursiva entre registres permet fer possible la descripció del general a l’específic, i estalviar redundàncies d’informació en l’acte de descriure.
En tractar-se d’un format web es poden obrir múltiples registres a la vegada, en diferents finestres o pestanyes del nostre navegador. Però això no és tot, ja que les possibilitats de presentar i recuperar dades són moltes més, gràcies als sistemes d’etiquetatge, a les eines de navegació i cerca específiques de cada tipus de pàgina i a la possibilitat d’ordenar per atributs els registres que es presenten en taules. Ara caldrà fer créixer i madurar aquesta base de dades, el que de ben segur comportarà un esforç continuat per part dels diferents equips implicats a l’empresa, tant d’aquí com de l’Amèrica Llatina. És obligatori agrair la col·laboració i finançament del Ministeri de Cultura, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i del Memorial Democràtic, que han fet possible el naixement d’aquest projecte. Finalment, recordar que al congrés internacional Girona 201 4: Arxius i Indústries Culturals, que es celebrarà de l’11 al 1 5 d’octubre, es farà una presentació d’aquesta web davant de la comunitat arxivística internacional.
Pedro Larrègle
Vocal de Comunicació d'AsF
4 Segon semestre 2014
ARXIUS I ARXIVERS. SER [@RXIVER] SOCIAL. En els últims anys estem presenciant un nou model de comunicació basat en la teoria dels sis graus de separació, segons la qual tota la gent del planeta està @JLMUNOZR connectada a través de no més de sis persones, em refereixo per descomptat a les xarxes socials. D'aquesta manera, i partint d'un interès comú, qualsevol persona pot interrelacionar-se amb una altra, sempre i quan parlin un llenguatge o idioma comú. A simple vista, sembla molt recurrent ficar-se en aquest món, al qual milions de persones tenen un accés còmode a una quantitat extensa i diversa d'informació. Quin paper tenen els arxius en aquest mitjà?
En principi, ha costat incorporar-se, seguint la línia tradicional de l'arxivística de caminar un pas per darrere de la resta de professionals de la documentació en labors de difusió. Els nostres centres, mantenen el trist estatus de ser poc valorats per la societat per desconeguts, en molts casos, quant a les funcions que realitzen els arxivers i el contingut que alberguen, la qual cosa ocasiona una reculada a l'hora de posar-se al dia. No obstant això, oferim gran potencial per a la seva divulgació, ja que disposem de quantiosa matèria primera, molt bé aprofitada en canvi per revistes professionals d'història a través d'aquests mitjans 2.0 amb la publicació de fotografies històriques, però en la majoria dels casos sense citar la font de procedència de les seves imatges, la qual cosa aprofundeix més en la nostra ferida. Partint d'aquestes premisses, si som experts rastrejadors d'informació en suport paper, per què no aprofitem les eines que Internet posa a la nostra disposició? Els avantatges per a un arxiu resulten immenses, compartim el nostre contingut documental i publicitem les activitats culturals; estalviem costos per la seva gratuïtat, no totes però si la immensa majoria; exigeix un personal mínim i a canvi rebem una visibilitat que d'una altra manera dependria de la major o menor proximitat amb la premsa o de les institucions de les quals depenguem, estalviant intermediaris, ja que som nosaltres els que directament promocionem, si se’m permet, la nostra imatge.
Difusió historicista
Un dels errors comuns en dirigir la nostra política de difusió és que el destinatari segueixi sent el mateix que abans de l'arribada de les xarxes socials, em refereixo a investigadors i companys de professió. Evidentment, la visió historicista en difondre pot semblar lògica a primera vista, pel contingut documental dels nostres centres, però mantenir aquesta línia ens allunya dels ciutadans. Siguem sincers, els gestors només canvien la seva política de gestió en el nostre benefici amb ajudes, o recursos humans i materials, quan afecta als drets dels ciutadans, per tant, orientar única i exclusivament tots els nostres esforços a col•leccions temàtiques implica que molts usuaris segueixin veient els arxius com a “museus de segona o tercera fila” amb papers exposats en vitrines, per tant poc atractius, ja que, en principi, no afecten als seus interessos. Hem de canviar la mentalitat i posicionar els arxius dins de les xarxes socials com a defensors i garants de drets, doncs en ells posseeixen les institucions públiques els antecedents necessaris per fonamentar i justificar les seves decisions davant els ciutadans, en honor de facilitar el compliment del deure transparència que té l'Administració en la seva relació amb la societat. Com a contenidors d'aquesta informació, els ciutadans poden reivindicar i exercir els seus drets legítims, però en molts casos desconeixen el procediment i el lloc al que acudir. Els arxivers haurien de canalitzar a aquest tipus d'usuaris cridant la seva atenció, precisament amb aquestes eines de baix cost, orientant als futurs clients amb un missatge clar de centres garants de drets, premissa indispensable per oferir transparència. La imatge de centre històric resulta massa còmoda, és més diria que il·lusòria, sembla que atraiem com a gestors de la memòria, però no convencem, al no transmetre la ingent quantitat de dades que custodiem en els nostres arxius, quant a defensors de drets. Com va dir l'altre dia el company Vicenç Ruiz Gómez “cal sortir de la zona de confort professional… o repensar la professió en el seu context” (@arsnotariae, 29 juny 201 4). Són pocs els professionals que tracten d'experimentar amb aquest altre rol, el dels drets.
5 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ARXIUS I ARXIVERS
L'Associació d'Amics de l'Arxiu Històric Provincial de Guadalajara el passat 9 de juny amb motiu del Dia Internacional dels Arxius va buscar un humil Trending Topic amb el hashtag #orgulloarchivero, ressaltant precisament la importància d'aquests contenidors de dades com a defensors de drets, mostrant l'ofici d'arxiver en si a altres ciutadans, ja que una imatge val més que 1 40 caràcters –en el cas de Twitter-. Però, sens dubte, el millor exemple de constància per defensar els drets dels altres a Espanya i altres països ho constitueix Arxivers sense Fronteres Espanya, a l'hora d'afrontar projectes de cooperació i solidaritat de l'àmbit de l'arxivística i el patrimoni documental, amb un lema indiscutible “conservem els arxius per garantir els drets humans”, emprant per a això eines com Facebook, Twitter, Youtube o recentment Instagram. Twitter i els arxius
La següent taula orientativa mostra els perfils d'alguns centres presents en aquesta xarxa social, amb un xifra realment ridícula de 32 arxius. Sembla clar que queda molt per fer, encara que les possibilitats de guany en usuaris siguin molt probables, especialment perquè seria l'usuari el que comparteix el
nostre contingut entre altres ciutadans, i no arxivers entre arxivers i/o erudits. Conclusions
- Encara que no s'ha recollit en aquest estudi, la major participació dels arxius a les xarxes socials i en particular de Twitter correspon als propis professionals del sector, que realitzen labors de difusió dels seus propis centres i uns altres amb el seu compte particular, la qual cosa deixa ben clar que existeix voluntat de transmetre continguts, però les institucions de les quals depenen no acompanyen. Associacions com @amigosahpgu (Associació d'Amics de l'Arxiu Històric Provincial de Guadalajara amb 2.344 seguidors), @asociacionACAL (Associació d'Arxivers de Castella i Lleó amb 1 .226 seguidors) o @arxiverslleida (Grup de Arxivers de Lleida amb 860 seguidors) compten amb un públic fidel, especialment per l'actualització de continguts i activitats. - Els arxius municipals lideren el rànquing de centres amb presència en Twitter, així mateix observem que geogràficament Catalunya està al capdavant. - Els arxius privats en general no semblen participar molt d'aquesta guisa, probablement limitats per vincular la seva presència a les ajudes del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport en matèria d'arxius. - Per descomptat els arxius històrics provincials, universitaris o estatals, estan ara mateix fora de joc, sense amb prou feines presència, perdent visibilitat i dinamisme. - El problema més freqüent és l'escassetat de temps i de personal, ja que produeix descoratjament; al que pot unir-se la falta de formació de molts companys, encara que a poc a poc es va solucionant amb l'assistència a cursos sobre Xarxes Socials. Dels comptes creats, observem la falta d'actualització d'algunes, que fins i tot durant mesos romanen inactives, provocant la consegüent fugida de seguidors. - Finalment, simplement ressaltar un fet, Twitter suposa una excel·lent eina per difondre continguts, però amb un missatge clar, lligat als drets de les persones i per descomptat a la seva memòria. En la varietat està la virtut. José Luis Muñoz Romano
Cap de secció de l'Arxiu Central de la Secretaria d'Estat d'Educació
6
Butlletí 25
Segon semestre 2014
ARXIUS I ARXIVERS
EL PROJECTE DE LLIBRE BLANC SOBRE L'ACCÉS ALS ARXIUS I LA MEMÒRIA HISTÒRICA.
Els arxius en els combats per la història.
Entre els combats per la història, el de l’accés als arxius és dels més antics. Per situar-nos en el que ens interessa, posem com a exemple l'Ordre del Ministeri de Justícia franquista en plena Guerra Civil perquè en els registres civils s’eliminessin d’ofici les anotacions sobre les circumstàncies de certes defuncions (BOE 1 0/6/1 938). Segons això, un “passejat” o afusellat per Consell de Guerra no apareixeria mai registrat com a tal – és a dir, com assassinat o víctima d'una “justícia a l'inrevés” – sinó com mort per “ferides per arma de foc”, “traumatisme cranial” o expressions semblants. Abans encara, el cap de l'Exèrcit del Nord, el General Mola, havia prohibit als jutjats de primera instància que es fessin autòpsies als cadàvers trobats en la rereguarda, obligant a inhumar-los “el més ràpidament possible”. Es registraven així moltes vegades com a “cadàver desconegut”, víctimes de la repressió feixista perfectament identificades. De tot això, tenim prova documental fefaent. Veiem així com és pràctica pròpia de règims criminals com el franquista, la gestió d'una memòria col·lectiva oficial encaminada a afermar el seu domini i aconseguir legitimitat i garantir la seva impunitat ocultant certs fets, alhora que s’exalten uns altres mitjançant la propaganda. La confiscació manu militari de documents de personalitats i organitzacions republicanes i d'esquerra és un altre aspecte d'aquesta política, que va portar a la formació de fitxers massius per al control i eventual repressió dels dissidents i opositors. Ara bé, els règims dictatorials en el tràngol de la seva desaparició busquen, en primer lloc, eliminar les petjades de la seva acció passada, destruint o ocultant les mostres de la seva executòria. Ho va intentar la Wehrmacht, per exemple, que va desmantellar els principals camps d'extermini a Polònia abans que acabés la II Guerra Mundial; ho va intentar la Stasi que va tractar d'eliminar els seus arxius repressius, salvats només a última hora per la mobilització popular; i ho va intentar, sens dubte, el Movimento Nacional que en la perspectiva
d'un canvi polític i social va procurar allunyar la seva documentació dels investigadors. Per aquest motiu des del Ministeri de la Governació es va ordenar la destrucció dels arxius del Movimento i per això encara avui, gairebé vuitanta anys després, l’investigador es troba amb dificultats per accedir a determinats documents del règim de Franco.
Durant la Transició postfranquista va brillar per la seva absència una política de la memòria democràtica i social, i ni tan sols es va plantejar la depuració dels aparells de l'Estat i l'obertura dels seus arxius secrets com havia succeït a Portugal per exemple. I això va tenir com a resultat una penúria arxivística que, com es va assenyalar en 1 979 en un col·loqui entorn Els arxius per a la història del segle XX en el qual van participar autors com Tuñón de Lara, Miguel Artola o Ángel Viñas, es va afirmar que “només quan s'obrin les portes a la consulta dels arxius del franquisme es podrà superar la historiografia superficial que sobre aquesta època s'està fent a Espanya, basada en assajos d’índole sociològica, psicològica o cultural. No hi ha fins ara una història autèntica del franquisme”.
ARXIU DE L'STASI. RECONSTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ DESTRUÏDA.
7 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ARXIUS I ARXIVERS
Vint anys després, Francisco Espinosa, un dels investigadors més tenaços, parlava d'una “carrera d'obstacles”, després d'haver recorregut més de cent arxius i registres civils demanant que “d'una vegada per sempre es delimiti el patrimoni documental i es reguli l’accés als arxius sense traves ni discriminació de cap tipus i que solament calgui superar les dificultats plantejades per la pròpia recerca”. (La Guerra civil a Huelva, 1 996). El franquisme sociològic va buscar conquistar una situació d'impunitat i d'oblit forçat de les víctimes, fins i tot obstaculitzant el dol i les atencions familiars que la nostra civilització jueucristiana atorga als difunts. La va imposar per la coacció en el seu moment i la va intentar preservar entre les generacions següents mitjançant aquesta espècie de domini diferit sobre els seus papers. Hagués estat d'esperar una acció més decidida dels successius governs democràtics, desmuntant aquest silenci així com desenvolupant polítiques públiques de la memòria democràtica. I, igualment, duent a terme accions encaminades en la cerca de la Veritat, de la Justícia i de la Reparació de les desenes de milers de víctimes dels crims del franquisme. Però no va anar així, més enllà de tardanes i escasses compensacions econòmiques i d'una Llei de Memòria Històrica no menys tardana i insuficient. Per una nova política arxivística. El Diagnòstic.
Encara que, en general, ha millorat la dotació i la gestió de molts arxius i s'han elaborat normes legals per facilitar l'accés a ells, no falten traves i problemes de tot tipus. Fins i tot hi ha greus casos d'involució com el trasllat arbitrari de l'Arxiu del Ministeri d'Afers exteriors a l'Arxiu Històric Nacional i a l'Arxiu General de l'Administració, o el veto a la desclassificació de 1 0.000 documents del Ministeri de Defensa, tirant mà de la Llei de Secrets Oficials de 1 968 i sense donar justificació alguna. Aquests són tres dels casos més coneguts, però es poden exposar altres desenes d’exemples. En nombroses ocasions s'han denunciat aquesta situació: l'Equip Nizkor, diferents associacions d'historiadors i arxivers i fins i tot el propi Ministeri de la Presidència en 2007 han declarat com la situació és “molt distant del que seria desitjable”. Amnistia Internacional en un Informe titulat El desastre dels arxius assenyalava que les inadequades condicions d'emmagatzematge, la deterioració, l'absència de personal arxiver a càrrec, la falta de recursos per a la catalogació [...]
Butlletí 25
així com l'arbitrarietat en els criteris per facilitar l'accés són característiques comunes d'alguns dels arxius més rellevants per a les víctimes de la Guerra civil i del Règim franquista.
Aquesta problemàtica determina que no estiguin assegurats plenament els drets de la ciutadania a la memòria individual i col·lectiva i a “comprendre el passat i documentar el present per preparar el futur” (Declaració d'Universal sobre els arxius de 2010, UNESCO).
CENTRE DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.
Conscient de tot això, la Càtedra Complutense “Memòria Històrica del segle XX” (CCMHSXX) ha assumit el compromís d'estudiar i analitzar la problemàtica de l'accés als arxius a Espanya, amb l'objecte d'aportar un programa encaminat a resoldre -la. Tal com s'enuncien en el Manifest L'Accés als Arxius i la Memòria Històrica del segle XX – la primera versió del qual va fer
pública la CCMSXX al maig de 201 4 – s'indicaven com a problemes essencials: FONS VETATS O SENSE DESCRIURE.
A més dels ressenyats en aquest document, llarga és la llista de documents allunyats de la recerca: els arxius policials, els de la Guàrdia Civil, els de els serveis secrets, els de Zarzuela, etc. Uns altres es troben pendents de descripció o manquen de les condicions adequades per a la seva consulta. Seria el cas de la documentació d'alguns dels antics governs civils (si es conserven), d’expedients penitenciaris… DOCUMENTACIÓ EN MANS INDEGUDES. “Espanya és un país amb molts arxius privats als quals no hi ha accés, perquè, habitualment, els dirigents polítics [...] guarden al seu domicili i no en els arxius administratius gran part de la documentació que es genera durant la seva gestió” va
afirmar ja en 1 980 Javier Tusell. No ha canviat la situació. Es tolera sense més una situació que contravé clarament el que estipula la Llei de Patrimoni Històric de 1 985 de forma sistemàtica.
8
Segon semestre 2014
ARXIUS I ARXIVERS UNA NORMATIVA LEGAL DESMANEGADA I OBSTACULIZADORA.
És paradoxal que la multiplicació de normes legals reguladores del dret a la informació, no es tradueixi en la millora de l'accés als arxius i que, de vegades, sigui la coartada per impedir o dificultar en la pràctica el que es predica en els principis. Per començar, segueix en vigor una Llei de Secrets Oficials preconstitucional, que permet discrecionalment al Govern vetar la desclassificació de documents i això sense cap tipus de motivació explícita. Ens trobem a més amb abundants normatives autonòmiques diferents que estableixen, al seu torn, diferents terminis de consulta de documents en cada cas. I no sembla que la recent Llei de Transparència pugui arribar a facilitar l'actual situació, en establir futuribles limitacions en l'accés a la documentació dels organismes públics.
ABSÈNCIA D'UNA POLÍTICA ARXIVÍSTICA GENERAL.
A la vista d'aquesta situació, succintament descrita, resulta evident que la política arxivística no ha recaptat una atenció adequada entre els responsables del poder executiu i legislatiu fins avui, si bé es podrien exceptuar les gestions d'alguns governs autonòmics més motivats per les demandes de la memòria i història democràtiques. A les inèrcies ideològiques i polítiques procedents del franquisme s'ha unit una falta de sensibilitat política i ètica, respecte dels valors relacionats amb la lluita democràtica antifranquista, la resistència i, en general, el respecte a totes les víctimes dels règims totalitaris i genocides del segle XX.
Manifest ja citat, la primera versió del qual es va llançar al maig de 201 4; en segon terme, la recopilació quantitativa i qualitativa sobre la praxi quotidiana d'investigadors, ciutadans, arxivers i associacions memorialistes… que ens permetin esbossar un estat de la qüestió en forma de Llibre Blanc sobre els arxius. Això es portarà a terme a partir de la informació que es recopilarà mitjançant un Qüestionari que serà accessible a la pàgina web de la CCMHSXX al setembre de 201 4; i finalment, articularem les propostes legals, tècniques o d'un altre tipus que permetin superar aquesta problemàtica descrita, per a això també tindrem en compte els principis i propostes de la UNESCO, el Consell Internacional d'Arxius o Amnistia Internacional. Es tracta de difondre aquesta problemàtica i d'aconseguir un ampli consens entre moviments ciutadans, arxivers i investigadors, que obligui als poders legislatius i governatius a garantir l'accés als arxius i els drets ciutadans amb ell relacionats. Assumim que la gestió dels arxius és una tasca de tots, com diu la Declaració Universal sobre els Arxius, així com que constitueix un element clau en una democràcia avançada i participativa. Ens consta que Arxivers sense Fronteres (AsF) assumeix plenament aquests principis i reivindicacions, per la qual cosa esperem la seva col·laboració i agraïm la seva invitació a utilitzar el seu Butlletí per divulgar-los.
El Llibre Blanc sobre l'accés als arxius a Espanya.
La CCMHSXX es planteja una campanya de conscienciació pública entorn d'aquesta problemàtica, la qual s’abordarà entorn de tres tasques successives: en primer lloc, la suma de suports personals i col·lectius al
Grup de Treball d'ArxiusCàtedra Complutense
“Memòria Històrica del segle XX”
9 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ARXIUS I ARXIVERS
EL NOU OBSERVATORI EUROPEU DE MEMÒRIES (EUROM) DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. L’Observatori Europeu de Memòries és un projecte de treball transnacional, amb múltiples eixos, sobre les polítiques públiques de memòria. És un projecte de recerca però també de difusió i gestió de les memòries públiques lligades als conflictes del segle XX i altres períodes històrics que tenen una projecció pública de memòria al segle XXI. El projecte nostre va començar l’any 201 2. La voluntat de la Fundació de la Universitat de Barcelona i les nostres experiències transnacionals, van coincidir en dos projectes en curs que han estat validats i consensuats amb l’Agència Executiva d’Educació, Audiovisuals i Cultura de la Comissió Europea.
càrrega memorial i històrica marcada pel passat “segle de les Catàstrofes” el segle XX. No ens ha d’estranyar doncs, que el segle arranqués amb un boom memorial, el que jo anomeno la dècada de la memòria o del record que a Espanya i Catalunya està ben definida per la dècada 2000-201 0. I ara, en la majoria de països on la memòria, sense deixar de ser conflictiva i transgressora, està assumida pels poders públics, arribem a una etapa de competència de memòries o potser de saturació, per utilitzar termes que analitzen autors com Ricoeur o Régine Robin.
• 201 2-1 4:
The European democratic memory: beyond Nazism and Stalinism. Un
debat sobre les resolucions del Parlament europeu en matèria de memòria, com per exemple la “European Day of Remembrance for Victims of Stalinism and Nazism”. I l’aproximació a diverses
polítiques europees de memòria recollint l’opinió d’experts, politics, institucions i societat civil. L’aproximació ha estat totalment transversal sobre casos tant locals com regionals, nacionals i internacionals. • La fase actual del projecte és la creació de l’ European Observatory on Memories. Una xarxa per analitzar i compartir les diferents experiències memorials sota el paraigües d’universitats, organitzacions memorials i associacions.
Entre moltes altres, la voluntat de l’Observatori és abordar sense complexes ni pressions polítiques, la complexitat temàtica de la memòria al segle XXI. Les conseqüències del nazisme i l'estalinisme, la lluita per la democràcia durant la dictadura franquista a Espanya; les guerres civils, la reivindicació dels drets civils; els moviments pro democràtics a l'Europa de l'Est durant la Guerra Freda; els processos dictatorials i transicionals en països d’Amèrica i d’Europa, els conflictes relacionats amb la descolonització del segle XX, el tractament memorial en conflictes no resolts o sobre la victimització o el terrorisme i les neteges ètniques, entre molts d’ altres. Per tant, sembla evident la necessitat d'establir una xarxa de memòria europea tenint en compte i respectant la diversitat de memòries, cadascuna amb les seves particularitats. Europa ha entrat al segle XXI amb una
La dècada actual, 201 0-2020, és sens dubte plena d’oportunitats, però també és una dècada d’anàlisi, d’observança, d’aprenentatge i de treball transnacional. Aquesta és la reflexió que ens va motivar a impulsar veritablement l’Observatori. Europa és el millor exemple de la multiplicitat de memòries. Aquestes, configuren la nostra realitat democràtica actual i el mapa sociopolític de l’Europa del present. El mateix concepte d’Europa és una juxtaposició i multiplicitat memorial construïda dia a dia. Aquesta riquesa, posada en comparació amb processos paral·lels, com els que hem vist d’Amèrica ens permet afirmar que la diversitat memorial hauria de marcar les polítiques públiques de memòria a escala europea.
10 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ARXIUS I ARXIVERS
Sense ignorar ni oblidar el gran pes de les conseqüències del nazisme i l’estalinisme en termes de construcció de relats democràtics, altres processos com les lluites contra els feixismes, les dictadures, els drets civils, els processos de pau i justícia, els moviments democràtics a l’Est, les resistències i les lluites per les llibertats, també han engendrat uns valors transformadors que no poden ser categoritzats en un segon nivell. Les històries nacionals, sempre estan molt més connectades del que un es pensa, però acceptar i treballar des de la multiplicitat i la diversitat ens evitaria entrar en el joc de la competència memorial i per tant, la competència sobre els subjecte víctima.
PRESONERS ANTIFEIXISTES DE MAUTHAUSEN SALUDANT ELS SOLDATS DELS EUA EN EL SEU ALLIBERAMENT.
És dificil, o bé impossible fer-ho sense una perspectiva totalment transnacional. Per això també som un projecte multidisciplinari i transversal. Tot tipus d’especialitats acadèmiques hi són representades (art, arquitectura, història, antropologia, sociologia, ciència política, treball amb noves tecnologies, etc.) I comptem amb una sòlida xarxa de persones i professionals que ja han treballat a diferents nivells sobre tots aquests aspectes en relació a la memòria i a la seva transmissió o patrimonialització. Per això, repeteixo, la importància del treball en xarxa, transnacional i multidisciplinari, que serà coordinat horitzontalment per l’Observatori però nodrit i impulsat amb el suport dels seus socis. Igualment, l’Observatori Europeu de Memòries té la voluntat d’exercir de pont entre la transnacionalitat Europea i l’americana, així com la de països que formalment no pertanyen encara a la Unió Europea però que són i han estat Europa, tals com els països balcànics. Aquest treball l’intentarem portar a terme a través de l’anàlisi, estudi, difusió i creació d’iniciatives memorials existents o noves, però també sobre l’observança d’oblits i llacunes. Algunes de les accions ja han estat endegades –amb l’ajut de l’EACEA-, com per exemple, les entrevistes en diferents regions Butlletí 25
d’Europa; la publicació del primer volum d’una obra col·lectiva que agrupa articles de divulgació sobre els nostres socis i presentacions de casos concrets però que tenen una significació major dins el nostre projecte. La nova pàgina web ens ajudarà a difondre però també a treballar en xarxa. On cada soci tindrà el seu espai d’interació, podrem utilitzar i abocar recursos digitals, topogràfics, documentals o de reflexió. L’instrument per a desenvolupar i gestionar tot aquest treball de memòria és l’Observatori Europeu de Memòries i la seva seu és a la Fundació Solidaritat de la UB.
Socis universitaris de Europeu de Memòries:
l’Observatori
Socis institucionals de Europeu de Memòries:
l’Observatori
Fundació Universitat de Barcelona – EUROM -; Grup Memòria i Societat, Universitat de Barcelona; Càtedra de la Memória Histórica, Universidad Complutense de Madrid; LABEX: Les passées dans le présent; Stituto Storico de Modène (Itàlia); Universidad de Santiago de Compostela; CRHISM, Universitat de Perpingnan; ISOCAC, Universitat Rovira i Virgili; Brighton Research in Memory, Brighton university i Université de Tallinn.
IC MEMO (International Committee of Memorial Museums for Remembrance); Museum of Free Derry (Irlanda del Nord); Maison d'Izieu. Mémorial des enfants juifs exterminés (França); Finnish-Russian Citizens Forum (Finlandia); Istituto nazionale per la storia del movimento di liberazione (Itàlia); Stiftung Topographie des Terrors (Alemania); Associació Conèixer Història (Catalunya, Espanya); KZ-Gedenkstätte Mauthausen (Aústria); The Museum of Occupations (Estònia); Gedenkstätte Wewelsburg 1 9331 945 (Alemanya).
Jordi Guixé,
Director de l'Observatori Europeu de Memòries de la UB.
11
Segon semestre 2014
PARLEM DE PROJECTES. LA CUBA CATALANA. SOCIETAT DE BENEFICÈNCIA DE NATURALS DE CATALUNYA A L'HAVANA.
La realització d’aquestes pràctiques s’emmarquen en el conveni de col·laboració entre Arxivers sense Fronteres i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, a través de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, per avançar en la descripció de la correspondència digitalitzada de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a la Habana. A finals dels anys 90, es va iniciar la digitalització del fons històric de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya (d’ara endavant SBNC). Les tasques de digitalització es van dur a terme inicialment amb un escàner de sobretaula i, fins que no fou possible dotar l’entitat de l’equipament necessari, la descripció de la correspondència es va efectuar de la manera tradicional, amb fitxes i llistats mecanoscrits. Els darrers anys s’ha automatitzat una part de l’inventari mecanoscrit (7.760 registres), però resta encara pendent l’automatització de gairebé el 50% dels registres i la revisió de l’inventari. En aquest conveni de col·laboració les tasques encomanades van ser la continuació de l’automatització de la descripció de la sèrie correspondència digitalitzada de la SBNC a L'Havana, la revisió de l’inventari ja automatitzat, la identificació de la documentació que no fos estrictament correspondència, i l’elaboració d’una proposta de classificació d’aquesta. Aquestes tasques es van realitzar en un període de dos mesos, des de mitjans de març fins a mitjans de maig de 201 4, de forma telemàtica i en un horari de 4 o 5 hores diàries treballades, conformant un total de 200 hores tal i com estipulava el conveni de col•laboració. Cal destacar la grata experiència que m’he emportat en realitzar el tractament d'aquesta sèrie, ja que he pogut conèixer una part de la història dels immigrants catalans a Cuba. Les dificultats que van poder patir, la seva labor assistencial com a societat de beneficència, les seves grans festes de les Estrenes o les Butlletí 25
relacions i col·laboració amb altres institucions benèfiques que sorgiren a Cuba, com per exemple l’Associació Vasco-Navarra o la Sociedad de Beneficencia de de Naturales de Andalucía y sus Descendientes, entre d’altres. Les primeres setmanes de tractar el fons van ser adaptatives, ja que desconeixia als protagonistes d’aquelles cartes i les activitats que podria realitzar una institució d’aquest tipus de manera profunda. Els dubtes que m’anaven sorgint a l’hora de tractar la documentació van ser resoltes per la meva coordinadora del projecte, Sara Folch, que em va ajudar a esvair totes les problemàtiques que m’anava trobant a mida que anava avançat en l’automatització. Al temps, ja vaig conèixer millor el fons i vaig contextualitzar la Societat a través dels dos llibres que em va passar la meva coordinadora i que narren la història de la Beneficència des dels seus inicis al 1 840 fins a 1 990. Amb aquests dos llibres titulats El Segle d’Or de la Beneficència Catalana a Cuba, i la informació de les pròpies cartes i altres tipologies documentals vaig submergirme en els diferents esdeveniments que es narraven sobre l’actuació de la Societat al llarg del temps.
FONS DE LA SBNC
A més de continuar l’automatizació de l’inventari també vaig començar a identificar altres tipologies documentals que no pertanyien ben bé a la sèrie correspondència, entre aquestes vaig identificar les diferents cròniques que la Societat va produir i que deixaven constància de les diverses activitats que realitzava, en són exemple les cròniques citant als socis i interessats a les misses mensuals reglamentàries a l’Ermita de Montserrat. També, cal destacar una gran
12
Segon semestre 2014
PARLEM DE PROJECTES
quantitat de retalls de premsa de l’època que informava sobre els diferents actes i activitats que la Societat anava realitzant, són característics els que parlen sobre la preparació i celebració del Centenari de la Beneficència al 1 940, o les celebracions dels Festivals de les Estrenes, festivals benèfics que tenien la missió de recaptar fons pels més necessitats, les celebracions de la Diada de Catalunya o les festes d’abril, festes en honor als patrons de Catalunya Sant Jordi i la Verge de Montserrat. Apart de la documentació pròpia de la Beneficència també vaig identificar invitacions a actes i festes d’altres Beneficències que també s’havien establert a Cuba. Documentació pertanyent a la sèrie socors com per exemple vals i xecs d’ajuda econòmica que s'havien realitzat complint la funció assistencial de la SBNC, també documentació relacionada amb el Consolat d'Espanya, que era qui s'encarregava de repatriar als immigrants catalans que no havien tingut la sort o la fortuna de començar una nova vida a Cuba, era el Consolat qui s'encarregava amb els fons obtinguts de la Beneficència de realitzar aquests viatges de tornada a casa. A més a més, trobem certificats laborals, arrendaments de propietats de la SBNC, condolences i targetes d’agraïment i també esqueles dels socis difunts. Per deixar constància de les problemàtiques que varen sorgir a l’inventari es va realitzar un registre d'incidències. Una de les incidències que anava trobant sovint era amb la codificació, al ser un projecte coordinat amb la seu de la SBNC a Cuba i Arxivers sense Fronteres, aquest tipus d’incidències només podia registrar-les per tal de tenir coneixement d’aquestes, ja que la meva feina només era una petita part d’un gran projecte i
no podia realitzar canvis que afectessin a altres fases d’aquest. La problemàtica amb la codificació que em vaig trobar era que a l’hora de donar-li un codi, en comptes de ferho per unitat documental o document, ho havien fet per full, és a dir, hi havia diferents codis de registre que pertanyien a un únic document, en aquest sentit, al no poder actuar, el que es va fer es registrar-ho com a incidència. Altres tipus d’incidències que em vaig trobar era que hi havia codis buits, és a dir, que no tenien imatge digitalitzada, per altre banda, també em vaig trobar amb diferents documents que tenien el mateix codi, i també alguna que altre digitalització incorrecta o repetida. Totes aquestes incidències varen quedar al registre de l’inventari per facilitar la feina a la coordinadora o la persona que s’encarregués de la següent fase del projecte. Finalitzat l’automatització de l’inventari, es van marcar tots aquells registres que no pertanyien a la sèrie correspondència en color groc i es va proposar classificar aquesta documentació. La proposta de classificació de la documentació no pertanyent a la sèrie correspondència es va classificar en les sèries d’Actes, Memòries, Caixa, Panteó Social, Socors, Legislació, Propietats i Activitats. La Societat de Beneficència continua estant en actiu i amb més de 1 50 anys d’història és una de les institucions més importants per a conèixer els vestigis catalans a Cuba. Cal destacar també la importància del seu fons històric que s'ha mantingut al llarg del temps i que àdhuc havent sofert la destrucció d'una part, encara manté un gran volum documental que ens permet conèixer aspectes de la història de Cuba i dels catalans que es van arrelar a l’illa. Destacar l'oportunitat d'haver pogut realitzar el tractament documental de la sèrie correspondència de la SBNC i així poder continuar adquirint experiència professional dins el món de l'arxivística i aprenent d'una manera empírica i pràctica. Aquesta ha estat la meva experiència treballant una part del fons digitalitzat de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, una de les més importants societats que van aflorar a Cuba i que va produir un fons documental de tal envergadura i riquesa que és part fonamental per la història social de Cuba i dels catalans fora de Catalunya.
Alexis Labrador Camúñez, Alexis Labrador
Butlletí 25
Becari ESAGED del projecte Casals Catalans.
13
Segon semestre 2014
ASF S'IMPLICA. R E UNI Ó DE L C O NS E L L P L E NARI DE L A C O O RDI NADO RA D'ASSOCIACIONS D'ARXIVERS (CAA) El dissabte 1 2 d’abril es va celebrar a Madrid la reunió del Consell Plenari de la CAA amb la participació de Julia Rodríguez en representació d'AsF. En aquesta reunió es va aprovar l’acta anterior i seguidament es va informar de les accions i decisions adoptades pel Comitè Executiu, de les quals destaquem: En primer lloc, la presidenta de la CAA, Graciela Fernández, va comunicar la participació de la Coordinadora en el comitè científic del Congrés Arxius i Indústries Culturals, que tindrà lloc a Girona entre el dia 11 i 1 5 d’Octubre. Ella mateixa serà la que representarà a la CAA en la tasca d’avaluar les comunicacions que es presentin. Per altra banda, es va decidir formar un grup de treball per a l’actualització de la web i la seva gestió, sota la coordinació de Fernando Díaz Fariña que comptarà amb l’assistència de l’àrea de comunicació de l’Associació d’Arxivers de Canàries. Així mateix, es va proposar que la web s’enllacés amb Facebook i Twitter (@Archiveros.NET) per tal que les xarxes socials s’alimentin de les notícies que es pengin en la web i fer-ne major difusió.
Un dels punts importants va ser el tractament de la subvenció del Ministerio corresponent a l’exercici 201 4. Inicialment s’havia destinat a repartir-la entre les associacions, però en aquesta reunió es va decidir destinar-la a una jornada organitzada per la Coordinadora, atès que el pressupost de formació sol•licitat per les associacions era molt elevat i enguany la subvenció havia tornat a disminuir. Fins al tancament d’aquest butlletí, la Coordinadora encara no ha rebut l’ingrés dels diners de la subvenció.
La proposta temàtica de la jornada és entorn a les associacions i la seva problemàtica, i la invitació a participar-hi s’ha estès a les associacions del món iberoamericà, aprofitant l’assistència de moltes d’elles al Congrés de Girona. Per tant, aquestes jornades estan previstes pels dies 1 0 i 11 d’octubre. Un altre punt que es va aprovar va ser les normes de presentació i tràmit de les sol·licituds de subvenció, document necessari per unificar criteris i millorar el procés d’atorgament de la subvenció nominativa, i sobre el qual es va començar a treballar en la reunió anterior. Així mateix, es van aprovar els pressupostos elaborats per l’any 201 4 en el qual s’inclou la participació econòmica per part de les associacions, de 50€ així com intentar obtenir ingressos extraordinaris.
En la línia de la defensa de la professió en què la nova junta es va comprometre, la Coordinadora s’ha adherit al comunicat que va fer l’Associació d'Arxivers Valencians com a protesta per la deixadesa del Govern Valencià amb l’arxiu de la Radiotelevisió Valenciana, un cop tancada la cadena i, per altra banda, també al comunicat d’Acal (Asociación de Archiveros de Castilla y León) per donar suport als professionals del Archivo General de la Guerra Civil, davant de la imputació del seu director per part d’un ciutadà que l’ha denunciat per donar accés a la documentació.
Núria Carreras,
Vicepresidenta d'AsF.
14 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ACTES DE DIFUSIÓ. ARXIUS I DRETS HUMANS: EL CAS DE L'AHPN DE GUATEMALA. ÚLTIMES SESSIONS REALITZADES: VANDELLÒS
RO DA DE BE RÀ Dilluns 28 d'abril de 201 4, a les 1 9:30. Casal Municipal Les Monges Presentada per:
Divendres 1 7 de gener de 201 4, a les 1 9 h. Equipament cultural "Ca la Torre" de Vandellòs, Presentada per : Ricard Ibarra: President d’AsF. Fina Solà: Representant d’AsF en el Consell Consultiu Internacional de l’AHPN de Guatemala.
Ricard
Fina
President d’AsF.
Ibarra: Solà:
Representant d’AsF en el Consell Consultiu Internacional de l’AHPN de Guatemala. Amb la col·laboració de:
Amb la col·laboració de:
G I RO NA
Dijous 8 de maig de 201 4. 1 8:30 h. Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona. Presentada per : Nuria Carreras: Vicepresidenta d’AsF. Fina Solà: Representant d’AsF en el Consell Consultiu Internacional de l’AHPN de Guatemala. Amb la col·laboració de:
S ABADE L L
Dimarts 1 7 de juny de 201 4 a les 20 h. Casal Pere Quart de Sabadell. Presentada per: Joaquim Carné: Regidor de Cultura. Joan Comasòlivas: Director de l'AHS. Raül Aguilar: Vocal Junta d’AsF. Fina Solà: Representant d’AsF en el Consell Consultiu Internacional de l’AHPN de Guatemala. Amb la col·laboració de:
ACTES REALITZATS AMB LA COL∙LABORACIÓ DE:
15 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ACTES DE DIFUSIÓ
SESSIÓ D'ASF A L'ESAGEDUAB.
Raül Aguilar explicant el projecte de l'Arxiu Nacional del Sahara.
Gemma Alonso explicant els objectius d'AsF. Com ja es costum, aquest any també hem fet una visita a l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED-UAB) per impartir una sessió sobre els objectius d'AsF i els nostres projectes.
La rebuda, com sempre, ha estat molt bona, tant per l'equip de l'Escola com per part de l'alumnat, que es va mostrar molt interessat en les nostres activitats.
16 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ASSEMBLEA D'ASF. ASF CELEBRA LA SEVA ASSEMBLEA ANUAL A L'ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA.
Assemblea d'AsF a l'Arxiu Històric de Tarragona. Aquest any l’Assemblea General Ordinària de Socis d’AsF s’ha celebrat, el 5 de juliol, a la Sala d’Actes de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona amb el President, Ricard Ibarra, com a amfitrió. L’Assemblea es va complementar amb una visita guiada a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona i, en acabar, amb un dinar i una visita de tarda a alguns dels indrets més macos d’aquesta ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat.
Foto de grup després de l'Assemblea.
www.arxivers.org
17 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ASSEMBLEA D'ASF
18 ButlletĂ 25
Segon semestre 2014
ACORDS D'ASF. PRINCIPALS ACORDS DE LA JUNTA D'ASF. Junta del 22 de gener de 2014. AsF Internacional
El Delegat d’AsF Internacional i membre de la Junta, Ramon Alberch, assisteix a la reunió per explicar les últimes novetats d’AsF Internacional. Aprofitant que part de la Junta d’AsF és nova, també fa un repàs de la creació, evolució i funcionament d’AsF Internacional. Exposa que va tenir lloc l’assemblea general del Consell Internacional de Coordinació d’AsF Internacional, en el qual es va procedir a renovar els càrrecs directius. Davant l’absència d’alternatives, el resultat va ser la continuïtat d’AsF Espanya a la Presidència, amb AsF Perú a la Vicepresidència i AsF Mèxic a la Secretaria. La reunió es va realitzar virtualment per tal de minimitzar la despesa. R. Alberch fa lliurament de l’Acta de l’Assemblea.
junta, decideix elaborar una proposta de disseny del web d’AsF, per tal de poder renovar-la dins l’any 201 4. Qüestions diverses, precs i preguntes
- El president, Ricard Ibarra, proposa que el Vocal de comunicació Pedro A. Larrègle presenti al Congrés de Girona. “Arxius i Industries Culturals” la web del Con Sud, amb el títol “Arxius i portals web”. El límit de temps per presentar la comunicació és el 28 de febrer.
Junta del 12 de febrer de 2014. Casals Catalans
La dotació econòmica d’enguany per al projecte de casals catalans és de 5000€. Els vocals Sara Folch i Pedro A. Larrègle han plantejat una proposta per destinar aquest import a 2 projectes de casals catalans:
Junta del 19 de març de 2014.
destinar 2400€, on s’inclouen les despeses d’un cooperant (1 5 dies), el pagament del sou de la persona que treballa a l’arxiu, i les despeses de transport de material.
Arxiu Nacional Sahrauí
Cuba:
destinar 2600€ a fer prospecció de la documentació dels casals catalans de Buenos Aires i Rosario. En aquest import s’inclouen les despeses del cooperant (1 5 dies) viatjant en temporada baixa, el pagament del sou d’una persona a l’Argentina durant 2 mesos fent mitja jornada per fer la feina que hagi generat la prospecció i les despeses en infraestructura per fer el projecte. Després de l’aprovació per part de la junta de la proposta plantejada, tots dos vocals prepararan la documentació a complimentar per sol·licitar la subvenció al Departament de Cultura de la Generalitat. Argentina:
Web d’AsF
El grup de comunicació, amb l’acord de la Butlletí 25
En aquesta reunió és presentat el nou membre de la Junta, Aureli Álvarez, nou Vocal de recursos. El Vocal del projecte, Jordi Amigó, exposa a la Junta alguns aspectes de com es pot plantejar la campanya de micromecenatge per aconseguir el motor del cotxe que fa uns anys es va enviar a l’Arxiu Nacional de la RASD per poder fer les transferències. Seguint el que ja s’ha parlat en reunions anteriors, la plataforma escollida per fer la campanya és Mi grano de arena. La Vocal de Comunicació, Maria Ayet, recomana, entre d’altres coses, crear un protocol per la campanya de micromecenatge i un blog. Casal de l’Havana. Cuba.
Ha estat seleccionat com a becari del projecte l’alumne de l’ESAGED Alexis Labrador, el qual ha iniciat la revisió de la documentació de la sèrie de Correspondència. Per ara s’han pogut detectar alguns problemes amb les dades
19
Segon semestre 2014
ACO RDS D' AS F
recollides de la documentació. La documentació de la sèrie de Socors està sent revisada per la Secretària, Gemma Alonso, però de moment tan sols s’ha fet un primer contacte amb la documentació. Jornades d’AsF
La Junta acorda per unanimitat posposar a l’any 201 5 la realització de les VII Jornades d’AsF, que tocarien a final de 201 4. Considerant que aquest any hi ha la Conferència Anual d’Arxius a Girona, el mes d’octubre, i que la reducció de subvencions que s’ha sofert, porta a prioritzar el manteniment de suport als projectes de cooperació. La Tresorera, Montse Cervera, remarca que com més anticipadament preparem les Jornades, els costos seran més econòmics. Estat comptable
La Tresorera, Montse Cervera, informa que enguany el pressupost quedaria repartit de la següent manera:
Qüestions diverses, precs i preguntes
El Vocal de Publicacions, Raül Aguilar, i la Secretària Gemma Alonso, expliquen a la Junta el desenvolupament de la sessió de presentació d’AsF a l’ESAGED. Junta del 30 d'abril de 2014 Qüestions diverses, precs i preguntes
Participació a les Jornades "El papel de los archivos en la defensa de los derechos humanos y la memoria histórica" que van tenir lloc els dies 4 i 5 d’abril a Madrid. El president d’AsF, Ricard Ibarra, hi va intervenir en l’última sessió del dia 5 amb una conferència que portava per títol: “¿Es viable una comisión de la verdad en España?. Comenta que a les sessions anteriors es va parlar de temes no estrictament arxivístics, com per exemple el de les foses comunes, la transparència o l’accessibilitat. Comenta també que són temes molt interessants que es podrien tenir en compte per a les Jornades de l’any vinent. La intervenció del Ricard Ibarra va posar de relleu el desconeixement que molts arxivers tenen sobre la problemàtica de la transparència i l’accés a la informació. El dossier de la comunicació serà accesible desde la web d'AsF.
20 Butlletí 25
Segon semestre 2014
ACO RDS D' AS F
es proposa celebrar la propera Assemblea General el dissabte 5 de juliol. Es decideix celebrar-ho en dissabte per tal de donar la possibilitat que també hi assisteixin els socis que no viuen a Catalunya o fora de Barcelona. A més, el Vocal Jordi Amigó proposa que perquè sigui una jornada més atractiva i assisteixin més socis, es combini l’Assemblea amb una visita guiada en un lloc d’interès històric i un dinar opcional. La Junta hi està d’acord i es decideix celebrar-la a Tarragona (Assemblea a l’Arxiu Històric + visita cultural a la ciutat + dinar). Assemblea General:
d’aquesta documentació a l’ANC al mes de setembre.
Junta del 4 de juny de 2014 Casal de l’Havana. Cuba.
El becari, l’alumne de l’ESAGED Alexis Labrador, acaba la revisió de la documentació de la sèrie de Correspondència. Gemma Alonso acaba la revisió de la documentació de la sèrie de Socors. Està previst poder fer l’entrega
Activitats de Guatemala.
difusió
de
l’AHPN
de
En els últims mesos s’ha projectat el documental “La Isla” i altres audiovisuals sobre el cas de l’arxiu a poblacions com Roda de Berà, Girona o Sabadell. L’activitat es mantindrà al llarg de l’any.
COMPOSICIÓ ACTUAL DE LA JUNTA D’ASF. Presidència:
Ricard Ibarra
Pedro Larregle Vocalies de C:
Vicepresidència:
Núria Carreras
Sara Folch Jordi Amigó
Secretaria:
Vocalia de Recursos:
Tresoreria:
Vocalia de Projecció Estatal:
Gemma Alonso Montse Cervera
Aureli Álvarez
Julia Rodríguez
Vocalia de Publicacions:
Raül Aguilar
Delegat d’AsF Internacional:
Vocalies de Comunicació:
Ramon Alberch
Edita:
Coordinació i disseny:
Adreça:
Dipòsit Legal: GI-1 .31 8/2001 ISSN: 1 578-8709
Maria Ayet
Arxivers sense Fronteres c/ Rocafort 242, bis, 3a 08029 Barcelona Tel.: (34) 93 301 20 34 NIF: G-61 898755
Raül Aguilar Cestero
EDITAT AMB LA COL∙LABORACIÓ DE:
Web: www.arxivers.org a/e: asf@arxivers.org
21 Butlletí 25
Segon semestre 2014