Lo Rafal 123

loRafal

Hivern 2014 | 2,50 €

www.lorafal.blogspot.com

Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

123

Revista informativa d’Alcanar

El sector citrícola es mobilitza

7

Andreu Queralt es confessa

Miquel Agustí, Bar Moreno: 4-5 el ‘café’ de la Plaça esport i política

Hivern 2014

12-13

Lo Rafal Digital

Xavi Forcadell prefereix la plaça Lluís Companys És el Coordinador General de la Diputació de Barcelona, ciutat on viu.

Treballa de professor associat al Departament de Dret Públic de la Universitat

E

l rogle preferit de Xavi Forcadell és la plaça Lluís Companys i el seu entorn més immediat. A la primera infantesa, era el camp de futbol municipal. A l’adolescència, va passar a ser un parc amb una gran plaça. “Allí vaig conrear moltes amistats en un ambient molt sa, molt de poble. Recordo molt el pavelló multiusos vell”, diu Xavi. A l’actual pavelló hi ha passat “manta hores” jugant a bàdminton i fent esport. Era el camí a les escoles noves i a l’institut.

Per la proximitat a la Carretera Nova, en remomemora els millors anys d’infantesa i d’adolescència. Encara avui quan hi passa evoca multitud d’imatges viscudes.

Visita’ns també a: @lorafal Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar

Lo Rogle de Xavier Forcadell i Esteller podeu consultar-lo al nostre bloc. http://lorafal.blogspot.com

“Una consulta a temps pot evitar molts problemes” 2 Hivern 2014

loRafal

editorial

loRafal

Revista informativa d’Alcanar Edita: Associació Cultural Lo Rafal Adreça: Carrer del Forn, 14 43530 Alcanar www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre Consell de redacció Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats i Sílvia Matamoros (fotografia).

Col·laboradors Ramon Adell, Lorena Badoch, Agustí Bel, Vanesa Boix, Centre d’Estudis Planers, Alicia Diago, Pere Fibla, Xavi Forcadell, Ester Martí, Vicent Matamoros, Nutricare, Mireia Reverter, Joana Roig.

Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic. @lorafal www.facebook.com/lorafal www.lorafal.blogspot.com HOTEL D’ENTITATS Ronda del Remei, Alcanar (Concerteu cita via mail, no correspondència)

Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22.

C. Almenara, 27.

Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases.

DLT - 2.067-1988 ISSN 2014-4431

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

loRafal

Micròfons ocults

H

em assistit a l’enèssim capítol del Cas Carraus, tot i que aquesta vegada no hi podem demostrar la relació directa. En una tertúlia televisiva, l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va deixar caure que s’havia trobat un micròfon al seu despatx i que se sentia espiat. Segons Montserrat, aquesta revelació no va ser premeditada i ja l’havia fet, en petit comitè amb altres periodistes, l’octubre passat. Siga per les raons que siga, en aquell moment, no va caure en gràcia i ara sí. El canal de televisió va escampar-ho i va sortir per tot arreu la notícia del presumpte espionatge a l’alcalde.

El misteriós micròfon igual que va aparèixer, va també desaparèixer i mai més no se n’ha sabut res d’ell. Fins i tot, hi ha qui diu que tot ha estat un muntatge d’ERC per desviar l’atenció sobre el juí per l’esmentat cas i altres temes municipals. Un dels que s’apunta a aquesta teoria de l’engany és Andreu Queralt, més conegut com Ensi, un dels

Per a Esquerra, CiU està al darrere dels afers que perjudiquen el poble, junt a una conspiració interna per enfonsar el govern d’ERC autors de les denúncies a la polícia anticorrupció contra l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alcanar. Després d’un any des del primer contacte via mail amb ell, ha concedit una entrevista en exclusiva per a Lo Rafal, consensuada pel consell de redacció de la revista, amb el suport de Ràdio Ulldecona i TVU. Una part d’aquesta entrevista ha corregut per les xarxes socials i algun mitjà digital ja se n’ha fet ressò i ha oferit el seu particular resum.

Entre les ‘perles’ de l’entrevista, a part de posar en dubte l’existència del suposat

micròfon, està l’afirmació que ell “no ha denunciat cap alcalde” i la negació que CiU estiga darrere del ‘paquet anònim’ amb documentació que li va arribar a casa. Algunes d’aquestes afirmacions, amplificades a la xarxa, han provocat un intens i visceral debat a través d’internet.

Hi ha hagut resposta per part del govern, filtrant a un mitjà digital, en què Andreu Queralt escriu articles d’opinió, “com va ser denunciat el cas Carraus”. Diu el text: “Les diligències del cas mostren una certa organització entre un grup de persones per què Andreu Queralt presentés la denúncia… El denunciant va apuntar directament contra l’alcalde, el regidor d’urbanisme i una exsecretària en suposades irregularitats”. De la lectura se’n desprèn que l’oposició hi estaria movent els fils.

Enmig d’aquesta equizofrènia col·lectiva, la reacció ha estat intentar ‘matar el missatger’ insinuant que bona part de la premsa ebrenca (em sembla que a nosaltres, de moment, ens han indultat) estan ‘comprats’ o al servei d’ERC. Potser això explica que la demarcació de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya haja concedit el premi Micro Obert a Alfons Montserrat “per fer declaracions fins i tot en temes polèmics o conflictius”.

En aquest ‘delirium tremens’, a l’altre cantó, trobem una Esquerra per a la qual CiU d’Alcanar i de Catalunya són el mateix dimoni i estan al darrere de tots aquells afers que perjudiquen els canareus i casencs, junt a una ‘conspiració interna’ dins de l’Ajuntament per enfonsar el govern d’ERC. Esperem que el Cas Carraus es resolga el més prompte possible i que les properes eleccions municipals trenquen aquestes dinàmiques de pel·lícula de suspens que no beneficien gens la convivència.

Persones noves amb maneres diferents de fer i d’entendre la política local potser és el que ens cal per tirar endavant el municipi d’Alcanar.

Hivern 2014

3

municipal

‘Jo no he denunciat cap alcalde’ Andreu Queralt Balagué fa les primeres declaracions en el context d’una àmplia entrevista en exclusiva concedida a Lo Rafal en què justifica perquè va presentar la denúncia

Redacció

lorafal@gmail.com

P

er què ha hagut de passar un any per a sentir la seua versió?

He volgut que les coses facen el seu camí i, ara, després de tot el que s’ha comentat, és el moment de dir que jo no he denunciat cap alcalde. No he ficat una denúncia perquè vagen a crucificar aquest i l’altre. A més m’han nombrat en actes públics. La dignitat de les persones i de les famíles ha d’estar per damunt dels partits polítics i aquí s’ha polititzat tot molt.

Llavors, què l’ha motivat a presentar la denúncia?

He vist que hi ha una opacitat i uns obscurantisme pel que fa a la gestió pública davant d’unes informacions que m’arriben per diverses vies. Com que jo no tinc res a amagar i defenso la llibertat d’expressió, ho faig arribar a mans de la policia anticorrupció.

Qui tinga un problema l’haurà de resoldre davant d’un jutge.

Com li arriben aquestes informacions on, fins i tot, hi

4 Hivern 2014

ha esborranys d’actes?

A mi m’arriba un paquet a casa amb documents importants…

Està dient que el paquet és anònim?

Sí. El paquet és anònim, no sé qui me’l va portar.

‘El cas Carraus s’ha polititzat molt’ Vostè està vinculat a CiU en aquell moment?

Sí, era militant, no ho he d’amagar.

Participo a la campanya electoral, però, a partir del juliol d’aquell any me’n vaig desvinculant. Ni participo en cap executiva, ni en cap projecte de partit.

Com a militant li arriba algun document de l’Ajuntament?

No, què va! L’únic que tinc és el paquet anònim que em van fer arribar, el qual el guardo com un tresor, i també conservo les actes del Jutjat.

Pel poble es diu que l’oposició està darrere de les denúncies…

Això és mentida. Les informacions m’arriben a través de les xarxes socials, de Ramon Torres i del paquet de documentació.

No se sent utlitzat per l’oposició?

No. Hi ha gent que m’ha donat suport, uns altres que m’han dit no aclariràs res…, però la gent no hi entra, espera el veredicte final.

En què es basa per identificar algunes persones amb expressions com “la seua dona és una destacada membre d’ERC local”?

No recordo haver fet servir aquesta expressió. Ara bé, el que sí que vaig dir és que havien contractacions a dit. En concret, hi ha una persona que està posada a l’Ajuntament per ser membre destacat d’ERC. Per què de les mateixes obres només denuncia l’etapa ERC i no l’anterior?

Per exemple, el cas Turov és una

loRafal

municipal de les primeres mentides d’Alfons Montserrat. L’any 2003 era tinent d’alcalde amb el govern de PSCERC. Al 2006, quan apareix la primera sentència donant la raó a la veïna afectada, Alfons Montserrat ja era alcalde i comença a recórrer la sentència als tribunals.

Per evitar un mal major…

Sí, és clar. Però quan la sentència és ferma al 2012, fa un acte de pressió, tal i com l’alcalde entén la política: actes populistes, amb molta premsa, recordo que va parlar de “lleialtat institucional”, era un problema de tots, però, jo no sé qui té realment el problema.

Hi haurà més sorpreses abans de les eleccions municipals?

No, ja n’hi ha prou. La gent ha d’entendre que jo, com a ciutadà, tinc dret a defensar-me. Ara bé, cal tenir en compte que un grup polític només és un percentatge de la gent del poble i aquí fa la sensació que ERC és el poble i no és així.

Com creu que s’acabarà tot plegat?

No ho sé, en qualsevol cas, tothom sap que la Justícia va com va… Necessitem gent neta, amb idees noves i ganes de canviar les coses.

L’alcalde diu que es va trobar un micròfon al seu despatx, què en pensa d’aquesta revelació?

Per a mi, és una espècie de cortina de fum per a desviar possibles

‘El poble no és Esquerra i fa la sensació que el poble és ERC i no és així. Només és un percentatge de la societat canareva’ problemes que hi puguen haver en altres menesters relacionats amb l’alcaldia. Considero que és una manera de polititzar la justícia.

Segons vostè hi ha falta de transparència per part del govern municipal?

Hi ha opacitat perquè jo he entrat instàncies a l’Ajuntament i he demanat informació sobre diversos temes i no se m’ha contestat. I com jo hi ha molta més gent. Per això, dic que hi ha opacitat i no hi ha transparència.

Jo estic fent una faena de crítica, que pot ser bona o roïna, i no em publiquen res a la revista municipal.

Quines passes va seguir per fer arribar la documentació a la Justícia?

Em vaig assessorar i em van dir que podria posar un contenciós administratiu o una querella criminal. Vaig optar per portar la documentació a la policia anticorrupció. Els agents em van dir que fés un atestat denúncia perquè aquestes informacions prenguessen cos. Una vegada fet aquest atestat, la policia el porta al fiscal i aquí comença tot.

J.J.B.

S’esperava aquest desplegament mediàtic i de forces de seguretat?

Quan entra la policia a l’Ajuntament, tot això és desborda. No és exactament el que jo posava allí. Tot aquest desplegament, a mi també m’agafa de sorpresa i em quedo una mica garrativat. El cas ara està ens mans del Jutjat d’instrucció.

El fiscal acusa i els imputats es defensen, perquè tenen el dret a la presumpció d’innocència. Quan s’acabe el sumari, llavors el jutge dirà qui anirà a juí o si s’arxiva el cas. Deixe’m passar el temps i actuar la Justícia.

La segona denúncia és per què li arriba nova documentació?

No, jo ja la tenia dins del primer paquet, però encara no l’havia portat a la policia.

Andreu Queralt, als estudis de Ràdio Ulldecona i TVU on es va enregistrar l’entrevista.

loRafal

Hivern 2014

5

municipal

Els ‘búnquers’ de la Guerra Cívil, camí d’Ítaca Lo Rafal presenta unes noves al·legacions prèvies la declaració de Bé Cultutal d’Interès Local (BCIL) de les restes de la Guerra Civil a la costa del terme municipal d’Alcanar

Redacció

lorafal@gmail.com

b. La no inclusió, també delimitada amb exactitud i amb el pertinent estudi arqueològic i històric, després d’haver-hi insistit en diverses ocasions per diferents mitjans, de les restes ubicades al Bou. No se n’hi ha fet cap menció ni acció, ni tan sols apareix a l’estudi encarregat per l’Ajuntament. c. Que es doni audiència als actuals propietaris dels terrenys afectats pels diferents elements que es troben fora de la línia costanera.

Esperem que aquesta vegada les resolucions presentades aquest novembre segueixin un procés més àgil.

El temps degrada aquests elements patrimonials.

F.S.

Finalment, un dels grans passos necessaris per a aquesta quimera n’és la definició de BCIL (Bé d’Interès Cultural Local). Així doncs, el passat mes de setembre de 2014 es va aprovar aquesta qüestió al ple municipal per part de tots els partits del consistori, incloent-hi les al·legacions que hi presentàrem algunes de les parts implicades, des del Rafal fins als propietaris d’algunes de les finques on encara queden restes d’elements de la Guerra Civil.

Després d’haver-nos llegit el resultat de l’aprovació, des del Rafal hem tornat a incloure noves al·legacions a la resolució atenent que hi ha diversos punts que, o bé no s’han esmenat, o bé no s’han tingut en compte. En concret, els temes a esmenar giren al voltant de:

a. En referència a les restes de la bateria de costa número 2, ubicada a la Martinenca, en la descripció de béns i plànols de l’expedient no s’hi ha delimitat amb exactitud tot l’àmbit que en conté les restes, ni tots els elements dignes de protecció que hi existeixen.

V.M.

C

om bé sabeu, des de Lo Rafal fa temps que vam endegar un projecte per tal de dignificar i reconstruir la història de la Guerra Civil a Alcanar, iniciantho amb la recuperació dels elements “de guerra” que encara queden al nostre terme, i que fa temps que us venim explicant i ensenyant.

Piques del campament militar

6 Hivern 2014

loRafal

municipal

Tretze cèntims per xafar les mandarines Els sindicats Unió de Pagesos (UP), CCOO i UGT van mobilitzar uns 200 pagesos a Alcanar per reclamar a l’administració mesures contra la crisi dels cítrics J.J. Buj

lorafal@gmail.com

U

nió de pagesos avisa que si continuen en la mateixa situació i no reben una “ajuda mínima, serà molt complicat que el proper any hi haja treball i una bona collita”.

Per això, els citricultors ebrencs va manifestar-se a Alcanar i davant de la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, el mes de febrer.

El responsable nacional del sector de cítrics d’UP, el canareu Carlos Roig i el sindicalista Joan Montesó expliquen que “Tretze cèntims d’euros per xafar o picar les clementines d’enterra és un ajut pel qual estem lluitant al

màxim. Tenim el suport de CCOO i UGT, perquè creuen que d’aquesta manera, es podria allargar la campanya i mantenir llocs de treball”.

A més, també demanen que el Ministeri d’Agricultura augmente el contingent de retirada de clementines i que es revisin els criteris de valoració de danys de les asseguradores del sector agrari.”Potser haurem d’avisar al Tribunal de la Competència de la Unió Europea que nosaltres només podem contractar les assegurances amb Agroseguro. Això és com deixar el llop a guardar les gallines”, afirma Montesó.

La problemàtica afecta més enllà del riu Sénia, ja que molts de pagesos d’Alcanar, els principals productors de cítrics de les Terres de l’Ebre, tenen les finques al Baix Maestrat. Per aquesta raó, el sindicat agrari valencià Unió de Llauradors també donava suport a les mobilitzacións.

Segons el representant de Traiguera Ramon Mampel, “tenim el mateix problema. D’aquest producte algú en guanya diners, però no som els productors. Hem d’anar tots a una, perquè ara ja no es tracta de cobrir els costos de producció, que no ho aconseguirem, sinó defensar la nostra dignitat”.

M.F.

J.J.B.

L’Ajuntament d’Alcanar ha aprovat per unanimitat una moció per buscar solucions al sector citrícola.

A través d’aquesta moció, es demanava convocar el Consell Agrari Municipal, es demana al Ministeri d’Agricultura i al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural incrementar el contingent de retirada de clementines destinades a la producció de sucs i que busquen solucions per la destrucció de la fruita que encara queda als arbres.

També es sol·licita a la Generalitat de Catalunya que negocie amb Agroseguros per revisar els criteris de valoració de danys i oferir major cobertura. A més, el consistori demana que s’aplique la reducció del mòdul corresponent a l’índex de rendiment net aplicable a l’IRPF. Alguns manifestants van abocar mandarines en senyal de protesta

loRafal

Hivern 2014

7

història

La platja dels Tontos, sense atzavares Abans de les festes de Nadal, una de les cales més característiques d’Alcanar-Platja va perdre la seua principal senyal d’identitat: es van arrancar les atzavares del lligallo

Agustí Bel

agusbelbel@gmail.com

Aquella cala àmplia i hospitalària s’estén entre la caseta dels carrabiners de la punta de Codonyol i el promontori que amb els anys seria el càmping Noya, avui abandonat.

Feia un temps que el ribàs al qual les atzavares feien de marge estava ben brut. El vent i la gent hi havien abocat brutícia. Per a netejar-la, calia talar les atzavares?

Remuntem-nos als mesos previs a la Segona República. A les darreries de juliol de 1930. Hi arribem pel lligallo de la Mar. Venint de la Ràpita, a 75 passes de la partició de Micaela Farga i Josep Bòria hi comença “un entrant pronunciat de la costa”. És la nostra cala. Les terres de Bòria estan cultivades. Per això allí el lligallo “davalla a un plànol inferior” de punta a punta de la cala. Al cap de 100 passes recupera altura per a finalitzar la pujada just ans del següent revolt, a la partició de Josep Bòria i Carme Martí, “davant per davant d’una caseta del Cos de Carrabiners”.

La caseta dels carrabiners existeix encara, atrotinadíssima. El solar, en venda. La caseta, qualsevol dia

l’assolaran. Una veritable llàstima perquè, desaparegudes les de la punta de l’Estanyet i de les Cases, és l’última caseta de carrabiners que li queda a Alcanar.

Migparteix la cala una roca punxeguda que recorda el casc petrificat d’un navili. Dues escales de formigó hi faciliten, a banda i banda de cada mitja platja, l’accés des del lligallo. En total, quatre. L’enrenou es remunta ja a l’any 1964: banyistes, tovalloles, flotadors, hamaques, para-sols, barques de pesca, llanxes... I mai no hi va faltar la tanca d’atzavares separant el lligallo de la platja.

Ara aquelles atzavares, llevat d’un parell que hi han deixat de mostra, han estat talades. Amb això, la platja i el lligallo de la Mar han perdut els seus trets d’identitat en aquell indret. I el

talús nu patirà aviat esllavissaments i tota aquella terra fosca, humida, pudenta i feraç farà cap a la mar.

Diumenge 14 de desembre, de bon matí: enmig del desmunt, tristos monyons blancs anunciaven la matadissa d’atzavares (al mig ribàs de llevant n’han deixat les menudetes, i al de ponent amb prou feines se n’han salvat mitja dotzena, que hi fan companyia a margallons escadussers).

Més avall, les fulles carnoses serrades sense contemplacions anunciaven que ni la seva grossor, ni les espines de les vores, ni els mucrons afuats els havien fet cap servei en el combat desigual contra la serra mecànica. A la platja, a tall de camp de batalla, la resta de les despulles de les amaril·lidàcies abatudes es barrejaven amb les dels llentiscles.

A.B.

D

iuen que la van batejar “platja dels Tontos” per una raó que avui ens escandalitza, però ara la gent que passeja pel lligallo de la Mar es posa les mans al cap per un motiu més recent.

El passadís que hi unia el quarter dels carrabiners amb el niu de metralladores

8 Hivern 2014

loRafal

història DE LA CASETA DELS CARRABINERS AL NIU DE METRALLADORES Les grans penques d’atzavara, un cop tallades, van esmunyir-se (o les van llençar) talús avall. Allí, a la platja, n’hi han llençat o apilat també la resta. A tocar dels colls més agosarats.

Quina llàstima, en una raconada tan carregada de vida i d’història!

Tant de bo a la tala d’atzavares, signes d’identitat la nostra costa, no s’hi afegeixi ara un altre bunyol: que s’hi perpetri una ofenedora escalinata de formigó pitjor que la que han fet platja del Canó enllà, a les Cases, a tall de baixador ostentós.

Aquest disbarat encara es pot evitar.

A.B.

Què se’n farà, d’aquest altre valuós exemple de l’enginyeria bèl·lica de la Segona República? El formigó dels pilars està rosegat pel temps i el salobre. En un indret que estigué farcit

de construccions militars, aquest singular tram de passadís amb prou feines ha sobreviscut a la deixadesa oficial i als estralls de la construcció desfermada de xalets arran de mar.

I ho ha fet només gràcies a la cortina vegetal d’atzavares, llentiscle i altres arbustos que l’amagava. I ara?

A.B.

Al cap de ponent de la cala, la tala ha deixat al descobert una mena de llarga visera al capdamunt del roquer, just per sota de la sendera o viarany en què s’ha convertit allí, per causa de les intrusions, l’ampli

lligallo de la Mar. La visera és sostinguda de tant en tant per bigues verticals de formigó armat que hi fan d’improvisats pilars. N’hi hem vist almenys vuit. Potser és part d’un corredís destinat a protegir-se del foc enemic? Un passadís camuflat per a anar del quarter dels carrabiners, tocant a la carretera, fins al solitari niu de metralladores que s’endinsa a la mar?

Un testimoni de la malesa d’atzavares

loRafal

La platja dels Tontos (any 2009)

Hivern 2014

9

Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

Av. Constitució s/n 977 730 651 - 669 454 217 Alcanar 43530

Qualitat BURGUER SANDVITXERIA

20 anys de

Hivern 2014 10 Miquel Figueres, 6

T’HO PORTEM A CASA

977 73 25 33

de dimarts a diumenge

loRafal

cetros i ferramentes

Lo Rafal Iniciem una secció dedicada a aquelles paraules lligades al món rural del poble. Molts de mots, com els objectes que descrivien, han caigut en desús

J. Joaquim Buj

lorafal@gmail.com

A

quest primer article el dedicarem a presentar la secció i abundar en les dos paraules que li donen nom: cetros i ferramentes. Tot i que no entrarien en la categoria d’estris, volem fer-vos cinc cèntims també d’allò que ens ha identificat, com a revista i com a entitat, durant més de 25 anys: lo rafal.

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) el defineix com aquell “cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret, especialment el que és construït davant el portal o el terrat d’una casa per tal de guardar de la pluja o del sol”. Segons el Diccionari CatalàValencià-Balear (DCVB) d’Alcover i Moll,ve de l’àrab rahl (casa de camp, hostal). En el cas canareu, lo rafal va unit a una construcció tan nostrada com els prats, als quals en dediquem una altra secció. És un “un espai d’ombra i xerradeta”, com ja s’indicava en el nostre primer editorial.

En aquest apartat, reproduïrem imatges i mirarem d’esbrinar-ne a què corresponen, com ho diem, l’origen tant de l’aïna, com de la paraula amb què l’anomenem. En la mesura que siga possible, buscarem algun testimoni que ens en parle. Fem una crida a les persones que ens vulguen aportar fo-

tografies, imatges, dibuixos o que ens conten alguna cosa relacionada amb allò que ara diem ‘antojo’ (pronunciat antoixo), però que temps enrere tenia la seua importància.

Ens hem decidit a titular-la ‘cetros i ferramentes’ per rememorar dos paraules que descriuen bona part dels instruments de treball o de la llar, que no tenen perquè ser únicament d’ús agrícola.

lacionar sarró amb el basc zorro (sac), segons apunta Coromines.

Parlar de ‘ferramentes’ és més senzill, el DCVB la defineix com “eina, instrument de treball d’un menestral o agricultor”, els informants d’Alcover i Moll recollien l’ús d’aquest mot a Calaceit, la Ribera d’Ebre, el Maestrat, País Valencià i Mallorca.

L’origen de la paraula ‘cetro’ ens porta a dos interpretacions. La Real Academia Española ens remet al llatí sceptrum que ho hauria manllevat del grec. En l’accepció 7 de cetro llegim: “Vara llarga de plata, o coberta d’ella, que usaven a l’església els capellans que acompanyaven el prevere en el cor i en l’altar”. En canvi, Alcover i Moll ho consideren una transcripció errònia de la paraula sarró (Bossa feta de pell, o de tela, que els pastors i altres homes que van pel camp porten penjada amb una corretja pel coll i que serveix per a dur-hi menjar, utensilis, diners, etc.). Com a exemple, se cita un text d’Eixemenis: “Que entrassen... hòmens molts ab çetrons a les espatles plens de pa o de farina”. L’etimologia és incerta, perquè s’havia donat com a segur l’origen àrab surra, (bossa de diners), però sembla preferible rePortada del número 0 de la revista, amb un Rafal

loRafal

Hivern 2014

11

oficis i costums

Un apassionat de l’esport i la política local A Miquel Agustí Fibla Ramon sempre li ha agradat l’esport. Va practicar l’atletisme i el futbol.

Aquesta afició la va traslladar a la política, essent regidor d’esports a finals dels anys 80

Vicent Matamoros/Ramon Adell vmatamor@xtec.cat

Quina ha sigut la vida laboral?

En acabar aquests estudis, com a casa no hi havia molts recursos, no vaig poder seguir estudiant i em vaig posar a treballar d’electricista per a Antonio Sancho, on vaig estar fins que me’n vaig anar a la mili. En tornar, vaig fer uns exàmens per entrar a Cementos del Mar. Els vaig aprovar i hi vaig començar a treballar l’any 1980 fins el 2012, en què es va fer l’ERE i a més de 300 treballadors ens van fer fora.

Ara estic esperant que passe el temps i poder jubilar-me. A la fàbrica me’n cuidava de les entrades i sortides de ciment i altres productes.

Explique la llarga trajectòria esportiva.

M’ha agradat córrer, fer maratons i vaig començar a jugar al futbol amb C.D. Alcanar. No hi havia equip

infantil i es van organitzar quatre penyes de xiquets, de les quals es va fer una selecció i es va crear l’infantil.

Així vaig començar a jugar als 12 anys. Quan en tenia 17, la temporada 1973-74, vaig passar al primer equip, a Preferent. Vam baixar i vam jugar gairebé sempre a Primera Regional, fins que me’n vaig anar a la mili.

Aquell any l’equip va baixar a Segona Regional, però jo ja no jugava.

En tornar de la mili, vaig fitxar per la Ràpita la temporada 1979-80, junt amb Cruselles. Allí vaig estar dos anys a Primera Regional. D’entrenador teníem Miquel Alonso i quan el Benicarló el va fitxar, Cruselles i jo ens en hi vam anar.

Vaig tornar al CD Alcanar la temporada 1986-87. El president era José Ramón Segarra i es va fer un equip de circumstàncies amb alguns veterans com Manchorín, Blanco, lo Gallo i jo, sense cobrar res, amb els xiquets del juvenil per aguantar l’equip. L’any 1987 es va baixar de categoria,vam inaugurar la Fanecada jugant a Segona Regional i jo vaig acabar la meua carrera esportiva al primer equip de l’Alcanar, per les lesions, encara que vaig continuar jugant amb els veterans. El 1982, m’havia operat del menisc i vaig aprofitar, amb altres companys, per crear una associació de futbol-sala a Alcanar. La iniciativa va estar molt ben acollida i

féiem una lligueta local. Jugàvem a la pista de les Escoles Noves i vaig serne president de l’associació fins l’any 1988. També he sigut directiu del CD Alcanar.

De què jugava?

Jo sempre he jugat de davanter, extrem dret, i tenia facilitat per fer gols. En fer-me gran, entre el pas dels anys i les lesions, vaig anar perdent força i velocitat, passant a jugar al mig del camp i vaig acabar de defensa.

Què en destacaria com a regidor?

Vaig entrar a formar part de PSUC cap al 1980 i el 1983 em vaig presentar a les eleccions municipals, resultant elegit i vaig estar 20 anys de regidor, Cedida

O

n va estudiar?

A l’escola d’Alcanar vaig estudiar fins 5è de Primària, després vaig fer un examen al col·legi La Mercè de Tortosa, em van concedir una beca i vaig passar a estudiar a l’Escola de Maestria Industrial de Tortosa. Em quedava a dormir al Seminari i allí feia també classes de repàs. Hi vaig estar tres anys i després vaig anar a l’Escola de Maestria Industrial de Castelló, on vaig acabar els estudis en la branca d’Electrònica.

Mentre vaig estar a Castelló residia al Col·legi Menor Santa Maria de Lidon.

Fent un míting amb el PSUC

12 Hivern 2014

loRafal

oficis i costums

Essent regidor d’esports, vam inaugurar el camp de futbol de la Fanecada el 20 d’agost de 1988.

Per al partit inaugural va venir el CF Barcelona Atlètic, amb Busquets i Roura,es va estrenar l’himne del CD Alcanar amb lletra de Ramon Adell i música de José Quiles.

fer entrevistes a antics jugadors, però la cosa no va anar avant, però vaig guardar el material. Hem arribat a un punt que alguns equips de poblacions veïnes celebren els centenaris i m’ha revifat aquella idea de 1988. Per

tirar endavant el projecte ens reunim un grup , esperant aconseguir la màxima informació possible sobre el futbol canareu, especialment els seus orígens, per poder celebrar el centenari.

R.A.

del 1983 al 2003. Es va treballar molt, especialment la legislatura de 1987 a 1991, amb l’alcalde Batiste Beltran.

Vam fer el campionat d’Espanya d’escacs a Alcanar des de 1987 a 1991; la Festa de l’Esport local, en què participaven totes les entitats esportives del poble; vam muntar una pista de bàdminton on estava el ball, a l’actual plaça Lluís Companys, i l’any 1990, com a regidor d’esports, vaig ajudar a crear el Club de Patinatge, del qual en vaig ser president durant 15 anys.

Però també van quedar coses pendents?

Fer un velòdrom, anys abans ja n’hi havia hagut un a Alcanar, perquè hi havia molts xiquets que practicaven el ciclisme. Jo era partidari de crear a la Fanecada un complex esportiu. El projecte ja ens el vam trobar fet, però no n’estàvem d’acord, perquè s’havia parlat de fer créixer el poble de cara al mar, pensàvem que s’havia de fer entre Alcanar i l’Àngol i allí s’haurien d’haver comprat els terrenys.

Nosaltres vam proposar comprar una finca del Marquès, en aquella zona.

Miquel Agustí treballant a la sala de control de la fàbrica de ciment

Té algun projecte ara?

Estic iniciant un projecte sobre la història de la pràctica del futbol a Alcanar, que properament arribarà al centenari. Amb Quique Queralt vam

Cedida

Tampoc no em va semblar bé la ubicació del nou ajuntament. Jo estava d’acord en què el pavelló cobert es fés a la Fanecada i l’Ajuntament on ara està el pavelló, amb jardins i pàrking, o, si s’havia de fer on està ara, tombar algunes cases perquè quedés una plaça gran oberta i no tancada, com està ara.

Va jugar durant molts anys al Club Deportiu Alcanar, al camp de futbol vell

loRafal

Hivern 2014

13

Alcanar en imatges

La ‘caloreta’ de l’hivern Text i fotografies: Associació Cultural Lo Rafal

Tot iniciant la primavera, amb un temps hivernal encara, es va celebrar una nova Mostra de Poesia

Anna Maria Ulldemolins va llegir una emotiva poesia dedicada a son pare

14 Hivern 2014

Maite Bel s’estrenava com a escriptora de poesies en aquesta edició

loRafal

Alcanar en imatges

Un hivern més, Alcanar i les Cases han bategat per la ‘Marató’ i han mostrat la seua part més solidària. L’hivern ha acabat amb la 6a edició de la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

Els xiquets casencs van organitzar una cursa solidària

L’AMPA de les Cases recollia diners per a la ‘Marató’ a la plaça de Sant Pere

loRafal

Prenent el sol damunt dels còdols

Hivern 2014

15

recerca

Refranys i cançons populars d’Alcanar Lorena Badoch Sancho és una enamorada de les tradicions d’Alcanar. Ha recopilat expressions que s’han transmès oralment de generació en generació i s’estan perdent

Lorena Badoch / Vicent Matamoros lorafal@gmail.com

P

er què et vas decantar per estudiar dites i cançons?

El principal motiu que em va portar a aprofundir en aquest tema va ser la realització d’un crèdit variable a 4t d’ESO. Aquesta assignatura, La casa sota la sorra, consistia en llegir i treballar el llibre de lectura que duia el mateix nom que l’assignatura. Aquest contenia moltes frases fetes i el professor, que era canareu, va dedicar una classe a treballar els refranys, cançons i malnoms o renoms típics d’Alcanar. Aquella classe em va passar ràpidament i encara avui la recordo amb molt bon sabor de boca. Vaig gaudir moltíssim perquè els meus familiars empraven molts refranys i encara avui en dia n’empreen.

vaig parar atenció i, cada cop que en sentia un, me l’anotava. També cal destacar que un dels motius que em va empènyer a investigar sobre aquesta temàtica va ser l’alta probabilitat de la pèrdua d’aquesta riquesa popular a causa del poc ús que en fa el jovent d’avui dia. Jo estimo Alcanar i no voldria que les tradicions i costums heretades dels nostres avantpassats quedessen com el capítol anterior de la història del nostre poble. Sempre que parlo del meu treball de recerca, i fent referència a això que acabo de dir, cito a Raimon quan canta a una de les seues cançons: “Qui perd els orígens perd la identitat”.

D’on vas treure la informació?

La principal informació la vaig treure de canareus i canareves

que desinteressadament em van ajudar per portar a terme aquest treball. Des del dia que vaig ser coneixedora que aquest tema tenia certa importància, vaig passar moltes tardes amb els meus pares i amb l’àvia, apuntant en un paper totes les frases fetes i refranys que em deien. També vaig anar algunes tardes a l’Esplai i a casa de dos canareves: Rosita Castell (la Julieta) i Mercedes Gras (la Firma) perquè em cantessen cançons populars d’Alcanar. Vaig enregistrar-les i Gerard Ramon les va transcriure en partitures. Per fer més complet el treball vaig consultar bibliografia.

Un cop vaig tenir tots els refranys, els vaig classificar segons la temàtica i així en podem trobar de caràcter, religiosos, físics, del temps meteorològic, de condició

Ja que parlem dels malnoms, quins són els de la teua família?

Em dic Lorena Badoch Sancho tinc 29 anys. Sóc filla de dos canareus: de Ramon del Claro i la Pepita la Victoriana. Sempre que surto del poble i es dóna l’ocasió, parlo d’Alcanar. Em sento privilegiada d’haver nascut en aquest municipi que té tant mar com muntanya.

El tema de la recerca li vas proposar tu al professor?

Vaig comentar-li la idea de convertir aquell petit tast en un estudi ampli. Li va semblar una molt bona idea i, a partir d’aquell moment,

Lorena Badoch posant al costat de la catifa de les passades Quinquennals

16 Hivern 2014

loRafal

recerca social, moralitzants, de jocs de taula, de diners, locals, misògins, lúdics, de calendari, de feina, de menjar, de salut, referits a la mort, refranys en castellà i de tot una mica... Un cop catalogats, els vaig ordenar alfabèticament.

Quins aspectes en destacaries ?

Tot no va ser fàcil, em vaig trobar amb algun entrebanc com per exemple en el cas dels refranys perquè hi havia refranys que no sabia a quina temàtica feien referència. Molts cops, quan explicava a la gent gran que feia un treball sobre els refranys i

‘Hi ha expressions que els jóvens no utilitzen ni en saben el significat’ cançons populars del poble, em recitaven el seu propi repertori particular sense pausa i això em dificultava la classificació. També cal dir que refranys que tenen un significat molt ampli, i poden ser utilitzats en diferents situacions.

Per exemple, ”per demanar que no quede” està classificat a dintre de caràcter i de resignació.

molts refranys i cançons que no hauria conegut si no hagués realitzat aquest treball.

Quins refranys et van sorprendre més?

Com que alguns fan molta gràcia, els he dit a la meva colla d’amistats i ara, ells també els utilitzen. Alguns d’aquests són “O follem tots o matem la puta”, “qui és desgraciat en los collons entropessa”, “sempre va el pa a qui no té dents”, “és més feo que un botarredeunes a fosques”, “home roig i gos pelut, val més mort que conegut”, “qui no està aveat a bragues, les costures li fan llagues”... i podríem seguir dientne molts més. Arran que ha sortit la paraula aveat, cal dir que en aquest treball també han sortit paraules que, cada cop, se senten menys com, per exemple, la variant del verb avesar, sinònim d’acostumar.

Les noves generacions no només no les utilitzen sinó que, a més, no en saben el significat. El mateix passa amb el mot aixumara que és

un mot molt nostrat i equival a la locució de desig tant de bo.

Parla’ns dels teus estudis a Alcanar.

Vaig cursar tots els estudis fins batxillerat a Alcanar. Vaig realitzar la modalitat social. Després vaig marxar a Tortosa on em vaig diplomar en Ciències Empresarials.

Em va agradar aquesta carrera universitària i vaig continuar estudiant, vaig estudiar la llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) a Reus.

Què fas ara?

Treballo a l’Oficina Jove del Montsià com a tècnica d’Ocupació i Emprenedoria. Aquest servei és d’àmbit comarcal i va dedicat als joves d’entre 16 i 29 anys de la comarca del Montsià. Les principals tasques que es desenvolupen són la recerca diària d’ofertes de feina de la zona de les Terres de l’Ebre, la realització d’accions formatives i l’orientació sociolaboral, entre altres activitats.

Pel que fa a les cançons també em vaig trobar amb la mateixa problemàtica. Hi havia gent que, per vergonya, no les volia cantar i només les recitava, llavors no les podia transcriure musicalment.

I també hi havia gent que no recordava exactament l’entonació de la cançó i el que feien era inventar-se-la o aplicaven la música d’una altra cançó.

Con podeu observar va ser un gran treball, del tema se’n va poder treure molt de suc i tot i els obstacles amb què em vaig trobar, el tornaria a fer sense pensarm’ho dos cops.

La valoració final del treball ha estat més que positiva, he après Alguns dels refranys recollits al treball de recerca

loRafal

Hivern 2014

17

patrimoni

Balanç del 25 aniversari de Lo Rafal L’audiovisual vam presentar-lo el dissabte 24 de gener a l’Auditori José Antonio Valls d’Alcanar. Sense ell no podíem tancar aquest any tan especial per a nosaltres

Redacció

lorafal@gmail.com

L

es còpies del documental s’estan fent arribar als diversos col·laboradors, a més, si voleu, podeu adquirir aquest vídeo enviant un mail a Lo Rafal o, prèvia comanda, als punts de venda habituals de la revista i us el farem arribar.

Hem tingut clar que aquest producte havia d’estar al carrer, arribar a tothom. Per això, el tràiler del vídeo, del qual us en informàvem al número anterior, el vam projectar a diversos espais municipals, coincidint amb els diversos sectors en què es dividia el poble amb motiu de les Festes Quinquennals.

Hem d’agrair la col·laboració de l’Escola Municipal de Música d’Alcanar (EMMA), la Junta de l’Esplai ‘La Caixa’, l’Ajuntament d’Alcanar i la bona predisposició de les persones que apareixen al vídeo i membres de Lo Rafal, així com la participació de Lídia Labèrnia i Quique Queralt.

Aprofitant els dies en què es va passar el tràiler a les Cases, vam

organitzar la visita guiada per les fortificacions de la Guerra Civil al municipi d’Alcanar, declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), les quals cal posar encara més en valor.

sobre el patrimoni de la serra de Montsià, encara hem de portar-la a Freginals i així haurem completat la roda dels cinc municipis que toquem a la serralada.

En la nostra defensa del patrimoni, estem recolzant la plataforma Salvem el pont dels Estretets i vam realitzar, conjuntament, una ruta guiada per descobrir els ‘tresors’ del riu Sénia (entre ells, aquest pont).

Per cert, que al proper número de Lo Rafal us informarem d’algunes gestions sobre el tema.

A hores d’ara, ja s’ha pogut veure a Alcanar, la Ràpita, Amposta i Ulldecona. Tenim peticions d’anar a la Sénia, al maig, el Castell, a l’agost, i Santa Bàrbara, en una data per determinar, entre altres pobles.

Buscant establir sinergies amb altres col·lectius del poble, també hem col·laborat amb la Mostra de poesia oberta i el 775 aniversari de la Carta Pobla d’Alcanar. Estem preparant una jornada esportiva amb l’Agrupació Excursionista i l’organització de la Pujada al Montsià, que esperem realitzar durant l’any 2015.

Com podeu comprovar, de ganes de fer coses no ens en falten, tot i les dificultats dels moments en què estem, però, segur que, amb la vostra col·laboració, ho farem possible. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Una altra de les activitats ‘estrella’, que hem preparat amb motiu del nostre 25 aniversari, ha estat l’exposició itinerant de fotografies

De dilluns a dissabte de 9 a 14h. i de 17 a 21h. tel. 682 386 370 Ramon y Cajal, 58 43530 Alcanar 18 Hivern 2014

loRafal

Trobada de Terres de Cruïlla a Alcanar Com a cloenda del 25è aniversari de Lo Rafal vam ser amfitrions de la trobada anual dels centres d’estudis i entitats dels pobles situats prop dels riu Sénia i Ebre

Redacció

lorafal@gmail.com

L

a nostra missió és difondre el patrimoni del territori, ultrapassant les fronteres administratives. Els pobles del Montsià participants són Alcanar i les Cases d’Alcanar, Santa Bàrbara, Mas de Barberans, Ulldecona, Freginals, la Sénia i la Ràpita. Del Baix Maestrat, Rossell, Traiguera, Xert, Peníscola, Sant Mateu,Sant Jordi Cervera del Maestrat i Sant Rafel-El Castell, a més la Pobla de Benifassà i Tortosa.

de manera lliure, sense necessitat de guiatge. Unes altres iniciatives que volem engegar són una recerca sobre l’impacte de la gelada de l’any 1956, coincidint amb el seixanta aniversari que tindrà lloc el proper any, així com col·laborar amb les I Jornades d’Intervenció al Patrimoni, organitzades per la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, dedicada aquest any a l’arquitectura rural dispersa.

Els objectius immediats són organitzar el cicle d’Itineraris per les Terres de Cruïlla 2015, com venim fent des de fa anys. En tenim previstos prop d’una vintena, que es portaran a terme entre els mesos de maig i novembre d’enguany. També estem treballant, des de fa un temps, en la publicació conjunta d’itineraris portats a terme aquests anys passats i que són susceptibles de ser realitzats

D’altra banda, vam parlar de la possibilitat d’oferir cursos de formació per als nostres associats, és el cas dels que oferirà l’Antena del Coneixement de la Sénia, i de participar en programes de ràdio i de televisió que fomenten el patrimoni.

De la trobada, a més de l’assistència de membres dels centres d’estudis i entitats culturals del territori, cal agrair l’esforç desinteressat d’Helena Fibla que ens va fer la visita guiada a la Casa O’Connor. També destacar la col·laboració de Quique Queralt, que ens va vindre a gravar algunes imatges i entrevistes, i de Mar, encarregada de la Casa O’Connor.

Ressaltar la presència, durant una estona a la tarda, de l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat.

CEP

Així mateix hi ha una sèrie d’assumptes que haurem de madurar amb calma, com són les

assegurances de les sortides, el dret d’imatge de les fotografies i altres mitjans audiovisuals i les noves declaracions a Hisenda. De moment, ja hem engegat els passos pertinents per a informar-nos més àmpliament.

Per acabar la sessió vam visionar el vídeo on s’hi resumeixen els 25 anys d’història de l’Associació Cultural Lo Rafal.

Foto de família dels participants, després de dinar a la Penya Barcelonista d’Alcanar

loRafal

Hivern 2014

19

patrimoni

El patrimoni canareu i casenc, a debat Lo Rafal va participar en l’assemblea oberta sobre el patrimoni canareu, convidada per la CUP d’Alcanar. En realitat, va acabar convertint-se en una tertúlia sobre l’estat de la qüestió

Redacció

lorafal@gmail.com

U

s faig cinc cèntims de les idees aportades pels tres membres de l’entitat que vam acudir a la cita i altres tertulians, com Nando Reverter, que ens va delectar amb les seues intervencions sobre la conservació i ús d’alguns béns eclesiàstics, per exemple l’ermita del Remei o els antics convents d’Alcanar i les Cases.

Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, etc. o mitjançant empreses i autònoms locals especialitzats en història i patrimoni, que n’hi ha i bons, com ja s’ha demostrat.

El patrimoni local del municipi el podríem dividir en dos grans àrees: l’urbà i el rural-costaner. El primer àmbit és el del patrimoni als pobles d’Alcanar i les Cases. Aquí cal destacar els dos nuclis antics (especialment el Rocall-Mirador), les torres del campanar i del carrer Nou. Caldria dinamitzar la zona amb un calendari periòdic de visites guiades i dignificar espais del barri. També potenciar la Casa O’Connor, convertida en Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers i, provisionalment, Espai Galià.

Molt de patrimoni es conserva pel voluntarisme d’entitats i particulars que han d’aconseguir recursos per evitar que es perga

Al nostre parer, les dos necessitats principals serien l’adequació de l’Auditori municipal i la creació d’una oficina de turisme permanent al poble d’Alcanar, nucli principal del municipi amb uns 8.000 habitants, es podria fer aprofitant la infraestructura d’algun edifici històric de la població, tai i com s’ha fet a Ulldecona.

La realització de rutes urbanes s’hauria d’incentivar des dels poders públics (com s’intenta fer massa puntualment ara): Ajuntament,

20 Hivern 2014

Estes rutes també s’han de dur a terme a les Cases per donar a conèixer tant la part urbana com la marinera del poble. Estos itineraris han de tenir

eixos històrics i patrimonials que els hi donen sentit: la Guerra Civil, la vida dels pescadors o dels pagesos, etc.

Les Cases necessita, a primer cop d’ull, un edifici multiusos cobert, on es puguen fer, en qualsevol moment de l’any, activitats teatrals, musicals, conferències,...

Potser s’hauria d’estudiar la possibilitat d’arribar a un acord amb la Llar de jubilats per a adequar esta infraestructura o fer-ne una de nova. Estem parlant d’una població d’uns mil habitants a l’hivern i el triple a l’estiu. Menció a part mereix el Convent dels Josepets i la reconversió en alberg de joventut, pendent de l’execució de la segona fase, però este tema es mereix un monogràfic a banda.

Un altre capítol seria el del patrimoni rural i costaner. De moment, l’únic patrimoni en est àmbit que s’ha explotat bé ha estat l’iber i cal consolidar-lo.

Queda pendent, però, les fortificacions de la Guerra Civil i el seu corresponent espai d’interpretació, les torres costaneres ‘del Moro’, les construccions de pedra en sec, la serra de Montsià, el pont dels Estretets (a punt de caure mentre els ajuntaments d’Alcanar i Vinaròs miren cap a un altre costat, després de fer-se la foto pertinent) i, com no, una altra de les ‘joies de la Corona’: l’ermita del Remei.

La gestió de tot est ric patrimoni (urbà i rural) no pot fer-se “per escatxills”, com diu Francesc Subirats. Cal lligarho tot i donar-li un sentit. El projecte ja està presentat fa anys per part de la nostra entitat a l’Ajuntament, però poc de cas n’han fet.

Ah! I no hem parlat del patrimoni inmaterial, memòria oral i tots estos aspectes intangibles que ara s’estan posant en valor en el terreny universitari i de l’associacionisme cultural.

La conclusió és que tenim un munt de patrimoni a potenciar, els poders públics només en potencien aspectes parcials. Molt de patrimoni es conserva gràcies al voluntarisme d’entitats i particulars que han de mirar d’aconseguir recursos humans i materials per evitar que es perga.

loRafal

prat

Barcelonins convertits en pradencs L’Ignasi i la Mari, van descobrir aquests paratges tan nostrats. L’ espai tranquil i la gent dedicada a la terra, sobretot als tarongers, els va seduir

Mireia Reverter lorafal@gmail.com

E

ra el lloc ideal per a un matrimoni amb fills petits com en el seu cas. Per tant, passaven les vacances al camping Estanyet. Poc a poc, es van acostumar i, cada cop que venien, els agradava més i més.

Fins al punt que va esdevenir un somni. L’Ignasi l’explica. Algun dia vindrien aquí per fer estiu de tot l’any. És a dir, un cop jubilats, baixarien definitivament al nostre municipi. Dit i fet, amb empenta per fer d’un simple somni una realitat ben palpable, van arremangar-se i van aconseguir fer-se amb un prat.

d’Alcanar. Massa menut per a tota la família. Per tant, van apostar per comprar un prat. Dur a terme aquesta decisió no va ser fàcil.

Abans de convertir-se en pradencs, tenien un pis petitó a les Cases

El prat en qüestió es tracta d’una casa completament habilitada.

Durant una època els prats eren intocables. Sobretot els que tenien una determinada construcció eren molt difícils de poder comprar.

La crisi, per a l’Ignasi i la Mari, alhora que els va perjudicar ja que van haver de vendre’s el piset casenc; va suposar una baixada de preus, molt convenient, per poder adquirir un prat.

L’Ignasi i la Mari han fet reformes, però per millorar-la. Abans el prat havia estat propietat d’ una família d’anglesos que hi vivien durant tot l’any. Per tant, ja disposa de calefacció i té la piscina condicionada; entre totes les adaptacions que s’han realitzat.

Un dia d’estiu consisteix en aixecar-se no tant d’hora com a la feina, anar a esmorzar al poble, comprar, tornar al prat, cuidar una miqueta els quatre arbres que hi ha, prendre el sol i el bany.

Bàsicament, disfruten.

Com que cada cap de setmana que poden baixen i fan vida aquí, la Mari explica un dia d’hivern.

S’aixequen al tard, fan bicicleta, passegen pel mar, llegeixen, ella fa mitja, es posen al costat de l’estufa de llenya, miren el paisatge. En definitiva, tracten de desconnectar de la vida laboral rutinària.

A partir de viure el prat i, gràcies a relacionar-se amb els veïns, han descobert la jardineria. L’Ignasi especifica que no és que facin moltes coses, tracten de mantenir l’entorn amb flors i quatre arbres.

Cedida

La Mari s’ha anat aficionat a l’hort. Aquest any ja ha agafar aubergínies, tomaques, endívies.

En definitiva, l’Ignasi i la Mari van pel camí de convertir-se en uns pradencs de soca-rel.

L’Ignasi i la Mari descansant a l’exterior del seu prat

loRafal

Hivern 2014

21

opinió

La importància de la nutrició i l’esport Lo Rafal prepara una jornada tècnica sobre aspectes de l’esport en col·laboració amb l’Agrupació Excursionista i l’Ajuntament. La nutrició n’és un dels temes bàsics

Vanesa Boix/Alicia Diago/Nutricare lorafal@gmail.com

Qualsevol persona ha de començar l’exercici ben hidratat. A més d’haver begut força durant el dia anterior, és recomanable prendre un o dos gots d’aigua o, preferiblement, líquids isotònics un parell d’hores abans. Aquesta pràctica millora la hidratació, al mateix temps que permet eliminar el líquid que pogués sobrar a través de l’orina.

Durant l’exercici s’ha d’intentar beure prou com per recuperar, el més prompte possible, les pèrdues de líquid. Tan sols una mínima deshidratació ja compromet el treball muscular i és un risc per a la salut. S’ha de beure encara que no se’n tinguen ganes, ja que apareix abans la deshidratació que la sensació de set.

durant l’exercici. Si el líquid utilitzat conté sodi, la recuperació d’aigua serà més ràpida que si s’utilitza aigua corrent; i si conté carbohidrats la recuperació d’aquests també serà ràpida.

sol augmentar la quantitat de greix corporal, sobretot a l’interior de l’abdomen (greix visceral). La quantitat de greix corporal explica la diferència entre el pes de cada persona.

La majoria dels esports no competitius es practiquen en sessions de menys de 90-120 minuts, són de moderada intensitat i es realitzen amb una freqüència de 3 o 4 dies per setmana.

En les societats tecnològicament avançades, els refrescos ensucrats, aperitius envasats, brioixeria industrial, fast-food i plats precuinats van guanyant terreny a la cuina tradicional. Aquest tipus d’aliments són rics en calories però baixos en nutrients; satisfan les necessitats energètiques però no les nutritives. Per contra, aliments rics en nutrients i de baixa densitat energètica, com són les fruites, verdures i hortalisses, cada vegada es consumeixen menys.

En aquestes condicions, és suficient amb aportar les calories necessàries per mantenir el pes corporal i seguir una dieta correcta. És aconsellable ingerir aliments que continguen carbohidrats (cereals, llegums, tubercles, etc.), constitueixen la millor manera d’aportar energia per a la despesa extra que suposa l’activitat física.

Lluita contra el sedentarisme Una persona de vida sedentària

Nutricare dissenya programes personalitzats per a cada client i en realitza el seguiment per aconseguir un canvi d’hàbits a llarg termini, amb resultats duradors.

Cedida

L

a nutrició d’un esportista no es diferencia massa de la recomanada per a la majoria de la població. L’objectiu principal és el mateix: satisfer les necessitats nutritives. Tot i això, les quantitats d’aigua, energia i nutrients augmenten i obliga a certes adaptacions dietètiques. En el cas dels esportistes no competitius, el principal repte nutricional és evitar la deshidratació.

No és estrany que l’esportista acabe amb un cert grau de deshidratació.

Per corregir aquesta situació és recomanable prendre líquid en un percentatge del 150 % del pes perdut La nutrició és molt important per tenir una vida saludable

22 Hivern 2014

loRafal

opinió

Neix una nova entitat de dones amb finalitats socials L’Associació ADONA’T està constituïda per un grup de dones amb inquietuds comuns que, de forma desinteressada, tenen la voluntat de promoure activitats diverses

J. Joaquim Buj

lorafal@gmail.com

L

a intenció de les promotores va més enllà d’una associació de dones. És per això que ADONA’T pretén ser una entitat mixta que realitza activitats adreçades a tothom que hi vulgui participar.

“En aquest sentit, volem realitzar, promoure i organitzar activitats de diferents àmbits temàtics: salut, educació, cultura, lleure, esports.... adreçades a tot tipus de col.lectius: famílies, infància i joventut, dones, immigrants, gent gran, i en definitiva, a la població en general”, manifesta la presidenta Maria José Caballé .

La secretària de l’entitat, Mari Carmen Adell, destaca que volen contribuir a dinamitzar la vida social del municipi. “Ho farem organitzant xerrades, tallers i activitats adreçades a tothom.

També ens oferim a col.laborar amb altres entitats quetreballen amb les mateixes finalitats”, indica Adell.

Adona’t inclourà dues seccions més, que són l’Associació de malalts d’Alzeheimer i una altra de fibromialgia. Segons Adona’t, “volem donar suport a les famílies i arribar als malalts fent-los estimulació cognitiva. Tot això ho realitzem per a que se sentin integrats a la societat”.

Un altre dels objectius és fer costat l’emprenedoria en femení.

“Apostem perquè les dones creen empresa. És un món que s’ha mogut molt per l’home i pensem que la dona també hi té molt a aportar”, considera Caballé. La quota per associar-se al grup de dones Adona’t és de 12 euros a l’any.

La nova associació de dones d’Alcanar i les Cases, Adona’t, es va presentar al jardí de la mestra Gual, a la Biblioteca Trinitari Fabregat.

L’acte de presentació va comptar amb la presència de Josep Gasulla, de l’Associació de Familiars amb Alzheimer de les Terres de l’Ebre, la coordinadora territorial de l’ Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, Carmen Valls, i la regidora de Benestar Social, Mari Carmen Navarro. La presentació es va acabar amb un petit concert, a càrrec d’un quintet d’alumnes, quatre de les quals eren xiques, de l’Escola Municipal de Música d’Alcanar que van interpretar diverses peces musicals.

J.J.B.

La primera xerrada serà sobre nutrició i alimentació, a càrrec de Dídac Carles, el proper 18 d’abril, la setmana següent, Cristina Masip explicarà la tècnica Alexander de Reeducació postural, el 23 de maig serà el torn de Mònica i Marc que parlaran del tantra i com ens relacionem amb les altres persones.

Tancarà aquest primer cicle de conferències el terapeuta Arnau Hernández amb una sessió sobre kinesiologia el 30 de maig.

Maria José Caballé durant la presentació de la nova entitat al Jardí de la Mestra Gual

loRafal

Hivern 2014

23

opinió

Reflexions sobre planificació familiar a Alcanar Pel Dia Internacional contra la Violència contra les Dones, Alcanar va recordar el moviment que va permetre posar en marxa el Centre de planificació familiar

Joana Roig i Anna Pla

Q

uan les dones de la nostra generació teníem edat per mantenir les primeres relacions sexuals, acabava la dècada dels 70; teníem una democràcia acabada d’estrenar i plena dels tabús de la Dictadura, encara. La píndola anticonceptiva no va ser legal a l’Estat espanyol fins al 1978, abans d’aquest any, les dones podien anar a la presó per ser adúlteres i avortar era delicte fins al 1985.

Per a nosaltres, dones de 18 o 20 anys, la situació no era gens fàcil: Poca informació en un entorn rural i encara conservador. Passats uns anys, cap al 1987, un grup de dones d’Alcanar vam voler canviar les coses i posar-ho més fácil per a les dones del nostre poble.

Estàvem decidides a lluitar pels nostres drets.

Relacions amb les institucions Quan aquest dies recordem aquells temps, veig unes dones alegres, lluitadores, potser un pèl ingènues, perquè crèiem que trobaríem les institucions al nostre costat. I no va ser ben bé així.

24 Hivern 2014

Quan ens vam adreçar a l’Ajuntament, estava format tot d’homes (la primera dona regidora a l’Ajuntament d’Alcanar no va

Hi ha qui encara ens voldria submisses i a casa; recordeu el Ruiz-Gallardón arribar fins al 1999 i va estar-hi molt poquet). Amb això ja podeu imaginar quin era l’ambient. No vam trobar la resposta esperada.

Joana era l’encarregada de les relacions Grup de Dones - Ajuntament i va registrar moltes instàncies per demanar reunions, permisos per fer actes, per pintar el mural. I hi havia un funcionari, que després van acomiadar, que em rebia amb un somriure una mica fotedor i em deia: “Ja tornes a estar aquí?”.

Finalment vam aconseguir una reunió amb tot l’equip de govern de llavors. Un munt d’homes.

Ester Martí i Joana Roig explicant el que volíem fer amb el Centre

de Plànning. La resposta d’un dels regidors va ser: “Però xiquetes esteu segures que cal això a Alcanar?”.

El més fort és que l’home es creia el que deia! No veia gens necessari que les dones tinguéssem informació sobre com accedir als mètodes anticonceptius, ni a triar quan volíem ser mares i de quina manera. I d’això fa només 25 o 26 anys!.

Aquí està la clau!!! Fer entendre els homes que les dones som persones adultes amb dret a decidir sobre el nostre cos. Nosaltres vam lluitar per a aconseguir-ho, però no val a badar. Hi ha qui encara ens voldria submisses i a casa; recordeu el RuizGallardón i la llei de l’avortament que volia imposar; sort que li van plantar cara. Fins i tot les dones i homes del seu partit.

Als anys 80 el lema de les dones a les manifestacions feministes era: “Nosaltres parim, nosaltres decidim”. Però, jo ara li pegaríem la volta i diriem: “Nosaltres decidim quan, com, i amb qui volem parir”.

loRafal

opinió

El Grup de Dones i el Centre de Plànning Lo Rafal va ser fonamental per donar a conèixer el projecte, era una forma de fer arribar a molta gent tot allò que demanàvem per al poble, no només com a dones

Esther Martí

E

l Grup de Dones va començar a funcionar el 1987.

L’Ajuntament pareix que es prenia una mica a broma, el que fèiem i demanàvem, com si fos una mania nostra o una cosa així. Això va ser al principi.

Després, fins i tot, ens vam guanyar l’enemistat d’alguns membres de l’Ajuntament, sobretot del regidor de Cultura, que d’alguna manera ens marginava com a entitat. No ens facilitaven local ni recursos, no ens convocaven a les reunions, no ens escoltaven gaire.

La nostra voluntat era en tot moment de servei al poble, i de servei al poble encara que fos contracorrent; encara que nedar contracorrent ens portés alguns contratemps amb les autoritats de l’època, però natros pensàvem que estàvem plantejant una cosa molt positiva per a la població, i per a les dones en particular, i això ens feia continuar endavant . Moltes dones canareves havien d’anar a Tortosa o a Ulldecona per visitar-se, per ferse revisions.

havien d’anar als plànings de Tortosa i Ulldecona i vam aconseguir l’estadística: n’eren moltes.

Vam muntar xerrades, vam fer articles a cada número de la revista Lo Rafal, vam difondre fulls explicatius, vam posar pancartes reivindicatives durant les festes dels bous a l’antic Centre de Salut en obres, perquè estava a l’entrada del ball, quan es feia a l’antic pavelló cobert, al camp de futbol antic.

Vam fer comparses reivindicatives a Carnaval, vam fer cine-fòrum, etc.

Tot el que fèiem era una forma de plantejar el debat en l’àmbit públic, perquè era la societat la que havia de veure’n la necessitat, tot i que la necessitat del servei existia, no cal dir-ho.

El resultat va ser la posada en funcionament del Plàning la tardor del 1992 (després de cinc anys de lluita), encara que fos dos dies a

la setmana i al soterrani del Centre de Salut.

Vam demanar professionalitat i confidencialitat per preservar la intimitat de les dones que havien d’anar a la consulta. Es va contractar un dels millors ginecòlegs i va anar molt bé. Una persona del Grup de Dones feia l’atenció al públic.

Ara el Centre ja no funciona com a tal, però hi continua havent ginecologia al CAP, però el Plàning va ser un servei propi per a les dones d’Alcanar que va durar uns anys.

La nostra lluita malgrat els contratemps va fructificar i, contra pronòstic, l’Ajuntament va acabar posant en marxa el Centre de Planificació Familiar. En bona part gràcies a la tossuderia i a la nostra resistència a les dificultats, gràcies a l’alegria i l’energia que hi posàvem.

Sabíem que si s’arribava a aconseguir el Centre de Plàning seria una fita històrica, “un puntàs”, i que la gent sabria apreciar aquest servei. Com després es va demostrar.

J.J.B.

Els suports van ser el doctor Blasco i el Grup de Dones d’Ulldecona.

Però vam aconseguir crear un estat d’opinió. Les dones d’Alcanar Mural reivindicatiu repintat ara per la CUP

loRafal

Hivern 2014

25

opinió Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

És de ser ‘inútiles’ Arroscats i atropellats

Pere Fibla i Biosca

El semàfor

L

a brometa del programa APM de TV3 és coneguda per molts, igual que els “S’ha matao Paco” i altres conyetes per l’estil. Un home amb un evident accent valencià afirma vehement: “Mira que és de ser inútiles”. Però la contundència de la frase a penes fa honor al sentiment que ens envaeix, des d’aquesta revista, en veure les timbes de Sòl de Riu ensorrades.

Fa massa temps que repetim les mateixes coses i no hem fet avenços: hem arribat tard al polígon industrial, fa trenta anys que fem tard a la marca de la taronja catalana, tenim patrimoni arquitectònic en perill i no escoltem. S’ha avisat diverses vegades que la falta de vegetació, l’eliminació de les canyes suposadament invasores, deixaria la terra sense protecció i, entre l’acció de la mar i la pluja, abocaria la terra a l’aigua. En l’aniversari dels vint anys del Rafal ho vam volem destacar en fotos, i d’això en fa més de set.

Les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua, suposadament la responsable de l’enjardinament i del fet que la part valenciana del Sénia tingue plantes i la catalana no, van eliminar canyes i atzavares, que va donar pas a terra sorrenca i despullada, herbotes que moren, arbustos que no tiren amunt i a plantes veritablement invasores. El canvi ha estat lamentable. Ara es dóna una situació curiosa, que hom veu més canyes a Barcelona que a Lo Canar.

Quina manera hi ha de fixar la terra que queda? Com es poden fer servir les canyes? Es poden tenir canyes i fer miradors en alguns lloc per observar la mar? A aquestes alçades, jardiners, paisatgistes i ambientalistes tenen una feina a fer si no volem quedar-nos sense timbes ni platges, i l’ACA i l’Ajuntament fa anys que haurien pogut reflexionar sobre actuacions que no s’han mostrat efectives amb el paisatge ni amb el manteniment de la costa, i finalment del terme.

També cal una altra reflexió a fer sobre la nostra responsabilitat, la de tots: què ha passat quan algunes veus anunciaven la crisi i no els feien cas? Què ha passat quan algunes revistes parlaven de la corrupció i no les escoltàvem? Què passa quan ens passem anys repetint els reptes que tenim a Alcanar i no tenim cap ressò? Un poble que no actua ha d’assumir les pèrdues. I han estat moltes i molt grans en tots els temes esmentats: més pobres i desnonats per la crisi, espoliats per la corrupció massa estesa, abocats a perdre la costa per una mala gestió ambiental.

El model de la lluita contra el Castor ens ha d’encoratjar a tenir paciència i constància; així que una vegada més, amb el sentiment de fer-nos pesats però justos: estudieu com guardar les timbes, si les canyes han de tornar i qüestionem les accions de l’ACA en aquest projecte.

26 Hivern 2014

Equipaments públics per al poble És un goig comprovar que Alcanar creix en equipaments.

L’obertura de la zona jove d’esports a la plaça del Mirador i l’equipament per a gent gran de la plaça Lluis Companys milloren la qualitat de vida al poble. Esperem que aquestes inversions siguen constants i puguem presumir d’elles en bon estat durant molt de temps. Cal lamentar, però, que a les poques hores d’inaugurar-se la zona de jocs, algú va trencar les cistelles de bàsquet i va llançar oli a la pista d’skate. Al cap d’uns mesos l’empresa proveïdora ha hagut de substituir les cistelles. Esperem que duren més.

Un any més, una campanya desastrosa Aquesta vegada ha estat el temps. Una llevantada de 3 dies seguits de pluja amb fort vent que ha fet malbé la pell de la clementina. Els auguris de bona temporada, s’han secat com la pell de les mandarines. No ha donat temps de treure molta fruita i per això s’estima que el 60% de la collita n’està afectada i no es podrà aprofitar. Oblidem-nos de “la segona passada” que ja no és rentable. Vet aquí el problema del camp: la rentabilitat.

Com vaig llegir fa temps, “el problema és que el camp s’orienta a la producció de diners, no a la producció d’aliments”.

Per a casos com aquests, com ja s’ha dit molts cops, s’hauria de constituir un organisme (públic o associatiu) que permeti la unió de tots els productors de cítrics d’Alcanar. Petits i grans han de fer la unió per aconseguir força i poder disposar d’ una assegurança global que permeti cobrir les pèrdues de producció. Serà Alcanar capaç d’unir-se per un bé comú? Jo només he vist el poble unit una vegada, quan es deia que “del terme ni un pam”.

Eficiència energètica Alcanar estalvia 60.000 euros anuals en la despesa energètica. Aquest és un cicle que no ha d’acabar mai i que s’ha d’aplicar a totes les despeses d’un ajuntament.

L’eficiència energètica i l’eficiència operativa son àrees amb un petit retorn d’inversió.

loRafal

loRafal

Hivern 2014

27

Amb la col¡laboració de: