Lo Rafal 126 by Associació Cultural Lo Rafal

Quart trimestre de 2015 | 2,50 €

loRafal

www.lorafal.blogspot.com

Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

126

Revista informativa d’Alcanar

Nou tram del GR-92 per Alcanar

Els ‘Coyos’ del Camí Ample

12-13

Quart trimestre de 2015

Lo Rafal Digital

Revista informativa d’Alcanar

Josep Vea Fibla prefereix la plaça del Mirador

osep estudia ESO a l’IES Sòl-deRiu i és alumne de l’Escola d’Art. Coneix la paraula ‘Aixumara’, li pareix curiosa i no li agradaria que es pergués. Així ens descriu el seu rogle preferit:

Edita: Associació Cultural Lo Rafal Adreça: Carrer del Forn, 14 43530 Alcanar

Visita’ns també a: @lorafal Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar

www.lorafal.blogspot.com www.terresdecruilla.wordpress.com

Publicació sense ànim de lucre Direcció Consell de redacció

“El Mirador penso que és l’indret més encisador del poble, sobretot per a passar-hi la tarda. No hi ha un lloc millor. Hi ha unes vistes espectaculars on es poden apreciar els nostres camps i els pobles veïns. Ara, a més, podem disfrutar del camp de bàsquet i de l’skate park. A l’estiu quan fa molta calor, al mirador hi passa una brisa molt reconfortant. A l’hivern quan fa fred hi toca el Sol, que t’escalfa. És un plaer estar-hi”.

Joaquim Buj, Carme Ferré, Francesc Subirats i Sílvia Matamoros. Col·laboradors Associació Utopia, Ramon Adell, Centre Ocupacional Alcanar-Fundació Mercé Pla, Comissió de Sant Antoni, Comissió Centenari del CD Alcanar, Ramon Esteller, Pere Fibla, Fundació Privada Gentis, Kin Tain, Vicent Matamoros, Mireia Reverter, Salvem lo Montsià, Judith Sancho, Joaquim Valls i Josep Vea Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rogle de Josep Vea Fibla podeu consultar-lo al nostre bloc

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

http://lorafal.blogspot.com

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com

“Una consulta a temps pot evitar molts problemes”

Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic. @lorafal Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar www.lorafal.blogspot.com HOTEL D’ENTITATS Ronda del Remei, Alcanar (Concerteu cita via mail, no correspondència)

Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22. C. Almenara, 27. Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases. DLT - 2.067-1988 ISSN 2014-4431

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

2 Quart trimestre de 2015

editorial

loRafal

Full de ruta

l mes de novembre vam aconseguir la primera reunió formal amb l’Ajuntament del que portem de mandat municipal.Van caldre quatre mesos i una instància per a fer-ho realitat, però ja es va produir. Amb la meitat de regidors que nosaltres vam demanar, però, amb el pas del temps hem pogut conversar amb les quatre regidories que volíem i amb les quals trobem que hem d’estar en contacte més sovint: Cultura, patrimoni, medi ambient i turisme. Aquella primera reunió va ser quasi “catàrsica”, ja que durant el període 2011-15 pràcticament no ens havíem reunit, hi havien moltes coses a dir-nos. L’objectiu era establir un full de ruta a curt, mitjà i llarg termini per col·laborar

L’Ajuntament no ha demanat a Lo Rafal cap proposta per als pressupostos participatius ni per al pla de participació ciutadana en aquells temes relacionats amb les àrees esmentades i marcar unes prioritats que, com vam poder comprovar, no sempre coincideixen. Està bé saber-ho perquè durant quatre anys ningú no ens ho va voler dir. És bo mirar d’on partim si volem caminar junts. Vam parlar del que, per a nosaltres, ha estat des de 2008 una de les prioritats: les fortificacions de la Guerra Civil, també del Pont dels Estretes, de propostes sobre el Santsjaumes i la serra de Montsià, bàsicament. Vam acordar que ens reuniríem els mesos parells. Arribem al febrer i el regidor Jordi Monfort ens convida a una reunió amb l’Ajuntament i l’Aula de Natura de Vinaròs, a la qual també hi va assistir un membre de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, la qual

elabora un informe sobre el pont dels Estretets, que era el motiu de la trobada. Ens va quedar un gust agredolç i la sensació que no tothom rema en la mateixa direcció. Pensem (i aixumarà ens equivoquem) que més enllà de neteges puntuals de l’indret, poca cosa més podem esperar de Vinaròs. Desitgem que la coordinació necessària entre la SéniaUlldecona i Alcanar entorn del riu Sénia se’n reisca més bé. N’estarem espectants. A l’abril hauríem d’anar ficant fil a l’agulla als temes apuntats en les reunions anteriors. Des de l’Ajuntament insisteixen que “hem d’anar de la mà”, nosaltres poca cosa podem fer més enllà del nostre voluntarisme i una infinita paciència a l’hora de creuar el que algun dia des de Lo Rafal vam demanar que fos la “Plaça de la Cisterna”. Petició sobre la qual no hem rebut resposta. Haurem de telefonar al programa de participació ciutadana d’Alcanar Ràdio i tornar-ho a demanar. Precisament, la participació és un dels fulls de ruta que s’ha marcat el nou govern canareu. S’han fet els pressupostos participatius (l’última moda a quasi tots els ajuntaments), la cinquantena escassa de vots que van haver a les Cases queda diluïda entre la participació global al municipi. Poca participació, alguna cosa ha fallat, s’haurà d’esbrinar el què i com ficar-hi remei. Ens crida l’atenció que, en una nota de premsa, es destacava que s’havia parlat amb les entitats per triar les propostes a votar. A nosaltres ningú no ens ha consultat res. La primera notícia del pla de participació ciutadana ens arriba per carta, comunicant que podíem consultar a l’Ajuntament el pla, que Lo Rafal se suposava havia contribuït a elaborar. Tot plegat, deu ser un descuit pel gran nombre d’entitats que hi ha. Deixem-ho així i esperem que en pròximes consultes el nostre nom surta a la llista. Als registres de l’Ajuntament i de la Generalitat sí que hi som.

Quart trimestre de 2015

municipal

Eliminació de barreres arquitectòniques La Llar Centre Ocupacional Fundació Mercè Pla a Alcanar col·labora amb l’Ajuntament en un ambiciós projecte per a millorar l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda

’Ajuntament d’Alcanar està adaptant 18 passos de vianants a la normativa vigent d´accessibilitat i elimina obstacles als carrers del poble. Els Serveis Tècnics municipals de l’Ajuntament d’Alcanar han realitzat un estudi detallat dels carrers del municipi, reflectint en un plànol els passos de vianants que, actualment, ja hi ha adaptats al municipi, i els que resten pendents d’adaptació.

Yvette Fibla explica que “des de l’Ajuntament hem demanat la col·laboració del Centre Ocupacional de la Fundació Mercè Pla a Alcanar que ens han ajudat a establir les prioritats en el moment d’adequar els passos de vianants”. Carrers més accessibles

Després van parlar amb Maria Fibla (una de les professionals del Centre, i que també treballa a l’Ajuntament) per aconseguir una reunió amb la regidora d’Urbanisme. L’objectiu de la trobada era tractar el mal estat en què es troben alguns carrers i voreres del municipi, fet que dificulta o, fins i tot, impedeix el pas a les persones que es mouen amb cadira de rodes.

Aquesta no és l’únic projecte conjunt entre consistori i Fundació. Les dos institucions treballen també un informe, elaborat pels usuaris Centre Ocupacional i Llar Alcanar, sobre el mal estat en què es troben alguns carrers i voreres del municipi, fet que dificulta o -fins i tot- impedeix el pas a les persones que es mouen amb cadira de rodes. “Tot va començar perquè tenim dificultats per circular pel carrer, ja que anem en cadira electrònica. Llavors, vam proposar de fer una

Durant la reunió, la delegació del Centre Ocupacional va posar sobre la taula un dossier amb les diferents barreres arquitectòniques amb què es troben pels carrers d’Alcanar, “la regidora es va comprometre a arranjar-los tots”, diuen Tere i Àngels. De fet, en el cas d’algun carrer en concret, com el de Santa Teresa, ja n’està projectada la remodelació.

Per als responsables de la Fundació Mercè Pla, “ha estat un treball molt interessant perquè han estat les mateixes persones ateses (i no els responsables de l’entitat) els interlocutors amb l’Ajuntament. D’aquesta manera, elles han viscut un aprenentatge important sobre els mecanismes de comunicació amb l’Administració, i els representants del consistori han conegut, en primera persona, els problemes a què s’enfronten alguns dels ciutadans del municipi”. Tere i Àngels estan molt contentes per haver pogut participar activament en aquesta qüestió i ho agraeixen a l’Ajuntament d’Alcanar. “Això sí, restem expectants al compliment dels compromisos i en farem el seguiment”, indiquen. Els primers fruits d’aquella reunió ja s’han produït, l’Ajuntament d’Alcanar ha llevat una paperera situada al carrer Felip Pedrell que dificultava el pas a una vorera i també ha situat un espill al carrer de Sant Josep per millorar-ne la visibilitat dels vehícles en una de les cruïlles.

Enmig d’aquesta vorera del carrer Felip Pedrell hi havia una paperera BLOG FUNDACIÓ MERCÈ PLA

La idea és que les obres d’accessibilitat es vagin acabant durant el mes de gener. Un cop s’hagi

instància a l’Ajuntament per informar que no podem passar perquè hi han molts de clots. Vam fer fotos de tot el que està malament: asfalt, voreres, rampes… i vam redactar la instància posant les fotos”, comenten Tere i Àngels, usuàries del Centre Ocupacional.

BLOG FUNDACIÓ MERCÈ PLA

Com a resultat de léstudi es va establir láctuació que ara séxecuta en un total de 18 guals de vianants adaptats. Segons la regidora d’Urbanisme, Yvette Fibla, “aquesta és una actuació en la què s´ha donat prioritat a aquells passos que donen accés o són en les proximitats dédificis municipals o de serveis com poden ser lájuntament, el centre d’assistència mèdica o els centres educatius del municipi: escola i institut, així com les zones esportives”.

realitzat l’adaptació dels passos a Alcanar, s’emprendrà un projecte semblant a les Cases. Aquesta segona fase s’anirà desenvolupant al llarg de l’any 2016. L´adequació de les rampes l’està portant a terme l’empresa del municipi Construccions Querol-Cano.

Reunió amb la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Alcanar, Yvette Fibla

4 Quart trimestre de 2015

loRafal

Quart trimestre de 2015

municipal

Contaminació: una agressió oculta

Les vàlvules resten obertes fins que s’ha solucionat el problema... D’altra banda, les grans dimensions dels forns fan difícil el control de les condicions òptimes de la incineració, en ser el combustible una barreja molt variable de residus i la humitat que presenten.

Hi ha tres fàbriques de ciment autoritzades per a cremar residus a Catalunya. Són les factories Uniland (a Sitges), CELSA (a Castellbisbal) i CEMEX (a Alcanar)

El propi sector Cimenter Espanyol a l’Inventari Nacional de Dioxines i Furans (ed. CIEMAT. 2005) reconeix que “dentro de un mismohorno, y para un mismo tipo de residuo, se pueden obtenir valores y perfiles de emisióndiferentes”, i s’afirma que “El comportamiento del sistema se puedevolver inestable si las dosis no presentan un margen de Seguridad suficientemente amplio”. (informació treta de l’informe Contaminacion en España, de Greenpeace. 2008)

Salvem lo Montsià

es principals fonts de contaminació dels residus són les incineradores: en cremar els residus, els mateixos processos de combustió generen noves substàncies, algunes d’elles molt perilloses, com són les dioxines. La crema de residus és una pràctica molt perjudicial per a la salut i el medi ambient i no efectiva per a solucionar la crisi dels residus. Una modalitat en augment de la incineració de residus és en

plantes de fabricació que usen processos de combustió: és el cas de les plantes cimenteres que fan servir residus com a combustible, contaminant no tan sols l’entorn, sinó també el producte final (el ciment).

J.J.B.

Si la contaminació de les plantes incineradores de residus és preocupant (PAHs, retardants de

flama bromats, PCBs, dioxines i furans -que s’acumulen als teixits greixosos, estant actius durant anys dins els organismes vius-, i també metalls pesants i una gran varietat de substàncies químiques orgàniques -algunes cancerígenes, disruptors hormonals, que poden afectar el desenvolupament intel·lectual, malmetre el sistema

Fàbrica Cemex d’Alcanar

Des de SALVEM LO MONTSIÀ pretenem donar a conèixer aquesta, i altres agressions que afecten el nostre patrimoni i la nostra salut, alhora que demanem a les administracions que pertoqui solució a aquesta problemàtica (no a la incineració de residus a la planta de ciment CEMEX), i també la instal·lació de mesuradors de la contaminació. immunològic... ), la cremació de residus a les plantes cimenteres genera una major emissió de partícules contaminants: les partícules que s’emeten en la combustió de la barreja de fangs de depuradora i carbó provoquen danys pulmonars més greus que quan només es crema carbó. Un dels problemes més comuns a les cimenteres és quan hi ha un ràpid moviment del clínquer (la matèria base del ciment) des de les parts més

6 Quart trimestre de 2015

loRafal

altes del forn a les més baixes. El clínquer sovint se separa i cau com una allau que genera gasos calents, provocant un augment de la pressió en la part del forn afectada. Per tal d’evitar una explosió o per a prevenir danys als equips del forn, hi ha unes vàlvules d’escapament, que s’obren al mínim problema alliberant a l’aire un núvol de residus parcialment cremats... aquestes emissions no travessen els filtres de control de la contaminació, tot i ser uns compostos molt tòxics.

Per un altre costat, s’ha endegat una campanya de recollida de signatures físiques (a Alcanar es pot signar a la biblioteca i a la botiga Esport Llibre Paper), i una altra a CHANGE.ORG (https:// www.change.org/p/ajuntamentd-ulldecona-aturem-lesextraccions-i-l-espoli-doliveres-al-montsi%C3%A0) (https://www.change.org/p/ ajuntament-d-ulldeconaaturem-les-extraccionsi-l-espoli-d-oliveres-almontsi%C3%A0)

Quart trimestre de 2015

municipal

municipal Amposta, el Centre Integral la Ribera a Deltebre, l’antic Ajuntament a Roquetes i l’Hotel d’entitats a Alcanar. S’expandirà cap a Tortosa, la Ràpita, Santa Bàrbara, Móra d’Ebre, Gandesa i altres poblacions de les quatre comarques de l’Ebre, en base a la possibilitat de formar grups de treball.

Alcanar és un dels municipis on s’aplica el programa de Garantia Juvenil que vol la inserció laboral del jovent sense formació. La Fundació Privada Gentis executa el projecte al poble

La directora del programa ‘Noves Oportunitats’, Sònia Tomàs, destaca que “el projecte ha de ser un recurs més per als agents que treballen al territori per trobar una sortida professional als joves en situació d’abandonament escolar prematur o joves que no compten amb les competències necessàries per encarar el seu projecte vital i professional”

Fundació Privada Gentis novesoportunitats@gentis.org

La Fundació Privada Gentis forma part del teixit de les Terres de l’Ebre des de 2011. Aquesta Fundació té com a objectiu principal la inserció i la formació de persones en risc d’exclusió social o risc de patir-ne. El treball de Gentis a les Terres de l’Ebre ha estat encarat sempre a programes d’inserció laboral, dintre del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i el programa ‘Incorpora’ de la Fundació Bancària la Caixa, a més de l’atenció a persones amb discapacitat en base a convenis amb els Consells Comarcals També en l’àmbit formatiu hem treballat amb Joves per l’ocupació, formació ocupacional (FOAP) amb Certificats de Professionalitat i Punts Formatius

8 Quart trimestre de 2015

Què és ‘Noves Oportunitats’? És un programa del SOC cofinançat pel Fons Social Europeu, dintre del marc de la Garantia Juvenil que es du a terme a tot el territori de les Terres de l’Ebre. La temporalització és des de desembre de 2015 fins a desembre de 2017, durant aquest temps, es calcula que puguin passar uns 180 joves d’entre 16 i 21 anys per aquest programa. El projecte l’executa per la Fundació Privada Gentis amb seu a diferents poblacions en base a conveni amb diferents ajuntaments i el suport dels consells comarcals de les quatre comarques de l’Ebre: Alcanar, Amposta, Deltebre, Móra d’Ebre, Roquetes i Tortosa. Els joves participen en un procés

d’acollida que, a través d’unitats competencials, accions grupals i comunitàries, adquireixen la base necessària per poder dissenyar el seu propi projecte de vida, sent el nucli central del mateix l’orientació, l’acompanyament i la tutorització del jove. Aquests itineraris personalitzats donaran lloc a accions formatives, oportunitats laborals i accions de professionalització que els permetrà accedir al món laboral de manera qualificada. Els joves que vulguin participar poden informar-se al 977059266, al correu electrònic novesoportunitats@gentis.org o facebook.com/novesoportunitats

Sònia Tomàs ens explica que “aquest recurs serà molt útil per a què els agents que treballen els serveis per a joves de la franja de 16 a 21 anys puguin derivar actius cap a un programa d’orientació personalitzat que els faciliti l’èxit, ja sigui laboral com de retorn al sistema educatiu”. Segons Tomàs, “els joves que han patit un desengany del sistema educatiu o que han sofert una inserció laboral no adequada al seu perfil gaudiran ara d’un nova oportunitat. ‘Noves Oportunitats’

A l’hotel d’entitats El projecte ‘Noves Oportunitats’ té com a punts d’atenció i treball el Centre de Treball Comunitari a

Una de les sessions del programa de Garantia Juvenil

Presentació del programa als Serveis Agraris

loRafal

La direcció de ‘Noves Oportunitats’ vol destacar, que aquest projecte,

des de la seua gestació, està avalat pels consells comarcals del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, que també compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Tortosa, Amposta, Mora d’Ebre, Roquetes, Deltebre, Alcanar, Santa Bàrbara. Però que, prompte, comptarà amb la signatura del conveni amb altres municipis de les Terres de l’Ebre per tal que el programa pugui donar cobertura a les quatre comarques de l’Ebre.

Sandra Matamoros explicant el projecte a Alcanar

FUNDACIÓ GENTIS

El projecte ‘Noves Oportunitats’ es va presentar a l’edifici de Serveis Agraris d’Alcanar, així com a la totalitat de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. És un programa que pretén ajudar la joventut a trobar la seua sortida cap al món professional, a través d’unes tutories dirigides cap a l’adquisició de competències clau per a la recerca de feina o de cara al retorn al sistema educatiu amb possibilitats d’èxit.

Incorpora, entre d’altres.

FUNDACIÓ GENTIS

l programa de Garantia Juvenil ‘Noves Oportunitats’ incideix a donar veu al jove per a què pugui decidir sobre el seu projecte vital i acompanyar-lo en aquest procés de decisió i de posada en marxa del mateix.

es presenta com una alternativa que no solapa cap programa destinat als joves en matèria de formació ocupacional dels que estaven implantats al territori, som un recurs més i treballarem en xarxa amb la resta d’agents del territori per garantir l’èxit de joves que en aquest moment es troben dins del sistema, però perduts o completament fora del sistema”

FUNDACIÓ GENTIS

Oportunitats per a joves sense estudis

loRafal

Quart trimestre de 2015

cetros i ferramentes

La pollegana i l’aixeruga La pollegana era per a rompre la terra quan es llaurava i amb l’aixeruga es feien les regadores per on passava l’aigua abans d’arribar als solcs

Ramon Adell

lorafal@gmail.com

a pollegana i l’aixeruga, amb les barres que tenim a la foto, va ser un arreu de treball molt útil per als nostres avantpassats, perquè en el conreu de la terra, el paper més fort el jugaven els animals, com el burro, el matxo i el cavall. La pollegana amb l’esteva i el rellampec es feia servir per a rompre la terra, quan un terreny es llaurava per primer cop o estava dur. Després es feia servir la giratòria, que portava una pala de ferro, que es voltava estirant d’una cadena. Això feia revoldre la terra i canviava la pala de costat, de manera que en llaurar, tirava la terra damunt del solc anterior..

Av. Constitució s/n 977 730 651 - 669 454 217 Alcanar 43530

També era ideal per solcar, o sigui, per fer els solcs per plantar les ver-

Quart trimestre de62015 10 Miquel Figueres,

T’HO PORTEM A CASA

977 73 25 33

de dimarts a diumenge

Hernán Adell González llaurant

loRafal

cabeçó, que era la peça que recobria el cap de l’animal.

Després de sembrar, quan ja havien sortit les plantes, per controlar el creixement de l’herba, amb l’aixeruga, amb un planeret, es passava pel mig dels solcs i, sense tocar les plantes, es llaurava l’herba i se li donava tovor a la terra. L’aixaruga també anava molt bé per recalçar les patates i, a les finques de regadiu, també se’n feien les regadores: els camins per on havia de passar l’aigua abans d’arribar als solcs. Els animals, per poder arrossegar la pollegana i l’aixeruga, portaven el feltre, que era un collar gros de tela gruixuda i pell, de més d’un pam d’ample, que estava ple de palla i portava dos espadelles de fusta, una a cada costat, amb una arnella de ferro a cada banda, per on es passaven les barres de la pollegana, que portaven un ganxo a cada banda que s’enganxava a la barra. Això permetia a l’animal arrossegar la pollegana.

Aixeruga de fusta

Pollegana

Les espadelles portaven una altra arnella per passar-hi les estirandes, que servien per fer girar l’animal. Les ‘estirandes’ anaven agafades al

R.A.

Qualitat BURGUER SANDVITXERIA

20 anys de

dures i per sembrar. Quan se sembrava, primer es feia el solc i després de sembrar-hi, amb la pala giratòria es tapaven els fesols, panís, patates, blat, cigrons ...

loRafal

Aixeruga amb pala giratòria

Quart trimestre de 2015

oficis i costums

Els ‘Coyos’, una família influent del poble Antonio Reverter és l’actual propietari de la casa dels ‘Coyos’, situada al número 2 de la plaça del Camí Ample. Almenys, sis generacions de la família hi han viscut de manera continuada

Vicent Matamoros/Ramon Adell vmatamor@xtec.cat

ntonio, qui és el propietari més antic d’aquesta casa ? La casa era del meu avi que li deien Ignacio Fabregat Gil (1869-1943), però ja pertanyia al seu pare José Fabregat. Per tant, ja som, almenys, sis generacions de la família que hi hem viscut de forma continuada. Era la casa d’uns terratinents del poble que tenien els seus propis molins, un dels quals estava situat al carrer de Sant Bru i que li van comprar a Luís O’Connor. Ara és un magatzem.

Sabem, per sentir contar a la família, que la carretera de Tortosa la va fer ell i la de Càlig a Vinaròs també. Als diaris antics de Tortosa hem trobat referències que l’any 1922 se li van adjudicar les obres de conservació dels quilòmetres 1 al 16 de la carretera de Gandesa a Tortosa, per 90.880 pessetes i que l’any 1924 la Mancomunitat de Catalunya li va adjudicar els treballs d’apilament V.M.

Què en sabeu del iaio ? Ignacio Fabregat Gil era constructor de carreteres, per la qual cosa tenia molts de cavalls. Pensem que

la cisterna tan gran que hi ha a l’entrada de casa la va fer per resoldre el problema de donar-los de beure. Les seues dimensions són 5,50 m. d’altura x 2,80 m. d’ample x 6 m de llarg, amb una capacitat per a 92.500 litres d’aigua i, com era tan gran, tenia dos entrades per omplirse d’aigua.Tota la planta baixa de la casa del Camí Ample devia ser un gran corral on hi havia els animals. També tenia molts carros, dels quals encara en conservem un. Els feien servir per carrejar la pedra que posaven per fer les carreretes, després uns homes la matxucaven i cobraven a tant el metre.

de grava per a la carretera de Santa Bárbara a la Sénia, i de Vinaròs a la Venta Nova per Ulldecona fins a Alcanar. De la importància del meu avi en la societat canareva de la seua època en donen fe també el fet de formar part, com un dels vocals de la Unión Patriótica a Alcanar, a més de ser un dels convidats a la inauguració de l’agència del Banco de Tortosa al nostre poble el dia 29 de desembre de 1927.

Per tant, podem pensar que la seua va ser una família influent al poble? Penso que sí. La nostra família tenia molt bona relació amb l’Ajuntament i sempre col·laborava. De fet, des de temps immemorials, el dia del Remei no es feia la paella per a tothom, com ara coneixem la paella del diumenge. Es feia una caldera d’arròs per a la gent necessitada i la caldera de coure que s’utilitzava era propietat de la nostra família. El sereno s’encarregava de vindre a buscar-la. Un dels últims serenos que va venir era un senyor que li deien Folgueres. La nostra família sempre ha ajudat el poble en la celebració de les

La seua família tenia algun altre negoci? També eren comerciants de taronja. L’avi Ignacio tenia un magatzem al carrer d’Isaac Peral de les Cases. Hi embolicaven les taronges amb un paper que tenia impresa la seua marca pròpia, les arreglaven contant-les per dotzenes i milers, no per quilos, i, amb barcasses, se les emportaven per carregar-les als vaixells grans, que estaven ancorats mar endins, perquè encara no estava fet el port de les Cases. Conservem papers amb la marca Fabregat-Gil amb els que embolicaven les taronges que s’enviaven a Anglaterra. En aquella època, la meua mare era joveneta, per la qual cosa devia ser cap a l’any 1910 o 1911, perquè ella tenia 11 anys i va nàixer el 1899.La mare eren cinc germans i, de menuts, tots treballaven al magatzem.

L’actual propietari de la casa dels ‘Coyos’ és Antonio José Reverter Fabregat

12 Quart trimestre de 2015

Llavors començava a circular entre la gent del poble la idea d’anar transformant els correus de secà en regadiu. De fet, va haver un capellà, mossèn Froilan Beltran, que a les homilíes ja parlava de que la gent d’Alcanar, havia de passar dels cultius de secà al regadiu. Aquest capellà era oncle de Manuel Beltran, que actualment té 95 anys i sempre m’ho conta.

festes. Quan es feien els bous a la plaça del Camí Ample, el carafal de l’Ajuntament el feien davant de casa nostra i durant els bous, al balcó de casa estava el metge Don Estanislau i, si algú prenia mal, ell l’atenia en una llitera que posaven a l’entrada i la meua dona els donava conyac o alguna cosa que demanaven. També deixàvem a l’Ajuntament un magatzem, que tenim al carrer de Les Parres, per guardar-hi els bous. Venia Cesáreo a demanar-lo, en nom de l’Ajuntament, i mon pare els el deixava, mai els deien que no. Recorda alguna anècdota de quan es feien bous al Camí Ample? Eren les festes de Maig de l’any 1971. Joaquina, la meua dona, estava embarassada del nostre fill Toni i pensem que el part se li va avançar perquè va viure amb molt de pànic, la rebel·lió i les protestes dels joves canareus contra l’alcalde demanantli un dia més de bous. Quines altres curiositats teniu a la famíia? De vegades, quan moria alguna persona necessitada, els deixaven nínxols per enterrar-los. Una cosa curiosa és que les fustes que aguanten la campana de l’església d’Alcalà de Xivert eren propietat de la nostra família i les van regalar a aquell poble. El meu avi, Ignasi Fabregat, era germà de Vicent Fabregat, l’avi de M. Carme Fabregat Figueres,i al segle XIX tenien un banc privat i deixaven diners a la gent.

Placa de l’antic cementeri, s’han trobat restes humanes

Antonio Reverter Sancho es va casar amb Francisca

La casa la conserven com era abans o hi han fet reformes? Aquesta casa ha passat de generació en generació i està construïda en la zona on estava l’antic cementiri d’Alcanar. De fet, fa anys, van ferse obres a la zona i es van trobar restes d’ossos humans. No hi hem fet reformes, només petites adaptacions. Els sostres són alts i els cabirons de fusta estan recoberts per un cel ras de canyís. L’entrada és alta perquè Llista del partit Unión Patriótica a Alcanar any 1924 on apareix Ignacio Fabregat

loRafal

abans era corral. L’estructura de la casa és l’original, nosaltres només hem pintat les parets i n’anem fent el manteniment. La casa també té un trull amb les parets enrajolades, com qualsevol molí, per guardar-hi l’oli. Actualment està tapat i es troba a l’entrada, al costat de la cisterna. La transformació de la part baixa de la casa la vam fer l’any 1968, després de casats, quan vam decidir fer vivenda a la planta baixa per viure natros. Aquesta és l’única part de la casa que hem transformat.

loRafal

Ignacio Fabregat Gil (1869-1943), constructor de carreteres

Quart trimestre de 2015

Alcanar en imatges

La Festa d’hivern Fotografies: Comissió de Sant Antoni

El Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit un ajut per a la realització del projecte de recerca etnològica sobre la tradicionalitat de la Festa de Sant Antoni a Alcanar

La plaça Lluís Companys és el lloc on llueix més el ball de Sant Antoni

Processó de Sant Antoni pels carrers del poble

Original cartell anunciador de la Festa

14 Quart trimestre de 2015

Grup de balladores i balladors amb el Sant a missa

La despertada és un dels actes més emotius de la Festa de Sant Antoni a Alcanar

loRafal

Prenent damunt dels L’útima novetat ha estat el la sol incorporació del còdols ‘photocall’

Quart trimestre de 2015

recerca

Inici de l’estudi sobre l’Any de la Gelada

Tot recordant la Gelada de 1956

El grup Terres de Cruïlla prepara les activitats per a enguany, entre les quals destaca l’inici d’un estudi sobre la Gelada de 1956 al territori que forma l’Antiga Diòcesi de Tortosa

Feia molt de fred i hi havia gel a les basses de la rodalia del poble. Recordo que caminàvem per damunt del gel quan una colla d’amics vam sortir a fer una volta pels camps

Redacció

La novetat d’enguany és l’inici d’un estudi sobre les conseqüències de la Gelada de 1956, un fet molt present en la memòria popular, amb motiu del 60è aniversari d’aquest fenomen meteorològic. Una gelada que va durar des del dia 2 fins al 27 de febrer, sent els

Segons es pot llegir a la pàgina web de Terres de Cruïlla, “la intenció en el nou projecte sobre la Gelada és recollir tot tipus d’informació sobre aquest esdeveniment: fotografies, imatges, escrits, dades de temperatures, cartes de

L’ IRMU coordina el treball que també compta amb la col·laboració del Pla d’Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I de Castelló. El projecte preveu recollir testimonis orals, hemeroteca, fonts gràfiques i científiques per poder oferir exposicions, publicacions o audivisuals, a més d’una proposta didàctica, durant els propers tres anys. Itineraris D’altra banda, els Itineraris per les Terres de Cruïlla segueixen endavant un any més. Es tracta d’unes passejades guiades gratuïtes pel patrimoni d’aquest territori situat a part i part del riu Sénia, que es duran a terme entre els mesos de juny i novembre, aproximadament.

TdC

o tenia 12 anys. Recordo que feia molt de fred. Els dies següents a la gelada va fer molt de vent i per les vores dels camins va quedar mig metre de fulles de tarongers apilades, que havien caigut després de gelar-se. La gent les arreplegava per donar menjar als conills i les ovelles i, fins i tot, als matxos i burros.

gent que va tenir que immigrar a treballar a altres llocs, relats orals, etc.”. Es pot contactar amb qualsevol centre d’estudis o entitat de Terres de Cruïlla, inclòs Lo Rafal, al correu electrònic lorafal@gmail.com, o al telèfon de l’Institut Ramon Muntaner 977 40 17 57 (Elena Espuny).

Des d’un parell de quilòmetres d’Alcanar fins el mar hi havia moltes finques de tarongers i alguns canareus ja es dedicaven a fer planter. El que més fama tenia llavors era Adrián Gil, el descobridor de la taronja Navelate.

TdC

Durant aquesta reunió es planifiquen les activitats que, de manera conjunta, duran a terme les entitats al llarg de l’any.

dies 10 i 11 de febrer els que van tenir les temperatures més baixes. Les entitats que formen part de Terres de Cruïlla engeguen una recerca sobre el que va passar aquells dies i els canvis que van provocar en la forma de viure dels nostres pobles (abandonament dels conreus, immigració, pèrdues econòmiques…). Col·laboren també en el projecte l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Jaume I de Castelló.

De tarongers se’n van salvar molt pocs, de la gelada. Els que millor la van resistir van ser els centenaris amb peu de mandarí del país, dels quals encara avui se’n poden trobar. A conseqüència d’aquella gelada jo vaig viure un cas real en primera persona. La torre de Sunyer està situada al final de riu de la Sénia,

vora el mar i al terme de Vinaròs. Als voltants d’aquella torre hi havia una bona extensió de tarongers, que es van gelar tots, i els propietaris els van donar tots a canvi d’arrancar-los. El meu pare en va agafar tres per fer-ne carbó. Jo l’ajudava. Per arrencar-los, primer descobríem les arrels i les tallàvem amb una destral grossa. Després els lligàvem unes cordes i, estirant-los, els fèiem caure. Seguidament amb un serrutx de dos mans anàvem fent trossos d’uns 25 o 30 centímetres amb els que anàvem muntant la carbonera. El carbó el veníem i així guanyàvem alguns diners per sobreviure. No es van gelar les oliveres que alguns canareus tenien a les finques d’Alcanar o de Vinaròs, però els garrofers també es van gelar. A causa de la gelada, molta gent va emigrar a treballar altres llocs. Jo personalment, recordo que vaig anar a plegar olives al Perelló, en companyia dels meus pares i de la

meua germana, que era dos anys més jove que jo. Les olives les plegàvem a mà, de terra, quan ja havien caigut de l’arbre. Això feia que haguéssim de passar tres vegades per la mateixa finca per plegar-les totes. Recordo que el propietari per al qual treballàvem tenia cinc finques i els desplaçaments els fèiem en carro. Els tractes que es feien llavors consistien en que ens donaven l’oli que necessitàvem per cuinar els gairebé tres mesos que estàvem plegant olives a estall. Fins que s’acabava la campanya no sabíem el preu a què ens pagarien les olives que havíem plegat. Es reunien els propietaris del poble i decidien a quant pagar-nos el doble decalitre. Aquest treball a les oliveres ens permetia tornar a casa amb uns dinerets ben guanyats. D’aquesta manera, els xiquets i les xiquetes ja podien tornar a l’escola, però jo vaig decidir anar a treballar al camp i anar al repàs de nit.

V.M.

epresentants de la vintena de centres d’estudis i associacions del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat que formen el col·lectiu Terres de Cruïlla van realitzar la trobada anual a Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat.

Ramon Adell i Chillida

Els membres del col·lectiu Terres de Cruïlla van realitzar la trobada anual a Sant Mateu

16 Quart trimestre de 2015

V.M.

En la darrera edició, l’organització calcula que hi van haver uns 700 participants en les 17 sortides que es van programar. A hores d’ara ja tenim confirmats una tretzena d’itineraris i es podria arribar a una xifra similar a la de l’any passat. Taronger que va sobreviure a la gelada

loRafal

Ramon Adell explicant la seua experiència al programa ‘Maiors’ de Canal TE

Quart trimestre de 2015

patrimoni

II Jornades d’investigació sobre la Guerra Civil

Tarragona tasta el patrimoni d’Alcanar Lo Rafal participa a les jornades ‘Tastets de Patrimoni’ a la Biblioteca Pública de Tarragona, amb una xerrada sobre les fortificacions de la Guerra Civil al municipi

La Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d’Alcanar és la seu enguany d’aquesta jornada, el dissabte 16 d’abril, adreçada a investigadors i estudiosos de les nostres comarques

Centre Cultural Traiguerí

Redacció

lodiariet@gmail.com

lorafal@gmail.com

a conferència va anar a càrrec de Francesc Subirats, de l’Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar, el dijous 14 d’abril a les 19 hores. Aquesta xerrada es complementarà amb una sortidavisita a les fortificacions de l’Hospitalet de l’infant i Alcanar el dissabte 4 de juny. Des de Sòl de Riu (desembocadura del riu Sénia), tot recorrent el verge i llarg litoral d’Alcanar fins al terme de Sant Carles de la Ràpita, trobem tota una sèrie d’elements patrimonials pertanyents a la Guerra Civil Espanyola. Alcanar és dels municipis que conserven més tipologies de restes, corresponents a aquella època. Des de nius de metralladora, fortí, bateries de costa, campament militar i camp de trinquet, un gran nombre d’elements que han superat el pas del temps, alguns en més bones condicions que altres.

redactor de la revista Lo Rafal. Des de 2008 coordina la iniciativa d’assoliment de grau de protecció de les fortificacions de la Guerra Civil a Alcanar. Tastets de Patrimoni l programa Tastets de patrimoni, organitzat per la Biblioteca Pública de Tarragona i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), té per objectiu donar a conèixer de primera mà, i posar en valor així, el patrimoni de les comarques de Tarragona, l’Ebre i el Sénia a través de la presentació de rutes i activitats culturals per part dels centres d’estudis. Es tracta de presentacions adreçades al públic en general que estiga interessat a conèixer el patrimoni més proper, i també

a professorat de primària i secundària que contemple en la seua programació la realització de sortides culturals. Les xerrades van a càrrec dels centres d’estudis, que en són també autors o impulsors de la posada en valor del patrimoni. Els Tastets es complementen amb una sortida en què es veuen in situ els espais patrimonials presentats en les xerrades i que també van a càrrec dels mateixos centres d’estudis o associacions.

l Centre de Documentació de la Guerra Civil Espanyola (CDGCE) - Fundació Caixa Vinaròs i Lo Rafal, amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, organitzen la jornada, amb ponències i comunicacions, al matí, dinar, projecció audiovisual i visita guiada, a la tarda.

troben un lloc on, a més de disposar de moltíssim material per treballar, disposen d’un espai per deixar “d’anar al seu aire” i unes pautes perquè els treballs d’investigació vagen en una direcció adequada partint de l’importantíssim fons del centre de documentació vinarossenc.

Aquesta idea va sorgir de la gran quantitat d’investigadors que existeixen sobre aquest tema. A partir de la posada en marxa del CDGCE,

Es tracta d’una jornada, oberta al públic, exposant comunicacions que presentaran alguns dels investigadors que freqüenten el CDGCE i

d’altres provinents de centres d’estudis i associacions del territori. Compta amb la presentació de vuit ponències o comunicacions, les quals s’enregistren en vídeo consultable a les xarxes socials i, a més, després podrien ser publicades. La trobada es completa amb la projecció del documental Sentint ‘lo Semolero’, a les Cases, i d’una visita guiada per algunes de les fortificacions de la Guerra Civil al terme d’Alcanar.

Aquest programa, endegat l’any 2009, ja té un llarg recorregut i és una de les activitats amb més resposta de públic de les que es realitzen en col·laboració amb les entitats.

18 Quart trimestre de 2015

A.B.

Francesc Subirats Forné va estudiar Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Des de 2006 que forma part activa de la junta de l’Associació Cultural Lo Rafal, de la qual n’és secretari; editor i

Paco Itarte

La conferència fa un repàs gràfic de tots aquests elements, contextualitzats amb tota aquella informació que hem pogut anar recopilantfruit de les diverses iniciatives de l’Associació Cultural Lo Rafal.

Díptic dels ‘Tastets de Patrimoni’ d’enguany

Els ‘soldats republicans’ de l’associació Lo Riu van ‘ocupar’ la Martinenca

loRafal

Flyer Jornades

Quart trimestre de 2015

patrimoni

Caminada pel nou traçat del GR-92

Homenatge a antics futbolistes canareus

Com Lo Rafal va proposar fa vuit anys, s’ha senyalitzat el nou tram del GR-92 al seu pas pel terme municipal d’Alcanar.Una passejada popular ha servit per donar-lo a conèixer

La Comissió del Centenari inicia l’activitat reconeixent la faena de jugadors i directius per a fer possible que Alcanar vaja camí de ser centenari en la pràctica del futbol

Redacció

Aquest recorregut nacional es desenvolupa al llarg de la costa catalana, fins ara el sender de gran recorregut anava pel vessant interior de la serra del Montsià. A partir d’ara, el nou curs d’aquest serà des del Barranc de la Granja fins a la desembocadura del riu Sénia a Sòl de Riu, tot resseguint el lligallo del Mar, durant prop de quinze quilòmetres per la costa d’Alcanar Platja i les Cases.

La cimentera és l’únic lloc on el sender s’aparta de la línia de costa i s’ha de passar per la via de servei de la carretera, vorejant el port , per seguir travessant la platja d’arena de la Martinenca. Està previst que, en un futur, el camí puga discórrer paral·lel a la via i no calga trepitjar aquests metres de carretera.

El regidor ressalta que amb aquest recorregut del GR-92 per Alcanar es posa en valor i en projecció una part d’aquest patrimoni local, com són les costes verges, les fortificacions de defensa datades del període de la Guerra Civil espanyola, així com la riquesa gastronòmica que, “a partir d’ara no només podrem gaudir els ciutadans del municipi i veïns d’altres poblacions properes, sinó que també ho podran fer la resta d’excursionistes d’arreu del país”, ha dit Bort.

Durant l’any 2015 , homenatjàvem Joan Callarisa Verge (més conegut com Joan dels Hostalets) i Ramon Ulldemolins Queralt (Ramon del Xulo), com a més veterans, també a Juan Esteban Nolla (conegut com Silvestre) i el porter Jaime José Esteller Gil (Pau). Enguany, hem seguit fent el merescut reconeixement a l’última tongada de jugadors de la dècada de 1950 que encara estan entre nosaltres i que, junt amb altres

Una quarantena de persones van fer el recorregut de Serramar a les Cases

20 Quart trimestre de 2015

El nou tram segueix la línia de costa

loRafal

La majoria d’ells van jugar al que recordem com “el futbol vell”, un magnífic camp d’herba natural, situat al que ara és la plaça de Lluís Companys.

aficionats que ja ens han deixat, van aconseguir recuperar el futbol a Alcanar, després de la Guerra Civil i els difícils anys de la posguerra. Els protagonistes són el central José Fibla Matamoros (conegut com Pepet de Bala) i l’interior dret Trinitari Colell Fabregat (conegut per Teri). Ells van començar practicant el futbol com a aficionats contra altres equips de la comarca i van acabar jugant en categories federades.

La comissió vol seguir realitzant aquests merescuts homenatges el que queda de temporada i durant les properes fins arribar al 2019, any per al qual tenim previst poder fer moltes activitats i sorpreses per celebrar com cal aquest centenari. Mentrestant, seguim entrevistant i enregistrant aquelles persones vinculades al futbol fins arribar a l’actualitat, a més de buscar documentació relacionada amb les diferents etapes del club. També convidem tothom que tinga inquietud pel tema a sumar-se al projecte i, d’aquesta manera, poder fer una celebració tal i com es mereix el CD Alcanar.

Els homenatges consten del lliurament d’una foto d’època de l’equip al qual jugaven, en reconeixement al seu esforç i dedicació pel CD. Alcanar, i realitzen la sacada d’honor en el partit de lliga corresponent que juga el primer equip a la Fanecada. Un camp on cap dels antics jugadors i directius no van arribar a jugar mai i que, fins i tot, per a alguns d’ells ha estat la primera vegada que xafaven la gespa de la Fanecada o que acudien a l’estadi municipal.

Judith Sancho

El pal indicador del GR-92 s’ha ubicat davant del Parc de Salut de Roca Tallada, assenyalant el lligallo del Mar, Sant Carles de la Ràpita, el Sender Blau i Sòl de Riu, amb les distàncies quilomètriques corresponents. Segons el regidor d’Esports de l’Ajuntament d’Alcanar, Jordi Bort, “aquest

om un grup de persones que estem treballant per a celebrar com es mereix el centenari dels equips de futbol que, amb els anys, donarien lloc a l’actual CD Alcanar. El document escrit més antic trobat ens situa a l’any 1919 i, per això, tenim la vista ficada en el 2019 com a data per celebrar el Centenari. Hem iniciat un treball de documentació i recerca entrevistant les persones més grans que, d’una manera o d’una altra, han estat vinculades amb el futbol canareu.

és el primer d’una sèrie de pals indicatius que volem posar pel terme municipal per a referenciar el patrimoni que tenim, sobretot, a la serra de Montsià, on hi ha llocs molt importants i emblemàtics”.

Judith Sancho

La regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Alcanar organitzà una sortida el dia de Sant Josep per a presentar una part d’aquest recorregut. El punt de trobada era

l’Oficina de Turisme de les Cases, un servei d’autobús portaria la quarantena de participants fins a Serramar, des d’on s’iniciava la caminada fins a la Biblioteca de les Cases. Aquest itinerari és d’uns set quilòmetres i de dificultat baixa.

Podeu contactar amb nosaltres cada dos dilluns a l’Hotel d’entitats, a la Ronda del Remei, a partir de les vuit del vespre.

Ramon Esteller

a Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament i l’Agrupació Excursionista d’Alcanar han dut a terme la modificació del traçat del GR-92. S’hi han realitzat treballs d’arranjament i marcatge de l’itinerari per tal d’oferir una millora dins el trajecte.

lorafal@gmail.com

Sacada d’honor de Juanito `Silvestre’ i Jaime José Esteller ‘Pau’

loRafal

C.D.A.

lorafal@gmail.com

Fotografia que s’ha lliurat als jugadors i directius

Quart trimestre de 2015

opinió

avid Ulmer és el creador de la geocerca, va decidir celebrar que el govern nordamericà suprimís la disponibilitat selectiva del GPS, l’1 de maig de 2000. La legislació derogada degradava intencionadament el senyal dels satèl·lits per evitar que els receptors comercials fossin massa precisos. Ulmer va proposar un joc amagant el 3 de maig un «cofre del tresor» als voltants de la ciutat de Portland, a Oregon (Estats Units) i enviant a un grup de notícies les coordenades exactes de la seva ubicació. El 6 de maig, aquell tresor ja s’havia visitat dues vegades, quedant-hi registrat en el seu llibre de visites.

Els participants han d’anar a unes coordenades específiques i, un cop a lloc, intentar trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. Les coordenades geodèsiques dels amagatalls són publicades a www.geocaching.com Objectius del joc El principal objectiu d’aquest joc és trobar el tresor que és anomenat geocache o cache en anglès i geoamagatall o amagatall en català. De fet l’expressió cache vé del verb cacher en francès que vol dir amagar. En els contenidors, geoamagatalls, hi ha un llibre de registre on els jugadors hi escriuran la data, el seu nom d’equip i un petit escrit si ho desitgen, serveix per deixar constància de que s’ha trobat el contenidor. Al contenidor hi ha objectes que els jugadors poden intercanviar. Hi ha normes de no deixar-hi objectes inflamables ni caramels ni objectes que desprenguin olor per no cridar l’atenció a animals.

Regles de Joc Tot el que cal per començar a jugar és un GPS ja sigui de muntanya o un smartphone amb GPS, uns quants coneixements d’orientació i estar registrat a la web www.geocaching. com o alguna altra plataforma similar com terracaching.com, opencaching.com, etc. Avui dia existeixen multitud d’aplicacions (Apps) per a telèfon mòbil especialitzades en aquest joc que faciliten molt la feina a l’hora de buscar un geoamagatall i ofereixen la possibilitat de publicar la troballa i fins i tot penjar fotos a la web in situ. L’aplicació gratuïta més popular entre els usuaris és c-geo i es pot descarregar directament des del google play. Tot i que n’existeixen més, tant de gratuïtes com de pagament.

Beneficis del joc. Sortir a buscar tresors.... és gratis! Aprendrem sobre mapes, brúixoles i navegació terrestre (maneig del gps i coordenades) Conèixer llocs nous, fauna, flora, connexió i conservació de la natura, conèixer la teua ciutat: història general, veïnat, ...

És propicia el companyonia entre jugadors: compartir amb altres persones. Els nens aprenen que per passar una bona estona no és necessària una consola o gastar molts diners en alguna cosa. Viure noves experiències: parlar i divertir-se compartint una activitat comuna reforça la unitat familiar. Millora de la discreció i ensenya a controlar l’efusivitat. Poder conèixer a altres famílies geocachers. El Geocaching tracta de metes i objectius. Ensenya als nens que les famílies poden posar-s’hi i aconseguir metes passant-ho bé en el procés. És una bona oportunitat d’explorar i aconseguir dedicació i el treball en equip.

Mapa del Montsià amb els amagatalls

Un altres dels ‘caches’ a la platja de Sòl de Riu

Fugir de la rutina familiar (treball, escola, consoles, tv ...) Crea un bonic record familiar de la seva infància per tota la vida. Geocaching i Vacances en família: un pack de luxe. No hi ha un únic camí a seguir per arribar a un objectiu. Aquest dependrà de la nostra percepció única cosa que influirà en la potenciació de la presa de decisions, evasió d’obstacles i orientació, el que comporta un augment de la confiança en si mateix. És apte per a totes les edats i es pot gaudir durant tot l’any.

J.V.B.

Actualment existeixen més de dos milions de tresors actius amagats en més de 200 països (tres mil i escaig dels quals es troben a Catalunya) i més de deu milions de jugadors (geocercadors o geocachers). El primer emplaçament d’un tresor a Catalunya es va instal·lar fa deu anys a la muntanya de Montserrat. Segons la persona que el va ubicar, el català Francesc Comelles, la intenció va ser que les persones

que el cerquessin gaudissin del paisatge. (Viquipèdia)

Aconseguir sortir de casa per a realitzar una activitat col·lectiva a l’aire lliure. Si ho acompanyes de pícnic, ja tens el dia perfecte.

Molt aprop teu. On estan amagats els tresors o caches.? Més aprop del que penses...potser al carrer de baix on vius, al parc de la plaça, al poble del costat, a la serra de Montsià, a la platja del marjal....n’hi ha milions per tot arreu. Hi ha tot un món nou que explorar per tu i la teva família a través del geocaching. A que esperes...??

J.V.B.

Joaquín Valls Balada

Beneficis per a tota la família.

Cache viatger

22 Quart trimestre de 2015

loRafal

J.V.B.

És un joc a l’aire lliure de cerca de tresors al món real amb l’ajuda de dispositius GPS. Es pot jugar tant a la ciutat com en plena natura seguint unes coordenades exactes

Fer esport (senderisme, busseig, escalada, ... ) el que suposa moviment i exercici per a tothom. Participar en esdeveniments. Contactem i ens comuniquem amb altres persones per compartir les nostres experiències sobre el joc. Alguns objectes que podem intercanviar són rastreables, per la qual cosa podem fomentar la curiositat per seguir el seu recorregut al llarg i ample del món.

J.V.B.

Geocaching: A la recerca del tresor

Xiquets amb el seu tresor

Quart trimestre de 2015

opinió

Fe d’errates

‘Nens normals en un món hiperactiu’

La revista Lo Rafal anterior contenia diversos errors involuntaris. Per la seua importància, considerem adient aprofitar aquesta pàgina per esmenar i aclarir tres equivocacions

Associació Utopia associacioutopia@gmail.com

Redacció

ins de l’article Una família menestral de fa cent anys (planes 16-17) quan parlem de la mestra Gual l’anomenem, erroniàment, Mari Carmen, el nom de la seua néta. Tal i com indicava Vicent Matamoros al III Congrés d’Història d’Alcanar: “Emília Gual Martí va nàixer a Mont-roig del Camp l’any 1868. Va estudiar la carrera de Magisteri a l’Escola Normal de Tarragona i va vindre a Alcanar als 21 anys, soltera, amb la plaça recent guanyada i acompanyada per la seua mare. Va fer escola al Palacio, on va coincidir amb Ramon Sanmartí.Va treballar per millorar el nivell cultural de les xiquetes del poble, que en aquella

època, havien de deixar l’escola molt prompte perquè havien d’ajudar a casa a la mare. Es va casar amb un home d’aquí que es deia Antonio Figueres Chavalera, que era advocat però no va exercir mai per haver-se de fer càrrec del patrimoni familiar. Van tindre cinc fills.Era una enamorada del verger de casa seua, que arribava fins el carrer Carolines, on hi passava temps llegint, fent calça o passejant. Va morir a Alcanar l’any 1942”. L’article de l’apartat de Patrimoni No en serem tots els culpables ? (P. 18) el va escriure la nostra

Joaquín Bort durant una celebració amb el seus companys de ‘quinta’

24 Quart trimestre de 2015

L’Associació Utopia organitza aquesta jornada educativa, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de conscienciació sobre l’Autisme, en col·laboració amb l’Ajuntament

col·laboradora Mireia Reverter Antolí i no Joaquim Valls, redactor d’alguns dels textos d’aquesta mateixa secció de la revista. L’entrevista a Joaquín Bort Geira, ‘lo Madro’ a l’apartat d’Oficis i Costums té els peus de les fotos de la pàgina 13 intercanviats. Per això, tornem a reproduir les dos instantànies amb les llegendes corresponents. El Consell de Redacció demanem disculpes per les molèsties que haguen pogut ocasionar aquestes equivocacions i vetlarem per seguir publicant una revista amb la qualitat i rigor que es mereixen els nostres lectors.

’objectiu d’aquesta jornada és reflexionar sobre el fet que els pares tendim a anar sempre de pressa per les exigències de l’entorn això fa que traslladem la nostra superactivitat als fills. De vegades, fa que no ens parem a pensar en allò que realment necessiten els nostres fills. L’Associació UTOPIA és una entitat sense ànim de lucre creat al març 2014. La nostra entitat la formen famílies amb nens diagnosticats o en procès de diagnòstic, amb transtorns de l’espectre autista(TEA), TDA/H, Altes Capacitats, de l’àmbit de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre I Maestrat.

Des de l’entitat ens proposem implicar els familiars- principalment pares, germans i avis, oferint-los una àmplia tipologia d’activitats. Tallers de cuina, pintura, manualitats, hípica, gimnàstica,lectura i altres activitats formatives, cursos i xerrades monogràfics. La jornada educativa ‘Nens normals en un món hiperactiu’ se celebrà el 2 d’abril, a l’edifici de Serveis Agraris d’Alcanar, gratuïta i oberta a tothom. S’inicià amb la xerrada ‘Pros i contres del TDAH’, a càrrec de la psicòloga infantil i juvenil, Rosa M. Balsells, seguida d’un taller pràctic anomenat ‘Aprenem a relaxar els nostres fills’ impartit

per la professora de Ioga, Martina Capeille. Es reinicià la programació amb la xerrada ‘Com treballar les emocions amb els cavalls’, a càrrec de Pere Clotet, llicenciat en Psicologia i postgrau en intervenció educativa terapèutica assistida amb cavalls. El professor de filosofia i terapeuta, Arnau Hernández, impartí la conferència ‘Nens normals en un món hiperactiu’. La tècnica de Dietètica evolutiva, Elena Arnau, dugué a terme la xerrada/taller sobre la importància de l’alimentació. La jornada finalitzà amb la presentació del llibre Biel, què et passa?, a càrrec de la seua autora Elena Tomàs.

Joaquín és un actiu col·laborador de la Pujada, en memòria de son fill

loRafal

Quart trimestre de 2015

opinió Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

#Freginals Arroscats i atropellats

Pere Fibla i Biosca

El semàfor

’ací unes setmanes ja no se’n parlarà però a hores d’ara tretze famílies ploren les seues filles mortes quan tornaven de les Falles. Un autobús d’estudiants Erasmus accidentat al quilòmetre 333 de l’AP-7 va bolcar i el resultat ha estat de tretze víctimes mortals i una dotzena de ferits greus. Com el terme correspon als Freginals, el hàixtag majoritari i també el de la televisió foren #Freginals. Un hàixtag (hashtag en anglès, és l’etiqueta que es posa al tema per localitzarho i difondre’l a les xarxes socials). Fàcil, no? No m’imagino un hàixtag #NewYork per un accident que passés a la ciutat nord-americana. Però per algú que no ha sentit mai el nom de Freginals, passa per una bona etiqueta. L’alcalde, Josep Roncero, que no sé de quin partit és i això no importa, va fer un flac favor a la imatge del poble, insistint per la televisió en l’“espectacle dantesc”, clixé dels grans, de les imatges dels cossos difunts tapats amb llençols. Poc educada i responsable, la declaració, i sembla que inventant un punt negre de la carretera que ningú no coneix. Però afortunadament, el Sénia també té bones notícies per a la seua visibilitat com a territori articulat, com ara la posada en marxa de l’informatiu Al dia, Territoris Sénia, fet entre Canal Terres de l’Ebre, Nord (la tv de Morella) i Video Ascó TV, amb el suport de La Xarxa, una federació de mitjans locals audiovisuals. L’abast de l’informatiu serà la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, els Ports, l’Alt i Baix Maestrat i el Matarranya: Catalunya, País Valencià i Aragó, la veritable cruïlla que suposa el nostre territori. El Sénia ha de fer valdre aquest esperit cooperatiu, transfronterer, integrat, de què pocs poden fer gala. En un moment en què es recomposen les relacions entre Catalunya, Mallorca i el País Valencià, malaguanyades per tants anys de governs del Partit Popular, el Sénia representa una normalitat central de les nostres terres. Tant de bo quan passe alguna altra cosa, el hàixtag pugue ser #firaAmposta, #quinquennalsAlcanar, #exposicioMorella o fins i tot #accidentFlix, si fos el cas, però no un nom que equivalgue només a tristesa i dol com en el cas de les xiques Erasmus, que descansen en pau.

26 Quart trimestre de 2015

La costa canareva és regressiva. Els búnquers se’ls han engolit les onades. Cada llevantada un tros de “timba” cau dins l’aigua. S’ha millorat molt en neteja i ha quedat en el record aquell munt de canyes que amagaven als enamorats. Les actuacions que s’han portat a terme a Sòl-de-Riu han frenat temporalment al mar. El reforç de pedra ha reduït l’erosió de la terra i les riuades del Sénia al 2015 han aportat sediments. Aquest any novament s’està treballant per parar l’avanç del mar. Segurament desapareixerà la poca platja de còdols que hi queda, inclosa la platja adaptada per a mascotes. És una bona notícia entrar al web d’Alcanar i trobar-hi dos convocatòries de places a l’Ajuntament. L’accés fàcil a la informació és un signe de progrés i transparència. Espero que hi opositin força gent del poble i que amb mèrits propis facin seua la plaça. La població d’Alcanar quasi no ha augmentat des de l’inici de la crisi econòmica (2008). Molts dels joves canareus ja no tornen al poble un cop surten a estudiar i treballar fora de casa. Aquesta tendència no és un fet aïllat ja que és un fenomen global. S’estima que al 2050 el 70% de la població mundial viurà a les grans ciutats. Amb aquestes dades s’ha d’incentivar al màxim el retorn del jovent del poble. I la cosa es complica per molts motius. Les oportunitats laborals són molt limitades. S’hi sumen les distàncies a les capitals i la que crec més greu: la vivenda. Poca oferta de qualitat a preus fora de mercat. S’han de canviar les condicions perquè sigui un poble atractiu per a fer-hi vida. Alcanar no te una oferta atractiva. Hi abunden moltes cases velles, per a reformar. Els propietaris les valoren a preus que difícilment algú voldrà pagar. Els lloguers majoritàriament són massa elevats per a les condicions actuals i l’oferta és escassa. Tot plegat fa que els principals atractius del poble (mar, muntanya, gastronomia, clima, tranquil·litat, etc.) no siguin motiu suficient per fer-lo créixer.

loRafal

Quart trimestre de 2015

e ’ d d El 16 ABRIL 2016

9h CI C LE DE CONFERÈNCI E S

2a TROBADA D’INVESTIGADORS DE LA

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

ALCANAR. BIBLIOTECA PÚBLICA TRINITARI FABREGAT