Novembre: 28, 29 i 30 Horaris: feiners a les 20h - diumenge a les 18h30 Preu 9€
Projecte teatral// Christina Schmutz, Frithwin Wagner-Lippok presenta
small town boy//durant una hora sóc del tot amb tu
Sexe com a estratègia estètica – una recerca a l’entorn de cossos i emocions en el capitalisme actual El projecte forma part d’una recerca teòrica-pràctica a l’entorn del tema cossos i sistemes affectives. A partir de la hipòtesi “sexe com a estratègia estètica” s’investiguen cossos i emocions en el capitalisme actual. El tema uneix en la posada en escena per la fusió d’un text teatral, material fílmic i narracions en directe dramaturgicament comprimit. La preparació, per motius metodològics, es realitzarà a priori dins el marc d’un „artistic research“. A més a més de dos ballarins i una actriu, col·laboren en el projecte dos joves, que asseguren i incorporen la seva experiència com a joves.
interès del tema En el context de xarxes globals d’informació i comunicació estan canviant les nostres nocions de proximitat i el significant del fet corporal. Absència i proximitat, nostàlgia i afecte ja no s’adiuen amb el món de l’omnipresència i la simultaneïtat. Al seu lloc, hi apareixen nous sistemes afectius en què la “proximitat” entre les persones es desvincula de la distància física i és sempre present i pertot en el
1
sistema econòmic que ens envolta. Consegüentment a aquest procés, experiència, imatges i representacions mentals es transformen en informació digital. Una conseqüència d’aquest desenvolupament és l’aparició de nous conceptes corporals, sobretot pel que fa a la sexualitat que passa a ser entesa com a estratègia per optimitzar i fer encara més eficient el cos. L‘“objecte del desig“ ja no és l‘altre cos, sinó el cos perfecte. Presència i immanència s’hi confabulen. Col·leccionem i administrem dades sobre els canvis del nostre cos per tenir controlat el nostre propi comportament i per garantir perfecció i salut mitjançant estratègies d’optimització d’un mateix i del cos. L’anhel originari de proximitat i d’autoconeixement queda solapat davant l’aparent evidència de les dades i d’un òptim automàrqueting. La “total algoritmització de la nostra quotidianitat“ es veu esperonada per la indústria digital i per la cada vegada més estesa connexió a les xarxes. Quina funció tenen, doncs, sexualitat i sentiments en aquesta societat on tot surt a la llum i econòmicament tan òptima? En aquesta situació, el nostre desig no manca de propòsit, sinó que, consegüentment, s’entén com a mera mercaderia: el sexe ha servit com a lligam, avui dia però ha assolit el darrer esglaó: la estratègia estètica en una global i anònima lluita per la supervivència dins les relacions capitalistes.
La tesi postulada sexe com a estratègia estètica es relaciona amb dos fenòmens socials concrets: El primer gira a l’entorn de la soledat en la gran ciutat i el desemparament que es dóna dins el món virtual del porno a Internet, en el que resulta ser laboratori de nova ideologia: sexe com a objecte d’una estetització econòmica, entès com a disseny. Per l´altre costat el tema toca el problema ètic de la llibertat i la responsabilitat a Internet. Els experts creuen que la “generació porno” tots els nens d’onze anys han vist pel·lícules porno alguna vegada. Un increment extrem de l’accessibilitat al “desig” virtual el proporciona war porn, o fotografia de guerra que, amb documents estetitzats de violència extrema, es posa al servei d’un voyeurisme comòde: Els mitjans de comunicació impresa trien sempre entre les imatges de guerra “aquelles que connecten sentiments forts amb composicions altament estètiques” (Christoph Bangert, War Porn, 2014)
Com un model estètic, caldria aquí treballar, semblantment a la dramatúrgia fílmica en Interior. Leather Bar, la pel·lícula sobre com fer cinema, un enfocament performatiu que permetés considerar el fer teatre com a part de la mateixa posada en escena. Per al tema del desig quantificat i esteticista se troba amb els materials provinents del text de Richter i els fragments de les pel·lícules, un desenvolupament escènic i una llengua formal pròpia. L’objectiu no és imitar l’acció del text o les pel·lícules, sinó concebre una acció pròpia que resulti certament una investigació sobre el “sexe com a estratègia estètica” en la qual es revisin imatges corporals transformades i emocions, estèticament alienants i, se n’elabori, en el sentit de Brecht, el seu nou “gest”. Aquest gest, amb Brecht a «conjunt material de gestos individuals» així com el «concepte, abstracte i de perspectiva, per reconèixer les relacions socials», s’hauria de poder treballar de manera artística en el laboratori escènic –en el sentit de transformar el sexe en esteticisme i anonimat– perquè resultés alienant, estressant i, per tant, conscient. Per a això s’han de fer servir diferents mètodes de ritmes, cors i accentuar al màxim els moviments escènics i accions de tal manera que no resultin dramàtics sinó més aviat una organització musical que cal concebre i treballar escènicament amb els ballarins. Per la concepció del vídeo s´assaja amb diferents enregistraments i tècniques fragmentades. No hi ha d’haver un total que es correspongui amb la perspectiva de l’espectador, sinó diferents (“embedded”) perspectives des de la càmera i és per això que també les càmeres participen en el propi procés. L’enregistrament en vídeo no es considera un observador neutral, sinó un observador que mitjançant la seva observació participa sempre del que està passant i, al seu torn, és susceptible (i caldria) també de ser enregistrat. Com a gestió inusual i constructiva amb personatges clixés i amb la llengua preformada, caldria transformar alguns fragments dels textos mitjançant el treball anteriorment elaborat en forma de dansa o
2
projeccions per accentuar les possibilitats teatrals del “mutisme”. Aixo es legitima a partir de la tesi “que la dimensió física és un dels requisits bàsics de qualsevol encontre i que els actes polítics no només es mostren a través de paraules i acció sinó també en la immobilitat, la gestualitat i el silenci”.
material d’investigació: 1. fragments d´un text dramàtic de l’autor alemany Falk Richter relacionat amb l’actual onada homòfoba: small town boy (2014) 2. dos projectes fílmics temàtics: Interior. Leather Bar de James Franco und Travis Mathews i She’s Lost Control d’Anja Marquardt 3. Xerrades /entrevistes i treball escènic amb els joves Fragments del text small town boy (2014) del conegut autor alemany Falk Richter sobre l’homofòbia i material de la pel·lícula She’s Lost Control d’Anja Marquardt, un documental sobre la vida de treballadores sexuals que com a “sexual surrogates” ensenyen a homes inhibits a mantenir contacte físic; i Interior. Leather Bar (2013), un projecte fílmic de James Franco i Travis Mathews sobre com es fa el cinema, que mostra el sexe entre homes i remet a l’escandalosa pel·lícula Cruising amb Al Pacino. Aquest material ficcional troba un contrast per les textos elaborats en improvisacions de la vida real dels dos joves. Els fragment del text dramàtic, el material fílmic i les narracions dels joves es comprimeixen en un text de muntatge que descompon formes de parla de l’economia, la política i la societat i organitza de nou fils argumentals i esbossos de personatges per fer-ne fantàstiques vies de parla musicals i poètiques. D´una manera dura però que de manera entranyable tracta la imatge de l’home d’avui dia: des de l‘artista porno o la romàntica parella de gais fins al sensible soldat en missió de combat: Punts destacats de la homosexualitat, de l’amor lliure i soledat en la jungla de la gran ciutat. Les fronteres de l’heterosexualitat masculina es mantenen especialment indiscutibles encara que el fantasma de la llibertat i la igualtat dels sexes desvetlla pors i reaccions contràries.
3