Herois i meravelles de l’edat mitjana
Primera edició: juny del 2018 Títol original: Héros et merveilles du Moyen Âge © Editions du Seuil, 2005 i 2008 © de la traducció, Claudia Casanova, 2018 © d’aquesta edició, Futurbox Project, S. L., 2018 Disseny de coberta: Taller de los Libros Correcció: Ricard Vela i Miquel Saumell Santaeugènia Publicat per Àtic dels Llibres C/ Mallorca, 303, 2n 1a 08037, Barcelona info@aticodeloslibros.com www.aticodeloslibros.com ISBN: 978-84-16222-45-2 IBIC: HBLC1 Dipòsit Legal: B 12789-2018 Preimpressió: Taller de los Libros Impressió i enquadernació: Liberdúplex Imprès a Espanya — Printed in Spain Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. S’ha de dirigir a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)
Aquesta obra ha rebut una ajuda a l’edició del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
Herois i meravelles de l’edat mitjana Jacques Le Goff
Traducció Claudia Casanova
Índex Pròleg de Josep Maria Salrach ��������������������������������������� 9 Herois i meravelles de l’edat mitjana ������������������������������ 15 Introducció ������������������������������������������������������������ 17 Artús �������������������������������������������������������������������� 35 La catedral ������������������������������������������������������������� 47 Carlemany ������������������������������������������������������������� 63 El castell ��������������������������������������������������������������� 79 El cavaller i la cavalleria ���������������������������������������� 95 El Cid ����������������������������������������������������������������� 111 El claustre ������������������������������������������������������������ 119 Cucanya �������������������������������������������������������������� 127 El joglar ��������������������������������������������������������������� 137 L’unicorn ������������������������������������������������������������� 147 Melusina �������������������������������������������������������������� 159 Merlí ������������������������������������������������������������������� 171 La Mainada Hellequin ����������������������������������������� 179 La papessa Joana �������������������������������������������������� 189 Renart ����������������������������������������������������������������� 199 Robin Hood �������������������������������������������������������� 211 Rotllan ���������������������������������������������������������������� 217 Tristany i Isolda ��������������������������������������������������� 227 El trobador, el trober ������������������������������������������� 235 La valquíria ���������������������������������������������������������� 243 Notes ������������������������������������������������������������������� 247
Pròleg de Josep Maria Salrach L’autor d’aquest llibre, Jacques Le Goff (19242014), molt conegut i admirat en el món dels historiadors i dels intel·lectuals en general, és un gran mestre de la historiografia francesa. Unànimement considerat capdavanter de la Nouvelle Histoire, terme que designa la tercera generació d’Annales, Le Goff va incorporar l’antropologia a l’anàlisi històrica, i va estendre la perspectiva vers la història total i la llarga duració, donant origen a la història de les mentalitats, domini al qual s’adscriu aquest llibre. Herois i meravelles és una invitació a contemplar l’edat mitjana des d’una perspectiva radicalment diferent de l’estudi tradicional de la societat, l’economia i el poder. Le Goff proposa aquí que per entendre el món i explicar-se’l, és a dir, per viure, els homes medievals van recórrer a l’imaginari: van somiar, i somiant, van transformar la realitat, exagerant-la, van inventar històries i van convertir realitats en símbols. El resultat és un món de mites i llegendes, d’herois i meravelles, com resumeix el títol, un món tan gran de visions apassionades de l’esperit, que el títol del llibre pot semblar cons9
jacques le goff
trictiu. De fet, la història de l’imaginari, tal com la proposa Le Goff, és una invitació a deixar-nos seduir i a interpretar sense límits, és a dir, a imaginar lliurement el sentit de les representacions que ens han arribat del passat medieval, i fer-ho sense por a deixar-nos captivar per la bellesa, la passió i la força dramàtica de sentiments contraposats que aquestes representacions desperten. En la introducció, que és una llarga i valuosa lliçó sobre la història de l’imaginari com a front historiogràfic de la història de les mentalitats, Le Goff explica que l’objectiu dels historiadors que s’hi dediquen és l’estudi del sistema de representacions o del conjunt de representacions d’una societat. I, de les seves paraules, i dels herois i meravelles aquí descrits i estudiats, es dedueix que les representacions són imatges o somnis que les societats creen o recreen, i que, inversament, un cop creats o recreats, les motiven i mobilitzen. Així enteses, les representacions són ensems expressió de la mentalitat, del sentiment i del coneixement, depassen l’experiència empírica, i constitueixen en conjunt un imaginari que participa de la ideologia i la cultura però que també les depassa. Si al sentit expressat de les representacions o imatges, hi afegim de forma pragmàtica que la història de l’imaginari va de mites, llegendes, herois, meravelles i utopies, potser entendrem millor l’àmbit de la recerca i el contingut del lli10
pròleg
bre. Però, per a més clarificació, observem-ho de prop. Podríem dir que normalment el mite és el record magnificat d’un personatge real, històric; la llegenda, el relat d’un fet o d’una història excepcional, real o imaginada, ornada amb elements fabulosos, i carregada de significació; l’heroi, un personatge també real o imaginari, que, inspirat pel sentit del bé, fa proeses i porta una conducta exemplar que el diferencia del comú dels mortals; la meravella, un fet de la natura o una realització humana que sorprèn perquè supera els coneixements o límits adquirits i que captiva per la càrrega simbòlica, i la utopia, el somni d’un ideal irrealitzable. És clar que la força de les paraules en aquest món de l’imaginari desafia les definicions que encotillen: Robin Hood, a qui Jacques Le Goff dedica especial atenció, és un mite, un personatge potser real mitificat, a qui l’imaginari popular va convertir en heroi per les proeses, protagonista d’una fabulosa vida de llegenda, capaç d’obrar meravelles i encarnació utòpica d’un esperit cavalleresc que esborrava les fronteres socials. Que ningú pensi, però, que aquest llibre d’herois i meravelles pretén fer ignorar la realitat històrica de la pobresa material i la misèria moral. Més aviat al contrari: mostra que, en la societat medieval, l’imaginari era també, en certa manera, un camp de batalla on poderosos i febles, cadascú a la seva manera, i sovint interferint-se, 11
jacques le goff
imaginaven el món en què volien viure, el que implicava la crítica del real, es presentaven amb virtuts que moltes vegades no tenien i exaltaven fins a la desmesura els propis ideals. Els que passaven gana somiaven un món, el país de la Cucanya, en què tot, fins les cases, eren comestibles i res s’havia de pagar, tot es regalava. Els guerrers poderosos, com el Rotllan de la cançó de gesta, donaven exemple del que s’esperava d’ells: ser capaços de lluitar aferrissadament fins a la mort per una causa considerada justa, en aquest cas la lluita contra l’infidel per la defensa de la fe i la fidelitat al senyor. Entremig Robin Hood, que encarnava una personalitat ambigua, mig noble, mig bandoler, vivia als marges de la societat, al bosc, amb altres fugitius i proscrits, però lluitava contra un rei opressor i la seva noblesa, a favor d’un rei just que el poble esperava, i és així com paradoxalment es feia un lloc en les files d’una nova noblesa que la seva trajectòria legitimava. Per la promiscuïtat social, la seva no era, però, la imatge típica del cavaller. Els clergues, per la seva part, herois dels claustres i les catedrals, i també és clar de les petites esglésies, veneraven la verge Maria, però molts tenien por de la dona, instrument massa sovint, creien, del diable: la llegenda de la papessa Joana així sembla indicar-ho. El pecat i l’expiació els obsessionava, i les pitjors nits creien veure exèrcits de difunts retornats que expiaven els seus pecats cavalcant pel món empa12
pròleg
rats en la foscor mentre proferien crits que esgarrifaven, en la llegenda de la cacera salvatge. És clar que aquesta història de l’imaginari és més que una representació o imatge d’utopies, gestes i humanes febleses, és també la història de grans drames personals, amors impossibles, sagnants incomprensions i fatals destins. En això el món medieval s’assembla a l’antic dels grecs. Com ells, va saber bastir històries imaginades i relats portadors de potents missatges intemporals, amb vocació d’eternitat, que commouen tot temps, i encara avui, el cor de les persones. És clarament el cas de l’amor impossible de Tristany i Isolda, i en cert sentit també del Cid, el bon vassall incomprès i maltractat pel seu senyor, obligat a defensar amb l’espasa el seu honor. Jacques Le Goff mostra en aquest llibre, a través de vint entrades curosament seleccionades, la pluralitat de formes i expressions de l’imaginari a l’occident medieval. En cada cas examina l’origen de l’heroi, del mite, de la llegenda, de la utopia o de la meravella. En rastreja els orígens celtes, grecoromans, escandinaus, germànics i fins i tot de l’Orient Llunyà, o simplement els orígens europeus medievals, i s’estén després exposant-ne el desenvolupament i la difusió pel continent. Dotat d’una cultura veritablement enciclopèdica, una gran sensibilitat i una poderosa imaginació, Le Goff ressegueix l’evolució i les transformacions que aquestes meravelles de 13
jacques le goff
l’esperit medieval van experimentar durant l’edat moderna, l’eclipsi que a vegades van patir en el segle xviii, i el renaixement i les metamorfosis que els van donar nova vida durant els segles xix i xx a través de la construcció, les arts plàstiques, el teatre, l’òpera, el cinema, la literatura i el còmic. La història de l’imaginari que així es reconstrueix és europea perquè els europeus, independentment del país on viuen, van fer seves les representacions que la componen de tal manera que avui són part essencial de la identitat europea, una identitat, l’occidental, diguem-ho també, que els europeus van exportar a Amèrica. En conclusió, el lector té a les mans una de les darreres obres del gran mestre de la historiografia europea, Jacques Le Goff, que el transportarà al mon fabulós i poc conegut encara de l’imaginari. Li augurem una lectura fascinant. Josep M. Salrach Institut d’Estudis Catalans
Àtic dels Llibres li agraeix l’atenció dedicada a Herois i meravelles de l’edat mitjana, de Jacques Le Goff. Esperem que hagi gaudit de la lectura i el convidem a visitar-nos a www.aticodeloslibros.com, on trobarà més informació sobre les nostres publicacions.
Si ho desitja, també ens pot seguir a través de Facebook, Twitter o Instagram utilitzant el seu telèfon mòbil per llegir els següents codis QR: