ESCÉNICAS

LAS QUE LIMPIAN

DISSABTE 2 I DIUMENGE 3/4 TEM. Plaça del Rosari, 3

Des del primer moment que li posem nom a alguna cosa, assumim la nostra consciència sobre ella, en aquest cas, sobre elles. La lluita del col·lectiu de dones que s’encarreguen de la neteja de les habitacions d’hotels, sempre dones; van aconseguir fer d’un apel·latiu despectiu “la queli”, un substantiu que hui és sinònim de lluita. En Las que limpian, la companyia gallega A Panadaría ens fa reflexionar, no sols sobre aquestes treballadores, sinó sobre el model econòmic i social en el qual vivim. El dia a dia de

treballadores en espais tradicionalment vacacionals que segurament ni recorden quines van ser les seues

últimes vacances, si és que les van tenir. LUCAS SÁEZ

EL HOMBRE ALMOHADA

SÁBADO 9/4, 19H. 10/18€ L’AUDITORI DE TORRENT. Vicent Pallardó, 25 (Torrent)

David Serrano adapta y dirige El hombre almohada, la reconocida obra del dramaturgo angloirlandés Martin McDonagh. En ella, Katurian (Belén Cuesta), una escritora de relatos cortos, es arrestada por la policía: las historias que narra en

sus cuentos describen malos tratos hacia menores y se parecen demasiado a una serie de crímenes reales

sucedidos en la actualidad. Ella se declara inocente, pero poco después descubre que su hermano, que tiene una discapacidad intelectual, ha confesado ser culpable. Sobre el escenario, se alterna la situación de los dos hermanos en el calabozo con la recreación de algunos de los relatos macabros de Katurian, y se va desvelando una realidad estremecedora. GEMMA SANCHIS

FILS DE VIDA

DEL DIMECRES 20 AL DIUMENGE 24/4 TEATRE MICALET. Guillem de Castro, 73

Al 2021, el prestigiós festival Fringe d’Edinburgh va oferir a les companyies la possibilitat d’enviar obres de teatre gravades perquè foren representades online i va guardonar amb el premi al millor espectacle en línia la peça Mar de fons, d’Iguana Teatre. No serà la que els mallorquins presenten al Teatre Micalet, sinó Fils de vida, que

naix d’entrevistes fetes a “xuetes” de l’illa (descendents dels jueus conversos) per desempolsar els secrets, les esperances i les pors

de famílies estigmatitzades pels seus orígens. Encara hui. Aguiló, Fuster, Martí, Miró, Picó, Segura, Valls... són cognoms marcats per una exclusió que resulta difícil d’entendre al segle XXI. S.M.

LA CAJA

DEL DIJOUS 21/4 AL DIUMENGE 1/5 CARME TEATRE. Gregori Gea, 6

CAFÉ PARA TODOS

DEL JUEVES 21/4 AL DOMINGO 1/5 TEATRO CÍRCULO Prudenci Alcón i Mateu, 3

AMARILLO 102

DEL DISSABTE 23/4 AL DIUMENGE 15/5 SALA OFF. Túria, 47

El teatre documental autobiogràfic de Teatre de la Catrina va rebre el reconeixement de la professió gràcies a l’obra Homenaje a una desconocida, finalista als Premis MAX de 2020 en les categories de millor espectacle i autoria revelació, i nominada a millor espectacle de teatre en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes al 2019. La companyia valenciana creada el 2010 per Desirée Belmonte fa un tipus de teatre on s’exposa en públic el procés d’investigació d'un tema en particular i la transformació que el procés va generant en el camí personal de l’autora. És justament el que Belmonte ha fet en La caja,

una residència de creació del Carme Teatre que gira al voltant de la relació particular de tres persones

amb la bogeria. S.M. “Café para todos”. La popular expresión nacida en los años setenta resumía la decisión constitucional de otorgar a todas las comunidades los mismos derechos y nivel de autonomía. Hoy en día, su significado se ha extendido y se refiere al hecho de tratar a todos por igual. Y eso es precisamente lo que plantea esta

obra de Miguel Ángel Sweeney que habla de la realidad teatral actual y que ofrece una crítica del mundo de la farándula en tono de humor:

la precariedad laboral, la lucha de egos o el papel de la crítica son aspectos que se repiten en todas partes y que se perpetúan. En el mundo del teatro, las condiciones son universales. GEMMA SANCHIS

Marián Villaescusa presentà en la darrera edició del Cabanyal Íntim aquesta peça que adapta molt lliurement Les Criades de Jean Genet.

I guanyà el Premi del Públic del festival, el que volia dir que rebria mil euros per adaptar al format llarg aquesta tragicomèdia de 25 minuts en tres actes que, segons anuncien, té “més girs de guió que el coll de Rafaella”. Villaescusa actua junt a Liz Dust en aquesta proposta metateatral que gira al voltant del groc. “Com aquests guants de fregar. Com el pot de lleixiu. Com el drap. Com s’estan posant les teues dents i s’estan quedant les meues bragues. Com l’or de les seues joies i l’enveja. I com l’odi que ens tenim”. S.M.

N.E.V.E.R.M.O.R.E.

DIVENDRES 29 I DISSABTE 30/4 TEATRE PRINCIPAL. Barques, 15

Molts de nosaltres encara recordem allò de “unos pequeños hilitos (...) con aspecto de plastilina en estiramiento vertical ” que en 2002 eixien del petrolier Prestige. També vam aprendre que era això d’un vaixell monocasco i que el chapapote agarra molt bé a la roca. Recordem coses, el fem entre tots i d’aquesta manera generem memòria col·lectiva. Aquesta coproducció del Grup Chévere i el Centre Dramàtic Nacional es basa en procediments

documentals per a desenvolupar una història de reflexió, de com reaccionem com a societat davant

les diferents catàstrofes, bé siguen virus, volcans o guerres. Avui, cridar “Nunca máis” encara té molt de sentit. LUCAS SÁEZ

EL BUFÓ DE LA REINA

DEL DIVENDRES 29/4 AL DIUMENGE 1/5 SALA RUSSAFA. Dénia ,55

PIM PAM PUM

DEL SÁBADO 30/4 AL DOMINGO 22/5 LA MÁQUINA. Pare Jofré, 7

Entre melodies en directe de tall renaixentista amb llaüt i viola (Capella dels Ministrers), es recrea a l’escenari el canonge Ester,

personatge bufonesc de l’obra El Cortesà. Escrita el 1561 per l’autor valencià Lluís Milà, qui va regentar ambients palatins del segle XVI, per indagar en la figura arquetípica del bufó: referent durant segles de superstició, companyia i humor, però també objecte de mofa i protecció. Toni Aparisi i Carles Magraner són els ordidors d’El bufó de la reina, una proposta que barreja arts com la música, la dansa i la dramatúrgia, fent-se càrrec de les direccions escènica, musical i coreogràfica, amb Vicent Josep Escartí com autor del text i Licanus com artífex del vestuari. SERGIO BELLO María y Antonio se encuentran en plena huida. Finalmente, todos esos miedos y paranoias que regían sus vidas se han hecho realidad. Pim Pam Pum es una aventura en la que acompañamos a estos antihéroes fallidos en su viaje interior, donde el mundo de la pareja y el sentido de la vida se han ido a tomar por saco, y todo ha tomado la forma de una pesadilla nocturna de las inolvidables. Con aromas de road movie a la berlanguiana y ritmo de gags golpe por golpe, la comedia está servida por Gretel Stuyck y Rafa Cruz bajo la dirección de Joaquín Daniel, que honra una vez más su línea estética, en la que conviven

el absurdo, el humor corrosivo y la poco complaciente autocrítica de

la neurosis humana. GLORIA POZUELO

TRES MUJERES MAGNUM

FINS EL DISSABTE 30/4 MuVIM. Quevedo, 10

Eve Arnold, Inge Morath i Cristina García Rodero són tres de les set fotógrafes que, per dret propi, han format part de la sacrosanta Agència Magnum. Rosa Olivares és la comissària de l’exposició del MuVIM que exalça l’obra en blanc i negre d’estes tres artistes que trepitjaren, sense demanar permís, un terreny masculinitzat en un món d’homes. Arnold va ser la primera a convertir-se en membre de l’agència, el 1955, amb una vena més fotoperiodística i política que Morath. Però compartí amb la seua coetània la dedicació a la fotografia de moda i de cine, de fet, les dues treballaren en la documentació del rodatge de The Misfits, d’on surt la foto de Marilyn Monroe que forma part de la mostra, sensual com era ella, però cómoda, relaxada, sense forçar la pose per delectació del personal (masculí). L’última en lliça és la primera fotógrafa espanyola que entrà en Magnum, el 2005, cinquanta anys després d’Arnold (no hi ha homes espanyols en la prestigiosa llista). Parlem de García Rodero, que amb el seu metre cinquanta de senyora comú s’ha endinsat com ningú en un festival eròtic de Nevada o en la Love Parade de Berlín, en rituals pagans i religiosos, i en festes i costums dels pobles d’Espanya. S.M.

TRESORS AMB HISTÒRIA. L’EXPOSICIÓ

FINS EL DIUMENGE 22/5 L’ETNO. Corona, 36

Un patinet de fusta i metall era un dels pocs joguets que tenia un xiquet el segle passat, quan es jugava a teula i a córrer; les caixetes de Suavina d’una família que regentava una farmàcia ens parlen de com

A TRAVÉS DE LA POSTVERITAT. PEPE GIMENO. OBRA 20-22

FINS EL DIUMENGE 29/5 F. CHIRIVELLA SORIANO. Valeriola, 13

No sempre es pot dir que el disseny és art, però es pot dir amb Pepe Gimeno, un dissenyador que passeja les dos disciplines, una en cada mà. Va ser Premi Nacional de Disseny l’any 2020, però allò que el fa accessible per al comú dels mortals (valencians) són eixes lletres rotundes que identifiquen l’EMT, la acolorida palmera que promociona el turisme valencià o el logo dels sanitaris Roca. Dissenys senzills i clars que li garanteixen longevitat a la marca, el que se li demana era de dura l’època de recollida de taronja per a les mans; cartes i fotografies ens reviuen els horrors de la guerra civil... Cada objecte compta una història, explicada amb detall en les cartel·les que acompanyen els tresors d’aquesta exposició, que sorgeix arran del programa Tresors amb història d’ À punt. Objectes que ens connecten amb la nostra història compartida, la de totes les valencianes i els valencians que han viscut altres èpoques i ens les conten a través de les seues joies familiars. GLORIA POZUELO

a un bon dissenyador. Justament el que no veureu en aquesta exposició on

Gimeno posa tots el seus esforços en la creativitat al servei d’un concepte com el de “postveritat”, en referència al recobrir l’objectivitat dels fets amb emocions per desdibuixar la

veritat. Emula les accions pròpies de la postveritat per denunciar-la. Com? Per exemple, trossejant i recomponent articles de periòdic i una enciclopèdia d’art que aspiren a la màxima objectivitat (o això se’ls suposa) per crear un relat totalment diferent amb la mateixa informació, ara distorsionada i il·legible. Pengen a la Chirivella Soriano quaranta peces inèdites creades des del 2020 fins l’actualitat que emulen els mecanismes perversos de la postveritat utilitzant números, colors virolats entre el negre, llenços esmolats, diabonds (làmina d’alumini i polietilè) encunyats, i lletres desordenades que es xafen unes a altres per crear impacte visual sense missatge. Allò que fa la postveritat amb el llenguatge. Ací tenim un dels talents més grans del País Valencià eixint de l’amagatall que proporciona la creació d’una marca corporativa i despullant la seua marca personal. Ara no es tracta d’ordenar caixes de text, deixar-les respirar i eliminar interferències a la lectura, ací Gimeno desordena, amuntega i dificulta la recepció del missatge per denunciar la perversitat d’una deriva populista i mentidera que ha acabat encunyant els “alternative facts” amb desvergonya. S.M.

RUTA GRÀFICA. EL DISSENY DEL SO DE VALÈNCIA

FINS EL DIUMENGE 12/6 IVAM. Guillem de Castro, 118

Fa uns anys que s’està reivindicat aquell fenomen sociocultural que bullí a la carretera del Saler als anys huitanta i noranta anomenat Ruta del Bacalao, per exemple, amb la reedició del llibre En Éxtasis de Joan M. Oleaque (Barlin Libros) o la creació del podcast Valencia Destroy d’Eugenio Viñas. Ara és l’IVAM qui es suma a la corrent posant l’ull en l’esfera gràfica d’aquella escena de clubs valenciana que va fer florir de manera espontània una subcultura juvenil d’àmbit local convertida en un fenomen social de masses fins que va morir d’èxit. Ruta gràfica. El disseny del so de València està composta principalment de cartells signats per dissenyadors i il·lustradors de renom com Paco Bascuñán (responsable de la imatge de la icònica ACTV junt a Quique Company), Javier Mariscal, Micharmut, Paco Roca o Daniel Torres, i d’altres anònims o creats per cambrers, discjòqueis, relacions públiques, treballadors de les impremtes i persones que van tindre connexió d’una manera o d’altra amb el circuit. La producció gràfica d’espais en origen contraculturals com Espiral, Chocolate, Spook, Puzzle, Arena i ACTV rep el segell d’art amb majúscules de la institució artística per excel·lència de la Comunitat Valenciana. AU