EXPO

EL PINTOR JOSÉ APARICIO. 1770-1838

FINS EL DIUMENGE 12/6 MUSEU BB.AA. Pius V, 9

Primera exposició individual dedicada a l’artista alacantí José Aparicio Inglada, qui arribaria a ser un dels pintor més destacats de la cort de Ferran VII, monarca menyspreable políticament que, no obstant això, va mostrat interés per les arts (va fundar el museu d’El Prado el 1819). D’una banda, la figura d’Inglada ha quedat enfosquida per la poderosa llum

ANNI Y JOSEF ALBERS. EL ART I LA VIDA

FINS EL DIUMENGE 19/6 IVAM. Guillem de Castro, 118

Aquesta és i serà una de les grans exposicions que recalaran a València aquest any, sense cap dubte. La d’Anni i Josef Albers a l’IVAM és la

doble retrospectiva de dos creadors imprescindibles del segle XX que s’influïren mútuament i se deixaren

empapar per l’entorn, per la vida, a l’hora de dissenyar les seues pintures, fotografies, teixits, dibuixos, gravats, mobiliari i peces de vidre. A l’Alemània empobrida dels anys vint, Josef rescatà materials de les d’altres pintors valencians (hi ha vida més enllà de Sorolla), d’altra, va ser injuriada durant moltes dècades per la seua vinculació al monarca absolutista i pels seus enormes quadres laudatoris dedicats a la propaganda reial. Per enderrocar eixos murs prejuiciosos i posar el focus en la qualitat artística arriba aquesta mostra que descobreix

troballes importants sobre l’artista alacantí més important de les primeres dècades del segle XIX,

com el llenç fragmentat d’”El desembarcament de Ferran VII al Port de Santa Maria”. S.M.

escombraries de Weimar per crear meravelloses obres amb fragments de vidre que en un principi no foren molt ben rebudes en la Bauhaus on per aquell temps cursava els seus estudis. En la famosa escola va conéixer a Annelise Fleischmann, una altra alumna que s’havia enrolat sense massa entusiasme en el taller tèxtil per acabar traent aquesta disciplina del calaix d’arts aplicades i estendre-la al vent com a Art major. També va beure del seu entorn més proper, i d’altres tradicions llunyanes i antigues com la precolombina. Des de la profunda admiració, tema controvertit el de l’apropiacionisme cultural. En qualsevol cas, els dos alumnes acabarien casant-se i pujant al graó de professors dins de l’escola, on ensenyarien que l’art no és un objecte, sinó una experiència. Josef dissenyà mobles funcionals i harmoniosos, participà en la creació d’un caràcter tipogràfic específic de la Bauhaus (Universal), s’interessà per la fotografia, el collage i els fotomuntatges, i jugà amb el quadrat i la percepció dels colors en relació amb el seu context. Anni se llançà a la creació de joies, experimentà amb els nucs (també Josef), caigué rendida davant el gravat, i va beure de telars peruans. Ho teniu tot condensat en el recorregut cronològic i creuat per la vida i l’obra d’aquests dos gegants de l’art modern que planteja l’IVAM. S.M.

ANNA BOGHIGUIAN. A VEGADES, INESPERADAMENT, EL PRESENT ES TROBA AMB EL PASSAT

FINS EL DIUMENGE 4/9 IVAM. Guillem de Castro, 118

Marcadament política és l’obra d’Anna Boghiguian. L’egípcia d’origen armeni és una artista de

tornada de tot que dibuixa mirant a conflictes passats que colegen

fins l’actualitat, que han esclatat per interessos geopolítics que ens parlen de colonialisme europeu, tràfic d’esclaus, la inhumanitat dels polítics, els abusos sobre la natura o el capitalisme. Per exemple, amb els seus dibuixos sobre el tractat de Versalles o sobre el comerç cotoner, que fiu prosperar a les societats colonials i impulsà el capitalisme a costa de l’explotació d’éssers humans. O amb la seua explicació, en “vinyetes” plenes de dades sobre paper centenari, de la creació i nacionalització egípcia del Canal de Suez, clau en la geopolítica mundial. Anna Boghiguian. A vegades, inesperadament, el present se troba amb el passat presenta cinc instal·lacions i cinc sèries de dibuixos realitzats des de 2015 que expliquen, des de la història, els reptes econòmics i polítics de la nostra època. L’artista fa art amb patrons del passat que es repeteixen (despullament, revolució, guerra, imperi, colonització) buscant, ella mateixa, l’harmonia en un món que a vegades no comprén. S.M.