Gener 2015
Estratègies de mitigació del Canvi Climàtic
Quines s贸n les tend猫ncies?
2
Quines són les tendències? IPCC-AR5
Increment anual emissions de GEH: 1970-2000: +1,3%/any 2000-2010: +2,2%/any. La meitat de les emissions de CO2 antropogèniques acumulades entre 1750 i 2010, han tingut lloc en els últims 40 anys. 1990 Països industrialitzats: PVD: 2012 Països industrialitzats: PVD:
69% CO2. 31% CO2 41% CO2 59% CO23
Què haurĂem de fer ? Mundial
4
Què haurĂem de fer ? Mundial
5
Què hauríem de fer ? 2009 16%
UE 20/20/20 40/27/27
2020 20% 2030 25% 30% 40%
Meitat objectiu 20% eficiència energètica
2040 60% 2050 80%
Reduccions tenint en compte polítiques addicionals i opcions tecnològiques disponibles en el temps
Esforç Reduccions GEH anuals vs 1990
1%
1,5%
2%
Diverses hipòtesis: ritmes innovació tecnològica i preus combustibles fòssils. Context mundial: creixement demogràfic constant, un increment del PIB i una variació de tendències en termes d’acció climàtica, energia i evolució tecnològica
6
8 JANUARY 2015 | VOL 517 | NATURE | 187 2011-2050
The geographical distribution of fossil fuels unused when limiting global warming to 2 ยบC Christophe McGlade & Paul Ekins. University College London (UCL), Institute for Sustainable Resources
7
Una part del canvi climàtic ja és inevitable: adaptació 8
Context Riscos
• Les
vinyes (principalment Pirineus orientals) les preocupacions es centren en la qualitat del vi degut a canvis en certes fases del desenvolupament de la planta i la seva resposta front l'estrès hídric (l’increment de T segueix un gradient latitudinal i altitudinal: Pirineu +2,0 ºC, litoral sud +1,0 ºC).
• La
producció de fruites, s’esperen dos efectes. Per un costat canvis fenològics indiquen la interrupció potencial de les fases de pol·linització i per l’altre la falta de fred hivernal i la calor a l’estiu podrien causar necrosis o desenvolupament anormal en fruites com el préssec, l'albercoc o la cirera.
• Els
rendiments de blat, panís, colza i gira-sol podrien ser més grans, però aquest efecte es veuria compensat per una recurrència més aguda (espacial i temporal) de manca d’aigua, a la que el panís és particularment sensible.
• Les
glaceres al Pirineu espanyol sumaven el 1894 un total de 1.779 Ha (cartografia F. Schrader). L’última avaluació el 2008 va rebaixar el balanç a 211 Ha. 9
Context Riscos
•En
els últims 20 anys s’han produït 5 dels episodis de sequera més importants a Catalunya (1984, 1998, 2001, 2005 i 2007). També s’està produint a nivell mundial en àrees cerealistes importants com Rússia (2010-2011), Xina (2010-2011), o USA (2012).
•La Temperatura mitjana s’ha desplaçat 250km al Nord. •Els faigs de les zones baixes del Montseny creixen cada vegada menys, en concret, un 50% menys que no pas fa 50 anys.
•Meridionalització, Mediterrani.
tropicalització,
acidificació
del
•En
el període 1950-2012 dels 8 anys més càlids a Catalunya, 5 corresponen al que portem de segle XXI (2003, 2006, 2009, 2011 i 2012). 10
El clima futur (2050)
Precipitació
• Força
incertesa, amb un rang de variació de la P mitjana anual entre -10 i +5%. Major variabilitat interanual.
• La
P mitjana anual tendeix a disminuir especialment al Pirineu Occidental, però podria arribar a augmentar al litoral nord.
• Augment
de la probabilitat d’ocurrència d’episodis de P extrema (>200 mm en 24 hores).
• Augment
de la longitud màxima de la ratxa seca (dies consecutius en un any amb P<1,0 mm), amb valors superiors als 100 dies al litoral i prelitoral (mitjana 19712000: 66 dies). 11
El clima futur (2050) Temperatura de l’aire
• Augment significatiu i
robust de la T mitjana anual amb una tendència entre +0,8 i + 1,8 ºC.
• Aquest
increment segueix un gradient latitudinal altitudinal: Pirineu +2,0 ºC, litoral sud +1,0 ºC.
i
• La
variació màxima de T s’assoleix a l’estiu i augmenta la probabilitat d’ocurrència de mesos molt càlids.
• Increment
del 7% del nombre de nits tropicals, amb màxims entre 20 i 30 nits tropicals més a l’any al litoral i prelitoral.
• Disminució
del 5% en el nombre de dies de glaçada, sobretot al Pirineu, amb una disminució màxima d’entre 30 i 40 dies de glaçada menys a l’any. 12
Què s’està fent ? Top - Down
USA - XINA
de Lima a París
Senyal fluix
Emergents Seguretat energètica
Procès lent
Nou acord més ampli, però menys concret? 13
Què s’està fent ? Bottom - Up Mercats del carboni regionals a Xina i USA-Canadà. Preus de la solar fotovoltaica han caigut un 80% des del 2008. El cost de l’eòlica ha caigut un 18% des del 2009, i el cost de les turbines ha baixat un 30% des del 2008.
Ciutats molt actives: Pacte d’Alcaldes, MayorAdapt, SmartCities Al 2013: nova capacitat instal·lada d’ER ha estat més gran en els països no membres de l’OCDE. A tot el món: la capacitat d’energia elèctrica renovable ha augmentat un 85% en els últims 10 anys. I les renovables són el 30% de tota la capacitat instal·lada.
Canvi de paradigma. Un sector fins ara dominat per grans instal·lacions s’està tornant més descentralitzat, divers i distribuït. A Alemanya quasi la meitat de tota l’energia renovable està en mans dels propietaris dels immobles i pagesos i només el 12% està controlat per grans companyies.
14
Canvi Climàtic!!!
Il · lumina’ls. No saben el que fan
Canvi Climàtic, on?
15
16
Avantprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic – LC3
17/22
Consideracions prèvies D’on venim? 2005
Gen. Abr.
1a fase del mercat europeu del comerç de drets d’emissió (ETS) 1r Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
2006
Des.
2007
Oct.
Creació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) Creació de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic (CICC) Inici Convenció Catalana del Canvi Climàtic
2008
Gen. Feb. Oct.
2a fase del mercat europeu del comerç de drets d’emissió (ETS) Final Convenció Catalana del Canvi Climàtic Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 (PMMCC)
2009
Maig Nov.
CarbonExpo a Bcn BCN Talks (Pre COP15 Copenhaguen)
2010
Jul. Des.
Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció d’emissions de GEH 2n Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
2011
Maig Oct.
CarbonExpo a Bcn Kick Off Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC)
2012
Juny Oct. Nov.
Aprovació Memòria preliminar Llei Catalana del Canvi Climàtic Pla Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 (PECAC) Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020 (ESCACC)
2013
Gener Maig
3a fase del mercat europeu del comerç de drets d’emissió Aprovació Projecte Life MEDACC
18/22
Consideracions prèvies Orientació
COHERÈNCIA AMB LA POLÍTICA CLIMÀTICA DE LA UNIÓ EUROPEA AVANÇAR CAP A UN MODEL ECONÒMIC DE BAIXA INTENSITAT EN CARBONI ACTUACIÓ COORDINADA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN MATÈRIA CLIMÀTICA AFIRMAR EL MARC COMPETENCIAL
Estructura de la Llei General
1
OB JE C
3
TI US
A Ç N A N
CANVI CLIMÀTIC I POLÍTIQUES SECTORIALS
4 ST IN U R TS EN M
ER V GO
2
Objectius
Contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.
Mitigació: Catalunya assumeix els objectius de reducció de GEH d’acord amb els criteris establerts per la UE. • • • • • •
Mateixos criteris de repartiment d’esforç aplicats a la UE pels Estats Membres. Objectiu quantificat pel 2020. Referència pel 2050. Objectius decadals (govern). Mecanisme de modificació (criteris). Sistema propi d’inventaris i projeccions emissions a l’atmosfera (Inventari GEH).
• Reforç capacitats de resposta. • Foment educació, investigació. • Transferència de tecnologia / del coneixement. • Informació objectiva i avaluable. • Facilitar canals de participació.
Adaptació: ser menys vulnerable als impactes del canvi climàtic, dotant Catalunya dels instruments de planificació i programació oportuns. • • •
Marc estratègic de referència (ESCACC). Integració a la planificació i programació sectorials dels objectius de reducció de la vulnerabilitat (2 anys). Servei Meteorològic de Catalunya: coneixement actualitzat present i futur en matèria de clima.
El CC a les polítiques sectorials 13 àmbits Agricultura i ramaderia
Aigua
Indústria, serveis i comerç Transports i mobilitat
Biodiversitat
Infraestructures
Urbanisme i Habitatge
Boscos
Residus
Salut
Energia Turisme
Universitats i Recerca
(…)
Incorporar en les polítiques sectorials la variable climàtica, en tant aquest sector/sistema sigui rellevant en matèria d’emissions de GEH o vulnerable als impactes del canvi climàtic. La llei de canvi climàtic no és l’instrument per a “planificar” o fixar els objectius generals de cada sector. Però cal establir aquells elements rellevants des de l’òptica del canvi climàtic. •
Tenir present no induir transferència d’impactes.
•
Elements ja inclosos en planificacions sectorials (emfatitzar, subratllar, ...)
•
Eficiència en l’ús de recursos (aigua i energia).
•
Competitivitat basada en l’eficiència i la innovació i no en l’externalizació de costos ambientals.
Sector públic i Governança Coordinació i transparència (I)
Govern de la Generalitat Comissió Interdep. del CC (CICC) Consell Català del Clima (CCC)
Avaluació de les polítiques
Administració local
• Reafirmar la capacitat d’actuar del Govern de la Generalitat. • Funcions, composició i funcionament (aspectes bàsics) dels instruments dels que s’ha dotat el Govern en matèria de clima: polític, tècnic i social.
• Informe de la CICC + Informe experts independents. • Destinataris: Govern i Parlament (accés públic). • Periodicitat: trianual. • Contingut: Avaluació de les polítiques climàtiques.
• Participar en la planificació de les polítiques climàtiques i els plans d’acció sectorial (Comissió de Govern Local / Comissió de Cooperació Local de Catalunya). • Planificació local inclogui l’acció climàtica (independent o integrada en d’altres plans). • Polítiques fiscals: incentivar bones pràctiques / desincentivar males pràctiques.
Sector públic i Governança Coordinació i transparència (i II)
Exemple a l’Administració Pública: L’exemple com a vehicle de comunicació i motor de canvi: consum energètic quasi nul nous edificis; mínim consum energia renovable; inventaris GEH i objectius de reducció; contractació i licitacions incloguin especificacions tècniques i/o criteris d’adjudicació relatius a l’ús eficient de recursos (aigua i energia) i la minimització de les emissions de GEH
Simplificació i racionalització administrativa: Facilitar i/o eliminar barreres: infraestructures d’energies renovables declarables d'interès públic; compensacions econòmiques per als territoris fronterers a la infraestructura; modificar el codi civil català; una política d’ajuts ajustada als objectius d’aquesta llei.
Agents socioeconòmics Ciutadania Foment de la seva participació.
Col·laboració i cooperació internacional • Reafirmar compromís actiu àmbit internacional i europeu. • Assumpció objectius cooperació al desenvolupament (actuacions en relació a la mitigació i l’adaptació).
Accés als recursos bàsics d’energia i aigua • •
Estructura tarifària progressiva que garanteixi una tarifació social en els subministraments d’electricitat, gas i aigua. Mínim vital (energia i agua) a preus reduïts que poden arribar a l’exempció.
Instruments (I)
Fiscalitat
• Nou impost sobre la circulació i les emissions de CO2 dels automòbils. • Impost sobre l’eficiència energètica dels pneumàtics • Impost sobre l’eficiència energètica dels electrodomèstics. • Bonificació en l’IRPF (tram autonòmic) per inversions de millora de l’habitatge (energies renovables i eficiència energètica). • Eliminació progressiva (2 anys) de bonificacions, devolucions, etc sobre l’adquisició de carburants d’origen fòssil i derivats. Pel període de transició aplicar criteris d’eficiència, estalvi i emissions de GEH. • Fomentar en el món local, una política fiscal d’acord amb els objectius llei.
Fons Climàtic
• Execució de polítiques i accions de mitigació i adaptació. • Es nodrirà amb els recursos econòmics procedents totalment o parcialment d’ingressos de figures impositives, subhasta drets d’emissió, 1% obra pública adjudicada, altres. • La CICC establirà les prioritats d’actuació.
Instruments (i II) Comerç de drets d’emissió Afirmar capacitat de control, acreditació, seguiment i suport.
Promoció econòmica, innovació i
Programes voluntaris Capacitat de la GC per desenvolupar-los (3 tipus, mínim).
desenvolupament del coneixement:
Plataforma digital (transferència del coneixement); col·laboració centres de RDi en matèria de canvi climàtic; integrar els objectius de la llei en la planificació en matèria d’educació i RDi.
Participació pública en plans i programes i accés a la informació ambiental: Establir els mitjans tècnics per informar la ciutadania per tal que puguin aportar la seva contribució abans que s’adoptin les mesures necessàries per fer front al canvi climàtic.
Difusió del coneixement i sensibilització: Elaborar periòdicament un informe sobre l’estat del coneixement en matèria de canvi climàtic a Catalunya; campanyes informatives i formatives entre la ciutadania; sensibilització i formació a les escoles.
Moltes GrĂ cies! occc@gencat.cat
Moltes gràcies Oficina Catalana del Canvi Climàtic http:// www.gencat.cat/canviclimatic occc@gencat.cat
28