Ivan muñiz v colegi arquitectes

L’efecte de l’estructura urbana sobre les emissions de CO2 Ivan Muñiz Departament Economia Aplicada UAB Gener, 2015

Estructura urbana i sostenibilitat ambiental a escala global

Ă?ndex insostenibilitat = F(Estructura espacial, altres factors)+ É›

La relació entre l’estructura urbana i la sostenibilitat ambiental a escala global • Treballem amb models estadístics multivariants. A través de regressions economètriques, mirem como cada una de les variables explicatives ( a la dreta de l’equació) impacten sobre la variable a explicar (a l’esquerra de l’equació), en aquest cas, un índex d’insostenibilitat • Utilitzem moltes dades que ens permeten trobar relacions estadístiques.

• Els paràmetres que obtenim ens permeten conèixer la direcció de l’impacte (positiu o negatiu), la seva intensitat (valor del paràmetre) i la seva significativitat estadística (t-student)

l’enfoc de ciutat compacta • La densitat i barreja de funcions redueix el consum d’energia en habitatge i mobilitat obligada (residència-treball) • Estratègia europea per la sostenibilitat urbana. Llibre verd sobre medi ambient urbà (CEC, 1990) • contra el funcionalisme (especialització funcional) i la dispersió • Jacobs, 1961, CEC, 1990, Rogers, 2000 • Model urbà: Densitat, continuïtat, barreja d’usos, transport públic, centralització, contenció del sprawl, reciclatge del teixits urbans, “inflill” • Evidència empírica favorable enfoc ciutat compacta (impacte positiu de la densitat):; Owens, 1986; Naess, 1997; Newman and Kenworthy, 1999; CEC, 1990; Jenks et al., 1996; Haughton and Hunter, 1994; Muñiz and Galindo, 2005; Ewing et al., 2007; Breheny, 1996;)

L’enfoc de ciutat autosuficient • • • • • • •

Preservació recursos locals Gestió activa paissatge agro-forestal Tancar els cicles per millorar el metabolisme urbà Autosuficència energètica i alimentària Arquitectura bioclimàtica Resiliència Idealització societat pre-industrial

•

Model urbà: descentralització, ciutats petites i mitjanes, assentaments integrats al paisatge, revalorització ecotons creats a l'època preindustrial

•

Fonts: Morris, 1982; 1990; Orrskog, 1993; Girardet, 1999; Todd and Todd, 1994; Harper, 1990; Berg et al, 1990; Doughty, 1997; Troy, 1996; Fernández Duran y Vega Pintado, 1994; Pickett et al. 2013; Schumacker, 1973; Waldon, 1994; Haberl, 2001; Giampetro and Pimentel, 1991; Bettini, 1998; Mollison; 1998))

Quina és la contribució de les ciutats sobre les emissions globals de CO2?

•

Com a unitats de producció: 30-40% (Barner et al. 2007; Satterthwaite, 2008)

•

Les emissions de CO2 per l’energia es mesura al lloc que hi hagi la planta d’energia (tèrmica, cicles combinats, etc) Les emissions lligades als béns de producció i consum es mesuren al lloc de producció

• •

Com a unitats de consum (petjada de carboni): 40-70% (Walraven, 2009)

•

Les emissions de CO2 de l’energia es comptabilitza al lloc on s’utilitza de forma finalista Les emissions lligades als béns de consum es comptabilitzen al lloc de consum final tenint en compte tot el cicle de producció i transport.

•

• Evidència empírica

Ciutat GHG emissions per càpita (Tones).

Selecció ciutats Dodman (2009), Kennedy et al (2009)

*Les dades sobre Barcelona provenen de Baldasano et al (1999)

Columbia District New York Toronto Minneapolis Portland San José Los Angeles Barcelona Glasgow Londres Bolonia Hannover Helsinki Genova Praga Beijing Seoul Shangai Tokio Bangkok Ankara Rio Sao Paolo

Emissions (Tn CO2/càpita) 19,7 7,1 8,2/15/11 17,5 10,1 8,8 12 3,4/4* 8,4 6,2 5,7 10,6 8,3 6 9 6,9 3,8 8,1 4,8 12 3,6 2,3 1,5

Emissions de CO2 per càpita (Barcelona, Catalunya, España) Estudis

Emissions directes (Tn CO2/capita)

Emissions (producció) Kennedy et al. (2009) Barcelona, 1996*

4.2

Generalitat Catalunya (Oficina canvi climàtic), Catalunya, 2010

6.7

Emissions (consum) (Petjada de carboni)

Prat y Relea (1998) Barcelona 1996

6.6

Carpintero (2004) España 1996

5.0

Pon et al (2007) España 2005

16.1

Pon et al (2007) Catalunya 2005

17.2

*Les dades sobre Barcelona provenen de Baldasano et al (1999)

Font: Kennedy et al (2009)

• Kenworthy and Newman (1998)

Els estudis que controlen l’efecte d’aquestes variables normalment troben un parámetre d esigne negatiu per a la densitat • Per exemple, Croci et al (2013) Variables

Tn CO2 per càpita (transport superfície)

Densitat

-0,007**

Renda pc

0,019**

Educació

-0,029*

Constant

0,14

Observacions

33

Densitat, impactes locals i capacitat absorci贸 CO2 La densitat urbana provoca impactes ambientals a escala local (contaminaci贸, etc) limita la capacitat per absorbir CO2 (Andrews, 2008; Newman, 2005; Rees i Wackernagel, 1996; Strandell i Hall, 2014)

Tot i que l’evidència empírica dóna suport a l’enfoc de ciutat compacta, cal recordar: l’existència de comportaments compensatoris

Variables explicatives

Forde

Storhaug

Gran Oslo

Densitat

-0,3*

-

0,1*

Altres factors

si

si

si

R2 ajustat

0,25

0,46

0,51

Nº observacions

129

229

105

Font: Hoyer i Holden (2003)

2 exercicis sobre estructura urbana i CO2 • 1) Efectes compensatoris a la RMB?

• 2) Autosuficiència en CO2 a la RMB?

• Efectes compensatoris a la RMB?

Estimacions per a la RMB, Efectes compensatoris Variables explicatives

ParĂ metres

Densitat

-0,001*

Densitat2

2,8 e-6*

Altres factors

si

R2

0,44

Font: MuĂąiz et al. 2013

• Autosuficiència en CO2 a la RMB?

Sòl forestal RMB 60%. 173.700 has

Pi

Alsina

Total

Superfície bosc per espècie (has)

130.270

43.420

173.694

Fixació CO2/ha (TnCO2/ha)***

7.9

10.2

8.48

CO2 Fixat (Tn CO2)

1.029.000

445.290

1.474.297

GC (2013) 2010

Tn Tn CO2 totals CO2/cรกpita (Pob RMB, 2013; 4970126

Tn CO2 fixades RMB

Autosuf (%)

6.7

33.299.844

1.474.297

4.43

85.486.167

1.474.297

1.73

Pon et al 17.2 (2007) 2005 Catalunya

Producció (Tn)

Consum (Tn)

Superfície (has)

Petjada (has)

Dèficit (has)

Autosuf %

hortalisses

87.268

1.064.716

3088

63.376

-60.288

4,87

cereals

35.715

1.194.277

10.141

373.211

-363.070

2,72

llegums

717

30.751

425

38.439

-38.014

1,11

tubèrculs

5.703

427.500

284

31.666

-31.382

0,90

cítrics

123

239.964

8

17.388

-17.380

0,05

fruites

8.789

432.451

1.122

44.591

-43.469

2,52

raïm

219.347

110.403

18.108

1.2545

5.563

144,34

olivers

3.707

36.801

1.857

19.369

-17.512

9,59

carn

610

57.209

12.210

2.876.046

-2.863.836

0,42

Total

361.369

3.594.072

47.243

3.476.631

-3.429.388

1,36

L’espai agrícola i de pastures de la RMB permet alimentar entre 47,000 persones i 69,500 persones. (La població de la RMB és 5 Milions habitants)

Cèl·lules urbanes (super-illes) autosuficients?

• Rueda, Barrutieta, Montasell… (gestió mobilitat, disposició espais verds, autosuficiència, zero emissions, etc) • 1 super-illa: 16 has • Densitat: 360 persones /ha • Població: 4760 persones • Petjada CO2: 11,600 has • Petjada alimentació: 3900 has • Petjada total: 15,500 has

• Aquesta superfície és 972 superior a la superfície de la super-illa

Problemes amb l’enfoc de ciutat autosuficient.

• Es pot augmentar el nivell d’autosuficiència, però aquesta estratègia té límits. El creixement urbà dels darrer segle i mig és irreversible.

Les ciutats mai han estat autosuficients, però això no vol dir que no puguin contribuir a la sostenibilitat global del planeta si aconsegueixen reduir el seu impacte en termes per càpita • Les experiències d’autarquia han comportat importants problemes d'escassetat.

• Les regions urbanes més descentralitzades –com el Veneto Centrale o Emilia Romagna (Francesco Indovina) presenten unes elevades emissions de CO2 per càpita.