Joan sabate

Page 1

Wall street, 24 octubre 1929, crash de la borsa de Nova York

ciutat present vs sostenible Joan SabatĂŠ, arquitecte Director de SaAS


sabem quin ĂŠs el nostre model...


aire exacte a 18ºC

edificis estancs

edificis de gran escala producte de “l’era dels grans treballs”

calefacció i refredament estiu tropical - hivern boreal

Le Corbusier, Précisions, 1929

fàbrica d’aire exacte


Harvey Willey Corbet, La ville future, 1913

Pou de bombament de petroli


i quines son les seves conseqßències...


Font: Philippe Rekacewicz, UNEP/GRID-Arendal


Petroli descobert menys consumit al mon


la proposta de la biologia, la ciutat com un organisme viu

H. Maturana; F. Varela; El รกrbol del conocimiento,, Santiago de Chile, 1984


les ciutats es comporten com organismes vivents, amb constants intercanvis amb el seu entorn…

matièrematière renouvelable

énergie renouvelable énergie captation des eaux

eaux

La basin méditerranéen, NASA

recyclagedéchets

emissions 0

emissions

traitement des eaux

eaux usés


...i la seva vitalitat depen de la capacitat de regeneració permanent ‌

Barcelona, rambla del Raval


S XIV - XIX

””La forma de la ciutat és la forma 14 abril 1931 d’un temps de la ciutat, i hi ha molts temps en la forma de la ciutat” Aldo Rossi, arquitecte

16 juliol 1939 11 setembre 2012 Plaça de Sant Jaume, Barcelona


ciutat sostenible = ciutat present + rehabilitaci贸 sostenible


Barri de Bellvitge, Barcelona, 1979. foto P. Elvira


Barri de Les Roquetes, Barcelona


Villa 31,Xina, Buenos Nanning, 2005Aires, Argentina, 2012


cas d’estudi: ANDORRA estudi sobre la rehabilitació energètica




caracteritzaci贸 dels consums energ猫tics


Consum d’energia primària a Andorra en TEP, per àmbits Font: Ministeri d’Economia, Govern d’Andorra


Consum d’energia elèctrica final en MW/h, per sectors, abonats de FEDA Font: FEDA


Consum d’energia primària, en TEP, per sectors. Font: Ministeri d’Energia, Govern d’Andorra, elaboració: SaAS



Consum d’energia primària i final per any, del sector residencia a Andorra Font: Ministeri d’Energia, Govern d’Andorra i FEDA, elaboració SaAS

La intensitat elèctrica mitjana, en energia final, per habitatge equivalent a Andorra és de 4.307 kWh/any, just per sota de la mitjana europea UE16, que és de 4.500 kWh/any; i per damunt de la mitjana europea UE27 que està al voltant dels 4.100 kWh/any (Font: IDAE, 2007) La intensitat energètica total, en TEP / habitatge i any, de 1,64 TEP, estaria també propera a la mitjana europea UE27, que és d’uns 1,6 TEP, en una posició similar a França o Alemanya. (Font: IDAE, 2007)


caracteritzaci贸 dels edificis


Evolució de la població a Andorra 1963-2011, per parròquies. Font Departament d’Estadística, Govern d’Andorra


Habitatges Nombre d’habitants autoritzats permanents, per any a Andorra. pernoctacions Font: Ministeri equivalents d' Economia i total de població i Territoriequivalent. d' Andorra Font Comuns i Cens Parroquials del Comuns i Andorra Turisme (2000, 2003-2008, met 2002; 2009-2010, met 2009; 2001-2002 dades extrapolades) elaboració SaAS.


Nombre d’habitatges construïts segons època. Font FEDA i Censos Parroquials del Comuns, elaboració SaAS.


anterior 1955

1955-1980

Caracteritzaci贸 constructiva del parc edificat Font: COAA i SaAS

1980-1996

1996-2010


distribució de casos d’estudi


PA, habitatge plurifamiliar a誰llat


PA. Habitatge plurifamiliar a誰llat Font: COAA i SaAS


situació inicial

proposta renovació

energia final per a la calefacció, E HF, en kWh/m2a, situació inicial, consum mesurat i opcions de renovació

PA. Habitatge plurifamiliar aïllat Font: COAA i SaAS



conclusions


necessitats de calor, en kWh/m2·a, simulades (Q h) i límit (Qh, li) per als diferents casos d’estudi


necessitat d’energia per a calefacció (EFH) en kWh/m2·a, simulada i consum real en els diferents casos d’estudi


percentatge de les necessitats d’energia per a calefacció (EHF), desprès d’aplicar les diverses opcions de renovació (mitjana dels diversos casos estudiats)


inversió inicial en € per cada kWh·a (E F) estalviat durant tota la vida útil de cada opció de millora i comparació amb el cost de compra d’un kWh, segons font energètica, a Andorra (2012)


-10, -15, -20. -25% vs 2010 escenaris de creixement i inversions per a la reducció d’emissions edificació


evolució històrica del nombre d’habitatges, 1981-2010, i hipòtesis fins a 2030. Font FEDA, Govern d’Andorra i SaAS (hipòtesis), elaboració SaAS


Escenari 1, 0,25% de creixement anual del parc

tassa de renovació i inversió anual necessària per a assolir objectius del 10, 15, 20 i 25% de reducció de l’energia final en els habitatges


rehabilitaci贸 sostenible implica una nova

governan莽a


Freiburg, Alemanya, 2006


Freiburg, Alemanya, 2006


Vauban, Freiburg, esquema de governanรงa, , 2006


Occupy Wall Street, 17 setembre 2012, moviment dels indignats a Nova York

No puc imaginar altre perspectiva desitjable en el futur que una forma de vida ecològica, en la que l’arquitectura retornaria a la idea inicial del funcionalisme, derivat de la biologia, i arrelaria de nou en el substrat cultural i local. Aquesta arquitectura, que podria anomenar-se funcionalismes ecològic (...) implicaria la tasca paradoxal de fer-la contemporàniament més primitiva i més refinada... Juhani Pallasmaa, Architectural Review, 1993


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.