Revista Fogueres 1940-2012 - Avda. Loring Estació

REVISTA OFICIAL FOGUERES

(1940-2012)

EL LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ DE L’ANY 2024

Edita:

Associació Cultural Foguera Avinguda de Loring-Estació

Direcció Coordinació: David Sánchez Cañavate

© Monogràfic Cultural: Revista “Fogueres”(1940-2012) és un treball inèdit realitzat per la nostra delegació de Cultura Llibret, amb la col.laboració de Agustín Medina, Santiago Linares, del Arxiu Municipal d’Alacant AMA

© Disseny Portada: Zerezo “Fogueres”

© Disseny i Maquetació part protocol·lària: Zerezo

© Explicació esbós de les fogueres: Isidre-Vicent López Cruz

Material fotogràfic:

Arxiu Municipal d’Alacant (AMA) Arxiu personal de Agustín Medina Arxiu membres de la Foguera Avinguda de Loring-Estació ADGonzález - Reme Vélez - Tony Diez Fotógrafo - Som de Foc

Supervisió Lingüistic:

Servei de Llengües de la UA - Agustín Medina - David Sánchez

© Disseny, maquetació, impressió i encuadernació:

Gràfiques Ofibook, S.L. Carrer Illa de Cuba, 66 / 03009 / Alacant Tel. 966282801/966282820 • daniel@ofibook.com

Distribució:

Associació Cultural Festiva Foguera Avinguda de Loring-Estació (Carrer Arquitecte Guardiola, 34 – baix) - avingudadeloringestacio@gmail.com Exemplar Gratuït

Difusió Digital: Versió digital: Issuu.com Instagram: @avingudadeloringestacio https//: www.facebook.com/hogueraloring/

Dipòsit Legal: A-250-2013

Col·labora:

Conselleria d’Educació, Cultura Esport de la Generalitat Valenciana - AMA

Agraïments:

Als nostres volguts Agustín Santiago per la seua generositat. A Susana Marilín per la seua complicitat. A Zerezo per la seua implicació. A Isidre-Vicent per la seua genialitat. A Gràfiques Ofibook (Dani i Quique) per la seua professionalitat i paciència. a la importantissima labor que exerceixen les empreses cases comercials, que han fet possible aquest llibre.

“… I va arribar el final d’una etapa de 30 anys. Moltes gràcies Loli per haver cavalcat en tot moment al llom de la meua bogeria, haver compartit secundat totes les meues il·lusions projectes. David S.C.

No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibret, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altre mitjà, sense permís previ de la Associació Cultural Foguera Avd. de Loring-Estació. Donar suport a la protecció del copyright, estimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees el coneixement, promou la lliure expressió afavoreix una cultura lliure. Dirigeix-te a la nostra associació si necessites fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra avingudadeloringestacio@gmail.com

La Foguera Avda. de Loring-Estació no assumix les opinions dels autors o les autores que han col.laborat en esta publicació

LORING2024 REVISTA OFICIAL FOGUERES

(1940-2012)

AGUSTÍN MEDINA RAMOS

SANTIAGO LINARES ALBERT

Volem, després de l’anàlisi de cada revista “Fogueres”, esbossar unes dades, uns fets per a situar, entendre millor, la qual cosa esdevenia a Alacant, en les nostres fogueres, a Espanya, en el món, intentarem citar només allò que ens ajude entendre millor cada època.

FOGUERES 1940

“ALACANT

EN FLAMES”

ALACANTENFLAMES

El número 1 de la revista “Fogueres” és el corresponent a l’edició de la festa de 1940. En el subtítol es deixa clar que és l’Òrgan Oficial de la Comissió Gestora de Fogueres (en valencià).

La portada és el cartell titulat “Alacant en flames”, obra de Manuel Moreno, un cartellista que va obtindre diversos premis en aquesta dècada. Com a curiositat apareix en valencià el nom de “Fogueres de San Chuan”. En les bases del concurs s’indicava que en els esbossos havia de figurar “l’escut imperial d’Espanya”. Un altre detall significatiu és l’escut de la ciutat que té les lletres de l’escut antic (C, I, I, A) per última vegada. El cronista Figueras Pacheco estava fent un estudi heràldic per a dissenyar un nou escut de la ciutat que es va renovar en aquests anys i es manté des de llavors fins a l’actualitat.

La direcció de la revista, és a càrrec de Juan Luis de Bueno i en la introducció es deixa clar el propòsit:

“Fogueres naix amb l’afany d’enaltir fomentar la nostra Festa del Foc, totes les festes típiques de la terra alacantina, les seues tradicions, d’un net llinatge, les seues belleses singulars”.

L’estructura i contingut ens recorda molt a la famosa revista Festa de 1936, amb la combinació d’articles literaris, fotografies il·lustracions.

CAUDILLO!

La imatge de Francisco Franco ens saluda en obrir la revista acompanyat per un article que no té desaprofitament. Es parla de la foguera de 1939 en la qual es va cremar “tot quant perniciós van posar en aquesta festa popular - tan profundament arrelada al poble – els dirigents marxistes que intentaven despañolizarla”. I es diu que “les nostres Fogueres són l’ofrena fervorosa, entusiasta, lleial, de tots els que hem nascut en aquesta terra de clars blaus, cap a Franco el Cabdill”. En fi, coses de l’època. Es pretenia reprendre ràpidament la normalitat en una realitat que no tenia res de normal.

Les salutacions protocol·làries se succeeixen: el Cabdill Franco, el general Aranda, els governadors civil militar, l’alcalde i el president de la Diputació. Per a passar al primer article que és el dedicat a l’elecció de la Bellesa del Foc. El fotògraf Francisco Sánchez, que ha havia col·laborat en el Festa de 1936, es va encarregar de la part gràfica. La Comissió Gestora estava presidida per Ramón Guilabert, encara que sota la mirada atenta del Governador Civil. Sr. Tomás Valcárcel idea el seu primer Festival d’Elecció de la Bellesa del Foc on va resultar triada Matilde Nadal Bolino (Benalúa), que va tenir lloc en El Monumental Saló Modern. L’alcalde era Manuel Montesinos en un any en què es van plantar 21 monuments d’art efímer. El primer premi va recaure en la Rambla, a les mans de Baeza Pantoja amb la seua “Ofrena”. Malgrat ser el primer premi a pesar de que en el monument s’exaltava l’esperit nacional, la superioritat de la raça espanyola, etc., la foguera va ser censurada, perquè la seua rematada consistia en un escut nacional enorme aquest no podia cremarse. S’instaura la missa oficial de fogueres el dia de Sant Joan. “Talent” el popular dolçainer Domingo Moreno va ser el ninot indultat d’enguany i era obra de Juan Esteve.

ALACANTENFLAMES

Una sèrie d’articles sense signar rescaten el record de les danses alacantines, estampes de la vella ciutat i festes de carrer. Altres grans fotografies de Sánchez recorren el paisatge de la província. El mestre Luis Torregrosa evoca un breu text la inspiració que va tenir per a compondre el seu conegut pasdoble “Els Fogueres de San Chuán”. El cronista Figueras Pacheco fa una evocació històrica titulada “La Filla de la Mar”. Els textos poètics són a càrrec de Rafael Quilis Molina Adolfo Muñoz. Les il·lustracions són obra d’Azuar i Melchor Aracíl. És de destacar la molt abundant publicitat encapçalada per la sabateria del president de la Gestora situada al carrer Castanys. Tot tipus d’establiments cerquen el seu espai en aquesta nova revista, cinemes, fruiteries, papereries, farmàcies i magatzems donen suport a la publicació.

1940 - HITLER A PARIS I GASTÓN EN LA PRESÓ D’ALACANT

Des del primer moment les Autoritats, van potenciar de nou les festes de les fogueres, després d’una terrible Guerra Civil en plena IIª Guerra Mundial, en una època de privacions fam… calia tornar a la normalitat.

Quin contrast veure en la premsa “Gaseta d’Alacant”, abans de la Guerra Civil era el periòdic “El Lluitador” i després, ara el periòdic “Informació”, el mes de juny, fogueres a Alacant mentre Europa, el món estava en guerra. En fi una època fascinant per als amants de la història.

Després dels durs bombardejos a Alacant continuava la seua reconstrucció, així com les expropiacions per a obrir La Rambla cap a la mar l’Esplanada, aquesta avinguda de les més populars i transitades de la nostra ciutat, es transformava prolongant-se eixamplant, derrocant-se edificis.

Sent alcalde Manuel Montesinos Gomis, el President de la Comissió Gestora i tinent d’alcalde Ramón Guilabert Davó, explicava el 15 de febrer, en un ple de l’Ajuntament, com les festes de fogueres van nàixer durant la dictadura del General Primo de Rivera i per tant no eren obra de la IIª República.

1ª CREMÀ – 1r FRANQUISME

El 24 de juny es va realitzar un acte d’honor al General Aranda i a les 11 de la nit, en el Saló de Sessions a l’Ajuntament “L’encantadora rondalla de la secció femenina, va interpretar l’himne de falange “el cara al sol”, corejat per tots els assistents, la camarada Aurelia Ramos anava presentant a les camarades que anaven depositant davant del gloriós General Aranda, els productes dels seus diferents pobles. Després de l’ofrena dels productes típics, belles senyoretes van ballar unes jotes, a continuació van presenciar la magnífica Palmera i la Cremà…” (Gaseta d’Alacant 25 de juny 1940).

El 21 22 de juny, A. Hitler feia signar l’armistici als francesos en el mateix vagó, en el qual es va signar la rendició alemanya de la Iª Guerra mundial.

Gastón Castelló va ser detingut en 1939 i empresonat al castell de Santa Bàrbara, posteriorment va ser jutjat, acusat de “dibuixant subversiu, milicià de la cultura i mem-

Portada. Il·lustració de Manuel Moreno.

ALACANTENFLAMES

bre de l’Ateneu”, va ser condemnat a 6 anys i 1 dia, dels quals va complir 18 mesos.

En abril, començaven en Cuelgamuros província de Madrid, les obres del “Valle de los Caídos. El 15 de maig s’imposava el castellà com a única llengua oficial, es traduïen sistemàticament tots els noms populars, de personatges de la llista de carrers, etc.

Franco i Hitler es van trobar a Hendaya, per a discutir la participació espanyola en la IIª Guerra Mundial. La reunió va durar 8 hores.

Winston Churchill arribava a la presidència de Gran Bretanya i el 20 d’agost, moria assassinat a les mans del català Ramón Mercader i per ordre de Joseph Stalin, León Davidovich Bronstein, a Mèxic, més conegut com a Trotski.

Manuel Azaña, president de la República espanyola, moria en els primers dies del seu exili francès, al mateix temps que altres polítics intel·lectuals de la República són detinguts o condemnats. Capturat per la Gestapo a París, el 15 d’octubre es produïa l’afusellament del qual fora president de la Generalitat Catalana Lluís Companys.

PRESIDENT DE LA PREMSA

L’Associació de la Premsa d’Alacant nomenava al nou ministre d’assumptes exteriors i cunyat de Franco, Serrano Suñer, que va ser nomenat per la seua simpatia amb el govern de l’Alemanya nazi, el nomenaven com el seu President d’Honor, Gaseta d’Alacant, 2 de febrer de 1940.

El 6 de desembre es creava el Front de Joventuts l’objectiu de les quals era assegurar la formació i disciplina dels joves, en el “esperit catòlic, espanyol de milícia”. Mentre que les xiques, estaran enquadrades en la “Secció Femenina” orientaren el seu aprenentatge a les labors pròpies de la llar, havent de realitzar el “Servei Social Obligatori”.

Interior de la revista. Il·lustració d’Azuar.

Matilde Nadal, Bellesa del Foc 1940 les seues Dames d’Honor.

FOGUERES 1941

“FLAMA

DE LA MEUA TERRA”

Mentre la societat viu els anys més durs de la postguerra la festa intenta donar una imatge de normalització, encara que el nombre de comissions que hi havia en els anys trenta no es recuperà fins als anys setanta. En la portada de la revista es va utilitzar el cartell oficial triat després del pertinent concurs. L’artista era Manuel Pérez Gil que feia els seus primers passos després va desenvolupar una interessant carrera com a pintor. Pérez Gil es va encarregar també de les il·lustracions que acompanyaven els articles. Veiem com ja el títol de la festa apareix en castellà “Fogueres de Sant Joan” i l’escut arreplega el canvi de lletres proposat pel cronista (Akra Leuka Lucentum Alacant). La publicació s’inicia amb les autoritats de rigor de seguida apareix la foto de la Bellesa del Foc, Teresita Penalva (Benalúa) i les seues dames. L’escriptora Aurelia Ramos és l’encarregada de la crònica del festival de l’elecció, organitzat una vegada més per Tomás Valcárcel. En aquest acte se celebrava un concurs de vestits de nit en un intent de donar la nota elegant quan la població no estava per a aquestes despeses.

LA SANTA FAÇ!

Una sèrie de breus textos sense signar expliquen aspectes de la festa com “la plantà”, “la despertà” i “la cremà”. Apareixen dos poesies en valencià a càrrec de Pasqual Asins J. Calatayud. No podien faltar els esbossos dels monuments al costat de la foto de les belleses i els artistes constructors. El programa de festes també s’inclou, iniciant-se els actes el matí del 22 de juny quan apareixen plantades les Fogueres. L’entrada de bandes tenia lloc aqueix mateix dia a les deu del matí. El dia 24 al matí es va celebrar un homenatge a la Santa Faç que, després de la Guerra Civil, es trobava a l’església de Sant Nicolás fins a 1942 que va ser traslladada al monestir. No podien faltar les fotografies de Francisco Sánchez i els nombrosos anuncis publicitaris.

flamadelameuaterra

Portada. Il·lustració de Pérezgil.

En aquesta edició de la festa el triomfador va ser Gastón Castelló, que es reincorporava a les fogueres després del seu pas per la presó. En Alfonso el Savi va plantar “Suggeriments” que també va obtindre el ninot indultat. Un total de vint comissions es van constituir en aquest any.

1941 - LA DAMA D’ELX

El 7 de maig moria el mestre Serrá destacat compositor espanyol, entre les seues obres el “Himne a València”.

En una ciutat on s’acabaven les obres per a la prolongació de la Rambla cap a l’Esplanada, l’alcalde era Román Bono Marín. Es recuperava el Porrate de la Candelaria que se celebrava en el Passeig de Campoamor.

El President de la Comissió Gestora era Ramón Guilabert Davó la Bellesa del Foc, Teresa Penalva (Benalúa). Es van plantar 20 fogueres 10 barraques, la foguera vencedora del primer premi de primera categoria va ser la del districte Alfonso el Savi, el seu autor Gastón Castelló i el lema “Suggeriments”. La tradicional Palmera es llança enguany des de la dàrsena del port.

El 24 de juny la Comissió Gestora celebrava un acte d’homenatge a la Santa Faç, ja que la pelegrina estava depositada, per al seu culte, en Sant Nicolás. Es va celebrar la primera ofrena de flors a la Verge del Remei, en Sant Nicolás.

El 16 de febrer Francisco Franco es reunia en Montpelier amb el president de la França de Vichy, el mariscal Pétain, que amb el gest de la bona voluntat i germanor, li lliurava a Franco la Dama d’Elx, que des de 1897 es trobava en el museu del Louvre i que ara passaria al Museu del Prat.

LA DIVISIÓ BLAVA!

El 24 de juny, la Gaseta d’Alacant, informava del començament de la invasió de Rússia, el 22 de juny, 3 milions de soldats alemanys avançaven incontenibles. El 27 de juny es creava la Divisió Espanyola de Voluntaris. Espanya envia a Rússia el 13 de juliol a la coneguda com a Divisió Blava. Els voluntaris són falangistes, joves atrets per l’acció la propaganda. Eufòria en les files de Falange Espanyola i de les JONS.

Hitler es passejava per París i el 7 de desembre Japó atacava per sorpresa als EE.UU en Pearl Harbour. Això obria passe a la intervenció dels EE.UU. a la guerra.

Orson Wells, aconseguia amb la seua primera pel·lícula “Ciudadano Kane” una obra mestra per a la història.

Miguel Miura fundava “La Codorniz”, primera revista d’humor i de gran transcendència durant el franquisme.

DIARI INFORMACIÓN

El 17 de juliol la Gaseta d’Alacant s’acomiadava dels seus lectors: “Demà 18 de juliol, farà la seua aparició el nou diari “Informació”, amb l’aspiració de ser “el portaveu disciplinat honest de la Falange alacantina”.

A l’agost es tornava a representar el “Misteri d’Elx”, en la basílica de Santa María.

Il·lustració de Pérezgil.

Article “La Cremà”. Il·lustració de Pérezgil.

FOGUERES 1942

“NIT I FOC”

La novetat d’aquest any va ser el canvi del títol de la revista que es va dir “Nit i Foc”. La portada és obra de Manuel Moreno Pezzi, un dels tres “Manueles” que van dominar la cartelística local d’aquets anys al costat de Manel Baeza Manuel Albert. De nou les flames al costat d’una parella d’alacantins i un coet componen la imatge. Després de la imatge de Franco els “saludes” de les autoritats se succeeixen: Governador civil i cap provincial de Falange, Governador Militar, Alcalde Francisco Alberola, President de la Diputació i Comandant de Marina. La Comissió Gestora la componien cinc membres i estava presidida per Ramón Guilabert. En aquesta publicació la publicitat s’intercala amb els articles. L’esquema de la revista repeteix models anteriors. Abunden les fotografies de Sánchez contraposant imatges de l’Alacant d’ahir amb l’actual i modern.

ELEGÀNCIA DE FOGUERES.

Un article curiós arreplega les opinions de diversos artistes de fogueres com: Capella, Baeza, Pantoja, Marco Gastón Castelló. D’aquest últim es diu que “va saber imprimir a les fogueres un segell una elegància especial que les va distingir de la falla valenciana”. Una altra pàgina dona veu als poetes: J. Alemany, Alfonso Navarro Luis Albenza. El poeta i periodista Juan Sansano dedica una poesia al barri del Raval Roig. No podien faltar la Bellesa del Foc, Rosita Asensi (Hernán Cortés) les seues dames, al costat dels esbossos i belleses de les comissions, en número de disset. Un altre text ressalta l’anomenada “Germanor regional”, referint-se a la unió de les festes del foc.

El 16 d’abril de 1942 va tenir lloc el trasllat definitiu de la relíquia de la Santa Faç des de l’església de Sant Nicolás fins al monestir de la pedania. Aquest fet s’arreplega en les pàgines de la revista acompanyat de diverses fotografies. En les últimes pàgines trobem uns acudits dibuixats per Manuel Moreno una curiosa il·lustració del gran pintor Emilio Varela acompanya a una línies dedicades als “Nanos i Chagants”.

El districte de Gabriel Miró va obtenir el primer premi amb el monument “Homenatge a Gabriel Miró” obra de Baeza i Pantoja.

1942 - EL NO-DO

Seguien les dificultats de proveïment i energia. Auxili Social va repartir més de 4 milions de racions entre les persones necessitades d’Alacant.

El 14 de febrer en una arrancada de loquacitat, durant un discurs pronunciat a Sevilla, Franco prometia al Règim nazi un milió de soldats per a defensar Berlín, si fora necessari.

MIGUEL HERNÁNDEZ

El 29 de març moria a l’edat de 32 anys, Miguel Hernández en la infermeria de la presó de Benalúa on complia 30 anys de condemna. “Arribats al Camp Sant alacantí de la nostra Senyora dels Remeis, ningú va poder quedar-se per a vetlar el cos de Miguel aquella nit, per ser lloc on portaven per a afusellar als presos condemnats” J.L. Ferris, 2016.

Portada. Il·lustració de Melchor Aracil.

Article. Il·lustració d’Emilio Varela.

El 16 d’abril en un apoteòsic trasllat retornava la Santa Faç al seu Monestir de l’Horta alacantina, després de 5 anys.

Al juny partia per a Alemanya un grup de “Productors alacantins”, dins del conveni hispà-alemany, que preveia l’enviament de 100.000 treballadors.

El dia 22 de juny dins del programa oficial de Festes, l’Ajuntament dedicava un carrer a José María Py, fundador de les nostres fogueres. Al novembre l’Ajuntament denegava una petició de la víuda de Py, perquè se li pagara una pensió en pagament pels drets d’autor, ja que el seu marit va ser fundador portador de la idea.

Per disposició oficial es creava el No-Do, el servei de notícies que a partir d’enguany marcaria la vida dels espanyols, s’exhibiria obligatòriament a les sales de cinema abans de la projecció de les pel·lícules.

En aquest informatiu vèiem com es tallava la coleta el torero Marcial Lalanda, prenia l’alternativa Antonio Bienvenida, s’estrenava la pel·lícula “Raza”, el guió de la qual era de Jaime d’Andrade, pseudònim de Francisco Franco apareixia “la família de Pascual Duarte”, de Camilo José Cela.

GARROTE VIL

El 6 d’octubre era executat per “garrot vil”, Lorenzo Aguirre, pintor, cartellista, escenògraf, autor de fogueres un dels seus fundadors.

Franco decretava la mobilització general, la Segona Guerra Mundial estava canviant de signe, després del fracàs alemany de Stalingrad i el desembarcament americà en el nord d’Àfrica.

El 27 d’octubre, diversos legionaris de la Divisió Blava, nouvinguts del Front Rus, ofrenaven les seues insígnies i medalles a la Santa Faç.

Article “Els nostres poetes”.

LLUMDEFOGUERES

FOGUERES 1943

“LLUM DE FOGUERES”

El consistori estava presidit per Francisco Alberola i la Comissió Gestora per Ramón Guilabert. Gastón Castelló va ser l’artista triomfador amb el seu monument titulat “Ja era hora!” en el seu benvolgut districte de Pérez Galdós.

Va haver-hi concurs de cartells i concurs per a portada de Revista Oficial, va guanyar aquest últim Melchor Aracil amb el lema “Arc” i 250 ptes. El cartell anunciador no es conserva i tradicionalment s’ha utilitzat el segon premi de Jota Ena com a imatge de la festa d’aqueix any.

De nou la revista canvia de nom per a ser ara “Llum de Fogueres” i segons afirma en la seua primera pàgina “vol portar a cada pit indígena l’estímul exuberant per a mantindre elevat l’afecte per la festa sumptuosa ja tradicional”, unes paraules altisonants que acaben amb una adhesió sincera a La seua Excel·lència El Cabdill. Impremta Lucentum va ser l’encarregada de la seua confecció la direcció va ser d’Alfredo Bernabeu. En la portada trobem una bonica il·lustració de Melchor Aracil, qui després del seu pas per la presó cercava el seu lloc en la nova realitat. Una alacantina alacantí apareixen al costat de la imatge de la cremà de la foguera de la llavors plaça del 18 de juliol (Ajuntament).

LA CREMÀ EL 29 DE JUNY

La coincidència aquest any de la festa del Corpus Christi amb les dates tradicionals de fogueres va fer que aquestes es desplaçaren uns dies, celebrant-se la plantà el dia 27 la cremà el dia de Sant Pere (29 de juny). En el programa comprovem com cada vegada apareixen més actes i diversos esdeveniments esportius, com una curiosa “carrera de cambrers” patrocinada per Osborne, regates, bàsquet, prova de ciclisme i concurs de natació en la dàrsena del port.

Una altra curiositat és la reproducció fotogràfica del cartell anunciador d’aqueix any, obra de Manuel Moreno, del qual no es conserva cap original. És l’únic cartell que falta en els fons de l’Arxiu Municipal.

L’UNIC CARTELL

Les fotografies que acompanyen els textos en la seua majoria són obra d’Àngel Custodio un artista del blanc i negre que va treballar en les primeres dècades del segle XX. Imatges de diferents racons de la província, al costat d’altres de la ciutat d’Alacant diürnes i nocturnes. Sánchez signa el reportatge de l’elecció de la Bellesa del Foc, Finita Cremades (Ruperto Chapí), mentre que les fotos de les dones de la festa són de Portes. La gran majoria dels dibuixos es deuen a la signatura de l’abans esmentat Melchor Aracil, un pintor, amic de Gastón Castelló, que va construir fogueres en els anys trenta i que en aquesta època es va centrant més en la seua labor pictòrica després del seu pas per la presó. La col·laboració de signatures valencianes és habitual, en aquest cas trobem una llarga poesia titulada “D’un faller a un foguerer” signada per Emilio Camps

LLUMDEFOGUERES

Gallego. Hi ha també poesies de Juan Sansano i Carmen de Thous. Un altre text destacable és el dedicat a les barraques en el qual analitzen la seua importància. “Termòfil” signatura un article costumista dedicat als pregons dels venedors ambulants acompanyat per dibuixos d’Aracil. Altres pàgines apareixen signades amb una inicial, com un text titulat “Els barris vells els moderns” que reflexiona sobre els canvis urbanístics.

Programa de festes cartell de Manuel Moreno.

Portada. Il·lustració de Melchor Aracil.

LLUMDEFOGUERES

1943 - EL CORPUS CHRISTI

Són temps difícils, les restriccions d’energia elèctrica feien aparèixer els infernillos i cuines de petroli. L’escassetat d’aliments, porta al fet que des del 15 d’abril s’implanta la cartilla de racionament per a tota Espanya. El nostre alcalde era Francisco Alberola Such.

Moria a Madrid l’alacantí Carlos Arniches, representant del Sainet madrileny. El Pare Belda era nomenat director del museu arqueològic, en la nostra Diputació Provincial.

A la fi de juliol, es produïa l’explosió de l’Armeria del Gat, al carrer d’Altamira. Es van inaugurar les instal·lacions de Radio Falange.

El General d’Eisenhower, dirigia el Cèrcol, un avanç lent i ple de dificultats que conduïa directament a Berlín.

Va haver-hi a l’octubre greus inundacions a Oriola, seguia la problemàtica del racionament del “estraperlo”. La pel·lícula “Casablanca”, una història d’amor, entre el fum d’un cafè, música, espies, nazis… es va convertir en un mite.

Il·lustració de Melchor Aracil.

Article “Pregons”.

FOGUERES 1944

“NIT DE FOC”

Arribem ja al número 5 de les revistes oficials. En el concurs de cartells anunciadors l’obra de Manuel Baeza “Nit de foc” va ser el primer premi “Dibuixos animats” de Pedro Pérez Ponsoda el segon premi. Durant molt de temps no es conservava cap exemplar d’aqueix cartell guanyador s’utilitzava el segon premi en les publicacions, fins que fa uns anys va aparèixer un original de l’obra de Baeza. Va haver-hi concurs per a portada de la revista va guanyar Pablo Huerta Sendin de Zamora amb el lema “Palu” i una estran-

Portada. Il·lustració de Pablo Huerta “Palú”

Article “Llum, goig meravella del port d’Alacant”.

ya composició en la qual una papallona es fusionava amb les flames d’una foguera un motiu taurí. La publicació estava dirigida per Julio Estefanía després de les salutacions protocol·làries de les autoritats ens trobem amb un article d’Emilio Romero, llavors director de informació i Hoja del Lunes, i anys més tard famós periodista des del periòdic Poble d’abast nacional. José Mª Pemán també va escriure unes línies. El director de la presó, José Rico d’Estasen, aporta un text sobre el caràcter mariner d’Alacant i l’il·lustra amb fotos de la seua autoria. Una altra signatura il·lustre, la del poeta Eugenio D’Ors fa les seues elucubracions ajuste als coets. L’historiador Vicente Ramos (anunciat com Avançat d’Hispanitat a Alacant) publica “Tres medita-

Belleses.

cions sobre el foc”, cercant les arrels del foc en la cultura hindú, grega i en la Bíblia. Les fotografies de Francisco Sánchez de paisatges urbans il·lustren els diferents textos. Mentre que Molina s’encarrega de les fotos de la Bellesa del Foc i dames. Les representants femenines dels districtes responen a una breu enquesta sobre les seues aficions entre les quals destaquen els bous i el cinema. El president de la Comissió Gestora, Ramón Guilabert, respon a una sèrie de qüestions, entre altres coses afirma que li agradaria canviar el terme Bellesa del Foc per “Reina dels Fogueres”. Una altra curiositat d’aquesta revista és la quasi absència d’il·lustracions, les fotografies acaparen la majoria de les pàgines.

Va augmentar el nombre de comissions fins a arribar a vint-i-sis, el primer premi va ser de nou a les mans de Gastón Castelló, en Pérez Galdós amb el seu “Alacant i les Belles arts”. Francisco Alberola i Ramón Guilabert seguien al capdavant de l’ajuntament i òrgan director de la festa. Lolita Sabater (PouDíaz Moreu) va ser la Bellesa del Foc.

1944 - TORNA LA DIVISIÓ BLAVA

Obria l’any la inauguració del Sanatori Perpetu Socors. Al març en la Pelegrina va participar la tripulació del vaixell Juan Sebastián el Canut, que complia una vella promesa. El nostre alcalde era Francisco Alberola Such.

José Guardiola Ortiz, publicava la segona edició de la seua obra “Gastronomia alacantina”. José María Paternina era nomenat Governador Civil d’Alacant. S’obrien subscripcions per a la construcció dels temples de Benalúa i Carolines.

El 14 de març tornava la Divisió Blava. Les pressions de les potències aliades, obliguen el Govern espanyol a ordenar la retirada. El mes de maig Franco dicta la commutació de 297 sentències de mort, a més de l’excarceració de 24.000 condemnats. El clar desenllaç de la contesa mundial favo-

rable als aliats, obliga el Govern espanyol a adoptar mesures de clemència amb els vençuts.

L’Ajuntament advertia de les “Normes rigoroses”, a seguir durant el desenvolupament de les festes de fogueres.

Entrava en vigor el nou Reglament de fogueres.

El president de la Comissió Gestora era Ramón Guilabert Davó, Bellesa del Foc: Lolita Sabater Jover (Pou-Díaz Moréu), van plantar 26 fogueres i 24 barraques, Foguera vencedora: districte: Benito Pérez Galdós, autor: Gastón Castelló, Lema: Alacant i les Belles arts, Cartell vencedor: autor: Manuel Baeza Gómez, lema: Nit de foc. Julio Esplá guanyava el premi de la categoria infantil, al carrer General Goded, avui carrer del Teatre.

ELECCIONS SINDICALS

La diputació va decidir incorporar el Jou i les Fletxes, a l’escut de la nostra província. Va haver-hi eleccions sindicals, en alguna taula es va superar el 120% dels votants. La província va nomenar a Francisco Franco fill adoptiu.

El mes de juliol es restringeixen enormement els excepte conductes per a viatjar per l’interior d’Espanya, sobretot en les zones denominades frontereres. “El Maqui”, comença els seus escarceos, se succeixen nombrosos enfrontaments amb els guerrillers.

La Divisió Leclerc, integrada per Republicans espanyols, és la primera formació que arriba a París, per a alliberar-la dels alemanys.

Es produïa un fort creixement del riu Segura, i una altra greu inundació a Oriola i la Vega Baixa.

FOGUERES 1945

“SORTILEGI”

El primer premi del concurs de cartells es va titular “Encantament”, signat per Pedro Pérez Ponsoda, qui va obtenir 1750 pessetes. El segon premi va ser per a “Sortilegi” de Francisco Caballero. 250 ptes. Aquest segon premi es va utilitzar per a portada de l’ara anomenada “Revista Oficial dels Fogueres de San Chuan”. Editada en les Gràfiques Gutenberg i sota direcció de Julio Estefanía. Destaca en aquest número unes fitxes dedicades a cada comissió amb la foto de les belleses i dames, esbós i explicació de la foguera càrrecs.

Francisco Sánchez de nou s’encarrega de l’aspecte fotogràfic amb imatges de racons de la província i unes altres de la nostra ciutat. Un article titulat “Alacant ciutat moderna” presenta unes vistes dels nous edificis de la Rambla, passejos de

Portada. Il·lustració de Francisco Caballero.

Fotografia de Francisco Franco.

Soto i Gadea, i Alfonso el Savi. El text no té desaprofitament, “Alacant veu alçar-se cada dia bells altius edificis, que causen l’admiració dels estranys i l’orgull dels naturals”, “A partir de l’alliberament sota la sàvia política del nostre gloriós cabdill Francisco Franco, Alacant adquireix una importància i desenvolupament de gran categoria”. També es parla en la revista de la labor social de l’Ajuntament amb la construcció de 56 habitatges per a funcionaris municipals. Francisco Alberola seguia al capdavant de l’alcaldia i Ramón Guilabert de la Gestora. La Bellesa del Foc va ser Maruja Rigo de Carolines Altes. Es van plantar 22 monuments i Gastón Castelló va obtindre el primer premi per tercer any consecutiu. En aquesta ocasió per la seua obra titulada “Centre, Orient i Occident” del Mercat Central.

Hem de ressenyar també un article dedicat a l’illa de Tabarca a càrrec de José Rico, periodista, escriptor director del Reformatori d’Adults (presó) després de la Guerra Civil.

1945 - “OPPENHEIMER”

Es va reprendre el culte en l’ermita de Santa Cruz. En Campoamor obria les seues portes l’Institut Provincial de Sanitat sent el nostre alcalde Francisco Alberola Such.

Al febrer les Autoritats recordaven a la societat, que seguien prohibits els balls de carnestoltes.

El 19 de maig es produïa el Manifest de Lausanne, de Sr. Joan de Borbó, on es proposava l’elaboració d’una constitució per votació popular, el reconeixement de drets i llibertats, reconeixement de la diversitat regional, amnistia política, etc.

El científic Oppenheimer, el dia de la primera prova afirmava: “Si la llum de 1.000 sols esclatarà en el cel al mateix temps, seria com aquesta gloriosa resplendor”. El 6 d’agost el fong atòmic, es dibuixava en el cel d’Hiroshima.

L’Alcoià i l’Hèrcules ascendien a la Primera Divisió. Es produïa la primera convocatòria del premi Eugenio Nadal, Carmen Lafôret renovava la literatura espanyola, amb la seua novel·la “Nada”.

Reportatge fotogràfic “Així és la nostra ciutat”. Belleses de la Foguera Plaça de Gabriel Miró.

Article d’Emilio Romero. Caricatura d’Emilio Romero.

FOGUERES 1946 “FOGUERES”

Manuel Moreno s’encarrega de nou de la portada en la qual apareix un alacantí típic pujat en un globus de paper. Era el primer premi del concurs de cartells titulat “Fogueres”.

Com ja va passar l’any anterior no apareix la fotografia de Francisco Franco, només les autoritats locals, ni tampoc apareix una persona com a responsable de la revista. Francisco Alberola seguia al capdavant del consistori alacantí Ramón Guilabert en la Comissió Gestora.

EL TRÍPTIC DE GASTÓN

El primer article és molt cridaner, es tracta d’un reportatge sobre el gran quadre que estava realitzant Gastón Castelló per a l’escala de l’Ajuntament. Un gran llenç en tres parts sobre la construcció de les Cases Consistorials i que acabaria en 1947. El bo de Gastón d’aquesta manera veia reconeguda la seua categoria artística, a partir d’aquestes dates se centraria més en la seua carrera pictòrica abandonant a poc a poc la seua faceta de constructor de fogueres. L’estructura de la revista segueix la línia de les anteriors, pàgines amb fotografies de Sánchez de diferents racons de la nostra ciutat i província, donant la imatge d’un llevant feliç que avança cap a la prosperitat. La realitat que ens compten els historiadors és diferent, eren anys difícils els de la postguerra amb el país aïllat internacionalment i travessant importants dificultats econòmiques.

L’article més interessant no està signat i arreplega les impressions dels viatgers Swinburne Laborde sobre Alacant en els segles XVIII XIX. Vicente Ramos també va aportar la seua col·laboració titulada “Simfonia del foc”. Cada vegada és major l’espai dedicat a les belleses i esbossos dels monuments i també abunden les pàgines de publicitat. La Bellesa del Foc va ser Elena García del popular districte de Sant Antón Alto.

ESPECIALS

En aquest any es van plantar vint-i-cinc monuments. Es va crear la categoria de Fogueres Especials i el primer premi el va obtindre Ramón Marco en Santa Isabel amb la seua “Tauromàquia”, imposant-se a Gastón Castelló.

1946 - L’ONU

L’any va començar amb fred i va nevar al gener en els voltants d’Alacant. L’orde dels Dominics va rebre la Casa Presó de José Antonio, sent alcalde Francisco Alberola Such.

Soledat internacional, el 9 de febrer l’ONU, condemnava al règim franquista i Espanya no era admesa com a membre de l’ONU, ni en cap de les seues agències, a més es recomanava també la retirada dels ambaixadors dels diferents països, acreditats a Madrid.

El govern de Francisco Franco contestava: “Si ells tenen ONU, nosaltres tenim dos”, alhora que es produïen manifestacions de “adhesió indestructible”, per tota Espanya.

A la fi d’abril, es produïen terribles inundacions a la Vega Baixa. Davant la catàstrofe van acudir tota classe d’Autoritats, inclòs el mateix Francisco Franco

A la primavera va haver-hi una “espectacular Santa Missió” a Alacant en la qual va participar segons els organitzadors el 60% de la població.

Article

FOGUERES

Van acabar per fi les obres del desmunt de la Muntanyeta. Els treballadors alacantins demanaven 20 dies de vacances anuals, en lloc dels 7 que gaudien.

Durant més de 10 mesos, des del 20 de novembre a l’1 d’octubre de 1946, es va celebrar el procés al Tercer Reig, a Nuremberg, amb més de 400 sessions públiques.

A Espanya triomfaven els serials de radi com el de “Ama Rosa” i els còmics, com “El Guerrer de l’Antifaç”, també la imaginació de José Mallorquí, convertia en mite al seu personatge “El Coyote”.

El Papa Pius XII entronitzava a la Verge de Fàtima, donant reconeixement a aquest miracle a la ciutat portuguesa de la Serra d’Aire.

Portada. Il·lustració de Manuel Moreno.

“Una obra magnífica de Gastón Castelló”. Reportatge fotogràfic “Alacant modern”.

FOGUERES 1947

“CHARAMITA

I TAMBOR”

La il·lustració de la portada està signada per Gabino Martínez i ens representa una espècie de nau composta per una dolçaina i tabalet que travessa les flames en uns tons molt càlids. Era l’accèssit del concurs de cartells, titulat “Charamita i tambor”. En les primeres línies de la revista trobem una reflexió sobre la relació de la ciutat d’Alacant amb els pobles de la província, afirmant que la festa ha de ser “un nus d’unió entre la capital els seus pobles”. Aquesta idea es tradueix en les pàgines de la revista en forma de reportatges de diferents comarques. Alacant presenta els nous edificis construïts en aqueixos anys en el centre de la ciutat. L’alcalde era Francisco Alberola i s’havia produït un canvi en la Comissió Gestora estant ara presidida per José Romeu.

CENTENARI

En 1947 se celebrava el centenari de la inauguració del Teatre Principal així s’arreplega en aquesta publicació. Vicente Ramos va publicar un article titulat “Tres estampes” evocant uns moments del paisatge urbà. El poeta Juan Sansano va presentar una poesia dedicada a la Santa Faç. I Manuel Molina debutava amb el seu “Miracle de la llum”. Com a curiositat hem d’assenyalar que només apareix un article signat per una dona, es tracta d’un breu text titulat “Alacant les seues festes” a càrrec de l’escriptora Aurèlia Ramos.

Un text sense signatura parla de les millores en el port, concretades en el dispensari “Mare Fill” i en el barri Heliodor Madrona alçat per a habitatges dels treballadors portuaris. També es presenta en societat la nova Estació Central d’Autobusos. La premsa alacantina del segle XIX és analitzada en un altre interessant article.

Les pàgines centrals de la revista estan ocupades per la Bellesa del Foc, Conchita Cano de Pérez Galdós, i les seues dames que apareixen retratades per Molina en elegants vestits de nit, recordem que encara no s’havia normalitzat la indumentària tradicional. No podia faltar la fotos de la Fallera Major de València.

DESERT EL PRIMER PREMI

José Alfosea, estrenava el seu pas doble “Valcárcel, Visca Alacant!”, sent president de la Comissió Gestora José Romeu Zarandieta. El número de comissions disminueix a només 17. Enguany va quedar desert el Premi de la Categoria Especial, ni en la premsa, ni en cap lloc apareix el motiu, però es va deure al fet que en els monuments un de Gastón Castelló i un altre de Ramón Marco se citaven problemes relacionats amb l’estraperlo, que és com es deia el mercat negre de l’època.

Es va considerar foguera vencedora la de Primera Categoria del districte Plaza de Gabriel Miró, el

CHARAMITAITAMBOR

“Centenari

seu autor era Adrián Carrillo i el lema “Cançons de Mona”. Un monument que va agradar molt als alacantins que a més va obtenir el ninot indultat.

1947 - GUERRA FREDA

Encara que el més important ja estava fet, seguien van seguir per anys les obres i l’alineament de carrers, etc., en la zona de la Muntanyeta. Es van començar a construir els edificis del Govern Civil, la Delegació d’Hisenda i la parròquia de La nostra Senyora de Gràcia. Era alcalde de la nostra ciutat Francisco Alberola Such. També es procedia a la reconstrucció de les ermites del Raval Roig i la de Santa Cruz.

Portada. Il·lustració de Gabino Martínez.

Article

del Teatre Principal”.

CHARAMITAITAMBOR

El Teatre Principal complia 100 anys, en ell tornaven a triomfar la companyia de comèdies valencianes, de Paco Hernández.

El mes de març Harry S. Truman, president dels EUA proclamava la Guerra Freda, contra l’imperialisme soviètic. Aquesta època va tenir dures conseqüències, polítiques, econòmiques, militars, ideològiques, propagandístiques i que durarien fins als anys 60, hi ha autors que la prolonguen fins a l’any 1991.

Aproximadament durant un lapse de 45 anys totes dues potències van mantenir un enfrontament, que va delinear el rumb de la política internacional. El món es va polaritzar en dos grans blocs.

EVITA PERÓN

Eva Duarte, esposa de Juan Domingo Perón, arribava el 7 de juny, en nom de la nació argentina en els moments més difícils de l’aïllament internacional d’Espanya. Ens portava suport econòmic alimentari.

Al juny s’inaugurava l’Estació Central d’Autobusos, en l’antiga plaça de Sèneca. També es van iniciar els treballs de l’escalinata, que al final del carrer General Marvá, havia de donar accés al futur Institut de Batxillerat, actual Jorge Juan

La CNS, el sindicat vertical del Règim, recomanava als patrons que, amb motiu del 18 de juliol, donaren als seus obrers una paga extraordinària, que, almenys, correspongueren al salari d’una setmana.

MANOLETE

El 28 d’agost, el bou de la ramaderia Miura, de nom “Islero”, va ferir de mort al torero Manolete a la ciutat de Linares, allí es trobava el fotògraf alacantí Francisco Cano, “Canito”, l’únic que va immortalitzar amb la seua càmera aqueix instant.

Se celebrava la primera trobada d’hoquei sobre patins en el Club Atlètic Montemar, en el qual tant destacarien els jugadors alacantins en successius campionats.

Belleses de les fogueres Carmen-San Agustín i Alfonso el Savi.

FOGUERES 1948

“FUGINT DE LA CREMÀ”

Per a la portada es va utilitzar de nou l’accèssit del concurs de cartells anunciadors, obra de Fernando Rodes Sánchez, titulat “Fugint de la crema”. El director de la publicació era José Cirre i en un text de salutació afirmava que “Alacant és en les seues festes santjoaneres una núvia feliç que té en la seua fantasia els somnis de la nit de Sant Joan”.

De nou es destaquen les riqueses provincials, ressaltant la importància de la seua indústria que se situa entre les vuit primeres d’Espanya. El text s’acompanya d’un mapa industrial provincial. El tema taurí va apuntar a les pàgines de la revista en un article del periodista Isidro Vidal que signava les seues cròniques com a “Curro Vargas”. S’adjunten unes fotografies del torero Manolete que havia mort en 1947 en la plaça de Linares, unes setmanes després d’actuar a Alacant.

L’ESTRAPERLO

Entre els diversos articles hi ha un titulada “Banderola, premi i controvèrsia” signat per les inicials C. M. que fa referència al polèmic premi d’especial de l’any anterior, quan es va declarar desert es va premiar una foguera de primera categoria (Gabriel Miró). La gran foguera de Ramón Marco plantada en el Mercat es va anar de buit tal vegada pel tema que tocava, l’estraperlo els fraus en proveïments. Trobem algun text signat per dones com la poesia “Romanç fogueril” de Margarita Pina. Es rescaten també algunes línies de Gabriel Miró i Azorín relacionades amb la festa del foc. I de nou es constata la bona relació entre València i Alacant.

FUGINTDELACREMÀ

Ramón Guilabert havia tornat al capdavant de la Comissió Gestora en un any en què es van plantar vint-i-quatre fogueres. Ramón Marco va tornar a triomfar amb el seu “Talía” en Santa Isabel. Va ser triada Bellesa del Foc Rosita Candela de Carolines Altes.

1948 - GHANDI

Alacant sobrepassava els 100.000 habitants. Seguien les obres en la zona de la Muntanyeta com les de l’església de La nostra Senyora de Gràcia. Continuava el racionament dels aliments. Es produïen noves inundacions el mes de febrer, les aigües es van emportar els 12 ponts, deixant la ciutat incomunicada amb Elx i Múrcia. A l’octubre era la Vega Baixa la que es quedaria incomunicada i el nostre alcalde Francisco Alberola Such, inaugurava un monument a Carlos Arniches i un parc municipal al castell de Sant Ferran.

El 19 d’abril Antulio Sanjuan, estrenava en el Teatre Principal, en dues funcions, vesprada i nit, el sainet de costums alacantins “Coses de la Festa”.

GASTÓN I FRANCISCO FRANCO

Gastón Castelló, que va pintar grans quadres d’Enrique Lister o de Joseph Stalin, pintava ara, un aparatós quadre de més de dos metres de Francisco Franco, amb uniforme de Capità General de l’Armada que presidirà durant dècades el Saló de Sessions del nostre Ajuntament.

La Verge de Fàtima va estar recorrent la província, esglésies, fàbriques, escoles, la presó de la capital. L’IV Congrés Eucarístic Provincial es va celebrar a Elx.

Portada. Il·lustració de Fernando Rodes.

Article “Ha nascut un ninot”.

David Ben Gurión, proclamava la independència d’Israel el 14 de maig, la Guerra Civil entre àrabs i jueus, esclatava després de l’evacuació de les tropes britàniques.

Un fanàtic religiós acabava a tirs amb la vida de Gandhi, “el pare de l’Índia”, que havia convertit la independència en la causa de la Pau.

Belleses de les fogueres Plaza de Ruperto Chapí Sant Blas.

FOGUERES 1949

“CRIT DE FESTA”

Per primera vegada veiem en la portada la signatura del cartellista Manuel Albert que triomfaria en aquests anys, sent l’artista més guardonat en aquesta especialitat amb nou primers premis. La seua composició titulada “Crit de festa” va obtenir una menció honorífica en el concurs guanyat pel pintor Manuel Baeza”. Una atractiva combinació de tons freds i càlids amb la figura d’un alacantí “coheter”. La revista arribava al seu desè número dirigida per Andrés Iborra. En aquesta ocasió trobem un xicotet índex i es reconeix l’autoria de Sánchez en les fotografies. Els textos són similars als anteriors, evocacions dels paisatges provincials, records a l’Alacant d’ahir exaltació de l’Alacant actual i del “demà”, en aquest cas referit al nou projecte d’ordenació de la plaça del 18 de juliol (Ajuntament) obra dels arquitectes Monestir i Miguel López. L’escriptor Eduardo Irles fa referència a les danses tradicionals. Entre els diferents textos hi ha un curiós d’Ernesto Giménez Caballero que comença parlant d’Alacant les fogueres i recorda la figura de José Antonio, “màrtir al mateix temps heroi”. La Bellesa del Foc les dames posen en vestit de nit a continuació es presenten els monuments i belleses dels diferents districtes.

Francisco Alberola continuava sent alcalde de la ciutat i Ramón Guilabert president de la Comissió Gestora. El nombre de comissions continuava oscil·lant, en aquesta ocasió sol es van constituir quinze. Es va imposar de nou Ramón Marco amb el seu monument “Cinelandia” de Carolines Altes. Maruja Guillén va ser triada Bellesa del Foc 1949, pertanyia al districte de La Florida. Es van prohibir les barraques “perquè amenaçaven el futur de la festa”.

CRITDEFESTA

1949 - L’OTAN

El 4 d’abril, se signava amb l’exclusió d’Espanya, el pacte de l’OTAN. El govern franquista assegurava: “El pacte atlàntic sense Espanya és com una truita sense ous”. Franco estrenava el seu nou iot “L’Astor”, més gran que l’anterior i amb una tripulació de 48 persones.

El nostre Ajuntament secundava amb entusiasme, la proposta d’Ernesto Giménez Caballero, perquè la nostra ciutat passarà a denominar-se “Alacant de José Antonio”.

Van ser beneïts els nous temples de Salesians, Franciscans el de Benalúa i el 30 de maig, acudia Francisco Franco, a la nostra ciutat, per a inaugurar el nou edifici del Govern Civil. També el mes de maig dimitia Manuel Montesinos i el nou alcalde Francisco Alberola Such, prenia possessió uns dies abans de les fogueres, la Comissió Gestora presidida per Ramón Guilabert Davó, Bellesa del Foc: Maruja Guillén García (La Florida), van plantar només 15 fogueres.

JOSÉ ESTRUCH

L’1 de juny moria José Estruch Ripoll a Montevideo, el que fora president de la foguera de la Rambla segon president de la Comissió Gestora, després de José María Py, en 1931. Va ser president de la Creu Roja alacantina cònsol de la República de l’Uruguai, circumstància aquesta que li permetria, exiliar-se en aqueix país en 1939.

Estruch valencià d’Algemesí però alacantí des de 1910, va ser condemnat en rebel·lió a pena de mort i a la confiscació de tots els seus béns, acusat de practicar la maçoneria, ostentava el grau 32 dels 33 que existeixen i militant d’Esquerra Republicana. La seua dona Eulògia Sanchís no va poder

Portada. Il·lustració de Manuel Albert.

reunir-se amb ell fins a l’any 1948, quan li van permetre eixir d’Espanya les autoritats franquistes.

Gastón Castelló realitzava els murals al fresc, de la recentment inaugurada estació d’autobusos. Leoncio Calderón, president de la foguera de Sant Blas, legalitzava de manera oficial la “Societat Moros i Cristians de Sant Blas”. Aquestes comparses eren l’admiració quan desfilaven el dia 22 de juny amb l’entrada de bandes de música i també el mateix dia a les 11 de la nit en el festival de la Plaça de Bous, dirigit per Sr. Tomás Valcárcel, desfilaven i eren molt aplaudides.

L’última terra que va trepitjar José Antonio, va ser transportada en una arqueta, per la “Vella Guàrdia” alacantina, en una marxa a peu fins a l’Escorial.

Són els anys en què Antonio Machín triomfava amb la seua qualitat i personal veu. L’1 d’octubre Mao Tse Tung, proclamava a Pequín la Nova República Popular de la Xina.

El dramaturg Buero Vallejo, triomfava amb “Història d’una escala”, tota una revelació enguany.

Il·lustració de Melchor Aracil.

Article d’Eduardo Irles “Les danses alacantines”.

FOGUERES 1950

“TRAQUES”

La il·lustració de la portada té la signatura d’Albert, es titula “Traques” i és l’accèssit del concurs de cartells que va guanyar Carlos Baeza. Francisco Alberola era l’alcalde i s’estrenava una Gestora dirigida per Francisco Zaragoza. Entre les noves idees estaven l’estrenyiment de relacions amb la Junta Central Fallera de València, l’harmonització del plet de fogueres barraques, l’ofrena de l’horta, un concurs periodístic i la vinguda d’alacantins que estaven fora de la nostra ciutat.

PACO BAS

El periodista Francisco Bas recorda les relacions alacantí-araneses que van ser tan intenses en els anys trenta. Vidal Masanet parla sobre els primers equips de futbol, Belles arts, Natació l’Hèrcules fundat per Vicente Pastor el “Chepa”. Trobem altres signatures conegudes com a José Tarí, Juan Sansano i Martínez Aguirre. Amalia Miquel col·labora amb un text sobre la festa acompanyat per les clàssiques fotografies de Sánchez, que, una vegada més, exhibeix el seu art en la revista. Es reprodueix l’acta del concurs periodístic convocat per la Gestora, el periodista José Montoro del diari “Madrid” va obtenir les 750 pessetes del segon premi (el primer es va declarar desert) per l’article titulat “Quan arriben les Fogueres” publicat en el diari “Ferro” de Bilbao. Carmen Soriano va obtenir un accèssit de 250 pessetes pel seu article “Noces entre ninots” publicat en “Dígame”. Veiem també a Paquita Ribes la nova Bellesa del Foc (Rambla de Méndez Núñez), les seues dames Carmen Remedios i la resta de belleses i monuments. Dels quinze de l’any anterior es van passar a vint-i-nou de 1950.

El mestre Ramón Marco va obtenir el primer premi amb la seua foguera “L’art a través dels temps” plantada en Sèneca-Autobusos. Ramón Marco superava a Gastón Castelló que s’acomiadava amb dues fogueres, una en

la Plaça 18 de Juliol i l’altra en Benito Pérez Galdós. El mateix Gastón el 22 de juny assenyalava “que estava passat de moda”.

1950

- DESTAQUEM PER A ENTENDRE MILLO

S’inaugurava el nou edifici d’Hisenda, en la Plaça del Cabdill, avui de la Muntanyeta i el Consultori 18 de Juliol, de la Seguretat Obligatòria de Malaltia, sent alcalde: Francisco Alberola Such.

El 13 d’abril, les noces de l’any en la capella del Palau del Pardo, es casaven Carmencita Franco i Cristóbal Martínez-Bordiú, marquès de Villaverde, vestit amb l’uniforme dels Cavallers de l’Orde Militar del Sant Sepulcre, el cardenal Primacial, beneïa la unió.

ALCALDESSA

El 25 de juny més de 4.000 coreans del nord, començaven la invasió de la República de Corea del Sud.

La Verge del Remei, que era Patrona d’Alacant des de mitjan segle XVII, era proclamada Alcaldessa d’Alacant, en la Plaça 18 de Juliol, on es va traslladar la seua imatge, així com la imatge d’una Verge de cada parròquia de la nostra ciutat.

La nostra Patrona entrava a l’ajuntament, se situava en un altar preparat al balcó principal, des d’on presidiria la missa de campanya, en la Plaça de la Mar, a les 11 del matí del dia de Tots els Sants, i la Verge de Fàtima recorria de nou la nostra província.

Portada. Il·lustració de Manuel Albert.

Franco inaugurava el Talgo (Tren articulat lleuger Goicoechea Oriol) “el tren més modern del món”. Es creava al maig la SEAT (Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme) amb llicència de la FIAT italiana, també s’inaugurava la refineria de Runars i a Avilés ENSIDESA.

A l’octubre es produïa la quasi obligada i anual, crescuda del riu Segura. L’Alcoià tornava a la Iª Divisió i al Brasil, es va celebrar el primer campionat del món de futbol, després de la IIª Guerra Mundial, on Espanya amb un gol de Zarra vencia 1-0 a la “Pèrfida Albió”, Anglaterra en l’estadi de Maracaná, els ciutadans espanyols es van llançar a celebrar-lo en totes les nostres ciutats.

Paquita Ribes. Bellesa del Foc.

Article sobre l’origen del futbol a Alacant.

FOGUERES 1951

“MALABARISTA”

La revista arribava al seu número 12 amb una original portada que combinava una fotografia dels típics “nanos” amb el cartell guardonat amb l’accèssit titulat “Malabarista” d’Albert. Una altra famosa fotografia de Sánchez amb un dolçainer i tabaleter acompanya el sumari d’aquesta publicació dirigida per José Cirre. De nou canviava la Gestora, tornava Ramón Guilabert a la presidència i José Romeu en la vicepresidència. Tomás Valcárcel continuava sent el director artístic. A continuació apareix l’article periodístic que va guanyar el concurs de l’any anterior. Altres pàgines parlen ja del turisme com un titulat “Progrés i justificació del turisme a Alacant”.

L’alcalde Alberola recorda els viatges a terres d’Algèria es congratula del restabliment de la línia setmanal aèria el servei regular marítim amb Orà. Es repeteixen els temes amb l’absència total de textos en valencià, excepte alguna expressió solta. Francisco Armengol va entrevistar a Vicente Ramos qui presentava una col·lecció literària poètica anomenada “Ifach”. Un altre article interessant es referia als pintors alacantins. Emilio Varela havia mort en aqueix any, es parla també de Manuel Baeza, González Santana, Javier Soler, Pérez Gil, Gálvez Gastón Castelló. La figura del músic Ruperto Chapí és evocada per a. Fernàndez Cid en el centenari del seu naixement.

Com a curiositat hem d’assenyalar que només apareixen les fotos de la Bellesa del Foc, Conchita Gimeno de Carolines Altes, la seua cort però no de la resta de belleses. En un quadernet interior veiem els esbossos dels monuments que en aquest any van ser disset. Ramón Marco va repetir triomf en Sèneca-Autobusos amb el seu monument titulat “El jou de la moda”. Plantava per primera i única vegada, fora de concurs la foguera de la Plaça del Cabdill, avui Plaza de la Muntanyeta, la foguera més cara d’enguany a Alacant, sufragada pel Govern Civil, i realitzada pel millor artista de l’època Ramón Marco.

ESDEVENIA EN 1951

S’inauguraven els temples de La nostra Senyora de Gràcia i Sant Pasqual. Es reprenia el trànsit marítim entre Alacant i la ciutat d’Orà, suspès des de la Guerra Civil. En l’alcaldia Francisco Alberola Such.

Els 2.000 turistes de Benidorm en 1950, havien passat a ser 6.000 en 1951 i a Onil es fabricaven 20 milions de nines a l’any.

Moria a Mèxic Rafael Altamira, el més il·lustre dels ciutadans alacantins, també desapareixia el pintor Emilio Varela.

La pujada del preu del tramvia provocava les primeres vagues, manifestacions desordres públics, a la ciutat de Barcelona, primeria clivella, en la forta estructura del Règim. Dalí pintava la seua “Crucifixió”, la seua obra més emblemàtica i coneguda.

Portada. Composició amb fotografia il·lustració de Manuel Albert.

Conchita Gimeno, Bellesa del Foc les seues Dames d’Honor.

Esbossos de Fogueres.

FOGUERES 1952

“LA FESTA LLANGUEIX”

Sorpresa en la portada, en lloc d’una il·lustració procedent del concurs de cartells ens trobem amb una composició fotogràfica. Una imatge dels focs artificials que llavors es disparaven en el port al costat d’un músic d’esquena. Tal vegada fora idea del nou director, Gregori C. Romero de Vicent qui debutava quan se celebraven les Noces de Plata de la festa. Però les fogueres no acabaven d’alçar el vol i així queda patent en un article titulat “Don Ramón està cansat i demana Relleu”. Es refereix a Ramón Guilabert president de la Gestora. Les primera línies són clares: “Que la festa llangueix atacada del mal de la indiferència i l’apatia dels alacantins, és cosa certa. Baixa el nivell de l’entusiasme popular, i decau l’esperit d’abnegació i sacrifici dels homes que en els districtes regeixen les destinacions fogueriles”.

ENEMIC DE LES BARRAQUES

Ramón Guilabert és entrevistat per G. C. en una de les preguntes el president es queixa de la falta de diners, proposant una quota que ha de ser aportada pel comerç i la indústria. En una altra resposta polèmica es defineix com Foguerer fins a la medul·la i enemic de les barraques afirmant que aquestes perjudiquen en restar ingressos a les fogueres. Entre els autors dels articles trobem a Víctor Viñes, Emilio Romero, Miguel Martínez-Mena, Francisco Armengot i Luis Rivera, director de l’Hospital Provincial i que, anys més tard, publicaria un llibre sobre el foc i la seua mitologia titulat “El foc en les festes alacantines”. El periodista Isidro Vidal recorda la figura de José Mª Py la primera edició de les Fogueres en 1928. Un altre article curiós és el de Fernando Gil lamentant la seua absència d’Alacant en els dies claus de juny. Només un text d’una dona, el titulat “Platges d’Alacant” a càrrec de Carmen Soriano, acompanyat per fotografies de Sánchez com la resta de la revista. Una altra curiositat és l’absència de les fotografies de les dames dels districtes. Només apareix la Bellesa del Foc les seues dames les representants de les festes germanes de Castelló i València.

Es commemoraven les Noces de Plata de les fogueres amb la presidència de la Comissió Gestora de Ramón Guilabert Davó. Entre els vint-i-quatre monuments va resultar triomfador el districte de Benalúa, amb la foguera titulada “Som així” de Jaime Giner. Plantava per primera vegada la foguera de la ciutat de Palma.

LAFESTALLANGUEIX

1952 - ESTRAPERLO

El 15 de juny, fi del racionament. Fins a 1952 no va ser possible, restablir la venda del pa blanc, sense limitacions, li van seguir l’oli i la carn, al llarg de l’any.

Més de 70.000 turistes van visitar Alacant. L’arribada de la VIª Flota americana al gener, va constituir un de les fites d’enguany, així com la concentració en la Plaça de la Mar de milers de persones per a commemorar l’Any Eucarístic.

En una ciutat l’alcalde de la qual era Francisco Alberola Such, la societat alacantina discutia amb passió si les dones havien de portar pantalons o no. L’espanyol, la llengua de l’Imperi, disposava de recursos per a expressar qualsevol concepte sense ofendre a la moral, era millor que no aparegueren paraules com a “adulteri”, “suïcida”, ni “homosexual”.

S’inaugurava a l’abril la biblioteca Gabriel Miró, així mateix obria les seues portes l’Església de la Misericòrdia.

L’escassetat d’aliments, a tots els nivells, portava amb si l’aparició d’un “mercat negre”, que la parla popular va batejar com a “estraperlo”.

Moria el rei Jorge VI d’Anglaterra, li succeïa en el tron la seua filla Isabel, que seria coronada l’any següent. Començava el mite de Brigitte Bardot, el seu estil desenfadat va ser un dels més imitats en aquests anys, enguany, B.B., es casava amb Roger Vadim.

Portada. Composició fotogràfica.

Pepita Sanguino. Bellesa del Foc. Article de Carmen Soriano “Playas de Alicante”.

FOGUERES 1953

La revista número 14 no té un director titular, apareix la Comissió Gestora, presidida ara per Carlos Torres, com a responsable i està impresa en els Successors de Such i Serra. Torna un dibuix a la portada, signat per Rodríguez Castelló. Les il·lustracions de l’interior de la revista són d’Albert i les fotografies de Sánchez. En la pàgina d’autoritats ja no figuren el governador militar ni altres càrrecs, només l’alcalde Francisco Alberola i el Governador Civil Jesús Aramburu. Una poesia d’Aurèlia Ramos és l’única nota femenina entre els autors. Li acompanyen Lafuente Vidal amb un article sobre els orígens de la ciutat. Luis Mas i gil evoca les festes d’antany en honor a les proclamacions dels reis en el segle XVIII. També Eduardo Irles evoca els vells carrers del barri de San Francisco i barri antic. “Tomaset” és el títol d’un conte escrit per Víctor Viñes. Queda constància també del festival d’elecció de la nova Bellesa del Foc, Maruja Sabater de Chapí, així com les fotos de belleses i dames dels districtes. En 1953 es va plantar la foguera de Mallorca a Alacant amb aquest motiu s’entrevista a les belleses i dames mallorquines. Hi ha també un reportatge sobre la Casa d’Alacant a Palma i unes poesies en forma d’acròstics amb els noms de les representants de les Balears.

Se celebrava la primera Exposició Oficial del Ninot amb la presidència de Carlos Torres Stivi en la Comissió Gestora. Es van plantar 18 fogueres i 22 barraques, El districte de Benalúa va ser el vencedor amb Jaime Giner i la seua foguera titulada “La loteria”.

1953 - AIGÜES DEL TAIBILLA

Sent alcalde Francisco Alberola Such, una ciutat que aconseguia ja la xifra de 107.195 habitants, les aigües del Taibilla arribaven a Alacant. Tirava a caminar l’Institut d’Estudis Alacantins, amb un homenatge a Azorín. Veus autoritzades donaven l’alarma en la premsa, denunciaven la progressiva desaparició en la capital del valencià.

Es constituïa la Caixa d’Estalvis Provincial, impulsada per la nostra Excel·lentíssima Diputació Provincial. La primera fàbrica de Coca-Cola a Barcelona, començava a produir al març. En només un any venia unes 200.000 botelles.

S’estrenava el 4 d’abril la pel·lícula, “Bienvenido Míster Marchal”, que estava cridada a convertir-se en un clàssic del nostre cinema.

El 2 de juny es produïa la coronació de la nova reina del Regne Unit de la Gran Bretanya, Elizabeth IIª.

El 27 de juliol Edmund Hillary, el primer home que escalava la muntanya més alta de la terra el “Everest”, ajudat pel Xerpa Tensing.

El 26 de setembre se signava El Pacte de Madrid, Acord de Cooperació Militar i Econòmic entre els EE.UU i Espanya. “Ara sí hem guanyat la guerra afirmava Francisco Franco”. Els catòlics americans van enviar tones de llet en pols, formatge, mantes, matalassos i roba, que es va distribuir a través de l’Organització Càritas. Començava la fi de l’aïllament d’Espanya.

Moria Joseph Stalin, dictador de l’URSS, que es va caracteritzar pel seu ardent nacionalisme el seu afany de retornar a Rússia la grandesa que va aconseguir en temps passats, amb els tsars Iván el Terrible Pere el Gran.

El 23 de desembre, el Papa Pius XII, concedia a Francisco Franco, el Gran Collaret de l’Orde Suprem de Crist, màxima condecoració vaticana.

Fotograf a de l’Hotel Victoria. Belleses de les fogueres Plaza del 18 de juliol, Gabriel Miró i Carolines Baixes.

Portada. Il·lustració de Rodríguez Castelló.

FOGUERES 1954

“COLOR I FLAMA”

La portada és un foto muntatge de Sánchez, utilitzant un ninot d’un banyista un fons de la platja del Postiguet. La revista figura com dirigida per la Comissió Gestora, mentre que Francisco Armengot és el director artístic.

Hi ha com un article editorial en el qual es parla de l’augment del nombre de comissions i de la “pugna, quasi enverinada” entre els partidaris de la foguera i els defensors de la barraca. Gastón Castelló escriu una “Carta des d’Itàlia” relatant que es troba a Florència però camí d’Estocolm i que des d’allí es recordarà de la terreta. Un article destacable és el signat per José Albi titulat “Pintura alacantina actual” on fa referència a diversos artistes com Xavier Soler, González Santana, Baeza i Pérez Pizarro. Vicente Ramos evoca els paisatges de Benissa en un altre text acompanyat per les fotografies de Sánchez.

ARXIU I FOGUERES

En aqueixos anys es van celebrar diversos concursos internacionals de fotografia en la Diputació Provincial, en 1954 va coincidir amb la festa de Fogueres així es va ressenyar en la revista. Vicente Martínez Morellá arreplega els llibrets editats en 1953 relata la preocupació per crear un Arxiu General de les Fogueres de Sant Joan per a arreplegar tots els materials que la festa ha anat generant. La poetessa Aurèlia Ramos signa una poesia titulada “El sentir de les coses” Francesc Armengot una altra en valencià “Alacant, núvia del regne”. Les fotos de les belleses i dames els esbossos dels monuments completen aquesta publicació.

La Bellesa del Foc d’enguany va ser Herminia

Guillén de Sant Antón Alto. L’escultor José Gutiérrez va obtenir el primer premi amb el seu monument “El joc” en el districte de Sèneca-Autobusos. Es van plantar un total de vint-i-nou fogueres. Una normativa de la Comissió Gestora presidida per José Romeu Zarandieta, que tornava una vegada més a aquesta presidència, disposava que no es pogueren superar en número les barraques a les fogueres.

1954

- EL TINO Y PACORRO

Els toreros alacantins “El Tino” y “Pacorro”, polaritzaven amb intensitat a la societat alacantina.

S’inauguraven el nou Auditori de l’Esplanada, l’Institut d’Ensenyament Mitjà així com el Col·legi d’Orfes Ferroviaris, tots dos al Castell de Sant Ferran, amb l’alcalde Francisco Alberola Such. També es remodelava l’Avinguda d’Alfonso el Savi s’iniciava la construcció del barri Ciutat d’Assis.

S’anunciava, amb gran entusiasme a la nostra província i sobretot a la Vega Baixa del Segura, el transvasament d’aigua del Tajo i també del Xúquer.

L’1 de març, els EEUU llançaven, en l’arxipèlag de les Illes Marshall, una bomba d’hidrogen, 600 vegades més poderosa que la que va destruir Hiroshima.

A l’abril es produïa el retorn, en el Vapor Semiramis, de nou alacantins, excombatents de la Divisió Blava, repatriats des de la Unió Soviètica. Aquest vaixell prèviament havia portat al port de Barcelona 248 excombatents.

Aconseguia gran intensitat la polèmica entre els seguidors, de dos toreros alacantins, Vicente Blau “El Tino”, del barri de Santa Cruz de Francisco Antón “Pacorro”, del barri de Sant Blas.

Ernest Hemingway, escriptor nord-americà, però molt vinculat emocionalment amb Espanya, aconseguia el Premi Nobel de Literatura. Dol en les Lletres espanyoles, morien Jacinto Benavente, Eugenio D’Ors i Concha Espina.

L’Hèrcules aconseguia ascendir a 1a Divisió, després de vèncer a l’Osasuna, en l’estadi de Bardín.

Il·lustració de Manuel Albert. Il·lustració de Manuel Albert.

Belleses de districtes.

Portada. Composició fotogràfica de Sánchez.

NOSABEMELQUETENIM

FOGUERES 1955

“NO SABEM EL QUE TENIM”

El número 16 està dirigit per Dámaso Santos i Francisco Armengot s’encarrega del muntatge. Per a la portada no es va utilitzar cap obra presentada al concurs de cartells com era habitual sinó una il·lustració de Manuel Baeza. Al costat de les habituals fotografies de les autoritats veiem els membres de la Comissió Gestora ara presidida per José Torregrosa. El nou alcalde és Agatángelo Soler Llorca.

En la part literària es reprodueix el primer premi del concurs de contes Fogueres de Sant Joan, és el titulat “L’oncle Rascasa” de Merche R. Antón. Hi ha un article interessant a manera d’enquesta titulat “Pintors Arquitectes opinen de la Festa i les seues Fogueres”. Responen a diverses preguntes els pintors José Pérez Gil, Gastón Castelló, Francisco Pérez Pizarro, Manuel Baeza Manuel González Santana. Per part dels arquitectes contesten Miguel López, José Ibáñez Va baldar i Francisco Muñoz.

Altres signatures habituals són les de Víctor Viñes, José Ferrándiz Torremocha i Rafael Quilis. Manuel Molina i Vicente Ramos aporten creacions poètiques. Vicente Martínez Morellá arreplega els llibrets de fogueres editats en 1954.

19 FOGUERES

Va descendir el nombre de comissions a només dinou, resultant triomfador Jaime Giner en Benalúa amb la seua foguera titulada “No sabem el que tenim”. Va ser triada Bellesa del Foc de 1955 Mª Elena Pastor, representant del cèntric districte de la plaça de Ruperto Chapí. El cartell anunciador es va titular “Xiqueta” estava signat per Manuel Albert. “Pica Vola”, amb una portada de Jaime Giner, guanyava aquest recentment instituït premi per a les barraques. S’havia alçat la restricció respecte al nombre de barraques. Amb un representant de les mateixes en la Comissió Gestora, s’oficialitzaven les barraques.

1955 - FI DE L’AÏLLAMENT

Agatángelo Soler Llorca era l’alcalde d’una ciutat que aconseguia ja la xifra de 108.598 habitants. Fi de l’aïllament d’Espanya, la seua bandera onejava en la seu de l’ONU, després del seu ingrés en aquesta organització.

Es calculava que a Alacant 1.395 famílies, vivien de la beneficència municipal. Es repartien a les escoles unes 9 tones de llet en pols enviades pels EUA.

En l’Albufereta obrien les seues portes el primer càmping internacional d’Espanya. També s’inaugurava a la nostra ciutat el Gran Hotel.

Es constituïa a Alacant l’Aula Gabriel Miró en la qual s’agrupaven literats i artistes de la ciutat. L’Ajuntament creava els premis “Carlos Arniches”, de teatre, “Oscar Esplá” de música i “Gabriel Miró” de novel·la.

A l’agost s’inaugurava l’1er Certamen d’Havaneres de Torrevella.

A l’octubre s’anunciava l’edificació de 1.000 habitatges entre el Plá Villafranqueza.

Moria en Madrid José Ortega y Gasset, filosofe, assagista que va tenir gran influència en el seu temps. També perdia la vida l’actor James Dean, en accident de trànsit, el mite es feia immortal.

Portada. Il·lustració de Manuel Baeza.

Il·lustració de Gastón Castelló.

Esbossos de Barraques.

FOGUERES 1956

“GASTÓN PRESIDENT”

En aquest any va haver-hi un relleu en la Comissió Gestora, a proposta de l’alcalde Agatángelo Soler el pintor Gastón Castelló va passar a presidir la mateixa. Tomás Valcárcel deixava el seu càrrec i el mateix Gastón es va fer càrrec de les labors artístiques, com el festival d’elecció de la Bellesa que es vol fer “totalment popular” i la creació d’una cavalcada folklòrica provincial. En la revista corresponent es nota un canvi en aparèixer un bon nombre d’il·lustracions de pintors com el mateix Gastón, Manuel Baeza, Xavier Soler, Perezgil, González Santana i Albert. Com a director de la publicació apareix Luis Pérez Cútoli i en el muntatge (actual maquetador) l’expert en art Francisco Armengot. La portada és obra de Blas Hernández que va obtenir l’accèssit del concurs de cartells. Com a novetat trobem un article completament en valencià titulat “Glosses frívoles alacantines” a càrrec d’Almela i Vives de la Reial Acadèmia de la Llengua de la Història. Altres textos són obra de Víctor Viñes, Eduardo Irles, Manuel Molina i el popular dibuixant humorístic K-Fita. Trobem també les fotos de les belleses els esbossos una gran fotografia de l’actor Jorge Mistral amb un peu de foto curiós on s’indica que “a partir de 1956 fixa la seua residència oficial a la seua casa de la Platja de Sant Joan (Alacant)”.

1956 - PRIMER PREMI COMPARTIT

Al llarg d’enguany arribava el telèfon a Alacant a altres 66 localitats de la província. L’ajuntament de l’alcalde Agatángelo Soler Llorca, suprimia el passe a nivell de Maissonnave.

Gastón Castelló Bravo prenia possessió com a president de la Comissió Gestora, alhora ocupava el lloc de delegat artístic, després de la negativa de Tomàs Valcárcel. Gastón li va oferir reiterades

vegades que s’encarregara ell de la delegació artística, però va obtenir la callada per resposta. Va ser triada Bellesa del Foc Soleta Valls García (Mercat Central).

Van plantar 24 fogueres 23 barraques, el primer premi (Ex aequo) el van compartir el districte de Benalúa, el seu autor Jaime Giner el lema “Pare vostè la ruca, amic”, i el districte d’Alfonso el Savi, el seu autor Ramón Marco i el lema “Tepsícore”.

El primer premi de les portades de barraques va ser per a “Els Pingüins”. Es va celebrar la primera Desfilada Folklòrica de la província, avui internacional. També es va inaugurar la Casa del Foguerer.

Es començava a alçar la Torre Provincial en la Rambla. Es començava a qualificar a Benidorm, com el Miami espanyol.

Juan Ramón Giménez, aconseguia el Premi Nobel de Literatura. Moria Pío Baroja un dels grans de la generació del 98.

Van visitar Alacant els actors Errol Flynn Vittorio de Sica. Destacaven en poesia l’alcoià Joan Valls i els prosistes alacantins Ernesto Contreras i Enrique Cerdán Tato.

Se celebraven a Alacant diverses exposicions, d’Eusebio Sempere, Sixto Marco, Díaz Azorín, Mario Candela…

L’actriu Grace Kelly, protagonitzava un conte de fades, en casar-se amb el príncep Rainiero de Mònaco.

GASTÓNPRESIDENT

Il·lustració de Manuel Baeza.

Il·lustració de Gastón Castelló.

Membres de la Comissió Gestora.

Portada. Il·lustració de Blas Hernández.

FOGUERES 1957

“K-HITO”

Portada original de Manuel Albert, en aquesta ocasió una escena nocturna de cremà, en el barri antic i amb un fons mediterrani. En els crèdits apareix en la direcció la Comissió Gestora, segurament el mateix Gastón Castelló, mentre que el muntatge és de Francisco Armengot. En les seues pàgines trobem una col·laboració del Comte de Casas Rojas, llavors ambaixador d’Espanya a París. I un text humorístic de K-Hito amb un títol irònic: “Pobre Valcárcel que a Cuba es va anar…! Un conte ambientat en la guerra de Cuba amb un militar anomenat Valcárcel i unes letrillas que diuen: “Ai, pobre de mi, sense Valcárcel jo què faré! Que trist és viure no tenint el seu voler!”

Molta casualitat quan coincideix amb l’eixida de Tomás Valcárcel de la Gestora.

Una nova signatura s’incorpora, es tracta de Juan Orts, Cronista d’Elx, qui reflexiona sobre les tradicions de la nit de Sant Joan. Continuen col·laborant autors com Víctor Viñes i Vicente Ramos. El mateix Gastón escriu sobre la fogueres del barri de Santa Cruz, parlant de la d’Emilio Varela en 1934 i la col·lectiva de 1944 per a la plaça del Pont d’un grup de pintors. Les fòrums de les belleses i esbossos es presenten al costat de panoràmiques d’Alacant fetes per Paco Sánchez. Les il·lustracions de l’interior es deuen a Baeza, Melchor Aracil, Perezgil Gastón Castelló.

1957 - “K-HITO”

K-Hito va a ser un personatge, molt popular per als alacantins de l’època, també en l’àmbit nacional, però avui dia resulta un autèntic desconegut.

Ricardo García López, havia nascut en 1890 en Villanueva de l’Arquebisbe, com de xicotet li deien “Ricardito”, ell es va posar o es va anar quedant amb el malnom de K-Hito, amb el qual va signar tots els seus escrits obres. Va ser escriptor, humorista, crític taurí, còmic, dibuixant, periodista i director de cinema pioner… tota la seua obra s’adscriu a la Generació anomenada del 27.

Als 6 anys es va traslladar amb la seua família a Alacant, al barri de Benalúa, després d’una heterogènia formació, l’any 1927, va crear a Madrid la revista d’humor “Gutiérrez”, en la qual van col·laborar prestigioses signatures. K-Hito va crear un ninot, un ninot a grandària natural, al qual va denominar també “Gutiérrez”.

Ja l’any 1928 va acudir K-Hito a les nostres fogueres, acompanyat d’aquest ninot “Gutiérrez” i sempre en companyia d’aquest ninot al qual va fer molt

popular, es passejava des de l’Estació de Madrid, amb cotxe descobert per Alacant, visitant les redaccions dels diferents periòdics, seguit per multituds que ja ho esperaven a l’arribada del tren de Madrid, autoritats, comissions de fogueres, belleses, bandes de música, etc.

Com la seua revista “Gutiérrez” era d’àmbit nacional, va donar a conèixer la festa de fogueres, atraient la visita de nombrosos turistes a la nostra ciutat. K-Hito va formar part en diverses ocasions del Jurat per a triar a la Bellesa del Foc, així com en nombrosos actes vinculats amb les fogueres de Sant Joan.

En 1940, va crear una altra revista també molt popular, el “Dígame”, en 1956 va rebre de mans de l’alcalde Agatángelo Soler Llorca, el títol de Fill Adoptiu d’Alacant, en un acte abrigallat per multitud de foguerers, barraquers i belleses.

D’ALACANT

El nombre de comissions es va mantenir, en aquest any van ser vint-i-tres, resultat triomfadora la d’Alfonso el Savi amb Ramón Marco i el seu espectacular “D’Alacant”. Mercedes Valero de Carolines Altes va ser triada Bellesa del Foc. Es va suprimir la cavalcada del ninot. El primer premi de barraques va ser per a “Tot per Alacant”, amb una portada de A. Hernández Gallego el primer premi de les fogueres infantils va ser per a Hernán Cortés.

Gener obria l’any amb una gran nevada sobre Alacant. Al febrer s’exposava a Alacant el Saló Internacional de la Fotografia. Morien el doctor Més Magre, el periodista González Cayuela i l’esportista César Porcel. Era el nostre alcalde Agatángelo Soler Llorca.

A l’abril eren beneïts, els nous locals de la fàbrica de nines “Famosa” a Onil.

En la premsa sorgia la polèmica sobre els avantatges inconvenients de l’horari espanyol, amb jornada partida, comparant-lo amb l’americà, amb jordana continuada.

Al juliol s’inaugurava la Ciutat Esportiva Francisco Franco i van començar les proves per a la televisió. Un xicotet automòbil el SEAT 600, iniciava el nostre desenvolupament automobilístic. El seu èxit va desbordar totes les previsions.

La selecció brasilera de futbol amb Pelé, triomfaven en el Mundial celebrat a Suècia.

Portada. Il·lustració de Manuel Albert.

Il·lustració de Melchor Aracil.

Elecció Bellesa del Foc Merceditas Valero les seues Dames d’honor.

FOGUERES 1958

“SOL D’OR”

Va acabant la dècada dels cinquanta i segueix

Gastón Castelló al capdavant de la Comissió

Gestora intentant introduir novetats en la festa. El consistori alacantí estava presidit per Agatángelo Soler.

La portada de la revista és original d’Albert i a l’interior trobem de nou il·lustracions de pintors del cercle de Gastón, González Santana, Abad Miró i Puig Rosat. Sánchez, una vegada més, s’encarrega de les fotografies. Vicente Martínez Morellá escriu sobre les restes romanes oposades en Benalúa la seua possible relació amb Lucentum. Les fotos de la Bellesa del Foc, M.ª Carmen González d’Hernán Cortés, les seues dames s’acompanyen d’unes poesies (madrigals) que van ser premiades en el festival d’elecció (una nova idea de Gastón). Obra dels poetes Carlos Sahagún, Manuel Molina i Luis Giménez, aquest últim en valencià. Altres articles destacables són el dedicat a la correguda de bous de Sant Pere obra de Joaquín Collía. També es reprodueix la popular poesia del Marquès de Molins, origen de la frase “Alacant, la millor terra del mon” que més tard es va incorporar a l’himne de la ciutat. Una altra curiositat és l’anunci publicitari de l’empresa Carlos Tortosa SA de Monòver que era l’encarregada de pavimentar el passeig de l’Esplanada, amb el popular disseny d’ones de colors que es va fer tan famós. L’alcalde Agatángelo Soler, promotor de la idea, ho va inaugurar en 1959. En les fotos de les belleses dels districtes comprovem com no estava normalitzada la indumentària, algunes apareixen tocades amb mantellina però unes altres no.

EL MÉS DESTACAT DE 1958

Aquest any sol es van plantar divuit fogueres es va imposar de nou Ramón Marco en Benalúa amb el seu monument titulat “Germanor espanyola”. El primer premi de barraques, va anar per a “Els Pingüins”, amb una portalada d’Otilio Serrano i el primer premi de fogueres infantils per a Julio Esplá en Alfonso el Savi. El primer premi de barraques, va anar per a “Els Pingüins”, amb una portalada d’Otilio Serrano i el primer premi de fogueres infantils per a Julio Esplá en Alfonso el Savi.

Al maig Alacant rebia al batalló del regiment alacantí Sant Ferran núm. 13, que tornava de combatre en Sidi Ifni, el Sàhara espanyol.

L’ajuntament d’Agatángelo Soler Llorca, acordava la supressió del barranc de Benalúa, avui Avinguda d’Oscar Esplá. També l’ajuntament autoritzava la construcció d’edificis de 6 a 9 pisos.

El periòdic Informació lloava les transformacions urbanístiques experimentades per Alacant, sota La Paz de Franco, en commemorar-se el dia de la victòria.

El 17 de maig es promulgava la Llei de Principis del Moviment. El 4 de juliol, es donava fi a l’Autarquia, amb la incorporació d’Espanya al Fons Monetari Internacional i la seua adhesió al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment.

Morien dos alcoians il·lustres, el Pare Vitòria i Camilo Visedo. Alacant amb 350 sales de cinema, era la segona província espanyola, en nombre de cinemes.

Poesía de Luis Giménez i Dama d’Honor.

Il·lustració de González Santana.

Portada. Il·lustració de Manuel Albert.

REINADELFOC

FOGUERES 1959

“REINA

DEL FOC”

El disseny de la portada presenta una inspiració teatral, un arlequí subjecta una imatge d’un escenari una foguera. És obra de Juan Sanchís, un nou valor en el disseny i cartelística alacantina. Era el segon premi del concurs de cartells en el qual va fer doblet. La revista ha aconseguit el número 20 i en aquesta ocasió apareix com a director Timoteo Estevan Vega i Francisco Armengot com a encarregat del muntatge. Les fotos són de Sánchez dels Germans García, mentre que Manuel Baeza, Gastón Castelló, González Santana, Navarro i Xavier Soler s’encarreguen de les il·lustracions pictòriques. Gastón Castelló seguia al capdavant de la Comissió Gestora que presentava enguany una novetat com era la nova Cavalcada històrica dedicada al rei Alfons X el Savi la seua esposa Na Violant.

REINA DEL FOC

La festa a poc a poc s’anava impulsant, en aquesta edició es van plantar 29 monuments. Va repetir Ramón Marco en el primer premi de categoria especial amb el seu “Setè Art” en Benalúa.

En 1959 es va canviar la denominació Bellesa del Foc per “Reina del Foc”, i les belleses dels districtes van passar a ser “festeres”. La idea era que l’elecció deixarà de ser un concurs de bellesa i “tenir en compte determinats valors humans per a la més noble exaltació de les nostres belles dones”. Va resultar triada Margarita Ferrándiz de Pius XII-Mercat ambulant. El primer premi de barraques va ser per a “Pica i Vola”, amb una portada obra de Remigio Soler i el primer premi de fogueres infantils va ser per a Cosí de Rivera-Camarada Maciá.

El paisatge urbà s’anava renovant en aquest any es presentava el nou pavimentat de l’Esplanada l’edifici de la Torre Provincial en la Rambla. El dibuixant humorista K-Fita parla de l’acadèmia del pintor Adelardo Graella. D’altra banda Martínez

Mataix rememora la festa taurina i les Fogueres. L’escriptor Miguel Signes elabora un text sobre el llenguatge del foc. El periodista Wenceslao Fernández Flores va dedicar a la gastronomia de l’arròs una sèrie d’articles en el diari ABC i ací es reprodueix un. L’advocat cineasta José Ramón Clemente va ser el guanyador d’un concurs de contes amb el titulat “Una foguera en Sounset Boulevard” que apareix en les últimes pàgines de la revista.

1959 - L’ULTIMA TESSEL.LA DE L’ESPLANADA

L’alcalde Agatángelo Soler Llorca, altres autoritats lliuraven les claus als seus nous habitants, de les cases del nou barri Francisco Franco, conegut com “els Mil Habitatges”.

El Governador Civil col·locava l’última tessel·la del mosaic multicolor de l’Esplanada.

Eisenhower, president dels EUA visitava Espanya. L’abraçada dels dos generals el suport polític de la més poderosa nació del món, difós per tota la premsa gràfica, dissolia, en certa manera, l’atmosfera d’hostilitat que embolicava a una Espanya regida dictatorialment, i a la qual molts països associaven amb Hitler i Mussolini.

En la base d’Aitana confraternitzaven militars espanyols nord-americans. La pel·lícula “Salomón la reina de Saba” es rodava en terres alacantines.

S’inaugurava a Alacant el primer supermercat a Elda obria al setembre amb la primera Fira del Calçat.

Amb la presidència de la Comissió Gestora de Gastón Castelló Bravo, la Bellesa del Foc Margarita Ferrándiz Quiles (Pius XII-Mercat ambulant) passava a ser designada per l’alcalde,

començava a dir-se Reina del Foc, canviava la denominació i se suprimia el Festival d’Elecció per un altre de Presentació.

Van plantar 29 fogueres i 30 barraques, Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Ramón Marco, Lema: Setè art, Cartell vencedor: autor: Juan Bautista Sanchís Blanco, lema: Nit.

Desfilava per primera vegada la Cavalcada Històrica de Na Violant Alfonso el Savi. El primer premi de barraques va ser per a “Pica i Vola”, amb una portada obra de Remigio Soler el primer premi de fogueres infantils va ser per a Cosí de Ribera-Camarada Maciá.

REINADELFOC

Al doctor Severo Ochoa, se li concedia el Premi Nobel, pel seu descobriment de l’enzim, que produeix l’àcid ribonucleic. Fidel Castro, enderrocava a Cuba al règim del dictador Batista.

Al juliol la Diòcesi passava a dir-se d’Oriola-Alacant la Col·legiata de Sant Nicolás, adquiria la condició de Cocatedral.

Tenia lloc a Benidorm, el primer Festival de la Cançó espanyola, guanyava la cançó “Un telegrama”. I Federico Martín Bahamontes, es convertia el 18 de juliol, en el primer espanyol, a guanyar el Tour de França.

Portada. Il·lustració de Juan Sanchís.

Il·lustració de Manuel Baeza. Membres de la Comissió Gestora.

FOGUERES 1960

“JUGAR AMB FOC”

El número 21 continua estant dirigit per Timoteo Estevan amb la col·laboració de Francisco Armengot. La portada és un dibuix de Manuel Albert i a l’interior trobem il·lustracions de Varela, Aracil, Gastón Castelló, Alemañ, Armengot Carlitos. Les fotos són de Sánchez i els Germans García. A poc a poc es va incrementant el nombre de col·laboradors amb bastant presència de poetes com Carlos Shagún, Ernesto Contreras, Manuel Molina, Vicente Mojica i Joan Valls, qui presenta la seua “Oda a Alacant” en Valencià.

FI D’UNA ESTAPA

Era l’últim any de Gastón Castelló al capdavant de la Comissió Gestora, acabava així una etapa en la qual es va voler dotar a la festa d’un caràcter més popular, recuperant tradicions i incorporant trets del folklore provincial. Agatángelo Soler era l’alcalde de la ciutat que havia renovat el passeig de l’Esplanada d’Espanya amb el nou disseny d’ones. L’expert musical Juan de Dios Aguilar evoca la figura del mestre Luis Torregrosa, director de la Banda Municipal i creador, al costat de Ferrándiz Torregrosa, del mític pasdoble de “Els Fogueres de San Chuan”. L’escriptor Miguel Signes inicia el seu article “Alacant en la seua exaltació de juny” citant a Albert Camus. Per la seua part Vicente Ramos col·labora amb un text de prosa poètica a propòsit d’un vers de Juan Ramón Jiménez. Un altre text interessant és el referit a les fogueres i els xiquets, afirmant que la Comissió Gestora havia instituït tres premis a les millors fogueres infantils en el que sembla ser el primer any d’aquesta modalitat. Al final de la revista es reprodueixen els esbossos dels monuments adults però no les fotos de les belleses, només la del Foc la seua cort d’honor. Juana Casado d’Hernán Cortés va ser la triada.

1960 - PROLONGACIÓ DE LA RAMBLA

Es van plantar vint-i-set fogueres i Ramón Marco “el triomfador” es va imposar en Ciutat d’Assis

amb “Intermediaris”. Moria Luís Torregrosa autor de l’himne “Els Fogueres de Sant Chuan”. El primer premi de barraques va ser per a Pica Vola, amb una portada de Remigio Soler i el primer premi de la foguera infantil, per a Hernán Cortés amb “El que és veu per Alacant” de la Comissió.

Neu i fred obrien l’any i nombroses carreteres van quedar tallades, 21 persones van ser rescatades en helicòpter, ja que van quedar aïllades en la Carrasqueta.

L’alcaldia d’Agatángelo Soler Llorca, prolongava la Rambla, ara feia Alfonso el Savi i al febrer s’inaugurava la Torre Provincial, seu de la Caixa d’Estalvis Provincial.

La notícia de l’any: a Brussel·les es casava l’espanyola Fabiola de Mora i Aragó, amb el rei Balduino de Bèlgica en la primavera Brasil, estrenava una nova capital Brasília, considerada la ciutat més moderna del món, un prodigi de l’arquitectura obra de l’arquitecte Oscar Niemeyer.

Moria Luís Torregrosa autor de l’himne “Els Fogueres de Sant Chuan”. El primer premi de barraques va ser per a Pica i Vola, amb una portada de Remigio Soler el primer premi de la foguera infantil, per a Hernán Cortés amb “El que és veu per Alacant” de la Comissió.

Alacant era la província que més convenis col·lectius havia subscrit, com a referent destacava la indústria tèxtil alcoiana.

Carmen Polo de Franco, va visitar la província amb diversos ministres, per a assistir a la representació del Misteri d’Elx, del qual es va gravar un disc supervisat per Oscar Esplá.

Moria l’arqueòleg cronista Francisco Figueras Pacheco. Es creava l’Associació d’Amics dels Castells i el Pare Belda cap a descobriments arqueològics en Fontcalent Altea.

Il·lustració de Gastón Castelló.

Cort d’Honor de la Bellesa del Foc.

Portada. Il·lustració de Manuel Albert.

FOGUERES 1961

“CREMÀ”

Una nova edició de la festa i la seua corresponent revista que es presenta amb una il·lustració d’Albert que també participa en les pàgines interiors al costat de Pérez Gil, Xavier Soler, Jota Ena, Gastón Castelló, Manuel Baeza, J. Blanco i T. Valcárcel. Les fotos són de Sánchez, Germans García, Ernesto i Rico. El director de la publicació és Timoteo Esteban com a president de la nova Comissió Gestora apareix Tomás Valcárcel, iniciant un llarg període que es prolongarà fins als primers anys democràtics. L’alcalde era Agatángelo Soler. La revista va guanyant en pàgines i qualitat de col·laboradors. La poetessa Aurelia Ramos és autora del primer text, una poesia dedicada a la Verge del Remei. El Cronista Oficial de la ciutat, Vicente Martínez Morellá, relata les últimes troballes arqueològiques al Tossal de Manises. Trobem també en tota la monografia xicotets articles dedicats a localitats de la província com Elx, Villena, Xixona, Callosa d’Ensarriá, Novelda, la Vila Joiosa altres més. El músic Oscar Esplá analitza el folklore musical alacantí. També trobem una poesia de Fernández Funes titulada “L’antic Vestit de Núvia Alacantina” il·lustrada per dibuixos de Tomás Valcárcel, creador del nou vestit, que passava a ser obligatori.

DON TOMÁS

Tomás Valcárcel Deza accedia a la presidència de la Comissió Gestora. Arribava una nova llarga etapa marcada per la forta personalitat de Sr. Tomás, que es convertirà en el personatge imprescindible i més important de les nostres fogueres des de 1961 a 1979. Tornava a denominar-se Bellesa del Foc que enguany va recaure en María Soledad Ribelles Mazón (Hernán Cortés), s’oficialitza la figura de la Bellesa del Foc Infantil. Començava a desfilar la primera Cavalcada del Foc. El vestit de núvia alacantina seria obligatori per a Belleses Dames.

Entre les trenta-una comissions va resultar vencedora Ciutat d’Assis amb Ramón Marco i la seua “Guerra i Pau”, el segon premi per a la foguera de Sagrada Família, “La medicina” de Remigio Soler. El cartell oficial: “Cremà”, obra de José Blanco Cantó.

Article “Alacant a la vista” i il·lustració de Xavier Soler. Article “L’antic vestit de núvia alacantina”.

1961 - GREU SEQUERA

La província d’Alacant estava al capdavant de la producció de cotó. Una greu sequera va assotar la nostra província, especialment la Vega Baixa, on va estar més d’un any sense ploure.

Es declaraven Monuments Històrics-Artístics, pel Consell de Ministres, el Tossal de Manises, en estat d’abandó, el Castell de Santa Bàrbara, el nostre Palau Consistorial i el Palau d’Altamira a Elx.

L’alcaldia d’Agatángelo Soler Llorca, autoritzava un edifici de 28 plantes, el futur Gran Sol van començar les obres per als ascensors del Castell de Santa Bàrbara i obria les seues portes la fàbrica de cerveses de “El Neblí”.

Començava a prestar servei a la província, la Guàrdia Civil de Trànsit s’anunciava que arribaria l’aigua potable a l’estiu a la platja de Sant Joan, mentre que Benidorm era visitat per 70.000 turistes.

50.000 alacantins van aclamar a la Verge dels Desemparats, a la seua arribada a Alacant al castell de Santa Bàrbara es van alçar monuments a Amílcar Barca al seu alcaide J. Peris. 4.000 alacantins van acompanyar al torero “L’Encert”, en la seua confirmació d’alternativa a Madrid.

“Viridiana”, film de l’aragonès Luís Buñuel, guanyava la Palma d’Or de Cannes. El Ministeri d’Informació i Turisme, prohibia la seua exhibició a Espanya.

Portada. Il·lustració de Manuel Albert.

FOGUERES 1962

“FUMERAL”

Anem avançant en la dècada dels anys seixanta del passat segle i la revista a poc a poc va guanyant qualitat en les col·laboracions. La portada és obra d’Albert i és el cartell guanyador en el concurs corresponent. Com a curiositat apareix el segell del visat de la Delegació Provincial del Ministeri d’Informació, vol dir que ha passat la censura. El director de la revista era el periodista Timoteo Esteban Vega. En l’apartat fotogràfic apareixen nous professionals com Gregorio Hernández “Goyo”, Miguel, Arvián, José Luis Giménez “Tanito”, a més dels habituals Sánchez els Germans García. Les il·lustracions són obra de González Santana, Gastón Castelló, Albert, Manuel Baeza, Xavier Soler, Jota Ena, Bordera, A. Núñez i l’arquitecte Juan Vidal. Diversos articles recorden moments de les festes de l’any anterior, com l’Ofrena de Flores, la Cavalcada del Foc i l’anomenada Cavalcada històrica d’Alfons X i Na Violant. La poetessa Aurelia Ramos col·labora de nou hi ha una altra poesia signada per la Comtessa de Torrellano, María Teresa Roca de Togores. L’arquitecte Juan Vidal comparteix la seua poesia en valencià titulada “Quadre alacantí”. L’escriptor Miguel Signes escriu sobre el seu volguda Tabarca.

El cronista Vicente Martínez Morellá fa una semblança de l’edifici de l’Ajuntament. Altres signatures habituals són les de Vicente Ramos, Emilio Chipont i Rafael Quilis. Juan Mateo Box, expert en castellologia, ens parla del Castell de Santa Bàrbara al qual qualifica com “l’avi”. Les Belleses del Foc adulta infantil ens saluden al costat de la seua cort i resta de belleses.

Per primera vegada en la història de les fogueres, es reunien conjuntament foguerers barraquers, amb la presidència de Tomás Valcárcel Deza de la Comissió Gestora, en la Plaça del 18 de juliol, es va realitzar la presentació de la Bellesa del Foc Genoveva Ribelles Mazón (Rambla de Méndez Núñez).

Es van plantar 27 fogueres, Ciutat d’Assis va ser la vencedora, el seu autor Ramón Marco el lema “Hipocresia”, el segon premi va ser per a la foguera més cara, la de Benalúa, de Jaime Giner i de Gutiérrez Carbonell “La mitologia al dia”.

1962 - ELS PIEDS NOIRS

La República d’Algèria, es proclamava independent de la seua metròpolis França, i a l’Alacant de l’alcalde Agatángelo Soler Llorca, arribaven en diversos vaixells més de 3.000 refugiats, que formarien en el futur, la colònia de “Pieds noirs”. Es va inaugurar la sala de cinema Chapí.

El 14 de maig, aclamats per més de mig milió de persones congregades als carrers d’Atenes, contreien matrimoni Sr. Joan Carles de Borbó Dª Sofia de Grècia. Apareixia el primer disc de The Beatles, grup que precipita la gran revolució musical del segle XX.

Ja destacava el novillero “El Caracol”, i es produïa “el mà a mà”, entre L’Encert Pacorro, en la Plaça de Bous de les Vendes a Madrid.

Començaven les emissions de televisió des de la serra Aitana, que provocaven una autèntica “Febre del televisor”.

L’ajuntament del Campello, reivindicava la seua propietat de la platja de Muchavista. Un diluvi queia sobre Alacant, 166 litres per metre quadrat, a l’octubre, que va provocar dues víctimes mortals greus pèrdues econòmiques.

Pilar Primo de Rivera, visitava la presó de José Antonio rebia la Medalla d’Or de la província. El 7 de juny tenia lloc, el conegut com “El contuberni de Munic”, on 118 delegats espanyols, en el Congrés del Moviment Europeu, sol·licitaven una democratització del Règim. A continuació es van multiplicar les manifestacions i les “adhesions indestructibles”, a Francisco Franco.

Portada. Il·lustració de Manuel Albert.

Il·lustració de Núñez Pérez-Galdós. Belén Ramón, Bellesa del Foc infantil.

FOGUERES 1963

“PENDRE EL ROS”

La revista augmenta de grandària i presenta una portada de color roig amb una il·lustració d’Albert d’una dolçainer una alacantina en posició de dansar. La impressió va ser a càrrec de Successor de Such, Serra i companyia el director continuava sent Timoteo Esteban. Destaca la qualitat d’impressió i l’abundància de fotografies i il·lustracions. El funcionari municipal José García Sellés, lligat al departament de festes, fa una semblança de les diferents cavalcades en les Fogueres. L’expert en castells Juan Mateo continua ressaltant la importància d’aquests documents. Trobem també l’habitual poesia d’Aurelia Ramos en aquest cas titulada “Foc d’amor”. La Comissió Gestora anava ampliant el nombre de membres, prova del desenvolupament que anava aconseguint la festa. Com a curiositat apuntarem que apareixen per primera vegada les fotos de les Dames d’Honor infantils. Martínez Mataix continua oferint diferents aspectes de la festa de bous, en aquest any parla de l’anomenat Especta-Club, una associació d’afeccionats.

Apareix una altra signatura que seria habitual a partir d’enguany, el periodista Alfredo Aracil que en l’actualitat encara col·labora amb algun llibret, El cronista Vicente Martínez Morellá relata la conquesta del castell de Santa Bàrbara per Alfons el Batallador en 1124. I l’escriptor Ferrándiz Torremocha rescata el costum de “Prendre el ros” típica de la nit de Sant Joan. La nova Bellesa del Foc és Aurora Martínez de Santa Isabel. Es van plantar vint-i-sis monuments adults, repetint primer premi Ramón Marco en Ciutat d’Assis amb la seua espectacular foguera “Eh, bou!”. El segon premi va ser per a una gran foguera, “Descobridors”, de Remigio Soler, en Sagrada Família.

L’artista Manuel Albert rebia una menció honorífica, pel seu intent de “renovació d’estil”, en la Plaça del 18 de juliol.

1963 - EL TRESOR DE VILLENA

La corporació de l’ajuntament presidit per l’alcalde Agatángelo Soler Llorca, que va ser substituït per Fernando Flores, va autoritzar la construcció

PENDREELROS

del Complex Vistahermosa i començava l’enderrocament de l’estadi Bardín.

Arribava l’enllumenat elèctric a l’illa de Tabarca Azorín era proclamat Fill Adoptiu d’Alacant.

Al març el Nunci de la seua Santedat, inaugurava la Casa Sacerdotal. Moisès Davia dirigia una Filharmònica que es va crear a Alacant.

La relíquia del braç de Santa Teresa, visitava la ciutat d’Alacant, i la seua província.

El 20 d’abril es produïa l’execució de Julián Grimau, malgrat les peticions de clemència de diversos governs, entre ells El Vaticà.

El 3 de juny moria el Papa Joan XXIII, propulsor del Concili Vaticà II, li succeïa Pau VI.

Prenia l’alternativa Manuel Benítez “El Cordovès”, gran fenomen taurí d’aquests anys 60.

Es produïa una interessant polèmica, sobre l’art modern, arran de el primer Saló de Pintura. Destacaven exposicions de Benjamí Palència, González Santana, Xavier Soler i Manuel Baeza.

El ministre de turisme Fraga Iribarne, clausurava la Iª Assemblea Provincial de Turisme, que proposava la creació d’un centre d’iniciatives turístiques.

El cinema d’Ingmar Bergman, provocava acalorades polèmiques, en les pàgines del nostre únic periòdic. Eusebio Sempere triomfava a Nova York.

El 22 de novembre, es produïa un magnicidi a la ciutat de Dallas, l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy.

Al desembre apareixien en una Rambla de Villena, un tresor arqueològic, d’incalculable valor. Es donava a conèixer la figura de José María Soler la seua incansable labor.

Il·lustració de González Santana.

Dames d’Honor infantils.

Portada. Il·lustració de Manuel Albert.

NOVAINDUMENTÀRIA

FOGUERES 1964

“NOVA INDUMENTÀRIA”

La portada presenta la novetat de no utilitzar algun cartell dels del concurs oficial. Es tracta d’un dibuix de López Mira que presenta una parella d’alacantí i alacantina amb la nova indumentària creada per Tomás Valcárcel i que s’oficialitzava en aquesta època. Com a director de la publicació figura Félix Morales, un altre periodista lligat al diari Informació del qual era director. El número 25 tenia un contingut similar al de l’any anterior. Referència a les cavalcades de Fogueres a càrrec de Carlos Torres. Vicente Ramos va evocar la figura de la dona en l’obra del literat Gabriel Miró acompanyat d’un dibuix de Manuel Baeza. Rafael Quilis Molina aporta un xicotet text de format teatral titulat “Por si és l’últim any”. Continuen col·laborant altres signatures habituals com Emilio Chipont, Alfredo Aracil, Ferrándiz Torremocha Juan Vidal, entre altres. El cronista Vicente Martínez Morellá ens relata els jaciments arqueològics del terme municipal d’Alacant. No podien faltar les fotos de belleses, autoritats, Comissió Gestora els esbossos dels monuments. Cada vegada hi ha més pàgines de publicitat, en aquest any quasi superen a la part cultural de la revista.

Va haver-hi relleu en l’alcaldia, ara en mans de Fernando Flores, mentre Tomás Valcárcel vaig seguir al capdavant de la Comissió Gestora.

Paquita Montoya de Pius XII-Mercat ambulant va ser triada Bellesa del Foc. La ratxa triomfal de Ramón Marco en Ciutat d’Assis va continuar enguany amb “La caiguda dels condemnats”. El segon premi va ser per a l’enorme monument de Luís López Sarabia i Maurici López “Els 10 Manaments”, en Benalúa. De nou Otilio Serrrano, “Oti”, autor del cartell oficial, amb el títol “Harmonía”

1964 - XXV ANYS DE PAU

Alejo Bonmatí, president de la Diputació Provincial, proclamava “Honorari Perpetu”, al Cabdill

Francisco Franco, en commemoració dels XXV anys de pau. Alacant la seua província es van bolcar amb aquesta celebració, amb exposicions, publicacions, concursos literaris, etc.

L’alcaldia de Fernando Flores Arroyo, projectava el passeig marítim entre el Postiguet i l’Albufereta, l’ajuntament decidia la seua realització (quantes vegades i en quants anys es parlarà d’aquest tema?).

Es presentaven els primers plans del futur Hotel Meliá. S’inaugurava la nova escola de magisteri.

Lluita contra l’analfabetisme que afectava encara milers d’alacantins. Francisco Umbral guanyava el premi Biblioteca Gabriel Miró de contes, Cerdán Tato el premi Sèsam. Oscar Esplá estrenava a Madrid la seua simfonia “Aitana”.

Xixona enviava a Cuba, dos milions de quilos de torró, 6.000 alacantins acudien a la verema a França.

Cassius Clay, també Mohammed Alí, el boxador més polèmic famós de la història, es proclamava campió dels pesos pesats, mentre la Guerra de Vietnam ja era una qüestió dels EE.UU, fins a la victòria dels vietnamites l’any 1975.

El Club Atlètic Montemar, campió d’Espanya d’Hoquei en sala i obria les seues instal·lacions a les primeres proves de judo. El 21 de juny Espanya guanyava la Copa d’Europa de Nacions, en vèncer a la Unió Soviètica per 2 a 1.

Febre constructora, pel Boom Turístic, a Oriola, el Campello, la Devesa de Campoamor i en les dues Marines.

Boom de toreros alacantins: El Tino, Pacorro, El Inclusero i El Caracol.

Il·lustració de José Navarro “Jota Ena”.

Paquita Montoya, Bellesa del Foc.

Portada. Il·lustració de López Mira.

FESTESD’INTERÈSTURÍSTIC

FOGUERES 1965

“FESTES D’INTERÈS TURÍSTIC”

Una acolorida il·lustració d’un arlequí jugant amb foc, original d’Albert, ens saluda des de la portada de la revista. A l’interior trobem fotografies de F. Canet, Germans García i els dos germans Sánchez, Alfonso Francisco. En les primeres pàgines trobem una ressenya als festivals i cavalcades celebrats en les festes de l’any anterior, 1964. En aqueix any se celebraven els XXV Anys de Pau Tomás Valcárcel, president de la Comissió Gestora, va titular “Canto a la Pau” l’espectacle d’elecció de la Bellesa del Foc. M.ª del Rosari Álvarez de Calderón de la Barca-Plaza d’Espanya va ser la nova Bellesa del Foc.

Vicente Ramos col·labora amb un article titulat “Primavera profunda” on arreplega impressions de diferents intel·lectuals com Altamira o Julio Bernácer. El cronista Vicente Martínez Morellá extracta la història de l’Església de Santa María, acompanyat per fotografies i gravats antics. Martínez Mataix per la seua part evoca la figura del torero “Manolete” i el seu pas pel cus de la plaça d’Espanya. Mentre Juan Mateo aporta les seues investigacions sobre els castells alacantins. No podien faltar les fotos de les belleses els esbossos dels monuments, en aquesta edició van ser vint-i-set els districtes constituïts. Ramón Marco va obtenir el primer premi amb el seu monument titulat “El caos” en Ciutat d’Assis. El segon premi va ser també per a Ramón Marco “La seua majestat la moda” en el Mercat Central.

Aquest gran artista també realitzava el “enorme Chuano” rematada de la foguera de la Plaça del 18 de juliol “Festes d’Interès Turístic”. Remigio Soler aconseguia el primer premi de primera categoria en Alfonso el Savi amb “Sacrifici”. Tabarca plantava una foguera, “La qual cosa tots somiem”, de E. Marchori.

FESTESD’INTERÈSTURÍSTIC

1965 - DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I ESTANCAMENT POLÍTIC

Alacant la seua província atreien emigrants d’altres pobles i regions d’Espanya, de La Manxa, d’Andalusia, etc., i alhora es creaven colònies de turistes com la d’anglesos en la Fustera a Benissa.

La ciutat de Múrcia s’oposava, a la instal·lació a Alacant, de qualsevol centre universitari i es va celebrar el VII Centenari del Misteri, amb la presència a la ciutat de la Dama d’Elx.

Durant l’alcaldia de Fernando Flores Arroyo, apareixien modernes construccions, en el lloc de les velles cases del Raval Roig. Al juny es constituïa el Banc d’Alacant.

Carlos Pradel i la seua empresa “Rocafel”, que pretenien fer de l’Albufereta un “nou Manhattan”, rebia la Medalla al Mèrit Turístic de mans de Fraga Iribarne.

En la tardor, una vegada més s’inundava la Vega Baixa. S’inaugurava una estació de radi a Guardamar, dins dels acords amb els EE.UU.

Henry Fonda, el popular actor es passejava per Alacant Medrano i Ramiro Blanco, es proclamaven campió i subcampió espanyols de motorisme.

El tennista Manolo Santana, es proclamava rei de Wimbledon. Naixia un altre mite del cinema, James Bond, súper agent 007.

Sumari de la revista.

FOGUERES 1966

“FOC”

Torna la fotografia a la portada de la revista, en aquesta ocasió és una instantània de Francisco Sánchez. No hi ha foc, ni traques ni belleses sinó la imatge d’un gran veler en la dàrsena del port d’Alacant. En la pàgina dels crèdits trobem una altra foto de la platja del Postiguet, no en va eren aquests els anys del desenvolupament turístic de la província. El gran escriptor de Monòver, José Martínez Ruiz “Azorín” és autor del primer article titulat “Alacant”. La figura de Rafael Altamira és evocada per José M.ª Navarro Parra arreplegant el relat que el savi alacantí va fer de les tradicions de la nit de Sant Joan. L’arquitecte Juan Vidal publica una poesia en valencià titulada “El vell Alacant. Santa felisitat”. Trobem també un altre text destacant el potencial turístic d’Alacant. Gastón Castelló evoca les fogueres dels anys trenta, aqueixa època en la qual va destacar i es va fer tan popular. El músic Oscar Esplá comparteix les seues impressions sobre el seu gran amic el pintor Emilio Varela. El folklore de la nostra província és tractat en un extens article per Francisco Figueras Pacheco. També és d’interès l’escrit relatiu a la història del port d’Alacant. No podia faltar l’habitual col·laboració de Martínez Mataix sobre assumptes taurins. La Comissió Gestora continuava estant presidida per Tomás Valcárcel acompanyat per cada vegada més membres. En les pàgines de publicitat trobem anuncis d’electrodomèstics com a neveres, llavadores i televisors al costat dels habituals negocis locals.

Va ser triada Bellesa del Foc M.ª del Carmen Martínez Baños del districte Calderón de la Barca-Plaza d’Espanya. La foguera triomfadora va ser la de Benalúa, titulada “El progrés és tot això”, obra de Remigio Soler. Es van constituir 29 comissions adultes. El segon i el tercer premi eren per a Ramón Marco, a Florida Portazgo i Sagrada Família. També plantava la foguera oficial en la Plaça 18 de juliol. Agustín Pantoja seria el quart en el Mercat Central amb “La petjada de l’home”.

1966 - PALOMARES

El sòl alacantí, per l’especulació, el més car d’Espanya, es pagaven 100.000 pessetes metre quadrat a l’Esplanada. I l’alcalde Fernando Flores era substituït per José Abad.

Al gener apareixia el cinema club Chaplín. L’Estat cedia a la ciutat d’Alacant 73.000 metres quadrats a l’Esplanada i Parc de Canalejas.

El 17 de gener, un avió B52 dels EUA, s’estavellava en la costa d’Almeria, tres bombes d’hidrogen van caure en terra i una en la mar, aquesta no és recuperada fins al 7 d’abril, Manuel Fraga l’ambaixador dels EE.UU. es van banyar en les aigües de Palomares, restant importància a aquest greu succés.

Al juny es creava el Club d’Amics de la UNESCO a Alacant i també obriria locals en altres poblacions alacantines com Alcoi, Elx, Mutxamel, etc.

El Banc d’Alacant comprava l’edifici on estava el cinema Capitol, per a edificar allí la seua seu.

Els veïns de les cases de la Renfe, a l’octubre després de la caiguda d’un aiguat, havien de ser rescatats en barques.

L’Elx, amb el jugador Babá, que va obtenir el pichichi, es va mantenir en primera divisió, a la qual ascendia l’Hèrcules Club de Futbol. Al desembre s’inaugurava el nou edifici del Club de Regates alacantí. El Reial Madrid guanyava la seua sisena Copa d’Europa.

Portada. Fotografia de Sánchez.

Article de Juan Vidal “Del vell Alacant”. María del Carmen Martínez, Bellesa del Foc i Dames d’Honor.

PRESIDENTPERPETUO

FOGUERES 1967

“PRESIDENT PERPETUO”

La revista aconsegueix el seu número 28 cada vegada conté més articles i il·lustracions. En aquesta ocasió trobem obres dels pintors Manuel Baeza, José Pérezgil, Rafael Azuar, Xavier Soler, Enrique Lledó, Alberto Navarro, José Antonio Cía, González Santana, Urruela Salazar Gastón Castelló. El dibuixant K-Hito evoca les fogueres de començaments de segle que va conèixer quan va passar la seua infància en el barri de Benalúa. També el director d’orquestra Vicente Spiteri recorda el primer any de la festa. L’única signatura femenina és la de María Rita Pita Bernabeu amb un breu text poètic. La figura d’Azorín és rescatada per Vicente Ramos. Amb el títol de “Fogueres i Músiques”, Moisès Daviá, director de la Banda Municipal, reivindica el valor de la música en la festa. Mentre Vicente Mas es fa ressò del nomenament de Tomás Valcárcel com a “President perpetu de la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan”. Domingo Tafalla ens proporciona dades biogràfiques de l’alcalde Rafael Terol qui va endreçar els terrenys de l’anomenat “Malecón” el va transformar en el passeig de l’Esplanada. No podia faltar l’article del cronista Vicente Martínez Morellá sobre les troballes arqueològiques paleo-cristians a Alacant. L’autor teatral Eduardo Trives presenta un conte titulat “Els millors anys”. Intercalades entre aquests articles es troben les fotos de les belleses i els esbossos dels monuments.

Va estrenar l’alcaldia Manuel Abad i va ser triada Bellesa del Foc Llavor Mira de Calderón de la Barca-Plaza d’Espanya. El ajuntament declarava oficial el vestit de núvia alacantina. Va haver-hi vint-i-nou comissions trenta-una fogueres adultes perquè Julio Esplá va plantar tres en Alfonso el Savi. “On no hi ha publicitat, resplendeix la veritat” era el títol de la foguera de Ramón Marco que va plantar en Ciutat d’Assis i va ser triada la millor pel jurat corresponent. El segon premi va ser per a Benalúa, que per a poder competir es va portar a l’artista valencià Ángel Azpeitia. Destacava el treball de Remigio Soler en la Plaça 18 de Juliol, una gran foguera “L’exemple dels pares”, que a més va aconseguir el ninot indultat “La vaca”, també va aconseguir una menció honorífica, fins i tot sent un monument fora de concurs.

1967 - L’AEROPORT DE L’ALTET

Sent alcalde José Abad Gosálbez, al febrer s’aprovava el PGOU, que ho preveia “tot”, fins a l’any 2010. L’edifici Benacantil, dels representants de comerç, ho inaugurava el ministre Solís, alhora que continuava creixent en diferents fases la colònia Verge del Remei.

El 2 de març, ens deixa José Martínez Ruiz, Azorín. Membre destacat de la generació del 98 un dels grans mestres de la llengua espanyola d’aquest segle.

Al maig s’inaugurava l’aeroport internacional de l’Altet. I també el nou Palacio de Justícia.

Els “Bucaners”, una banda juvenil, sembraven la inquietud entre els alacantins.

El 5 de juny. La Guerra dels 6 dies. En menys d’una setmana, Israel acaba amb els seus enemics àrabs.

Ràdio Alacant inaugurava les seues noves instal·lacions, i el mercat ambulant del carrer Quintana era traslladat al carrer Velázquez.

El 8 d’octubre Ernesto Che Guevara, figura destacada de la revolució cubana, i heroi dels movi-

ments d’esquerra iberoamericans, era abatut en un poble de Bolívia.

L’Elx CF, aconseguia quedar-se en primera divisió, l’Hèrcules baixava a segona, on pujava l’Alcoià. Ramón l’extrem de l’Hèrcules, el seu millor jugador i que era traspassat a l’Atlètic de Madrid va haver d’abandonar la pràctica de futbol per una afecció cardíaca.

Pacorro s’acomiadava dels bous, en una correguda el mes d’agost, acompanyat de Paquirri el Cordovès. I Louis Armstrong, llegendari trompetista de jazz, actuava a la Sala de Festes el Gall Roig.

Portada. Il·lustració d’Otilio Serrano “Oti”.

Pepita Mira, Bellesa del Foc. Caricatures dels membres de la Comissió Gestora.

ALACANTCASADELAPRIMAVERA

FOGUERES 1968

“ALACANT

CASA DE LA PRIMAVERA”

Enguany ho podem qualificar com el triomf del color, així ho apreciem en les fotografies d’autoritats, belleses, actes, esbossos, anuncis i il·lustracions.

Una novetat és la relació de comissions amb noms de presidents, domicilis i telèfons. Els articles segueixen la línia d’anys anteriors, hi ha temes musicals, taurins, costumistes històrics com un de Vicente Ramos titulat “Alacant 1814”. La foguera de Ciutat d’Assis de 1967 guanyadora del primer premi apareix al costat del record de les cavalcades d’aqueix any. Un altre reportatge arreplega moments de diferents presentacions de belleses. Les poesies són a càrrec de Juan Vidal i la seua famosa “Coca en tonyina”, Rafael Azuar que dedica unes línies al castell de Sant Ferran, Manuel Molina Antulio Sanjuan. Un article sense signatura tracta les fogueres infantils que cada vegada tenien més presència. En els artistes que col·laboren hem de destacar a Il·luminada García Torres al costat dels ja clàssics Javier Soler Gastón Castelló.

M.ª del Carmen Navarro de La Florida va ser triada Bellesa del Foc en un any en què va augmentar el nombre de monuments adults fins a arribar a ser trenta-cinc. Ciutat d’Assis va continuar amb la seua ratxa triomfal amb “Sol ombra” de Ramón Marco.

Portada de la revista. Belleses de diversos districtes fogueriles.

1968 - LA UNIVERSITAT

Gran campanya ciutadana, per a la creació a Alacant de la Universitat. El mes de juny, 110 municipis van donar suport a la idea el Ministeri de l’Aire, cedia els terrenys de l’antic aeròdrom de Rabassa. El ministre d’Educació Villar Palasí, inaugurava al novembre el CEU.

Sent alcalde: José Abad Gosálbez, es publicava a Alacant un periòdic vespertí “Primera pàgina”, que en pocs anys i per les multes sancions que rebia hauria de tancar.

S’instal·lava un reemissor de televisió al Castell de Santa Bàrbara. Al març iniciava les seues activitats el mercat ambulant de Campoamor. Es van acabar els nous edificis de l’Estació Marítima i de l’Estació de Madrid.

Començava la urbanització de l’avinguda de Salamanca es van alçar les vies fèrries del Passeig de Gómiz del Postiguet.

A la Vega Baixa s’acollia amb goig, la notícia del transvasament d’aigua del Tajo al Segura.

Els estudiants francesos, van protagonitzar grans revoltes als carrers, durant l’anomenat “Maig del 68”. Alhora els tancs soviètics esclafarien l’anomenada “Primavera de Praga”.

Van plantar 35 fogueres. President de la Comissió Gestora: Tomás Valcárcel Deza. Bellesa del Foc: Mª del Carmen Navarro Fernández (La Florida). Foguera vencedora: districte: Ciutat d’Assis, autor: Ramón Marco, Lema: “Sol i ombra”, i el segon premi era per a Benalúa, amb Ángel Azpeitia que no podia amb Ramón Marco, i el tercer per a Agustín Pantoja en el Mercat Central.

En la Plaça 18 de juliol, una gran foguera obra de Ramón Marco, amb el disseny de Gastón Castelló, “Alacant casa de la primavera”. El cartell vencedor: autor: Miguel Castelló Villena, lema: s/l. Era una fotografia de la rematada de la foguera de Ramón Marco que va plantar en la Plaça del Carmen en el barri de Santa Cruz.

El cinema Casablanca, obria les seues portes la primera sala de cinema d’art i assaig, on podíem veure pel·lícules, que no es permetien a les sales de cinema normals.

El Montemar campió d’Hoquei Sala, el nadador J.A. Chicoy va ser olímpic en les olimpíades de Mèxic, el Pizarro d’Elda ascendia a la divisió d’honor d’handbol i en el Club Obres del Port el seu jugador Pitiú va ser internacional, tots dos el Club i el jugador van ser molt populars aquells anys a Alacant.

Naixia el que seria futur rei Felip VI, l’infant Sr. Felipe, primer fill dels Prínceps d’Espanya. Massiel obtenia el primer premi en el Festival d’Eurovisió amb “la, la, la”.

ALACANTCASADELAPRIMAVERA

Fotografia de l’article “Fogueres infantils”.

Il·lustració de Gastón Castelló.

LAFOTOGRAFIAPROTAGONISTA

FOGUERES 1969

“LA FOTOGRAFIA PROTAGONISTA”

La portada presenta una fotografia tractada d’un detall de la foguera que es va plantar en la plaça del 18 de juliol (Ajuntament) en 1967. Era fruit de la col·laboració dels mestres Ramón Marco Gastón Castelló. El número 30 de la revista presenta algunes novetats, per exemple les autoritats apareixen dibuixades al llapis. Es recorden els actes de l’any anterior amb fotografies a color de cavalcades, plantà cremà. Altres reportatges arrepleguen escenes dels tallers de fogueres amb els nous monuments en construcció i presentacions de belleses. En les signatures trobem a col·laboradors habituals com Miguel Signes, Juan Mateo, Martínez Morellá, Vicente Ramos i Raúl Álvarez, entre altres. Les poesies són a càrrec de Juan Sansano i Antulio Sanjuan. Per primera vegada apareixen els esbossos de les fogueres infantils i les barraques. En la part artística es parla de la pintura de José Vila i d’Il·luminada García Torres.

José Abad vaig seguir al capdavant de l’alcaldia Tomás Valcárcel en la Comissió Gestora. La bellesa de Sant Blas, Trinidad Bueno, va ser triada Bellesa del Foc en un festival a la sala Gall Roig. Ramón Marco va guanyar el primer premi amb “Poderós cavaller és dons diners” de nou en Ciutat d’Assis. El segon premi va ser per a Remigio

Soler en Campoamor, amb una enorme foguera “S’ha descobert el pastís”, el tercer per a Ángel

Martín en Carmen-San Agustín-Santa Cruz, el quart premi correspondria al Mercat Central amb “La Poma” d’Agustín Pantoja.

1969 - ENDERROCAMENT DELS BALNEARIS

Es van desmuntar els dos últims balnearis, Alhambra i Aliança, s’aprovava el projecte de l’hotel Meliá, es remodelava el Raval Roig sent alcalde José Abad Gosálbez.

La pel·lícula “Helga, el secreto de la vida”, omplia diàriament el cinema Casablanca, tots vam anar a veure-la.

Desapareixien les últimes línies de tramvia a Alacant.

El sindicat del Règim, la CNS, organitzava en Orito una festa per a substituir al 1r de maig, van participar 60.000 “productors” es va triar a una “Reina del treball”. Sabem que president Sr. Tomás Valcárcel Deza altres membres de la Comissió Gestora assistien a aquest esdeveniment.

Començava a despuntar José Mari Manzanares “El Caracol” triomfava en la Fira de Sant Joan.

El 22 de juliol, el príncep Joan Carles, és proclamat en les Corts, successor en la Prefectura de l’Estat espanyol, a títol de Rei.

Alacant ocupava el primer lloc en places hoteleres d’Espanya. El turisme en ple apogeu, es construïa massivament en tota la província.

El 21 de juliol “l’arribada de l’home a la lluna”, “la major azaña de l’espècie humana”, segons el president Richard Nixon.

Atracava en el port d’Alacant, el vaixell nuclear americà “Savanah”. L’Elx CF, arribava a la final de la “Copa del Generalíssim”, on perdia per 1 a 0 davant l’Atlètic de Bilbao.

LAFOTOGRAFIAPROTAGONISTA

Reportatge fotogràfic “Plantà 1968”.

María del Carmen Navarro, Bellesa del Foc.

Article d’Emilio Chipont “Periodistes d’antany”.

Portada. Composició fotogràfica.

PRESENTS

FOGUERES 1970

“presents!”

Amb una portada que destacava pel seu colorit, “una explosió de colors”, signat per Carlos Vicente, en els crèdits no apareix el seu autor. Les fulles de les revistes no van numerades.

PÒRTIC

Després del Sumari apareix un “Pòrtic” escrit per Sr. Tomás Valcárcel, president per delegació de l’alcaldia, de la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan i president perpetu d’aquesta: “Tots els pobles amb l’herència llegada per les seues mil generacions, amb la forma que té el seu sòl, el seu paisatge, fan un art ple d’humanitat, aquella música inventada per pastors llegendaris…”.

Mentre va estar Valcárcel en la Comissió Gestora, ell va escriure va mantenir aquest “Pòrtic”, i encara que no apareix en cap lloc, també seria ell, el director de la revista Fogueres.

FOTÒGRAFS I INSTANTÀNIES

Consten com a col·laboradors fotogràfics Ángel García, Ernesto, Vera, Merlos, Valentín, Sánchez, Paniagua, Ruis.

A continuació dibuixos a pàgina sencera, de les autoritats, no s’indica l’autor però ha de ser Carlos Vicente. La revista conserva la seua enquadernació, es va imprimir en Publigraph Alacant, S.A.

PRESENTS!

Trobem foto dels components de la Comissió Gestora, on destaca Sr. Tomás Valcárcel que a més de president era delegat artístic. Va mantenir aquests càrrecs des de 1961 a 1979. En la instantània destaca la làpida en la paret de José Antonio Primo de Rivera Present!, un gran quadre de Francisco Franco, el que va pintar Gastón Castelló presidia la imatge. El vicepresident primer Carlos Torres Marín i el vicepresident segon Alfonso Garrigós.

No consta qui era el director de la publicació. A continuació apareixen fotos a color de tallers de fogueres en construcció. Fotos de les antigues tècniques de la seua elaboració a base de fusta cartó. No apareix peus de foto, crec ha de ser el taller de Juan Capella, de la foguera de la Plaça del 18 de Julio “La lluita està a tot arreu”.

A continuació article fotos sobre l’elecció proclamació de la Bellesa del Foc. Ací sí que s’indiquen els seus autors, escrit per Vicente Mas Iborra, i les fotografies d’Àngel García. Però cap de les fotos amb el seu peu corresponent.

Trobem articles de González Conejero: “La festa de fogueres, la festa del poble”, i Emilio Chipon: “Els protagonistes de la festa: que es van anar”.

Apareix una foto a tot color de la foguera Primer premi de la categoria especial de l’any 1969 de Ciutat d’Assis: “Poderós cavaller”, de Ramón Marco, també una gran foto a color que seria la portada de la revista de l’any 1971, la foguera d’Àngel Martín del Mercat Central, que va ser segon premi.

Segueixen els articles de Rafael Campos d’Espanya “Alacant el foc”, María Rita Pita Bernabeu “Un futur foguerer”, Vicente Martínez Morellá, cronista oficial d’Alacant “Alacant novecentista”. Sobre els cent números de la tradicional rifa de cecs a Alacant. Martínez Mataix, crític taurí, article “La festa és nova tots els anys”. Un conte original, de Raúl Álvarez Antón: “Visentet”.

Trobem una gran foto amb flors d’ametler, no indica res més, indica: “Belleses 1970”, on apareix la foto de la Bellesa també la Bellesa Infantil i al costat els esbossos de la foguera adulta infantil.

GRAN SIMILITUD

Totes aquestes revistes guarden una similitud, el mateix ordre en el qual apareixen articles, fotos per exemple portada, sumari, pòrtic, autoritats, foto comissió gestora, propaganda intercalada

1: “Explosió de colors”, portada de la revista Fogueres núm. 31. Autor Carlos Vicente.

entre el citat. Les fotos de les reines de ciutats germanes com la Fallera Major de València, etc. Els autors dels articles, en general, tracten de ser tan “excelsament cultes” que crec resulten inintel·ligibles.

També s’intercalen fotografies a color sense peu de foto, ni indicar el seu autor, en les quals es ressalten les belleses turístiques d’Alacant la seua província.

ALTRES ARTICLES

Hem de destacar els articles de Ginés d’Alberola: “Quan les fogueres cremen”: “Quan les fogueres cremen, Alacant llança a l’espill del cel al de la història, el dard, transito d’amors, de la seua forta personalitat…”. Un altre article del delegat de barraques Teodomiro Navarrete, amb l’eterna discussió entre fogueres i barraques: “Fem festa”, a continuació una relació de les barraques.

Il·lustració sense crèdit ni peu de foto, molt alacantina i Gastoniana, tractada, muntatge fotogràfic de la foguera oficial 1968, “Alacant Casa de la Primavera”, realitzada per R. Marco i basada en un esbós de Gastón Castelló.

Altres articles: Domingo Tafalla, consta com a investigador d’història, el seu article Quijano!!, J. Alemany Carsí “Presència de Platero en les fogueres”, article de Miguel Signes, “Alacant envejable envejada”. Potser l’article que dona qualitat a la revista, de Vicente Ramos “Alba dels fogueres”, un altre article de Juan Llorca: “Temàtic històric de la foguera”. Juanito Santero, “Degà dels cronistes taurins”: “La meua primera correguda”. Juan de Díaz (Déu) Aguilar “Sentit provincial de les fogueres d’Alacant”. Unes 25 pàgines de propaganda tancaven la revista oficial.

PER A ENTENDRE MILLOR AQUEST ANY 1970

Al gener s’aprovava el Pla General d’Ordenació Urbana. El nostre alcalde era José Abad Gosálbez. Al desembre s’acabaven les obres del pas elevat, el “scalextric”, enfront de l’estació de la Marina, al Postiguet, per a resoldre els problemes de trànsit.

El president de la Comissió Gestora Sr. Tomás Valcárcel Deza. La Bellesa del Foc Mª Asunción Morales Antón (Plaza 18 de Juliol), l’acte de la seua elecció tornava de nou al Teatre Principal.

Van plantar 30 comissions, tres menys que l’any anterior. La foguera vencedora la del districte de Ciutat d’Assis, el seu autor Ramón Marco el seu lema “El que costen els fills”. El cartell vencedor, sense lema, autor Francisco Sánchez Ors

Enguany era Ángel Martín, l’encarregat des de la foguera del Mercat Central, amb la seua foguera “Els primers conqueridors”, el que intentaria arrabassar-li el primer premi de la màxima a Ramón Marco. Ángel Azpeitia col·laborava amb José Abad en La Rambla amb un monument amb el qual aconseguien el tercer premi de la primera categoria. Otilio Serrano, encadenava un any més el primer premi de la tercera categoria en Plaza de Chapí.

Al gener moria, en accident de trànsit Antonio Ramos Carratalá, que com a director de la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya, era un personatge molt conegut i volgut a Alacant. Fill adoptiu de la ciutat, prestava el seu suport i col·laborava amb diferents càrrecs honorífics amb l’entitat que ell presidia, subvencionant llibrets, fogueres, etc. Com en la foguera de Sagrada Família, o en el districte de Puente la Vilavella.

Es reforma el sistema educatiu, es promulgava la Llei d’Educació LGE, que es dividia en EGB, BUP, COU, FP. Únicament l’EGB era obligatòria, en dues etapes, de 6 a 10 anys i d’11 a 13 anys.

Procés de Burgos. Un tribunal militar, en consell de guerra, concloïa amb 500 anys de presó i 6 sentències de mort a 15 militants d’ETA, acusats d’activitats terroristes.

El 9 de novembre moria el General Charles de Gaulle, fundador de la Vª República, amb ell s’anava una de les etapes més importants de França.

“Urtain”, José Manuel Ibar, obtenia el campionat de boxa europea, dels pesos pesants.

Alacant va ser seu de l’elecció de la “Guapa d’Espanya”. A l’agost el torero Vicente Blau “El Tino” deia adeu als bous. Un incendi va destruir 25.000 pins en la Carrasqueta.

L’Elx C.F. es va mantenir en primera divisió, en vèncer 1-0 al Barcelona, en l’últim partit de lliga.

“Poderós cavaller” Primer premi de categoria especial 1969 en Ciutat d’Assís, R. Marco, seguia el domini de la màxima categoria, que només Remigio Soler va poder en 1966 o en 1973.

Una dels relamidos articles molt difícil de llegir i més d’entendre.

“Relluïa la pedra amb perfecció, al costat dels pins boscatge de verdors que expressen la rellevant bellesa del castillito…”, Alacant ja no és la millor terra del món, sinó “la millor terra de Llevant”.

Instantànies, sense signar del taller de Sr. Julio Esplá.

FOGUERES 1971

“dos belleses del foc infantils”

dosbellesesdelfocinfantils

Portada de la revista Fogueres núm. 32, cedida per l’Arxiu de la Diputació Provincial, seria del fotògraf “Goyo”, de la foguera “Els Primers Conqueridors” d’Ángel Martínez Jover en Mercat Central.

Amb una portada amb una foto de la rematada de la foguera d’Àngel Martín de la foguera del Mercat Central “Els primers conqueridors”. Com ja indiquem l’ordre de l’interior d’aquestes publicacions és similar tots aquests anys.

SENSE PEU DE FOTO

En la fitxa tècnica s’indica que les fotos són cedides per l’Arxiu de la Diputació, però qui eren els fotògrafs?. No apareix cap nom de fotògraf i totes les instantànies apareixen sense peu de foto. Sabem que l’arxiu fotogràfic de la Diputació va ser creat pel fotògraf Gregorio Hernández “Goyo”.

La revista estava impresa en Arts Gràfiques Gutenberg, i avui dia la trobem tota desenquadernada. S’indica que hi ha una làmina cedida per la “Revista Així”. S’indica que els dibuixos són de Publi-Ber, F. Hernández.

Totes les fulles apareixen amb un diferent color, unes pàgines amb un peculiar disseny, amb un fons de fulles silvestres, d’estreles, etc. S’intercalen propaganda, articles, fotografies, etc.

FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC

Després del pòrtic escrit per Sr. Tomás Valcárcel, la Comissió Gestora, agraïa prèviament, abans de les fotos de rigor, a les nostres autoritats, perquè les festes havien sigut declarades “Festes d’interès turístic”, per la qual cosa els manaven el més cordial i respectuosa salutació, juntament amb la més sincera indestructible adhesió (això es refereix a l’adhesió al Moviment Nacional, Partit Franquista únic autoritzat).

Trobem fotos de Sr. Tomás Valcárcel i un text on s’evidencia, la satisfacció pel seu nomenament com a Tinent d’Alcalde del nostre Excel·lentíssim Ajuntament.

PER PRIMERA I ÚNICA VEGADA

Per primera vegada dos Belleses del Foc infantils. Les dames de la Bellesa del Foc adulta van ser quatre i les infantils van ser sis. No apareix cap nom de fotògraf.

Apareixen fotos de la proclamació de les Belleses infantils les seues Dames d’honor, les xiquetes Dulce i Mari Luz Nicolás, filles del Governador Civil Sr. Mariano Nicolás.

VESTIT D’ETIQUETA

Una altra revista sense les pàgines numerades totes les seues fulles soltes, desenquadernades. La foto de la Comissió Gestora, es realitzaria a la casa de Sr. Tomás Valcárcel, apareixen per primera vegada tots amb el vestit d’etiqueta de foguerer, que es va aprovar el 18 de gener de 1971.

Trobem articles d’Emilio Chipont: “Quan van nàixer els fogueres de San Chuan”, Rafael Campos d’Espanya: “Alacant, bous i foc en la nit de Sant Joan ”, J. Mateo Boix: “Nit de Sant Joan”. S’intercalen articles amb pàgines on apareixen els presidents de cada comissió major i infantil, amb l’esbós i les seues belleses i dames.

ALTRES ARTICLES

Articles de Miguel Signes: “Alacant realitat, espill festa”. Vicente Ramos, cronista oficial de la ciutat d’Alacant: “Els jocs florals infantils, van nàixer a Alacant”. M. Martínez-Mena:”Te pique d’or”. Ginés d’Alberola: “Aquest entranyable Alacant nostre”. A. J. González Conejero: “Alacant des de lluny”.

dosbellesesdelfocinfantils

Reunió de la Comissió Gestora a casa de Tomás Valcárcel, el seu president i el seu delegat artístic. Destaquem a Carlos Torres, Alfonso Garrigós, Teodomiro Navarrete com a delegat de barraques.

Una dels carrers adornats, cedida per a il·lustrar aquesta revista Fogueres, per la “Revista Així”.

Juanito Santero, que va morir enguany: “Amb l’últim sol de la vesprada”. Vicente Martínez Morellá: “Festes de carrer entorn de l’Ermita del Socors”. Gaspar Tato: “Safari. Un espanyol entre turistes”. Eduardo Trives: “El xicotet llibre”. Vicente Mojica: “Un poema: cant a la província d’Alacant”. Raúl Álvarez Antón: “El miracle de la nit de Sant Joan”. Espinosa Cañizares: “La pelegrina, una fe que venç els segles”. José María López Dols: “Projeccions alacantines Valcarcelinianas a Torrevella”.

1971 - UNES DADES PER A ENTENDRE MILLOR L’ÉPOCA

Alacant aconseguia els 189.716 habitants i Elx 124.000. Manzanares agafa l’alternativa en la Fira de Sant Joan.

El mes de febrer s’aprovava el vestit d’etiqueta per als foguerers, dissenyat per Sr. Tomás Valcárcel. Enguany es commemorava el 30 aniversari de l’ofrena de flors a la Verge del Remei.

El nostre alcalde era Ramón Malluguiza Rodríguez de Moya, el president de la Comissió Gestora Tomás Valcárcel Deza, la Bellesa del Foc: Consuelo Rico Andreu que pertanyia a la foguera de la Rambla de Méndez Núñez.

Sr. Pedro Zaragoza Orts, exalcalde de Benidorm expresident de la nostra Diputació, donava enguany el pregó de fogueres des del balcó del nostre ajuntament.

Número de Comissions: 31, la foguera vencedora va ser del districte de Benalúa, el seu autor: Ramón Marco de lema: “Les quatre estacions algun baixador” el cartell vencedor el seu autor Otilio Serrano Pérez amb el lema “Garlanda”.

La foguera del Mercat va cercar enguany a València a l’artista Víctor López, per a veure de disputar-li el primer premi a Ramón Marco, amb “El turisme en la història”, van aconseguir el segon premi.

Juan Capella seguia en la Plaça del 18 de Juliol, amb la foguera oficial i “Oti”, amb la col·laboració en el seu taller amb Gastón amb M. Albert, copava una altra vegada el primer premi de tercera categoria en la Plaça de Chapí. I Agustín Pantoja el primer de primera categoria en Alfonso el Savi.

Al febrer es publicava la nova Llei Sindical. No es permetia la llibertat d’afiliació, ni la independència entre empresaris treballadors. En la CNS, estaven junts per branques de producció. Tampoc hi havia elecció lliure de càrrecs sindicals.

Salvador Allèn, després d’accedir a la presidència de la República Xilena, s’enfrontava a les primeres manifestacions de descontentament, per la pujada de la inflació i l’escassetat d’aliments. Pablo Neruda rebia el premi Nobel de Literatura.

“El Lute”, amb les seues fugides, tenia en escac a totes les forces de l’ordre públic, vertadera llegenda de bandits. Posteriorment va protagonitzar un espectacular cas de rehabilitació.

A l’octubre, un temporal destruïa el pont sobre el riu sec al Campello provocava greus danys a Benidorm.

Per primera única vegada dos Belleses del Foc Infantils, les filles del Governador Civil Sr. Mariano Nicolás, María Dulce i María Luz.

dosbellesesdelfocinfantils

Il·lustració i propaganda de “Radio la Voz de Alicante”, coneguda a la nostra ciutat com a “Radio Falange”.

laregiÓdellevant

FOGUERES 1972

“la regiÓ de llevant”

Amb una colorista portada d’Oti, que era el cartell premiat d’enguany. Amb la impressió de Gràfiques Gutenberg, amb els dibuixos d’Iturriaga i Marluy i els fotògrafs A. García, Arjones, Sánchez, Soriano i Giménez.

Les fotos de les autoritats, enguany apareixen amb dedicatòries de pròpia mà. “El Pòrtic” continuava escrivint-lo Sr. Tomás que enguany apareixia amb en primer lloc el títol de president perpetu de la Comissió Gestora.

VISITA A TALLERS

Veiem fotos de la Comissió Gestora visitant tallers d’artistes de fogueres, ni diuen qui va fer la foto, ni quin taller d’artista és, suposem que és el de Juan Capella. Apareixen article i fotos sobre el festival de l’elecció de la Bellesa del Foc les seues Dames d’Honor, signat per Iborra però sense cap peu de foto. Pepe Mira Galiana, signa article fotos del nomenament de la Bellesa del Foc Infantil.

MILLOR VESTIT REGIONAL

El vestit de núvia alacantina rebia el primer premi nacional de vestits regionals celebrat a la ciutat de Ceuta, ens informava la periodista Pirula Arderius. Il·lustres personalitats espanyoles es reunien en aquesta ciutat, amb motiu d’aquest certamen, que l’any 1970 va tenir lloc a la nostra ciutat, veiem foto de 20 senyoretes abillades amb diferents vestits regionals també una altra foto de la Bellesa del Foc, Chelo Rico que posa amb la copa trofeu aconseguida, destacava la banda que ostentava nostra Bellesa, com a representant de la regió de Llevant. Fotografia històrica de nostra Bellesa del Foc de l’any 1971, Chelo Rico.

En aquells anys hi havia un intent d’esqueixar la província d’Alacant, de la regió valenciana, la

d’Almeria de la regió andalusa i unides a la regió de Múrcia formarien aquesta regió de Llevant.

Quinze entitats valencianes protestaven, contra la pretensió d’integrar a Alacant en una regió denominada “El Sud-est”.

Destaquem els següents articles, que apareixen intercalats entre fulles de propaganda i dibuixos originals d’Iturriaga i Marluy. Martínez Mataix escrivia “Benacantil”, un poema d’Antulio Sanjuan “El meu desig”, Gaspar Tato “L’ordre de la palmera” V. Luís Agudo director del periòdic La Veritat “Cal saber salvar-les”, Vicente Ramos “Els primers llibrets”, M. Francisco Alcaráz “El ninot el foraster”, V. Martínez Morellá “El claustre de Sant Nicolás”, Ginés Alberola “La núvia vestida de blanc i blau”, Pedro Zaragoza Orts “Els fogueres. Símbol d’alicantinismo”

REINA DEL TREBALL

En Orito el primer de maig, festivitat de San José Obrer es triava pel sindicat oficial CNS a la seua reina. “El treball va triar a la seua reina”, era el titular. Sr. Tomás Valcárcel, Belleses, Dames Cort d’Honor se sumaven a aquest esdeveniment, on es triava a la Srta. Hemelinda Picó d’Alcoi, dependenta d’un comerç de calçat a Alacant. També van ser triades dues Dames d’Honor, tres dones entre un “ram superior a la vintena…”.

S’HA DESCOBERT EL PASTÍS

Apareixen fotografies a tot color de les presentacions de Belleses en diferents districtes, però no tenen peu de foto, Sr. Tomás Valcárcel apareix en tres de les fotografies també Alfonso Garrigós. Podem llegir davall d’una foto a color com s’indica “una de les moltes fogueres que s’alça als carrers d’Alacant”, no especifica que és una foguera de Remigio Soler en el districte de Campoamor, de

laregiÓdellevant

A la ciutat de Ceuta de 20 senyoretes amb diferents vestits regionals, el vestit de núvia alacantina obtenia el primer premi nacional de vestits regionals. La Bellesa del Foc 1971 Chelo Rico posa amb el premi, però com a representant de la Regió de Llevant.

En Orito, el 1 de maig, es triava pel C.N. S., el sindicat oficial a la seua reina i les seues Dames d’honor.

Diversos actes de presentacions de Belleses, en diferents districtes, les fotos no estan datades, però veiem com Tomás assistia a tots els actes.

l’any 1969 que va aconseguir el segon premi de la categoria especial que el seu lema era: “S’ha descobert el pastís”.

UNA SARSUELA BILINGÜE

“La Bellesa del distrit”, aquesta era una escena d’aquesta sarsuela escrita per P. Quilis Molina. També veiem set fotografies de les tradicionals i fastuoses cavalcades dirigides per Valcárcel, però sense cap peu de foto. Altres articles: Rafael Campos d’Espanya, escrivia “Alacant llum foc”, Emilio Chipont, “Records del temps vell”, Toñuelo

“La importància del bou”, M. Martínez-Mena “El foguerer espill de l’ànima alacantina”, J. López

Dols “Parlem de relacions públiques”, Juan Mateo Box “Els llibres de l’avi”, Miguel Signes “Alacant

meu, nostre”. Alfredo Aracil “Benjamín Palència les fogueres”.

Els esbossos de les fogueres i les fotos de president, Bellesa dues Dames van intercalats entre els articles, les pàgines de publicitat, etc. I tots amb la signatura d’Iturriaga o de Marluy, i al final de la revista, abans de l’últim bloc de propaganda trobem els esbossos comissions de les fogueres infantils i a continuació les barraques.

1972 - ALGUNS FETS PER A SITUAR-NOS

El mes d’abril, amb la presència de Belleses Comissió, s’inaugurava l’aparcament subterrani de la Plaça del Cabdill “avui de la Muntanyeta”, el

Festival elecció de la Bellesa del Foc. Dividido en dos cants, “Festa i Foc”.

Tomás Valcárcel nomina directament a la piqueta Beatriz Flores com Bellesa del Foc Infantil.

primer a Alacant. A l’abril naixia la Societat de Concerts a Alacant i al juny s’inaugurava l’edifici del Banc d’Alacant, enfront del Mercat Central, en el solar que va ocupar el cinema Capitol.

El nostre alcalde era Ramón Malluguiza Rodríguez de Moya, President de la Comissió Gestora: Tomás Valcárcel Deza, Bellesa del Foc: Concha Berenguer Fuster (Rambla de Méndez Núñez).

DOS ARTISTES VALENCIANS

Van plantar 38 fogueres 48 barraques, fogueres infantils 9, Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Ramón Marco, Lema: Perquè com el gos el gat?,

Tots els anys trobem algun artista valencià com en aquest any Víctor López en el Mercat Central i Ángel Azpeitia en la Rambla. Pascual Domínguez plantava 2 fogueres, José Abad 3, Julio Esplá 7, A.L. Sarabia 5, d’elles potser el millor que ha plantat aquest artista en la categoria especial en Carolines Altes “La pintura”.

Juan Capella 5 monuments entre ells la foguera oficial, Francisco Almiñana 2, Francisco Granja 4, Oti Serrano 1 en la Plaça de Chapí, Agustín Pantoja 2 i Pedro Soriano 2. Ramón Marco en Benalúa la foguera guanyadora Per què com el gos el gat? Cartell vencedor: autor: Otilio Serrano Pérez, lema: Mà. L’Ajuntament va encarregar, a l’escultor basc Oteiza, el monument al Foguerer.

Julio Iglesias contreia matrimoni amb Isabel Presley. María del Carmen Martínez Bordiú, neta del “Cabdill”, es casava amb Sr. Alfons de Borbó Dampierre, Duc de Cadis a Venècia, Raphael Martos “Raphael” el cantant amb l’escriptora Natalia Figueroa.

“La trobada del segle”, Richard Nixon, president dels EUA, viatjava a la Xina per a entrevistar-se amb el president Mao Tsé Tung, això va alçar la suspicàcia de l’URSS.

En l’olimpíada de Munic, on va participar l’alacantí “Pitiú”, en handbol, atemptat contra la delegació jueva.

Óscar per al director Luís Buñuel, per la seua pel·lícula “El discret encant de la burgesia”.

laregiÓdellevant

Detall d’una de les moltes fogueres, diu el seu peu de foto. És una instantània de la foguera de Remigio Soler plantada en Campoamor, l’any 1969, “S’ha descobert el pastís”, segon premi de categoria especial.

“Vistoses,

d’Ángel García del Passeig Marítim. Davant de l’ajuntament, en primer lloc la barraca oficial “Racó de Festa” i també el monument oficial de Juan Capella Guillén de l’any 1969 “La seua majestat l’esclavitud”.

tradicionals i fastuoses cavalcades dirigides per Tomás Valcárcel.

placaimedallad’oribrillants

FOGUERES 1973

“placa i medalla d’or i brillants”

Amb una portada de Dionisio Gázquez, amb fotos de A. García, Arjones, Sánchez, Soriano, Giménez Arxiu Excel·lentíssima Diputació Provincial d’Alacant, realitzades per Goyo. Amb dibuixos d’Iturriaga, en totes les pàgines on apareixen els esbossos i les comissions de fogueres apareix la seua signatura, i de López Mira les seues pàgines no estan numerades. Imprimeix Cooperativa d’Arts Gràfiques Gutenberg.

El primer que trobem és el “Pòrtic” escrit i signat per Sr. Tomás Valcárcel i a continuació una gran foto de la seua excel·lència el Cap de l’Estat F. Franco dedicada a la ciutat d’Alacant.

ARTÍSTICA PLACA

A continuació apareix una foto de la “Artística placa i medalla d’or i brillants”, que les fogueres i barraques van tenir l’honor d’oferir a la seua excel·lència el Cap de l’Estat. El seu text era el següent: “Les fogueres de Sant Joan d’Alacant, testimonien al Cabdill d’Espanya, excel·lentíssim Sr. D. Francisco Franco Bahamonde, la seua absoluta indestructible adhesió i s’honren oferint-li la medalla d’or brillants, amb afecte, admiració respecte”. Signava el president Tomás Valcárcel, abril 1973. El lliurament es va demorar fins al 31 d’octubre, que va ser quan van rebre a la representació de la Comissió Gestora.

A continuació foto de S.A.R. el príncep d’Espanya, Sr. Joan Carles de Borbó i fotos de Mariano Nicolás, Governador Civil, el Governador Militar, president de la Diputació, Ramón Malluguiza alcalde, i Sr. Tomás Valcárcel a la seua casa envoltat de la decoració que a ell li agradava. Composició de la Comissió Gestora i una foto d’aquesta reunida a casa de Sr. Tomás.

XXXII FESTIVAL D’ART

És una revista que conforme passes les pàgines, es desenquaderna tota et quedes amb les pàgines a la mà. Foto del primer premi de l›any 72, la foguera de Benalúa de Ramón Marco i a continuació la Bellesa del Foc Remedios Serna quatre fotos de les seues Dames. La Bellesa del Foc Infantil Belén Muñoz, apareix amb vuit fotografies de sengles Dames Infantils. A continuació el Festival per a l’elecció i proclamació de la Bellesa del Foc les seues Dames d’Honor, sota el patrocini de l’Ajuntament d’Alacant i amb muntatge, guió i direcció de Sr. Tomás Valcárcel, el text en dues pàgines és de Carlos Torres Marín i 7 fotos sense datar, sense el seu peu de foto, les fotos de les ciutats germanes.

“Especial homenatge d’adhesió i afecte” a S.E. el Cap de l’Estat.

UN PREGÓ

“I en arribar juny, Alacant es fa brasa viva” deia Sr. Tomás des dels balcons de la Casa Consistorial, trobem dues pàgines de text i dotze fotografies que al no estar datades ni tenir peu de foto perquè… “Una altra vegada les fogueres de Sant Joan” per Pedro Zaragoza Orts. “Un any més” per Juan Mateo Box en dues pàgines.

ESBOSSOS I COMISSIONS

Apareix la primera pàgina amb dibuixos de Marluy amb l’esbós de la foguera les fotos del president i les Belleses de cada districte que es van intercalant entre pàgines de propaganda i d’articles o col·laboracions literàries o plàstiques. Un article de Vicente Martínez Morellá cronista oficial “Jorge Juan i Alacant. Marginant un centenari”, “Per a Alacant” per A. López Dols un article sobre Sr. Tomás convidat d’honor per l’Ajuntament de Barcelona en les festes de la Mercè amb fotografies en blanc i negre sense peu de foto continuen les pàgines de les comissions els esbossos altre article de Moisès Daviá “Cultural musical alacantina”, un altre de Miguel Martínez-Mena sobre “Azorín fidelitat a la Terreta”, a continuació un drama en tres actes “En la nit de Sant Joan” per Antulio Sanjuan.

BÀRBARS

Aquest era el lema de la foguera més cara de la ciutat, del districte de Benalúa en la categoria especial obra de Ramón Marco, autor que per primera vegada en molts anys, desqualificaven la seua foguera i es quedaven sense premi, només va rebre el de Ninot Indultat per votació popular, no he aconseguit trobar per què van desqualificar la foguera.

Va ser un any de grans fogueres com el primer premi “Mitologia al dia” de Remigio Soler en Mercat Central i “Cinc sentits i escaig” de Pedro Soriano en Carolines Altes. Ramón Marco aconseguia el primer premi amb la foguera del districte de Santa Cruz, en Sagrada Família la foguera de Juan Capella “Fent l’indi” en la primera categoria va caure completament la seua rematada.

placaimedallad’oribrillants

Van plantar 8 fogueres infantils i 56 barraques. Només trobem un artista valencià Ángel Azpeitia en la Rambla.

PICASSO

El nostre pintor més internacional, Pablo Picasso moria el 8 d’abril de 1983, Alfredo Aracil va escriure un article de dues pàgines, com a crític d’art del diari La Veritat “Picasso, espanyol”. De l’arxiu de Juanito Santero publicaven aquest article pòstum “Síntesi històric de la correguda del dia de Sant Joan”. Eduardo Trives escrivia en dues pàgines “La Fe d’un home”.

GERMANOR

“Germanor”. Aquest era el títol d’un article de J. Montagud, aquest era el motiu i el llaç que unia Alacant València als fallers amb foguerers i barraquers… Vicente Ramos, cronista oficial de la província escrivia sobre “Altamira foguerer”. Apareixen en un apartat les fogueres infantils, esbossos

Portada de la revista núm. 34 obra de Dionisio Gázquez, que vindria a revolucionar els seus dissenys.

“Absoluta indestructible adhesió”, les fogueres i barraques oferien aquesta placa més la medalla d’or i brillants a Francisco Franco.

comissions, s’intercalen Navarregui de Sant Joan el carrer de la Mar de Sant Joan.

TALLER DE L’ARTISTA

Apareix una gran foto a color i podem llegir “Es donen els últims retocs a les fogueres. Treball, bellesa art”. Foto de l’arxiu fotogràfic de l’excellentíssima Diputació Provincial d’Alacant “Taller de l’artista”. Autor Arjones, i a continuació “Un any més, les alegres acollidores barraques” totes les portades de barraques amb les fotos dels seus presidents. El programa oficial de festes amb quatre pàgines tancava la revista.

SUCCEÏA EN 1973

Alacant rebia a la Verge de Fàtima, el 18 de maig, en el seu peregrinar per tota Espanya. Alacant li rendia fervorós homenatge en la Plaça 18 de Juliol i adjacents.

El nostre alcalde Ramón Malluguiza Rodríguez de Moya.

Al març s’inaugurava l’hotel apartament Meliá. Després de llargues obres s’obria al trànsit la carretera de la Cantera que ens unia a l’Albufereta a la zona de platges. En el nostre port s’anava imposant el sistema de contenidors.

Arribaven les primeres targetes de crèdit, així com el revolucionari invent del vídeo-cassette.

Foguerers i Barraquers, van sufragar per parts iguals, l’import de la Placa l’Emblema d’Or Brillants, que van acordar concedir a la seua Excel·lència el Cap de l’Estat Francisco Franco.

El president de la Comissió Gestora era Tomás Valcárcel Deza. La Bellesa del Foc Remedios Serna González (Mercat Central), van plantar 42 fogueres i 55 barraques, la Foguera vencedora del districte Mercat Central, autor: Remigio Soler, Lema: “Mitologia”.

El segon premi va ser per a Carolines Altes amb “Cinc sentits escaig”, de Pedro Soriano, i “Bàrbars” la foguera més cara del districte de Benalúa es quedava sense cap premi, excepte el ninot Indultat per votació popular, en Ciutat d’Assis Juan Capella, Pascual Domínguez, plantava l’oficial davant de l’Ajuntament i en Verge del Remei Oest, Agustín Pantoja realitzava “Faça’s la llum” un enorme monument que va obtenir el tercer premi de la màxima categoria.

El valencià Ángel Azpeitia continuava plantant la foguera de la Rambla aconseguia el tercer premi de primera categoria. El cartell vencedor de lema “Geni” el seu autor Vicente Olmos Collado.

Enguany morien tres importants Pablos: Pablo Picasso, Pablo Neruda Pau Casals (que era l’autor de l’himne de les Nacions Unides).

Moria en la defensa del Palau de la Moneda, el president xilè Salvador Allende. Arribava al poder el dictador Augusto Pinochet.

El 4 de juny per primera vegada Francisco Franco renunciava a exercir el càrrec de president de Govern, que simultanejava amb el de Prefectura de l’Estat i nomenava a l’almirall Luís Carrero Blanco per a aquest càrrec, però el 20 de desembre patia un atemptat i moria, i el 29 de desembre Franco nomenava a Carlos Arias Navarro nou president.

placaimedallad’oribrillants

Tomás Valcárcel a la seua casa, que feia alhora de seu de la Comissió Gestora, sempre dominant, dirigint la posada en escena.

5: Taller de Remigio Soler, podem observar sempre el seu impressionant treball, però de l’any 1967, “L’exemple dels pares” en la Plaça 18 de Juliol.

El 28 de desembre “Procés 1001”. El tribunal d’ordre públic condemnava als 10 inculpats, acusats de pertànyer a Comissions Obreres, a penes que sumaven un total de 162 anys.

S’agreujava la crisi econòmica per la crisi energètica que provocava el 30 de novembre la quarta guerra àrab-israeliana que va provocar la “Guerra del Petroli”.

Va ser en 1973 quan les restes vestigis de Lucentum, al Tossal de Manises, que havien sigut declarats Monument Històric Artístic en 1961, quan l’enclavament es va veure amenaçat pel creixement urbanístic, llavors l’Estat va expropiar els terrenys. L’Ajuntament, la Diputació i els membres de la Comissió Provincial de Monuments, amb Enrique Llobregat van pressionar perquè se salvara. L’Estat el va barrar però va quedar abandonat.

Luís Ocaña guanyava el Tour de França i un altre espanyol Torres, era tercer a París.

unaaudiènciainoblidable

FOGUERES 1974

“una audiència inoblidable”

En la portada una foto de la cremà, primer premi de concurs fotogràfic de 1974, as per Estampes Alacant. Els dibuixos d’Iturriaga, el Pòrtic el continua redactant Sr. Tomás Valcárcel. Segueix sense aparèixer un director de la revista.

AUTORITATS

En l’apartat d’Autoritats una gran foto dedicada de Francisco Franco. Un article de Carlos Torres Marín “Una audiència inoblidable”, on explicava com el Cap de l’Estat, Generalíssim Franc va rebre a una representació de les Fogueres de Sant Joan: “Les Fogueres de Sant Joan, enguany li rendeixen especial homenatge d’adhesió i afecte”.

VUIT DAMES D’HONOR

Apareix fotografia del Príncep Sr. Juan Carlos, fotos dels components de la Comissió Gestora, al voltant de Sr. Tomàs Valcárcel a la seua casa de camp. Foto del primer premi de 1973 “Mitologia” de Remigio Soler en el Mercat Central. També veiem fotos de la Bellesa del Foc i les seues quatre Dames, la infantil María Beatriz Sáez, filla del Governador Civil té vuit Dames d’Honor.

Actes de la proclamació de la Bellesa del Foc per Vicente Más Iborra, els textos, les fotografies, no posa ni qui són, ni qui és el fotògraf, també fotos de les belleses regionals.

LES FOGUERES I L’OBERTURA

S’intercalen pàgines de propaganda, apareixen articles com “El teatre de la foguera” de J. Alemany Carsí, “Alacant ahir”, “els alacantins a Madrid” de Gaspar Tato. R. Campos d’Espanya “Alacant, terra i mar”, M. Martínez-Mena, “El foc i el gall”, Ginés d’Alberola “Alacant en la nit del Foc”, José J. Mojica, un poema: “La plantà”, Antulio Sanjuan un altre poema “El llibret”. El redactor cap del periòdic “La Verdad”, José Luis Masiá escrivia “Les fogueres i l’obertura”, Miguel Signes “Sant Joan, el foc l’amor”, E. Trives “Sant Joan i els gitanos”, Francisco Alberola d’Irizar “Els múltiples presidències”. Vicente Seva Vilaplana “Memòries d’un ninot”, Vicente Ramos “La primera reina d’Alacant”, V. Martínez Morellá “Alacant arqueològic, Garbinet”, Alfredo Aracil Hi ha o no, art?, Marquès de Lozoya “Traje de núvia alacantina”, J. López Dols “Recordem la poesia”. Un text enaltint la figura l’obra de Sr. Tomás Valcárcel l’any de 1940.

Primer Trofeu de fogueres del diari Informació amb text de P. Sanz fotos d’Arjones, on constatem com es van arreplegar els premis d’aquest primer trofeu.

unaaudiènciainoblidable

Portada revista núm. 35, d’Ángel García de la Cremá foguera de l’ajuntament “Alacant”, el seu autor Juan Capella, Primer premie concurs fotogràfic de 1974.

Quasi al final fotos de Belleses, Dames, presidents, esbossos i fogueres infantils amb disseny d’Iturriaga. Per primera vegada apareix foto del ninot indultat per votació popular en aquest cas “Guerrer a cavall” de la foguera de Benalúa de lema “Bàrbars” de 1973.

EL MÉS DESTACAT DE 1974

El mes de març s’inaugurava l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis del Sudest d’Espanya, situada en l’edifici “Alacant”, enfront del parc de Canalejas.

El 25 de maig s’inaugurava el Pavelló Municipal d’Esports i el 3 d’agost, el nou Estadi de l’Hèrcules, “José Rico Pérez”, alhora que l’equip ascendia a primera divisió, es va inaugurar amb un amistós amb el Barcelona, que va finalitzar 4 a 0 a favor dels catalans.

La Comissió Gestora reunida en el xalet de Tomás Valcárcel, president organització delegat artístic, destaca Alfonso Garrigós com a vicepresident i com a tresorer.

Remigio soler amb “Mitologia al dia”, aconseguia el primer premi de categoria especial per al Mercat Central en 1973.

Ofrena de flors a la Verge del Remei, 1973.

Començava l’enderrocament de l’edifici del cinema Monumental. Alcalde: Francisco García Romeu, President de la Comissió Gestora: Tomás Valcárcel Deza, Bellesa del Foc: Inmaculada Beltrán García (Calderón de la Barca-Plaza d’Espanya).

LA CISTELLA DE LA COMPRA

Van plantar 44 comissions de fogueres, Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Ramón Marco, Lema: Frases fetes.

Juan Capella tornava a plantar la foguera oficial “Festa”, davant del nostre Ajuntament. Agustín Pantoja plantava una immensa foguera en Verge del Remei Oest, “Les Plagues”, que es quedava sense premi en la categoria especial. Otilio Serrano continuava plantant les seues alacantines fogueres en la Plaça de Chapí, recuperava el primer premi de tercera categoria. Pedro Soriano ja intentava aconseguir el primer premi de totes les categories amb “Diablessa”, aconseguia el tercer premi, amb el monument de major pressupost 600.000 pessetes en Carolines Altes.

Trobem només dos valencians Azpeitia en La Rambla i José Devis en Mercat Central, que cada any intentava aconseguir el primer premi amb artistes de València, ja que ningú podia amb Ramón Marco, enguany van quedar en segon lloc, i el ninot indultat per votació popular i probablement no van guanyar per ser l’artista valencià. En el periòdic Informació del 23 de juny podem llegir “va rebre del Jurat un esment especialíssim per la seua qualitat, color, escultura, composició crítica.

Seguia Ángel Azpeitia en la foguera de Rambla de Méndez Núñez. I aconseguia el primer premi de primera categoria.

Cartell vencedor: autor: Fulgencio Blanco Cantó (modalitat pintura), lema: Foc autor: Ángel García Alonso (modalitat fotografia), lema: Esther

El 12 de juliol, a l’hotel Arenals, s’homenatjava a totes les dones que van ostentar el càrrec de Bellesa del Foc.

Alacant va ser seu del XII Congrés Nacional de Belenistas. Uns tres-cents de tota Espanya, en el Saló principal de la Caixa d’Estalvis Provincial.

Tur Ayela iniciava una campanya ciutadana, contra la cessió a l’Exèrcit de terrenys en la Muntanya Benacantil, per a construir allí una Residència Militar.

El 2 de març el Govern autoritzava 2 execucions “a garrot vil”, a Puig Antich al súbdit polonès Heinz Chez. El 25 d’abril la revolució dels Clavells derrocava la dictadura a Portugal.

Dimitia el president dels EE.UU, Richard Nixon, per les crítiques del cas Watergate.

El 13 d’octubre Felipe González era nomenat secretari general del PSOE en la localitat francesa de Surennes. El 7 de desembre s’inaugurava a Alacant la llibreria “Set i mig”, alhora que s’aguditzava la crisi econòmica.

unaaudiènciainoblidable

Instantànies de la “Festa” 1973, “La nostra Estrela” Ciutat d’Assís, de Juan Capella, segon premi i el primer premi “Mitologia al dia”.

Ninot Indultat de 1975, obra de Ramón Marco, millor ninot de tot Alacant, però la foguera “Bàrbaros” en el districte de Benalúa. Va ser desqualificada.

FOGUERES 1975

“conte alacantí”

contealacantí

Amb una portada de Dionisio Gázquez, primer premi del concurs de cartells. Amb fotos de A. García, Arjones, Sánchez, Soriano, Faena, Jiménez, arxiu de la Diputació Provincial, realitzades per Goyo, i RO-Foto cedides per Estampes d’Alacant. Dibuixos d’Iturriaga i impressió de Gutenberg.

PÒRTIC

Com tots els anys: “Quan Alacant es transforma en conjur i sortilegi dels Fogueres de Sant Joan, en la nit d’aquelarres i d’embruixaments, en una grandiosa nau empavesada, lluminosa luxosa” Tomás Valcárcel ens introduïa en el que serien les festes de 47 fogueres, 64 barraques 24 fogueres infantils.

ÚLTIMA FOTO

Podem contemplar l’última fotografia de F. Franco com S.E. El Cap de l’Estat, aquesta vegada no apareix dedicada. S.A.R. el príncep d’Espanya fotos amb dedicatòria de Governador Civil, Governador Militar, president Diputació, alcalde Francisco García Romeu una altra foto somrient de Sr. Tomás Valcárcel, que acabava amb una dedicatòria: “La cremà del més bell espectacle, fent art jugant amb el foc”. A continuació composició i foto de la Comissió Gestora.

La foto del primer premi, la foguera de Benalúa de Ramón Marco, les fotos de les quatre Dames i a continuació la Bellesa del Foc Eva María Martínez. Vuit fotografies de les Dames d’Honor d’Elena Navarro Díez Bellesa Infantil.

ACTES PROCLAMACIÓ BELLESES DEL FOC

Veiem 7 pàgines de text per V. Mas Iborra i 20 fotografies en blanc i negre amb Sr. Tomás, amb les Belleses, amb els presidents, les Belleses desfilant, totes manquen dempeus de foto. Fotos de les ciutats germanes.

COL.LABORACIONS LITERÀRIES

La primera que trobem, amb dibuixos d’Iturriaga fotografies en color “Llegenda?... Realitat!” de Tomás Valcárcel. José María Pico Añón escrivia “Presència de les fogueres d’Alacant en les Falles de València”. José García Sellés “Alacant en festes”.

EL FESTIVAL VA PER DINS

Aquest era el títol de l’article de José Ángel Guirao on desenvolupava com seguia els espectacles que realitza, escriu, munta i dirigeix Tomás Valcárcel Deza.

Segueixen el mateix model de l’any anterior on intercalen fulles amb els esbossos i fotos del president i Belleses de cada districte amb col·laboracions literàries, fulles de propaganda, “Alacant terra de castells” escrivia el Marquès de Lozoya.

COMENÇAR

EL DIA DE DESCOBRIMENTS

“Començar el dia de descobriments”. Aquest era el títol d’un article d’Alfredo Aracil, opinant sobre un homenatge “En aquella matinada inoblidable del 12 d’octubre de 1974… perquè Tomás Valcárcel va descobrir albes d’afecte i amistat orientats per una rosa dels vents el rumb dels quals no figura en les cartes marines”.

Moisès Davia escrivia “Els fogueres de Sant Chuan”, J. Alemany Carsí “Ventalls de juny”.

Continuen les pàgines de les diferents comissions de fogueres tots amb l’anagrama d’Iturriaga Marluy. Un article d’Emilio Chipont “Els preus a Alacant quan es van fundar les fogueres”, un altre de José Rico d’Estasen en tres pàgines “Quan la ciutat celebra els tradicionals festejos de les fogueres de Sant Joan”.

HOMENTATGE A TOMÁS VALCARCEL

Diu del llibre, amb l’homenatge a Sr. Tomás, veiem un article “Aquarel·la per a un alacantí”, una oda de Raúl Álvarez Antón cap a i per a Tomás. Ramón Pascual Lainosa, president de la Junta Central Fallera de València, manava: “Em demana el meu amic Tomás Valcárcel unes lletres per al vostre llibre” alçava una espècie de poema de lema “Les fogueres d’Alacant”.

Vicente Ramos escrivia “Començar el dia del turisme alacantí”. Continuen les pàgines amb els districtes, esbossos, un altre article “La gran lliçó de les fogueres de Sant Joan” d’Eduardo Camps Gallego, Vicente Seva Villaplana “La cremà”.

Exemple de disseny interior de la revista obra de “Marluy” “Iturriaga”, amb l’esbós de la foguera de l’ajuntament, fora de concurs, “Conte Alacantí” de Remigio Soler.

ADMIRACIÓ

José López Dols escrivia un altre article, d’admiració cap a la figura de Valcárcel “Quan ja era Alacant el port més bell del món…” conten que va arribar a ell Tomás Valcárcel en un vaixell blanc, veler, àgil, dinàmic mariner, com tots els vaixells que es construïen llavors en el seu Torrevella natal.

“Així va nàixer el pasdoble “Els Fogueres de Sant Chuan”, en dues pàgines per Martínez Mataix. “Vesprada de festa” d’Eduardo Trives i a continuació esbossos i comissions de les fogueres infantils. “El ferrocarril de la Marina” escrivia Vicente Martínez Morellá, “La festa del foc” per Pedro Zaragoza Orts, “Heroi de la caritat” per Francisco Alberola d’Irizar, article sobre el filantrop José María Muñoz en dues pàgines.

Al final portades foto dels presidents de barraques el programa oficial de festes.

1975 - MOR FRANCISCO FRANCO

Un any en què tot estava canviant i anava a canviar molt més. El nostre alcalde era Francisco García Romeu, el President de la Comissió Gestora:

Portada revista núm. 36, obra de Dionisio Gázquez, primer premi concurse cartells 1975, el seu lema: “Dansa i foguera”.

“Frases fetes”, primer premi 1974 Benalúa, de Ramón Marco.

Tomás Valcárcel a tot arreu ací, en l’ofrena, amb el foguerer més jove.

Tomás Valcárcel Deza. Per primera vegada es van presentar les Belleses dels diferents districtes al Castell de Santa Bàrbara. La Bellesa del Foc: Eva Mª Martínez Martí (Cooperativa del Metall – Immaculada del Pla).

Van plantar 47 fogueres, 62 barraques i 26 fogueres infantils. Foguera vencedora: districte: Alfonso el Savi, autor: Pascual Domínguez, Lema: La vida segueix igual. El segon premi va ser per al Mercat Central “El rellotge de la vida”, de Pedro Soriano i que era la foguera favorita per a guanyar, el tercer premi va ser per a Ciutat d’Assis Ramón Marco, amb la foguera més cara i en Benalúa Maurici Gómez es quedava sense premi.

Ramón Marco sí que aconseguia el primer premi de primera categoria amb “Campanes al vol” en Plaza del Carmen-Santa Cruz-San Agustín. “Conte alacantí” davant del nostre Ajuntament, potser la millor foguera d’enguany, obra de Remigio Soler.

Cartell vencedor: (ex aequo), autor: Eduardo Palenzuela de Vega (modalitat pintura), lema: El cremaor, autor: Dionisio Gázquez Méndez (modalitat pintura), lema: Dansa foguera, (Modalitat fotografia, desert)

Apareixia la foguera de la Tercera Edat, “Ai, del qual no aplegue”, era el seu lema, patrocinada pels pensionistes alacantins. La Rambla aconseguia el primer de segona categoria, la Plaça de Chapí el primer de tercera el 25 de setembre moria l’arquitecte Juan Vidal Ramos, autor de notables edificis a Alacant com el de la Diputació Provincial o de l’Hospital Provincial avui “MARQ” autor de la poesia “La coca en tonyina”.

Després de l’estiu l’execució de les sentències de mort el 27 de setembre en què van ser executats 5 membres d’ETA del FRAP, el periòdic

Informació informava dels últims actes manifestos d’adhesió a Francisco Franco, des del Consell Provincial del Moviment, fins a la Gestora de Fogueres, l’1 d’octubre.

També va haver-hi fort polèmica entre diverses personalitats, sobre el català i el valencià, que va ser resolta, des del punt de vista científic, per l’afirmació de diversos acadèmics de la Llengua, que el valencià és una varietat lingüística del català.

El Club “Calpisa” es proclamava Campió de Lliga de Copa, va perdre només una trobada. A l’octubre es van inaugurar les instal·lacions del nou Montemar. Naixia a Alacant l’Associació Independent de Teatre.

El 21 d’octubre començava la “Marxa Verda”, el rei del Marroc Hassan II, enviava més de 300.000 civils desarmats al Sàhara espanyol. El 14 de novembre se signava l’acord de Madrid entre els governs del Marroc, Mauritània Espanya i pel qual es retiraria l’Exèrcit espanyol del Sàhara. El Front Polisario iniciava la seua lluita per la sobirania del territori ara cedit.

El 20 de novembre moria Francisco Franco als 82 anys. El 22 de novembre Joan Carles I era proclamat rei d’Espanya.

També moria Monsenyor José María Escrivá de Balaguer, fundador de l’Opus Dei. A la fi de 1975 s’agreujava la profunda crisi econòmica.

Davant els balbotejos de l’obertura censora, dos films “Furtivos” de José Luís Borau, amb Ovidi Monllor i Lola Gaos, i “Pim, pam, pum… fuego” de Pedro Olea, amb Concha Velasco i Fernando Fernán-Gómez, van aconseguir arribar a ser estrenades, després de la censura prèvia del guió.

En primer lloc l’alcalde Fco. García Romeu, a l’auditori de l’Esplanada, Tomás Valcárcel dirigint les desfilades, també amb els Moros Cristians de Sant Blas, etc.

cistella de la compra”, obra del valencià José Devis Fruits, segon premi, però que va poder guanyar per primera vegada un valencià a Alacant.

Contraportada de la solapa posterior de la revista, amb un dels dibuixos de Gastón Castelló.

“Vell”, ninot indultat 1974 en la foguera del Mercat Central, “La

FOGUERES 1976

“contaminació”

Amb una portada, primer premi del concurs fotogràfic de fogueres. Foto de Francisco Sánchez. Amb dibuix d’Iturriaga i arxiu. Amb els fotògrafs A. García, Arjones, Sánchez, Soriano, Faena, Giménez Arxiu Fotogràfic Diputació Provincial realitzades per Goyo.

És una publicació sense les seues pàgines numerades, impresa en Cirilo Indústries Gràfiques i amb una evident “Baixada literària”, en els seus articles i un pitjor disseny pitjor enquadernació.

AUTORITATS

En primer lloc trobem el Pòrtic de Sr. Tomás Valcárcel on afirmava: “Enguany, es bat un rècord amb els seus 54 monuments fogueriles, els seus 77 barraques, les fogueres dels pobles pròxims, i els seus 30 fogueres infantils.

En primer lloc les fotos de les seues Majestats els Reis d’Espanya fotos del Governador Civil, Governador Militar, Diputació Provincial, alcalde José Manuel Martínez Aguirre i Tomás Valcárcel com a president Comissió Gestora, una pàgina per a la seua composició, on destaca com a vicepresident segon Sr. Jacinto Massanet Gomís i una foto a color de la Comissió Gestora d’aquest exercici 75-76, la composició de les subcomissions.

LA VIDA SEGUEIX IGUAL

Aquest era el títol de la foguera d’Alfonso el Savi que guanyava el premi de la màxima categoria, obra de Pascual Domínguez, una pàgina amb la seua fotografia, a continuació 4 fotos de les Dames d’Honor, la foto de la Bellesa del Foc Remedios Sirvent Quiñonero, 6 fotos de les Dames d’Honor Infantil la foto de la Bellesa del Foc Infantil Almudena Coloma Sánchez, s’intercalen diverses pàgines de publicitat.

ELECCIÓ DE LA BELLESA DEL FOC

En la Elecció de la Bellesa del Foc, apareix text de Pascual Sanz i fotografies a color sense cap peu de foto del XXXVI Festival d’Art, titulat enguany “Primavera en Llevant”, les fotos de “ciutats germanes”.

Apareix un poema d’Antulio titulat “Al president” i amb el qual iniciava cada línia del poema amb les inicials que formaven el nom de Tomás Valcárcel. Veiem les fotos del primer premi de primera categoria de Ramón Marco en la foguera Carmen-San Agustín-Santacruz.

ANÒNIM

Veiem un article “De l’Alacant de 1826”, en dues pàgines no està signat per ningú, ni apareix el seu nom en el sumari. Miguel Signes escrivia “La festa del foc”. José Luis Masiá “El matí més llarg”. J. López Dols, seguia alagando

contaminació

al president de la Comissió Gestora “Vida d’Alacant: Vida dels fogueres de Tomás Valcárcel”. Vicente Seva Vilaplana “La palmera”, Moisès Davia “Música alacantina”. “Els fogueres de Sant Chuan… en Madrid” Miguel Martínez-Mena, il·lustren l’article amb una foto de l’autor, que no correspon a la persona de Miguel.

L’OFRENA DE FLORS A LA VERGE DEL REMEI

Article de José García Sellés, Alfredo Aracil “Per això, perquè et cremen”, “Honors atorgats a la ciutat d’Alacant” per Vicente Martínez Morellá per a acabar potser el millor article “Visites d’Alfons XIII a la ciutat d’Alacant” per Vicente Ramos.

FOGUERA OFICIAL

Apareix per primera vegada de forma destacada la foguera oficial en la Plaça del 18 de Juliol fora de concurs obra de Ramón Marco i a continuació canvien el disseny en el qual presenten 6 comissions en la mateixa pàgina al seu costat en una altra pàgina 6 esbossos de fogueres.

Any de grans fogueres com la de “Contaminació” en Benalúa de Remigio Soler “La desintegració de la família” en Ciutat d’Assis de Ramón Marco, “Homenatge al sol” d’Otilio Serrano en Altell.

Com als artistes valencians enguany tenim al gran Julián Puche que va plantar en Santa Isabel “Vixca la ventilació” i Ángel Azpeitia que seguia en La Rambla.

XIQUETS PROMESES DEL DEMÀ

Després de la foto del Ninot Indultat de la foguera Ciutat d’Assis de Ramón Marco que representava a l’entrevistador de televisió “Iñigo”. Apareixen les fotos de les comissions i esbossos de les fogueres infantils “Saba nova en la festa”. I després del primer premi de la portada de barraca “Els

palmeretes” totes les fotos dels presidents i les portades de barraca, el programa oficial de festes en 5 pàgines, un bloc de publicitat tancava la revista.

1976 - “LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA”

Alacant comptava amb 213.469 habitants. El seu alcalde era José Manuel Martínez Aguirre. El controvertit edifici del Riscal, es convertia en l’Hotel apartament Alacant. A l’abril s’inauguraven els emmagatzemes Galerías Preciados. Al gener moria Óscar Esplá, compositor. Les seues restes mortals es troben en el Monestir de la Santa Faç.

La pregonera de les nostres fogueres enguany va ser l’escriptora, Carmen Llorca Vilaplana.

President de la Comissió Gestora: Tomás Valcárcel Deza, Bellesa del Foc: Mª Remedios Sirvent Quiñonero (Ciutat d’Assis), van plantar 53 fogueres i 72 barraques, Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Remigio Soler, Lema: Contaminació. El segon premi va ser per a Ciutat d’Assis amb Ramón Marco que també plantava en la Plaça 18 de Juliol.

I el tercer premi per a Alfons el Savi obra de Pascual Domínguez. Pedro Soriano en el Mercat Central, després de la garrotada de l’any anterior, teoritzava sobre “la Foguera”. Seguíem amb dos artistes valencians, Azpeitia en La Rambla i Julián Puche en Santa Isabel.

Cartell vencedor: autor: José Palau García (modalitat pintura), lema: Bengala, autor: Francisco Sánchez Torres (modalitat fotografia), lema: Sort

El mes de maig se celebrava “Homenatge dels Pobles d’Espanya a Miguel Hernández” i el 4 del mateix mes apareixia el primer número del periòdic “El País”.

portada revista núm. 37, primer premi concurs fotogràfic de fogueres 1976 de Francisco Sánchez.

Comissió Gestora ja apareix com a vicepresident segon Jacinto Masanet Gomis.

“Campanadas” primer premi de primera categoria 1975 de Ramón Marco, foguera Carmen-San AgustínSanta Cruz.

El 3 de juliol, Adolfo Suárez nou president del Govern, cap a una transició pacífica. El 19 de juliol és autoritzada una gran manifestació a Alacant en demanda de “Llibertat, Amnistia Estatut d’Autonomia”, que és finalment dissolta per la Força Pública.

El 30 de juliol el Govern concedia l’amnistia per a tots els exiliats i presos polítics. I el 4 d’agost es decretava una amnistia política general.

Es publicaven dos nous periòdics “Avui” el primer diari que es publicava en català després de la Guerra Civil. “El País”, iniciativa d’un grup d’intel·lectuals, editors i periodistes de talant democràtic.

El 9 de setembre moria Mao Tse Tung, el revolucionari, de la “Llarga Marxa” el 3 de desembre Joan Carles I visitava Alacant.

Nou doblet del Calpisa, vencedor de Lliga i Copa, el Club Atlètic Montemar tornava a la primera divisió de hoquei sobre patins i Sergio Cardell triomfava en els campionats d’Espanya de Judo.

La censura rebria el colp de gràcia al juliol de 1976, les dues primeres pel·lícules que es van beneficiar de les noves mesures liberalitzadores, van anar: “Les llargues vacances del 36”, de Jaime Camino “Pascual Duarte” de Ricardo Franco, basada en la novel·la de Camilo José Cela.

Primer premi barraques 1975 de l’artista Francisco Almiñana.

El barri antic, que tant li va inspirar, una aquarel·la de Gastón Castelló, per on tant li agradava passejar.

FOGUERES 1977

“palmera de foc”

Amb una portada primer premi de cartells del concurs de fogueres. El seu autor F. Blanc. A continuació el Pòrtic per Sr. Tomás Valcárcel. Amb fotografies de A. García, Arjones, Sánchez, Soriano, Curro Galbis, Tanito i fotos de Goyo de l’arxiu fotogràfic de la Diputació Provincial. Amb dibuixos d’Iturriaga i arxiu. Es canvia d’impremta ara imprimeix Editorial Vila. Denotem una millor enquadernació.

FOTOS D’AUTORITATS

Podem veure foto dels reis d’Espanya, del Governador Civil de la Província, de l’alcalde de la ciutat, del president de la Diputació Provincial, del Governador Militar i de Sr. Tomás Valcárcel Deza. Composició de la Comissió Gestora, on destaca ja com a vicepresident segon Jacinto Masanet

Portada revista núm. 38 amb “Palmera de Foc”, primer premi cartells de fogueres, obra de Fulgencio Blanco.

fotografia de la Comissió Gestora reunits segurament en el domicili del president de la Comissió Gestora. A continuació subcomissions.

“CONTAMINACIÓ”

Apareix fotografia a tota pàgina del primer premi de la categoria especial, en Benalúa, obra de l’artista Remigio Soler.

Fotografies de Bellesa del Foc Consuelo González i quatre fotos de les Dames d’Honor, de la Infantil Pilar Fernández vuit fotografies de les seues Dames d’Honor.

FESTIVAL D’ART

Tres pàgines de text sobre el XXXVII festival, en el qual es va triar la Bellesa del Foc i les seues Dames obra de Pascual Sanz i 8 fotografies a color, aquesta vegada datades mínimament. A continuació fotografies de la representació femenina de les ciutats germanes. Es van intercalant blocs de tres fulles de publicitat ja comencen les col·laboracions literàries.

“FANTASIA”

Aquest és el títol del primer article que apareix obra de Raúl Álvarez Antón. Antulio Sanjuan amb un poema “El ninot està trist”. “Alacantins de cor” per

“Contaminació”, una altra foguera ja històrica, Remigio continuava innovant a la recerca de la foguera alacantina.

Nit de focs d’artifici.

Moisès Davia. “Del dic a l’esplanada” de Vicente Ramos. Fotografia de Sr. Carlos Torres Stivi, president de diversos districtes i membre de la Comissió Gestora, havia mort Sr. Tomás Valcárcel honrava el seu record.

LES DONES EN LA NOSTRA FESTA

Un altre article per Miguel Signes “Les dones en la nostra festa”. “El tractat d’Almizra” per Vicente Martínez Morellá. “Per San Chuan … Fogueres a Sant Pere.. Bous” signat pel crític taurí Toñuelo. “Reflexions sobre un somni” de José García Selles.

EL MUSEU DEL NINOT I LA CASA DEL FOGUERER

Article que escrivia l’historiador de les fogueres Francisco Aldeguer. “Les coses humils” per Emilio Chipont. J. López Dols seguia amb els homenatges a Sr. Tomás escrivia un article “Nit alacantina a Torrevella” vuit fotografies

Penúltima Comissió Gestora de Tomás Valcárcel.

sense datar. “Expulsió dels moriscos d’Espanya” un documentat article en dues pàgines però que no trobem al seu autor. “Tradició i poesia de l’ermita barri de Santa Cruz” per Fernández Funes. “Un altre entossudit” per F. Alberola d’Irizar. Tirso Marín amb el seu article “El venedor que no molesta”.

ESBOSSOS

Darrere de les fotografies dels primers premis de l’any 76 i de l’esbós de la foguera oficial de Ramón Marco per a la Plaça del 18 de Juliol apareixen a continuació en una pàgina les fotos de 6 comissions, president belleses al costat els 6 esbossos d’aqueixes comissions. A continuació les fogueres infantils i a continuació els esbossos de les portades de barraques els seus presidents. A continuació diverses pàgines amb propaganda. Fotos de cavalcades desfilades (sense peu de foto) i el programa oficial de festes.

1977 - LES PRIMERES ELECCIONS

DEMOCRÁTIQUES DES DE 1936

En una ciutat l’alcalde de la qual era Ambrosio Luciáñez Piney, el supermercat Hiper Alacant, obria les seues portes en Sant Joan, també s’inaugurava el primer bingo en la capital i que alhora veia desaparèixer el vell Cafè Abril. Es constituïen associacions com la de Dones separades, naixien els primers grups ecologistes i al novembre s’inaugurava el Museu de l’Assegurada, amb la presència d’Eusebio Sempere.

El 24 de gener es produïa la matança d’Atocha. Quatre joves ultradretans van assaltar un despatx d’advocats de Comissions Obreres van assassinar a cinc d’aquests joves advocats. El 17 de febrer es legalitzaven els Partits Polítics. El 9 d’abril el Govern legalitzava el PC.

El 15 de juny es produïen les primeres eleccions democràtiques des de 1936, després de 41 anys.

UCD guanyava les eleccions. J. Tarradellas prenia possessió com a president de la Generalitat de Catalunya.

Continuava de president de la Comissió Gestora: Tomás Valcárcel Deza. La Plaça 18 de Juliol, la de l’Ajuntament va ser l’escenari per a l’elecció de la Bellesa del Foc i les seues Dames. Va resultar triada Bellesa del Foc: Consuelo González Selfa (José María Py).

El pregó de fogueres d’enguany el va realitzar Vicente Ramos Pérez, doctor en Filosofia i Lletres cronista oficial de la província.

Van plantar 51 fogueres i 76 barraques. La Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Ángel Martín, Lema: La festa mes bella. El segon premi va ser per a Alfons el Savi obra de Pascual Domínguez el tercer va quedar desert.

Ramón Marco tornava a aconseguir el primer premi de primera categoria en Plaza del Carmen-Santa Cruz-San Agustín, Otilio Serrano “Oti” aconseguia el primer de segona en Altozano i el quart de tercera en Ruperto Chapí. Van cremar abans d’hora, uns desaprensius, la foguera de la Tercera Edat.

El cartell vencedor: autor: Fulgencio Blanco Cantó (modalitat pintura), lema: Palmera de foc, autor: Ángel García Alonso (modalitat fotografia), lema: Quiquín.

Vicente Aleixandre, rebia enguany el premi Nobel de Literatura. I el 25 d’octubre se signaven els importants Pactes de la Moncloa, sobre política econòmica. L’11 de novembre s’abolia la censura cinematogràfica.

S’estrenava “L’escopeta nacional” una pel·lícula de Luís García Berlanga, que era una sàtira sobre els personatges que van gaudir de privilegis durant el franquisme.

Primers premis de l’any anterior 1976.

Ninots de “Conte alacantí”, foguera de Remigio Soler, millor foguera de 1975.

Els mai oblidats Balnearis del Postiguet.

FOGUERES 1978

“cinquantenari”

Amb una portada el primer premi de concurs de cartells, el seu autor A. Palenzuela. Destaca un segell que commemorada el 50 aniversari 1928-1978. Amb fotografies de A. García, Curro Galbis, Tanito i arxiu de la Diputació, fotografies de Goyo. Dibuixos d’Iturriaga i arxiu. Imprimeix Gràfiques Díaz, destaquem que també es deshojan les seues pàgines.

COMISSIÓ GESTORA

En primer lloc trobem el Pòrtic escrit per Sr. Tomás Valcárcel, fotografies de les Autoritats, que culminen amb la de Sr. Tomás Valcárcel, la composició de la Comissió Gestora, on seguia de vicepresident segon Jacinto Masanet i fotografia d’aquesta.

14 DAMES D’HONOR INFANTILS

Fotografia del primer premi de Benalúa de l’artista Ángel Martín i fotografies de la Bellesa Maribel Álvarez les seues quatre Dames, foto de la Bellesa Infantil Guiomar Álvarez i 14 fotografies de les seues Dames d’Honor. Andrés Iborra escrivia sobre l’elecció de la Bellesa del Foc i el 39 festival d’Art dirigit per Tomás Valcárcel.

Portada amb el cartell guanyador, amb el lema “Noces d’or”, obra de A. Palenzuela.

La foguera més cara, amb diferència, la més gran d’Alacant, primer premi de categoria especial, de A. Martín.

CORREGUDA GOYESCA

Tomás iniciava aquest sèrie de corregudes “goyescas” el dia 4 de juny amb la col·laboració de tots els foguerers barraquers. Dues pàgines escrites per Pascual Sanz sobre la primera correguda d’aquestes característiques que se celebrava a Alacant organitzada per les fogueres. Un altre article de Pascual Sanz “Homenatje a Tomás Valcárcel en Alfaz del Pí”.

EL PRODIGIÓS NAIXEMENT DELS FOGUERES

Fotografies de la representació femenina de ciutats germanes, s’intercalen fulles amb publicitat, la foto del Ninot Indultat de l’any 77 de la foguera del Mercat Central de Pedro Soriano. Apareix el primer article “Les festes de Sant Joan en la poesia tradicional” de Consuelo Jiménez de Cisneros. Vicente Ramos escrivia “El prodigiós naixement dels fogueres”. “Les fogueres de Sant Joan en guarismes” dades estadístiques des de 1928 fins a l’actualitat per Benaluense.

FOCS ARTIFICIALS

Aquest era un poema d’Antulio Sanjuan. Un article de Juanito Santero, a títol pòstum “Anotacions per a una història taurina d’Alacant”. “Gabriel Miró, davant un centenari” de Miguel Martínez-Mena. Vicente Mojica un poema “A Alacant”. “Una recopilació d’homes de les fogueres” per Emilio Chipont. Raúl Álvarez Antón escrivia “Sr. Carlos Ramos Pinsa primer ambaixador de la festa”. “La flama perenne” de Miguel Signes. “La casa assegurada” per Vicente Martínez Morellá.

“RENOVAR-SE O MORIR”

Aquest era l’article de José Carrión. “Els sopars de presentació de Belleses” per Masiá. “Records” per Luís Torras. “Alguns records en el cinquantenari” per Andrés Iborra. “Un bàndol que perdura” per Alfredo Aracil, el bàndol de Julio Suárez Plans de l’any 1928. “La primera Bellesa del Foc, va ser triada en 1932” per Francisco Aldeguer.

Il·lustració que va ser portada de l’Especial Fogueres del Periòdic “La Verdad”, obra de Pérezgil.

dels primers premis any 1977.

Primer premi de 1a categoria infantil 1977 “La millor terra del

Fotos

mon”, obra d’Otilio Serrano “Oti”.

ESBOSSOS

Després de quatre fotografies dels primers premis de l’any anterior i l’esbós de la foguera oficial de Ramón Marco en la Plaça del 18 de Juliol, trobem les fotos de president, belleses de 6 comissions al costat en una altra pàgina els 6 esbossos de les fogueres. A continuació les infantils, portades de barraca, programa oficial i bloc important de publicitat.

1978 - LA CONSTITUCIÓ

L’any del cinquantenari de les fogueres el nostre alcalde era Ambrosio Luciáñez Piney. Tomás Valcárcel Deza president de la Comissió Gestora, iniciava la seua sèrie de “Corregudes Goyescas” el 4 de juny, amb la col·laboració de Foguerers Barraquers, on el torero José María Manzanares va obtenir un rotund triomf. Va ser triada Bellesa del Foc: Maribel Álvarez Abad (Mestratge Industrial).

El 20 de juny queia un gran aiguat, el 21 Sr. Tomás Valcárcel, que a més era president de la Comissió municipal de Festejos, pronunciava el Pregó del Cinquantenari. Plantaven 50 fogueres, 34 infantils 71 barraques. Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Ángel Martín, Lema: La foguera. Igual que l’any 1928, obtenia el primer premi de totes les categories, invertint per a això un milió cinc-centes mil pessetes en el monument.

El segon premi per a Pedro Soriano amb “Contrastos” en el Mercat Central, però que va rebre el primer premi del periòdic Informació, i el tercer premi per a Pascual Domínguez en Alfonso el Savi amb “Generalitat”.

Destacava Javier Mayor León a Florida Portazgo primer premi de primera categoria amb

“Consciència” i el primer de tercera categoria per a Otilio en Ruperto Chapí amb “El tío Cuc”. Destacaven els valencians Vicente Giménez en Carolines Altes, segon de primera categoria i en Santa Isabel M. Martínez Mollá tercer de primera categoria.

Cartell vencedor: autor: Eduardo Palenzuela de Vega (modalitat pintura), lema: Noces d’or, autor: Francisco Sánchez Torres (modalitat fotografia), lema: Frank.

En la cúspide del castell, es va col·locar un gran rètol lluminós, en el qual es llegia: “50 Anys de Fogueres”.

El 28 de març es reprenien les relacions diplomàtiques entre Espanya i Mèxic. I el 5 de juny presentava les seues cartes credencials el primer ambaixador de l’URSS a Espanya.

Joan de Borbó, renunciava en favor del seu fill Juan Carlos.

Al setembre vaixells cisternes de l’Armada van haver de subministrar aigua a Benidorm. La pel·lícula “Emmanuelle”, es convertia en un fenomen quasi sociològic. S’inauguraven els cinemes Arcàdia i Avenida.

El 6 de desembre la immensa majoria d’alacantins votava afirmativament, en el Referèndum que sancionava la nostra Constitució.

Un testimoniatge imprescindible a l’hora d’entendre l’agitació política i social durant la gestació de la nostra democràcia, la pel·lícula de Juan Antonio Barden “Siete dias de enero”.

El No-Do, noticiari cinematogràfic espanyol, que havia sigut creat en 1942, seguint els exemples dels noticiaris alemany UFA, i l’italià LUCE, va

veure prolongat el seu caràcter d’exhibició obligatòria en totes les sales d’Espanya fins a l’ordenació de la seua supressió definitiva pel Decret llei 1075 de maig de 1978.

L’assumpció per part de la televisió, del paper que havia tingut el No-Do en les dècades dels 40, 50, i fins i tot 60, va acabar per convèncer als responsables polítics del caràcter innecessari del No-Do.

Davant del nostre ajuntament el gran “Chuano”, en la foguera “Alacant” de J. Capella, l’any 1972.

FOGUERES 1979

“palmera”

En la revista apareix amb una portada primer premi del concurs de cartells una foto de Paco Sánchez, amb fotografies de A. García, F. Sánchez, Curro Garbis, Girona, Soriano, Tanito arxiu de la Diputació Provincial. Imprimeix Editorial Vila.

Trobem el Pòrtic de Sr. Tomás Valcárcel. Foto de les Autoritats, els reis d’Espanya, Governador Civil, les noves autoritats triades democràticament José Luis Lassaletta alcalde, Luís Díaz Alperi president Diputació Provincial, la foto de Sr. Tomás president i composició de la Comissió Gestora, hem de destacar no apareix Jacinto Masanet com a vicepresident segon i apareix Luis Cuenca fundador de la foguera de la Tercera Edat.

XLI FESTIVAL D’ART

Segueixen sense numerar les pàgines de les revistes el que dificulta el seu estudi i la seua consulta. Veiem les fotos de la Bellesa del Foc Terete Caturla i quatre fotos de les seues Dames. Text sobre la “Elecció de la Bellesa del Foc 1979” signat per Peláez, la Bellesa del Foc Infantil Raquel Vázquez vuit fotos de les seues Dames d’Honor.

Un text sobre la 2a correguda “Goyesca” a Alacant per Pascual Sanz, les fotos de la representació femenina de les ciutats germanes.

ARTICLES

Darrere de la foto de la foguera de Benalúa primer premi de l’any 78 d’Àngel Martín Jover, també Ninot Indultat de la foguera 18 de Juliol de Ramón Marco, apareixen ja les col·laboracions literàries: “La ciutat vella” per Emilio Chipont, “Gabriel Miró i la mar” per Vicente Ramos.

“EL VESTIT DE FOGUERER”

Un escrit d’Alfredo Aracil. “Gastón i els dos rucs” per Raúl Álvarez Antón. “De José M. Py a Tomás Valcárcel” per Francisco Aldeguer. “Alacant 1929” per F. Alberola d’Irizar. Un poema de José J. Mojica “En el primer centenari del naixement de Gabriel Miró”. “El meu paisà Gabriel Miró” per Gaspar Tato. “Alacant i les seues corregudes de bous del dia de Sant Pere” per Rafael Oliver. “Alacantins ara, esmentats en la Reial Acadèmia” per Miguel Martínez-Mena.

Apareixen diverses fotografies de fogueres, de l’ofrena de flors, del Cosso Multicolor però sense peu de foto darrere de les fotografies dels premis de l’any 78.

ESBOSSOS

Segueix el mateix model dels llibrets anteriors, darrere de l’esbós de la fo-

PALMERA

“Palmera”, portada amb el cartell primer premi, modalitat fotografia, el seu autor Fco. Sánchez Torres. Amb motiu del cinquantenari de “Els Fogueres” els

artistes alacantins van col·laborar amb les seues obres. Fogueres, xiquets, música.

Els primers premis de l’any anterior 1978. Un altre disseny d’Iturriaga en aquest cas amb portada de barraques on veiem a un jove escriptor

guera oficial ara ja Plaza de l’Ajuntament, fora de concurs “La millor terra del mon” de l’artista valencià Ángel Azpeitia, veiem en una pàgina sis comissions amb president belleses al costat una altra pàgina amb els sis esbossos, així tots els esbossos fins als d’infantil, portades de barraca programa de festes. Hem de destacar que abans de les fogueres infantils apareix el premi especial de literatura escolar, text i pintura d’Àngela Nuria García Cortés del col·legi Manjón Cervantes.

1979 - PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC

Alcalde: José Luis Lassaletta Cano President de la Comissió Gestora: Tomás Valcárcel Deza, Bellesa del Foc: Terete Caturla Puebla (Rambla de Méndez Núñez).

José Bevià Pastor, catedràtic senador, pronunciava el pregó de fogueres enguany.

Van plantar 46 fogueres i 73 barraques, Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Pedro Soriano, Lema: Evolució, Cartell vencedor: autor: Fulgencio Blanco Cantó (modalitat pintura), lema: Cha, autor: Francisco Sánchez Torres (modalitat fotografia), lema: Palmera.

El 26 de juny, el periòdic Informació retolava la seua primera pàgina amb un gran titular “El Benacantil per a Alacant, ahir es va signar la cessió definitiva de l’Exèrcit a la ciutat”, l’alcalde Lassaletta compte com aquests terrenys s’havien permutat a l’Exèrcit per la finca “La Britànica”, sense compensacions en metàl·lic. El Benacantil seria zona verda.

Al març un fet insòlit, la vaga de jugadors de futbol. El Benacantil era cedit a la ciutat d’Alacant s’inauguraven nous cinemes, el Navas i els Astoria.

El 19 d’abril de 1979 prenia possessió el primer Ajuntament democràtic, des de la Segona República, el nou alcalde José Luis Lassaletta en el seu discurs recordava a l’alcalde Lorenzo Carbonell. A continuació va baixar a la plaça de l’Ajuntament va ser portat a coll al so de la Banda Municipal amb un emocionat Bernabé Sanchís al capdavant.

El 19 de maig és legalitzada la Maçoneria, durament perseguida per la Llei de Repressió de Maçoneria i el Comunisme de l’etapa franquista, el govern actual com a continuació de la legalització de partits polítics i sindicats, iniciada amb el procés de transició a la democràcia, legalitzava les activitats dels Maçons.

Era costum que després del Cosso Multicolor el dia de Sant Pere, després d’un sopar a l’hotel Meliá, per això del castell de focs que aqueixa nit es disparava més tard a la una.

Doncs bé després d’aqueix sopar era costum, com a colofó de l’exercici que Sr. Tomás Valcárcel presentarà la seua dimissió a l’alcalde, posteriorment rebia l’ovació de tots els assistents i era de nou ratificat en el seu càrrec. Però enguany l’alcalde Lassaletta va acceptar la seua dimissió, posant fi a 19 anys de mandat presidencial.

El 25 d’octubre s’aprovaven els Estatuts d’Autonomia Basc i Català. Amb un resultat àmpliament majoritari, el 88% en el cas català i el 90,2% de vots afirmatius al País Basc.

La pel·lícula “El crimen de Cuenca” de la directora Pilar Miró, va ser motiu de l’obertura d’un procés judicial militar, per reflectir en ell reiteradament, pràctiques de tortura exercides per membres de la Guàrdia Civil. Els successos que reconstruïa la realitzadora madrilenya, havien tingut lloc cap a ja unes dècades.

El moment polític que es vivia en aquests moments al país, era summament delicat, l’anomenat “caso Miró”, va constituir un autèntic “tour de force” per a la consolidació i l’estabilitat de la recentment estrenada democràcia espanyola.

L’any 1979, es van independitzar els Moros i Cristians de Sant Blas, de les festes de Fogueres, alhora va començar un boom, de comparses sarraïnes per tots els barris d’Alacant que sol·licitava permís per a desfilar i per al tret d’arcabusseria durant les festes de les Fogueres de Sant Joan.

Mariano Sánchez com a impulsor de la barraca “Arriba i Puar”.

FOGUERES 1980

La revista oficial núm. 41 de l’any 1980 va ser la del canvi. Amb una portada obra de Domenech, primer premi del concurs de cartells de fogueres, apareixia per primera vegada en la seua portada la denominació “Fogueres de Sant Joan”.

Les fotografies eren de J.J. Cortès i els dibuixos d’Iturriaga, Gastón Castelló, Pérez Nadal, Otilio Serrano, Julián López Bravo, Ruiz Morante i Madrid Alfonso. S’imprimia en l’Editorial Vila. En la segona pàgina apareix per primera vegada el segon premi de cartells obra d’Oti. Seguien sense numerar les pàgines de la revista.

“LA

FESTA DEL POBLE”

Aquest era el títol i el lema del “Pòrtic” que per primera vegada escrivia el nou alcalde José Luis Lassaletta. Fotos de les autoritats, de la Comissió Gestora, Bellesa del Foc i Cort d’Honor i també fotos de la representació de les Cases Regionals, on veiem per primera vegada a la Fallera Major les seues Dames de Benidorm com a festes germanes.

En Jacint Masanet Gomis, estrenava càrrec es dirigia en valencià als foguerers i barraquers. Apareix foto del ninot indultat de la foguera guanyadora de Benalúa de Pedro Soriano, una mescla entre foguera falla, entre estilització i bon modelatge i acabat i també foto dels primers premis de fogueres, de la primera, la segona i la tercera categoria, també de la foguera infantil, les premiades en primera i segona categoria.

A continuació un reportatge gràfic, fotografies a tot color des de la inauguració dels nous locals de la Comissió Gestora, la visita a les Falles de València, del Festival Presentació Cartell de Fogueres la cantant Betty Misiego vestint les gales d’alacantina, 22 fotografies totes amb el seu peu de foto.

Seguia foto d’una placa commemorativa de la Comissió Gestora, per la inauguració de la seua nova seu social, situada en l’estació d’autobusos on apareix de president nat José Luis Lassaletta, president efectiu Jacinto Masanet, vicepresident primer Alfonso Garrigós i segon Luis Gabriel Amat, Teodomiro Navarrete com a secretari general, Pepe Espadero delegat artístic Gastón Castelló i Manuel Baeza, assessors artístics.

AGUSTÍN SEGURA

Continua un “in memoriam” recordant la figura de Agustín Segura, insigne i gran personatge de les fogueres, del teatre en valencià, que tant ens va comptar d’ell Alí Cremades i Moll. A continuació dues làmines de rics vestits d’alacantins del segle XVIII, i ja apareixen articles intercalats amb fulles de propaganda, com el de Lorenzo Hernández Guardiola: “M’ho van explicar els vells”, Josep V. Bevià: “Sobre Alacant”, Raúl Álvarez Antón: “La primera en la mandíbula”.

Portada revista núm. 41 la del “Canvi” amb el primer premi concurse cartells, el seu autor Fèlix Domenech, el seu lema “Palmera”, primera vegada que apareix amb la denominació “Fogueres de Sant Joan”.

segon premi, obra d’Otilio Serrano “Oti”.

“PER UNEIXES FESTES MES AUTÈNTIQUES”

Aquest era l’article de Luis G. Amat, Emilio Chipont: “Era un altre Alacant”, continuen intercalant-se fulles amb articles i fulles amb propaganda, A. Pérez Nadal: “El professor Alba”, Francisco Alberola d’Irizar: “Centenari”, sobre la portada de les aigües de l’Alcoraya de l’any 1880, José Ángel Guirao: “Nascuda del poble”, Francisco Aldeguer: “El pintor Pérezgil les fogueres”.

EL VESTIT D’ALACANTINA

Andreu Cremades, escrivia: “Bellesa dels lliris i gessamins”, on amb la seua barroca ploma, defensava la seua tesi de com hauria de ser el vestit d’alacantina, “Renovemonos”, un poema d’Ana Correa amb dibuixos de Pérez Nadal, a continuació dos articles de M. Martínez-Mena: “Representació del teatre d’Azorín a Alacant” i “Azorín ahir avui”, Alfredo Aracil: “El romancer, Sant Joan i les fogueres”, un altre poema: “Poètic cant a les fogueres” de Javier R. J. Pericás.

CAVALCADA DE NA VIOLANTE

Vicente Ramos, cronista oficial de la província d’Alacant escrivia sobre la primera edició d’aquesta cavalcada. A continuació del nostre Gastón Castelló apareix una aquarel·la i un text: “Record nostàlgia del nostre Raval Roig”. Un altre article “Estadística de les fogueres”, per Benaluense, Emili Camps, fundador de la Junta Central Fallera de València escrivia “Festes populars”

FRANCISCO ARMENGOL

L. G. signava aquest article, aquestes inicials podrien correspondre a Luís Gabriel Amat l’article “En record d’un gran foguerer”, sobre aquest personatge de les nostres fogueres, J. Lluís Bernabeu escrivia: “La nit de Sant Joan l’amor”.

Vicente Mojica escrivia sobre “Les festes de Fogueres les de Moros Cristians a Alacant”, R. Oliver Berenguer, escrivia: “Jo soc alacantí”, Domingo Tafalla, sobre el barri de Santa Cruz.

A continuació apareix la relació de fogueres adultes, infantils i de barraques, amb un canvi de disseny, on en la mateixa pàgina apareixen les fotos de les Bellesa adultes, infantils, els presidents adults i infantils i els esbossos d’aquests monuments i de la portada de la barraca tot en la mateixa fulla, comencen a tot color però es veu que era molt car i en la tercera pàgina passen a blanc i negre. Al final la propaganda i el programa de festes.

Cartell

Primera Comissió Gestora sense Tomás Valcárcel. Jacinto M. Gomis president, delegat artístic José Sánchez Espadero.

“Evolución”, per fi P. Soriano trobava la línia estètica per als seus monuments.

Instantànies de l’exercici, inauguració dels nous locals de la Comissió Gestora, i amb la visita a València, amb lliurament de premis al quart premi de Falles de la Plaça del Pilar.

en la Foguera, en la primera instantània Lluís Amat durant l’elecció de la Bellesa del Foc.

Moria A. Segura Morote, president de la Foguera de Sant Antón Alto 1940-46, fundador i president de Pius XII des de 1959 fins a aquest mateix any personatge on fonguen el Teatre Foguerer i les Fogueres on va ser la primera galà i va tindre companyia pròpia.

Una de les col·laboracions costumistes molt alacantina de Gastón Castelló per a il·lustrar la revista.

“ALBORADA”

Així es va denominar l’espectacle, per a l’elecció de la Bellesa del Foc, d’aquest 1980, amb guió de Lluís Amat la direcció de Pepe Espadero. El Festival va tenir lloc el 3 de maig, per primera vegada en el Pavelló d’Esports (l’únic que hi havia llavors, a Alacant, el situat en la Muntanya Tossal), en el text en valencià, segons la Universitat d’Alacant, es va canviar BELLESA per BELLESA, perquè així ho van decidir els lingüistes perquè fora el correcte, i com es va acordar que el Festival fora íntegrament en valencià, va haver-hi un fort malestar en un ampli sector de les fogueres, diverses comissions, en ser nomenades en valencià, es negaven a eixir a l’escenari, un president quasi va agredir a Lluís Amat, i a més no es va poder evitar la tradicional polèmica en les votacions, així tot, la “Nostra llengua”, per primera vegada, va ser l’autèntica protagonista.

Un altre disseny d’Iturriaga per a presentar els esbossos i comissions dels diferents districtes en aquest cas l’esbós de “Cerca” monument històric, un dels millors dissenys de P. Sorià.

Un altre esbós de la foguera Alfonso el Sabio, primer premi “La Campanada” d’un altre artista que venía a aportar-nos el seu estil tan personal Javier Mayor León.

La “Transición”

EL MÉS DESTACAT DE 1980

L’any va començar amb fred i neu, que deixava aïllats als animals del Safari Aitana i als militars de la Base. Alacant comptava amb 237.905 habitants. I el seu alcalde: José Luis Lassaletta Cano.

Anys d’il·lusió de canvis a tots els nivells. Els anys 80 són anys de consolidació i afirmació de la nostra Democràcia, anys de camí cap a la modernitat. Amb l’entrada en vigor de la nostra Constitució de 1979, un aire de transformació i progrés s’introduïa per totes les ranures de la nostra societat i s’emportava les teranyines d’una dictadura, un règim desfasat.

El 7 d’agost de 1980 van ser triats democràticament per primera vegada en la història els membres de la Comissió Gestora. Nou membres són designats pels representants de les diferents comissions de districte posteriorment aquests nou en unió de l’alcalde es reuneixen elegeixen un president per un període de dos anys. President de la Comissió Gestora: Jacinto Masanet Gomis.

La Barraca Popular, que aglutinarà a la joventut, a partir d’aquests anys, va sorgir en 1979, aquest any 1980, era Municipal i es va instal·lar en l’antiga Llotja, les actuacions, reflecteixen el gran ambient, popular i nacionalista, tan diferent al dels nostres dies. El dia 22 actuava: “La Trinca” i Joan Blasco les seues dolçainers”. El dia 23: “Els Pavesos” i “Lluís El Sifoner”. El dia 24: “La Orquestra Platería! “Carcaixet”. Tots ells grups que tractaven de fer música basada en els nostres tradicions. Com han canviat les coses, i els costums!

El 20 de juny, es va posar la primera pedra del monument als màrtirs de la Llibertat, en la Plaça de la Mar, en aquesta primera pedra es va inserir dos periòdics del dia, una moneda, un pergamí que explicava el motiu de la instal·lació del monument i un programa de les Fogueres de Sant Joan, d’aqueix any. La seua realització va ser encarregada a l’escultor José Gutiérrez, i estaria finalitzat per a març de 1981. Aquest monument no es va dur a terme, i encara espera, tot l’allí depositat, que sobre això s’alce, el monument que antany, ja va existir en aquesta plaça, en homenatge a tots els que han donat la seua vida per les llibertats ciutadanes.

Gastón Castelló va rebre el títol de: “Fill Predilecte de la Ciutat”. En 1980, a proposta de la Comissió Gestora, se li va proposar representar al rei Gaspar en la Cavalcada de Reis, així com ser el Pregoner de les Fogueres.

El pregó va estar dirigit a la gent jove. Gastón els va comptar, com va estar vinculat a les fogueres des del principi, i com li va lliurar els millors anys de

la seua joventut, després els va parlar del seu pas per la Presidència de la Comissió Gestora, dels seus records sobre els vaixells especials que venien d’Orà, a les nostres fogueres, sobre la primera Elecció de la Bellesa del Foc, en la qual ell va ser jurat, l’any 1932, va explicar com va ser el President llavors de la Gestora, Ferrándiz Torremocha, el que va proposar el nom de “Bellesa del Foc”, títol que s’ha mantingut fins als nostres dies.

La recuperada Cavalcada del Ninot, va decebre aquests primers anys, perquè la desorganització la falta de bandes de música, van deslluir la desfilada. Enguany només va haver-hi tres bandes, una de cornetes i tambors, a més de la dolçaina i el tamborí, davant l’absència de música, la fredor dels participants, es va quedar en un trist i silenciosa desfilada (deia la premsa).

El dia anterior a l’Elecció de la Bellesa del Foc, havia mort Agustín Segura Morote, foguerer durant més de 50 anys, comissionat, President, fundador de Piu XII, primer actor d’obres de teatre valencià i foguerer, inoblidables les seues actuacions en l’obra: ”Taronges de Corbera”. Com a homenatge, la seua comissió de Pius XII, no va voler substituir-li, i la seua bellesa va aparèixer sola, fent el paseíllo sense el seu president, tot el Pavelló d’Esports, del Monte Tossal, posat en peus, ho va acomiadar amb una clamorosa ovació.

Van plantar 54 fogueres i 88 barraques. La Bellesa del Foc: Ana María Sánchez Pérez (Francisco Franco – La Paz), Foguera vencedora: districte: Alfonso el Savi, autor: Javier Mayor León, Lema: “La campanada”, Cartell vencedor: autor: Félix Domenech Serrano (modalitat pintura), lema: “Palmera”, (Modalitat fotografia, desert).

“Búsqueda”, per ser la foguera Oficial, i no entrar per tant en concurs, els Jurats van voler donar-li un Esment Especial, pel seu extraordinari disseny i per la seua perfecció de formes. Segons l’opinió d’experts i afeccionats, la millor foguera realitzada per Pedro al llarg de tota la seua carrera. Pedro va començar a renovar estèticament, en 1978, amb “Contrastes”, en el Mercat Central, va restaurar senyals estètics, va aconseguir contagiar als professionals als seus companys artistes, aquests trets estètics, als quals els va servir de referència, van ressorgir els nostres senyals d’identitat estètica, la investigació l’aprofundiment, en la cerca de les nostres arrels, aquest ressorgir va tenir una seqüela de joves artistes, que van apostar decididament per la renovació plàstica.

Pedro Soriano, va plantar en la ja democràtica plaça de l’Ajuntament: “Búsqueda” obra ja mítica, en la història de la nostra estètica alacantina, obra genial, monumental, de gran harmonia en la seua composició formes, obra mestra i autèntica eclosió estètica de Pedro.

La seua harmoniosa monumentalitat, la combinació del classicisme amb el modernisme més avantguardista, la seua antològica rematada final, l’ús magistral del color, la perfecció de les seues formes, l’ús dels espais, el buidatge d’aquests i el seu joc amb les formes planes i estilitzades en una combinació de formes perfectes. Era una explosió de precioses formes abstractes disposades harmoniosament, amb un enginyós i airosa rematada, foguera monumental. La foguera perfecta per a “uns nous temps”.

La dècada dels 80. Sorgeixen llibrets més elaborats amb més qualitat cultural. Interès per redescobrir el nostre passat, les nostres arrels. Major pluralitat.

Des de l’any 1980 és quan tenim dades de la Comissió Gestora i de les seues convocatòries dels premis de llibrets, tal com els entenem avui dia. En 1934 es va fer una convocatòria per iniciativa de Manuel Collía president de la Comissió Gestora aqueix any va guanyar el concurs el llibret de la Plaça 14 d’Abril. Però el concurs no va tenir continuïtat i ja no tenim dades fins als anys 80 que ja de manera ininterrompuda es convoquen aquests concursos.

Tancava les seues portes el club d’Amics de la UNESCO, que tants serveis va prestar a la cultura alacantina, tan encotillada, durant els llargs anys de Dictadura.

Va ser notícia en plenes fogueres, les amenaces d’ETA, que al final va fer esclatar, artefactes a l’hotel Meliá, sense víctimes, però ens van deixar el seu neguit, la seua amargor, en un clar intent de deslluir, les nostres festes.

El primer llargmetratge comercial de Pedro Almodóvar, va ser “Pepi, Lucy, Bom… otras chicas del monton” una extralimitada comèdia amb tocs surrealistes. Esta òpera prima va tenir un gran impacte en la joventut espanyola, així com l’anomenada “moguda madrilenya”.

Il·lustració de Pérez Nadal, un altre foguerer artista d’important i llarga trajectòria en la nostra festa.

FOGUERES 1981

“jacinto masanet”

JACINTOMASANET

Ara el “Pòrtic” l’escriu l’alcalde Lassaletta a continuació les fotos de les Autoritats, foto de Jacinto Masanet com a president de la Comissió Gestora fotografia d’aquesta, on destaca com a president d’honor perpetu Sr. Tomás Valcárcel, president efectiu Jacinto Masanet, continua com a vicepresident primer Alfonso Garrigós, delegat de cultura Antonio Pérez Nadal, delegat de Fogueres Infantils José Ángel Guirao, delegat artístic José Sánchez Espadero i com a assessors artístics Gastón Castelló, Manuel Baeza i José Pérezgil.

VUIT DAMES D’HONOR

A. Pérez Nadal com a delegat de cultura escrivia sobre el “acte de proclamació i exaltació de Bellesa del Foc i les seues Dames d’Honor”. Apareix foto de la Bellesa del Foc Pilar València i una foto amb les seues Dames d’Honor, la Bellesa Infantil Sonia Ramón i de la seua cort d’honor. Fotos de la representació regional.

DESAPAREIXEN ELS FOTÒGRAFS

No apareix el nom de cap dels fotògrafs de les instantànies de la revista. Les seues pàgines segueixen sense estar numerades i veiem foto del Ninot Indultat “El Caruso i la Collarets” de la foguera de la Plaça de l’Ajuntament, el seu autor Pedro Soriano, fotografia del primer premi la foguera d’Alfonso el Savi de Javier Mayor León i unes dotze fotografies dels primers premis que enguany són més complicats perquè cada categoria se subdividia en A, B i C en infantils tres categories.

Segueix un reportatge gràfic d’unes quinze instantànies que comença amb el lliurament de la banderola de la Comissió Gestora a la millor falla de València, diferents actes de fogueres però sense peu de foto.

ARTICLES

Ja trobem les següents col·laboracions literàries: “Què seria de les fogueres sense festa de bous” pel periodista Tirso Marín. “Aquell Alacant” per Emilio Chipont, “Foguera bufereta” per Vicent d’Alacant. Trobem la primera col·laboració de J. C. Vizcaíno “Els artistes i les fogueres”. “En el cinquantenari de la mort de Franco Rodríguez” per Pérez Nadal.

GASTÓN CASTELLÓ

El article ens comptava un succés del seu tercer any com a president de la Comissió Gestora “Desventura i gràcia en l’elecció de la Bellesa del Foc 1958”. “Rècords de Sant Joan i Sant Pere” per Andreu Cremades Moll. “Des de 1872, l’ajuntament organitza festes” per Francisco Aldeguer.

LA CASA DEL FOGUERER

Després del seu 25 aniversari (1956-1981), Antonio Pérez Nadal escrivia aquest text, que s’il·lustrava amb una foto de “Paelo”, “per les seues 25 anys al servei de la festa”. “Gabriel Miró i les fogueres de Sant Joan” per Vicente

JACINTOMASANET

Portada de la revista núm. 42 amb el cartell oficial, de lema: “Foc”, de Fulgencio Blanco.

El president de la “Transició”, li “van donar” des de totes les direccions, tenía com a missió recuperar tot allò que fóra popular i que s’havia anat perdent, tractar de recuperar l’esperit dels participatius anys 30 del S.XX, va morir jove prematurament als 52 anys a l’abril 1985.

Mojica, “El bateig de la foguera” per J.R. Rodríguez i Bernabeu, “M’ho van explicar els vells” de Lorenzo Hernández Guardiola. “No ploreu, xiquets” de José Ángel Guirao.

ESBOSSOS

Després de diverses fulles de publicitat, trobem “Relació de fogueres, fogueres infantils barraques”, una pàgina per a cada foguera, i en cada pàgina fotos del president adult i infantil, fotos de les Belleses, esbós de la foguera adulta, infantil i portada de barraca.

1981 . DIMITEIX A. SUAREZ – 23 F.

El 29 de gener de 1981 propiciada per la dreta tradicional, va dimitir el president de Govern Adolfo Suárez. Durant la seua presidència va tenir lloc la major part de la Transició Democràtica, incloent la legalització dels partits polítics, les dues primeres eleccions democràtiques, l’elaboració de la Constitució, les primeres eleccions municipals i l’aprovació dels règims autonòmics d’Euskadi, Catalunya i Galícia.

El 23 de febrer de 1981, mentre se celebrava la segona votació d’investidura

Primers premis de 1a A 1a B, 1a C 2a A, cada categoria va ser subdividida en A, B I C.

Ninot indultat per votació popular, d’una parella molt popular llavors per aquell Alacant.

“La Campanada” J. Major León irrompia per sorpresa en l’elit dels artistes de fogueres.

Una il·lustració de 1928 de Gastón Castelló, durant la seua presidència de la Comissió Gestora, una interpretació del que per a ell seria l’Elecció de les Belleses del Foc, de la “Reina del Foc”, on ell unia tradició i cultura.

JACINTOMASANET

Es complien 25 anys de la fundació de la “Casa del Foguerer”, durant la presidència de Gastón Castelló en 1956, a la el “popular Paelo” que la va regentar durant 27 anys Rafael Asensi Villaplana, va ser comissionat de diverses fogueres i es va encarregar dels llibrets dels anys 80 i 90 d’Hernán Cortés i de la tercera Edat, va morir l’onze de setembre de 2008. Colorista il·lustració entre les instantànies de la Festa, en segon lloc la rematada de la foguera “La Cesta de la compra” en Mercat Central, segon premi de categoria especial.

de Leopoldo Calvo Sotelo com a nou president de Govern, en el Congrés dels Diputats, irrompen en l’hemicicle un grup de 200 guàrdies civils al front dels quals estava el Tinent Coronel Tejero Molina, qui ordena als Diputats es llancen al sòl reforça el mandat amb trets a l’aire.

Els assaltants segresten a tots els diputats al Govern en ple. J. Milans del Bosch, General de la III Regió Militar, va prendre militarment la ciutat de València va establir el toc de queda, traient els seus tancs al carrer.

El colp d’estat es va donar per finalitzat, quan el rei Joan Carles I va anunciar per la televisió, que la Corona no donava suport a la revolta.

Alcalde: José Luis Lassaletta Cano. El passeig marítim podria estar fet en dos anys! Això afirmava Sergio Campos Ferrara, en la Fulla del Dilluns del 28 de desembre de 1981 (seria una innocentada?). “Alacant és una ciutat que està creixent cap a l’Albufereta i la connexió més agradable amb aquella part seria un passeig marítim”. Campos posava com a exemple els passejos que existeixen a Palma o Barcelona, certament modèlics.

El problema era el finançament. Campos afirmava amb la seua realització es crearien platges artificials i es guanyarien milers de metres quadrats a la mar, ens deia que era un projecte autofinançable qualsevol corporació el podria escometre.

Aquesta idea del passeig marítim, apareix periòdicament i amb diverses versions, podria anar fins i tot des de Santa Pola, fins al Campello. Igual ocorre amb el soterrament de les vies de l’estació de Madrid i la realització del gran parc central de la ciutat. Apareixen les notícies, passen els anys…

Es va afonar l’Esplanada alacantina i entrava en funcionament la Depuradora del Barranc de les Ovelles.

Enrique A. Llobregat Conesa, arqueòleg, historiador i director del Museu Provincial, va ser el pregoner aquest any de les nostres fogueres.

Van plantar 60 fogueres i 103 barraques, la seua segona xifra més alta de la història, en el cinquantenari de les barraques. El president de la Comissió Gestora: Jacinto Masanet Gomis, Bellesa del Foc: Pilar València Ganga (Barri de José Antonio). Foguera vencedora: districte: Benalúa autor: Pedro Soriano, Lema: “Començar el dia”, Cartell vencedor: autor: Fulgencio Blanco Cantó (modalitat pintura), lema: “Foc”, (Modalitat fotografia, desert), Amb una portada de Fulgencio Blanco i altres dibuixos d’Iturriaga, Gastón Castelló, A. Pérez Nadal, Madrid Alfonso, Pérezgil, De Bunillo.

En plenes festes de fogueres, Jacinto Masanet anunciava que la Comissió Gestora, havia adquirit en el Polígon de Las Atalayas 40.000 m2, , per a la construcció definitiva de la “Ciutat del Foguerer”, amb finançament de la Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia. Encara avui dia seguim, sense aquesta reivindicació dels artistes de fogueres.

Ronald Reagan i el Papa Joan Pablo II cauen greument ferits pels trets de dos magnicides però no van morir. Al Caire Anwar el Sadat sí que va morir crivellat a trets durant una desfilada militar.

Espanya assolada per la sequera, per la gran escassetat de precipitacions. Cent poblacions estaven en alerta roja. Els embassaments contenien un volum entorn del 37% de la seua capacitat total. Excepte el nord de la península, la resta d’Espanya patia els efectes de la sequera.

Dibuix de Pérez Nadal i relat, dirigit als xiquets del delegat de Foguera Infantil J.A. Guirao.

FOGUERES 1982

“entre dos èpoques”

ENTREDOSÈPOQUES

Una portada de nou de Fulgencio Blanco. En el llom de la revista podem llegir: “Primer número extraordinari”. L’únic fotògraf que apareix és Fotos Reme. El Pòrtic enguany el signa la Comissió Gestora. Els dibuixos són d’Iturriaga, Pérez Nadal, Ruiz Morante, la impressió era a càrrec de l’Editorial Vila. És una revista clarament de transició “Entre dues èpoques”.

AUTORITATS

En l’apartat d’Autoritats només apareix l’alcalde J.L. Lassaletta i el president de la Comissió Gestora: En Jacint Masanet i Gomis. Foto de la Comissió Gestora. La representació regional, fotos de les Belleses Cristina Zapata quatre Dames, la Bellesa Infantil Fanny Sala, sis Dames. S’intercalen pàgines amb publicitat.

FOTOGRAFIES

Foto del Ninot Indultat que representava a Gastón Castelló de la foguera de Benalúa de Pedro Soriano i foto d’aquesta foguera que va ser la que va aconseguir el primer premi. També veiem fotos dels primers premis: Infantil de la foguera de Pius XII de Muñoz Fructuoso, primer premi de primera categoria, Plaza de l’ajuntament d’Andreu Martorell, etc..

Els festivals de presentació proclamació de la Bellesa del Foc Dames d’Honor, sense peu de foto, les instantànies serien de Reme.

Apareix l’esbós d’una foguera patrocinada per la Diputació Provincial “Mundial 82”, del valencià Vicente Giménez.

ARTICLES

Destaquem els següents articles: Manuel Ricarte “Una vegada vaig ser Ninot”, Rafael Oliver, un text sobre el torero Carratalá, “Alacant i Ángel Celdrán”, “Aquells foguerers d’Orà”, de Raúl Álvarez Antón. Emilio Chipont escrivia sobre “Alacant fa un segle”.

HIMNES

En una pàgina l’himne regional amb lletra de Maximiliano Thous i música de Josep Serrano, en una altra el d’Alacant, amb música del mestre Juan Latorre i lletra de José Mariano Milego.

MONUMENT AL FOGUERER

A. Pérez Nadal, delegat de cultura, escrivia sobre el monument al foguerer, que s’inauguraria el dia 21 de juny, amb un dibuix del mateix escultor Gutiérrez. Andreu Cremades escrivia “Vellut roig” i Francisco Aldeguer “Els tretze presidents de la Comissió Gestora”.

Comissió Gestora del canvi democràtic, “Entre dos èpoques” amb la presidència de Jacinto Masanet Gómis i on hem de destacar a Alfonso Garrigós, J.A. Guirao, Pepe Sánchez Espadero com a delegat artístic i A. Pérez Nadal com a responsable de cultura.

MUSEU DE FOGUERES

També A. Pérez Nadal escrivia sobre el nou museu de fogueres que s’inauguraria el 27 de desembre de 1981 al castell de Santa Bàrbara. Raúl Álvarez Antón escrivia: “Qui va ser la primera Bellesa del Foc?”, i Francisco Aldeguer sobre “José María Py en el record”, H. Amorós d’Elx “Fum de fogueres”. Primavera i llengua, Vicent Gozalves escrivia “Ser del Jurat és bó.

Altres articles Muñóz Congost “Una simple bengala”, Vicente Seva “L’elecció de la Bellesa”, Vicente Mojica “Coses de les eleccions”, Javier Seguí “50 Belleses del Foc”.

FOGUERES I FOGUERERS

En una pàgina apareixen 6 fotos amb presidents Belleses en la pàgina del costat 6 esbossos de les fogueres adultes.

A continuació els esbossos de les fogueres infantils amb les fotos de les seues belleses i per a acabar els esbossos de les barraques.

EL MÉS DESTACAT DE 1982

Alcalde: José Luis Lassaletta Cano. Els cinc ajuntaments de la comarca de l’alacantí decidien la constitució d’una mancomunitat de serveis. L’ajuntament comprava la plaça de Bous, s’inaugurava el Mercacentro de Babel, i s’obria al trànsit el scalextric de la Goteta.

Portada revista Fogueres 82, amb el cartell de Fulgencio Blanco de lema “Palmeres”, amb el qual a més es tornava a la modalitat única. Arrere quedaven els premis de fotografia.

El 21 de juny va ser inaugurat a la nit el monument al Foguerer. L’artista Pepe Gutiérrez ja anunciava el 12 de juny que les 3 figures de 1,80 m d’altura ja estaven foses i arribarien en pocs dies a Alacant per a instal·lar-les en el conjunt escultòric.

Bellesa del Foc: Cristina Zapata García (Calderón de la Barca – Plaza d’Espanya), Van plantar 61 fogueres i 98 barraques. Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Pedro Soriano, Lema: “Ofrena”, Cartell vencedor: autor: Fulgencio Blanco Cantó, lema: “Palmeres”, (Es torna a una única modalitat).

Jacinto Masanet continuava sent president de la Comissió Gestora. El segon premi de la categoria especial va ser per a “La mà” l’última gran foguera

ENTREDOSÈPOQUES

Foguera guanyadora en 1981. Un històric monument que venía a revolucionar les nostres fogueres, després de “Búsqueda”, “Evolución” va realitzar “Amanecer”, Soriano volia demostrar que la foguera alacantina tenía una estètica pròpia.

Tots aquests anys Pedro Soriano aspirava aconseguia el primer premi així com el premi al millor ninot. En 1981 ho aconseguia amb la foguera “Amanecer” de Benalúa i amb este ninot que representava al seu mestre Gastón Castelló i al qual dedicava el monument.

de Juan Capella en Ciutat d’Assis. El valencià Santiago Soro Capella aconseguia amb “Homenatge” el tercer premi en Alfonso el Savi.

El 2 d’abril de 1982 l’Argentina va envair les Illes Malvines. Gabriel García Márquez escriptor Colombià, autor de la novel·la “Cien años de soledad”, guanyava el premi Nobel de Literatura.

En la nit del 14 de juliol es va celebrar el Ple Extraordinari de fogueres, per a elegir als candidats que es presentaven per a presidir la festa, va resultar guanyador nou president de la Gestora, Raúl Baeza lligat a la foguera de Foguerer-Carolines després d’unes eleccions a les quals es van presentar 26 candidats entre ells Rafael Quereda, Josep Amand Tomás i Alfonso Garrigós.

Mònaco es vestia de dol per la mort de la princesa Gracia Patricia. Diego Armando Maradona signava pel F.C. Barcelona i Itàlia guanyava el Mundial del Futbol celebrat a Espanya.

El 28 d’octubre, 10 milions de vots van apostar per “el canvi”, el PSOE obtenia majoria absoluta en les eleccions legislatives, 202 diputats.

La figura de Fernando Gil, com a periodista, escriptor, cronista divulgador de la quotidianitat i idiosincràsia alacantines no desapareix, sinó que amb el pas dels anys, el seu record perviu en aquestes publicacions tan costumistes model d’alicantinismo.

El 28 de juliol Adolfo Suárez abandona la UCD crea un nou partit el CDS, que girarà entorn de la seua figura. Calvo Sotelo convocarà eleccions anticipades per a evitar que el CDS es consolide reste vots a UCD. El 28 d’octubre el PSOE, gana les eleccions amb 10.000.000 de vots, majoria absoluta 202 diputats, UCD pràcticament desapareix, de 168 diputats es redueix a 11.

El 20 d’octubre de 1982 una gran tempesta va provocar una riuada, un episodi de “Gota freda” que va destruir la presa de Tous a València, va provocar estralls en el barri de Sant Gabriel, un mort, i va tallar les carreteres de Madrid Múrcia, la descàrrega de 217 litres per metre quadrat, va causar el caos a la nostra ciutat.

Primer Oscar de Hollywood, a la millor pel·lícula estrangera, del cinema espanyol “Vover a empezar”, una pel·lícula dirigida per José Luís Garci.

Col·laboració gràfica, obra del pintor Ruiz Morante, amb un tema molt de fogueres.

Dibuix a color del monument al Foguerer fet per l’escultor José Gutiérrez i que està situat en la zona enjardinada de la nostra Plaça d’Espanya, i que es va inaugurar el 21 de juny de 1982.

FOGUERES 1983

“DIONISIO GÁZQUEZ”

DIONISIOGÁZQUEZ

És la primera revista en la qual es nota un vertader canvi, ja estem en una nova època. L›artista d›aquest canvi que marcarà aquesta etapa amb els seus moderns dissenys és Dionisio Gázquez, la portada és d’ell les seues modernes i abstractes formes, juntament amb altres artistes com Paco Molinero Ayala.

En la primera pàgina apareix el cartell premiat i en lloc de Sumari trobem: “Escriuen, pinten, fotografien, col·laboren, dibuixen…”. Apareixen els autors per ordre alfabètic, al no estar numerades les pàgines això dificulta més a l’hora de datar identificar els textos. Imprimeix Editorial Vila. Són publicacions que ja destaquen pel seu disseny. Trobem un text bilingüe. Això és un text per a la il·lusió… Una revista “Per sempre llibret”.

En l’apartat d’Autoritats, després de la foto dels Reis Joan Carles Sofia “SSMM Els Reis d’Espanya”, la foto del president de la Generalitat Joan Lerma, la de l’alcalde Lassaletta i desapareix l’Autoritat Militar, el Governador Civil i el President de la Diputació.

Foto a dues pàgines de la nova Comissió Gestora de Raúl Baeza, Manolo Alcaraz de Delegat de Cultura, com a secretari Josep Tomás Vallejos, delegat artístic Pepe Espadero. En la subdelegació de cultura ja apareix Nino Llorens, i com a assessors artístics apareixen Gastón Castelló, Manuel Baeza i José Pérezgil.

Fotos de les Belleses del Foc i les seues Corts d’Honor, la infantil Milagros Moragues, representació de les festes valencianes amb la Fallera Major de València, la Reina de Castelló la representant de la Casa de València a Barcelona.

De fotografies només se cita a Reme a Faena, segueixen fotos del primer premi de fogueres, el primer de ninot indultat, infantils, barraques, etc., tot sense peu de foto sense indicar nom de l’artista ni del fotògraf.

Els articles apareixen després de l’apartat “Per a vorer, per a llegir, per a veure, per a llegir”, on trobem “Parlem del foc i dels seues nits” d’Enrique Cerdán Tato, “Rites mites” de Manolo Alcaraz, “El foc de tots els focs” de J. LL. Bernabeu Rico. Dani Climent “Els plantes de Sant Joan” apareixen composicions de Dionisio Gazquez o pintures de Gutiérrez intercalats i una “cançó inèdita” de Raimón amb fotos de Fausto Olcina, un article de Pedro Soriano “Sàvia nova”, Enrique Llobregat “Parlem d’Alacant i dels alacantins”, Santiago Varela “L’escultura i la formació de l’espai urbà a Alacant”.

Trobem un bloc de publicitat, que no havia fet la seua aparició encara. Vuit articles d’alumnes de col·legis i instituts que eren els premis sobre redacció, Francisco Aldeguer escrivia “Recordant 1933 i 1943”, Andreu Cremades “50 anys”. “Un nou districte”, el signava la comissió de Cultura de l’Hospital

DIONISIOGÁZQUEZ

Psiquiàtric. Emilio Guijarro escrivia “La festa dels fogueres 1928-1983”, Julio Esplá “Quan…”, Domingo Tafalla “Les fonts d’Alacant síntesi històrica segle XIII al XX” i Rafael Oliver, sobre “El va salar Espanya”.

Darrere d’una pàgina que indicava “Fogueres” i amb un nou disseny apareixien totes les comissions, quatre comissions per pàgina, un president, Bellesa dues Dames, a continuació 6 esbossos de les fogueres per pàgina. Arriba un moment que no completen les fotografies de les comissions i van apareixent quadrats en blanc, repeteixen el mateix model després amb les comissions infantils i a continuació les Barraques i els Barraquers.

PROGRAMA DE FESTES

A continuació les fogueres de Benidorm i de Sant Joan i el programa de festes on s’intercalen interessants instantànies, que en mancar dempeus de foto, resulta tot “anònim”. Al final un important bloc de publicitat.

Portada i disseny d’aquesta revista de Dionisio Gázquez, artista plàstic que marcarà una etapa en la revista Fogueres, amb els seus moderns dissenys.

Comissió Gestora de Raúl Baeza, on destaquem a Manolo Alcaraz com a delegat de cultura, José Sánchez Espadero com a delegat artístic i Josep Tomás Vallejos com a secretari.

1983 - EXPROPIACIÓ DE RUMASA

El mes de febrer, un fort temporal deixava tallades per la neu més de 25 carreteres a la província.

Va haver-hi eleccions municipals i José Luis Lassaletta Cano va continuar sent l’alcalde d’Alacant. Antonio Fernández Valenzuela, era investit com a president de la nostra Diputació Provincial. Començava la restauració per la Diputació Provincial del Palau de Conde de Lumiares. L’ajuntament i la CAM adquireixen el Teatre Principal d’Alacant.

Es va constituir el Gremi alacantí d’Artistes de fogueres. Juan Capella Guillen va ser el seu primer president.

Moria a Toulouse, l’alacantí de Callosa d’Ensarriá polític socialista Rodolfo Llopís, 20.000 persones es van manifestar pels carrers d’Alacant contra el terrorisme.

Els reis van visitar Alacant per a fer lliurament de dues banderes a les corbetes “Infanta Elena” “Infanta Cristina”.

Els ecologistes prenien simbòlicament el Penyal d’Ifach i més de 4.000 persones es van manifestar per la pau i el desarmament a Guardamar. A Santa Pola, moria el popular “Batiste”.

L’1 de Juny es rendia un homenatge a Tomás Valcárcel, amb assistència de diverses personalitats provincials, municipals, tant alacantines com de València i de Castelló, sobre unes 500 persones, molts convidats de fogueres i d’altres festes, tot en el transcurs d’un sopar a l’Hotel Meliá.

Luís Romero Navarro, secretari general del Govern Civil d’Alacant tants anys, va ser el pregoner de les nostres fogueres.

DIONISIOGÁZQUEZ

Gastón Castelló era nomenat Fill Predilecte de la Província d’Alacant. Van plantar 65 fogueres i 95 barraques, President de la Comissió Gestora: Raúl Baeza Muñoz, Bellesa del Foc: Mª Vicenta Martín-Zarco Marín (Florida –Portazgo), Foguera vencedora: districte: Plaza de Pius XII, autor: Pedro Soriano, Lema: “D’esquena a la llum”, una de les seues millors fogueres i també un dels millors monuments de la nostra història. Cartell vencedor: autor: Valero Baeza, lema: “La palmera”

L’Institut d’Estudis Alacantins, passava a denominar-se Institut d’Estudis Juan Gil Albert.

Començava la restauració de la Diputació i del Palau del Comte de Lumiares. Eusebio Sempere rebia el premi Príncep d’Astúries, Gil Albert rebia la Medalla d’Or d’Alcoi.

L’executiu de Felipe González decidia l’expropiació de Rumasa, el hòlding de José María Mateos. El 23 de febrer, el ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer, anunciava la decisió del Govern d’expropiar el Grup Rumasa, propietat de l’industrial José María Ruiz Mateos.

El Govern pretenia garantir els depòsits bancaris i els llocs de treball, més de 45.000 empleats repartits en 222 societats, que estaven de debò perill degut a la situació de fallida tècnica el grup, amb un forat de més de cent onze mil milions un deute fiscal de vint mil milions. Ruiz Mateos després d’escapolir-se d’Espanya, ser extradit i empresonat una vegada alliberat, va acudir disfressat de Superman a l’Audiència Nacional on intentava agredir al Ministre Boyer.

Raúl Alfonsín accedia a la presidència de l’Argentina l’amenaça colpista començava la llarga tasca de llançar llum sobre les ombres dels governs militars. L’historiador Claudio Sánchez Albornoz tornava de l’exili a Espanya, un any després moria a Àvila.

El 19 de desembre va haver-hi un fort enfrontament entre l’ajuntament d’Alacant i la Gestora sobre la manera de concebre les fogueres, dimitia Raúl Baeza i tots els seus membres amb l’excepció de dos, al·legant ingerències municipals.

El 27 de novembre presentava la seua tesi doctoral Francisco Moreno Sáez, dirigida pel catedràtic Antonio Gil Olcina, i que li havia costat deu anys de treball, Paco Moreno director de l’Institut de Batxillerat Verge del Remei, analitzava en cinc toms el moviment obrer a Alacant entre 1890 1923.

Amb aquesta obra la de Salvador Forner, afirmava María Rosa Mirasierras, que es podia tenir un coneixement complet sobre el moviment obrer alacantí.

Vivim en directe la mort del torero Francisco Ribera “Paquirri”.

Amb el seu segon llarg metratge, “El sur” Víctor Érice, aconseguia una nova obra mestra.

“Ofrena” lema de la foguera de Benalúa de 1982, primer premi de la categoria especial, amb aquestes noves i innovadores formes, Pedro Soriano arribava al cim de la seua popularitat.

FOGUERES 1984

“PÀGINES NUMERADES”

PÀGINESNUMERADES

Continua l’etapa dels moderns dissenys de Dionisio Vázquez, que com ja citem va marcar una empremta en aquestes publicacions. Primera revista amb les seues pàgines numerades, que jo sàpia, des de l’any 1940. La seua impressió va ser en Impremta Tècnica Gràfica, en la seua pàgina 2 apareix el primer premi de cartell de fogueres, en la pàgina 3 trobem: “Escriuren, pinten, fotografien, col·laboren, dibuixen…”, en la pàgina 4 i 5 un dels moderns i coloristes dibuixos de Gázquez i davall “Benvingut al color i a la calor”, un text de Manuel Alcaraz, com a delegat de Cultura.

PRESIDENT D’HONOR PERPETU

En la pàgina 6 i 7 dues fulles amb la composició de la Comissió Gestora les subcomissions, president Raúl Baeza, vicepresident primer Rafael Quereda, vicepresident segon A. Garrigós, i vicepresident tercer Miguel Díaz. Secretari Josep Amand Tomás, delegat de Cultura M. Alcaraz Ramos, delegat artístic Pepe Espadero, com a delegada de Belleses Yolanda Escrich de nou torna a aparèixer aquest càrrec honorífic: president d’honor perpetu Tomás Valcárcel Deza.

En la pàgina 8 9 foto de la Comissió Gestora i a continuació les Autoritats, els Reis d’Espanya, Joan Lerma president de la Generalitat, alcalde J. L. Lassaletta, i president de la Diputació A. Fernández Valenzuela. En la pàgina 20 i 21 una obra plàstica “Fragment rítmic” de Dionisio Gázquez. La representació de les festes valencianes i en la pàgina 30 i 31 una moderna escultura “Dona” d’Adriano Carrillo.

Des de la pàgina 33 a la 41 fotos dels Belleses del Foc Mercedes Martínez de la Plaça de Gabriel Miró les seues Dames d’Honor i la xiqueta Susana Vicent Moreno les seues Dames d’Honor.

Des de la pàgina 45 a la 55 els premis de fogueres 1983, foto del primer premi de foguera de Pedro Soriano de la Plaça Pius XII “D’esquena a la llum”, un dels nostres més inspirats bells monuments, el ninot indultat que representava a l’artista Otilio Serrano també obra de Pedro Soriano i de la foguera anteriorment citada, i a continuació els premis de les diferents categories, primer premi de portades de barraques i a continuació les fogueres infantils. A continuació pàgines 56 i 57 una pintura “Pescadors” de Pepe Gutiérrez.

A partir de la pàgina 59 “Per a veure, per a llegir per a veure, per a llegir”: el primer article del Conseller de Cultura Cebrià Ciscar i Casaven, sobre els fogueres com una festa essencial de la cultura del nostre poble, en la pàgina 62 i 63 “Un museu d’història de la ciutat d’Alacant” d’Enric A. Llobregat, en la pàgina 64 “Espíritu” de Manuel Alcaraz, pàgina 65 “País potser de Festes” Joan F. Mira.

“Normes de lectura del valencià” de Jordi Colomina Joan Ponsoda en la pàgina 66, “Pedigrismo i fogueres” de José M. Tortosa pàgines 67 i 68, “Ventures i desventures de la gestora” Raúl Álvarez Antón, pàgines 69 i 70.

VESTIT DE CASAMENT

En la pàgina 71 trobem “Reflexions entorn de les fogueres” de F. Granja Camarasa, en la pàgina 72 i 73 “Alacant àrab i els seus mercats” de Mikel d’Epalza, en la pàgina 74 i 75 “Vestit de casament” d’Andreu Cremades i Moll. Andreu continuava la seua “croada” reivindicativa, d’una altra mena d’indumentària femenina. A continuació en les pàgines 76 77 “Evolució de la temàtica de fogueres 1928-1980”. Un treball realitzat per Ana Gómez, María Maroñas i J. LL. Bernabeu Rico, presentat al congrés d’estudis del camp d’Alacant en la primavera de l’any 1982.

ELS ENEMICS DE LA FOGUERA?

En les pàgines 78 79 trobem foto i text sobre “L’elecció de la Bellesa del Foc 1934” de Francisco Aldeguer. A continuació un poema de Lluís Alpera “Nit de Sant Joan. Gaspar Jaén en la pàgina 82 escrivia “Festa”, un fragment de “llibre de la Festa d’Elx”. Pedro Soriano en la pàgina 83 escrivia “Els enemics de la foguera?”. En les pàgines 84 i 85 Miguel Martínez-Mena teoritzava sobre “Dos alacantins sempre per sempre”, pàgines 86 i 87 “La gran aventura de les fogueres” d’Emilio Chipont.

INCORPORAR LA DONA A LA FESTA

En la pàgina 88 Nieves Simón del “Feminario” escrivia aquest article, José Luis Masiá en la pàgina 89 “On van les fogueres, on?”. José Vicente Mateo en pàgines 90 i 91 “Posem les mans en el foc”. Dani Climent i Giner “Els nostres plantes més sentides”. En les pàgines 96 97 “A la llum dels fogueres” de Francesc Romà Font. Enrique Cerdán Tato “El senyor dels focs fatus o la guerra dels solsticis”, en les pàgines 98 i 99.

De les pàgines 100 a la 104 un relat d’Ernesto Contreras: “De com vaig reconèixer a l’infant Gastón el dia en què es va embossar el passe a nivell de Benalúa”. En la pàgina 105 “Alacant, al rècord” de Vicent Andrés i Estellés.

A partir de la pàgina 111 fins a la 125 totes les comissions de sis en sis per cada pàgina, i a partir de la pàgina 129 fins a la 137 “Esbossos de fogueres”, tancava l’últim, el de la foguera oficial “Monument al clima” de Pedro Soriano, i des de la pàgina 141 fins a la 165 les comissions i els esbossos infantils.

PÀGINESNUMERADES

Un altre modern disseny de Dionisio Gázquez, primera revista amb les seues pàgines numerades.

PÀGINESNUMERADES

A partir de la pàgina 169 fins a la 171 els premis de dibuixos infantils a tot color a partir de la pàgina 173 fins a la 195 “Barraques i barraquers”. En la pàgina 199 fins a la 205 les fogueres de Benidorm, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig.

El programa de festes des de la pàgina 207 a la 211. Intercalen fotografies però sense explicar de què van cadascuna. I a partir de la pàgina 214 en la qual apareix una figura de ceràmica “Alacantina” de l’artista Morán Berruti comença el gran apartat final de la publicitat, un centenar aproximada de pàgines.

EL MÉS DESTACAT DE 1984

L’alcalde Lassaletta rebia la Gran Cruz al Mèrit Militar, concedida pel rei en un acte organitzat per motiu del lliurament a la ciutat de les banderes del regiment Sant Ferran núm. 11, davant la seua desaparició després de quasi dos segles d’història. Aquestes banderes i guions es conserven a la Sala Noble del castell de Santa Bàrbara.

També inaugurava la nova-vella Casa de Socors, el més espectacular resultava obrir de nou la porta en xamfrà, a la cantonada de Pascual Pérez amb l’avinguda de la Constitució, que hi havia desapareguda amb els anys.

Per primera vegada va ser festiu el 9 d’octubre, dia de la Comunitat valenciana, el president Joan Lerma va commemorar l’acte a Alacant.

Alacant era considerada com la segona província espanyola, quant a la qualitat de vida.

Eusebio Sempere era investit com a Doctor Honoris causa. L’ordinador personal arribava a les escoles i Gil Olcina era reelegit rector de la universitat.

Eixia a la venda la recentment publicada revista “Canelobre” de la Diputació Provincial.

La filmoteca valenciana començava les seues sessions a Alacant, i morien l’arqueòleg Alejandro Ramos Forqués i Rafael Pérez Pérez, a Penàguila autor de centenars de novel·les roses.

Triomfava la pel·lícula “Los Santos inocentes”, dirigida per Mario Camus, que realitzava una notable adaptació de l’obra de Miguel Delibes. Paco Rabal Alfredo Landa, rebien exaequo, el premi a la millor interpretació en el Festival de Cannes.

Primer premi de cartells de fogueres. El seu lema “Piro 2”. El seu autor Adelina Etsher.

Les fogueres van ser declarades festes d’interès turístic internacional. Yolanda Escrich feia història, com la primera dona que fins al moment ocupava un lloc en la Gestora.

En els anys 80, a la porta del jaciment arqueològic de Lucentum, al Tossal de Manises es podia llegir “Monument Historicoartístic. Prohibit llançar fems”.

Seria en els anys 90 quan passarien d’abocador a jaciment exemplar.

Antonio García Miralles, president de les Corts Valencianes va pronunciar el pregó de fogueres.

Van plantar 65 fogueres 99 barraques. Raúl Baeza Muñoz, va ser ratificat com a president de la Comissió Gestora. La Bellesa del Foc: Mercedes Martínez de Mata (Plaza de Gabriel Miró), Foguera vencedora: districte: Benalúa, autor: Pedro Soriano, Lema: “La meua ciutat”, el segon premi va ser per a Ciutat d’Assis i Ángel Martín Jover el tercer per a la Plaça de Pius XII amb Javier Mayor León. Cartell vencedor: autor: Adelina Etsher Petz, lema: “Piro 2”

La foguera de Ciutat d’Assis impugnava el primer premi, que aconseguia Benalúa. Soriano també aconseguia el primer de la primera categoria, en Sèneca-Autobusos, amb “Renovar-se o morir”, on destacaven tres grans obeliscos, després tan imitats, també aconseguia el segon de segona categoria el primer de la tercera.

S’inaugurava el primer tanatori a Alacant, obrien dues sales de cinema “porno”, s’implantava l’Ora en el centre de la ciutat.

La reforma de la plaça Nova a plaça dels Ferros, en la plaça d’Hernán Cortés es contemplava, amb grans columnes marquesines metàl·liques, que tractaven de recordar la vella plaça quan va ser mercat en el Segle XVIII. Aquesta reforma mai va ser acceptada pel veïnat.

Felipe González signava el Tractat d’Adhesió de la Comunitat Europea. Gorbatxov és elegit Secretari General del PCUS, començava la “Perestróika” que significava la sentència de mort de la “Guerra Freda”.

A Mèxic un dels majors terratrèmols del Segle XX va arrasar ciutats va segar milers de vides.

Jordi Pujol va acusar el Govern i als fiscals d’atacar-li a ell i a Catalunya. El Banc d’Espanya en una inspecció rutinària va descobrir en aquest banc un patrimoni negatiu superior als cent mil milions de pessetes. El banc va ser intervingut venut al Banc de Vizcaya, després del seu sanejament que li va costar a l’Estat tres-cents quaranta-quatre mil milions de pessetes.

El 21 de desembre s’aprovava pel govern socialista, la nova jornada laboral de 40 hores. La mineria altres activitats considerades perilloses, obtenien una rebaixa de 35 hores setmanals.

“Tasio”, la pel·lícula espanyola de l’any on Montxo Armendáriz, desplegava el seu interès antropològic en forma de drama rural, centrat en la vida del fill d’un carboner de la serra de Navarra.

Van ascendir a primera divisió l’Hèrcules, que fitxava l’internacional argentí Kempes, i també el CF Elx.

PÀGINESNUMERADES

“De espaldas a la luz”. La millor foguera d’Alacant en la Plaça de Pius XII de l’any 1983, un altre homenatge de Pedro Soriano a Gastón Castelló, amb la repetició simètrica de figures planes i estilitzades. Un monument d’harmoniosa i elegant monumentalitat.

Col·laboració gràfica de lema “Pescadores” de l’artista Pepe Gutiérrez Carbonell.

FOGUERES 1985

“YOLANDA ESCRICH”

ESCRICH

Un altre llibret amb la portada el disseny de Dionisio Gázquez, dedicat a Eusebio Sempere, per la seua defunció. Una publicació que sí que té les seues pàgines numerades. Trobem el cartell oficial en la pàgina 5. Volem destacar com debuta en la direcció de la revista i és la primera dona, a part de Belleses, etc, amb certa responsabilitat important en la festa. Yolanda Escrich Fornies, és la delegada de Cultura ens introdueix amb un text emmarcat en una moderna obra plàstica de Gázquez.

En la pàgina 7 es divideix el contingut de la revista en índex davall un altre apartat de pintors i artistes plàstics. Imprimeix Tècnica Gràfica, dissenya Dionisio Gázquez i la publicitat Sánchez Baño.

De la pàgina 10 a la 13 veiem la composició de la Comissió Gestora de les subcomissions, el president és Miguel Díaz Verdú, vicepresident Conrado Albadalejo, secretari Francisco José Aracil Romero, delegada de Cultura Yolanda i delegat Artístic José Ángel Guirao.

De la pàgina 16 a la 25 tenim a les Autoritats, Reis d’Espanya, president de la Generalitat, alcalde Lassaletta, president de la Diputació A. Fernández Valenzuela i el Governador Civil Octavio Cabezas.

PINTORS I ARTISTES PLÀSTICS

Intercalats al llarg de la revista apareix obra dels artistes Baeza, Gázquez, Gastón Castelló, Enrique, Francisco Gisbert Picó, Pepe Gutiérrez, José León Barahona, Lloret, Cecilio Martínez, Morán Berruti, Eusebio Sempere, Rives Sogorb, Pedro Soriano.

PLOMA I PINZELL

A partir de la pàgina 29 trobem “Agraïment als quals amb la seua ploma pinzell col·laboren per a realçar la Festa de les Fogueres”, per la Gestora. El primer article que trobem en la pàgina 31 és del president Joan Lerma “A Alacant”, a continuació el president de la Diputació Fernández Valenzuela “La nostra festa de fogueres”. En la pàgina 35 “Crear una foguera invocant al futur” pel Conseller de Cultura Ciprià Ciscar.

TOREROS

En la pàgina 36 Enrique Llobregat, responsable del Museu Arqueològic de la ciutat i màxim expert en les cultures pre post històriques, escrivia “Unes festes del Foc?”. El fill del torero alacantí “El Tino”, que venia de marcar una etapa taurina a la nostra ciutat per la seua rivalitat amb un altre toreig “El Pacorro”, Arturo Blau Espadas de la pàgina 39 a la pàgina 42 trobem “Un torero, un bou i la festa nacional”.

YOLANDA

YOLANDAESCRICH

“Nit de Sant Joan”. Cartell oficial anunciador de les nostres fogueres. El seu autor Jaume Aragonés.

L’artista Pedro Soriano teoritzava sobre com aconseguir un tipus de monument, del qual ningú poguera pensar que era una “Falla”, ja que el seu concepte, el seu sentit no és el mateix que el de la “Foguera alacantina”.

Col·laboració artística, un dibuix de Gastón Castelló que representa la cremá fictícia d’una de les seues fogueres.

NO TENIM IDENTITAT?

En la pàgina 45 trobem un article crític cap a la Gestora de Fogueres pel conegut locutor de ràdio i gran alacantí Raúl Álvarez Antón: “Una de “plom” per a la Gestora”, a continuació en la pàgina 46 Pedro Soriano continuava teoritzant sobre el tema de la foguera alacantina, escrivia: “No tenim identitat?”.

Andreu Cremades i Moll li dedicava amb tota la seua admiració a Yolanda Escrich aquest article “Alacant”, en la pàgina 52 trobem a Dani Climent, teoritzant sobre el “Perquè el 24 de Juny celebrem Sant Joan”.

LA FOGUERA D’ORÁ

En la pàgina 55 trobem a Gerardo Irles escrivint: “24 de Juny, Sant Joan” i Vicente Ramos conegut i gran intel·lectual alacantí, polític, director de la Biblioteca Gabriel Miró, gran coneixedor d’Alacant i la seua província, un interessant article “La foguera d’Orà i Lorenzo Carbonell” de la pàgina 56 a la 58, i on trobem una fotografia, sense el seu autor, però sí on s’indica “Banda de Música de Cocentaina”. La famosa Banda de Música que vestits de Moros els seus components, tant agradava als alacantins en aquells anys.

ELS VESTITS DE LA FESTA

De la pàgina 61 a la 63, Emilio Chipont desenvolupa “Apassionant tema el dels castells de la província”. “Personatges de la Terreta” de Miguel Ángel Toro-Gómez de la pàgina 66 a la 68 i Luis Amat de la pàgina 71 a la 73, tornava a plantejar l’assumpte, que ja va plantejar en un Ple de fogueres, sobre “Els vestits de la festa”. A continuació de la pàgina 76 i 77 l’artista Javier Mayor León: “Del fang al foc”.

Segon García de la pàgina 78 a la 83 desenvolupava un article on opinava que les fogueres no volien oblidar a Eusebio Sempere, un article amb l’obra “cinètica” d’aquest artista d’Onil: “Per a Eusebio Sempere”. El professor d’història medieval de la Universitat d’Alacant Sr. Juan Manuel ens introduïa en la història del segle XIV de la nostra ciutat, “Fur real de Jaume II a Alacant (1308)” de la pàgina 84 a la 89.

Il·lustració, obra del pintor Manuel Baeza Gómez.

ADOLFO BELLÓ

Aquest polígraf i gran alacantí des de la pàgina 91 a la 93 desenvolupava un tema “Evocació” i amb el seu peculiar estil escrit a mà escrivia sobre “Una xicoteta reflexió sobre els fogueres de Sant Joan des d’Asunción del Paraguai”, aquesta xicoteta reflexió que manava la seua filla María del Carmen Belló des d’Asunción que Remigio Soler l’adornava amb el seu dibuix.

BELLESES I DAMES D’HONOR

Des de la pàgina 94 i fins a la 111, darrere de l’obra plàstica de Gutiérrez i de Gázquez trobem les fotografies de les Belleses del Foc, María Luisa Negrete i les seues quatre Dames i Carolina Isabel Galvañ les seues quatre Dames en una mateixa foto. Les fotografies serien de Reme. A continuació la Fallera Major de València, Reina de Castelló una novetat apareix la Fallera Major de Borriana.

DUES ABSÈNCIES

De la pàgina 115 a la 122 podem veure les fotografies dels premis de les fogueres de l’any anterior, el primer premi de la foguera de Benalúa de Pedro Soriano, també de la mateixa foguera i del mateix autor el ninot indultat que representava al ballarí Pepe Espadero, també les fotografies dels primers premis de les diferents categories i el primer premi de la infantil del barri de

“Mi ciudad”, un altre primer premi en la categoria especial, de l’any 1984 per a Benalúa i Pedro Soriano on destacava en la seua part central com a rematada de 17 metres d’altura una estilitzada original forma de dona, que representava la bellesa la gràcia de la dona alacantina.

YOLANDAESCRICH

José Antonio. Però totes aquestes instantànies manquen del nom de l’artista que va realitzar el monument i que va realitzar la fotografia.

NO APAREIX EL NOM DE CAP ARTISTA

Efectivament els monuments amb anònims, ja que no s’indica el nom de cap artista que les ha realitzades, construït plantat. Des de la pàgina 128 fins a la 149 i darrere de l’esbós de la foguera oficial “El sol que il·lumina la nostra història” apareixen intercalades amb pàgines de propaganda tres comissions tres esbossos per cada pàgina totes les fogueres. A partir de la pàgina 153 i darrere de la foguera oficial infantil “25 anys de bellesa a les nostres mans” de Pedro Soriano, totes les comissions esbossos de fogueres infantils.

A continuació des de la pàgina 176 a la 193 no totes les portades de barraques i no tots els presidents. A partir de la pàgina 197 i fins a la 200 les fogueres de Sant Vicent, Benidorm i Sant Joan, més aviat algunes comissions sense cap esbós.

A partir de la pàgina 202 un gran bloc amb 100 pàgines aproximades de propaganda-publicitat, empreses comerciants.

ALGUNS FETS PER A SITUAR-NOS EN 1985

Alacant va ser capital autonòmica amb motiu de la festivitat del 9 d’octubre. Era l’alcalde José Luis Lassaletta Cano.

L’aeroport d’Alacant era considerat el segon d’Europa en importància pel seu trànsit turístic.

El 12 de juny, es donava la portada definitiva a l’aïllament internacional d’Espanya. Felipe González signava el Tractat d’Adhesió, a les Comunitats Europees, el nostre país passava a ser membre de ple dret de l’Europa Comunitària a partir de l’1 de gener de 1986.

Ciprià Ciscar i Casaven, Conseller de cultura educació de la Generalitat valenciana realitzava el pregó de fogueres, els sectors més conservadors van boicotejar el pregó del Conseller, en relació amb la citada polèmica sobre l’ensenyament del valencià.

Es convocava, per primera vegada el Concurs de fogueres experimentals. President de la Comissió Gestora: Miguel Díaz Verdú, Bellesa del Foc: Marisa Negrete Torroba (Polígon de Sant Blas), Van plantar 62 fogueres i 100 barraques, Foguera vencedora: districte: Ciutat d’Assis, autor: Ángel Martín Lema: “Se t’ha vist el plomall”, el segon premi era per a la foguera favorita “Somnis d’alacantí” de Pedro Soriano, en el barri de la Sagrada Família que celebrava la seua 25 aniversari.

El tercer premi va ser per a Carolines Altes, del valencià de Borriana Santiago Ferrer, un enorme cap d’àrab, aquest mateix monument es plantaria

YOLANDAESCRICH

íntegrament en la Plaça del Doctor Collado a València, on aconseguiria el tercer premi de la categoria Primera A, ara el signava el germà de Santiago, José Ferrer.

Pedro Soriano plantava també davant de l’ajuntament “El sol il·lumina la nostra terra” en primera categoria “Àngelus”, en Sèneca-Autobusos, un altre atreviment estètic de l’autor. Cartell vencedor: autor: Jaume Aragonés, lema: “Nit de Sant Joan”

Miguel Díaz nou president de la Comissió Gestora. El 19 de setembre moria l’artista Otilio Serrano, amic acompanyant íntim de Gastón Castelló, que tantes fogueres portades de barraques amb el seu peculiar estil alacantí va realitzar al llarg dels anys.

Miguel Castelló Villena, defensor del patrimoni i la història alacantina, nebot de Gastón Castelló, va ser secretari de la Comissió Gestora i Delegat Literari del llibret de la foguera del Mercat Central on es va encarregar dels millors llibrets en la dècada dels anys 50. Va administrar la fortalesa de Santa Bàrbara de 1976 a 1984 que es va jubilar. Ja jubilat en 1985 se’l nomenava Alcaide Honorari del nostre castell de Santa Bàrbara, Miguel va ser l’autor d’una sèrie de panells dibuixos sobre li evolució arquitectònica d’aquesta fortalesa, que es van exposar durant anys a la sala Felip II d’aquest castell.

Grau Garriga, va vestir amb tapissos la “Cara del Moro”, del castell de Santa Bàrbara i també a l’interior de Sant Nicolás, iniciava la seua activitat cultural l’Ateneu Científic i Literari.

Mor l’artista Eusebio Sempere i és enterrat en el Monestir de la Santa Faç. Es va convocar el primer concurs de Fogueres Experimentals. Els sectors més conservadors van boicotejar el pregó de les Fogueres que va pronunciar el Conseller Ciprià Ciscar. Va nàixer el primer bebè proveta a Alacant començava a sonar el nom d’una nova malaltia la Sida. L’aeroport d’Alacant és considerat el segon d’Europa en importància turística.

Vicente Mojica el nostre entranyable poeta alacantí, actuava de moderador, de l’emotiu homenatge organitzat per la “Kasba del barri de José Antonio” als populars alacantins desapareguts Paco Hernández, gran actor d’obres escrites en valencià i també destacat artista plàstic, constructor de fogueres

decorats a Antulio Sanjuan, actor que va realitzar l’explicació en valencià de quasi la totalitat de les fogueres que es plantaven a Alacant durant aqueixos anys així com autor de sainets còmics en valencià.

Transformem Alacant 1985! L’Ajuntament va promocionar amb aquest llibre, el Pla General d’Ordenació Urbana, realitzat per José María Chofre un dels redactors del Pla i Enrique Cerdán Tato, cap del Gabinet Municipal de Premsa, es volia donar a conèixer al major nombre d’alacantins l’Alacant dels pròxims dotze anys, perquè participaren en el projecte i presentaren al·legacions.

Atemptats d’ETA a la platja del Postiguet i els voltants de l’hotel Sidi Sant Joan.

En el seu pròleg, Juan Gil Albert, Gabriel Miró, Joan Calduch, Eduardo Irles o Jacques Prevert feien una glossa literària del que era l’Alacant dels seus temps. També contenia una breu història de la nostra ciutat, amb antics gravats i plans, i una crítica de l’especulació desenfrenada dels vint-trenta anys, que en la seua opinió havien deixat Alacant convertit en una ciutat despersonalitzada, desequilibrada, trossejada, dura, incompleta i improvisada.

La Fàbrica de Tabacs i el port van ser durant molts anys els punts forts de l’economia alacantina. En la Fàbrica de Tabacs, van arribar a treballar més de cinc mil cent treballadors, sent la majoria dones.

Salvador Forner, presentava la tesina de Caridad Valdés Chápuli al maig de 1985, citant-ho com un molt important treball, ja que fins ara no s’havia aprofundit en els arxius de la Fàbrica, que fundada en 1801 va estar en mans d’una companyia arrendatària fins a 1887. Un important capítol estava dedicat a l’incendi que es va produir l’any de 1844.

Els agricultors exigien a València, el transvasament d’aigües del Júcar al Vinalopó, per al que s’establia un termini de 6 anys.

La policia va haver de dispersar als festers d’Elda, quan intentaven prendre simbòlicament el castell de Petrer durant les festes.

Naixia el primer bebè proveta a Alacant, es va produir la primera petició d’avortament legal a Alcoi i apareixia la primera notícia relativa a un bebè afectat per la Sida.

Gorbatxov era elegit secretari general del PCUS, la “perestroika” significava la sentència de mort de la Guerra Freda. A Mèxic, un dels terratrèmols de major intensitat del segle XX, arrasava ciutats i segava milers de vides humanes.

L’Hèrcules CF, se salvava del descens a segona divisió, en vèncer en l’última trobada, al Reial Madrid en el Bernabeu per 0-1.

Col·laboració gràfica, dibuix de tall més tradicional de Pedro Soriano Moll.

YOLANDAESCRICH

FOGUERES 1986

“NINO, ÈPOCA I GASTÓN”

NINO,ÈPOCAIGASTÓN

Andrés Bernardino Llorens Fuster “Nino”, marcarà una època en les nostres fogueres. Època és com a signatura el dissenyador Eusebio Pérez Oca que al socaire del nostre Nino també deixarà la seua empremta en diverses revistes de fogueres amb el seu disseny i els seus dibuixos. Gastón Castelló també accentuarà amb la seua personalitat aquesta publicació perquè moria el 16 de maig de 1986 i la revista oficial apareixia dedicada a la seua persona i obra.

La publicació torna a aparèixer sense la numeració de les seues pàgines, la portada és del dissenyador Època en la primera pàgina ja veiem “A Gastón Castelló…”, el cartell oficial de les festes. La fitxa tècnica on apareix que la revista la dirigeix Andrés Llorens la imprimeix Cirilo, Ing. Gràfiques, S.L. la dissenya Eusebio Pérez Oca.

Totes les fulles apareixen amb l’empremta del disseny a les cantonades tant en la part superior com en la part inferior, destaca el disseny d’Època. És una de les publicacions que esqueixa i desenquaderna amb facilitat pel que estan totes les seues fulles soltes. Trobem una introducció amb uns dibuixos psicodèlics d’Andreu Llorens darrere la composició de la Comissió Gestora amb la presidència de Miguel Díaz Verdú, vicepresident primer Conrado Albadalejo, vicepresident segon Alfonso Garrigós, segueix de secretari F. J. Aracil, delegat artístic José Ángel Guirao Andrés Llorens com a delegat de cultura, una foto a doble pàgina de Reme de la Comissió Gestora ocupant els seients dels regidors en el Saló de Plens del nostre Ajuntament. Presideix l’alcalde Lassaletta ara l’única dona que apareix és Guadalupe Samper.

AUTORITATS

Els Reis d’Espanya, el molt honorable president de la Generalitat, Lassaletta alcalde d’Alacant, Valenzuela president de la Diputació governador civil. L’obra del dissenyador E. P. Oca apareix intercalada per tota la revista.

L’alcalde Lassaletta escriu sobre “Evolució de les presentacions de Belleses” a continuació una foto de Basilio F. Martínez sense títol. El Conseller de cultura Ciprià Ciscar sobre “Els fogueres de Sant Joan”.

REMIGIO SOLER

L’obra de Remigio Soler, gran artista alacantí, també apareix intercalada, talles, litografies, dibuixos sobre els costums i les labors alacantines en diversos llocs de la revista en aquest cas una preciosa talla “El meu poble”. “Davant el 500 aniversari de la ciutat d’Alacant (1490-1990)” del professor J. M. De l’Estal en tres pàgines. Emilio Chipont “L’encant de les coses xicotetes, perdudes”. Dani Climent “La toponímia i la memòria col·lectiva”. Raúl Álvarez Antón “Fogueres de Sant Joan repassant l’ahir”, a continuació An-

Portada de la revista del dissenyador “Època”, Eusebio Pérez Oca. Una revista dedicada a Gastón Castelló que moría el 16 de maig d’enguany.

“Solsticio”, cartell vencedor i per tant l’oficial de les nostres fogueres, el seu autor Enric Ruiz Reig.

del dissenyador Eusebio Pérez Oca “Època”. “El meu poble”, una col·laboració plàstica d’un gran talent alacantí com Remigio Soler de l’any 1982.

NINO,ÈPOCAIGASTÓN

Il·lustració, un tradicional dibuix de Remigio Soler. Un muntatge amb retallades de premsa realitzat per Eusebio Pérez Oca.

drés Llorens “El carrer del molí”, Bernabé Sanchís “Óscar Esplá, centenari del seu naixement”.

RENOVAR-SE I VIURE

Escrivia José Ángel Guirao com a delegat artístic, amb aqueix afany tan renovador que va assumir per a posar en escena l’espectacle per a l’elecció de la Bellesa del Foc, els dos últims anys. ENCARNACIÓ GINER I PARODI escrivia des del carrer la Mar de Campello i les seues experiències des de xiqueta amb “Els Fogueres”.

OTI

Miguel Díaz Verdú com a president de la Gestora ressaltava la figura de OTI, artista company de Gastón i que també havia mort l’any anterior 1985, quatre pàgines on apareix una composició plàstica de P. Roca amb Otilio de protagonista, el ninot indultat de 1984 de Pedro Soriano dedicat a Oti un dels seus cartells premiats concretament el de l’any 1972 cartell oficial de les nostres festes.

Dibuix

NINO,ÈPOCAIGASTÓN

HOMENATGE A GASTÓN

Un monogràfic de 16 pàgines on i malgrat la urgència del temps perquè Gastón va morir el 16 de maig, la Comissió Gestora intentava plasmar davant aquesta desaparició de com era volgut, benvolgut i estimat aquest artista que tants ho considerem el nostre, apareix una altra composició fotogràfica plàstica de P. Roca amb Gastón de protagonista. Un text de Gastón publicat en la revista Festa 82 “La Millor Terra del Món”. Una de les seues aquarel·les “Raval Roig 1950”, una recopilació de fotografies, esbossos “Llàstimes” amb diverses equivocacions per exemple la foguera de l’any 28 que apareix no és la de Benalúa sinó la de l’Ajuntament realitzada pel valencià Carlos Cortina, que a més va guanyar a València aqueix any amb un altre tramvia, en les fogueres que s’afirmava que Gastón havia aconseguit el primer premi, no totes era així fins tot havien segons premis i apareixia una escena de la foguera de Ciutat d’Assis obra de Ramón Marco.

L’homenatge es completava amb fotografies de Gastón assistint a diferents actes, el seu ninot indultat l’any 1981 de Pedro Soriano en la foguera de Benalúa un article d’aquest mateix artista que tant admirava Gastón “Una anècdota entranyable amb Gastón Castelló”, probablement el seu últim dibuix perquè està signat al maig de 1986 i finalment el Bàndol que va escriure l’alcalde José Luis Lassaletta Cano: “Amb la seua pèrdua, la ciutat sent que una cosa molt íntima i volgut que va amb ell”.

BELLESES I DAMES D’HONOR

A continuació amb fotos de Reme la Bellesa Ascensió Samaniego i quatre fotografies de les seues Dames i la Bellesa Infantil Verónica Bañuls amb quatre fotos de les seues Dames. Seguien les fotos enguany només de la Fallera Major de València de la Reina de les Festes de Castelló.

PREMIS 85

Podem veure en primer lloc la foto de la foguera guanyadora en la màxima categoria d’Àngel Martín en Ciutat d’Assis i a continuació els primers premis de cada categoria, primer premi infantil Ruperto Chapí, primer de barraques Els Goril·les. Seguim sense aparèixer qui ha realitzat, construït plantat aquests monument i finalment el ninot indultat de l’any 85 que representa a Sr. Tomás Valcárcel en la foguera de Sagrada Família obra de Pedro Soriano.

AIXÍ S’EXPRESSA UN POBLE

Després del de la foguera oficial de la Plaça de l’Ajuntament “Homenatge a la festa” d’Àngel Martin Jover apareix per primera vegada l’esbós de la “Foguera Experimental” patrocinada per la Diputació Provincial “Així s’expressa un poble”. Tres comissions tres esbossos per pàgina, totes les fogueres sembla que ara sí que apareixen els autors, darrere les fogueres infantils, les barraques al final i a continuació: Sant Vicent, Benidorm i Sant Joan, apareixen pàgines de publicitat intercalades.

Artístic muntatge gràfic, dins de l’homenatge a Gastón Castelló, per P. Roca.

PROGRAMA DE FESTES

Per a concloure el programa de les festes amb fotografies i dibuixos del dissenyador Època, per descomptat sense peu de foto i l’apartat amb l’agraïment a totes les empreses i totes les entitats, l’apartat de publicitat.

1986 - L’OTAN

Moria el nostre artista Gastón Castelló el 16 de maig de 1986 en la clínica Vistahermosa, sent acomiadat al so de la música i la pólvora per les Autoritats de la seua ciutat, l’Ajuntament va declarar quatre dies de dol oficial, va haver-hi un al·luvió d’articles en el seu record. Jose Luis Lassaletta va publicar un bàndol en el qual posava de manifest la seua pena i la de la ciutat.

També moria José Torregrosa exfutbolista de l’Hèrcules expresident de la Comissió Gestora, Manuel Baeza un dels nostres millors pintors també moria el 5 de setembre de 1986 artista foguerer i pintor, juntament amb Agustín Pantoja van aconseguir dues vegades guanyar el primer premi de fogueres en 1940 i 1942, va treballar amb Manuel Bañuls.

El col·lectiu de Carnestoltes, emmascarava, amb un antifaç, “la cara del moro”

El 22 de juny es van celebrar, Eleccions Generals, aqueix dia es van suspendre els actes oficials de fogueres, no hi hauria ni bous. El president de la Comissió Gestora era Miguel Díaz Verdú, i la Bellesa del Foc Ascensió Samaniego Navarro (Plaza del Mediterrani).

Els alacantins votem en plenes festes de fogueres. Aquestes van durar quatre dies i l’ofrena de flors a la verge del Remei tornava al matí de Sant Joan.

Van plantar 66 fogueres 104 barraques. Foguera vencedora: districte: Hernán Cortés, autor: Tomás Gosálvez Javier Mayor León, Lema: “Mediterrani”, Cartell vencedor: autor: Enric Ruiz Roig, lema: “Solsticial”

La foguera realitzada projectada per a guanyar el primer premi de la màxima categoria “Retalls de l’ànima alacantina”, plantada en Benalúa per Pedro Soriano, era desqualificada, després d’ensorrar-se, la seua rematada, una monumental palmera. “Focs” de J.M. Fructuoso, era declarada “millor foguera d’Alacant” d’enguany.

La universitat alacantina, nomenava “Doctor Honoris causa” a Severo Ochoa i inaugurava el seu Col·legi Major.

1986 El 12 de març se celebra el referèndum de permanència en l’OTAN, amb el triomf del si. El 61,4% de la població va votar afirmativament. El 22 de juny el PSOE torna a repetir majoria absoluta en les Eleccions Generals.

El 26 d’abril es produeix la major catàstrofe nuclear de la història en temps de pau en la central nuclear soviètica de Chernobyl a Ucraïna.

NINO,ÈPOCAIGASTÓN

Últim dibuix de Gastón Castelló realitzat al maig de 1986, tancava l’improvisat homenatge. Un dossier en les pàgines centrals de la revista.

“Se te ha visto el plumero” lema de la foguera primer premi de la categoria especial de l’any 1985 en la foguera Ciudad de Asís de l’artista Ángel Martínez Jover, amb la col·laboració de Javier Mayor León.

NINO

Ninot

ETA feia esclatar una bomba a l’Hotel Meliá i s’inaugurava un monument a la Constitució obra d’Arcadio Blasco en la Rambla de Méndez Núñez.

S’inaugurava al desembre el monument a la Constitució. Arcadio Blasco, aquest artista ceramista instal·lava en el triangle final de la Rambla cinc mil quilos de ceràmica, en homenatge “a una legislació perquè cada poble siga com és”, la nostra actual Constitució. Un conjunt de peces en el qual destaca un espai en forma de proa, amb referències al món ibèric i a la cultura islàmica, que per a Arcadio són les claus del nostre caràcter. La ceràmica com a element arquitectònic suggeriment arqueològic…

L’ajuntament aprovava el PGOU, Alacant era un nyap urbanístic! això afirmava l’equip del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alacant, després de sis anys de treball, un ambiciós projecte per a l’Alacant de l’any 2000. Entrava en vigor a primers del mes d’abril de 1987. “Alacant ciutat oberta” era un dels lemes que avalaven la idea dels tècnics i creadors de la nostra ciutat cara a l’any 2000, que concloïen: “Es van acabar els especuladors: no hauran més gratacel”!

Luis Capell president del Col·legi d’Arquitectes feia un cru retrat del PGOU de 1954, els polítics de llavors no van veure la necessitat de cenyir-se al projectat van permetre que el desenvolupament de la ciutat fora el de la iniciativa privada, per exemple el barri Verge del Remei es va construir en una zona no edificable, tampoc van permetre que el PGOU de 1972, servirà per a molt, la història del disseny urbà d’Alacant, fins a arribar al PGOU de 1986, com “un desastre que va continuar desenvolupant-se de manera imparable”.

El 27 d’octubre va haver-hi eleccions a la presidència de la Comissió Gestora, va eixir triada la candidatura de Conrado Albadalejo, per dos vots de diferència sobre la de Miguel Díaz.

indultat de l’any 1985, de títol: “Las huestes de Don Tomás”, de la foguera de Sagrada Família, Pedro Soriano la foguera d’aquesta comissió, ho tenien tot preparat per a guanyar però… per sorpresa! guanyava Ciudad de Asís.

REVOLUCIÓDEDISSENY

FOGUERES 1987

“REVOLUCIÓ

DE DISSENY”

Amb la direcció de Nino Llorens, la coordinació tècnica de JC Vizcaíno i el disseny d’Eusebio Pérez Oca “Època”. Arriba la revolució a la revista Fogueres. El triomf del disseny gràfic. La impressió de Litobelmar, S. A. Aquesta publicació destaca per estar fermament enquadernada, cap de les seues pàgines s’esqueixa.

Enguany la revista consistia en un conjunt de materials que estaven inclosos dins d’una original carpeta tota dibuixada en el seu revers amb publicitat. Una publicació en la qual aquesta carpeta era una sorpresa per ser la primera vegada que la revista es presentava amb aquest aspecte.

En el seu interior trobem un sobre amb dos adhesius, una de l’escut d’Alacant una altra amb un personal disseny d’Època, una postal amb el cartell oficial i un cartell de grandària original, plegat, una reproducció de l’artista Melchor Aracil que ja va ser cartell oficial l’any 1936, més un fullet turístic.

També trobem un programa oficial de mà a tot color imprès en Such i Serra, un plànol d’Alacant, amb la situació de les 69 fogueres i una relació de les barraques.

En la revista, una publicació sense numerar les seues pàgines trobem un saluda d’Andrés Llorens, com a delegat de cultura emmarcat en un dibuix de E.P. Oca. Fotos de les autoritats a continuació, els Reis, Lerma, Lassaletta, Valenzuela, Governador Civil. Foto a dues pàgines de la Comissió Gestora presidida per Conrado Albadalejo.

BELLESES I DAMES D’HONOR

Foto de Reme de la Bellesa del Foc Aránzazu García quatre fotos de les seues Dames, foto de la Bellesa Infantil Laura Ferrán Gutiérrez i quatre fotos de les seues Dames. A continuació la foto de la Fallera Major de València, de la Reina de les Festes de la Magdalena de Castelló.

PREMIS 86

Dues fotos a color del primer premi la foguera d’Hernán Cortés dels artistes Javier Mayor i Tomás Gosálvez, fotos dels primers premis de diferents categories. Hi ha una novetat per primera vegada veiem foto a la “Millor foguera 86” de La Florida obra de José Muñoz Fructuoso. Foto del primer premi infantil de Francisco Javier Gómez Morollón en Carolines Altes, portada de Barberan primer premi de barraques “Marxa damunt de tot”, a continuació el ninot indultat per votació popular, que representava a l’artista Gutiérrez de la foguera de Benalúa obra de Pedro Soriano.

REVOLUCIÓDEDISSENY

Revolució en el disseny. Aquesta revista consistia, en una sèrie de materials inclosos dins d’aquesta carpeta, suposava un triomf del disseny gràfic, en aquest cas el d’Eusebio Pérez Oca.

El concurs per a triar el nostre cartell oficial, quedava desert i es va decidir reproduir el preciós cartell de l’artista Melchor Aracil que ja va ser el cartell oficial, en el trist any de 1936.

Solapa interior de la carpeta que contenia la revista d’enguany, dissenyada per Època.

Esbós de la foguera oficial: “Les festes de la nostra terra”, obra de Tomás Gosálbez. Una vegada plantat va resultar un dels monuments pitjors, un projecte fracassat davant del nostre ajuntament.

ESBOSSOS

Darrere de l’esbós de la foguera oficial, “Les festes de la nostra terra” de Tomás Gosálvez i també la foguera experimental patrocinada per la Diputació Provincial, veiem les fogueres agrupades per primera vegada per categories però també sense indicar l’artista que les realitza, apareix el districte i dotze esbossos per pàgines a continuació les comissions sis per cada pàgina.

Després els esbossos de les fogueres infantils amb el mateix sistema que els adults, encara que ací no estan disposats per categories, però sí, primer esbossos després comissions i per a acabar portades de barraques i els seus presidents.

ART I FOC

També en la carpeta apareix una altra publicació o separata, “Fogueres 87 – Art i Foc”, una publicació amb un color groc virolat, on el primer que veiem és el primer premi del certamen fotogràfic “Fogueres” obra de Francisco Moreno. A més comprovem que ací és on es troben els articles i col·laboracions literàries com el “Perquè dels fogueres de Sant Joan” d’Enrique A. Llobregat, entre els articles s’intercalen obres d’art de Remigio Soler, de Gisbert Picó i també fotografies de Basilio Martínez, trobem una poesia de Luis Alpera “El ros de Sant Joan”, un altre article d’Andrés Llorens “Foc roent de la teua pinta d’or”. Una altra poesia de Vicent Andrés Estellés “Fogueres de Sant Joan”, que compartia pàgina amb un dibuix a color de Pedro Soriano. Juan Carlos Vizcaíno, recuperava la figura d’un artista alacantí “Un mestre en l’oblit – Manuel Albert”, també apareix el seu cartell premiat de l’any 1958. Un altre article: “Integració formal d’Alacant en el Regne de València (1308)” en cinc pàgines del Doctor Juan Manuel de l’Estal.

MANUEL BAEZA

Un mapa a doble pàgina de la ciutat d’Alacant en 1800 dibuixat per Miguel Pérez Oca amb els llocs més destacats de la nostra ciutat en aquells dies. Irene García Antón escrivia “La font de llevant o el monument a la foguera” i per a acabar aquest quadernet les seues últimes deu pàgines dedicades en un monogràfic al pintor “Manuel Baeza: Un mestre de la pintura”, que havia mort en accident d’automòbil el 7 de setembre de 1986, amb un article i fotografies de Basilio Martínez, un altre article de Pedro Soriano “Manolo Baeza, un gran artista millor persona”. Un altre article d’Emilio Chipont “Manolo Baeza: L’alacantí, l’home, l’artista” així com el quadre original que aquest pintor va cedir a la Comissió Gestora.

EL MÉS DESTACAT DE 1987

Amb José Luis Lassaletta Cano d’alcalde, e l10 de maig s’inaugurava el Parc del Morant, dotze anys després que l’Ajuntament adquirirà els terren-

REVOLUCIÓDEDISSENY

ys, era inaugurat el parc més gran d’Alacant, la seua construcció incloent la zona esportiva va costar quatre anys i quatre-cents milions de pessetes, amb cent trenta mil metres quadrats, fonts, estanys, bosc, amfiteatre, pistes esportives, cafeteria, biblioteca, milers d’arbres, gespa abundància de roserars flors, dins dels actes d’inauguració actuaria la Banda Municipal en l’amfiteatre, els grups de danses “Cresol” i “Postiguet”.

En la zona de relació social, actuació de “La ovejita paranoica” “Acero”. En el camp d’aventures, actuaria el Circ Galàctic de Rataplan, així com grups de Dolçaina i Tamborí les Estudiantines Universitàries de Dret i Obres Públiques.

Desapareixien els pavellons del Postiguet, que durant vint anys van complir amb els seus serveis de dutxes guarda-roba i que van substituir als històrics balnearis, al març de 1987 passaven a ser història.

La Diputació Provincial inaugurava el seu Arxiu i alhora Sala d’Exposicions en el restaurat Palacio de Conde de Lumiares. Amb una exposició retrospectiva de Manuel Baeza, quan estava a punt de complir-se el primer aniversari de la seua mort, amb l’existència d’allò més representatiu de la vida cultural alacantina.

Cerdán Tato va ser nomenat Cronista Oficial d’Alacant, es va inaugurar el Parc del Morant. I Carlos Mateo era nomenat Comissari del V Centenari de la nostra ciutat.

La barraca popular, es va plantar enguany enfront de la Diputació, per un conveni entre l’ajuntament i cinc discoteques.

A més es va plantar el Racó Provincial, de Radi Alacant-Cadena SER, al carrer Tucumán. President de la Comissió Gestora: Conrado Albaladejo Tello, Bellesa del Foc: Aránzazu García Espinosa (Polígono de Babel – Bernardo Pérez Sales).

El concurs per a triar el cartell anunciador de les nostres fogueres, quedava desert es decidia reproduir el preciós cartell de Melchor Aracil, que ja va ser cartell oficial en les fogueres de l’any 1936. Van plantar 67 fogueres i 97 barraques. Foguera vencedora: districte: Sant Blas, autor: Pedro Soriano, Lema: “Terreta”. Soriano a més aconseguia el primer premi de primera categoria en Benalúa, i el segon també de primera en Alfonso el Savi.

1987 Moria Andrés Segòvia nostre més famós guitarrista, la seua labor de difusió va aportar a la guitarra espanyola el reconeixement internacional. El 19 de juny la banda terrorista ETA va cometre la major matança de la seua història en Hipercor a Barcelona.

Maqueta de la foguera, primer premi Experimental de l’any 1986, de lema “Igneo-4”, patrocinada per l’Excel·lentíssima Diputació Provincial i que es va plantar en 1987.

REVOLUCIÓDEDISSENY

Riuada en la Santa Faç, el dia 4 de novembre de 1987 a això de les set vint del matí arribava una allau d’aigua procedent del “Barranquet”, segons avisava a crits l’alcalde pedani, era com una gran ona que arribava al Monestir.

Les Monges Clarisses van veure com entrava l’aigua en el recinte van salvar el Sagrari i les Sagrades Formes, perquè l’aigua ja arribava fins a l’altar. Portes, mobles, estendards i vitrines, es van trencar o van perdre, però la Santa Faç no va córrer perill perquè les portes del seu cambril van resistir.

Al novembre de 1986 mor l’anterior cronista Vicente Martínez Morellá i l’Ajuntament va nomenar a Joaquín Collía per a aquest càrrec, un home de tracte molt afable i que mantenia estreta amistat amb els intel·lectuals alacantins, però va morir el 29 d’octubre de 1987. Llavors va ser nomenat Cronista Oficial d’Alacant l’escriptor Enrique Cerdán Tato.

Joaquín Collia (1918-1987), un home lligat íntimament al món cultural d’Alacant cronista oficial menys d’un any, només onze mesos ja que va morir prematurament. No es pot escriure la història de la impremta a Alacant sense comptar amb la família Collía, i el seu taller d’arts gràfiques: “Such, Serra companyia”.

En 1985 va publicar el seu treball “Benalúa, odissea de la seua construcció” (1882-1896), després d’aconseguir el primer premi, en el concurs que va convocar el Banc d’Alacant per a celebrar el primer centenari de Benalúa, a continuació va publicar “Festes de bous a Alacant 1605-1900”.

El 25 de gener de 1987, es complia el 250 aniversari del mesurament del meridià per Jorge Juan i es rendia just homenatge a aquest savi alacantí, que va saber destacar en aquell “Segle de les llums”, Joaquín Collía Rovira, cronista oficial d’Alacant escrivia un bon article el 25 de gener de 1987: “Jorge Juan Alacant”, i Carlos Llorca Baus com a comissari de l’exposició: “Jorge Juan el medidor del mundo” presentava aquesta exposició.

Alacant volia perpetuar la memòria de Rafael Altamira, l’alacantí potser més important de la nostra història, va ser Director General d’Ensenyament, Jutge del Tribunal Internacional de la Haia, escriptor, historiador, candidat al Premi Nobel de la Pau, etc., i que va morir en l’exili a Mèxic. Amb una exposició, un simposi i una fundació. L’exposició aniria itinerant, recorrent tot el continent americà.

Al setembre i octubre queia un aiguat que produïa greus danys, a la Vega Baixa i al Vinalopó, però al novembre un terrible temporal, deixava aïllats a Alacant el barri de Sant Gabriel la Santa Faç. Alacant va ser declarada zona catastròfica.

Premi Especial Fogueres, del primer certamen fotogràfic, obra de Francisco Moreno Gálvez.

Dibuix de Pedro Soriano amb el qual s’il·lustrava un poema de Vicent Andrés Estellés “Fogueres de Sant Joan”.

FOGUERES 1988

“FESTES D’INTERÈS TURÍSTIC INTERNACIONAL”

FESTESD’INTERÈSTURÍSTICINTERNACIONAL

Un altre revolucionari format, que distorsionava la imatge que fins llavors havia tingut aquesta revista. Similar al de l’any anterior, en tant que es presentava com una carpeta, amb materials dins d’ella. Totes les fulles porten l’anagrama “60 Anys”. Però no van numerades les seues fulles. Tampoc s’indica de qui és el disseny Seria de Ramón Crespo?

La carpeta contenia un mapa desplegable a tot color: “60 Anys de Fogueres”, amb els edificis llocs més emblemàtics d’Alacant en el seu dors, un pla amb la situació de totes les fogueres i barraques. Estava realitzat per el “Grup Espot-València”. També trobem un programa de mà oficial de festes dissenyat per J. Luis Navarro una targeta postal que reproduïa el cartell oficial.

REVISTA OFICIAL

Dins de la carpeta també trobem ja el que és la revista pròpiament dita, dirigida per Ramón M. Crespo, i coordinada per Javier Villacampa, la portada és de Francisco J. Madrid Alfonso, la impressió en Gràfiques Cirilo les fotografies de Reme Vélez, Perfecte Arjones, Paco Cutillas Ángel García. Les col·laboracions gràfiques són de Madrid Alfonso, Remigio Soler, Gastón Castelló, Saoro, M. Albert, Rives Sogorb, Pérezgil, Gisbert Picó i Ramón Crespo.

En la portada de la revista que representava el lliurament de premis a l’auditori de l’Esplanada, apareixia per primera vegada “Festes declarades d’interès turístic internacional”.

Encara que no estan numerades, en la seua primera pàgina veiem un poema dedicat “A Alacant”, obra de José Ángel Guirao. A continuació un saluda dedicat al 60 aniversari de les festes. Les Autoritats: els Reis d’Espanya, Joan Lerma president de la Generalitat, J.L. Lassaletta alcalde, president de la Diputació F. Valenzuela Governador Civil.

SENSE FOTO

Apareix la Comissió Gestora amb Conrado Albadalejo de president, Luis Botella de vicepresident, Eduardo Amorós vicepresident segon i delegat de barraques, Andrés Llorens secretari general d’organització interna i com a delegat artístic José Ángel Guirao. És la primera vegada que no trobem cap fotografia de la Comissió Gestora.

PATRIMONI

S’advertia en un article de com s’havia anat acumulant amb el transcurs del temps la “Casa del Foguerer”, en la seua seu social i com s’havia reunit part d’aqueix material en aqueixes pàgines, com es podien admirar des d’un oli

de Gastón Castelló fins a la ceràmica de Saoro passant per esbossos de fogueres o les portades dels programes oficials.

TRANSMISSIÓ TELEVISADA

Seguia un text de l’alcalde d’Alacant J.L. Lassaletta, unes paraules emeses en la transmissió televisada dels festivals de l’elecció de les Belleses del Foc. Li seguia un article de María José Escudero “La ràdio en la festa”, un altre d’Emilio Chipont “Alacant 1928-1988 60 anys de vida i de festa”. Alfredo Aracil “Bellesa, presència indiscutible en la festa”, Raúl Álvarez Antón “Escribo…60 anys”. Fotografia del desaparegut artista Manuel Baeza, obra del fotògraf Basilio Martínez i que va ser esment especial de Fogueres 87.

MADRID ALFONSO

Veiem intercalades per tota la publicació nombroses pintures d’aquest artista i també unes altres de F. Gisbert Picó. Reme Vélez Ferrer escrivia sobre “Els meus records de fogueres”.

LES LLÀSTIMES

Miguel Castelló Villena, nebot de Gastón Castelló secretari diversos anys de la Comissió Gestora escrivia: “Les Llàstimes de les fogueres de Gastón Castelló” a continuació apareixen tres llàstimes diu pintades per Gastón entre 1942 i 1945. Però estan sense datar, a quines fogueres pertanyen aquestes llàstimes en quin any van ser pintades? José Ángel Guirao escrivia “2028, una odissea fogueril”. Una altra fotografia premi especial Fogueres 87 de José Antonio Marín Chacón, amb el títol Cavalcada del Foc.

ALFONSO PRATS

“Aigua i Foc”, Ildefons Prats, tants anys secretari de l’alcaldia de José Luis Lassaletta i després cap del parc de bombers, a més apareixia com a delegat de patrimoni de l’actual Comissió Gestora escrivia sobre els bombers i les fogueres de

Sant Joan. Eleuterio Meseguer oncle de José Ángel Guirao escrivia sobre “Naixement de les fogueres de Sant Joan”. Alfonso Garrigós escrivia un extens article sobre la seua dilatada biografia com a alacantí i foguerer.

TALLERS MUNICIPALS

Ginés Pérez Beltrán, escrivia sobre la importància que va tenir l’equip que ell va muntar de funcionaris municipals que sota el seu comandament tants serveis van prestar a les fogueres sobretot en les presentacions de les Belleses, etc.: “Tallers Municipals i les fogueres”. Miguel Ángel Fuster escrivia: “Avui infantils, demà adultes” i Bernabé Sanchís Sanz, “La música, l’educació musical i les bandes de música”.

CONRADO ALBADALEJO

Amb un article “Fogueres per a l’eternitat” donava pas a les fotografies de les Belleses adultes infantils, aquesta última Andrea Rico, la Fallera Major de València, la Reina de la Magdalena una novetat la Reina de l’Horta Murciana, a continuació els premis de les fogueres de totes les categories, portades de barraca, carrers adornats. El ninot indultat per votació popular que reproduïa la figura de José Ángel Guirao, obra de Pedro Soriano en el districte de San Blas.

“I LA FOGUERA FA HISTÒRIA”

Aquest era el lema de l’esbós de la foguera oficial davant del nostre Ajuntament obra de Pedro Soriano. “Foc i Fum”, lema de la foguera experimental de la Diputació i després d’aquests esbossos tots els esbossos i fotos de les comissions de fogueres tres per pàgina i distribuïts per pàgines. El mateix disseny per a les infantils i a continuació totes les barraques i els seus presidents.

1988 - EL AMA

Amb l’alcalde José Luis Lassaletta Cano, la Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia (CAAM), passa a dir-

FESTESD’INTERÈSTURÍSTICINTERNACIONAL

Portada original de Francisco José Madrid Alfonso, que apareixia a l’interior d’una altra carpeta amb un altre revolucionari format.

Il·lustració de Francisco José Madrid Alfonso.

Una altra col·laboració gràfica, per a il·lustrar la revista de F.J. Madrid Alfonso.

Cartell oficial amb el lema: “A 24.6” el seu autor Ángel Gambín Pallares.

FESTESD’INTERÈSTURÍSTICINTERNACIONAL

Col·laboració gràfica, una altra il·lustració de F. J. Madrid Alfonso.

se Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM). Míriam Blasco es proclamava campiona d’Espanya de Judo començaven les reformes del Mercat Central i alhora s’acabaven les de l’Hospital Provincial.

El 750 aniversari, del Poble Valencià, se celebrava amb escàs ressò. El Fondo Il·licità era declarat Paratge Natural.

Antonio Fernández Valenzuela, president de la Diputació Provincial, realitzava enguany el pregó de les nostres fogueres. Va destacar l’enorme èxit obtingut per la Barraca Popular, que s’instal·lava en Campoamor per primera vegada. President de la Comissió Gestora: Conrado Albaladejo Tello, Bellesa del Foc: Paloma Llavador López (Santa Isabel).

Van plantar 67 fogueres 91 barraques. Foguera vencedora: districte: Sant Blas, autor: Pedro Soriano, Lema: “Alacant, geni i cultura”, una altra explosió de disseny, una altra genialitat d’aquest artista. Cartell vencedor: autor: Ángel Gambín Palleres, lema: “A. 24. 6”.

Els sindicats desafiaven al carrer al Govern, el 14 de desembre, Espanya

va viure la primera gran vaga general de la seua més recent història i va ser seguida massivament a la nostra província.

Georges Bush guanyava les eleccions presidencials dels EE.UU mantenia així l’hegemonia Republicana.

“Alacant una ciutat de 500 anys”. Començaven els actes commemoratius del fet històric l’atorgament de la carta de Privilegis de Ciutat per part del rei Sr. Ferran II d’Aragó en 1490 a la fins llavors Vila d’Alacant.

Francisco Moreno Sáez com a responsable de publicacions d’aquest Vº centenari declarava al novembre de 1988, com 32 professors estaven treballant en una història d’Alacant, estructurada en 4 volums de 300 pàgines cadascun que volien que foren al carrer al gener de 1990.

Per a Carlos Mateo, comissari d’aquesta celebració, els 42 capítols d’aquesta història que va començar a distribuir el periòdic Informació, seria l’eix del gran conjunt d’activitats programades per a la recuperació dels nostres senyals d’identitat.

El regidor de cultura Martínez Bernicola mostrava la seua satisfacció pel començament i execució d’un projecte que va defensar amb tanta força tenacitat. Dins del programa de restauracions, obres equipaments culturals tan necessaris per a la nostra ciutat.

Aprofitant la celebració de la seua Vº centenari com a ciutat, s’iniciava, a l’octubre d’enguany la transformació del Palau Llorca en Arxiu Històric Municipal, la rehabilitació d’aquest edifici situat en ple centre històric, amb un pressupost de cent vint milions estava sota la direcció dels arquitectes Santiago Varela i Marius Bevià i es preveia inaugurar-lo en dos anys.

Primers vestigis dels habitants musulmans de la nostra ciutat, trobats en el Barri antic, darrere del Museu de l’Assegurada, restes musulmanes que permetien demostrar que en aqueixa zona es va assentar la ciutat musulmana. Medina Laquant es van trobar monedes, ceràmica, que dataven dels Segles XII o XIII segons Pablo Rosser.

La pel·lícula de l’any “Dones a la vora d’un atac de nervis”. Pedro Almodóvar era guardonat amb el Premi d’Europa al millor realitzador jove.

ALACALORDELPOBLE

FOGUERES 1989

“A LA CALOR DEL POBLE”

La revista destaca l’any passat i est per la seua bona enquadernació, avui dia es conserven totes les fulles. És de les poques revistes, d’aquests anys que no es desenquadernen. Enguany s’imprimeix en Gràfiques Díaz, i està dirigida pel delegat de cultura Ramón M. Crespo, hem d’advertir així mateix que la portada també és original de Ramón i està coordinada per Javier Villacampa.

REMIGIO SOLER

La revista estava dedicada a la Santa Faç en el seu cinc-cents aniversari de la manifestació del Sagrat Llenç. Tornen a no numerar les seues fulles. Destaquen intercalada entre les seues pàgines les belles il·lustracions de Francisco Gisbert Picó i sobretot les precioses talles dibuixos de Remigio Soler, un homenatge d’aquest artista a la Santa Faç, una expressió plena d’espiritualitat i misticisme un important treball de Remigio.

AUTORITATS

És la primera vegada, crec que només se›ls cita, i no apareixen fotografies de cap de les Autoritats que fins enguany es venien repetint. Les fotos són de Reme i delegació de cultura, al no estar numerades les seues pàgines, és més difícil a l’hora de citar alguna imatge o article, Com ho fem? Comptem les pàgines…?

Darrere d’un dels típics olis de Manuel Reig trobem un saluda signat pel delegat de cultura Ramón M. Cresp. Apareixen pàgines amb propaganda i pàgines amb obra artística d’Enrique Consuegra, de Ramón Cortés, Ángeles Antolí, Miguel Cerdà, etc.

COMISSIÓ GESTORA

Només apareixen els noms de la Comissió i de les subcomissions, tampoc apareix fotografia, el president Conrado Albadalejo, vicepresident primer Luis Botella, Eduardo Amorós vicepresident segon delegat de barraques, Andrés Llorens secretari general, delegat artístic José Ángel Guirao, delegat de cultura Ramón Crespo i delegat del patrimoni Ildefons Prats.

LA SANTA FAÇ

Hem d’insistir en els dibuixos i les belles talles de fusta de Remigio Soler, “del modest pi sorgeix per obra del mestratge de Remigio Soler la més bella escultura, la talla d’insospitats matisos”, podem llegir i contemplar fins a dotze obres dedicades a la Santa Faç per Remigio Soler. Federico Sala Seva Degà de la cocatedral de Sant Nicolás també escrivia: “Els fogueres de Sant Joan el Vº centenari de la Santa Faç”.

ARTICLES

Entre belles obres de José Juan Samper Pamblanco els artistes abans citats trobem articles de José Ángel Guirao “Una casa de cristall en la ratlla de l’horitzó”, Emilio Chipont “Les Belleses del Foc. Miscel·lànies”. Asunción Valdés, dona molt important aquests anys per ser cap de l’oficina espanyola del Parlament Europeu escrivia “A la recerca del foc”.

BELLESES DEL FOC “

La delegació de cultura dedicava aquest article de dues pàgines més una fotografia on sí que indica que podem veure a Pilar València, Carmela Ramos i Paloma Llavador. Miguel Ángel Fuster, vicepresident tercer i delegat de fogueres infantils: “Fogueres infantils, esperança en la festa”. Miguel Cerdán una poesia i un dibuix signat per ell “Comiat de la Bellesa del Foc 88”. Manuel Amengual Tarí “Despús-ahir, ahir i avui. Els xiquets i les festes de fogueres”.

FRANCISCO J. SEBASTIÁ GARCÍA

Aquest jove foguerer que estava anomenat per a ser un important expert en les nostres fogueres escrivia “Fogueres d’Alacant. Panorama d’actualitat”. La consellera de premsa de l’ambaixada d’Israel Amiram Maguid, teoritzava sobre “Fogueres mediterrànies”. El president del gremi d’artistes en un llarg article, feia una xicoteta història d’aquest gremi reivindicava el seu paper en la festa.

ANDRÉS LLORENS

Com a secretari general de la Comissió Gestora escrivia: “Organització interna de la Comissió Gestora. Una nova imatge d ela burocràcia” Conrado Albadalejo “Un camí a seguir”.

BELLESES I DAMES D’HONOR

A continuació les fotos de la Bellesa del Foc Eva Isabel Oltra Moyano i quatre fotos de les seues

ALACALORDELPOBLE

Dames, segueix foto de la Bellesa del Foc Infantil Rocío Zaragoza i quatre fotos de les seues Dames. I de les nostres festes germanes només la Fallera Major de València i la Reina de Castelló.

PREMIS 88

Podem veure el primer premi de la categoria especial de Sant Blas obra de Pedro Soriano així com els primers premis de les diferents categories, el primer premi infantil el signa la Comissió, però és una d’aqueixes importants fogueres que realitzava en Carolines Altes Javier Gómez Morollón, primer premi de barraques “Per la festa nosaltres” i el ninot indultat de Ciutat d’Assis de Ramón Marco.

LLIBRETS

Crec és la primera vegada que apareix foto de la millor portada original de llibret obra de Francisco Gisbert Picó i en la foguera de La Florida.

ESBOSSOS

I ja darrere de l’esbós de la foguera oficial “19251935. La dècada d’or alacantina” de Pedro Soriano l’esbós de la foguera experimental de la Diputació el seu autor Francisco Espejo, apareixen tots els esbossos i totes les comissions una per pàgina. Al final la foguera de la Llar Provincial quatre fogueres de Benidorm. El programa oficial al final del tot un pla desplegable, amb la relació situació de les fogueres.

Hem de destacar que potser és aquesta la revista amb menys publicitat de les que hem vist fins ara.

1989 - Vº CENTENARI DE LA SANTA FAÇ

El MOPU posava en marxa la circumval·lació d’Alacant, van començar les obres del pàrquing de Maissonnave s’escometia el primer tram de la Gran Via, el govern municipal presidit per José Luis Lassaletta Cano, convertia en zona de via-

Portada original de Ramón M. Crespo. “Al calor del pueblo”, lema del nostre cartell oficial d’enguany, obra de Miguel M. Baena Hormigo.

“El meu Alacant”, una col·laboració gràfica de Francisco Gisbert Picó. Una col·laboració plàstica de Remigio Soler, una talla en fusta sobre la Santa Faç.

nants part del centre de la ciutat i van adjudicar els Paus de la Platja de Sant Joan a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani i al Litoral Mediterrani.

Començaven les obres per a convertir la presó de Benalúa en els futurs Jutjats i s’inaugurava l’Escola d’Idiomes.

En la pel·lícula “Esquilache” dirigida per Josefina Molina, es reflectien les enormes dificultats, que van haver de superar els intents reformistes, d’aquest ministre de Carles III, que reflectien els notables paral·lelismes, amb aquesta època dels governs de Felipe González.

Es va celebrar la primera exposició sobre la Maçoneria, primera que s’organitzava a Espanya, muntada per l’Institut Juan Gil Albert i la Caixa d’Estalvis Provincial.

Racó de festa! Aquesta barraca aconseguia el primer premi de portalades amb una reproducció de la façana del nostre Ajuntament, realitzada per l’artista Arsenio Carrasco. El primer premi de llibrets va ser per a “Los Gorilas”. Van plantar 71 fogueres 95 barraques. El concurs de mascletàs es va realitzar enguany des d’Alfonso el Savi.

El rector de la universitat d’Alacant, Ramón Martín Mateo pronunciava el pregó de les nostres fogueres. President de la Comissió Gestora: Conrado Albadalejo Tello, Bellesa del Foc: Eva Isabel Oltra Moyano (Doctor Bergéz – Carolines). Cartell vencedor: autor: Miguel M. Baena Hormigo, lema: “A la calor del poble”.

La foguera vencedora: districte: Carolines Altes, autor: Paco Juan Navarro, Lema: “Apocalipsi”, el segon premi va ser per a “Un somni”, de Pedro Soriano en Hernán Cortés. Ni l’artista ni la comissió, van acceptar aquest premi ja que es consideraven guanyadors. A més Soriano va ser sancionat, per no plantar a temps la foguera oficial “La dècada d’or”.

El succés de l’any va ser l’explosió en l’hipermercat Pryca d’Alacant, d’un cotxe carregat amb cohetería, que va produir 10 morts i nombrosos ferits.

El 17 de maig de 1989, la premsa anunciava com el cine Casablanca tancava les seues portes, amb la projecció de la cinta “Las amistades peligrosas”, el cine patiria obres de transformació. Es construirien tres noves sales, una en la planta baixa i les altres dues en la primera.

També tancava el mes de juny el cine Avenida “el millor cine de la capital”, obert en 1945 perquè s’anava a convertir en els habitatges que hi ha en l’actualitat.

Es commemora el Vº Centenari de la Santa Faç i es comença a preparar també el Vº Centenari de la ciutat.

Comencen les obres de l’aparcament de Maissonnave, el primer tram de la Gran Via i la conversió en zona de vianants de part del centre de la ciutat, també van començar les obres per a convertir la presó de Benalúa en els Nous Jutjats.

Una altra talla en fusta de Remigio Soler ja que en la revista d’enguany volia homenatjar el 500 aniversari del nostre “Sagrat Llenç”.

Va tancar el Teatre Principal per a la seua reforma i s’iniciava la polèmica sobre la cessió de la Llotja del Peix a la ciutat, per a Sala d’Exposicions.

Moria Salvador Dalí un dels grans espanyols universals del Segle XX. Camilo José Cela rebia el Nobel de Literatura i Arantxa Sánchez Vicario per primera vegada en la història una tennista espanyola guanyava el Roland Garrós.

El dijous 15 de juny de 1989, es presentava en la premsa l’edició del document municipal més antic, el “almotacén” o “mustacaf”, manifestava María Luisa Cabanes, que era un càrrec municipal que es responsabilitzava que els aliments estigueren en bon estat, que no es venguera peix salat al costat del fresc, que els preus no pujaren més del fixat, i s’encarregava de controlar el frau durant els Segles XVI al XVIII. Un càrrec públic que tenia a veure amb el Govern dels Mercats i les Llotges.

Aquest acte estava relacionat amb les celebracions del Vº Centenari d’Alacant com a Ciutat, relacionat també amb la restauració les obres del Mercat Central i d’altres edificis de la nostra ciutat.

Relleu històric, el bisbe Pau Barrachina deixava la Diòcesi d’Oriola, Alacant després de 35 anys, dos anys després de complir l’edat reglamentària de 75 anys. Es retirarà a un xicotet trepitge propietat de la Diòcesi, situat en el barri del Raval Roig.

A les nou hores del dijous 6 d’abril de 1989, es van disparar 500 carcasses des del Benacantil prèvies a la caminada cap al Monestir, amb motiu del Vº centenari de la Santa Faç. El dia anterior es va inaugurar el monument a la Santa Faç, obra de l›escultor Arcadio Blasco, poc després de les 9 de la nit, la Sagrada Relíquia va ser traslladada per membres de la Germanor de la Santa Cruz des de Sant Nicolás a l’ermita del seu barri.

El dissabte 29 d’abril de 1989 es va inaugurar en el port l’exposició que commemorava el Vº Centenari de la Santa Faç, Dionisio Vázquez va ser l›encarregat de dissenyar el local i Manuel Oliver el comissari de l’exposició, investigador dels orígens alacantins, tractava de mesclar l’ambient popular amb el religiós. Es va poder visitar fins al final del mes de maig.

Durant dos mesos març i abril va homenatjar Alacant a la Santa Faç amb motiu del seu Vº Centenari, coincidint amb la tradicional romeria es va inaugurar un monument com a homenatge a aquesta Sagrada Relíquia obra d’Arcadio Blasco. Sis publicacions, un vídeo i una pel·lícula conformaven el gruix de material a afegir a les seixanta publicacions ja existents sobre la Santa Faç, amb motiu d’aquesta celebració, la canalització del barranc que travessa la pedania i circumda el Monestir va ser un objectiu prioritari.

L’Excm. Ajuntament d’Alacant, el Cabildo de la Cocatedral i la Vila de Sant Joan commemoraven aquest Vº Centenari, com ja ho van fer en l’IVº Centenari, els últims dies del mes de març, la Santa Relíquia, visitava la Parròquia Vila de Sant Joan, a continuació l’església de Los Angeles, la de la Misericòrdia i la de Sant Joan Baptista del barri de Benalúa, va romandre 24 hores en cadascuna en la Cocatedral fins al 6 d’abril.

ALACALORDELPOBLE

Es rellançava i recuperava aquesta expressió de devoció popular més pròpia del món rural, on les antigues sèquies ara seques són mut testimoni del seu abandó, aquesta devoció pròpia d’un passat llaurador, s’urbanitzarà passant a configurar-se com una dels senyals d’identitat de l’alacantí.

El 5 d’octubre, moria un gran alacantí Vicente Mojica, escriptor, poeta, cronista historiador de les festes de Moros i Cristians. Va formar part d’una generació d’escriptors que va sorgir a Alacant en la post guerra. Com a poeta va dedicar un dels seus poemes al bombardeig del 25 de maig en el Mercat Central. Al març de 2019 la seua família donava 35 volums amb cartes de Mojica amb intel·lectuals com José Hierro, Gabriel Celaya, Blas d’Otero, Vicente Ramos, etc.

Miguel Ángel González ens explicava com gràcies a la seua relació amb Vicente i als seus consells, va anar investigant i escrivint ara publicava “Festes de Moros i Cristians d’Alacant, 1599-1789” llibre a càrrec de l’obra social de la CAPA.

El 9 de novembre queia el mur de Berlín, posant fi de fet a la divisió d’Alemanya resultant de la Segona Guerra Mundial. Mur que dividia Berlín i el món en dos.

El 25 d’agost arribaven les televisions privades: Antena 3, Tele 5 i Canal Plus. Camilo José Cela aconseguia el Premi Nobel de Literatura, i el Gelats Alacant arreplegava la torxa del Tecnisan es mantenia en la divisió d’honor.

Premi a la millor portada original de llibrets, en aquest cas el de la foguera de La Florida, obra de Francisco Gisbert Picó.

FOGUERES 1990

“Vº CENTENARI”

VºCENTENARI

Amb una portada fotografia de Ramón de Cap, en la primera pàgina apareix el cartell oficial del “Vº Centenari 1490-1990”. Amb la direcció d’Andrés Llorens i la coordinació de JC Vizcaíno..

Desapareix de nou la numeració de les seues pàgines, hem de destacar les escasses pàgines de publicitat, les fotografies són de Reme Vélez, J.A. Marín Chacón, Basilio Martínez, J.L. Giménez Lledó i Ramón Cabo.

AUTORITATS

Els dibuixos són de Paco Gisbert Picó, Pedro Soriano, Paco Juan, M. Reig, Pérez Nadal i M. Baena, així com els dissenys dels titulars de E. Pérez Oca. Imprimeix Gràfiques Cap Hortes, S.A.

Després d’una foto de Basilio F. Martínez, que no indica ni quina foguera, ni el districte ni l’autor, trobem un saluda de Conrado Albadalejo president de la Comissió Gestora. Foto d’aquesta comissió. Destaquem el fet que ja no apareix la foto de les Autoritats. L’any anterior no apareixia tampoc foto, però sí que se’ls citava.

BELLESES 1990

Veiem la foto de la Bellesa del Foc Nuria Larrosa, i en una foto les seues quatre Dames. També la infantil Rosana Oliver igualment les seues quatre Dames en una foto i a continuació foto de la Fallera Major de València i de la Reina de les Festes de la Magdalena de Castelló.

EL Vº CENTENARI EN LES FOGUERES

Trobem un article de l’alcalde José Luis Lassaletta, però a més ací exposava el seu programa com a organitzador del Vº Centenari, les metes finalitats per a aquesta celebració. Un altre article de Carlos Mateo com a comissari d’aquest important esdeveniment per a la nostra ciutat “El Vº Centenari en les fogueres”. Destacava la recuperació acurada restauració d’una pel·lícula de llarg metratge “Els fogueres de Sant Joan 1929”.

Fotografies, el primer premi de la categoria especial de Carolines Altes de Paco Juan l’any 89 a continuació fotografies de tots els premiats, així com el premi de la millor portada original de llibret obra de Remigio Soler i de la foguera de Benito Pérez Galdós.

100 IMATGES PER AL FOC I LA MEMÒRIA

Andrés Llorens i JC Vizcaíno seleccionaven 100 imatges de les nostres fogueres des del seu naixement, amb el lema “Retalls d’un art menor”. Un article monogràfic de 42 pàgines on ens mostraven “Unes normes estètiques que van donar personalitat a les nostres fogueres, des de 1929 fins a 1989.

I ja a continuació tots els esbossos les comissiones adultes, infantils i de barraques per districtes en una pàgina cadascun, a final el programa de festes unes escasses pàgines de publicitat.

JOSE ESTRUCH

El 24 de juliol, quan faltaven dos dies per a la solemne celebració del Vº Centenari de la concessió del Títol de Ciutat a Alacant per Fernando el Catòlic, l’alacantí José Estruch Sanchís, fill de José Estruch Ripoll, que fora segon president de la Comissió Gestora l’any 1931, rebia el Premi Nacional de Teatre.

Estruch Sanchís nascut a Alacant el 3 de maig de 1916, i en l’exili des de 1939, tornava a Espanya en 1967. Va ser professor de l’Escola d’Art Dramàtic de Madrid director de més de 100 obres de teatre. Quatre mesos abans de morir rebia aquest premi nacional.

L’any 2016 centenari del seu naixement es va instituir a Alacant, el premi de teatre que porta el seu nom així com una exposició en el Teatre Principal. Alacant rescatava de l’oblit a un dels seus fills insignes.

Es van inaugurar dues importants millores per al trànsit, la Gran Via i la Circumval·lació. La platja de Sant Joan perdia gran part de la seua arena i la depuradora d’Orgegia posava de manifest el seu mal funcionament. José Luis Lassaletta Cano continuava sent l’alcalde.

La Institució Firal Alacantina “IFA”, va comprar l’antic hipermercat Mamut, per a convertir-ho en el recinte firal.

Es produïa la fusió entre la Caixa d’Estalvis del Mediterrani i la Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant.

Una periodista alacantina Asunción Baldés i que era responsable de l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya, va ser la segona dona que va pronunciar el pregó de fogueres, la primera va ser l’escriptora Carmen Llorca en 1976. També es destacava la presència de tres dones Loles Cardona, Vilma Ñeco i Remedios Martínez Munera, amb càrrecs en la Comissió Gestora.

Van plantar 70 fogueres i 104 barraques. President de la Comissió Gestora: Conrado Albaladejo Tello, Bellesa del Foc: Nuria Larrosa Costa (Santa Isabel). Cartell vencedor: autor: Miguel M. Baena Hormigo, lema: “Crepitar”.

1990 - DESERT EL PRIMER PREMI

Va quedar desert es deia “per primera vegada” el premi de la categoria especial…, havien tres fogueres en aquesta categoria Florida-Portazgo de Pascual Domínguez, Carolines Altes de Leal León, Hernán Cortés més la foguera oficial de l’Ajuntament, obra de Paco Juan. Va deure guanyar Hernán Cortés, obra dels artistes valencians Manuel Algarra i Manolo Viguer amb disseny de Pedro Soriano.

Col·laboracions plàstiques amb la revista Fogueres 1990, la primera del pintor Manolo Reig i l’altra del polifacètic foguerer A. Pérez Nadal.

Logotip oficial, encarregat i aprovat per la Comissió per a la celebració del Vº Centenari del títol de Ciutat a Alacant, reproduït en milers de cartells, adhesius, així com en tots els esdeveniments que es van celebrar, per a aquesta important commemoració.

“Crepitar”. Cartell oficial, anunciador de les nostres festes, el seu autor, de nou Miguel M. Baena Hormigo. Portada d’aquesta monografia, realitzada per Andrés Llorens i JC Vizcaino, on destaca part de la rematada de la foguera “Contaminación”, disseny estètic ja icònic, que va plantar Remigio Soler en 1976, en Benalúa amb la intenció de demostrar que “les nostres fogueres tenien personalitat pròpia”.

No és cert que aquest fora el primer any que es deixava desert la categoria especial, ja que l’any 1947 aquest premi recentment estrenat l’any anterior 1946 també va quedar desert.

Es va declarar la foguera vencedora, al primer premi de Primera Categoria del districte de Ciutat d’Assis, autor: Pedro Espadero, Lema: “Mos han fet un ciri”, que va passar a ostentar aqueix any l’honor de ser la millor foguera d’Alacant.

Si els anys 80 van ser els del nostre camí cap a la modernitat, amb l’aprovació de la nostra constitució en 1989, un aire fresc s’introduïa per totes les ranures de la nostra societat, emportant-se les teranyines d’un règim dictatorial i desfasat, van ser anys d’il·lusió de canvis a tots els nivells així com de la consolidació afirmació de la nostra democràcia.

Els conflictes marquen en canvi la dècada dels 90, com la guerra del Golfo, els conflictes als Balcans, la desaparició de l’URSS, la unificació de les dues Alemanias.

Una data històrica el 26 de juliol dia més important de la commemoració del Vº Centenari la Santa Faç visitava per segona vegada Alacant. Va ser traslladada des del Monestir fins a la Cocatedral i per a ser venerada en diverses parròquies de la nostra ciutat. Nombrós públic se sumava al trasllat a la processó.

Va morir la pintora Juana Francés. Des de desembre van poder veure’s a Alacant les televisions privades.

Era notícia el descobriment de més d’una trentena de tombes, clarament encuadrables en l’època tarde-romana, entre els segles VI i VII en les excavacions en els limítrofs del Palau Llorca, a la cantonada del carrer Llauradors amb Sant Isidre en ple Barri antic, per la qual cosa Alacant ja no tindria una fundació islàmic, sinó anterior, afirmava Pablo Rosser.

El 18 de Setembre de 1990, Alfredo Aracil, donava la notícia de la defunció en el seu domicili del carrer d’Alcoi, a Alacant, als 28 anys, de Francisco Javier Sebastiá García, autor de “Consideracions estètiques sobre un art efímer d’Alacant: les Fogueres de Sant Joan (1928-1987)”.

Aquest llibre era la seua Tesina, Memòria de llicenciatura en la carrera de filosofia i lletres, branca d’art, en la Universitat d’Alacant, editat per l’Institut de Cultura Juan Gil Albert de la Diputació Provincial. El seu pare va ser president de la foguera de Campoamor, on ell va col·laborar des de xicotet. Autor de nombrosos treballs i articles sobre les Fogueres, apareguts en llibrets, en la premsa, així com en els fascicles “Fogueres”.

Sempre disposat a col·laborar en quants actes de fogueres era requerit, la seua última aparició en públic va ser el 15 de Juliol d’aqueix any, que va actuar de mantenidor de l’estrena del pasdoble que el mestre Antonio Carrillos i l’escriptora Consuelo Jiménez de Cisneros van dedicar a un altre personatge molt popular en el món de les fogueres, Rafael Asensi, “Paelo”.

El Club Agustins d’Handbol, es va proclamar Campió Mundial Escolar a Israel.

El gran èxit de la pel·lícula “Ay, Carmela!”, una comèdia sobre la tragèdia de la nostra Guerra Civil amb la direcció de Carlos Saura i el guió de Rafael Azcona, es va veure recompensada amb 9 premis de l’Acadèmia Espanyola, entre ells el de millor pel·lícula, millor interpretació femenina Carmen Maura i millor interpretació masculina Andrés Pajares.

LUCENTUM

En adquirir l’Ajuntament la col·lecció fotogràfica, “Casa Sánchez” es va recuperar una valuosa làpida, la nostra principal font epigràfica, que era allí depositada.

El venedor cap a “donació pura i simple” a l’Ajuntament d’Alacant, del quadre amb el retrat del fotògraf Paco Sánchez, realitzat pel pintor Emilio Varela, i també la citada làpida de “Lucentum” que es va trobar en el barranc de Sant Blas, avui avinguda d’Oscar Esplá, en 1887.

Instantània de la Comissió Gestora de Conrado Albadalejo, amb Andrés Llorens, JC Vizcaino, Luís Botella, J.A. Guirao com a delegat artístic, Francisco Navarro i Remedios Martínez Munera “Reme de Festes”.

NITDESANTJOAN

FOGUERES 1991

“NIT

DE SANT JOAN”

Amb una portada, fotografia de Basilio F. Martínez. Una altra revista sense numerar les seues pàgines. Amb la direcció d’Andrés Llorens la coordinació de JC Vizcaíno.

Les fotografies són de Reme Vélez, J.L. Giménez J. Manuel Carratalá. La retolació de titulars del cal·lígraf Adolfo Belló i els dibuixos de titulars de E. Pérez Oca.

Saluda del president Conrado Albadalejo, foto de la Comissió Gestora, fotos de les Belleses del Foc i les seues Dames d’honor, i les fotos de les festes germanes.

COL-LABORACIONS

Raúl Álvarez Antón “Any 1932 Polèmica elecció de la bellesa del Foc”, Emilio Chipont “El cinquantenari de l’ofrena a la Verge del Remei”, Andreu Cremades Moll “La llengua d’un poble”. V.M. Sánchez Gas “Els fogueres”. Una comèdia de costums locals en un acte de fogueres, Miguel Castelló Villena “Recordant”. Pedro Soriano “Fogueres d’Alacant sense anar més lluny…”. José María Roselló “Considerants”. Manuel Marín Bernal “Fogueres barraques”. Un poema de José Luis Vicente Ferris.

LA COLLITA

El Col·lectiu Set, era una associació que agrupava els nous components integrats en el gremi d’artistes de fogueres amb aquest escrit reivindicaven naus, magatzems per a exercir el seu treball.

PREMIS 1990

Veiem la foguera de Pedro Espadero de Ciutat d’Assis de primera categoria, però com a triomfadora de totes les categories, després de declarar desert el premi de la categoria especial. Fotografies dels diferents premis per categories i la millor portada original de llibret, d’Hernán Cortés obra de Pedro Soriano.

ESBOSSOS

A continuació tots els esbossos per categories i després totes les fotos de les Belleses, el mateix en les infantils, primer esbossos després les Belleses infantils. Els esbossos de barraques a continuació. El programa de festes i al final de la publicació:

“Nit de Sant Joan”: cartell oficial, el seu autor: Manuel Zamora Pérez.

Seguia Conrado Albadalejo al capdavant de la Comissió Gestora. De la qual destaquem a Andrés Llorens de vicepresident, Juan Carlos Vizcaino secretari, J.A. Guirao delegat artístic, Luís Botella, Remedios Martínez delegada d’organització i Vilma Ñeco.

Poema dedicat a “La Foguera”, de l’intel·lectual alacantí, gran coneixedor col·laborador de les fogueres de Sant Joan José Luís Vicente Ferris.

UN FUTUR QUE VA SER PASSAT

Per a finalitzar la revista 24 pàgines amb 130 imatges, llibrets, esbossos, fotografies, un altre article monogràfic del “tàndem” Andrés Llorens JC Vizcaíno, labor de recopilació de la història de les nostres festes, que continuarien més endavant en els llibrets de Sèneca Autobusos. Era una història de les fogueres infantils des de 1932 fins a 1990.

1991 - SENSE PALMERA!

El 26 de maig es van celebrar eleccions municipals. I l’alcalde José Luis Lassaletta Cano va ser substituït en l’alcaldia per Ángel Luna. La reina Sofía va presidir la reinauguración del nostre

Teatre Principal. El Col·legi Menor José Antonio, després del seu enderrocament va passar a denominar-se Residència Universitària-Alberg Juvenil de La Florida.

Enrique Cerdán Tato, cronista oficial de la ciutat era l’encarregat de donar el pregó d’enguany. President de la Comissió Gestora: Conrado Albaladejo Tello, Bellesa del Foc: Mari Trini Amorós Fillol (Plaza de Ruperto Chapí), 73 fogueres i 102 barraques. Vanesa Conten Roca va ser la primera Bellesa del Foc infantil no de raça blanca.

Foguera vencedora: districte: Ciutat d’Assis, autor: Pedro Espadero, Lema: “A guanyar diners”, el segon premi va ser per a Carolines Altes amb Francisco Javier Capella i el tercer per a Pascual Domínguez en Hernán Cortés. Cartell vencedor: autor: Manuel Zamora Pérez, lema: “Nit de Sant Joan”.

Per primera vegada, la cremà no es va anunciar, com era la tradició amb la monumental Palmera des de la muntanya Benacantil.

Els anys 90 una sèrie de conflictes marquen aquesta dècada: la guerra del Golfo, la desaparició de l’URSS, la unificació de les dues alemanias, conflictes, matances neteja ètnica als Balcans.

NITDESANTJOAN

El 12 de juny de 1991 José Luis Lassaletta i Carlos Mateo presentaven la maqueta de les Efemèrides, més d’un milió de persones havien assistit als 225 actes del Vº Centenari d’Alacant.

La nostra ciutat, mentrestant, va anar patint, igual que la festa de “Fogueres”, una metamorfosi, van sorgir molts barris, van arribar les noves tecnologies, el procés de globalització, es va anar produint una profunda transformació econòmica, política cultural.

El 15 de febrer de 1991 es procedia a la reinauguración del reformat Mercat Central amb la presència d’autoritats com Antonio García Miralles president de les Corts Valencianes, el president Joan Lerma de la Generalitat Valenciana, l’alcalde d’Alacant José Luís Lassaletta, Juan Zaragoza president dels concessionaris, Rafa Arnau com a regidor de Mercats, etc. S’inauguraven 106 llocs de fruites i verdures, 127 de peixos uns altres, 113 de carns ultramarins, que disposarien d’instal·lacions serveis més moderns.

En la nova plaça pública es construïa una gran planta de vendes, que es prolongava fins a l’edifici central. En una part estarien els llocs de vendes de fruites verdures en l’altra la dels peixos. Quant a carns i ultramarins, ocupaven la primera planta íntegrament dins d’un edifici al qual se li havia llavat la cara en la seua història.

La resposta del públic alacantí l›endemà d›aquesta inauguració ocupant massivament tots aquests espais inaugurats amb el que l›èxit estava assegurat.

“MEMÒRIA GRÀFICA”

El 29 de maig de 1991 es presentava al Castell de Santa Bàrbara “La Memòria Gràfica d’Alacant”, un dels projectes més estimats pel Patronat d’aquest Centenari, reunia en dos volums prop de set-centes fotografies postals, per les quals recorria la història de la nostra ciutat, fruit del treball d’un equip de 22 persones, geògrafs,

Vanessa Conten Roca: Bellea del Foc Infantil 1991 de la foguera Juan XXIII primer sector i era alumna del col·legi públic Azorín.

historiadors i especialment fotògrafs, que recuperaven la Memòria Gràfica del nostre passat més immediat.

Per a l’alcalde Lassaletta era la presentació més important de l’any. Sobre la base d’aquesta memòria gràfica, s’assentarien les col·leccions, de l’important Fons Fotogràfic que hi ha depositat en el nostre Arxiu municipal.

Tomás Mazón presentava el seu llibre que era la seua tesi doctoral “Configuració del paisatge urbà d’Alacant, 1960-1990”, on afirmava com les arbitrarietats urbanístiques dels anys 60 i 70 van hipotecar el futur de la nostra ciutat.

A partir dels anys 60 naixien els barris de Verge del Remei, Requena, Joan XXIII, Nou Alacant i La Paz, que van desmembrar la nostra ciutat ja que no estaven connectats entre si. L’especulació del sòl va ser l’element que va marcar la pauta.

L’autor d’aquest estudi, assenyalava que “Alacant presenta en l’actualitat una imatge de congestió i aclaparament, però sobretot de desordre urbanístic”.

ÁNGEL LUNA

El diputat per la província d’Alacant, en el Congrés Ángel Luna González pel PSOE entre 1986 i 1991, va ser elegit alcalde de la nostra ciutat entre els anys 1991 i 1995, anteriorment va ser conseller de Sanitat, Treball Seguretat Social de la Generalitat valenciana entre 1981 1985 i també senador designat per la Comunitat valenciana entre 1983 i 1986.

Després de guanyar els comicis municipals en 1991, va exercir també la Vicepresidència de la Federació Espanyola de Municipis Províncies. Durant el seu mandat es va aprovar el Pla Especial del Port, l’inici de l’execució del Pla de Rehabilitació i Arquitectura del Centre històric d’Alacant, així com la rehabilitació i reconstrucció del degradat barri dels Mil Habitatges.

Moria l’analista espanyola María Zambrano, deixebla d’Ortega, que va viure en l’exili fins a l’any 1984. Va rebre el Premi Príncep d’Astúries en 1981 i el Cervantes en 1988.

Induráin guanyava el seu primer Tour, aquest ciclista navarrès, membre de l’equip Banesto, aconseguia aquesta victòria amb 26 anys, i a aquesta se sumaren les dels 4 anys següents.

NITDESANTJOAN

Una altra monografia del tàndem, Andrés Llorens Juan Carlos Vizcaino on amb 24 pàgines 130 imatges, esbossos, fotografies, sobre les nostres fogueres infantils. Una labor de recuperació de la història de les nostres fogueres en aquest cas les infantils, des de 1932 fins a 1990.

“En caix de la festa” il·lustració obra de Francisco Gisbert Picó: “El Puntillitas”.

Millor portada original de llibret, de la foguera Hernán Cortés. Un dibuix en una portada de gran grandària obra de Pedro Soriano, el gran artista d’aquesta època.

FOGUERES 1992

“GENTS...DE FOC”

Una portada amb una obra de ceràmica artística original de J.A. Martín Lázaro. Desapareixen les fotos de les Autoritats i dels presidents dels diferents districtes. Una altra revista sense numerar les seues pàgines, després de la portada trobem 7 pàgines d’important publicitat, el cartell oficial i la fitxa tècnica.

És una revista que destaca perquè en les seues pàgines apareix abundant obra de ceràmica tant de Martín Lázaro com de Morán Berruti, de Ramón Cotes. Trobem un article “La ceràmica de Moran Berruti” signat per J.A.G (que ha de ser José Ángel Guirao).

Dirigeix la revista Ramón Crespo, la publicitat de Francisco Navarro Asensi, les fotografies de Reme de la delegació de cultura, assessor artístic Vilma, assessor de disseny Vicente Peral, com a plàstica apareixen J.A. Martín Lázaro, Morán Berruti, Enrique Consuegra, Ramón Cotes, F. Pujalte, Mercedes Alcacer, Antonio Carrasco i Cristeni.

CONRADO ALBADALEJO

Trobem aquest text del president executiu de la Comissió Gestora Conrado Albadalejo, on ens informava de com la seu de la Comissió Gestora havia sigut informatitzada, amb els últims avançaments i com després d’entrevistes i negociacions, s’havia aconseguit que l’Ajuntament dedicarà una esplèndida plaça a qui va ser president ànima de les fogueres Sr. Tomás Valcárcel. A continuació la composició i foto de la Comissió Gestora, més pàgines de publicitat.

BELLESES

Fotografia de la Bellesa del Foc Alicia Crevillent i a continuació una foto de les seues quatre Dames, destacada entre elles Toñi Martín Zarco. La Bellesa del Foc Infantil, Soledad Góngora Hernández i les seues quatre Dames en una foto. Foto de la Fallera Major i de la Reina de la Magdalena de Castelló.

NOU ALCALDE

Apareix Ángel Luna, amb un text on saluda com a nou alcalde. José Ángel Guirao, teoritzava sobre “Fogueres de Sant Joan en el segle XVII”. Manuel Sánchez Gas un text sobre “Roses i perles” una revista gràfica de l’any 1935.

LES JOIES ADREÇ PER ALS VESTITS

Trobem un extens article de 5 pàgines sobre l’orfebreria, els collarets, els braçalets, els anells, les arracades, les pintes, etc., etc., documentat amb abundants fotografies d’aquestes peces, el seu autor Antonio Carrasco se li agraïa a Basar Madrid la recopilació de dades la confecció de peces

d’orfebreria per a aquest article.

PEDRO SORIANO

Veiem un esborrany escrit a mà, sobre el monument de la foguera, text de Pedro Soriano. Un guió en brut per a una conferència, perquè 108ervirà com a reflexió, allí Soriano afirmava: ”La falla valenciana, pretén donar al visitant, la qual cosa ja espera d’ella, és artesana, és barroca, la foguera ha de sorprendre el visitant, ha de ser un missatge nou i autòcton, creatiu i revolucionari”.

EXPO 92

Trobem un text en una pàgina i quatre instantànies en blanc i negre, sense peu de foto, amb la foguera que es va plantar en l’Expo de Sevilla també part de la representació alacantina. Trobem un altre article de dues pàgines d’Óscar Llopis “L’esport en les fogueres de Sant Joan 1929-1935”.

Portada d’aquesta

il·lustració de Francisco

PREMIS 1991

Veiem les fotografies del primer premi de Pedro Espadero Ciutat d’Assis dels altres primers premis per categories. Ací sí que apareix l’autor del primer premi d’infantil de Carolines Altes, Javier Gómez Morollón perquè anys arrere signava la Comissió, també el ninot indultat per votació popular era seu.

ESBOSSOS

Darrere de l’esbós de la foguera oficial “Festes de la Província” de Pedro Espadero i de la foguera experimental de la Diputació, de Beatriz Candela “Mamá, no puc amb elles”, tots els esbossos des de la categoria especial fins a la cinquena categoria. Amb totes les dades, autor, lema, districte BEN POSATS! Portades de barraques a continuació. I després les representants de la festa Belleses Dames per districtes, també les infantils, però sense fer esment dels presidents. El programa de festes i dues pàgines de publicitat.

1992 - OLIMPIADES I EXPO

Amb Ángel Luna González d’alcalde, la CAM i la CAPAV es convertien en una única caixa d’estalvis a partir del 23 de març de 1992. Amb la signatura de l’escriptura de fusió per part dels presidents de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani Román Bono Guardiola i de la Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València Francisco Rodríguez Valderrama, es tancava el procés d’integració de totes dues entitats per a constituir la primera Caixa d’Estalvis de la Comunitat Valenciana, la 4a o 5a d’Espanya, amb el 50% de l’estalvi de la Comunitat Valenciana.

EL PREGÓ!

El pregó oficial va estar a càrrec de José María Pérez “Peridis”, dibuixant i arquitecte. Va ser un pregó original on s’alternava la paraula amb el dibuix, el conegut dibuixant, com en els vells temps feia sonar un clàssic trompeta. Va ploure durant

l’acte i els espectadors el van observar des d’una pantalla gran instal·lada a aquest efecte, al final Peridis va calar foc al seu pregó.

El dia 20 de juny s’inaugurava una Plaça amb el nom de Foguerer Tomás Valcárcel Deza situada en la zona del barri de Santo Domingo, amb la presència de l’alcalde, president de la Gestora, Belleses i Dames d’Honor. Van plantar 74 fogueres. President de la Comissió Gestora: Conrado Albaladejo Tello, Bellesa del Foc: Alicia Crevillent González (Florida Sud).

El cartell vencedor: autor: Alfonso Arnientos Jiménez, lema: “Ment”. La foguera vencedora: districte: Hernán Cortés, autor: Pedro Soriano, Lema: “Gents... de foc” El segon premi per a Pedro Espadero en Ciutat d’Assis el tercer per a Carolines Altes amb Francisco J. Capella. Començava la seua marxa Javier Gómez Morollón, en el districte de Doctor Bergéz-Carolines, amb una gran foguera “Creativitat”.

Pedro Soriano després de dos anys tornava a les fogueres i plantava, la que pot ser la millor foguera d’Hernán Cortés i que seria l’últim primer premi de la categoria especial per a aquest artista.

Una foguera d’una gran riquesa de volums, amb un cos central amb més modelat, harmonia en les seues formes i amb la major espectacularitat com sempre, la seua rematada, una gran flor enorme, però molt peculiar ja que els seus pètals eren com a acolorides tessel·les de mosaics que formaven dibuixos. Una obra de gran bellesa elegància plàstica.

NECRÒPOLI!

Pablo Rosser ens comptava en la separata Art Lletres del periòdic Informació, com s’havien conservat “in-situ”, tres tombes de les 44 que van eixir en el Palau Maissonnave i que formaven part d’una important necròpoli tarde-romana. En aquest cas aquests enterraments han sigut integrats, molt encertadament pels arquitectes Ma-

revista amb una obra de ceràmica artística original de J.A. Martín Lázaro on en el seu interior apareixia abundant obra de ceramistes. Col·laboració plàstica, una

Pujalte.

rius Bevià i Santiago Varela, a la Sala de Lectura del futur Arxiu Municipal (AMA).

En una calorosa vesprada d’estiu del 13 de juliol de 1992 marxava l’entrenador alacantí de Judo, que va revolucionar aquest esport i que va crear i va formar a Miriam Blasco. Sergio Cardell moria en accident de trànsit. Aquest judoka alacantí de 37 anys, es va estavellar amb la seua moto baixant el Port de la Carrasqueta. El colp va ser de tal intensitat que ni el casc de protecció va poder esmorteir l’impacte, que li va ocasionar la mort de manera instantània.

José Alberto Valverde president del Judo Club alacantí no podia evitar el plor “això és un pal molt dur per a mi, era com el meu fill i ara no sé el que faré sense ell”.

El 21 d’abril l’AVE, estrenava el seu servei regular, coincidint amb l’Expo de Sevilla, s’inaugurava el tren d’alta velocitat que cobria la línia Madrid-Sevilla.

El 25 de juliol s’inauguraven a Barcelona els Jocs Olímpics d’estiu, del 20 d’abril al 12 d’octubre, tenia lloc l’Exposició Universal de Sevilla, (diuen que va rebre més de 40 milions de visitants), on les fogueres de Sant Joan van estar presents amb una delegació i amb un monument obra de Paco Juan, “Món, dimoni i carn”.

LUIS BOTELLA

El 26 d’octubre de 1992, en un ple celebrat a l’Ajuntament d’Alacant presidit per l’alcalde Ángel Luna, al qual van assistir 60 presidents de comissions de districte, d’entre 3 candidats Andrés Llorens, J. Pérez (Pepe Larios), va resultar vencedor Luis Botella, per 41 vots sobre 25. Luis va exercir la seua presidència entre 1993 i 1995 (més 6 que va estar en anteriors gestores com a Vicepresident).

El director de cinema Fernando Trueba, aconseguia l’Oscar de Hollywood, a la millor pel·lícula de parla no anglesa 9 premis Goya, per la seua pel·lícula “Belle Époque”.

L’Ós de Plata a Berlín va ser per a la directora de cinema Pilar Miró, que aconseguia aquest guardó per la seua pel·lícula “Beltenebros”, basada en la novel·la de A. Muñoz Molina. Francisco Ayala guanyava el premi Cervantes, des de 1983 era membre de la Reial Acadèmia Espanyola, i en 1998 rebria el premi Príncep d’Astúries.

El 3 de desembre tenia lloc la inauguració de les noves dependències de l’Arxiu Municipal, en la restaurada Casa Palacio Maissonnave, al carrer de Llauradors.

Il·lustració portada dels premis de 1991, no era el cartell oficial ni tampoc el segon premi perquè enguany només va haver-hi un cartell.

FOGUERES 1993

EL FOGUET

Revista amb pàgines numerades. Una portada obra de Francisco Gisbert Picó, després d’aquesta portada s’inicia un bloc de publicitat de 6 fulles ja en la pàgina 12 apareix la mascota “El Foguet” que havia sigut triada en un concurs convocat per la Comissió Gestora. Aquesta mascota il·lustra a cada article, comença amb el Foguet. En la pàgina 13 el cartell oficial, el seu autor Miguel M. Baena Hormigo.

La revista estava dirigida per Javier Villacampa González delegat de cultura. Imprimia Gràfiques Díaz. Les fotografies: Maribel Gómez, A. Aracil, J. Villacampa, Paco Juan, Reme i Comissió Gestora.

ARTISTES DE FOGUERES

Les col·laboracions plàstiques hem de destacar, crec que és una novetat, perquè tots són artistes de fogueres, J.G. Morollón, F. García Parra, Ramón Marco, J. Iborra Barbancho, Paco Juan, Maurici Gómez, P. Domínguez, J. Muñoz Fructuoso, Francisco Gisbert, J.M. García Esquivá. En la fitxa tècnica s’agraeix aquesta col·laboració especial del Gremi d’Artistes de fogueres d’Alacant.

En la pàgina 15 un article, saluda de Luís Botella com a president de la Comissió Gestora, a manera de “Pòrtic” de les antigues revistes de fogueres. Pàgina 16 composició de la Comissió Gestora la pàgina 17 fotografia. De la pàgina 20 a la 28 les fotografies de les Belleses, Sonia Molina és la Bellesa del Foc i Esther Rico la infantil. En la pàgina 30 l’alcalde Ángel Luna presenta aquesta nova edició de fogueres.

CRONISTA OFICIAL DE LA FESTA

En la pàgina 32, amb aquest càrrec apareix Conrado Albadalejo on escriu sobre “Artistes en fogueres”, on enalteix la figura d’aquests artistes ressaltant el seu tremend esforç, la seua qualitat i el seu gran coratge artístic. De la pàgina 34 i 35 José Ángel Ponsoda escriu sobre “L’ombra de la barraca”.

ISABEL TEJADA

De la pàgina 38 a la 40, Isabel Tejeda, experta en art, professora, amant de les fogueres, teoritza sobre “L’art popular en un monument efímer: la foguera”. Apareixen interessants fotografies però manquen del seu peu de foto, de la seua explicació.

ESTAR BOIG PER A SER ARTISTA DE FOGUERES?

En la pàgina 42 Pedro Espadero desenvolupava aquest article. Pedro Soriano en la pàgina 44 sobre “El museu de fogueres” i a continuació en la

pàgina 45 la revista Fogueres agraïa als artistes, per il·lustrar amb les seues col·laboracions aquesta edició i publicaven reglo seguit en la pàgina 47 un text una entrevista a Francisco Javier Capella Pérez, en la pàgina 48 a Paco Juan i en la pàgina 49 a Pedro Espadero.

CRESOL

De la pàgina 52 a la 54 la delegació de cultura, dedicava aquestes pàgines per a explicar la foguera oficial “Cresol, un nou estil de foguera oficial” una entrevista a Pedro Soriano. “Com trencant l’asfalt creixia airosa, la foguera alacantina”.

PREMIS

Veiem les fotografies dels primers premis d’enguany. Un any d’importants fogueres, el primer premi d’Hernán Cortés de Pedro Soriano, Paco Juan en el Port d’Alacant, en segona categoria Carolines Baixes, J. Manuel García,

Javier Gómez primer premi de tercera categoria en Doctor Bergéz el primer premi de portada de llibret, barraca Alacant Jove. Apareix una altra novetat l’explicació i relació de la foguera de Sant Antón que portava per títol: “Ja vorem qui paga” el seu autor Josep P. Gil, és la primera vegada que apareix l’explicació premiada d’una foguera.

ESBOSSOS

De la pàgina 70 a la pàgina 100, després de l’esbós de la foguera oficial i el de la foguera experimental de la Diputació tots els esbossos a color per categories amb totes les dades i a més una explicació del lema i del monument. Crec també que aquesta és la primera vegada una gran feinada davall de cada esbós diverses línies dedicades al monument al districte.

REPRESENTANTS DE LES FESTES

Des de la pàgina 101 fins a la 179 totes les Belleses. A continuació el programa de festes. Una altra revista que destaca per la seua escassa publicitat.

1993 - “DE LES NOSTRES MANS, EL FOC”

S’inaugurava la nova seu de la comissió gestora al carrer Serrà núm. 5, Luís Botella nou president de la comissió gestora. Conrado Albadalejo, era nomenat secretari particular de l’alcalde Ángel Luna, per primera vegada es va celebrar una ofrena en el monument per tots els foguerers barraquers morts.

Moria el Pare Ángel fundador del Barri Ciutat d’Assis i promotor de molts habitatges per a pobres.

L’exgovernador Pedro Valdecantos García, pronunciava el pregó oficial, davant alcalde, autoritats i milers d’alacantins visitants. President de

la Comissió Gestora: Luis Botella García, Bellesa del Foc: Sonia Molina Ortega (Doctor Bergéz –Carolines), la Recepció Oficial va ser al castell de Santa Bàrbara i el Festival per a la seua Elecció en el recinte de la IFA, així com la Proclamació en el Teatre Principal Nombre de Comissions: 78, Foguera vencedora: districte: Polígon de Sant Blas, autor: Paco Juan Navarro, Lema: “Retalls, nyaps i pegats”.

El segon premi va ser per a Ciutat d’Assis Pedro Espadero, i el tercer per a Francisco J. Capella en Carolines Altes, cartell vencedor: autor: Miguel M. Baena Hormigo, lema: “De les nostres mans, el foc”.

La foguera oficial era de Pedro Soriano. “Cresol”, en la plaça de l’Ajuntament una mà gegant, confeccionada a manera de mosaic, que tractava de fer ombra als raigs del sol. S’alçava fins a 30 metres, amb una rematada de 22 metres, el més espectacular a base de formes geomètriques allargades, de diferents volums i que sobreeixien per damunt dels edificis de la plaça. Un grandiós disseny, sense ninots, que simulava eixir, emergir des de l’asfalt de la plaça. Una plantà complicada, va augmentar l’expectació. Per a molts la foguera de Soriano més representativa.

El mes de novembre les fogueres i les barraques homenatjaven a Conrado Albadalejo. Un acte multitudinari, en el qual el seu successor Luís Botella li oferia el càrrec de Cronista Oficial de les fogueres.

Al desembre de 1993, el gros del Nadal tocava íntegrament al Campello deixant més de 21 milions de pessetes, en les butxaques dels nostres conveïns.

El diumenge 30 de maig s’inaugurava el nostre més popular passeig, l’Esplanada, després de mesos en obres, i diversos milions de pessetes de pressupost.

“El Foguet”, logotip triat com a mascota de la festa, per la Comissió Gestora de Luís Botella, però no va tenir una llarga presència en les nostres festes.

PERET

Moria Pedro Fuster Cano “Peret” propietari del kiosko a l’Esplanada de l’orxateria del mateix nom i tan popular a l’Alacant de llavors. José Casimiro Ros li rendia sentit homenatge pòstum, recordant com 45 anys arrere el kiosko Peret, “cap a la millor aigua selz d’Alacant i la seua província” com en acabar el seu partit de futbol en el Coco el posterior bany al Postiguet, els joves d’aquella època en aquell kiosko la demanaven i li la donaven gratis, a més servida amb el major grat i simpatia, tant per Peret com per qualsevol familiar o treballador dels quals allí atenien, a més sense mala cara i desfavor per quant l’horari dels xics coincidia amb les hores punta del negoci, per a la demanda d’orxata, llimó, aigua encebada, etc.

Els xiquets sense excepció, amb llàgrimes en els ulls pel fort que estava aqueixa “aigua selz” i per l’ansietat amb la qual la consumien, s’anaven contentíssims i agraïts, comentant que el kiosko del Peret, era el millor del món…

ERNESTO CONTRERAS

Moria enguany aquest important crític i promotor de l’art de la província d’Alacant, conegut i respectat a nivell nacional, escriptor, poeta, analista membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art i de la Comunitat Europea d’Escriptors. Va ser el primer president del Club d’amics de la Unesco. Les seues crítiques recorrien tot l’espectre cultural, la literatura, la música i les arts plàstiques. Els seus escrits i crítiques publicades en la premsa local, van ser imprescindibles, en la societat alacantina de mitjan cinquanta i fins a finals dels 80, quan es va retirar.

Moria Severo Ochoa, metge i bioquímic, va ser Premi Nobel de medicina en 1952, per les seues investigacions sobre l’ADN premi Ramón y Cajal a la investigació en 1982.

Miguel Delibes era Premi Cervantes enguany, ja havia rebut el Premi Príncep d’Astúries en 1982 el Premi Nacional de les Lletres en 1991.

“De les nostres mans, el foc”, lema d’un altre cartell oficial obra de Miguel M. Baena Hormigo. Luís Botella venc a per 41 vots als 25 d’Andrés Llorens. Destaquem a Francisco Aracil com a relacions públiques, Javier Villacampa com a delegat de cultura, Ginés Pérez, al voltant de l’alcalde Ángel Luna.

“Gents de foc”, la millor foguera de l’any 1992, tornava l’artista Pedro Soriano i aconseguia en Hernán Cortés el màxim premi de totes les categories.

Dos de les grans fogueres de 1992: “Eclipse” primer premi de primera categoria, obra de Paco Juan en Port d’Alacant i “Danseu, danseu”, lema del primer premi de la segona categoria, obra de José M. García Esquiva en Carolinas Baixes.

ALACANT

FOGUERES 1994

“BARRIS D’ALACANT”

En la primera pàgina d’aquesta revista amb les seues pàgines numerades trobem: “A ells, a tots els barris, va dedicat aquest treball”. Aquesta revista destaca per l’escassetat de col·laboracions literàries.

RETOLATS

Tota la revista destaca per un peculiar disseny, cada títol, lema, els noms dels districtes, articles, etc., apareixen emmarcats com en els panells amb els quals es retolen els nostres carrers i amb el Foguet en la seua part superior esquerra.

EL FOGUET

Una portada de Pedro Soriano, en la pàgina 12 la trobem dedicada a la mascota El Foguet, en les diferents facetes en què apareix, acompanyant de molt diverses formes i per diferents recorreguts les nostres festes.

La revista està dirigida per Gerardo J. Patón Lillo i coordinada per Ani López Beneyto i Paco Aracil. Imprimeix Gràfiques Díaz. Les fotografies pertanyen així ho assegura la fitxa tècnica perquè no apareix datat cap peu de foto, a Memòria Gràfica d’Alacant (Vº Centenari), Gabriel Soler, Monografies Alacantines, Goyo, Postal Thomas, Andrés Favert, Sánchez, Cristall de Cantos Gravats, Crònica d’Alacant de Viravens, Remedios Vélez i les col·laboracions plàstiques apareix obra de Juan Ruiz, Mar Martínez, Pedro Soriano, F. Gisbert Picó, Rafael Rojo i alumnes d’Escola d’Art, M. Reig.

COMISSIÓ GESTORA

En la pàgina 15 veiem una salutació del president de la Comissió Gestora Luis Botella García i en la pàgina 16 la composició d’aquesta comissió en el pàgina 17 una fotografia. El delegat artístic era Javier Villacampa i la delegada d’arxius Yolanda Escrich.

BELLESES

De la pàgina 20 a la 29, fotos de la Bellesa del Foc Verónica Pastor i quatre fotos de les seues Dames. La Bellesa infantil Raquel Valls Requena que representava a la foguera de la Llar Provincial en una foto les seues quatre Dames. En la pàgina 28 29 trobem les fotos dels Festes Germanes on per primera vegada veiem com a més de la Fallera Major apareix també una foto de la Fallera Infantil, el mateix la Reina de Castelló i una altra foto de la infantil.

BARRISD’

BARRISD

ALACANT

“El Foguet”, en totes “les seues formes” i com ens acompanyava en les diverses festes, com el dia de la Santa Faç, en el concurs de Playback, felicitant el Nadal o desfilant en la Cavalcada de Reis.

BARRIS D’ALACANT

De la pàgina 34 a la 59 apareixen els únics textos que podem prendre com a col·laboracions literàries, no indica qui és el seu autor, només apareix delegació de cultura, el delegat de cultura era Gerardo Patón, sí que s’adverteix en la fitxa tècnica la col·laboració especial d’Arturo Tresáncoras i de Mar Martínez Moreno. “Cartell de fogueres 1928” és el primer títol que trobem, el segon Alfonso el Savi, el tercer La Plaça de Gabriel Miró, el quart el Barri del Barri antic, el cinquè Carolines, el sisè Pérez Galdós José Mª Py, a continuació Benalúa, el barri de Sant Antón, la Goteta acaben amb Sant Blas, amb el que comprovem que no estan tots els barris de la nostra ciutat.

PREMIS 1993

De la pàgina 61 a la 69, fotografia de tots els primers premis amb els títols dels districtes emmarcats en aquesta peculiar retolació de carrers que ja hem descrit.

DISTRICTES

De la pàgina 71 a la 151 tots els districtes, fotos de les Belleses, adultes i infantils els esbossos, cada districte ocupa una pàgina, on es preval, se li dona més importància a les fotos de les xiques que al dels esbossos dels monuments. A continuació les portades de barraques al final en la pàgina 162 i 163 el programa de festes.

de cultura, J.A. Martínez Bernicola, on destaquem a Ginés

Francisco

1994 - “TOT EN FLAMES”

Al setembre de 1994 va iniciar l’activitat a Alacant l’EUIPO (abans OAMI), l’activitat d’aquesta Oficina de Marques Europees ha anat contribuint a la creació d’empreses ha suposat una injecció de diversos milions d’euros, a la nostra ciutat i província. Sent alcalde Ángel Luna González.

El cartell vencedor el seu lema “Tot en flames” i la seua autora Marisa Llongo Calabuig. Ángel Martín Jover era el president del Gremi d’Artistes de fogueres el president de la Comissió Gestora Luis Botella García, Bellesa del Foc: Verónica Pastor Antolínez (Florida – Portazgo),comissions: 76, Foguera vencedora: districte: Hernán Cortés, autor: Pedro Espadero, Lema: “El temps donarà la raó”.

Portada original de “Fogueres 1994” obra de Pedro Soriano.

“Tot en flames”, lema del cartell oficial obra de Marisa Llongo Calabuig.

Comissió Gestora de Luís Botella, al voltant de l’alcalde Ángel Luna i el tinent d’alcalde

Pérez,

José Aracil, Javier Villacampa com a delegat artístic Yolanda Escrich.

’

El segon i tercer premi de la categoria especial quedaven deserts, perquè van caure les rematades de Carolines Altes “No mos casem” de Francisco Javier Capella i la rematada de “El templo de la fiesta” en el polígon de Sant Blas de Pedro Soriano i encara que ambdues es van recompondre, van patir seriosos desperfectes i van ser desqualificades.

La foguera de Carolines Altes, no es cremava fins a passades les 7 de la matinada, ja que els bombers, després de comprovar, que no havien sigut adoptades les degudes mesures de seguretat, per part de la comissió, van seguir el seu recorregut i van tornar passades les 6 hores.

Tres fogueres infantils van ser desqualificades pel Jurat, totes obres de Pedro Soriano, que a més tenia cinc fogueres adultes més, entre elles “Tomás Valcárcel, un segle d’història”, en el districte Santo Domingo-Tomás Valcárcel.

Maurici Gómez Fonseca signava cinc monuments, Juan Capella altres cinc, Francisco Granja sis fogueres, Francisco Javier Capella altres sis Juan Carlos Asensi cinc. El Mestre Major del Gremi d’Artistes, Ángel Martin opinava: “Prendrem mesures perquè hem donat una imatge lamentable, realitzar moltes fogueres no és convenient, les ensulsiades són un desastre no haurien d’ocórrer entre professionals com nosaltres”.

Ja triomfaven entre nosaltres els artistes valencians com Vicente Almela, Enrique Burriel, Manolo Algarra i despuntaven Pedro Vicente Baenas i Vicente Llácer que realitzaven diverses xicotetes fogueres, però que acabarien triomfant a Alacant.

“A LA MILLOR CAIGUDA”

El cronista Enrique Cerdán Tato, amb la sorna pròpia de l’alacantí, proposava donar el premi a la “millor caiguda”. S’inaugurava un carrer situat en el Polígon de Sant Blas, dedicada a aquest escriptor i cronista d’Alacant.

“Tota la llum en el seu vol” escrivia Enrique Cerdán Tato, “Compromís amb la bellesa” escrivia José Carlos Rovira, recordant donant l’adéu a aquest gran artista que moria amb 89 anys. Amb Daniel Bañuls i Gastón Castelló va treballar durant la Guerra Civil 36-39 en “Altaveu del Front”. “El seu color estremeix, s’excita i penetra en la terra, en aqueixos paisatges d’ametlers en

ALACANT

flor, blancs, ivori, rosa, paisatges quiets, sembrats de cases amb tejadillos magres, vermellosos, bordeus potser…” escrivia Adrián Espí.

El Banc de Santander es feia amb el Banesto, i amb aquesta compra es convertia en la primera entitat bancària espanyola.

Emilio Chipont conegut escriptor i periodista alacantí col·laborador del periòdic La Veritat durant més de 30 anys va morir l’11 de maig 1994 amb 67 anys. “El nostre amic, l’amic de tots, ha mort, cobrint de dol les nostres ànimes”, escrivia l’historiador Vicente Ramos.

S’incendiava el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, construït en 1847, l’incendi el va destruir per complet, la seua rehabilitació seria molt costosa.

ELS ASTÓRIA

Adéu! Així s’acomiadava el conegut propietari dels cinemes Astoria, Paco Huesca després de signar el 16 de juny d’enguany, el traspàs d’aquestes sales de projecció, com a solució a la crisi econòmica que arrossegaven s’acomiadava en el periòdic amb sengles articles de l’Informació del divendres 17 de juny.

Fotografia que il·lustrava l’article de fons en aquesta revista, sobre els “Barris d’Alacant”, la instantània la situaven en el barri de la Goteta… però aquest xalet estava situat en la zona de “la Pedrera” als peus de la Serra Grossa o Sierra de Sant Julián. En els anys 60 ja no existia. Avui passen per ací les vies del Tram.

BARRISD’

BONSARTICLES

FOGUERES 1995

“BONS ARTICLES”

En contrast amb la revista anterior ací sí que apareixen bones col·laboracions literàries, fins pràcticament el final de la revista.

La portada és d’Edmundo Lloret, totes les seues pàgines estan numerades, i en el centre en la seua part inferior apareix el Foguet. En la primera pàgina apareix el cartell oficial, el seu autor Antonio Aragüez. La revista comença amb dues pàgines de propaganda institucional, una de la Diputació i una altra de la Generalitat. El director és Miguel Hernández Ponce. Les il·lustracions són d’Amérigo Asín, Ruiz Morante, Manuel Reig, R.F. Cubells, Paco Real Pedro Soriano i les fotografies de l’Arxiu de la Comissió Gestora, del AMA, de l’Arxiu Juan Gil Albert, Reme Vélez i Carratalá.

TRES SALUTACIONS

Trobem en la pàgina 5 saluda foto de l’alcalde Ángel Luna, en la pàgina 7 saluda del president de la Diputació Antonio Mira-Perceval, en la pàgina 9 saluda del president de la Comissió Gestora Luis Botella, composició de la Comissió Gestora i fotografia d’aquesta en la pàgina 10 i 11.

Imprimeix Gràfiques Díaz. Coordina Mayte Otegi disseny maquetació de Paco López Mut.

COL.LABORACIONS

En la pàgina 13 “Del foc al joc” del cronista oficial d’Alacant Enrique Cerdán Tato, pàgina 15 “La llum dels fogueres” de la periodista Mayte Otegi, de la pàgina 17 a la 20 l’antropòleg M. Oliver Narbona “Associacionisme de les comissions de fogueres”.

BELLESES I DAMES D’HONOR

De la pàgina 25 a la 42 veiem les fotos de Mar Argilés Esteve Bellesa del Foc i quatre fotos de les seues Dames, foto de la Bellesa infantil Elena Bonastre i cinc fotos de les seues Dames, fotos de la Fallera Major de València i de la Reina de Castelló adulta infantil, en la pàgina 32 una entrevista a Mar Argilés en la 33 una altra entrevista a Elena Bonastre on assegurava “M’alegre de tenir 5 Dames així tinc una amiga més”. Tenia 5 Dames per una fallada que es va produir el dia de l’elecció. De la pàgina 35 a la 41, dos reportatges fotogràfics amb 18 instantànies “Moments de Mar”, i 15 instantànies “Moments d’Elena”. No s’indica qui va ser el fotògraf, pensem que seria de Reme.

De la pàgina 43 a la 124 totes les fotos de les Belleses adultes i infantils per districtes un per cada pàgina.

ARTICLES FINS AL FINAL

De la pàgina 126 a la 129 Mariano Sánchez Soler ens escrivia “Els fogueres en la cruïlla”, on assegurava que “la foguera alacantina”, influenciada pel cubisme i el decorativismo, es va imposar l’any 1931, mostrant en tot just 4 anys d’història, una falta total del respecte a l’estil faller.

De la pàgina 133 a la 134 Pedro Soriano “1978-1995 Disset anys, les noves fogueres”, a continuació la 136 137 “Bombers, amor pel Foc i la Festa”, no apareix autor. Segueixen de la pàgina 139 a la 143 els premis de les fogueres 1994 a partir de la pàgina 145 de la foguera oficial “Ànima de Festa” de

BONSARTICLES

Pedro Espadero la maqueta experimental “Entre el cel i la terra” d’Álvaro Uña i Jesús Soto patrocinada per la Diputació ara tots els esbossos de tots els districtes, a continuació les infantils.

CONTINUEN INTERESSANTS ARTICLES

Isabel Tejeda pàgina 173 i 174 “Experimentació i Foguera”, a continuació les portades de barraca fins a la pàgina 183, i de la pàgina 185 a la 186 “Els balls i cants tradicionals de la ciutat d’Alacant” per Lluís Xavier Flores Abad. Manolo Alcaráz Ramos “Les fogueres a la recerca de la seua identitat” en les pàgines 188, 189, en la 190 191 el final de la revista amb el programa oficial de festes.

1995 - LUÍS DÍAZ ALPERI

Ángel Lluna en 1995 perdia les eleccions i Luís Díaz Alperi iniciava la seua marxa com el ciutadà d’Alacant que més anys ha exercit amb el càrrec d’alcalde democràtic. Va guanyar les eleccions per majoria absoluta durant 13 anys, des de 1995 fins a la seua dimissió en 2008.

El mes de maig el passeig de l’Esplanada va començar la seua prolongació cap al port, el seu emblemàtic paviment ja havia començat a col·locar-se en el passeig central, de la Plaça Marítima del Moll de Llevant. Davall de la Plaça s’estava ultimant l’aparcament en semi-soterrani.

“Construcció del foc”, lema del cartell vencedor, en el concurs de cartells, i per tant el cartell oficial, el seu autor: Antonio Aragüés Vela.

Luís Botella President Executiu de la Comissió Gestora on destaquem com a vicepresident a Ginés Pérez, a Francisco J. Aracil Nestor de Lara com a delegat artístic.

President de la Comissió Gestora: Luis Botella García, Bellesa del Foc: Mar Argilés Esteve (La Goteta), Comissions: 80, Foguera vencedora: Carolines Altes, autor: Paco Juan Navarro, Lema: “El Forat”, Cartel vencedor: autor: Antonio Aragüez Vela, lema: “Construcció del foc”.

NAVARRO OLCINA

El 4 de gener de 1995 moria Navarro Olcina, una institució de l’esport alacantí, en totes les seues versions, durant més de seixanta anys. Ja que va tenir com a esportista part activa en bàsquet, futbol, boxa, natació, etc., va ser redactor en El Defensor del Pueblo”, “El Día”, “Rik-Rak”, “Deportes”, “Marcador”, “Meta” y “Ataque”.

El 5 de gener era el sepeli d’Enrique Torregrosa Pérez, president de la foguera del barri de Sagrada Família, que va morir amb 66 anys. Des de 1958 en el qual es va fundar la foguera, Enrique va estar lligat a ella, amb el seu pare, el popular “L’avi”, primer la va presidir el pare Enrique entre 1974 i 1991.

NINO

Andrés Bernardino Llorens Fuster, el 30 d’octubre de 1995, va veure recompensada la seua àmplia trajectòria al servei de les fogueres, com foguerer en Carolines Altes, en Sèneca Autobussos, en la gestora de Raúl Baeza, en la de Miguel Díaz, en la de Conrado Albadalejo, etc.

Al final Andrés va ser secundat pel col·lectiu de foguerers i barraquers. Del d’aquests últims, va rebre 60 dels 74 vots possibles, a causa del seu gran descontent.

El 18 de març, noces reals a Sevilla, la Infanta Elena, contreia matrimoni amb Jaime de Marichalar, en la Catedral de Sevilla. Rebien el títol de Ducs de Lugo.

“La Macarena” aquest és l’any en què aquesta popular cançó triomfava no sols a Espanya sinó per tot el món, es va cantar fins i tot fins tot a la Casa Blanca als Estats Units.

El 16 de maig moria en Madrid Lola Flores. Una de nostres més populars artistes, i als catorze dies, també moria el seu fill, compositor i cantant, Antonio Flores.

Aigües d’Alacant descobria enfront dels Maristes el major aqüífer de la ciutat, que brollava a un ritme de 30 metres cúbics a l’hora el que permetia omplir 3 camions cisterna cada 60 minuts per a baldear tots els carrers de la ciutat. Aquesta empresa mixta afirmava que era el major brollador fins ara oposat a la nostra ciutat.

LA SANTA FAÇ

Enrique Cutillas Bernal revelava la història real de la Santa Faç, en aquesta tesi ha investigat la relació entre el Monestir i la ciutat d’Alacant, el seu títol “El Patronat de la ciutat d’Alacant sobre el Monestir de la Santa Verónica” (1518-1804). Fins a 1752 “la Pelegrina” se celebrava el 17 de març, malgrat l’oposició de l’Església que no veia amb bons ulls que en plena quaresma els alacantins celebraren una festa campestre on no sols es bevia alcohol sinó que es consumia gran quantitat de viandes i fins tot carn. Eren temps de reconquesta i la importància de les poblacions es mesurava pel número dels Monestirs Iglesias.

BONSARTICLES

de la part posterior de “La Barca de Caronte”, foguera de Gastón Castelló, en 1935 per al districte de Benito Pérez Galdós, servia per a il·lustrar i com a exemple de monument amb “Veu pròpia” distanciada del “estil faller”, això afirmava Mariano Sánchez Soler.

del Grup de Danses Postiguet que servia per a il·lustrar l’article de Lluís Xavier Flores i Abat, del Grup de Danses i Cançons d’Alacant.

Fotografia

BONSARTICLES

“Així s’expressa un poble”, primer premi del Concurs de Fogueres Experimentals de l’any 1985, obra de Lli Bellot, però plantada en 1986 i que servia com a il·lustració en l’article d’Isabel Tejeda “Experimentació Foguera”.

Els jesuïtes! cedien la Serra Grossa a la ciutat a canvi de la urbanització dels seus terrenys, el regidor d’urbanisme Tomás García assenyalava com la cessió d’aquests 200.000 metres quadrats suposaven gran part d’aquesta serra, que d’aquesta forma passaven a ser propietat de la ciutat.

AGATÁNGELO

Agatángelo Soler moria el 30 de juliol de 1995, al novembre del mateix any moria el pintor també farmacèutic Javier Soler. Agatángelo i Javier van ser fills i nets de farmacèutics.

Agatángelo va ser autor de dos llibres, costumistes, on contava episodis i anècdotes d’Alacant: “Història de la placeta de San Cristòfol” i “Un enterrament a la Federica”. Va recuperar a les seues expenses obres històriques literaris de nostra més emblemàtica bibliogràfica com “Ressenya històrica de la ciutat d’Alacant” de Nicasio Camilo Jover crònica de 1978, “Gastronomia alacantina” de José Guardiola Ortiz i una edició facsímil de “La crònica d›Alacant” de Rafael Viravens Pastor.

El pintor Xavier Soler va ser una de les figures més destacats de la plàstica alacantina Un mestre de la llum! Enamorat de la seua terra! Podem llegir en l’Informació del 18 de novembre. Dos germans, dos farmacèutics, dues vides tan diferents, de dos alacantins il·lustres.

L’etnòleg, intel·lectual, historiador, pensador, Julio Caro Baroja, nebot de Pío Baroja, moria en Vera de Bidasoa, Navarresa amb 81 anys.

El 13 de desembre Camilo José Cela rebia el Premi Cervantes. L’escriptor gallec, que en 1989 va ser reconegut amb el Premi Nobel, ara obtenia el Premi més important de les Lletres Espanyoles.

“El dia de la bestia”, la millor pel·lícula d’Alex de l’Església, i un dels majors èxits de taquilla. Una comèdia d’inspiració satànica, rodada en un Madrid engalanat per les festes nadalenques, amb el seu amic Santiago Segura encarnant a un dels protagonistes.

AGASTÓNCASTELLÓ

FOGUERES 1996

“A GASTÓN CASTELLÓ”

Primera revista amb tapes dures, amb una portada obra de Rafael Rojo amb la direcció d’Alicia Crevillent, primera Bellesa del Foc que jo sàpia que dirigeix una revista de Fogueres.

Deu anys després de la seua defunció, les fogueres recordaven al nostre artista Gastón Castelló. Amb un disseny, fotomecànica impressió de Gràfiques Díaz. Fotografies de la Comissió Gestora, Juan Carlos Vizcaíno, José Luis Lassaletta, Reme Fotògrafs.

Tota la pàgina 3 ve amb la mascota del Foguet i en la pàgina 4 tornem a trobar la fotografia dels Reis d’Espanya.

Trobem 4 saludes, en la pàgina 7 foto saluda d’Eduardo Zaplana president de Generalitat, en la pàgina 9 l’alcalde Luís Díaz Alperi, en la pàgina 11 saluda i foto de D. Juliol d’Espanya president de la Diputació i en la pàgina 13 foto saluda d’Andrés Llorens president de la Comissió Gestora.

En la pàgina 12 trobem el cartell oficial el seu autor Sonia Díaz i en la pàgina 14 i 15 la composició i foto de la Comissió Gestora, Andrés Llorens Fuster el seu president, vicepresident J.A. Guirao, secretari J.M. Lledó Cortés, organització Alejandro Masanet, delegada de cultura Alicia Crevillent, delegat de fogueres Pedro Luis Sirvent Gil assessor del president JC Vizcaíno Martínez.

BELLESES I DAMES D’HONOR

De la pàgina 18 a la 32 trobem les fotos de la bellesa del Foc Nuria Terol quatre fotos de les seues Dames, així com la bellesa Infantil Azucena Martínez i també quatre fotos de les seues Dames, apareixen els esbossos de les fogueres oficials a continuació les fotos de Festes Germanes, de València, Castelló, Benidorm, Sant Vicent, Torrevella i Casa de València a Barcelona.

PREMIS 1995

De la pàgina 34 a la 38 totes les fotos de les fogueres premiades per categories, també les infantils i les portades de les barraques així com el ninot indultat per votació popular que enguany representava la figura de Francisco Aracil Romero en la foguera de San Fernando de l’artista Pedro Espadero.

COL.LABORACIONS LITERÀRIES

A partir de la pàgina 40, trobem article d’Andrés Llorens “Bienvenida a una fiesta viva”, pàgina 41 42 Conrado Albadalejo, cronista dels fogueres de Sant Joan “Ajuntament i foguera: un model de col·laboració”, en la pàgina 43 “La primera llei de la festa” de J.A. Guirao.

DOCUMENT

A partir de la pàgina 44 apareix un reglament de la Comissió Gestora escrit i signat per José María Py. La pàgina 52 i 53 “Literatura fogueril” de José Alcanyís, que va ser arxiver bibliotecari de la Junta Central Fallera de València.

A GASTÓN CASTELLÓ

De la pàgina 55 a la 61 trobem 10 fotos i 1 “Llàstima”. Documents inèdits del taller de fogueres de Gastón. Que l’artista va regalar a Pedro Soriano aquest posteriorment en 1987, els va obsequiar a José Luis Lassaletta “Gastón: 10 anys després sempre… les teues fogueres et recorden”.

ALACANTINS

“Aquelles fogueres del 62”, de la pàgina 64 a la 66 escrivia Paco Huesca. “Preparar els fogueres de l’any 2000. Algunes reflexions”, de la pàgina 68 69 de Mariano Sánchez Soler. “Els nanos Gegants els danses populars en la festa de fo-

gueres” de Lluís Xavier Flores Abat, de la pàgina 71 a la 73, “El teatre en valencià. Un gènere a recuperar” en la pàgina 83 d’Arturo Tresáncoras. De la pàgina 84 a la 86 “A la tercera va la vençuda…” d’Alejandro Parodi sobre L’Hèrcules Club de Futbol. “Somnis d’una nit d’estiu” de Virgili F. Candela de la pàgina 89 a la 91 en la pàgina 93, un altre document, reproduïen un bàndol del 6 d’octubre de 1928 de l’alcalde Julio Suárez-Plans on es veia realitzat un desig dels alacantins: la sessió gratuïta, en ple domini, del vetust castell de Santa Bàrbara.

ALCALDE HONORARI

De la pàgina 94 a la 100, un article “Resum històric”, text, dibuixos del qual fóra nomenat alcaide honorari del castell de Santa Bàrbara, Miguel Castelló Villena.

DISTRICTES FOGUERILES

De la pàgina 104 a la 185 tots els districtes, una fulla per a Belleses i esbossos, on es prevalia

AGASTÓNCASTELLÓ

més les fotos de les xiques que els esbossos dels monuments, de la 188 a la 195 les portades de barraques de la pàgina 196 i 197 el programa de festes.

1996 - RAFAEL ALTAMIRA

En el padró d’habitants de 1996, la població de dret d’Alacant era de 274.577, d’ells 142.801 eren dones, 131.776 homes, per la qual cosa el nombre de dones avantatjava als homes en 11.025.

Amb una inversió de 10 milions de pessetes l’Ajuntament condicionava els Pous, anomenats de Garrigós, situats al peu del Benacantil en la Plaça coneguda com Del Pont.

El nostre alcalde era Luis Díaz Alperi i el Ministeri de Turisme descartava construir un parador nacional al castell de Santa Bàrbara, després d’haver-lo anunciat el regidor Pedro Romero.

Nombre de Comissions: 82. President de la Comissió Gestora: Andrés Llorens Fuster, Bellesa del Foc: Nuria Terol Terol (Villafranqueza), Foguera vencedora: districte: Carolines Altes, autor: Paco Juan Navarro, Lema: “Cinefília”, Cartell vencedor: autor: Sonia Díaz Jiménez, Gema Reig Fuciños i José G. Martínez García, lema: “Nit de Sant Joan”

“SOMNI LÚDIC”

Aquest hauria sigut l’any de Javier Mayor León, si haguera acabat la rematada de la foguera del

“Nit de Sant Joan”. Lema del cartell oficial, els seus autors: Sonia Díaz, Gema Reig José G. Martínez. Instantània d’Andrés Llorens, quan era president de la foguera de Sèneca Autobuses.

Comissió Gestora d’Andrés Llorens on destaquem la cada vegada major presència femenina i on destaquem a José Ángel Guirao com a vicepresident, José Manuel Lledó secretari general, Alejandro Masanet, secretari d’organització, Juan Carlos Vizcaino assessor del president, Pedro Luís Sirvent i la que va ser Bellea del Foc Alicia Crevillent com a delegada de cultura.

AGASTÓNCASTELLÓ

Mercat Central “Somni lúdic”, que consistia en un gran Fènix, així i tot va ser el segon premi de la categoria especial.

El Rabal Roig recuperava part del contingut de la seua Ermita que va ser derruïda l’any 1974, i que abans va ser Mesquita després Església Mossàrab, així afirmaven l’Associació d’Amics per a la seua reconstrucció, mentre aconseguien fons, havien rebut una pila del Segle IX una altra del Segle XIV llaurada en marbre de Carrara, així com una pedra de l’antic “Pou del Drac” del Segle Vº, deien.

“Cent anys de cinema” l’institut de cultura Juan Gil Albert inaugurava aquesta exposició que se celebraria entre el 22 de novembre i el 8 de desembre de 1996. Un homenatge al setè art a les gents alacantins que van viure viuen la passió pel cinematògraf. Nostàlgia pels cinemes ja desapareguts, i que milers d’alacantins omplim, com el Carles III, l’Avinguda, el Capitol, el Monumental o l’Ideal.

En 1996 naixia el primer mamífer clonat, l’ovella Dolly, a Espanya arriba el “Nou Ordre”: Eduardo Zaplana, M. Tarancón, José Luis Olivas, José María Aznar, proliferen nous personatges com Rodrigo Rato, Álvarez Cascos, etc.

Moria López Aranguren, filòsof figura més brillant del panorama cultural espanyol.

Alejandro Amenábar triomfava amb el seu primer llargmetratge, “Tesis”, que va constituir tota una sorpresa en la XI edició dels premis Goya, en els quals obtindria 7 guardons, entre ells els de millor pel·lícula, millor guió millor director novell.

També destacava amb el seu primer film com a director, Fernando León d’Aranoa, amb “Família” en el qual contava la història d’un home solitari, Juan Luís Galiardo, que contractava a una companyia de teatre perquè representaren el paper, dels seus parents en una imaginària festa d’aniversari.

Fulla de la revista on podem observar els premis de portades de barraques de 1995 així com els ninots indultats.

FOGUERES 1997

“FOC I MAR”

FOCIMAR

Amb una portada de Fulgencio Blanco, JC Vizcaíno, delegat de cultura, passava a dirigir la revista, donant-li el seu toc personal i de qualitat, que va mantenir mentre ell les va dirigir, estil que després traslladaria a la revista Festa.

Virgilio F. Candela Sevila coordinava la publicació. Imprimeix Gràfiques Antar, S.L. Dividia el seu contingut en apartats on destacaven articles de qualitat i la publicació de fotografies. En la pàgina 13 tenim el cartell oficial de fogueres, 29 col·laboracions literàries, 15 col·laboracions plàstiques, 24 fotògrafs arxius gràfics.

D’ALACANT

Darrere de la Comissió subcomissió Gestora i foto d’aquesta, apareix el primer bloc de col·laboracions literàries del qual destaquem “El futur del valencià a la ciutat d’Alacant” d’Emili Rodríguez-Bernabeu en la pàgina 25 i 26, Enrique Cerdán Tato en la pàgina 27 i 28 “Crònica de primera i última pàgina”, sobre les seues experiències en aquest periòdic alacantí, “101 anys de cinema a Alacant” De la pàgina 37 a la 41 per Paco Huesca. “Trilogies per a una avantguarda plàstica” de la pàgina 42 a la 44 per Dionisio Gázquez.

LLUM

Després d’aquest títol apareixien les col·laboracions plàstiques, de José Gutiérrez, Jaime Giner Palacios, Remigio Soler, Enrique Lledó, Javier Lorenzo, José Piqueras, Francisco Pujalte, F. Gisbert Picó, J. Iborra Barbancho, Dionisio Gázquez, Mario Candela, Martín Noguerol, Cota Zero, Grup Camaleó Creatius, Basilio F. Martínez.

AROMES DE FESTA

D’aquest apartat de col·laboracions literàries destaquem “José María Py Ramírez, artista faller” de la pàgina 64 a la 66 per Antonio Ariño. “El club d’amics de la Unesco i les fogueres” de la pàgina 70 i 71 per Francisco Moreno Sáez, “Sobre la imatge pública dels fogueres” de la pàgina 72 a la 74 per Mariano Sánchez Soler. “Grandeses misèries de l’exposició del ninot”, de la pàgina 75 a la 79 per JC Biscaí, “Democràcia municipal i canvi estètic” de la pàgina 80 a la 84 per Virgili Candela. “Anàlisi econòmica de la festa de fogueres” de la pàgina 94 a la 97 per l’antropòleg Manuel Oliver Narbona. Francisco Granja Camarasa opinava “Fogueres: futur professional i artístic”. Javier Martos escrivia sobre “La cavalcada de Na Violant i el rei Alfons X el Savi” en la pàgina 100 i 101. El professor valencià Gil-Manuel Hernández “Fogueres Falles: festes satíriques del foc” en les pàgines 102, 103. I per a acabar “Turisme Festa” de la pàgina 106 a la 108 per Isabel Tejeda Elsa Martínez.

“MOMENTS”

Així denominava Juan Carlos Vizcaíno aquest bloc o apartat on publicava recuperava imatges fotogràfiques de la festa, si pot ser inèdites, de la pàgina 109 a la 124 podem veure unes 54 instantànies des de l’any 1933 a l’any 1963. Agraïa al final la col·laboració d’aquesta recopilació fotogràfica a José Alcanyís, F. Blanco, R. Climent, M. Collía, J. Espadero, Família Giner, F. Granja, Remigio Soler i Tomás Valcárcel.

De la pàgina 125 a la 139 tot un reportatge fotogràfic amb els premis de l’any 96 i la memòria fotogràfica de l’exercici anterior.

BELLESES I DAMES D’HONOR

De la pàgina 143 a la 201 començant per la Bellesa del Foc María del Mar Martínez Sánchez, les Dames d’Honor, la Bellesa Infantil Nereida Sánchez Trives, les seues Dames d’Honor, les fotos de les festes germanes i les Belleses i Dames de totes les comissions. A continuació de la pàgina 205 a la 243, tots els esbossos per categories infantils, portades de barraca. I ja en la pàgina 245 246 programa d’actes.

En la pàgina 12 podem veure la següent dedicatòria: “A Nino, per la seua confiança en mi des del primer moment. A Virgili per mantenir i fins tot prolongar el meu entusiasme. A Paco Navarro, en aconseguir fer rendible aquesta publicació. I a José Luis, per ser molt més que un editor”. El 9 de gener de 1997 s’havia presentat “Un lloc en el foc”. El llibre de la Festa…

1997 - “GOTA FRIA”

Després dels forts episodis de pluges de 1982, va haver-hi uns altres com 1987, però la pitjor gota freda patida per la ciutat es va produir a l’octubre de 1997, quan van caure 267 litres per metre quadrat. L’aiguat negava la nostra ciutat va provocar 4 morts, entre ells un xiquet i una mare que van ser engolits per un embornal. Aquest desastre va propiciar les grans obres antiriuades que a continuació es van escometre a la nostra ciutat, sent Luis Díaz Alperi.

Diapositiva, col·laboració del fotògraf Basilio F. Martínez, “Sense títol 1993”. Hauria de posar que és una foguera, a més el primer premi de 1993, el seu lema “Retales, chapuzas y parches” i que era obra de l’artista Paco Juan que es va plantar en el districte Polígon de Sant Blas.

Emilio Poyatos, policia local i foguerer en actiu en la foguera de Sagrada Família publicava un llibre sobre el 150 aniversari de la Policia Local, després de llargues investigacions. L’Ajuntament preparava actes per a festejar aquest aniversari. La Guàrdia Municipal Alacantina era una de les primeres fundades a Espanya, després de les de Valladolid, Madrid i Barcelona.

Al gener moria a l’edat de 77 anys, Luis López Sarabia veterà constructor de fogueres, falles, carrosses portades de barraques, va tenir com a companys de taller a Julio Esplá, Gutiérrez i sobretot a Maurici Gómez, va treballar per a tots els districtes, especialment per a Carolines, Rambla Alfonso El Savi, en 1994 va aconseguir el segon premi de la màxima categoria amb la seua foguera per a Benalúa, realitzada conjuntament amb M. Gómez: “Els 10 manaments”.

“VERGE

DE L’ALEGRIA”

Enguany es feia realitat, de la mà de “Barraquers per la Festa”, la confraria Verge de l’Alegria, cap a la seua eixida per primera vegada des de l’Església de Santa María, el Diumenge de Resurrecció. Es produïa la primera trobada davant del nostre Ajuntament, entre la Verge el Crist Ressuscitat, sota una pluja d’al·leluies.

El 23 de juny moria també Francisco Almiñana Pérez als 81 anys, artista alacantí molt vinculat amb el districte Monges-Santa Faç en els anys 70. Va ser president de Puente la Vilavella en els anys 60.

President de la Comissió Gestora: Andrés Llorens Fuster, Bellesa del Foc: Mª del Mar Martínez Sánchez (Pla – Metal), Comissions: 84, Foguera vencedora: districte: Carolines Altes, autor: Paco Juan Navarro, Lema: “Pur teatre”, Cartell vencedor: autor: Francisco Hernández Baena, lema: “Foc i mar”

PÉREZ GIL

José Pérez Gil moria a Alacant a l’edat de 80 anys, el “Pintor de la Llum”. Acadèmic de les Acadèmies de Sant Ferran, Sant Carles, i San Telmo, va rebre nombrosos premis havia realitzat prop de 200 exposicions per Espanya i l’estranger. La seua última exposició va ser en La Llotja en 1996. Va guanyar el premi de cartells anunciadors de les fogueres en 1941 amb “Llamas de la meua terra” i en 1940 el segon premi de títol “Joguet infernal”.

La seua esposa Josefina Carbonell, en 1948 va ser bellesa de la foguera de la Plaça 18 de Juliol. En 1941 va construir la foguera de Gabriel Miró i la de Camarada Maciá, en 1952 en la categoria especial la de Sèneca-Autobusos, en 1981 va ser assessor artístic amb Jacinto Masanet, juntament amb Manuel Baeza i Gastón Castelló, va ser foguerer d’honor de diverses fogueres, va col·laborar amb les barraques com “Plomo ferro”, “Or i flama”, entre altres. Va ser jurat en l’elecció de la Bellesa del Foc, de cartells, de fogueres i de barraques.

“Emblema”, dibuix i aquarel·la de Francisco Gisbert Picó.

“Esperando una noche”, col·laboració plàstica del Grup Camaleó Creatius, amb suport informàtic.

A l’agost de 1997, es produïa el terrible assassinat del jove Miguel Ángel Blanco en la localitat d’Ermua, on era regidor, aquest fet va marcar un abans i un després en l’activitat de la Banda Terrorista ETA.

El Teatre Principal complia 150 anys com a referent cultural. Moria a París, amb 36 anys Lady Di, “la princesa del poble”.

Després de tretze anys de Govern Social Demòcrates, amb Felipe González de president, es produïa la victòria per la mínima del Partit Popular, José María Aznar nou president del Govern.

Juan Giner Pastor, president de l’Associació de Belenistas celebrava els 10 anys del Museu de Pesebres afirmava que aquesta Associació no sols és una de les més importants a Espanya, sinó del món i era la primera i única d’Espanya amb el títol de “Utilitat Pública” concedit pel Ministeri d’Interior.

“UN LLOC EN EL FOC”

“Un lloc en el foc”, una iniciativa editorial, que venia a corregir molts dels errors historiogràfics que s’havien mantingut entorn de les fogueres, comptava amb 350 pàgines on es reproduïen més de 2.000 fotografies, entre les 15.000 que es van manejar, tenia una tirada de 1.900 exemplars. La publicació tractava de ser la més ambiciosa important editada fins a aqueix moment i recuperava aspectes inèdits sobre la nostra festa del foc.

El punt de partida de l’obra va ser el treball d’Andrés Llorens Juan Carlos Vizcaíno, així ho manifestava Ferris, que després de llegir aquest treball el va considerar el més complet que havia llegit fins avui.

Amb la intenció de canviar la visió que es tenia sobre les nostres festes amb el suport de la Comissió Gestora, José Luis Ferris editava i anticipava aquest llibre el 4 d’octubre de 1996 i es presentava en el Teatre Principal, “Un lloc en el foc”, comptant amb la presència de l’Alcalde, Gestora i diferents autoritats, Belleses, Barraquers i Foguerers, etc., el dijous 9 de gener de 1997.

GOOGLE

Google i Espanya va bé, aquest és l’eslògan d’enguany i també l’any en què es va crear Google, un dels cercadors d’Internet més importants. Ningú podia imaginar-se la importància que arribaria a tenir en les nostres vides.

El 4 d’octubre, la Infanta Cristina contreia matrimoni amb Iñaki Urdangarin, en la Catedral de Barcelona i rebien el títol de Ducs de Palma.

També el mes d’octubre s’inaugurava el Teatre Real a Madrid, després de nou anys d’obres i una inversió de vint-i-un mil dos-cents milions de pessetes. La reinauguració va ser presidida pels Reis, 147 anys després de la seua primera obertura.

Alejandro Amenábar, tornava a triomfar amb la seua pel·lícula “Abre los ojos”. Tom Cruise en la seua faceta de productor, s’interessava per aquesta pel·lícula i adquiria els seus drets per a rodar un remake a Hollywood.

A l’octubre també s’inaugurava el Museu Guggenheim, dissenyat per l’arquitecte Frank Ghery, era inaugurat pels Reis a Bilbao.

El 7 d’agost, s’aprovava el Pla del Xúquer, la seua finalitat era repartir l’aigua d’aquest riu, la Conca espanyola més polèmica, objecte de la denominada “Guerra de l’aigua”, entre els regants valencians i manxecs.

Instantània de “Cuento alicantino”. Una de les millors fogueres de la nostra història, plantada per Remigio Soler l’any 1975 com a foguera oficial davant del nostre Ajuntament, llavors Plaza 18 de Juliol.

UNLLIBRE

FOGUERES 1998

“UN LLIBRE”

Amb Fogueres 98, volien celebrar el 70 aniversari dels fogueres, hem d’advertir que encara que se’l denomina revista, aquesta publicació és més un llibre, una de les millors i més completes revista Fogueres de la història. Una publicació imprescindible per als estudiosos de les fogueres de Sant Joan.

Amb la direcció de Juan Carlos Vizcaíno, com a delegat de cultura de la Comissió Gestora, càrrec que en l’acte de presentació de la revista, anunciava la seua renúncia al mateix i amb la coordinació de Virgilo F. Candela. És la revista amb més contingut, col·laboradors, etc., 19 col·laboracions literàries, 5 entrevistes realitzades per Vizcaíno Virgilio, 12 col·laboracions de pistolares 18 fotògrafs arxius gràfics. Impresa en Gràfiques Antar, S.L., la portada era una fotografia de Federico Rosell.

La revista estava dividida en una sèrie d’apartats com “La ràpida esplendor”, “Els fogueres en la segona República”, “Desenvolupisme i fi d’una època” i “Foc i democràcia” amb quatre apartats de Memòria Gràfica des de més antigues fins a la nostra època, unes 29 pàgines de fotografies, unes instantànies el més inèdites possibles.

LA RÀPIDA ESPLENDOR

En la pàgina 16 trobem article de Juan Martínez Leal “Alacant 1928-1936. Entre la dictadura coronada i la democràcia republicana”, fins a la pàgina 19. De la pàgina 33 a la 60 trobem una separata “Els fogueres de la IIª República 1931-1936” amb tots els esbossos de les fogueres d’aqueixos anys.

“LLUENTORS I VAIVENS DE POSTGUERRA”

En la pàgina 62 podem llegir un altre interessant article “De la victòria a la pau” del catedràtic Francisco Moreno Sáez fins a la pàgina 66, a continuació “Censura i repressió en els fogueres dels anys 40 i 50” d’Agustín Medina Ramos entre la pàgina 67 i la 71. Rafael Contreras “La iconografia en el cartell de fogueres, 1940-1960” entre la pàgina 72 75, una entrevista a D. Ludovico Correa entre la pàgina 76 a la 80 “Un republicà en les barraques”.

“DESENVOLUPISME

I FI D’UNA ÈPOCA”

Mariano Sánchez Soler “Alacant dels 60. El paisatge de la memòria” amb fotografies de Perfecte Arjones entre la pàgina 88 i la 92. Manuel Oliver Narbona “Tomás Valcárcel una vida de focs, músiques i colors” de la pàgina 93 a la pàgina 97. “La nostàlgia del fang” una altra entrevista realitzada per Biscaí Virgili a l’artista Ángel Martín Jover de la pàgina 105 a la 109.

Documents depositats en el AMA, mitjançant els quals podem comprovar com actuava la “Censura” en els anys 50. Concretament la foguera de Carolinas Baixes en 1957, de l’artista A. López Sarabia i que al principi es denominava “Los cuatro jinetes del Apocalipsis”, al final es va plantar com “Los cuatro palos de la baraja, los cuatro triunfos”.

També mitjançant aquests documents com la foguera de Gabriel Miró de 1954 comprovem l’evolució del procés administratiu de la censura, d’aquesta foguera “Tocar és música” de Jaime Giner on observem la fletxa del censor assenyalant la figura de la rematada “No pot anar així”.

“FOC I DEMOCRÀCIA”

Entre la pàgina 118 i 122 “Alacant: La transformació d’una realitat mediterrània” de Virgili F. Candela. Entre la pàgina 123 i la 127 “(1980-1992) Un viatge iniciàtic pels fogueres d’Alacant”, de la pàgina 128 a la 132 una altra entrevista que van realitzar a Raúl Baeza Muñoz “La lucidesa com a norma”. “L’herència dels nostres cartells” de la pàgina 133 a la 135 per María Ángeles Quereda de la pàgina 136 a la 140 una estadística general de la festa des de 1984 a 1993 “La volta al món en 689 fogueres” pel periodista valencià expert en fogueres i falles Moisès Domínguez.

Darrere del cartell oficial, un reportatge fotogràfic amb els premis de les fogueres de l’any 97 i totes les activitats: “Els fogueres en les festes del Pilar de Saragossa”, “Primer certamen fotogràfic Fogueres d’Alacant”, “Fogueres en nadal”, “Fogueres a Salamanca”, “Elecció de la Bellesa del Foc”. Composició de la Comissió i subcomissió de la Gestora, fotografia d’aquesta en la pàgina 165. Fotografies de les Belleses del Foc les seues Dames d’honor, Estefanía Ruiz, la infantil Cristina Calderón i les seues Dames d’honor, les fotos de les festes germanes, en fi centenars de fotografies.

De la pàgina 181 d’ara en avant fins a la 257 fotos de les Belleses Dames de totes les comissions, esbossos de les fogueres, de les infantils, de les portades de barraca al final esbossos dels ninots de carrer, que per primera vegada apareixen en la revista, de la pàgina 258, 259 programa d’actes i a partir de la pàgina 261 fins a la 279 “Un futur per definir” més col·laboracions literàries.

ARXIUS I FOTÒGRAFS

No trobarem una altra revista amb més fotografies, per la qual cosa hem de citar els noms de fotògrafs i arxius gràfics que apareixen: Comissió Gestora, Diari Informació, Pedro Gil, Roberto Climent, Miguel Cano, Emilio Giner, Família Giner Palacios, Família Gilabert Davó, José Gutiérrez, María Ángeles Quereda, Ludovico Correa, Raúl Baeza, Ángel Martín, Manuel Esquembre, Reme Vélez, J.Carlos Vizcaíno, Família Py, Perfecto Arjones, impossible citar-los tots.

1988 - L’EURO

Correus posava en circulació cinc milions de segells en homenatge a les Fogueres. El 5 de maig a la Sala Municipal d’Exposicions, es presentava amb caràcter oficial aquest segell, dissenyat pels tècnics de la Casa de la Moneda Timbre, basant-se en les dades que li va facilitar la Comissió Gestora.

Comissió Gestora d’Andrés Llorens, on destaquem a J.M. Lledó, Francisco Navarro, Pedro Valera, J.A. Guirao, Pedro Luís Sirvent, Alejandro Masanet i com a delegat de cultura Juan Carlos Vizcaino.

Al gener, començaven les privatitzacions, Argentaria és la primera empresa a la qual li seguirien Tabacalera, Endesa, etc.

El Jurat decidia atorgar el primer premi de llibrets exaequo, per a compartir per dues comissions, Port d’Alacant Sèneca d’Autobusos.

Maurici Gómez Fonseca plantava en una plataforma en l’aigua, la foguera de Port d’Alacant, “Un canvi de look”, que no va guanyar, però va ser la triomfadora, la que més va agradar als alacantins.

President de la Comissió Gestora: Andrés Llorens Fuster va ser reelegit per a presidir la Comissió Gestora el 20 d’octubre de 1998, cessant a l’abril de 1999 per a presentar-se en les llistes municipals pel Partit Popular, el 13 de juny, els Populars guanyen les eleccions Llorens és elegit regidor i nomenat per l’alcalde responsable de Festes i Participació Ciutadana.

Bellesa del Foc: Estefanía Ruiz Jiménez (Hernán Cortés), Comissions: 86,

Foguera vencedora: districte: Carolines Altes, autor: Paco Juan Navarro, Lema: “Ni veure, ni sentir ni parlar”, Javier Gómez Morollón aconseguia amb la seua foguera a Los Angeles “Lección de Arte” la millor foguera infantil d’Alacant, un recorregut pels principals monuments artístics i amb el qual aconseguia també el millor ninot indultat. Cartell vencedor: autor: Peter Guillena Townley, lema: “Escenari de llum i color”.

En la cimera Europea de Brussel·les, naixia el “Euro” com a moneda única. L’1 de maig Espanya era un dels catorze països que aprovaven aquesta moneda única, que entraria en vigor l’1 de gener de 2002.

El 16 d’octubre el Jutge Baltasar Garzón sol·licitava a Londres l’extradició del General Pinochet, per la desaparició i mort, de ciutadans espanyols durant la dictadura a Xile entre l’11 de setembre de 1973 l’11 de març de 1990.

Ana María Matute, ocupava la butaca K de la Reial Acadèmia. Era l’única dona que pertanyia a aquesta acadèmia de la Llengua.

Desastre ecològic en Doñana, pel trencament d’una presa, de l’empresa sueca Boliden, que contenia aigua carregada de metalls pesants, procedents de les mines d’Aznalcóllar, que va arrasar el llit del riu Guardamar i tot el que va trobar al seu pas.

Pedro Duque, primer astronauta espanyol, amb 35 anys formava part d’una nova expedició a bord del Discovery.

José Hierro Premi Cervantes de les Lletres, ja havia rebut els Premis del Príncep d’Astúries en 1981 i el Nacional de les Lletres en 1990.

“Barrio” pel·lícula on Fernando León d’Aranoa, analitzava en clau de crònica social, l’experiència vital de tres joves, que creixen en els suburbis de Madrid, en aquest cas el barri de Sant Blas.

VISITABLE

“De vertedero a yacimiento ejemplar”, Lucentum es convertia en un jaciment visitable després d’un acte d’inauguració al qual va assistir la Ministra de Cultura Esperanza Aguirre. La Diputació aprovava per unanimitat acceptar la cessió de propietat de Lucentum que l’Estat ostentava des de 1973.

L’antiga Lucentum quedava inaugurada la nit del 31 de juliol amb l’actuació d’un tenor, un ballet la seua coreografia realitzada por membres de la foguera Avinguda de Loring-Estació, focs artificials i un vi d’honor compartit per 600 convidats la Ministra de Cultura.

Portada de la revista Fogueres 98 amb una fotografía de Federico Rosell Álvarez.

“Escenari de llum i color”, lema del cartell vencedor. El seu autor Peter Guillena Townley.

MÚSICA,INDUMENTÀRIA,LLENGUA

FOGUERES 1999

“MÚSICA, INDUMENTÀRIA, LLENGUA”

Tres grans apartats en els quals estava dividida la part cultural d’aquesta revista, amb la direcció de Miguel Castelló, la col·laboració d’Armando Parodi i Josep Lluís Martos, la publicitat Francisco Navarro que a més és el president de la Comissió Gestora, la impressió en Gràfiques Díaz, i l’enquadernació en “Enquadernacions Moscú”. Aquesta sí, és una revista amb les pàgines numerades. Una altra revista que guanyava en qualitat.

MATERIAL FOTOGRÀFIC

La idea gràfica, el disseny i maquetació, la selecció de material fotogràfic, era a càrrec de Lluís Amat. En la fitxa tècnica no apareix el nom de cap fotògraf. Qui va fer les fotografies? Els anys 90 és quan comencen amb els avanços tecnològics, que permeten col·leccionar imatges que s’obtenen per Internet, comencen a aparèixer arxius fotogràfics, col·leccions, que pertanyen a amants d’Alacant i de la fotografia, però es prevalen més els seus noms desapareixen els dels fotògrafs. Conforme apareixen publicades les fotografies, en moltes instantànies sí que apareix el seu autor. Apareixen els premis del certamen fotogràfic fogueres d’Alacant amb els seus respectius peu de foto i autor.

COMISSIÓ GESTORA

En la pàgina 14 apareix salutació del president de la Comissió Gestora i en la pàgina 16 la seua composició i en la 17 una fotografia, el president executiu és Francisco Navarro Asensi, el vicepresident de festes Ginés Pérez Beltrán, el secretari general J.M. Lledó Cortés, de barraques carrers adornats Pedro Valera, el delegat artístic havia mort José Ángel Guirao, el de cultura Miguel Castelló, d’organització Manuel Jiménez, delegat de patrimoni Pedro Luis Sirvent.

MÚSICA

En la pàgina 23 i 24 “La música dels fogueres. Aquesta il·lustre desconeguda” d’Andrés Colomina Bernabeu. “Les bandes de música i les fogueres” per Francisco Perea, en la pàgina 31 32. De la pàgina 33 a la 35 “La música: element substancial dels fogueres” per Pedro Bellido Iborra. De la pàgina 37 a la 40 “La dolçaina el tabalet en la festa dels fogueres” per Fernando Ramón i Boix, de la pàgina 41 a la 45 “La música tradicional i l’himne dels fogueres” per Lluís Abellá i Reus-dolçainer.

Portada i la contraportada de la revista Fogueres 99, disseny de Lluís Amat.

INDUMENTÀRIA

“Dia H”, lema del cartell vencedor obra d’Iván Arguedes Pérez

De la pàgina 51 a la 53 la indumentària alacantina tradicional per María Victoria Liceras, de la pàgina 55 a la 67 “Les joies del vestit d’alacantina del segle XVIII” per a. Carrasco Pastor orfebre i A. Carrasco Rodríguez historiador, de la pàgina 69 a la 75 “Indumentària alacantina del segle XVIII” per J.L. Navarro Guadalupe Samper i les fotos de Reme.

Isabel Tejeda de la pàgina 81 a la 83 encapçala aquest apartat amb l’article “Foguera color”, de la pàgina 85 a la 94 un extens article “El pas de l’oralitat a l’escriptura en la literatura popular segons el testimoni del setmanari alacantí “El Cullerot” (1884)” de Paúl Limorti Payá. “La llengua dels alacantins” un altre important article de Joan Borja de la pàgina 95 a la 105 de la pàgina 107 a la 115 “Els bestioles alacantines i el coneixement del món” de Carles Segura.

MEMÒRIA GRÁFICA

De la pàgina 118 a la 151 podem veure les fotos dels premis 1998, així com les instantànies de totes les activitats de l’exercici, unes 80 fotografies. A continuació les fotos d’Emilio Giner Reig de la Bellesa del Foc Natalia Candela i 6 fotos de les seues Dames d’honor i una altra del conjunt, la Bellesa del Foc Infantil Raquel Sánchez 6 fotos de les seues Dames d’honor i una

altra del conjunt. A continuació les fotos cartells de les festes germanes.

De la pàgina 172 a la 260, una pàgina per a cada foguera amb esbossos, Belleses al final 15 “Indumentaristes” en d’altres pàgines.

1999 - “FESTES OFICIALS”

Les nostres fogueres, festes oficials de la ciutat, el 21 de gener de 1999, en un Ple municipal s’aprovava per unanimitat l’oficialitat per a les nostres festes de les fogueres de Sant Joan. L’any 1993 Luis Botella ja ho havia sol·licitat per escrit. El nostre alcalde era Luis Díaz Alperi.

L’acord va ser confirmat per la totalitat dels edils presents a la Sala de Plens. Van sonar els himnes dels Fogueres i d’Alacant interpretats per la Banda de Música els Esparvers i al mateix temps en la Plaça es disparava una mascletá.

L’acte va continuar a la vesprada en la seu de la Comissió Gestora, amb la presència de l’alcalde, autoritats, Bellesa del Foc, nombrós públic, etc., on va haver-hi breus parlaments un brindis amb una copa de vi espanyol amb la qual es va obsequiar als visitants, i es va brindar per l’èxit de les festes.

HOMENATGE

Ramón Marco durant 56 anys en actiu, de 1941 a 1996, va obtenir 21 primers premis en la màxima categoria, més altres 61 premis en 105 monuments. Van plantar 87 fogueres. President de la Comissió Gestora: Francisco Navarro Asensi, Bellesa del Foc: Natalia Candela Castillo (La Goteta), Foguera vencedora: districte: Port d’Alacant, autor: Maurici Gómez Fonseca, Lema: “El somni del viatger”, Cartell vencedor: autor: Iván Arguedas Pérez, lema: “Dia H”.

L’Ajuntament li va concedir a Ramón Marco un carrer, el compositor Antonio Ferris va estrenar per a ell un pas doble, el 21 de febrer es va celebrar un homenatge, que va conduir Luis Amat secretari de Sèneca-Autobusos, foguera que també li va dedicar un llibret monogràfic enguany, amics, admiradors, Gestora, Ajuntament, Diputació, Gremi d’Artistes, el van homenatjar, li van lliurar regals, li van imposar insígnies. La portada de la barraca Els Chuanos, que consistia en la reproducció de la porta principal amb passarel·la inclosa del balneari “L’Alhambra”, un dels últims a desaparèixer de la platja del Postiguet, la realització de tan singular i emblemàtica obra, va ser obra aquest any de Sr. Ramón, en la categoria especial de portada de Barraques.

El 16 de juliol Remigio Soler afirmava: “Quan jo vaig començar, les fogueres marcaven una línia que se separava de la falla valenciana, però no sé per què raó, s’han anat decantant, s’ha anat cap a la falla valenciana, s’ha

oblidat aquesta línia alacantina.

Enguany desapareixien diverses persones, importants per a les nostres fogueres, vertaders mites de les nostres festes. És curiós significatiu que alhora ens abandonaren també José Ángel Guirao, Rosita Asensi (Bellesa del Foc de 1942), Tomás Valcárcel, Conrado Albadalejo i Pepín García Sellés, “Gran Gorila” i oficial major de l’Ajuntament tants anys.

JOSE ÁNGEL GUIRAO

Adéu a José Ángel Guirao un altre alacantí que va fer de la festa un art, carismàtic foguerer que donaria el nom a un nou districte. El 2 de gener moria una gran persona i alhora un gran fester, delegat artístic de la Comissió Gestora, José Ángel Guirao encara en l’anterior mes de maig va dirigir en la Plaça de Bous el seu últim festival per a l’elecció de la Bellesa del Foc, davant els aplaudiments reiterats del públic, Guirao manifestava: “La festa em dóna la vida”.

L’any 1980 va ingressar en la Gestora com a delegat de fogueres infantils, amb la presidència de Jacinto Masanet, va continuar amb Miguel Díaz amb Conrado Albadalejo, com a delegat artístic. Artista, foguerer però també per la seua profunda religiositat, sempre va estar molt vinculat a la Setmana Santa Alacantina. En 1996 va fundar la Gloriosa Germanor de La nostra Senyora de l’Alegria. Va ser president de la foguera de Gabriel Miró, fundador de la foguera Obra Social del Hogar en 1974 i de Plaza de Santa María en 1990-91.

José Ángel Guirao i Arturo Tresáncoras, presentaven en un acte inclòs en el programa oficial de les fogueres d’enguany, el 17 de juny i en el Centre 14, el llibre “Entranyable Alacant”, distribuït en 80 capítols que contenia 40 il·lustracions. En ell, donaven a conèixer tot allò relacionat amb Alacant, les seues festes, temes esportius, teatrals, religiosos, curiositats de la ciutat, tot allò que li’ls

han anats passant de pares a fills des dels seus avis, la publicació no comptava amb subvenció de cap mena i arreplegava un ampli ventall de curiositats.

La seua última aparició en públic va ser en la Coronació Pontifícia de la Verge del Remei. La barraca “Alacant Jove”, li va dedicar un llibret monogràfic, amb portada de Ramón Marco, Carolines Altes també li va dedicar el seu important llibret, amb un entranyable i exhaustiu homenatge a la seua persona, l’any 2006.L’ajuntament li va dedicar un carrer al juny de 1998, i el ninot que representava la seua figura que va realitzar Pedro Soriano, va ser indultat del foc en 1987 i s’exhibeix en el Museu de Fogueres.

VALCÁRCEL

També ens deixava, Sr. Tomás Valcárcel Deza, des de l’any 1940 que va organitzar el festival de la Bellesa del Foc, va participar activament en l’organització de les festes del foc d’Alacant. Va ser president de la Comissió Gestora des de 1971 fins a 1979.

Tomás va ser promotor, director i fins i tot autor d’aquests festivals, representacions teatrals actuacions sacramentals, jocs florals, festivals d’art, comèdies, òperes, sarsueles i espectacles artístics tant locals com provincials, la majoria d’ells de condició benèfica. Entre ells cal destacar l’organització molts anys del “Don Juan Tenorio” obra de José Zorrilla, i que era a càrrec de les denominades “Hosts” de Valcárcel.

També cal destacar la seua labor per les festes dels Moros i Cristians, l’exaltació a la Santíssima Faç sobretot la seua dedicació a la Setmana Santa Alacantina, on va crear noves confraries va brodar mantells sumptuosos, per a Verges imatges religioses com la nostra Senyora dels Dolores, la Santa Dona Verónica o la Verge del Socors.

Teixit de cotó de l’any 1795, per a il·lustrar l’article sobre la “Indumentària”.

Comissió Gestora de Francisco Navarro Asensi i on destaquem al voltant de l’alcalde Luís Díaz Alperi, a Ginés Pérez com a vicepresident, José Manuel Lledó com a secretari general, Pedro Valera, Pedro Luís Sirvent, Manolo Jiménez com a organització, Miguel Castelló com a delegat de cultura, i María Dolores Ros com a secretària d’actes.

CONRADO

L’1 de novembre als 52 anys moria, Conrado Albadalejo que va ser un gran president de les fogueres, amb ell desapareixia una de les figures més estimades i carismàtiques de les nostres festes.

Conrado foguerer de vocació, polític circumstancial, va presidir la Comissió Gestora entre 1986 i 1992, durant la seua gestió va realitzar profunds canvis en la seua organització, tot això alhora que es consolidava la nostra transició democràtica iniciada en 1979.

Ángel Lluna, exalcalde d›Alacant, del qual Conrado va ser secretari particular, va ser el que li va insistir perquè fera el seu salt a la política a la qual va arribar com a regidor en 1995, Ángel consternat declarava: “Ha sigut la persona amb més vitalitat que he conegut mai”, “Li interessava tot el que li interessara a Alacant, coneixia la ciutat com a pocs”, “Era un vertader espectacle acompanyar-li pel carrer, tothom li parava per a saludar-li, per a explicar-li qualsevol cosa”.

José Manuel Lledó, presentava el 2 d’octubre, la llista de persones amb les quals acudiria a les eleccions, amb aquest lema. Junts progrés!

José Manuel explicava que amb el lema Elegit per a presentar-se a aquestes eleccions, per a ell significava la unió que desitja per a tots els membres de les festes, fogueres, barraques, com a ciutadans institucions públiques i empreses privades.

Toñi Martín Zarco, ja va dimitir com a presidenta de Port d’Alacant per a anar en aquesta llista, on ocuparia la delegació de relacions públiques.

Pedro Almodóvar aconseguia amb “Todo sobre mi madre”, óscar a la millor pel·lícula estrangera i el premi al millor director en el Festival de Cannes. I la millor pel·lícula de José Luís Cuerda “La llengua de las mariposas”, una història ambientada a Galícia.

Alacantins amb vestit típic en 1896, una parella de Xixonencs.

FOGUERES 2000

“LLIBRE D’OR”

La revista inicia una nova dècada, un nou disseny. Dins d’un estoig en el qual destacava la paraula “Evolució”, amb la direcció i maquetació d’Armando Parodi Arroniz, començava el període com a director de la revista d’aquest delegat de cultura, que dirigiria quatre revistes de Fogueres els 2000, 2001, 2002 i 2004.

L’estoig contenia el llibre d’or “dels fogueres de San Chuan”, una edició facsímil d’aquesta revista publicada l’any 1934 per Enrique Padrón García, “Bueno és recuperar la primera publicació de gran format de la història, amb majúscules, de Les nostres Festes”, deia en la seua introducció Parodi. En aquesta publicació, destacava una breu història d’Alacant, articles com el de M. Collía “Què és un foguerer”. Un altre article “Fogueres a Alcoi”, amb la seua senyoreta Paquita Llorens, que havia sigut proclamada “Miss Falla”. També apareixien tots els esbossos de les fogueres d’Alacant, amb foto de la seua Bellesa de la seua “Foguerer Machor”. Al final una descripció geogràfica de la província alacantina, de tots els seus pobles ciutats.

FOGUERES 2000

Apareix un altre tom, la revista Fogueres pròpiament dita, en la seua portada el cartell oficial “L’ambient del Foc”, el seu autor Vicente R. Pascual, amb el material fotogràfic d’Emilio Giner, Reme Vélez i arxiu de la Comissió Gestora, amb la col·laboració de Boro Picher, la publicitat de Francisco Navarro la impressió Gràfiques Díaz l’enquadernació Enquadernacions Moscú. No trobem col·laboracions literàries.

En la pàgina 17, la salutació era a càrrec de José Manuel Lledó Cortés president de la Comissió Gestora, en la pàgina 18 la composició de la Comissió Gestora on Toñi Martín-Zarco apareix com a delegada de relacions públiques, Miguel Castelló vicepresident de l’àrea de festes i Pedro Valera secretari general, en la pàgina 19 fotografia d’aquesta gestora. A continuació primer premi de fotografia modalitat fogueres de Juan Ignacio Ortolá.

FOTOGRAFIES

De la pàgina 29 a la 65: foto de la foguera oficial de l’any 99, i fotos dels primers premis, un reportatge fotogràfic de totes les activitats de l’exercici. Foto de la Bellesa del Foc Mar Rodríguez Redondo sis fotos de les seues Dames, la Bellesa del Foc Infantil Beatriz Edo Valero i sis fotos de les seues Dames i les fotos de les festes germanes.

Des de la pàgina 68 a la 159 darrere dels esbossos de les fogueres oficials, en la pàgina 71 un índex de localització dels districtes, tots els esbossos de fogueres, comissions, portades de barraca, les últimes 20 pàgines dedicades als indumentaristes.

Nova dècada i nou disseny, la revista ens apareix dins d’un estoig en el qual es llig de forma repetida i destacada “Evolució”.

2000 - EL MARQ I L’ULTIM REEMPLAÇAMENT

Amb l’alcalde Luis Díaz Alperi, es va inaugurar el nou complex d’oci Panoramis en la segona fase del port. Van començar les reformes de l’edifici del Banc Hispà Americà, per a condicionar-lo com a Casa de la Festa. Enrique Ortiz es fa màxim accionista de l’Hèrcules. L’any 2000 va fer la “Mili” (Servei Militar Obligatori) el seu últim reemplaçament.

Corria l’any 2000, i la construcció d’habitatges creixia desmesuradament. L’urbanisme es va convertir en una importantíssima font de finançament per als Ajuntaments. Obria les seues portes Terra Mítica, després d’una inversió de 70.000 milions de pessetes. Les grues eren motiu d’orgull nacional.

“LA LÀPIDA”

Alacant una vegada recuperada, exposa i es pot veure en el Saló Blau del Palau Municipal, on ha quedat exposada, la làpida de marbre datada entre els anys 176 i 180 després de Crist, és el testimoniatge més antic que referència al “Municipium lucentinum”. Aquesta làpida va ser trobada en 1877 en l’orina del barranc de Sant Blas, una mica més davall de la confluència dels carrers Oscar Esplá i Catedràtic Soler.

President de la Comissió Gestora: José Manuel Lledó Cortés, cartell vencedor: autor: Vicente R. Pascual Giner, lema: “L’ambient del foc”. Bellesa del Foc: Mar Rodrigo Redondo (Carolines Altes), Comissions: 88, Foguera vencedora: Port d’Alacant, autor: Maurici Gómez Fonseca, Lema: “...i les presons volen”. Paco Juan en Carolines Altes amb la seua foguera “Alacant ciutat de cinema”, tornava a fallar.

En el Mercat Central, els artistes valencians Pedro i Miguel Santaeulalia quasi guanyen el primer premi amb la seua foguera “Mirant a la mar vaig somiar” (ja s’acostava el moment que guanyarien el primer premi de totes les categories els artistes valencians).

Emilio Miralles, un altre valencià realitzava una altra molt bona foguera en Sèneca-Autobusos “A vista d’ocell”.

“Folklore de la nostra província” potser la millor foguera de Pascual Domínguez a Florida-Portazgo.

L’inici del segle XXI serà recordat per l’auge del terrorisme islamista. Els atemptats de l’11 de Setembre de l’any 2001, amb la caiguda de les Torres Bessones de Nova York amb quasi 3.000 morts.

Un altre gran cabreig, una altra gran desil·lusió per a Pedro Soriano i Ciutat d’Assis amb “El miracle del mil·lenni”, un altre nou diferent disseny amb el qual Soriano es reinventava, van aconseguir el ninot indultat per votació popular que representava als Germans Gómez Fonseca, però el Jurat els deixava sense premi en la primera categoria.

Eixim ja? tercer premi de fotografia, el seu autor Toñi Martín-Zarco, al fons la seua foguera “Un canvi de look”, segon premi de categoria especial.

La revista Fogueres, també contenia una edició facsímil d’aquesta publicació de l’any 1934 “El llibre d’or”.

Pàgina 53 d’aquesta publicació de 1934, obra d’Enrique Pedrón García. (veure pàg. 102).

Finalment volem destacar a Santiago Alzamora i el seu “Any de bruixes”, en Foguerer-Carolines i que va rebre el primer premi com a foguera més innovadora.

IMPORTANT

L’Associació de Belenistas d’Alacant, amb 40 anys de marxa a la seua esquena era guardonada amb el “Important” del diari Informació del mes de desembre. Juan Giner president de l’Associació afirmava com aquest premi venia a rubricar l’important significat que té el belenisme, ja que aquest, és “una forma de vida”.

La culminació d’un vell somni. El MARQ, museu arqueològic d’Alacant, s’inaugurava el mes de desembre i sorprenia el visitant sobre manera, pel seu esperit didàctic i per l’art d’ensenyar clara i amena la història d’Alacant i el seu ric patrimoni arqueològic.

També era notícia el descobriment de valuoses restes arqueològiques, en les obres del barranc de l’Albufereta, l’arqueòleg Pablo Rosser recordava que tenien relació amb el jaciment del “Cerro de las balsas”, qualificat com BIC, a més l’arqueòleg afirmava que aquest jaciment podia considerar-se com el “germà major” del Tossal de Manises, és a dir l’assentament previ a la creació del gran poblat de l’Albufereta, conegut com Lucentum.

Feia fallida el Banco de Inversión Estadounidense Lehman Brothers s’iniciava la crisi econòmica i financera mundial.

RENOVACIÓ

FOGUERES 2001

“RENOVACIÓ”

Una altra publicació similar a la de l’any 2000, és a dir trobem un altre estoig, si l’any passat el seu lema era “Evolució”, enguany el seu lema era “Renovació”: “Perquè els fogueres estan passant per un període de transformació posada al dia, d’adaptació als temps que ens costa viure” deia en la seua introducció Armant Parodi. També veiem dos toms, amb la direcció d’Armando Parodi, disseny i maquetació de A. Parodi i Bañuls Impresores, la col·laboració de Boro Picher, el material fotogràfic de Reme Vélez, Toni Díez, Adorich, arxiu Comissió Gestora amb la impressió de Bañuls Impresores.

FOGUERES 1940-42

El primer tom, en la mateixa línia de l’any anterior era una edició facsímil, on es recuperaven els tres primers anys de la revista Fogueres. La portada d’aquest tom era una bonica composició, amb elements de les tres portades de Fogueres de 1940 a 1942.

Destaca una introducció, amb articles, sobre les diferents matèries temes referits que constaven en aquests tres anys de la revista Fogueres: “Alacant i les fogueres”, “Les revistes oficials”, “Protagonistes”, “Obra gràfica: Portades, fotografies il·lustracions”, un altre article “Obra escrita, la prosa i el vers” finalment “la publicitat”. Cap d’aquests articles va signat, ni apareix el seu autor. Suposem que seran del director de la publicació Armando Parodi.

FOGUERES 2001

L’altre tom apareix amb la seua portada el cartell oficial, el títol del qual “El foc ens redimirà” de Gloria Alemany, i es caracteritza per l’absència de col·laboracions literàries. De la pàgina 20 a la 23 apareixen saludes de l’alcalde, Luís Díaz Alperi i del president de la Comissió Gestora, J.M. Lledó, a continuació la composició i foto d’aquesta Comissió Gestora.

De la pàgina 32 a la 55, veiem una “Memòria Gràfica”, amb les fotografies de les fogueres oficials, els premis, i totes les activitats pròpies de l’exercici: Fogueres en Nadal, les convivències, la gala i l’elecció de les Belleses, etc.

De la pàgina 58 a la 59 fotografies de la Bellesa del Foc María Rueda les seues sis Dames i la Bellesa Infantil Encarni de Castro i les seues sis Dames, a continuació les representants de les Festes Germanes.

A partir de la pàgina 72 esbossos de tots els districtes, en la pàgina 168-169 el programa de festes i a partir de la pàgina 173 els indumentaristes.

Article de A. Parodi “Protagonistes” com a introducció a l’edició facsímil.

Un altre article introductori, per a aquests tres anys 1940-1942 de A. Parodi.

“MISSATGE DE FOC”

Una ambiciosa mostra sobre Lorenzo Aguirre, obria la Galeria Gravina, amb la intenció de rescatar de l’oblit la figura i l’obra d’aquest alacantí il·lustre.

José Luis Ferris comissari d’aquesta exposició, pretenia reivindicar la seua vida i la seua obra. Aguirre es movia entre Alacant Madrid, va ser escenògraf de l’Òpera de París, va realitzar els primers cartells de les nostres fogueres, va dissenyar fogueres molt modernes, va pintar quadres fonamentals en la nostra història, va ser Cap Superior de la Policia de Madrid designat pel Govern de la República va morir executat a garrot víl en 1942 sota l’acusació de “auxili a la rebel·lió”.

President de la Comissió Gestora: José Manuel Lledó Cortés, cartell vencedor: autor: Glòria Alemany i Agulló, lema: “El foc ens redimirà”. Bellesa del Foc: María Rueda Gómez (Florida – Portazgo), Comissions: 89, Foguera vencedora: districte: Santa Isabel, els Germans Gómez Fonseca amb el major pressupost i el major volum aconseguien el primer premi de la categoria especial, amb el lema: “La fi màgic”

Contenia dos toms, en el primer una altra edició facsímil on es recuperava les tres primeres revistes Fogueres de 1940 a 1942.

En Hernán Cortés en passar el Jurat la foguera no estava acabada de plantar, però com van quedar extasiats amb el que allí van veure, els van donar l’oportunitat que passarien quan hagueren acabat amb les altres fogueres de la categoria especial, Javier Mayor León i la seua foguera “El llegat”, van causar sensació i malgrat tot van aconseguir el quart premi.

Després de 8 anys tornava Pedro Soriano a plantar davant del nostre ajuntament, “Missatge de foc”, la seua última gran foguera.

2001 - “MALES ARTS”

José Manuel García Pachi, debutava amb una original, diferent foguera en Polígon de Sant Blas, “Males arts” un monument innovador i que impactava en els espectadors, Paco Vázquez sorprenia en Carolines Baixes amb “El capvespre de l’home”.

L’escriptor alacantí Mariano Sánchez Soler publicava “Rics per la pàtria”, un llibre sobre les famílies que es van enriquir durant el Franquisme, algunes de les quals continuen posseint avui el poder polític i econòmic a Espanya. Mariano reiterava que ell entenia el Periodisme practicant “aqueixa veritat ens farà lliures”.

JOSE VICENTE MATEO

El dia 18 de maig d’enguany alacantins, amics de José Vicente Mateo, ho homenatjaven i recordaven, en la seu de l’antiga escola de comerç, escriptor, president del Club d’Amics de la UNESCO, senador en la legislatura constituent escrivia en 1966 a “Alacant a part”: “Alacant és una cruïlla: sotmesa a colonització permanent, de les clàssiques a les turístiques, no va gaudir de repòs per a construir gens segur i durador. Pobre de recursos naturals -el seu riu vertebral és, abans que curs fluvial, una rambla-, no va disposar mai de patrimoni que conservar o llegar…”.

MIGUEL LÓPEZ

Arquitectes com Andrés Martínez Medina, Santiago Varela, Francisco Muñoz, Justo Oliva, José Antonio i Javier García Solera, homenatjaven l’arquitecte Miguel López: “pioner de la modernitat”, l’obra de la qual està present en les guies d’arquitectura espanyola del Segle XX i els treballs del qual són també una referència per als arquitectes locals.

Enguany com a inici del segle XXI quedava marcat pels atacs terroristes de l’11 de setembre als Estats Units amb l’enderrocament de les Torres Bessones de Nova York.

DIGITALITZACIÓ

Seguia l’avanç i expansió de la digitalització així com el control de la informació a nivell global. Aquesta època es coneixerà com l’era de la informació.

“El foc ens redimirà”, cartell oficial i portada del segon tom que consistia en la revista Fogueres d’enguany.

Comissió Gestora de J.M. Lledó amb Toñi Martín-Zarco, Miguel Castelló, Pedro Valera, A. Parodi, Loli Ros, J. Carlos García, etc.

Pàg. 51 Fotos “Reme Fotògrafes.” de les convivències de Belleses 2001 a Valladolid.

REFLEXOSDELFOC

FOGUERES 2002

“REFLEXOS

DEL FOC”

Amb el lema “Vivències”. Una revista, dirigida per Armando Parodi, i dedicada “70 anys de Belleses”, amb motiu de celebrar-se enguany el 70 aniversari de la creació de la figura de la Bellesa del Foc.

Amb una portada, una fotografia de Buisán Estudi Multimèdia, S.L., amb les col·laboracions de María García Carbonell, Esperanza Parodi Arroniz, Boro Picher i Remedios Serna. Amb el material fotogràfic de Reme Vélez, Arxiu Municipal d›Alacant, arxiu de la Comissió Gestoria i fotografies de propietat de les mateixes Belleses del Foc d’Alacant amb impressió disseny de Bañuls Impresores.

AUTORITATS

A partir de la pàgina 7, tornen a publicar les fotos dels Reis d’Espanya, del president de la Generalitat Eduardo Zaplana, de l’alcalde Díaz Alperi de José Manuel Lledó. Saludes de l›alcalde i del president de la Comissió Gestora i composició, fotografia de la Gestora i per primera vegada fotografies individualitzades de cadascun dels seus membres.

REINA, BELLEA, BELLESA

De la pàgina 32 a la 186 trobem, el monogràfic “70 anys de Belleses”. Amb una introducció bilingüe d’Armando Parodi, de la pàgina 32 a la 45, un documentat article sobre l’evolució del títol: “Reina, Bellea, Bellesa”. En la pàgina 50 i 51, podem veure totes les fotografies, grandària carnet, de les Belleses del Foc des de 1932 fins a 2002.

En el monogràfic es dediquen dues pàgines a cada Bellesa. On elles mateixes reflectien en uns textos les seues vivències i testimoniatges i on a més la majoria van aportar les seues pròpies fotografies. A. Parodi afegia en aquestes pàgines. totes les dades que podien trobar de cada Bellesa, també apareix, a més de les fotos de la seua època, una foto actual de cada Bellesa. En la pàgina 186-187, veiem dos gràfics, un històric de Belleses del Foc un altre dedicat a les Dames per districtes.

A partir de la pàgina 198 fotografies de les fogueres oficials, i una memòria gràfica, de les activitats de l’exercici fins a la pàgina 220. En la pàgina 222 foto de la Bellesa del Foc Maite Pérez Marco, a continuació la Bellesa Infantil Clara López, des de la pàgina 248 a la 291 totes les Belleses i Dames dels diferents districtes.

Portada, fotografia de “Buisán Estudi ” “70 Anys de Belleses: Vivencies”. Exhaustiva fotografia de la composició de la Comissió Gestora, fotos de “Reme Fotògrafes”.

Pàgina 50 Belleses del Foc 1932-1960. Pàgina 51 Belleses del Foc 1970-2000.

De la pàgina 292 a la 308 tots els esbossos de fogueres per categories, a continuació infantils després les barraques. A partir de la pàgina 340 els indumentaristes.

EL MÉS DESTACAT DE 2002

L’any 2002 és en el qual es produeix un gran canvi per l’entrada en vigor de l’EURO. La nova moneda que va substituir la Pesseta, amb 134 anys d’antiguitat. Espanya era un dels 12 estats fundadors de la nova moneda. Els alacantins van canviar en els primers dies més de mil milions de pessetes per euros. Seguia Luís Díaz Alperi d’alcalde.

GASTÓN

Centenari del naixement de Gastón Castelló, l’Ajuntament a través del Patronat Municipal de Cultura va crear una comissió per a celebrar aquest centenari, amb un extens programa d’actes, amb publicacions, una exposició, etc.

Moltes comissions tants de fogueres com de barraques es van sumar als homenatges en els seus llibrets com el d’Els Chuanos, Festa Vi, Bloc i Mostres, Or Flama, Pares i Fills, Los Gorilas, La Millor de la Terreta, que també va dedicar la portada de la seua barraca que va ser premiada, el llibret de Ciutat d’Assis íntegrament, el del Port d’Alacant primer premi d’enguany “El Plaer de recordar”: “Els Fogueres a la manera d’Alacant, la revista Festa amb un article de Juan Carlos Vizcaíno, la foguera de Carolines Altes va reproduir en el seu monument una escena de la “Barca de Caronte” de 1935 la foguera de Calvo Sotelo obra de Paco Vázquez es titulava Gastón: “els primers 100 anys”.

Van plantar 87 fogueres. President de la Comissió Gestora: José Manuel Lledó Cortés, Bellesa del Foc: Maite Pérez Marco (Pla del Bon Repòs), el cartell vencedor: autor: Javier i Miguel Ángel Miralles Sánchez, lema: Reflexos del foc

REFLEXOSDELFOC

“MASCARADA”

Per primera vegada des de l’any 1928, vencia, aconseguia el primer premi de totes les categories, “Mascarada”, primera foguera d’un artista valencià Pere Baenas en Carolines Altes. Va guanyar fins al premi Gastón Castelló que s’atorgava enguany, també Carolines Altes acollia la “Cremà oficial”, després que s’afonara “Reflexió”. Baenas venia també de realitzar la falla oficial de l’Ajuntament de València.

Pedro Soriano va plantar en Ciutat d’Assis “La batalla perduda”, una foguera sense acabar, un monument mal acabat, replet de simbologia relacionada amb la foguera alacantina i davant del nostre ajuntament “Reflexió”, foguera que els bombers van haver de desmuntar per a evitar la seua caiguda dolents majors.

El dimecres 26 de juny el regidor de Cultura Pedro Romero lliurava els premis del concurs de fogueres barraques primer centenari Gastón Castelló, als guanyadors de Carolines Altes amb “Mascarada”, i en barraques a “La millor de la Terreta”, 3.600 i 2.400 euros respectivament.

LASSALETTA

El 3 de maig, va morir als 69 anys l’exalcalde socialista José Luis Lassaletta Cano, gran activista de tot el relacionat amb les fogueres gran impulsor de les festes tradicionals alacantines. Després de deixar l’alcaldia va continuar militant en el PSPV-PSOE, aquesta militància la va compaginar amb la seua activitat en el moviment veïnal, va ser un dels impulsors de la Plataforma “Salvem el Benacantil”.

Es van anar alhora, dos enamorats d’Alacant, al maig mor Lassaletta als 69 anys, que va presidir el nostre Ajuntament durant 3 legislatures, i uns mesos després al desembre, moria el seu secretari tants anys en l’alcaldia, Ildefons Prats als 58 anys, Cap del Parc de Bombers des de 1986,

membre de la foguera “Les Mares” en la Plaça de les Monges i Santa Faç, un referent de la història més recent d’Alacant.

Tant José Luis, com Jacinto Masanet van posar la seua vida i la seua salut al servei de la seua ciutat. Masanet va morir prematurament als 52 anys, a l’abril de 1985.

El 6 d’octubre del 2002 moria José Gutiérrez Carbonell, escultor, constructor de fogueres, va realitzar el monument al Foguerer en la Plaça d’Espanya.

ADOLFO BELLÓ

Adolfo Belló és l’únic alacantí que ha escrit a mà varis llibrets, el seu text així com els anuncis, etc., com els del Barri de José Antonio els anys 1983, 1984, 85 86, amb el disseny, la retolació i el grafisme, tot realitzat de pròpia mà, fins i tot la publicitat estava feta de la seua mà. El primer d’aquesta sèrie va estar dedicat al popular alacantí Antulio Sanjuan “1902-1982) que era veí d’aquest barri.

A més portava 11 anys retolant a mà més de 6.000 títols de fogueres, els que la Gestora atorga a Foguerers Barraquers. Retolats amb tinta xinesa i a plumilla a una mitjana de 600 a l’any.

Aquest any del 2002 Adolfo i els seus col·laboradors van confeccionar el llibret del Cabasset, una luxosa i inoblidable publicació, cal·ligrafiat íntegrament per Adolfo amb bells dibuixos articles de Gastón Castelló, amb una preciosa portada que reproduïa un de les seues mosaics amb motius alacantins i de les seues festes, contenia un CD amb el pasdoble dedicat a Gastón per José Alfosea i una reproducció del pregó que va pronunciar Gastón en 1980.

NUNCA MAIS!

El Prestige pintava de negre les platges gallegues, “Nunca mais”. El 4 d’agost del 2002 cotxe bomba a Santa Pola, ETA va causar una massacre, va morir una xiqueta filla d’un guàrdia civil i un veí de Torrevieja. ETA va col·locar un turisme amb explosius davant de la Caserna de la Guàrdia Civil, provocant a més de 150 ferits.

El 10 de setembre del 2002 Andrés Llorens presentava el premi “Festers d’Alacant”, que es convocava per a premiar als protagonistes de les Festes de Fogueres, Setmana Santa, Moros Cristians, i Festes Tradicionals, el premi es fallaria al setembre amb la intenció de traure de l’anonimat aquelles persones que desenvolupaven tasques darrere de les festes alacantines.

REFLEXOSDELFOC

També a partir d’enguany a l’Ajuntament van decidir que el Jurat que trie el pròxim projecte de la foguera oficial es valoraria, el que no tinguera risc de caiguda. Però la petició dels artistes perquè es liberalitzaren els materials per a construir la foguera oficial, va ser rebutjat, els materials que havien de predominar havien de ser: fusta i cartó.

El 17 d’octubre José Manuel Lledó va ser reelegit president de la Comissió Gestora, secundat per 179 vots, enfront dels 55 de Manuel Ferrández, Lledó dirigirà la festa 3 anys més, fins a 2005. Dies després el nou president reelegit reestructurava la nova Gestora, la majoria dels càrrecs van romandre de l’exercici anterior, continuaven Miguel Castelló, Manuel Giménez, Francisco Navarro, Pedro Valera, Toñi Martín-Zarco, Eva Bolaños, Fernando Ortega, etc.

Cada vegada més fogueres celebren Halloween, aquesta moda nord-americana, que s’estenia en tota Espanya i provocava un augment de la demanda de carabasses. S’està estenent a costa dels nostres costums ancestrals, en la celebració de la nit de Tots els Sants, i fins tot el 2 de novembre, el dia dels Difunts.

“Missatge de Foc” l’última gran foguera de Pedro Soriano en 2001.

“Reflexos del Foc” cartell oficial obra de Javier i Miguel Miralles.

FOGUERES 2003

“75

ANIVERSARI”

Una revista luxosament presentada, amb “tapes dures”, paper setinat, i que en la seua portada apareix el logotip: “75 aniversari 1928-2003 Fogueres de Sant Joan”. Amb el disseny impressió de Bañuls Impresores, S.L.

S’obri la publicació amb dues frases, una de l’alcalde Lorenzo Carbonell una altra de Gastón Castelló. Dirigida per J. Fernando Ortega, delegat de cultura de la Comissió Gestora. Amb les col·laboracions de Jesús García Mulet Boro Picher Flores.

MATERIAL FOTOGRÀFIC

Reme fotògrafes, Belleses del Foc d’Alacant, Arxiu Municipal d’Alacant, Arxiu Agustín Medina Ramos, Arxiu Particular Artistes de Fogueres, Francisco Bañuls García, Juan Carlos Vizcaíno Arxiu Comissió Gestora. Amb la direcció de la publicitat de Francisco Navarro Asensi.

AUTORITATS

A partir de la pàgina 8 foto dels Reis d’Espanya, text i foto de José Luís Olivas president de la Generalitat, text foto de l’alcalde Luís Díaz Alperi, text i foto de J.M. Lledó Cortés president de la Comissió Gestora, composició d’aquesta gestora i fotos individuals i de grup.

S’intercalen les fotos premiades del quart certamen de fotografia.

A LA NOSTRA MANERA

Des de la pàgina 30 a la 37 aquest és l’article que escrivia J. Fernando Ortega, un text bilingüe castellà i valencià amb abundants fotografies. A continuació un altre article de Jesús García Mulet “L’estil alacantí, a la recerca d’una identitat pròpia”, un documentat escrit també amb abundants fotografies i en la pàgina 45 podem veure uns curiosos gràfics sobre “Fogueres a la manera de Gastón Castelló”, un altre gràfic “Estil alacantí” i un altre “Línia valenciana evolució de la foguera influències artístiques”.

ARTISTES EXPERIÈNCIES I ESPERANCES

Des de la pàgina 47 fins a la pàgina 101 podem llegir un article monogràfic dedicat als artistes alacantins de fogueres on apareixen 12 d’ells, apareix la seua biografia una espècie d’entrevista en fi totes les dades que el seu autor J. Fernando Ortega creu convenients, podem veure de la pàgina 48 a la 51 un article sobre Pedro Abad, de la pàgina 52 a la 55 un altre de Juan Capella Guillén, tots els articles molt il·lustrats amb diverses fotografies en blanc negre i a color, i totes amb el seu peu de foto, el següent Pascual Domínguez Gonzálvez de la pàgina 56 a la 59. Pedro Espadero Colmenar de la pàgina 60 a la 63, Julio Esplá Martínez de la pàgina 64 a la 69, Francisco Gisbert Picó de la pàgina 70 a la 73, Maurici i José Francisco Gómez

Portada Fogueres 2003, 75 Aniversari 1928-2003, disseny Bañuls Impresores.

2 Fotografies, de 2 èpoques prèvia a l’article de J. Signat Ortega “Artistas- Experiències esperances”.

Fonseca de la pàgina 74 a la 79, Francisco Juan Navarro de la pàgina 80 a la 83, Ramón Marco Marco de la pàgina 84 a la 91, Remigio Soler López de la pàgina 92 a la 95 i finalment Pedro Soriano Moll de la pàgina 96 a la 101.

En la seua pàgina 102 apareix un gràfic “Històric de primers premis de la màxima categoria per districtes” i en la pàgina 106 un altre gràfic sobre primers premis de la màxima categoria per constructors.

FOGUERES 2002

A partir de la pàgina 116, fotografies de tots els primers premis, de fogueres, infantils, barraques, ninots de carrer, així com de totes les activitats de l’exercici Fogueres en Nadal, certàmens, activitats de la Comissió Gestora, fins a la pàgina 145.

Des de la pàgina 149 fotos de la Bellesa del Foc Vanessa Sánchez Serrano i fotos de les seues 6 Dames, de la Bellesa Infantil Nerea Altuna Ribado i 6 fotos de les seues Dames, fotos de les reines falleres dels Festes Germanes, a continuació foto de totes les Belleses dels districtes de la pàgina 176 a la 208 i a continuació després de l’esbós de la foguera oficial de Pedro Abad tots els esbossos per categories. Al final indumentaristes i estilistes.

2003 - MUSEU DE FOGUERES

Amb l’alcaldia de Luís Díaz Alperi, i José Manuel Lledó com a president de la Comissió Gestora, el museu de fogueres que al desembre de 1981 s’inaugurava al castell de Santa Bàrbara, i que bruscament va ser desmantellat al setembre de 1993 veia continuada la seua labor, el divendres 28 de març de l’any 2003 quan s’inaugurava en els baixos de la Casa de la Festa l’actual Museu de Fogueres amb l’assistència d’autoritats més d’un miler de persones que van visitar les seues instal·lacions la nit de la seua obertura.

Tres anys després que l’Ajuntament adquirirà l’edifici del Banc Hispà Americà, el 25 de febrer va veure la llum la Casa de la Festa, la Gestora les fogueres ocuparien la primera planta, mentre que la Setmana Santa, els Moros Cristians, i les altres festes compartirien la segona planta. I el 30 de març en la seua planta baixa s’inaugurava el Museu de les fogueres. Bellesa del Foc: Vanessa Sánchez Serrano (Sant Blas Alto), el cartell vencedor: autor: Pascual Medel Carratalá, lema: “Flameta”. L’any del seu 75 aniversari van plantar 86 fogueres. La foguera vencedora va ser la del Polígon de Sant Blas, autor: Francisco Vázquez Sirvent, Lema: “La meua història”, en aquest monument es repassava la història de les nostres fogueres sobretot dels 75 primers premis, el segon premi va ser per als Germans Gómez Fonseca amb “La història ens il·lumina” una foguera molt complicada de plantar a més sobre l’aigua.

SALVEM EL BENACANTIL!

El 17 de gener el Ple de l’Ajuntament aprovava el Pla per a executar el Palau de Congressos en el Benacantil, amb només els vots del PP. Aquesta sessió plenària va estar revestida de polèmica ja que el representant dels veïns, José Luís Valdés, un portaveu dels comerciants arribaven a les mans i membres de la Plataforma “Salvem el Benacantil” van exhibir cartells de protesta.

Era l’estiu del 2003 i l’alcalde Díaz Alperi, confiava a crear la tan sol·licitada i necessària per als nostres artistes Ciutat del cartó, per a abans del final d’enguany ens assegurava en la premsa. L’Ajuntament el Gremi d’Artistes rubricaven així un acord. Encara que aquest col·lectiu d’artistes insistia a tenir un compromís per escrit, davant la demora d’aquesta obra urgia a l’Ajuntament, per a evitar la pèrdua d’associats.

Tots els anys aquesta era una aspiració que els presidents del Gremi, els artistes, la premsa, l’opinió pública en general sol·licitava Quanta negra ha corregut, quants anys! On està la ciutat del cartó?

La mort d’un savi Enrique Llobregat podíem llegir en la premsa. El món cultural i acadèmic lamentava el 29 d’agost la mort d’aquest savi de 62 anys tot un referent per a l’arqueologia en la defensa del nostre patrimoni. Historiador i director del Museu Arqueològic Provincial des de 1966 fins a 1996. Una de les sales del Marq portaria el seu nom. “Tota una vida estudiant i aprenent perquè després vinguera una malaltia com aqueixa, l’Alzheimer”, lamentava l’arquitecte i poeta Gaspar Jaén.

L’ÚLTIMA CRÒNICA

L’alcalde Díaz Alperi destacava que aquesta crònica passaria a la història d’Alacant, així mateix

el regidor Pedro Romero afirmava que era l’obra més important de la nostra ciutat des de la crònica de Rafael Viravens. 2001-2003 Enrique Cutillas Bernal, va escriure l’última crònica de la nostra ciutat en tres toms: “Crònica de la Molt Il·lustre Ciutat d’Alacant 1900-1976”. La seua mort li va impedir completar la crònica d’Alacant del Segle XX, de la qual va arribar a escriure 3 toms des de l’any 1900 fins a l’any 1976.

Un llibre de 743 pàgines editat per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, on es cap a l’edició crítica de 12 obres teatrals inèdites sobre els Fogueres d’Alacant. “Foc, fum i foguera” era una antologia de teatre foguerer en vuit quadres, una representació teatral amb motiu, de la representació del llibre “TEATRE FOGUERER”, un estudi i edició de Jaume Lloret i Esquerdo i que va tenir lloc el 12 de març. En aquesta representació teatral es van mostrar una selecció de textos d’autors foguerers com: Lorenzo Aguirre, Josep Coloma, Antulio Sanjuan, Paco Hernández, Arturo Tresáncoras, Manuel Botella, José Serraima i Alí Andreu Cremades i Moll.

Comissió Gestora 2003. Pàgina 124 Premis Barraques 2002, En el Primer Especial “El millor de la Terreta” veiem a Gastón Oti pintant el barri de Santa Cruz.

“Flameta” cartell oficial, el seu autor Pascual Medel Carratalá.

CENDRES

FOGUERES 2004

“CENDRES”

Amb el lema “Cendres: Al caliú dels premis”. Amb totes les seues pàgines numerades, amb la direcció d’Armando Parodi Arroniz, amb el disseny de Mirall Comunicació, amb la impressió de Bañuls Impresores, amb el material dels fons del AMA i amb el material gràfic del AMA, Arxiu Comissió Gestora, Reme Fotògrafes, Toni Díez Arxiu familiar de Marilín Díaz Agustín Medina Ramos.

UNA REVISTA MONOGRÀFICA

A partir de la seua pàgina 8 els saludes fotos de l’alcalde Luís Díaz Alperi, president de la Diputació José J. Ripoll president de la Gestora J.M. Lledó, en la pàgina 12 composició i foto de la Gestora.

Armant Parodi dedicava la revista a un tema monogràfic, tots els premis des de 1928 fins a l’actualitat, any per any tots els premis de fogueres, de portades de barraca, amb molta documentació i imatges de llibrets, l’explicació de la foguera, esbossos, fotografies. Parodi tractava que aparegueren per primera vegada junts, les fotos o els esbossos dels primers premis també de les portades de barraca, com ja vam dir des de 1928 fins a 2003, des de la pàgina 32 fins a la pàgina 189.

En la pàgina 32 i 33 podem llegir un text introductori de A. Parodi amb el lema “Cendres…”

MEMÒRIA GRÁFICA

A partir de la pàgina 190 fotografies dels primers premis, així com de les activitats pròpies de l’exercici, a partir de la pàgina 213 un apartat titulat “Prolegòmens 2004”.

Hem de destacar, crec jo per primera vegada en la pàgina 202 apareixen els primers premis de llibrets.

BELLESES I DAMES D’HONOR

A partir de la pàgina 224 fotos de les Belleses del Foc Ana Guillén, i a continuació les seues Dames, la Infantil Andrea Rodríguez a continuació les seues Dames les fotos de les representants dels Festes Germanes. A partir de la pàgina 238 totes les Belleses de districte.

“Cendres”, A. Parodi tornava a dirigir coordinar la revista. “A la vora del Foc” primer premi VII Certamen fotogràfic, autor J.J. Berenguer Espinosa.

UNA NOVETAT

A partir de la pàgina 282 els esbossos de les fogueres, infantils i de barraques, apareixen ordenats per primera vegada en una publicació de fogueres, primer un mapa d’una zona d’Alacant i a continuació les fogueres barraques que corresponen amb la seua situació a cadascuna d’aquestes zones. A partir de la pàgina 320 podem veure les pàgines dedicades als indumentaristes.

“SAL DE LA MEUA TERRA”

El MARQ, que es va inaugurar l’any 2000 va ser guardonat com a millor museu d’Europa, per la incorporació de les últimes tecnologies, llocs interactius, audiovisuals, realitat virtual, joc de llums sons, situen a aquest museu a l’avantguarda dels del seu gènere, obtenia el Premi Europeu al millor museu de l’any 2004, que va ser fallat a Atenes.

“NO UNA FALLA”

Entre el modernisme i l’abstracció, Pedro Abad plantava els anys 2003 2004, davant del nostre Ajuntament uns enormes monuments, amb els quals volia tornar als orígens, agrupant grans bastidors, i on mesclava mitologia amb història de l’art. Pedro manifestava, com volia molt de volum, homenatjar les avantguardes artístiques de principis del segle XX que els espectadors en veure el seu monument saberen diferenciar, “que era una foguera i no una falla”.

Enguany van plantar 85 fogueres, de les quals 11 eren de la categoria especial, la millor foguera va ser “Esplendor”, de Pere Baenas en Carolines Altes, “Camins de festa” en Hernán Cortés, va ser la foguera que molts hagueren volgut que guanyara obra del valencià Manolo García.

Pedro Soriano, venia de l’any més nefast de la seua carrera el passat 2002, i estava molt ofès i adolorit perquè no li havia anomenat ningú per a plantar foguera, l’any 2003, en el 75 aniversari. Tornava enguany en Altozano a plantar en la màxima categoria “Sal de la meua terra”, però no va arribar ni a alçar-la les diferents parts formes de la foguera van quedar escampats pel sòl, en la costa del carrer Conde Lumiares.

EL CABASSET

Soriano, sí que aconseguiria el primer premi de portalada de barraques amb la qual va realitzar per a “El Cabasset”, amb el lema “Estètica de la nostra terra”.

El 30 d’agost de 2004, moria als 82 anys Raúl Álvarez Antón, aquest popu-

Millor portada original de llibret, autor David Vaquero.

3er i 5è premis, VII certamen de fotografies, “Postiguet: Agus Focs”, “Esperant en l’Ofrena” de Manuel Matas Lledó.

lar alacantí, locutor de ràdio, crític taurí, el seu pseudònim era Pepe Varas, informador, impulsor i col·laborador de les fogueres, persona molt volguda i coneguda a Alacant, en l’àmbit radiofònic, en el taurí i literari, també col·laborava en els periòdics com a Informació, Marcador, Sureste, La Verdad, El Ruedo, y Dígame. Va presentar innombrables actes de les nostres festes, amb el seu verb fàcil i la seua documentada personalitat.

Al setembre de 1997 se li va concedir el premi de “Important”, que atorga el diari Informació. L’any 2005, la foguera Carolines Altes, a instàncies del seu president José María Lorente Satoca, li va dedicar un llibret monogràfic, molt entranyable dirigit per Juan Llorens Terrassa “Juanito”.

L’11 de març de 2004, es va produir l’atemptat dels trens en l’estació d’Atocha a Madrid. La major matança terrorista en la història d’Espanya. Van morir 193 persones i va haver-hi més de 1.500 ferits. Aquesta crisi, la guerra de l’Iraq i la mala comunicació, va costar les eleccions al PP de José María Aznar, nou president de la nació José Luis Rodríguez Zapatero.

2004 - “TSUNAMI”

Al desembre del mateix any 2004, un terratrèmol marí i el tsunami posterior, va provocar ones de més de 10 metres que van causar la mort de més de 230.000 persones, entre la població d’una dotzena de països de l’Oceà Índic.

XARXES SOCIALS

Internet i les xarxes socials canvien la manera de comunicar-se en tot el planeta, en 2004, es va crear Facebook, Twitter en el 2006 i Instagram en el 2010.

El mes de setembre se celebrava el 150 aniversari de la defunció, per contagi de còlera, del Governador Civil d’Alacant, durant escassos 25 dies de l’any 1854, D. Trino Quijano que va organitzar el sistema sanitari alacantí, per a fer front a l’epidèmia de còlera morbositat més cruenta que haja tingut Alacant. Una concentració cívica als peus del seu monòlit, hi hauria avui 22 de setembre els actes.

El 7 de desembre Alacant venerava a Sant Nicolás. Una entrada Mora i Cristiana a la vesprada tancava el tribut a aquest sant, que es venera a Alacant des de la reconquesta. Per cinquè any Alacant es va bolcar amb el seu patró, Sant Nicolás de Bari, el sant al qual se li atribueix que la reconquesta cristiana, es realitzarà de manera pacífica.

“Mar adentro”, un film d’Alejandro Amenábar, d’importants implicacions morals religioses, de repercussió mundial, després de rebre l’oscar de Hollywood a la millor pel·lícula estrangera, encenia encara més el ja obert debat sobre el dret a decidir el moment de la pròpia mort, a més va rebre 14 Premis Goya.

Fotomuntatge del cartell oficial obra de Rebeca Tomillo “L’encese dels Festes”.

FOGUERES 2005

“CARTELLS”

“TOCA FOCS”

Amb la coordinació de maquetació i disseny de Francisco Mario Font Bellot, i la col·laboració de l’Arxiu Municipal d’Alacant, Conselleria de Cultura, Boro Picher Cayetano Sánchez Maciá.

Amb una portada que reprodueix, el ric teixit, que els indumentaristes usen per a confeccionar els vestits femenins, les faldes de les Belleses, les seues Dames i festeres en general, així també jaquetes, jupetins masculins, etc.

Amb documentació del AMA, de l’Arxiu de la Comissió Gestora, i d’Armando Parodi i amb el material fotogràfic del AMA, Comissió Gestora, Reme Fotògrafes i Toni Díez, amb el disseny Cotacero amb la fotomecànica impressió d’Ingra Impressors i l’enquadernació d’Enquadernacions Alacant una tirada limitada de 900 exemplars.

En la pàgina 6 text foto de l’alcalde Luís Díaz Alperi, text i foto de José Joaquín Ripoll president de la Diputació, i text i foto de J.M. Lledó Cortés president de la Comissió Gestora. En la pàgina 11 una curiosa composició fotogràfica dels membres de la Comissió Gestora, les seues cares apareixen dins d’un cercle. Insistim en aquesta curiositat perquè després totes les Belleses apareixeran amb el mateix disseny fotogràfic.

“CARTELLS 1928-2004”

Des de la pàgina 26 fins a la pàgina 177, tota la revista dedicada a un tema monogràfic amb un text introductori de l’autor del monogràfic Francisco M. Font Bellot. Apareixen tots els cartells guanyadors del concurs oficial de cartells de fogueres des de l’any 1928 a l’any 2004. Dues pàgines per a cada cartell on apareixen el títol, l’autor, el premi, la impremta, la composició del Jurat que el va triar, la impremta i curiositats. Destaquem com l’any 1987, el premi es va declarar desert, i es va decidir reproduir el bell cartell de Melchor Aracil que ja va ser cartell oficial l’any de 1936.

FA UN ANY

Des de la pàgina 188 totes les fotografies de totes les fogueres tots els premis del 2004, primers premis, concurs de fotografia, certàmens, fogueres en Nadal, elecció 2005, etc.

LA MEMÒRIA TRENCADA

En la pàgina 199 podem veure els premis dels llibrets, el primer premi de portada i llibret de Sèneca Autobusos “La memòria trencada” dedicat al

“Activista cultural”, Alí Cremades Moll, el primer premi de llibret de barraques per a Bloc Mostres (en realitat va ser el segon premi perquè el primer va quedar desert) i trobem creiem que per primera vegada el primer premi de llibret infantil de Diputació Renfe.

FOGUERES 2005

Des de la pàgina 214 les fotos de la Bellesa Laura Chorro Diéguez de la foguera Avinguda de Loring-Estació, i les seues 6 Dames, la Bellesa Infantil Elena García Ribera i les seues 6 Dames, i les representants de les festes germanes. A partir de la pàgina 228 totes les Belleses de districte, totes emmarcades en fotos circulars, totes amb el peculiar disseny ja citat. Des de la pàgina 274 tots els esbossos per categories i al final les barraques per categories. De la pàgina 296 a la 298 uns plans de situació de les fogueres barraques i al final els indumentaristes.

2005 - PALAU DE CONGRESSOS

L’11 de maig de 2005 era notícia com el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, anul·lava els acords del Consell i l’Ajuntament, i blindava la cornisa de Sant Antón prohibint construir el Palau de Congressos allí projectat. A més augmentava la protecció de la zona i de tota la Muntanya Benacantil.

A l’agost de 2005 Javier Martos se sumava a Cayetano Alarcón en la candidatura a la Comissió Gestora de Toñi Martín-Zarco. Javier, en 1994 va fundar amb altres festers la foguera de Passeig de Gomiz, la qual va presidir des de 2002 fins que va presentar la seua dimissió per a incorporar-se a aquesta llista de Toñi. Col·laborador de les revistes Festa i Fogueres, autor de laboriosos llibrets també va ajudar diversos anys en el taller de Pedro Soriano posseïa l’Emblema d’Or Palmes de les fogueres.

Pàgina 11, Original disseny de “Cota cero.com“, de la Comissió Gestora.

“Toca Focs”, lema del cartell oficial 2005, el seu autor: Martín Foré Sanz.

Primer Premi 2004, llibret Infantil de la foguera Avda. de Loring-Estació.

L’any 2005 va obrir el Mubag també dependent de la Diputació d’Alacant. El Misteri el Palmerar d’Elx aconseguien el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Enguany van plantar 87 fogueres, el primer premi va ser per a Carolines Altes, de Pere Baenas “Amor per la festa”. Enguany es commemorava el quart centenari de l’aparició del Quijote, la nostra obra literària més universal. Les fogueres es van fer ressò d’aquest aniversari el cavaller de “la trista figura” i el seu acompanyant Sancho Panza, apareixien per tots els monuments tant adults com infantils fins i tot en portades de barraca.

En Sant Blas, en el seu 75 aniversari van plantar “Les veus del silenci”, un experiment i una audàcia, en la categoria especial, una aposta per la innovació, que es va dur a terme per la convergència entre tres artistes José Luís Ferris, amb les seues paraules i escrits, que van inspirar al dissenyador Miguel Ripoll les mans de Pedro Abad que van plasmar aquesta experiència. També van realitzar un llibret amb el qual pretenien fer una cosa diferent. Només van aconseguir el premi a la foguera més innovadora.

Pedro Espadero plantava la foguera oficial “Mediterrània”, Muñoz Fructuoso seguia amb el seu preciosíssim en la foguera de Benalúa, Santiago Alzamora amb la seua bellesa experimental i la seua estètica gens convencional seguia desproporcionant l’anatomia de les seues belles modernes formes, Vicente Almela seguia en Diputació-Renfe destacava la col·laboració entre l’alacantí Paco Gisbert i el valencià Paco López Albert en Sant Blas Alto amb uns monuments de gran qualitat i molt recordats.

L’actual president del Gremi d’Artistes de Fogueres Joaquín Rubio plantava enguany uns enor-

mes monuments com el d’enguany “Hipnòtica”, molta faena però que es quedaven sense premi.

DRETS CIVILS

El 30 de juny, s’aprovava definitivament la llei de Matrimonis Civils per a parelles homosexuals. España feia història en el Segle XXI, i es posava a l’avantguarda mundial en la consecució de drets civils, en igualtat en tolerància. Nombrosos ciutadans eixien d’un anonimat forçós, se sentien orgullosos de viure a España, perquè el seu país s’havia posat a l’avantguarda mundial en la consecució de drets civils per a homosexuals, quan en 80 països de la resta del món, eren, i són perseguits, empresonats o condemnats a mort.

Amb la consecució d’avanços socials, de drets civils, de drets humans. Això significava un gran avanç per a la igualtat real i social, per a la convivència de persones en un estat veritablement democràtic avançat, un vertader avanç feia una societat més justa i igualitària.

Les primeres noces gais en el nostre consistori. Els pioners a posar en pràctica aquest nova Llei molt coneguts i estimats en el món de les fogueres, el president de la comissió de la foguera del districte Pont de la Vilavella Antonio F. Cremades

Albert i el president de la comissió de festes patronals de Sant Roque Juan F. Olmos, membres de l’Associació de Veïns del Barri de Santa Cruz, que eren parella des de fa 36 anys, havien decidit casar-se i l’edil Juan Zaragoza els casaria el 19 de novembre, la cerimònia es va realitzar en el Saló Blau del nostre ajuntament.

CIUTAT DE LA LLUM

El Consell havia gastat ja 1,4 milions d’euros en festes per a presentar, aquest projecte de la Ciu-

tat de la Llum, que juntament amb Terra Mítica estava cridat a convertir-se en l’emblema de la província d’Alacant, encara mancaven de data d’obertura, el projecte anunciat per a l’any 2003, encara estava en obres, havien sigut objecte de 4 esdeveniments promocionals des de 1998, encara s’ignorava quan conclouria. El primer acte de la seua promoció es va celebrar en el nostre port, fa ja 7 anys va ser el més costós: 640.000 euros.

Una exposició “La llum de les imatges” que portava per títol “La Faç de l’Eternitat”, es reunia en 4 seus, l’Església de Santa María, el Convent de les Monges de la Sang, la Cocatedral de Sant Nicolás i el Monestir de la Santa Faç, dels 10 milions del seu pressupost, 8 serien per a restaurar la seus expositives i recuperar peces artístiques, l’exposició seria un monogràfic entorn del rostre de Jesús Crist. També es recuperarien els òrgans de Sant Nicolás de Santa María.

L’Església de Santa María aconseguia el títol de Basílica. La concessió d’aquest títol arribava després d’un procés que s’havia iniciat dos anys arrere davant el Vaticà. Aquest títol suposava una major solemnitat en els actes de la litúrgia i en les celebracions de les festes. Va ser Sr. Antonio Vivó, rector de Santa María qui va parlar per primera vegada de la possibilitat d’iniciar aquests tràmits.

PEDRO VALERA

Pedro Valera, volia convèncer als qui no li havien votat i treballar per al conjunt de totes les fogueres i barraques. Havia vençut per 141 vots a 102 a la llista encapçalada per Toñi Martín-Zarco. El 20 d’octubre Pedro Valera era elegit flamant president de la Comissió Gestora.

Primer Premi certamen de Fotografies 2004.

FOGUERALLUNA

FOGUERES 2006

“FOGUERA

LLUNA”

David Gerona, com a nou delegat de cultura, inicia un altre model, una altra forma de revista oficial Fogueres, en col·laboració d’Adrián Sabugo i M. Lozano. Començava una llarga fecunda etapa, en la qual David i el seu equip anirien perfeccionant any rere any la revista. Ell no ho sabia però dirigiria “Fogueres”, fins a la seua desaparició l’any 2012.

Des de l’any 1982 l’Ajuntament d’Alacant va decidir publicar “La revista Festa”, des de llavors dues revistes es disputaven l’espai, i l’any 2012, amb la regidoria de Mariano Postigo i l’alcaldia de Sonia Castedo, van decidir que hi haguera només una revista, que seria Festa de Fogueres.

Amb una molt original portada, basada en l’efígie, del “Gran Chuano”, la rematada de la foguera de la Plaça del 18 de Julio “Festes d’Interès Turístic” de Ramón Marco, imatge que es va usar profusament per a anunciar el nostre boom turístic a partir dels anys 60. No veig, no apareix l’autor de la portada, però degué ser de A. Sabugo i M. Lozano.

RAMÓN I GASTÓN

Amb un nou disseny i unes tapes dures amb solapa i tancament de velcro. Res més obrir aquesta solapa adhesiva la revista recordava a Ramón Marco 1919-2006, amb un dels seus escrits “Ja va passar tot, només em queda donar els gràcies als comissionats que se sacrifiquen pel bé de la Festa de Fogueres i que m’han donat l’oportunitat de treballar en el qual més m’agrada”. La revista també homenatjava de la pàgina 46 a la 51, a Gastón Castelló, amb un text de lema: “Gastón en el record” i 17 instantànies de la seua obra, perquè es complien 20 anys de la seua mort.

TRES SALUTACIONS

Desapareixen altres Autoritats, ací veiem a partir de la pàgina 5 saluda de l’alcalde Luís Díaz Alperi, d’Andrés Llorens Fuster tinent d’alcalde regidor delegat de festes, i Pedro Valera com a president de la Comissió Gestora. Foto i composició de la subcomissió 2006 i foto composició de la Comissió Gestora.

MATERIAL FOTOGRÀFIC

Arxiu Municipal d’Alacant “AMA”, Arxiu Comissió Gestora, Reme Fotògrafes, Lorenzo Guardiola, Juan Carlos Vizcaíno, arxive M. Díaz A. Medina, Roberto Climent Família Pérez Nadal.

FOGUERALLUNA

Portada homenatge a Ramón Marco 1919-2006 basada en l’efígie del seu “Gran Chuano” foguera oficial de 1965.

Foguera Ciutat d’Assís 1979, Segon Premi Ramón Marco ja no podia amb un jove Pedro Soriano en Benalúa, pàgina 45 de M. Díaz i A. Medina, en primer lloc d’esquena a. Medina i J. Mª Morán Berrutti.

Il·lustració de R. Soler per a l’article “Converses amb Remigio” (pàg. 70-75).

“Foguera Lluna” lema del cartell oficial 2006, obra de Jesús

Martínez.

ANTONIO PÉREZ NADAL

De la pàgina 28 a la 35, un article d’Ana María Pérez Guardiola sobre aquest foguerer i pintor, amb el lema “Al meu pare”, aquest article obria les col·laboracions literàries, amb un text, fotografies i dibuixos de portades de llibrets, il·lustracions vàries d’aquest desaparegut i gran alacantí foguerer.

De la pàgina 36 a la 39 José María Bonastre, cronista municipal, escrivia “Barri Obrer, breu història d’un modest districte fogueril”. De la pàgina 40 a la 44, Eduardo Medina assessor jurídic de la Comissió Gestora, un text “Federació dels Fogueres de Sant Joan: una realitat necessitada d’estatuts”.

GUTIERREZ VISITA ALACANT

David Gerona, de la pàgina 52 a la 55 escrivia un article sobre aquest popular personatge, que visitava la nostra ciutat i les nostres fogueres de la mà del periodista Ricardo García López “K-Fita”. De la pàgina 58 a la 60, la Bellesa del Foc de l’any anterior 2005 Laura Chorro, “Vivències d’una Bellesa del Foc”.

David Garrido de la pàgina 62 a la 63 escrivia un text “Fogueres al món. Els falles d’Isil (Lleida)”. A continuació un article d’Albert Poveda de la pàgina 64 a la 68 “Altres fogueres són possibles? Una aproximació sociològica a un model en crisi”.

De la pàgina 70 a la 75, un exhaustiu article, una entrevista a Remigio Soler López, el nostre gran artista, profusament il·lustrat amb fotografies, esbossos, dibuixos de la seua obra, així com un llistat en la pàgina 75 amb les seues fogueres més importants. No apareix el seu autor, suposem que seria David Girona com a director de la publicació.

El cartell de Fogueres 2006 de títol “Foguera lluna” amb el seu autor Jesús Ribero i altres dades en la pàgina 76 i 77.

FA UN ANY

Des de la pàgina 86, totes les fotografies, de fogueres oficials, primers premis, destaquem en la pàgina 100 101, 18 portades dels llibrets més premiats, on s’afegien els premis al llibret més innovador, al més original i al més tradicional.

Rivero

FOGUERALLUNA

BELLESES I DAMES D’HONOR

De la pàgina 117 a la 132, les fotografies de la Bellesa del Foc Raquel Alcaraz, 6 grans fotos de les seues Dames, la Bellesa del Foc Infantil Lara Real altres 6 grans fotos de les seues Dames les fotografies de Festes Germanes, Reines, Falleres, etc.

DISTRICTES

A partir de la pàgina 140 fins a la 317, la revista dedica dues pàgines per a cadascun dels districtes en una pàgina Bellesa Dames i esbós infantil i al costat Bellesa, Dames esbós adult, i una novetat els districtes apareixen diferenciats per colors i categories. Des de la pàgina 320 els esbossos de barraques. En la pàgina 344 programa oficial de festes i a partir de la 348 els indumentaristes.

2006 - LA CIUTAT DE LA LLUM

El 31 de gener complia 30 anys que Eusebio Sempere artista d’Onil anunciava que donava la seua col·lecció d’art a la ciutat d’Alacant. Després, un futur de clar-foscos, “Més pena que glòria”, la col·lecció de Sempere continua generant disputes, 30 anys després.

El 27 de juny, el president de la Generalitat Francisco Camps, inaugurava davant més de 500 persones El Centre d’Estudis Ciutat de la Llum. Camps declarava: “Estem escrivint les millors pàgines de la història fotograma a fotograma.

El Tribunal Suprem ratificava que no es podien fer obres en la Muntanya Benacantil, rebutjant l’acte de cassació interposat per l’ajuntament d’Alacant. Aquesta decisió ja no és recurrible.

“SALITRE”

Un any de grans fogueres en la qual van plantar 89 monuments. El primer premi va ser per a “Salnitre”, una de les grans fogueres de Pere Baenas en Carolines Altes. El segon premi per a Hernán Cortés amb “Sang, suor i foc” amb una rematada espectacular, va haver-hi un gran debat entre foguera alacantina i falla valenciana els Germans Gómez Fonseca només van perdre per un punt.

Paco López Albert, en el Port d’Alacant realitzava una altra gran foguera “Contrastos”, Jesús Grau plantava un monument espectacular en el Polígon de Sant Blas “Pacto entre cavallers”.

Joaquín Rubio continuava alçant espectaculars monuments en Altell, també en la falla de la Mercè a València, però que no resultaven premiats.

“TERRA

DE FOC”

Juan Carlos Asensi, amb un disseny espectacular, de Pedro Soriano, el qual li haguera agradat a aquest artista plantar davant del nostre ajuntament, “Terra de foc”, plantava davant del nostre Mercat Central.

El gran artista valencià Manuel Algarra, intentava una cosa diferent, després de rebre crítiques de ser molt clàssic en Sèneca-Autobusos, i ho aconseguia amb “Pecat original”, un original i nou disseny.

“ALÍ”

Ali Andreu Cremades, el camaleònic actor que va voler dir-se Alacant, policia municipal, defensor de la identitat local, batallador pel valencià, als 82 anys fins i tot prepara 6 sainets.

Àcid pur, autor i actor teatral, la seua autèntica passió, es va formar a l›escola del valuós artista alacantí il·lustre foguerer Paco Hernández. Foguerer crític, defensor en els anys 60 del vestit de llauradora per a les Belleses alacantines, enfront del de núvia, “un invent sense tradició històrica”.

“Ballador” en actiu, elegant perpetu, en fogueres desfilarà “amb un vestit elèctric” de Pepe Botella, en les files de Sèneca-Autobusos, “i després al meu aire”… afirmava.

“LA BAMBOLLA”

L’any 2006, segons dades del Ministeri de Foment, es van iniciar més de 762.500 cases, més que a Itàlia, França el Regne Unit junts. Hi havia una espècie d’eufòria a Espanya, en la CEE, es va produir un excés de capital acumulat en l’economia financera i internacional, van sorgir les hipoteques “Subprime”. L’any 2007 la burxada de la Bambolla ens va tocar de peus a terra. L’acumulació de passius per part del sector privat va portar a un increment de la posició deutora neta espanyola.

Juan Capella que va nàixer el 24 de juny de 1928 moria amb 78 anys el 18 d’agost, pare de dos artistes de fogueres, Francisco Javier i Manuel Ángel, va començar a construir fogueres en els anys 40 amb el seu pare i els seus dos germans. Va ser fundador del gremi d’artistes i membre de la Comissió Gestora, quan era alcalde José Luis Lassaletta. Durant 4 anys seguits, entre 1969 1972 va plantar la foguera oficial davant de l’Ajuntament. Els seus últims monuments els va plantar en Altell, l’últim en 1998, va estar plantant fogueres 52 anys.

FOGUERALLUNA

“GOYO”

Goyo, el que fóra popular fotògraf oficial de la Província d’Alacant, durant més de 25 anys Gregorio Hernández “Goyo”, moria als 83 anys, el 3 de desembre de 2006. Va crear un esplèndid arxiu fotogràfic en la Diputació Provincial. La seua figura ja va ser recordada en el llibret “Els poetes de la llum”, l’any 2001, de la foguera Port d’Alacant aconseguia el primer premi, en ell s’homenatjava els fotògrafs Paco Sánchez, Goyo, Tanito i Eugenio Bañón. Va ser nomenat “Important del mes de novembre” del periòdic Informació en 1999.

“CANITO”

Un altre fotògraf alacantí, degà dels fotògrafs taurins Paco Cano “Canito” rebia un homenatge amb una mostra de la seua obra en el Palau Provincial “Cent anys de fotografia taurina”. L’autor de l’exposició amb 94 anys recordava la seua relació amb Hemingway Ava Gadner. Canito ha fotografiat més de 10.000 corregudes, conserva milions de negatius a la seua casa, entre ells el que va immortalitzar la mort del torero Manolete.

Amb “Vover”, Pedro Almodóvar tornava a la comèdia, el qual ha demostrat dominar, un film divertit i ben comptat, entre l’esperpent la nostàlgia dels orígens, que guanyava els Premis a la Millor Interpretació Femenina al Millor Director en el Festival de Cannes.

El 13 de juliol centenars de persones es congregaven a la vesprada a les portes dels cinemes Astoria per a donar-los el seu últim adeu, Morán Berruti els dirigia unes paraules “Aquest acte ha sigut organitzat per un grup de veïns i ha de servir per a exercir pressió amb l’objectiu que no ens quedem sense cinemes.

Antonio Dopazo crític de cinema afirmava: “Aquest és el sepeli que no haguera volgut venir”. Paco Huesca fundador dels Astoria manifestava “Em sembla una manipulació que els veïns se sumen a aquest homenatge, perquè ells mai han anat als cinemes i fins tot volien que els tancaren.

És un alacantí especial, és una espècie de Vittorio Gasman del barri vell, això afirmava Pedro Romero Ponce regidor de Cultura de José María Moran Berruti en el catàleg de l’Exposició de la seua 30 aniversari “Pur Berruti”, continuava “la seua vida discorre com el tren dels Germans Marx per uns rails especials: la seua passió per l’art, el seu amor per la seua ciutat i el seu barri antic i el seu existir com a bohemi mescla de dandi, clown i personatge improbable.

Pàgina 101, portades premis de llibrets 2005.

FOGUERES 2007

“SILUETA

DE FOC”

SILUETADEFOC

Cada any, David el seu equip presentaran un format, un disseny diferent, volent sempre innovar, en post d’una major qualitat. Aquesta vegada les tapes dures es tancaven mitjançant un imant. Aquesta revista és la primera que editava, la recentment creada Federació de Fogueres.

Amb la direcció de David Gerona Llopis, la col·laboració d’Adrián Sabugo Manuel Lozano, la publicitat de Francisco Navarro. Amb el disseny fotomecànica i impressió en Gràfiques Díaz, S.L., i l’enquadernació Moscú, S.L.

El material fotogràfic corresponia a l’Arxiu Municipal d’Alacant “AMA”, Arxiu Federació de Fogueres, Reme Fotògrafes (les fotografies oficials), Lorenzo Guardiola, JC Vizcaíno, Roberto Climent i Cayetano Sánchez Maciá.

SALUTACIONS

Continuen només les salutacions, textos i fotografies de l’alcalde Luís Díaz Alperi, d’Andrés Llorens tinent d’alcalde i regidor delegat de Festes i de Pedro Valera president de la Federació. En la pàgina 10, la qual cosa abans eren subcomissions apareixen com a delegats de la Federació i col·laboradors més una fotografia, i en la pàgina 11 composició i foto de la Federació.

BELLESES DEL FOC 1932-2007

Començaven les col·laboracions literàries de la pàgina 28 a la 39, un exhaustiu article de David Gerona amb títol “Ara fa 75 anys…”, sobre les primeres Belleses del Foc dels anys 30. A continuació una altra important Bellesa del Foc Carmela Ramos, que ho va ser en 1936 escrivia “Enyorances, records”. José María Bonastre, cronista municipal de la pàgina 46 a la 53 incidia amb un altre article: “Bodas de diamantes” sobre el 75 aniversari des de la incorporació de la dona a les fogueres exercint el paper de Bellesa del Foc. I de la pàgina 54 a la 58 fotografies dels Belleses del Foc de 1932 a 2007.

25 ANIVERSARI

En la pàgina 59, es commemorava el 25 aniversari del Monument al Foguerer. A continuació de la pàgina 60 a la 63, el professor Jaume Lloret Esquerdo, gran expert sobre el nostre teatre escrivia “El dramaturg Josep Ferrándiz Torremocha”. Andrés Colomina Bernabeu de la pàgina 64 a la 65 “De Quiroga a Sèneca Autobusos”.

El gran fester expert en el tema de les nostres barraques Fernando Ortega Villanueva escrivia aquest article de la pàgina 66 a la 77, un documentat escrit sobre l’origen de les nostres barraques.

“Lluís Torregrosa, el músic i la festa” aquest era un altre article de David Garrido de la pàgina 78 a la 80.

IN MEMORIAM

Se’ns van ser diversos artistes i persones molt lligades a les nostres fogueres i David Gerona li va encarregar a persones representatives escrigueren sobre elles.

L’artista Pedro Abad de la pàgina 81 a la 83 escrivia sobre el seu pare “José Abad. A la dreta del fill”. Manuel Capella, també escrivia sobre el seu pare “A la memòria de Juan Capella Guillen” de la pàgina 84 a la 87. I Juan Carlos Vizcaíno escrivia sobre el seu benvolgut amic i artista Paco Vázquez: “Francisco Vázquez; risc i transgressió… Transmetent el missatge” de la pàgina 88 a la pàgina 91.

Pedro Valera escrivia un altre complet article sobre la també desapareguda Reme Vélez. Tots els articles estaven profusament il·lustrats amb diverses instantànies però en aquest cas, per ser Reme fotògrafa apareixen abundants fotografies de la pàgina 92 a la 101, el títol de l’article: “Reme Vélez, entusiasme pel seu treball, entusiasme per les fogueres, entusiasme per la vida”.

Per a acabar les col·laboracions literàries, la Bellesa del Foc 2006 Raquel Alcaraz de la pàgina 102 a la 105 escrivia un text de comiat, així mateix la Bellesa del Foc Infantil 2006 Lara Real Mañas de la pàgina 106 i 107 un altre text de comiat.

FA UN ANY

Una altra novetat s’incorporava a la revista Fogueres, apareixen les fotografies de tots els monuments tant adults com infantils de l’any anterior, la novetat és que ara apareixen també els no premiats, és a dir tots. Des del primer premi de la categoria especial, totes les categories fins a la pàgina 160, encara no apareixien el nom dels artistes que havien realitzat els monuments, però estos s’esmenaria l’any següent.

I MEMORIAL REME VÉLEZ

Fotografies dels ninots de carrer, només els premiats, fotografies de les portades de llibret, les premiades a partir de la pàgina 164 al desè certamen fotogràfic “Fogueres d’Alacant” se li afegia aquest nom de Memorial Reme Vélez, ja a continuació totes les fotos de les activitats de l›exercici fins a la pàgina 176.

BELLESES I DAMES D’HONOR

A partir de la pàgina 182 les fotografies de la Bellesa del Foc Blanca Ortiz del districte Avinguda de Loring-Estació, i de la Bellesa Infantil Cynthia San-

SILUETADEFOC

Que bonica Carmela Ramos Ramos! Bellesa del Foc 1936, que il·lustrava el seu article “Enyorances i records” (pàg. 40-45).

Pàg. 59, “25 aniversari del Monument al Foguerer”.

“Siluetes de Foc” lema del cartell oficial, el seu autor Luís D. Yelo Mola.

SILUETADEFOC

tos, totes les fotos de les seues Dames d’Honor. A continuació fotos de Reines Falleres de Festes Germanes fins a la pàgina 205.

DISTRICTES

Totes les Belleses, les seues Dames d’Honor esbossos de les fogueres 2007 amb el mateix sistema de l’any anterior per districtes i colors des de la categoria especial fins a la sisena, barraques a continuació de la pàgina 212 a la 403. Programa oficial de la pàgina 416 a la 420 i de la 422 d’ara en avant els indumentaristes.

2007 - LA FEDERACIÓ

Les fogueres es constituïen en una federació, però mantenint la composició de la Gestora. Així ho decidien la majoria de foguerers barraquers, en un ple extraordinari el divendres 9 de juny de 2006.

La federació passava a ser l’autèntica representació de la festa, totes les comissions havien de constituir-se en associacions per a acollir-se als beneficis d’utilitat pública. Ara calia adequar els Reglaments de les diferents associacions al de la Federació. Tres serien els reglaments que caldria elaborar, així com familiaritzar-se amb les noves qüestions, com denominar als “Plens, Assemblees”.

L’any 2007, el nostre nivell de renda “per càpita”, que va arribar a estar quasi al mateix nivell de França o Itàlia, va començar a esfondrar-se, aconseguint xifres només comparables a les de la Gran Depressió (entre 1929 i 1935), amb una contracció del PIB per habitant del 10%. Només l’any 2007 es van perdre a Alacant més de 20.000 ocupacions directes.

“CARRERS”

El món de les fogueres tenia aquest any 4 carrers més, els artistes de fogueres altres destacades persones com Alfonso Garrigós, Jacinto Masanet i el “Artista Foguerer”, carrers que estaven situades en la zona de la Gran Via, a l’altura del centre comercial, també donava el seu nom a un carrer

el pintor Ruiz Morante i la fotògrafa Reme Vélez. Finalment el carrer Fotògraf Goyo Hernández, se situava en les proximitats de l’avinguda Historiador Vicente Ramos.

Enguany van plantar 88 fogueres. “Solstici” de Pere Baenas amb una espectacular rematada va ser el primer premi en Carolines Altes. Una altra espectacular rematada dels Germans Gómez Fonseca en Gran Via-La Ceràmica “Reflexió”, es quedaven amb el cinquè premi.

“Al són que toca”, la foguera de Florida-Portazgo, que canviava de lloc el seu emplaçament, de Vicente Martínez Aparisi, amb un disseny molt arriscat, tot en equilibri quasi gana el primer premi, va agradar molt als alacantins, va aconseguir el segon premi, però es va desplomar completament a causa de les ràfegues de vent, la comissió no ha tornat a plantar la foguera en aquesta cantonada.

De totes les maneres Vicente Martínez Aparisi iniciava el seu periple d’èxit en les fogueres alacantines.

“Fènix”, era la foguera oficial, enguany obra de Paco Juan, amb el més pur estil alacantí deia Paco, un monument que mantenia l’essència alacantina, enfront de la fusió amb les falles valencianes.

“DOBLET”

Per primera vegada un mateix artista i a més valencià Paco López Albert aconseguia l’indult per al seu ninot adult “De sol a sol” en Port d’Alacant així com també el ninot infantil en Altozano “Un passeig per Venècia”.

L’Ajuntament reunia en un llibre “Mercat 1000 anys”, de dos grans toms la història dels mercats de la ciutat, després de laboriosos mesos de treball, nombroses investigacions, material inèdit, fotos antigues, un costós treball presentat per l’alcalde, tècnics, regidor de Mercats i el regidor d’Hisenda Juan Zaragoza que ho va ser de Mercats.

“Salitre” Primer premi Carolines Altes, una de les nostres millors fogueres de la història, obra de P. Baenas.

SILUETADEFOC

JEAN LAURENT

La primera foto coneguda d’Alacant es troba, podem veure-la entre els documents que aporta aquest llibre sobre els Mercats. Una panoràmica d’Alacant de l’any 1858 realitzada pel fotògraf oficial de la reina Isabel II, Jean Laurent. Es tractaria de la primer i única foto conegut de la qual es contempla íntegrament Alacant amb el seu perímetre emmurallat, que envoltava llavors totalment la ciutat abans de la seua demolició en la segona meitat del Segle XIX. El primer tom recupera el passat més llunyà, des del punt de vista històric, comercial, mentre que en el segon apareixen les veus les experiències dels propis comerciants.

Juan Giner Pastor, president de l’Associació de Belenistas d’Alacant, s’enorgullia de com el Museu de Pesebres, que es troba darrere de l’ajuntament, al carrer Sant Agustí, núm. 3 commemorava els 10 anys d’existència.

José Luís Ferris, escriptor director de Publicacions de l’Institut de Cultura

Juan Gil Albert, saltava a la primera línia del panorama literari nacional, amb una biografia de Carmen Conde, la primera dona dins de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Ferris va guanyar el Premi Azorín en 1999 i és autor de diverses novel·les de gran èxit així com de tres biografies, una d’elles sobre Miguel Hernández, que s’usa de consulta en col·legis i instituts.

HÉRCULES C.F.

Els Herculanos perden el Rico Pérez. La compra de l’Estadi per Enrique Ortiz i el pla per a incloure un centre comercial deixaven al Club sense patrimoni. L’ajuntament amb Ángel Luna d’alcalde municipalizó el camp, el va adquirir en 1994 per a pagar el deute amb Hisenda i la Seguretat Social.

L’anhelat desig de diverses generacions d’Herculanos de tenir un Estadi propi només va durar 20 anys.

Primer premi llibrets de Federació, una sorpresa i una genialitat.

FOGUERES 2008

80 ANIVERSARI

Amb aquesta revista volien commemorar el 80 aniversari de les fogueres de Sant Joan 1928-2008. Amb el mateix disseny de l’any anterior, d’Adrián Sabugo, amb unes tapes dures que es tanquen amb un imant en la solapa. Amb la direcció de David Gerona.

Tot un luxe de revista. Res més obrir la publicació, podem veure una frase de José María Py, ens apareixen dos facsímils: l’edició exacta del programa de festes de 1928 i un exemplar del periòdic “La Veu de Llevant” del 24 de juny de 1928. Les pàgines sí que estan numerades apareixen amb un disseny que tracta d’impactar al lector, ja que apareixen amb un color rosa fort i amb dibuixos de fons que destaquen sobre el text, en diverses ocasions és el que més ressalta.

La impressió és de Gràfiques Díaz l’enquadernació de Moscú, S.L. La col·laboració de A. Sabugo, M. Lozano Cayetano Sánchez el material fotogràfic del AMA, de l’Arxiu de la Federació de Fogueres, Reme Fotògrafes (les fotografies oficials), Lorenzo Guardiola, Cayetano Sánchez, Kiko Navarro i David Gerona.

SALUTACIONS I FEDERACIÓ

Continuen amb tres saludes, text i foto de l’alcalde Luís Díaz Alperi, text foto de Marta García-Romeu tinenta d’alcalde i delegada de festes, i Pedro Valera president de la Federació. A continuació fotos composició dels delegats i de la Federació de Fogueres.

COL.LABORACIONS LITERÀRIES

Luís Amat de la pàgina 28 a la 35 reivindicava la figura de “Julio Esplá Martínez un oblidat dels fogueres”, article profusament il·lustrat amb fotografies de les millors fogueres d’aquest artista.

Joaquín Santo Matas de la pàgina 36 a la 41 escrivia sobre “Les falles fogueres d’Oriola”. José María Bonastre “Va ser una vegada… Sr. Tomás” de la pàgina 42 a la 51.

“Tota una vida Alfonso Garrigós Ramos”, una altra gran figura de les nostres fogueres tants anys presidint Calderón de la Barca i com a vicepresident de la Comissió Gestora, el seu net Vicente Benesiú Garrigós escrivia aquest article en la pàgina 52-53.

El sociòleg foguerer Albert Poveda Gadea de la pàgina 54 a la 59 escrivia: “Iconografia foguerera. La flama com a símbol”.

Tot un luxe de revista per al 80 Aniversari. Res més obrir la solapa subjectada amb un imant, ens apareix aquest facsímil edició exacta del programa de Festes de 1928.

Un altre facsímil, del periòdic “La Veu de Llevant” del 24 de juny de 1928. Federació de Fogueres, presidida per Pedro Valera, “Reme”.

SELECCIÓ DE FOTOGRAFIES

Santiago Linares Albert i A. Medina Ramos, tècnics de l’Arxiu Municipal d’Alacant, realitzaven una cuidada selecció de fotografies, una memòria gràfica de la festa, amb els materials fotogràfics del MESTRESSA, de la pàgina 60 a la 69, unes 50 instantànies, amb el títol “Reportatge gràfic per a un Vuitanta Aniversari”.

PASSIÓ PER LA TERRETA

A les figures de Julio Esplá, d’Alfonso Garrigós i Tomás Valcárcel, la publicació rendia tribut a “Arturo Tresáncoras i Reig”, la seua filla Amparo Tresáncoras, recordava la seua figura de la pàgina 70 a la 74 a continuació Alí Andreu Cremades escrivia “L’oncle Gostino” i Andrés Llorens Fuster “La imatge del fester total”, els dos articles en la pàgina 75, i els tres sobre la figura de Tresáncoras.

“EL NAIXEMENT DE LA FESTA. ANY ZERO”

“El naixement de la festa. Any Zero”. Aquest és el títol de l’exhaustiu article, que des de la pàgina 76 a la 89, escrivia David Gerona. Hem de destacar com en la part inferior de cada pàgina apareixia il·lustrada fotograma a fotograma, que pertanyien a la pel·lícula que havia recuperat restaurat la filmoteca de la Generalitat valenciana: “Falles d’Alacant 1928”. De la pàgina 90 a la 103, un important article “Crònica d’un espectacle. L’elecció de la Bellesa del Foc i les seues Dames d’Honor 1995-1999” per Ana María Pérez Guardiola, finalment David Garrido de la pàgina 104 a la 117 “Llengua literatura als Fogueres de Sant Joan”.

De la pàgina 118 a la 123 dos textos i fotografies de la Bellesa del Foc de 2007 Blanca Ortiz i la Infantil Cynthia Santos.

FA UN ANY

Fotografies de les fogueres i barraques realitzades per Cayetano Sánchez Maciá i fotografies dels ninots de carrer realitzades per Kiko Navarro David Gerona. Totes les fogueres infantils, portades de barraca i ninots de carrer, però encara no tenen al seu peu de foto qui és l’artista que les ha realitzades.

En la pàgina 216 i 217 totes les portades dels llibrets premiats i a continuació l’XI Certamen de Fotografia “Fogueres d’Alacant”, II Memorial de Reme Vélez. A continuació totes les fotografies sobre les activitats de l›exercici.

BELLESSES I DAMES D’HONOR

De la pàgina 230 a la 252 les fotos de la Bellesa del Foc Inés Quesada les fotos de les seues 6 Dames, a continuació la Bellesa del Foc Infantil Pilar Alcaut Verdú i les fotografies de les seues 6 Dames d’Honor, les representants dels Festes Germanes a continuació.

DISTRICTES

De la pàgina 256, darrere de l’esbós “Alacant és Mar”, la foguera oficial de F.J. Esplá podem veure tots els esbossos i les Belleses i Dames de tots els districtes, continuen diferenciant les categories per colors, el verd la categoria especial, rosa primera categoria, etc., fins a la pàgina 404. A continuació els esbossos infantils i a partir de la pàgina 438 els esbossos de les portades de barraca.

2008 - SONIA CASTEDO

L’alcalde Díaz Alperi dimitia i deixava a l’edil d’urbanisme Sonia Castedo al capdavant de l’alcaldia. El 17 de setembre de 2008 després de la seua elecció com a alcaldessa pel Ple Municipal, va passar a ser la primera dona alcaldessa de la nostra ciutat, càrrec que va ocupar entre l’any 2008 el 2014.

Sis anys, però Sonia portava a l’Ajuntament des de 1995, que va entrar a treballar al Gabinet de Premsa i des de llavors va ocupar diferents càrrecs polítics: regidora de Turisme, Platges i Partides Rurals, regidora d’Urbanisme (en dues corporacions diferents, la del 2003 i la del 2007), Primera Tinenta d’Alcalde, a més va ocupar diferents càrrecs orgànics dins del Partit Popular: membre del seu executiu regional i membre de la direcció nacional d’aquest.

EL CRAC

“El crac del 2008” Una crisi econòmica amb terribles conseqüències per a milions de persones a tot el món, desocupació i misèria per als més fràgils en la piràmide social, mentre enormes quantitats de diners s’utilitzaven per a jubilar i indemnitzar a economistes, polítics els financers responsables.

El 4 de juny, foguerers i barraquers aprovaven en assemblea, en una abarrotada sala d’actes de la Casa de la Festa, el vistiplau als nous reglaments de la Federació de Fogueres que regirien les festes… una decisió històrica. Sense vots en contra! El nou reglament de fogueres elimina el límit d’edat i l’estat civil per a optar a Bellesa del Foc.

Es van plantar 89 fogueres. “Alacant és mar” era la foguera oficial i obra de Fran Esplá, una foguera elegant on destacava una gran figura de dona, que representava el mediterrani, amb una espectacular rematada amb dotze aspes de fusta calada, que representaven les ones de la mar, “100% estil alacantí”, afirmava l’artista.

“LA DANÇÁ”

Com una iniciativa del 80 aniversari de les fogueres i impulsada per Miguel Valor des de la Regidoria de Cultura i també Pedro Valera des de la Federació de Fogueres, es recuperava la dansá, el dia 23 de juny, un ball autòcton dirigit per Lluís Xavier Flores Abad, 100 músics i dansadores van girar entorn de la foguera oficial, mostrant al públic assistent aquest ball que datava dels segles XVII XVIII. Aquest primer any van participar en aquest “ball dels danses”: Xima la ballaora, els germans Flores i Abad, Lluis Xavier va ser el coordinador dels grups de balls i colles, Alí Andreu Cremades que feia el paper d’alcalde i que amb la seua vara obria el ball.

El ball autòcton que havia romàs en l’oblit, juntament amb els grups Postiguet, Cresol, Alacant, Arrels la Colla de Sant Antoni. Al ritme de xaramita i tabalets, diverses parelles de dansaires, a partir de les 19 hores, giraren entorn de la foguera oficial davant de l’Ajuntament. Els portaveus dels grups de dansa Verónica Monzó, Antonio Colomina i Ricardo Padilla, mostraven la seua satisfacció per la realització d’aquest ball que datava dels segles XVII i XVIII.

Que inoblidable foguera va plantar l’artista Fran Santonja en Calvo Sotelo “Temps de Màscares”, un conjunt harmoniós on tots els personatges que apareixien anaven emmascarats, destacava el cap d’un gran elefant en la seua rematada. Destacava per la seua bella composició la innovació de les seues formes.

Com sempre Carolines Altes amb la foguera més cara “Akelarre” i de l’artista Pere Baenas. Una composició en quatre fronts amb una enorme colorista bruixota i un radiant sol que la presidia, amb més de 50 figures, va quedar en tercer lloc.

“EL NAIXEMENT DE LA TERRETA”

El primer premi va ser per al “Naixement de la Terreta” a Florida-Portazgo, que aconseguia el

premi de la màxima categoria després de 42 anys plantant grans fogueres, amb “cert toc gòtic” deien, Vicente Martínez Aparici realitzava una obra d’arriscada composició amb figures i volums moderns, diferents, amb molt bon acabat modelatge.

El segon lloc va ser per a “Evolució, 20 segles per a això”, una gran aposta amb una enorme rematada de 18.000 quilos de pes, impressionant espectacular dels Germans Gómez Fonseca, una altra decepció per a l’artista i la comissió.

Es col·loca l’escultura d’Eusebio Sempere “La Piràmide” en la illeta de l’Albufera, s’inaugura a la Casa Bardín, l’Institut de Cultura Juan Gil Albert, es trasllada el mercat ambulant de Campoamor al carrer Teulada i la fàbrica de tabacs Altadis posa fi a dos segles de la indústria tabaquera a Alacant i es trasllada a Logronyo.

“PAELO”

Rafael Asensi Villaplana “Paelo”, va morir als 90 anys, l’11 de setembre. Paelo era un dels personatges més populars de l’Alacant de les fogueres entre els anys 50 i 90 del segle passat, un personatge entranyable, simpàtic, singular. Tal era la seua popularitat que els carters li feien arribar missives de qualsevol part del món, només amb aquesta lacònica adreça: “Paelo, Alacant, España”, i, li arribaven.

Des del 21 de juny de 1956, quan era president de la Comissió Gestora Gastón Castelló es va inaugurar la Casa del Foguerer, al carrer Pascual Pérez, al costat de la comissaria de Policia, quan Paelo va ser nomenat titular de la rebosteria, allí va romandre 27 anys fins a la seua jubilació, va ser comissionat de diverses fogueres i barraques, així com directiu d’Hernán Cortés i de la foguera de la Tercera Edat. S’encarregava principalment dels llibrets, per la qual cosa realitzava grans esforços, per a aconseguir la col·laboració d’escriptors i periodistes de renom.

Amb disseny d’Adrián Sabugo, pàg. 66, fotografia de la 34 a la 36, del “Reportatge fotogràfic per a un 80 Aniversari”, fotografies del AMA, instantànies

Pàg. 71, Instantània de la família d’Arturo Tresáncoras en l’article que la seua filla Amparo li va dedicar “Passió per la Terreta”. (pàg. 70-75).

Tornava a guanyar Pedro Valera, i repetia al capdavant de la Festa, després d’unes renyides eleccions, empat fins al final!, que culminaven amb la victòria de la seua candidatura sobre la de la seua, per segona vegada, oponent Toñi Martín-Zarco, per 34 vots de diferència. L’elecció es va celebrar en l’hall del nostre Ajuntament, a les 8 de la vesprada del 8 de setembre del 2008.

LA VOLVO

L’any 2008 Alacant va acollir la primera edició, de l’eixida de la VOLVO OCEAN RACE, la regata al voltant del món que partia des del nostre port en direcció a Dubai. L›organització destacava la gran projecció a nivell mundial que aportarà aquest esdeveniment a la Costa Blanca, així com el seu gran impacte econòmic.

selecció de S. Linares i A. Medina.

“El Foc” lema del cartell oficial, obra de Vicent Ramón Pascual.

Primer premi llibret infantil any 2007 de la Foguera Avd. de Loring-Estació.

FOGUERES 2009

“ESTAMPA FESTERA”

ESTAMPAFESTERA

En dos toms dins d’un estoig de cartó, un nou format, amb una edició de luxe, el llibre oficial de la Federació de Fogueres, renovava la seua edició i es publicava en dos toms de 21 x 21 cm, amb múltiples col·laboracions una cura dissenye.

Amb maquetació i impressió de Gràfiques Díaz. En el primer tom trobem les col·laboracions literàries. Continuen tres saludes, text fotografia de l’alcaldessa Sonia Castedo, text i foto de Marta García Romeu tinenta d’alcalde delegada de festes i de Pedro Valera com a president de la Federació.

En la pàgina 10 11 el cartell oficial d’aquest any de lema “Estampa festera”, el seu autor Rafael Guillen.

La festa de fogueres també es pensa i s’escriu, la revista editada per la Federació estava dirigida per David Gerona i el disseny d’Adrián Sabugo, dedicava un dels seus toms a la reflexió sobre la història i la tradició de les fogueres, on destacava, informava la premsa, el rescat per a la memòria de la Cavalcada del Foc, una desfilada que es va celebrar des de 1971, fins a 1979, així com els moments més destacats de l’any, i el segon volum es reservava en exclusiva per als protagonistes de les fogueres 2009.

En la pàgina 32 del primer tom, trobem l’article “La cavalcada del foc 19611979” d’Agustín Medina Ramos, fins a la pàgina 47. De la pàgina 48 a la 61 “Els fogueres del poble. La IIª República i el naixement de la foguera de tema polític” de Víctor López Arenas. De la pàgina 62 a la 79 “Pentinar-se per a la festa” de Joan Lluís Monjo Miquel-Ángel Flores i Abat. De la pàgina 80 a la 87 “La cavalcada històrica de Na Violant Alfons X el Savi” de Santiago Linares Albert. “L’explicació de la foguera” de J. Sr. Garrido i Baix de la pàgina 88 a la 107.

RETALLS D’UNA FESTA

Un article monogràfic de la pàgina 108 a la 119 de David Gerona, una selecció de 31 fotografies del fons de l’arxiu fotogràfic de la Federació de Fogueres.

De la pàgina 120 a la 131 dos textos i fotografies dels comiats de les Belleses del Foc 2008 Inés Quesada García Pilar Alcaut Verdú.

FA UN ANY

De la pàgina 141 a la 265 totes les fotografies de totes les fogueres, portades de barraques, premis de ninots de carrer, premis dels llibrets, ninots indultats i el XII Certamen de Fotografia Fogueres d’Alacant. III Memorial Reme Vélez i les imatges de l’exercici 2008-2009 de la pàgina 266 a la 279.

En el segon tom de la pàgina 6 a la 40 les fotos de les Belleses Dames d’Honor. Bellesa del Foc Miriam Toré i Infantil María Selles García, a continuació Festes Germanes.

DISTRICTES

De la pàgina 44 fins al final totes les Belleses, Dames d’Honor els esbossos de les fogueres 2009 per categories, a continuació les barraques, programa oficial i indumentaristes.

2009 - LA CRISI

Començava a notar-se la crisi en tots els estaments de la festa. Les fogueres sobretot les 11 fogueres d’especial van reduir els seus pressupostos. Ja tots els premis amb l’excepció del primer de cinquena categoria de Morán Berruti, són per a artistes valencians.

Van plantar 92 fogueres, el primer premi va ser per a “Què faries si anara a acabar-se el món?”, Vicente Martínez Aparici tornava a guanyar a Florida-Portazgo amb aquesta foguera on destacava una moderna estilitzada figura, un àngel mitològic, amb figures estilitzades, algunes de 4 metres. La foguera més monumental que s›havia plantat mai en aquest barri i una foguera molt innovadora.

Un altre disgust per a José María Lorente quan el Jurat atorgue el segon premi a la seua foguera en Carolines Altes “Contrastos”, un bell disseny, una foguera molt ben acabada, com sempre són les de Pere Baenas.

El tercer premi va ser per a “Jaque Mate”, un gran cavall realitzat en fusta de vareta que impressionava, en Hernán Cortés, obra de Manolo García.

Amb la meitat del pressupost, Fran Santonja, aconseguia en Calvo Sotelo el quart premi amb una bella obra d’art: “El llenguatge del món”, podia ser la triomfadora si tenim en compte que valia 70.000 euros menys que qualsevol dels tres primers premis.

ESTAMPAFESTERA

Pedro Abad aconseguia el primer premi per a la barraca “Foc i Festa”, “Tot Bacores” aconseguia el primer premi de llibrets de barraques. “Marxa Damunt de Tot” aconseguia el segon premi de primera categoria de portades de barraques així com el segon premi de Ninots al Carrer, també el 18 premi de llibrets de promoció al valencià, la barraca “El Cabasset” aconseguia l’11 lloc d’aquests premis.

S’inaugurava el Casino Costablanca en el port d’Alacant. Alacant retia homenatge al capità del vaixell “Stanbrook”, Archival Dickson, que va aconseguir traure d’Alacant a 2638 persones finalitzant la nostra Guerra Civil.

L’Ajuntament retirava el títol de “Fill Adoptiu” a Franco i la Diputació anul·lava el títol de “President d’Honor de la Diputació”, també li retiraven a la seua esposa, Carmen Polo, el premi “Almendro en Flor de la Provincia de Alicante”.

TEATRE FOGUERER

L’any 2009 el llibret de la Barraca Pica i Vola, publicava un article “Taronges de Corbera o una passió per els Fogueres”, a través d’una d’aquestes divertides comèdies còmiques en valencià que es representaven en els anys 30 del segle passat es volia rendir un homenatge al teatre fester a Alacant, a través de la figura d’Alí Andreu d’Agustín Segura, volíem que perdurara en la nostra memòria, les històries que sobre Alacant, les fogueres, el teatre, etc. durant anys ens va comptar Alí Andreu.

També en el llibret de les festes del Raval Roig, aquest mateix any van publicar un altre article, per a homenatjar a tota una pléyade d’alacantins que com els nostres personatges, van viure aquelles èpoques: “El teatre fester a Alacant Agustín Segura Alí Andreu, la memòria que perdura”.

Pascual Domínguez, portava a l’illa de Tabarca, una reproducció de la foguera que es va plantar feia 44 anys, en 1965, que al final no es va

Un altre nou format, un altre disseny de A. Sabugo la direcció de David Gerona, en un estucho 2 toms, una altra edició de luxe.

Cartell oficial “Estampa Festera”, obra de Rafael Guillén.

De la pàg. 32 a la 47, una altra monumental “posada en escena” de Sr. Tomás Valcárcel des de l’any 1961 al 1979, article de A. Medina Ramos.

De la pàg. 62 a la 79 article “Pentinarse per a la Festa” de J. Ll. Monjo i M.A. Flors.

cremar. Era una iniciativa de la Federació de Fogueres Especials, Armando Parodi i la cervesera Mahou, va ser la segona vegada que es plantava foguera a Tabarca, però aquesta vegada sí que va cremar, en la nit del dia 29, festivitat de Sant Pere i festes patronals a l’illa. La cremà va tenir lloc a les 10 i mitjana de la nit, amb la presència de l’alcaldessa Sonia Castedo i dels bombers, perquè en 1965 no van ser i per això no va poder cremar-se la foguera.

ALACANT VIU

Representants d’Alacant Viu, presentaven aquesta Associació, amb l’objectiu “de tornar a conscienciar a l’alacantí del seu passat, que està oblidat i crear una estima al patrimoni d’Alacant, que està deteriorat, així com perquè la gent d’Alacant col·labore en aquesta recuperació”, afirmaven que l’Associació no tenia finalitats lucratives ni “hipoteques polítiques”. La Universitat els havia donat un premi a la millor pàgina cultural de l’any 2008, entre les seues reivindicacions per a la recuperació de la “Memòria” sobreeixia la Plaça del Mercat, “hem demanat per segon any, que se’l denomine com del 25 de maig. És una Plaça que no té nom però que en ella van morir prop de 400 civils alacantins, quan van ser bombardejats aquell matí de maig de 1938”. En la seu de la Universitat presentaven el 15 de juny de 2009 un llibre de l’editorial ECU, que portava el suggeridor títol de: “Relats d’una ciutat adormida”.

El mes d’abril moria als 86 anys Pedro Zaragoza, l’exalcalde de Benidorm i ex president de la nostra Diputació la persona que va propiciar el seu enlairament turístic.

El mes de juny, moria Miguel Gutiérrez, Tinent Fiscal de l’Audiència Provincial, alacantí molt conegut, i que va intervenir en la creació de Justícia Democràtica i també en la d’Unió Progressista de Fiscals, ja jubilat es va reintegrar en la Comissió Cívica d’Alacant per a la recuperació de la Memòria Històrica.

Al juliol moria amb 60 anys Miguel Garulo, gestor humanista, arquitecte municipal de l’Ajuntament

d’Alacant, director de la Societat Pública Avant encarregada del soterrament de les vies a la ciutat d’Alacant per a l’arribada de l’alta velocitat, així com la creació d’un gran parc central i que va ser president del Club de Rotaris. I al desembre, Mikel d’Epalza, catedràtic d’Estudis Àrabs Islàmics, professor de la Universitat d’Alacant Premi Nacional de Traducció, per la seua versió del llibre Sagrat de l’Islám “L’Alcorà”.

YES, WE CAN!

Un negre a la Casa Blanca, el 20 de gener Barac Obama es convertia en el primer president afroamericà dels EE.UU. Quaranta anys arrere la gent de color no tenia ni accés a la universitat. Yes we can!

Aquesta dècada va estar marcada per la lluita per l’aigua, una guerra secular per les nostres terres que ara es manifestava en: “Aigua per a tots”, dels partidaris dels transvasaments d’unes conques a unes altres, “Aigua per sempre” dels partidaris, que confiaven en les dessaladores com la solució.

Es posava en marxa la Casa del Mediterrani, Institució dependent del Ministeri d’Afers exteriors, per a fomentar les relacions internacionals d’Espanya. La seua ubicació definitiva era en l’antiga estació de Múrcia.

DOCUMENTS I AGUA

El gremi d’artistes perdia gran part de la seua documentació, en inundar-se el seu arxiu per una fugida d’aigua a la Casa de la Festa. S’inaugura el Museu de l’Aigua en el Centre Cultural dels Pous de Garrigós.

Aquesta dècada va estar marcada per la lluita per l’aigua, una guerra secular per les nostres terres que ara es manifestava en: “Aigua per a tots”, dels partidaris dels transvasaments d’unes conques a unes altres, “Aigua per sempre” dels partidaris, que confiaven en les dessaladores com la solució.

ESTAMPAFESTERA

Pàg. 73, il·lustració de Gastón Castelló per a veure el pentinat de la dona.

“Alacant és mar”, una cosa diferent i bell davant del nostre ajuntament Foguera Oficial 2008, obra de Fco. Esplá Tárrega.

7: Preciosa instantània de Lorenzo Guardiola Pérez.

TRADICIÓ

FOGUERES 2010

“TRADICIÓ”

Aquest era el lema de la revista, que es podia llegir en la portada la seua contraportada, com a part del seu disseny.

Destacada publicació, amb un altre disseny particular i diferent als anteriors, amb una forma apaïsada 30 cms de llarg per 22 d’ample, protegida per un estoig amb aquestes mateixes dimensions. Anaven inclosos dos CD’s. Un que contenia “Concert 80 anys de fogueres”, l’altre “Dolçaina fogueres”.

Amb el disseny i maquetació d’Adrián Sabugo de Diego. Fotomecànica impressió Gràfiques Díaz, S.L. enquadernació Moscou, S.L.

A partir de la pàgina 4 fins a la 9 tres textos, saludes de l’alcaldessa Sonia Castedo, de Marta García Romeu i Pedro Valera, amb les seues respectives fotos.

“TRADICIÓ”

La pàgina 10 i 11 cartell anunciador dels Fogueres 2010 de lema “Tradició” i el seu autor Felipe Martínez Sivera.

COL.LABORACIONS

De la pàgina 32 a la pàgina 47 un article de Víctor López Arenas “L’artista sense fortuna: Melchor Aracil Gallego”. De la pàgina 48 a la 53 “Memòria viva dels danses d’Alacant”, per Miquel-Ángel Flores Abat. De la pàgina 54 a la 59 un article de Roberto Climent “Adorich. La meua vida ha sigut la festa”.

A partir de la pàgina 60 un extens documentat article fins a la pàgina 91, de l’altre germà dels Flores i Abat, Lluís-Javier “Historia i trets definitoris d’un ball públic tradicional del sud del País Valencià (1829-2010).

COMIATS

Miriam Toré Navalon i Cristina María Rodríguez Bardisa s’acomiadaven amb textos i fotos com a Belleses del Foc 2009 de la pàgina 92 a la 101.

RECORDS

De la pàgina 108 a la 219 fotografies de tots els monuments plantats l’any anterior, barraques, ninots de carrer, premis de llibrets, ninots indultats, premis XII Certamen de Fotografia, així com les imatges pròpies de l’exercici 2009-2010.

BELLESES I DAMES D’HONOR

A partir de la pàgina 230 les fotografies de la Bellesa del Foc María Ángeles Guijarro Mira, les seues Dames d’Honor i la Infantil Chloe Stephant Nicolás i les seues Dames d’Honor i fins a la pàgina 266 la representació de les festes germanes.

DISTRICTES

A partir de la pàgina 268 totes les Belleses, Dames d’Honor, esbossos de les fogueres 2010 i a partir de la pàgina 364 els esbossos de les barraques. Pàgina 390 programa oficial i pàgina 396 indumentaristes i col·laboradors.

2010 - PLAÇA 25 DE MAIG

Van plantar 92 fogueres. De nou la foguera de Martínez Aparici, a Florida-Portazgo “Il·lusionat”, la foguera més cara i la més arriscada va ser la guanyadora de totes les categories.

En el Port d’Alacant, duplicaven el seu pressupost, 120.000 euros i plantaven la foguera més gran dins de l’aigua “Festival, màscara de carnestoltes”, foguera de José María García Pachi, un monument espectacular que va quedar en tercer lloc.

“Tradició” cartell oficial, obra de Felipe Martínez Sivera.

de Reme Vélez de la Federació de Fogueres de Pedro Valera.

Un estilitzat i modern disseny d’un ocell del paradís, 5.000 quilos de rematada, que prenia el nèctar d’Alacant representada per una gran flor, etc., aquesta era la foguera de Pere Baenas en Carolines Altes i que va quedar en segon lloc.

“VIURE”

La foguera del Plá del Bon Repós, celebrava els seus 30 anys cremant fogueres, amb un llibret aniversari “Viure”, amb aquesta nova publicació van aconseguir l’èxit total, primer premi de llibrets de la Federació de Fogueres, premi a l’originalitat, així com el primer premi de la VII edició Antulio Sanjuan a la millor crítica de Fogueres, el segon el tercer premi van ser per a les fogueres Gran Via-La Ceràmica i Gran Via-Garbinet respectivament.

Fran Esplá va plantar en Altell en la categoria especial, un monument experimental de lema “Sense mirar arrere”. Una foguera visitable, i on el que calia veure estava dins, fora destacava una gran figura femenina de 19 metres d’altura i que representava a Alacant que avança deixant arrere la seua història. Una cúpula espectacular com d’encaix i de color blau, tancava per dalt la foguera, que volia ser una evocació de l’ànima alacantina, un edifici dedicat a l’art alacantí.

UNA FOGUERA DIFERENT

Van aconseguir el desè lloc, l’últim i artista i comissió es van enfadar molt, van entendre que el Jurat no havia sabut valorar aquesta foguera, que era innovadora i diferent. El seu president Julio Maldonado afirmava que estaven obligant a plantar falles en lloc de fogueres.

Fran Esplá el seu autor, opinava que: “El poble hauria de votar quina és la foguera guanyadora”, i Maldonado proposava desmuntar-la plantar-la una altra vegada l’any pròxim. I es negaven a cremar-la la nit del 24 de juny, si el Jurat no els justificava el perquè d’aquest dècim lloc que havien aconseguit. Van arreplegar més de 1.500 signatures en contra de la decisió del Jurat.

Els anys 2009 i 2010 Morán Berruti va realitzar per al barri de José Antonio unes fogueres de les més belles i innovadores, basant-se en les formes i colors que l’artista realitza en la seua producció de ceràmica artística, portats aquests a una escala monumental. En “Ànima de foguera” tractava de desenvolupar l’essència de les fogueres quan el seu naixement, amb una estructura de fusta, cadires penjades, recuperant elements i l’essència de les primeres belles fogueres.

Tot dins d’una temàtica Alicantinista, sempre fent referència a la iconografia pròpia de l’artista, la seua coneguda cotitzada benvolguda obra de ceràmi-

ca, on destaquen els colors que la identifiquen, el blanc i el blau. Dos bells monuments on es reflecteix sintetitzava la bellesa de la foguera alacantina, en simbiosi amb la bellesa de l’obra ja coneguda del ceramista.

Fede Moliner va realitzar en Nou Alacant una de les seues més inspirades fogueres “Reflexos” i que va ser el segon premi de la quarta categoria. “Alacant, Belles i Males Arts”, amb el disseny de José María Moran Berruti i realitzada per Lorenzo Santana, en el barri de José Antonio, van anar del millor a ressaltar aquest exercici.

Saltava la sorpresa i guanyava el primer premi de disseny de portades i el segon de llibrets, Chema Galvañ Soria, excel·lent dissenyador gràfic era el seu artífex ens explicava el significat del seu nou disseny, sobre un fons blanc el foc el fum que consumeixen el dia 24 l’esforç de tot l’exercici, mentre l’única cosa que perdura és el llibret gràcies a ell quedarà constància per sempre.

Era el llibret d’una foguera molt modesta, Princesa Mercedes, però amb una gran faena de disseny i en el seu interior, enorme profusió gràfica i escrits de qualitat. Una joia de publicació.

DECADÈNCIA

La foguera alacantina estava en decadència, així ho afirmaven els artistes José Muñoz Fructuoso, Paco Juan, José Gómez Fonseca i Pedro Abad, ja que veien perillar una estètica que va viure la seua època daurada en els anys 80 i que va dotar a les nostres fogueres d’una idiosincràsia pròpia enfront de les falles.

Ara culpaven als Jurats que cada any hagueren més obres d’artistes valencians, també culpaven a les facilitats de pagament que aquests donen a les comissions.

Muñoz Fructuoso que va participar en un debat organitzat per la foguera Gran Via-Garbinet, sobre “Estètica i foguera”, criticava l’existència d’un corrent en la festa, integrada per foguerers que abans defensaven l’estil alacantí ara renegaven d’ell.

“ÉS EL MERCAT...”

Un mes després en un altre article, la “Quimera de l’estil alacantí”, José Ramón Giner, sentenciava ”No són els Jurats, sinó el mercat qui ha acabat amb l’estil alacantí”!, i això és així perquè a València, al contrari que a Alacant, hi ha una important indústria fallera.

Consternació a l’Ajuntament amb 40 anys moria el 12 de setembre, el periodista José Francisco Picó, Cap de l’Àrea Municipal i Política del periòdic

TRADICIÓ

La Veritat. Sempre es van els millors, generositat, discreció i senzillesa ho caracteritzaven.

CANVI CLIMÀTIC

Jorge Olcina catedràtic responsable del Laboratori del Clima de la Universitat d’Alacant, el 6 de juliol manifestava en la premsa “actuem ja, el canvi climàtic ens sotmetrà a majors riscos” també: “el pitjor, al marge de l’abús catastrofista que pot haver-li ocorregut a la transmissió del fenomen del canvi climàtic és la seua politització”. “Espanya és un país de risc, un territori de risc, pot ser-ho més en les pròximes dècades”. Per a acabar afirmant “L’escala local” és fonamental per a poder reduir el risc: si els Ajuntaments no es consciencien, no hi ha res a fer”.

L’11 de juliol de 2010, els San Fermines reconeixien la labor del fotògraf alacantí “Canito”, l’alcaldessa de Pamplona va rebre al reporter gràfic per a agrair-li la seua labor de divulgació d’aquestes festes. Una part de l’arxiu de Canito, amb 97 anys i 60 de treball, està format per les imatges que durant 45 anys havia pres en els San Fermines.

Armando Parodi l’any 2010 va publicar la seua gran obra “Alacant, Art Foc”, un rigorós estudi basat en els expedients i esbossos de les fogueres conservats en AMA pertanyents al període 1928-1936, un voluminós llibre amb quasi 400 pàgines. Relacionat amb aquesta obra, Armant els va confeccionar 3 llibrets per a la foguera de Gran Via – La Ceràmica els anys 2009, 2010 i 2011, amb el lema: “Esbossos, abans de l’assot el cartó” I, II III.

La Plaça del Mercat passava a dir-se: Plaza de 25 de Maig, en record del bombardeig del 25 de maig de 1938, en el qual van morir més de 300 persones. L’Ajuntament nomenava a Miguel Hernández, Emilio Varela i a Figueras Pacheco “Fills Predilectes d’Alacant”.

L’any 2010, Espanya va ser campiona mundial de futbol a Sud-àfrica. El que va ser un revulsiu social en tota Espanya: “Jo sóc Español, Español, Español!”.

Entre 2010 2013, té lloc l’anomenada “Primavera àrab”, que ha donat lloc a diversos conflictes i guerres civils en el món àrab.

Primer Premi de Barraques, “Foc i Festa”, monumental portalada homenatge de Pedro Abad al seu mestre Gastón.

FOGUERES 2011

“LA TERRA PROMESA”

LATERRAPROMESA

Amb un disseny i maquetació de Clau Studi, amb la direcció de David Gerona, la col·laboració d’Adrián Sabugo, Manuel Lozano Cayetano Sánchez la impressió en Ingra Impressors.

Amb una tirada de 800 exemplars, una publicació patrocinada pel Corte Inglés. En la seua pàgina 4 fins a la pàgina 9 els saludes de l’alcaldessa Sonia Castedo, de Marta García Romeu de Pedro Valera.

“SALUTACIÓ A LA TRADICIÓ”

En la seua pàgina 10 i 11 aquest és el lema del cartell anunciador, oficial d’enguany, el seu autor Luís Damián Yelo, a continuació fotos composició de la Federació i delegats col·laboradors d’aquesta.

COL.LABORACIONS

A partir de la pàgina 32 fins a la 51, un important article de Rafael Sellers Espasa “Origen història de la Palmera de Focs Artificials del Benacantil”. De la pàgina 52 a la 55 trobem un article sobre “Mestre Garberí” per José Serraima.

ARXIUS PER A LA FESTA

De la pàgina 56 a la 63 “Patrimoni de la festa. Documents per a la memòria en el AMA per Susana Llorens, Santiago Linares i A. Medina, funcionaris de l’Arxiu Municipal d’Alacant.

De la pàgina 88 a la 95 “Les fogueres i l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant”, per Antonio Couto Gaspar Belmonte.

De la pàgina 64 a la 65 María Ángeles Guijarro “El futur de la festa”. De la pàgina 96 a la 97 “José Picó, l’amic” per Pedro López i de la pàgina 98 a la 107 “El renàixer de la festa. Fogueres 1939” per Armando Parodi.

COMIATS

De la pàgina 108 a la 111 textos i fotografies de les Belleses del Foc 2010, Chloe Stephant Nicolás Mª Ángeles Guijarro Mira on s’acomiaden del seu mandat.

TOT UN ANY EN IMATGES

De la pàgina 120 a la 231 totes les fotografies des de la foguera oficial, les fogueres dels districtes, les infantils, les barraques, ninots de carrer, premis de llibrets, ninots indultats, premis del XIV Certamen de Fotografia, totes les fotografies de l’exercici, les fotografies de totes les mascletàs i de pólvora tot l’any.

BELLESES I DAMES D’HONOR

A partir de la pàgina 270 les fotos de Raquel Sánchez Martín Bellesa del Foc, les seues Dames d’Honor, de la Bellesa Infantil María Sala García i les seues Dames d’Honor i a continuació la representació dels Festes Germanes.

DISTRICTES

A partir de la pàgina 306 Belleses, Dames d’Honor i esbossos de tots els districtes, a partir de la pàgina 402 les barraques, a partir de la 426 el programa oficial i a partir de la pàgina 432 indumentaristes col·laboradors.

2011 - “ALACANT ÉS MAR”

El 22 de maig, Sonia Castedo aconseguia el millor resultat electoral per al PP a Alacant, passant de 15 a 18 regidors. El Banc Central intervé la CAM, dos anys després, té lloc la detenció de 5 dels seus directius. A Espanya: El 15 de maig de 2011, sorgia el moviment 15 M. La indignació popular derivada de la crisi econòmica, es materialitzava en el moviment anomenat dels Indignats, del qual sorgiria “Podemos”. El 20 d’octubre, ETA anunciava el cessament de la lluita armada. Nou govern amb el president Mariano Rajoy.

Després d’11 anys d’abandó, l’edifici de Correus de la Plaça de Gabriel Miró, recuperava la seua esplendor reiniciava la seua activitat. S›inaugurava un monument en el cementeri d›Alacant, en record dels 720 alacantins afusellats després de la Guerra Civil. El Banc Sabadell es queda amb la CAM i calcula que les pèrdues superarien els 11.000 milions d’euros.

ELS FONSECA

“La Terra Promesa” era la foguera oficial, i va ser la millor foguera d’enguany, de disseny alacantí deien, la millor creació dels Germans Gómez Fonseca. Aquest va ser el seu any, espectacula-

LATERRAPROMESA

ritat risc en una de les millors i més impactants fogueres davant del nostre ajuntament.

La barraca “Festa i Vi” dedicava la seua portada el llibret per a homenatjar la figura de Gastón Castelló en el 25 aniversari de la seua defunció. Gastón va per tu! Aquest era el seu lema i amb el qual van aconseguir el primer premi de la categoria especial.

“Alacant és mar”, va ser el lema d’aquest gran llibret, amb la direcció, portada, disseny i maquetació de “Alex”, Alejandro González Borja, per a la foguera de San Fernando. Va ser el primer premi de llibrets, tant de la Federació com el d’Ús de Valencià de la Generalitat.

Alacant és essència de mar, d’una ciutat que mira a la mar… quan Alacant es converteix en mar… mar de ciutat, els seus carrers, mirades mediterrànies, Fogueres de mar… “La mar, fet art per al foc”.

LA CERÀMICA

La Ceràmica, per primera vegada en la seua història, per sorpresa, s’alçava amb el triomf, “Contemplar-te” única foguera que volia ser un tribut a les diferents edats de l’Art, des de Sorolla, a Gastón Castelló, una foguera innovadora i de baix pressupost. Els seus artistes Pedro Abad Fede Moliner, afirmaven que la seua obra estava entre el modernisme l’avantguarda.

La foguera de Nou Alacant celebrava la seua 40 aniversari, dedicaven el seu llibret a una família d’artistes i apassionats alacantins per les fogueres Granja: amb nom propi!.

“Una vida feta de Fogueres”, així començava Víctor López Arenas el text sobre la vida de Francisco Granja Velázquez i dels seus fills Francisco Ricardo Granja Camarasa.

El protagonista principal era Francisco Granja

Disseny de “Cla Studi” amb la direcció de David Gerona, revista patrocinada pel Corte Inglés, es va acabar d’imprimir en Ingra.

“Salutación a la Tradició” cartell oficial, obra de L. D. Yelo.

Pàg. 57, “Final” de Luís Garay, segon premi concurse cartells 1935 que il·lustrava l’article “Patrimonio de la Festa. Documents per a la memoria en el AMA”, (de la pàg. 56 a 63).

Pàg. 87 Cartell de l’exposició, fotos que il·lustrava l’article “Les fogueres i l’Arxiu Provincial d’Alacant”.

Velázquez, que va plantar la seua primera foguera en 1954 i va estar en actiu fins a l’any 2000, arribant a plantar més de 200 monuments

La intenció de la foguera i de Víctor era, homenatjar l’artista que els va plantar, feia 40 anys la seua primera foguera, després Paco Granja va morir el 12 de maig, sense arribar a veure el resultat d’aquest homenatge.

Aquest llibret va contribuir a recordar no sols a aquest artista sinó també el seu fill Francisco Granja Camarasa que va estudiar Belles arts a València, va col·laborar amb Vicente Luna artista faller en el seu taller i que és professor d’art i dibuix, aquest artista és creador d’unes noves formes, uns nous ninots així com d’un peculiar acabat, aconseguint un estil propi de concebre la foguera.

La seua obra representa en el seu conjunt un dels més seriosos estudis per aprofundir i representar la tradició de la foguera alacantina. Paco sempre es queixa del dur d’aquest ofici: Cal tenir-li molt amor, per a dedicar-te a això!, però tots els anys sempre apareix alguna obra seua.

Exconsellera, exdiputada del PP, Maribel Díaz de la Llastra moria el 10 d’octubre, exportavoz del PP al nostre Ajuntament, va liderar la llista municipal d’Aliança Popular en 1987. Ella va ser la principal cara de l’oposició en els llargs anys de l’alcaldia presidida per Lassaletta, recordem el seu coratge i el seu lliurament per a servir als seus conciutadans.

A primers de juny moria l’historiador Vicente Ramos, filòsof, escriptor i Alicantinista autor d’una ingent bibliografia. Cronista Oficial Provincial, acadèmic, professor, diputat al Congrés. En 1951, publicava juntament amb el poeta Manuel Molina, part de l’obra de Miguel Hernández “Sis poemes inèdits i nou més”, per a “ajudar a Josefina, la vídua de Miguel, i impedir així que les restes mortals de l’Oriolà universal anaren a parar a la fossa comuna”, això escrivia José Luís Ferris.

A l’interior d’un bagul, es van introduir llibres, fotografies, els periòdics del dia i altres objectes d’última hora, com a tessel·les de l’Esplanada, una bombeta, un paquet de tabac, una caixa de preservatius i un dècim de Loteria. Es depositava en el complex cultural de les Cigarreres com a testimoniatge de la vida actual de la ciutat, una llosa de marbre de 700 quilos de pes, preservarà “L’Arca del temps” fins que torne a obrir-se l’any 2100.

L’ajuntament homenatjava les dones que han fet història, la primera alcaldessa d’Alacant, Na Violant de Rebolledo, esposa d’Alfons de Rebolledo, regent de la fortalesa de Santa Bàrbara en 1471.

També s’homenatjava les cigarreres del segle XIX i a l’arqueòloga que va salvar el jaciment de Lucentum, Solveig Nordström, que per a salvar aquest jaciment, es va llançar sobre una excavadora que anava a destruir les ruïnes en els anys 50. Sonia Castedo inaugurava el parc que porta el seu nom situat als peus del Tossal de Manises en l’Albufereta.

L’artista Paco Granja Velázquez, que il·lustra un complet article de V. López A. sobre aquest artista de fogueres. Diferents documents sobre fogueres dels Fons del AMA.

Última revista Fogueres, editada per la Federació de Fogueres, dissenyada i maquetada per Clau Studi i Alex

FESTADEFOGUERES

FOGUERES 2012

“FESTA

DE FOGUERES”

Última revista Fogueres amb un disseny i maquetació patrocinada pel Corte Inglés, amb el disseny i maquetació de Clau Studi, Alejandro González Borja i imprès en Ingra Impressors.

Amb la direcció de David Gerona i la col·laboració d’Adrián Sabugo, Manuel Lozano i Cayetano Sánchez. Amb el material gràfic de l’Arxiu Municipal d’Alacant, Arxiu Federació de Fogueres, Reme Fotògrafes, Lorenzo Guardiola, Cayetano Sánchez, Roberto Climent, Rosana Valcárcel, David Girona, Adrián Sabugo, Felipe Sanchís, Pedro Soriano i Família Soler.

MARIANO POSTIGO

A partir de la pàgina 4 podem veure tres textos a manera de saludes de Sonia Castedo l’alcaldessa, del regidor de festes Mariano Postigo, (el qual destaquem perquè el seu pas per la regidoria, no va deixar indiferent a ningú), i Pedro Valera president de la Federació.

“DANSA DEL FOC I MAR”

Aquest és el lema del cartell anunciador del mateix autor de l’any anterior Luís Damián Yelo Moya, en la pàgina 10 i 11.

ARTICLES LITERARIS

La revista s’acomiadava amb importants col·laboracions literàries com “Els nanos Gegants en els Fogueres de Sant Joan” de la pàgina 26 a la 33 per Felipe Sanchís Bernà.

“Centenari de la Banda de Música Municipal d’Alacant: el seu controvertit origen” de la pàgina 34 a la 41 per José Antonio Díaz Sánchez.

“Maurici Gómez Martínez. Una vida dedicada a l’art efímer” de la pàgina 42 a la 47 per Roberto Climent.

De la pàgina 48 a la 57 “Pedro Soriano. Artesà del Foc” per Carlos Tomillo Pérez. A partir de la pàgina 58 a la 67 «El matrimoni Soler. Una institució de la nostra Festa” per Miguel Moreno.

De la pàgina 68 a la 79 “Els fogueres de Sant Joan i l’emigració valenciana a Algèria” per Joan-Lluís Monjo i Mascaró i Ángela Rosa Menagues i Menagues.

De la pàgina 80 a la 87 s’acomiadaven María Sala García Bellesa del Foc Infantil 2011 Raquel Sánchez Martín Bellesa del Foc adulta.

FESTADEFOGUERES

“LA TERRA PROMESA”

Des de la pàgina 88 darrere de la fotografia d’aquesta gran foguera davant del nostre Ajuntament l’any 2011 totes les fotografies de les fogueres, barraques, ninots de carrer, premis de llibrets, ninots indultats, tot un any en imatges.

Va ser la millor foguera enguany, deien de disseny alacantí, la millor creació dels germans Gómez Fonseca. Aquest va ser el seu any, espectacularitat i risc amb una de les millors i més impactants fogueres davant del nostre

González Borja, impresa en Ingra el 13 de juny de 2012, 80 Aniversari de Jaime Peñafiel. “Dansa de Foc Mar”, lema del cartell oficial, el seu autor L.A. Yelo Moya.

Federació de Fogueres de Pedro Valera Bocero, situats on estava, abans d’explotar, la capella del Castell de Santa Bàrbara.

Ajuntament. Tot el conjunt partia d’una flama, la seua rematada era una gran palmera, i uns modelats relleus destacaven entre la seua estructura. Tot Alacant vam ser allí, durant el seu muntatge i plantà.

BELLESES I DAMES D’HONOR

A partir de la pàgina 188 les fotografies de la Bellesa del Foc Elena García Caballero i les seues Dames d’Honor, dues pàgines amb un disseny especial a cadascuna la Bellesa del Foc Infantil Eva María Papí Eulogio i les seues Dames d’Honor dues pàgines també per a cadascuna. A continuació representació de les festes germanes.

De la pàgina 224, totes les Belleses, Dames d’Honor i esbossos de les fogueres 2012, a partir de la 320 els esbossos de les barraques, a partir de la 341 el programa oficial i a partir de la 344 indumentaristes i col·laboradors.

2012 - FESTA DE FOGUERES!

Dues revistes en una, aquest va ser l’últim any de la revista Fogueres però també de la revista

Festa, que es fusionaven en una sola publicació. Aquest any 2012 a més de ser l’últim la revista Festa, complia 30 anys, per la qual cosa es van elaborar uns índexs onomàstics, per autors i per temàtiques, per al que es va realitzar un buidatge dels seus índexs des de la primera revista de l’any 1936 després la seua segona etapa des de 1982 fins a 2012.

Es pretenia rescatar els escrits així com homenatjar a totes aquelles persones, que van col·laborar desinteressadament amb la revista, moguts pel seu amor a la nostra terra a les nostres festes. Una obra d’art de fogueres, però que no es crema i que perdura, un supervivent del foc. A causa de la crisi econòmica Ajuntament i Federació, van convertir les seues dues publicacions oficials anuals: “Festa” i “Fogueres”, en una sola publicació “Festa de Fogueres”.

UN LLIBRET PER A CINC FOGUERES

Un llibre més que un llibret, “Jugar amb foc”. Únic cas de la història en què 5 comissions es van unir amb un mateix llibret. Una raresa de publicació

d’inexcusable consulta, tractava sobre l’obra de 16 artistes de fogueres i en el seu interior apareixien il·lustracions de 12 artistes més, estava escrit dirigit per Víctor López Arenas.

Carolines Altes tornava a aconseguir el primer premi amb “Ilusionate”, amb una arriscada rematada, inspirat en el Circ del Sol, amb un modern disseny, Pere Baenas tornava a triomfar.

“Esplendor” va ser la segona foguera que van plantar els Germans Gómez Fonseca davant del nostre ajuntament com la foguera oficial. La seua enorme rematada representava una mantellina de la núvia alacantina i que pesava més de 6 tones.

Vicente Martínez Aparici plantava enguany en Altozano, un projecte harmoniós modern que va quedar en tercer lloc “Supersticions” era el seu lema.

El 24 de juny moria el pare dels Gómez Fonseca, Mauricio, durant els anys que va estar en actiu va realitzar més de 100 fogueres, la cremà de la foguera oficial de l’Ajuntament, així com la dels xicotets en Sèneca, es va convertir en un homenatge al pare mestre.

NANOS I GEGANTS

Els premis “Festers d’Alacant”, premiaven la tradició. El premi José Ángel Guirao, era per a Felipe Sanchís Berna, com a president de la Colla “Nanos i Gegants”, la festa més antiga d’Alacant. Sense Felipe l’animació que aporten les seues Nanos i Gegants, les festes serien menys festes!

Pascual Domínguez, després de 22 anys en el càrrec com a president del gremi d’artistes, era rellevat el 20 de setembre, en el càrrec per Pedro Abad, en comptar la seua llista amb el suport dels joves artistes.

Espanya patia la major caiguda de poder adquisitiu en 27 anys, els sous pujaven 1,3% mentre els

FESTADEFOGUERES

preus pujaven un 3,4%. Mentre l’eixida accelerada d’espanyols a l’estranger feia caure la nostra població, des de 2011 havien emigrat 117.000 nacionals, mentre baixava la immigració.

CÀRITAS

Càritas assegurava estar al límit i no poder assumir més competències de la Generalitat. Les ajudes a les famílies en la Comunitat Valenciana, sense recursos havien augmentat un 1.200 per cent, en els últims cinc anys, la pobresa afectava el 19% de les llars, i Espanya tardaria 25 anys a recuperar el benestar, el 38% seria pobre en un decenni. (El País, 16/10/2012).

Durant aquest any els sindicats van convocar vam tenir a nivell nacional dues Vagues Generals.

Óscar Llópis secretari general de la UGT, afirmava el 26 de febrer “el que perd els seus orígens, perd la seua identitat”, seguia obstinat a escriure la història de les festes i del seu barri en el Raval Roig.

L’OAMI

Alacant com la resta d’Espanya, durant les últimes dècades es va transformar, la nostra ciutat més que una ciutat turística amb una indústria turística és una capital on se superposen importants negocis turístics desigualment repartits amb notables desequilibris, és una ciutat més europea des que s’instal·la l’OAMI amb les seues eurofuncionarios, alhora és la porta d’entrada de milers d’algerians, marroquins, etc., en el seu aeroport aterren milers d’europeus cercant el sol platja, sobretot britànics. El segle XX de la nostra ciutat està marcat pel clientelisme de la nostra administració amb promotors i especuladors immobiliaris.

“Aposta pel canvi” aquest va ser el lema que va triar Manuel Jiménez Ortiz per a la seua campanya, que prenia el comandament de les fogueres

“La Terra promesa”, un altre monument ja històric, foguera oficial 2011 dels Germans Gómez Fonseca.

el 6 de setembre de 2012, després de rebre un ampli suport en les urnes, ja que va obtenir 164 vots, enfront dels 88 que va collir la candidatura de José Luis Torres. Manolo molt satisfet, manifestava, que el seu gran propòsit era, que la Festa no estiguera dividida i treballar tots junts.

El 3 de juliol Pedro Valera deia adeu envoltat de col·laboradors i amics, ja que no es representava a la reelecció.

Lucentum, ciutat romana situada al Tossal de Manises, en l’Albufereta va ser abandonada per raons que es desconeixen. Era notícia que el jaciment arqueològic ampliava la seua àrea d’exposició i treia a la llum el seu fòrum encara era un misteri la possible existència d’un temple romà d’una ciutat romana. En la comunitat valenciana es té constància de nou ciutats romanes. De totes elles només tres es troben allunyades dels actuals nuclis urbans.

Jesús Pradells Nadal era el nou director de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que té com a objectiu principal la difusió de la cultura hispànica, va ser creada en 1999 per iniciativa de la Universitat d’Alacant i en l’actualitat era gestionada per una Fundació que presidia Mario Vargas Llosa.

Salvador Salort, professor titular d’història institucions econòmiques i director de les Jornades sobre l’estat de benestar, afirmava “per molt que se li ataque, l’estat del benestar subsistirà”.

Eleuterio Moya, després de dotze anys d’investigació publicava “Nomenclátor de la ciutat d’Ala-

cant. Segles XVI al XXI”. L’investigador assegurava que tots els plànols de la ciutat estaven incomplets contenien errors. Donava dos exemplars de la seua obra al departament d’Estadística i a l’Arxiu Municipal perquè els alacantins interessats puguen consultar-ho.

ENFRONT DEL DESEMPARAMENT

Que sempre ens aguaita... en la densa foscor som breus fulgors que se cerquen.

Només recordar la nostra capacitat de compartir, de cuidar-nos divertir-nos junts.

TENIM ESPURNA...

Ens fem forts en col·laborar. Els nostres assoliments no són fruit d’una intel·ligència innata o habilitats mentals especialitzades...

Creixem aprenent d’altres persones.

Aprendre adaptar-nos... depèn més de la nostra habilitat per a col·laborar, que del nostre intel·lecte.

Ser un “tros de pa” cotitza a la baixa en el món de la inclinació de l’ego.

Tot avanç en solitari és en realitat solidari.

La paradoxa és que a la nostra feblesa devem la nostra fortalesa. Ens fa diferents, el no ser indiferents als altres.

Bones festes 2024.

FESTADEFOGUERES

C/ Calderón de la Barca, 34

CP 03004 Alicante

info@ferreteriacalderon.es

• Menaje Hogar

• Herramienta Manual

• Fijación y Tornillería

Tfno. 966149524

www.ferreteriacalderon.es

• Pintura, Químicos y Adhesivos

• Abrasivo, Corte y Taladro

• Material Eléctrico

• Cerrajería

• Saneamiento

• Copias de Llave

• Manivelas y Tiradores

Desde Ferretería Calderon os deseamos a todos unas felices Hogueras 2024, en especial a nuestra Belleza Almudena

MARÍA DEL MAR / 609 882 571

JESÚS / 699 494 785

C/ Río Turia nº 23 Local 1 (Junto Veterinario)

Centro Comercial Sol y Luz

San Vicente - Alicante

NOS ENCONTRARAS EN C/CAPITÁN SEGARRA 1

TELF 966384218

ALICANTE 03004

Ventanas PVC • Ventanas aluminio

Estores enrollables • Mosquiteras • Venecianas

Cortinas de vidrio • Techos Móviles • Cerramientos

www.ventanasalicante.es ventanasalicante@gmail.com

Avda. Oscar Esplá 18 - Alicante

T. 865 64 03 30 - 865 51 68 86

SIGLO CERO

c/. Salvador, 1 03203 – Elche (Alicante)

Telf.: 965 425 378 Fax: 965 423 573

MOMPÓ

Impresiónes

Esta publicació s’ha acabat d’imprimir el 15 de maig de 2024, amb una tirada de 125 exemplars