TOMÁS - Avda. de Loring Estació 2019 by Foguera Avinguda de Loring Estació

EDITA Associació Cultural Foguera Avinguda de Loring-Estació DIRECCIÓ I COORDINACIÓ David Sánchez TEXTOS MONOGRÀFIC Agustín Medina DISSENY PORTADA Daniel Raspeño “TOMÁS” FOTOGRAFIES COMISIONATS Iván Carbonell FOTOGRAFIES Arxiu Municipal d’Alacant: Fondo Arxiu Foguera Avinguda de Loring-Estació Santiago Linares Reme Vélez Javier Valls Francisco Rodríguez JCano Fotografía Tony Diez Fotógrafo Vigueras Fotografía Cuco Vidal Malalt de falles DIRECCIÓ COMERCIAL Fidel Hurtado DISSENY, IMPRESSIÓ I FOTOMECÀNICA Gràfiques Ofibook Daniel Raspeño TRADUCCIÓ TEXTOS AL VALENCIÀ Oficina Municipal de Promoció del Valencià de l’Excm. Ajuntament d’Alacant DISTRIBUCIÓ Associació Foguera Avinguda de Loring-Estació (Carrer Vázquez de Mella, 11 – baix) hogueraloring@yahoo.es DIPÒSIT LEGAL A-250-2013 EXEMPLAR GRATUÏT AGRAÏMENTS

Mª Josep per la seua col.laboració y paciència en la correcció y traducció de textos. Susana, Agustin i Santi per la seua valuosa ajuda desinteressada. Iván per plasmar en imatges la vertadera essència de Loring. Dani i Kike per la seua professionalitat. A la importantissima labor que exerceixen sempre les empreses i cases comercials, i a tots i totes els que d’una o altra manera participen o han fet possible aquest llibret. La Foguera Avda. de Loring-Estació no assumix les opinions dels autors o les autores que han col.laborat en esta publicació.

04 12

INTRODUCCIÓ

EL SENYOR TOMÁS VALCÁRCEL DEZA: LES FOGUERES DE SANT JOAN “LA SEUA MAJOR POSADA EN ESCENA COM A DIRECTOR ARTÍSTIC” (1940-1979) Per Agustín Medina Ramos

132 LORING 2019

150 204 224 MIRADES

IVAN CARBONELL

UN ANY PLE DE FESTA, UN ANY PLE DE RECORDS

COMERCIAL

INTRODUCCIÓ “EL SENYOR TOMÁS VALCÁRCEL DEZA LES FOGUERES DE SANT JOAN: LA SEUA MAJOR POSADA EN ESCENA CON A DIRECTOR ARTÍSTIC” (1940-1979) Nosaltres tractarem en aquest article fins al 1956, data en què el senyor Tomás eludeix col·laborar amb la Comissió Gestora que, presidida per Gastón Castelló, acabava de ser nomenada per l’alcalde Agatángelo Soler i que va portar les regnes de les Fogueres fins al 1960, data en què aquest mateix alcalde va nomenar-ne president el senyor Tomás Valcárcel Deza, càrrec que aquest faria coincidir amb el de delegat artístic durant 19 anys ininterromputs, fins al 1979.

”EL SENYOR TOMÁS, RESPECTE I ADMIRACIÓ”! És en aqueix cresol on es fon allò més transcendent i el més lúdic, la religió catòlica, amb les representacions teatrals, les efemèrides festives, les tradicions, els costums i el folklore, és ací on hem de situar la figura del senyor Tomás… Sí, el senyor Tomás!, així és com el vam conéixer tots els alacantins, que per sort o per desgràcia, vam viure aquells anys. Entre bullicioses celebracions, drames religiosos, desfilades processionals o festives cavalcades. Com a creient i devot alacantí partidari de l’Espanya de l’època, davall els designis del franquisme i com a director escènic de les exaltacions folkloricofestives pròpies d’aquells temps. Sempre va col·laborar amb les efemèrides i celebracions que organitzaven les autoritats, bé en la capital, bé en tota la província alacantina. Home d’una fort personalitat, molt meticulós i de gran carisma, va arribar a controlar amb minuciositat tots els aspectes de les nostres Fogueres, d’una manera molt semblant a la meticulositat i rigor amb què dissenyava i brodava, i com si fóra un dels seus espectacles de masses va controlar i va dirigir les nostres Fogueres de San Chuan.

LI ENCANTAVA DIRIGIR I ESTAVA DOTAT PER A FER-HO! El senyor Tomás no sols va dirigir aquests espectacles costumistes i musicals, a més, va arribar a escriure el seu guió, dissenyava els seus decorats, confeccionava els esbossos de la indumentària, així com el seu muntatge, etc., va conduir i va coordinar innumerables espectacles, tant en la capital alacantina, com en la seua província o fora d’ella durant més de 50 anys.

El senyor Tomás era requerit per a dirigir tot tipus d’esdeveniments, protocol·laris, festius o religiosos i mai deia que no, només coneixem que es va negar a acceptar el càrrec de delegat artístic en la Comissió Gestora que va presidir Gastón Castelló, i que tant aquest, la Gestora i la Junta General, (o Ple de Fogueres) de llavors, li ho van oferir reiteradament i encaridament. El senyor Tomás també va destacar en la confecció de vestits de tot tipus, inclòs el famós de “NÓVIA ALACANTINA”, també va dissenyar, va confeccionar grans i importants mantells per a imatges religioses (de verges a qui la gent professava gran devoció com la nostra Sra. dels Dolors, la Santa Dona Verònica, la Mare de Déu dels Socors, etc., també va vestir molts grups escultòrics religiosos com “El Davallament de la Santa Creu”). Per tot això va aconseguir una gran i innegable popularitat. Hem de destacar la seua influència durant dècades en les quals com a bon director artístic, va reproduir i va posar en escena moltes de les nostres tradicions (algunes les va crear ell) i no sols de les nostres fogueres, de les quals era un apassionat. A més, el podem trobar en multitud de facetes i activitats artístiques, festives i religioses, dins d’un variat repertori. Al senyor Tomás li encantava dirigir, i estava dotat per a fer-ho. En els grans moviments festius i de masses, amb la seua entrega, el seu gran sentit de l’escenificació i els seus dots de comandament, va aconseguir innumerables i evidents èxits. Ningú pot negar l’important paper que va tindre el Sr. Tomás en la història de les nostres festes i la nostra Setmana Santa, ell representa-

va una manera d’entendre l’Alacant d’aquells anys, en els inicis d’una dura postguerra i a continuació, quan es va viure en una dictadura maquillada de paternalisme, ell era un home molt religiós i fruit d’una societat que després d’una cruenta guerra civil, es manifestava en totes les seues facetes culturals, educatives, etc., molt conservadora i autoritària.

Va tornar a Alacant i a l’estudi de Francisco Muñoz Llorens, artista, pintor i constructor de fogueres (pare del després tan conegut arquitecte Paco Muñoz), va perfeccionar la seua mestria com a pintor i dibuixant, al mateix temps que es feia càrrec de la direcció del taller de brodats familiar, que abans van dirigir la seua iaia i sa mare.

Per als alacantins, va ser un personatge molt popular, entranyable i estimat, juntament amb la figura de Gastón Castelló, potser els personatges alacantins més coneguts, més respectats i homenatjats al llarg de la nostra història. Els que vam viure aquells anys en què ell passejava del braç de la Bellea del Foc, o de les seues dames, ell enmig i una guapa xica a cada costat, agafades del seu braç pels carrers d’Alacant, sense cap protocol recordem el Sr. Tomás amb una mescla d’entranyable respecte i admiració.

SEMPRE EM VA AGRADAR EL REBOMBORI DE LES FESTES!

”DE TORREVELLA A PARÍS. I DES DE “ZONA NACIONAL” FINS A ALACANT”! El Sr. Tomás Valcárcel Deza va nàixer a Torrevella l’11 de novembre de 1903, fill únic del senyor Abelardo Valcárcel García i de la senyora María Deza Galiana. Quan comptava cinc anys, la família es va traslladar a Alacant, i es va instal·lar al carrer de Jorge Juan, va completar els seus estudis al col·legi dels Germans Maristes i a l’Escola de Comerç. La senyora María, la mare del Sr. Tomás, dirigia un taller de brodats que va arribar a donar treball a més de dos-centes persones i que sabem que va tindre diverses ubicacions a la nostra ciutat: al carrer de Villegas, al Portal d’Elx, al carrer de Bilbao i la seu definitiva al carrer de Portugal, allí es va iniciar el jove Tomás en l’art de la costura, els brodats i com a dissenyador i decorador artístic per a posteriorment desplaçar-se a París, on va treballar en la “Maison du Blanc”, exercint allí durant dos anys, com a dissenyador, dibuixant de modes i de vestits i fent decorats per a espectacles i teatre.

El teatre sempre li va interessar, al nostre personatge, sabem que ja amb només 15 anys va participar en l’estrena de la sarsuela: “Náufragos de la vida” i que el 1925 ja va dirigir: “La sobrina del cura”, de Carlos Arniches, en l’Orfeó d’Alacant, amb fins benèfics. Va ser en la població de Dolores, a casa d’una família amiga, ens contava el Sr. Tomás: “yo tendría dieciséis o diecisiete años. Pero allí hice mi primera carroza. Reuní a un montón de chicos y chicas (Las “huestes de Dolores”) y en solo una noche convertimos un camión en una carroza de corte romano. Y se llevó el primer premio. Incluso convertimos unas papeleras en ánforas romanas. Con papel y alambre lo hicimos todo. Yo iba de emperador”. També recordava el Sr. Tomás els temps viscuts en la finca dels seus pares “La Fernandina”, al Palamó: “En este pueblo, cuando las fiestas, organicé la entrada de los Condes. Y en el desván de la casa de la finca hicimos funciones y hasta un Auto Sacramental. En la Escuela de Comercio, sí… recuerdo que organicé una función a beneficio de Hilario un pasante que teníamos. Y actuó Paco Muñoz Buades conmigo. ¡Siempre me gustó el jaleo de las fiestas!”. (Información, 20 de maig del 1973).

EL SR. TOMÁS I EL “TUCUMÁN”! Durant la nostra Guerra Civil 1936-1939, ell mateix ens contava (en qualsevol de les moltes entrevistes que apareixien en la premsa,

sempre hi feia alguna al·lusió) com va passar a “Zona Nacional” i com el 1938, va dirigir a Còrdova una festa per a arreplegar fons per als Hospitals de Sang i en finalitzar la contesa ens narra com va tornar a Alacant, des de Màlaga, a bord del vaixell “Bellver”, mercant on també tornaven diversos alacantins que havien passat a “Zona Nacional”, el 3 d’abril de 1939, aquests anys de 1939 i 1940, Valcárcel ostentava a Alacant, el càrrec d’assessor artístic del Grupo de Coros y Danzas de la Sección Femenina de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. (les Juntas Obreras Nacional Sindicalistas d’Onésimo Redondo). El Sr. Tomás ens contava com va voler ser marí de guerra per a seguir la tradició familiar, però son pare s’hi va oposar rotundament. “Me pasé a los nacionales. Fue una aventura. Yo embarqué en el “Tucumán” (vaixell de la marina de guerra argentina), vestido de oficial de Marina de Guerra. Pero es que antes ya había conseguido evadir por este medio a cuarenta y tantas personas. Todo empezó cuando conocí al segundo comandante del “Tucumán”. Me lo presentó Ricardo Soler… “Se interesó el comandante Hauman porque le hiciera unos mantones de Manila y unos juegos de cama para llevárselos a Argentina…” “Conseguí hacer cosas muy bonitas, así como un juego de cama con carabelas del tiempo de Cristóbal Colón… y unas telas pintadas…”. I aquest va ser “el puente para que pudiera evadirse mucha gente. Venían a casa, se vestían de marinos y marchaban al barco… entre ellos pudo partir el jefe de la CEDA de Barcelona, que llegó perseguido hasta aquí. Él y algunos más. Eran tiempos turbulentos. Cuando yo salí con el “Tucumán”, se evadieron conmigo Alfonso Corts y otros. Y también Ramón Serrano Suñer (cunyat i secretari de Francisco Franco, ministre de Governació, d’Assumptes Exteriors, potser l’home més important del “Règim”, després del mateix “Cabdill”, fins al 1942) salió en aquel viaje. Y también los Navarro Rocamora… Desembarqué en Marsella, hice allí propaganda y luego marché a Argelia

para entrar a España de nuevo por la línea de la Concepción. Besé la tierra nuestra al llegar…” (Información, 20 de maig, 1973)

L’ALACANT ANTIC QUE VA CONÉIXER EL SR. TOMÁS En la mateixa entrevista, del periòdic Información, del 20 de maig de 1973, ens contava com recordava vagament el cine Sport. Recordava que estava a la plaça de les Barques, que després es va anomenar d’Isabel II i actualment de Gabriel Miró, on acabava l’Esplanada al carrer del Triomf… i com després seguia un passeig recte, estret, de palmeres al final del qual s’alçava l’estàtua d’una comare amb una corona de llorer a la mà: l’estàtua que cridaven de la llibertat, recordava “perfectament” com en el solar on després es va edificar la casa Carbonell, a l’Esplanada, posaven un teatre on va veure Raquel Meller, Pastora Imperio i Amalia de Isaura, i Los Pinillos, i la Venus de Bronce. “Recuerdo cuando estuvo el mercado en la parte ésta que es ahora la casa Carbonell. Y recuerdo cuando se hizo la de Lamaignere. ¿Del paseo de la Reina? ¡Naturalmente que lo recuerdo también! Incluso cuando se celebraba allí el famoso carnaval que también tenía por marco la calle Mayor. Y el Porrate en la puerta de San Antón y la Candelaria en el paseo de Campoamor, que era muy interesante por la venta del “torró de novia” y de los ponciles. Iba toda la gente de Alicante… ¿Y aquellas salidas de los toros? ¡Ah!. Era un gran desfile hasta la Explanada, con aquellos coches de caballos que llamaban la atención… Recuerdo que en aquella época las de Manero tenían un “pitter” soberbio, elegantísimo. Yo entonces vivía en la calle de Jorge Juan y no puedo olvidar otro coche que tenían unas vecinas mías, las de Pobil, que una de ellas se casó con Nicolás Franco. Eran encantadoras… las recuerdo cuando subían a misa, en Santa María. Paraban siempre un poco en casa para charlar. Y recuerdo cuando ellas iban con su padre a los toros, con aquellos mantones de Manila y aquellos trajes espléndidos… Era un Alicante especial. Era otro Alicante, muy interesante, muy bonito…”

”EL MEU LLOC ESTAVA A MA CASA”! En la mateixa entrevista afirmava el Sr. Tomás que li van oferir ser president de la Comissió Gestora quan encara no havia començat la Guerra Civil i no ho va acceptar, i continuava contant en l’entrevista: “Luego, cuando nuestro conflicto armado yo pasé a la Zona Nacional y al concluir vino un día Pedro Gallar y me dijo que su tío estaba en la Comisión con Don José Romeu y Don Ramón Guilabert, y que deseaba que yo formase parte. Acepté. Era el año cuarenta y se creó el cargo de director artístico”. A la pregunta del periodista de què el va portar a muntar un taller que després va ser tan famós? el Sr. Tomás li contestava: ”Bueno mi madre y mi abuela ya fueron dos grandes artistas. Realizaban magníficos bordados y enviaban muchas prendas a América. “En casa yo siempre he visto bordar y dibujar. Yo empecé a dibujar desde muy niño, pero mi madre era muy exigente y si alguien alababa lo que yo hacía, ella le rebajaba méritos”. “El maestro Alonso vio un espectáculo mío y le gustó tanto que quiso que me fuera con él a montarle los suyos. Y se me ofreció un contrato en blanco para ir a Nueva York. Y también tuve ofertas de Hollywood. Pero no fue a ninguna parte, porque mi madre me decía que mi sitio estaba en mi casa…”

FOGUERES ANYS 40-50! També hem d’advertir com les fogueres de tot aquest període no van arribar a igualar o a superar en nombre les dels anys 30, i en popularitat i participació fins als anys que coincideixen amb els de la nostra actual democràcia, a finals dels anys 70. El 1935, van plantar 35 fogueres i el 1936, 32 monuments. No és fins a 1968 que no es torna a assolir aquesta xifra de 35 fogueres i és el 1972, quan ja se supera amb 38 Fogueres.

LES BELLEES DEL FOC PER DISTRICTES! Les belleses, que tanta importància van tindre per al senyor Tomás, ja que ell sempre va exaltar la seua figura com a dones i les va situar destacant-les en un lloc d’honor. Benalua ho va aconseguir el 1940 i 1941 (ja va obtindre Bellea del Foc el 1933 i 1936). Hernán Cortés la va obtindre el 1942. Carolines Altes, el 1945, el 1948 i el 1951. Rambla de Méndez Núñez, el 1950. Ruperto Chapí, el 1943, 1953 i 1955. Alfons el Savi, el 1952 (i ja també el 1935). Sant Antoni de Dalt, l’any de 1946 i el 1954. La Florida, el 1949. Sant Vicent, ja la va tindre el 1934. Pou Díaz Moreu, l’any 1944. Benito Pérez Galdós, l’any de 1947.

1.- El Sr. Tomás Valcárcel Deza. Artista, dibuixant, dissenyador, decorador, home del teatre, de l’espectacle, foguerer, confrare, director artístic, creador teatral i de tot tipus d’espectacle, polític. L’alacantí més popular de l’època.

ABANS DE CONTINUAR! Hem d’explicar que els encapçalaments els lemes amb què retolem cada any corresponen als temes; com titulava el senyor Tomás els seus espectacles anuals liricofestius, i on s’elegia la Bellea del Foc de cada exercici anual.

19 40

L’OFRENDA A L ACA N T I N A

GÀBIES! En aquests anys de la fam, terrats, terrasses, patis, corrals, es van poblant de gàbies de llistons de fusta i fil d’aram, on es criaven aus de corral de tot tipus, conills, tórtores, coloms, per a tractar de mantindre les proteïnes mínimes en tantes famílies humils. Gàbies per a tractar de pal·liar la fam.

”DELEGAT ARTÍSTIC”! No sabien a qui encarregar-li la direcció d’aquests esdeveniments artístics, els festivals per a l’elecció de la Bellea del Foc, quan arriben notícies de com el Sr. Tomás Valcárcel, un alacantí, ha dirigit en Medina del Campo, amb la Secció Femenina una OFRENA al CABDILL (F. Franco: Cap del Govern, Cap de l’Estat i Generalíssim dels Exèrcits). Així és com amb l’aparició de les senyes d’identitat del Nou Règim polític, el Franquisme, ens trobem el Sr. Tomás, que va ser encarregat per Ramón Guilabert, president de la Comissió Gestora perquè dirigira el Festival de l’Elecció de la Bellea del Foc. Així va començar el Sr. Tomás la seua relació amb el món de les Fogueres, creant un espectacle que va denominar “L’ofrena alacantina”, i que es va estrenar el 7 d’abril en el Monumental Salón Moderno. Sorgia així el càrrec de delegat artístic, i que el Sr. Tomás va ostentar fins a l’any 1956.

”EL MONUMENTAL SALÓN MODERNO”! El Monumental Salón Moderno va ser des de 1933 i fins a 1950, el marc ideal triat per a la celebració de l’Elecció de la Bellea del Foc i les seues Dames d’Honor, també tornaria a albergar aquests certàmens els anys 1953, 1954 i 1958. El 1940, es va procedir a modificar el sistema d’elecció i es va donar la possibilitat de votar als presidents de les diferents comissions de Fogueres, amb la qual cosa el nombre de vots del Jurat es va incrementar considerablement, així com els disgustos, desil·lusions, discussions i baralles. 2.- Festival 1940. Acte final de “L’ofrena alacantina”, primer espectacle que va dirigir el Sr. Tomás per a les nostres fogueres i on es va triar i va proclamar la primera Bellea del Foc, després de la nostra guerra civil, Matilde Nadal. 3.- Festival Art 1940. Composició teatral, “Estampa bíblica”, que davall la direcció del Sr. Tomás, el 6 de juny de 1940, i amb el patrocini de la Comissió Gestora, aconseguiria un rotund èxit entre el públic alacantí.

FUNCIÓ D’ART! El 6 de Juny de 1940, Valcárcel presenta en el Cinema Ideal: “Funció d’Art”, amb el patrocini de la Comissió Gestora. Aquesta obra es desenvolupava en tres parts: “La danza de Anitra” i “La muerte de Ase”, obra de Griego. “Amatesamas”, fantasia japonesa, original del Sr. Tomás, el seu amic, compositor i col·laborador A. Torres Climent, li va posar música, i “Canto al Sol de Alicante”, amb adaptacions musicals del mateix Valcárcel i la lletra de A. Teruel. Aquest any també es va representar la seua obra: “Amén – Em – Hat”.

LA PRIMERA BELLEA DEL FOC DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL! Com ja hem dit, el Festival d’Art, el lema del qual va ser “L’ofrena alacantina”, i que es va celebrar al Monumental Salón Moderno, el matí del 7 d’abril va servir perquè el Sr. Tomás debutara com a director i delegat artístic de la Comissió Gestora de les “Fogueres” i per a triar i proclamar com a Bellea del Foc Matilde Nadal Bolino, Bellea de la Foguera de Benalua. Aquesta efemèride artística es va iniciar amb “El baile de Luis Alonso”, interpretat per la Banda Municipal i dividida en dos actes en què destacaven les estampes basades en els costums i tradicions alacantines així com en l’exaltació dels valors regionals de la nostra terra, fets aquests que el Sr. Tomás repetirà constantment en tots els seus festivals i espectacles per a les eleccions de les “Bellees del Foc”. L’espectacle amb guió i direcció del Sr. Tomás va acabar passades les tres de la vesprada. Van votar els presidents dels diferents districtes, autoritats, artistes i directors de mitjans de comunicació. Alfons el Savi estava pràcticament ple del públic que no va poder entrar-hi, la gent s’amuntonava a les portes del Monumental, van ser triades DAMES D’HONOR: Lolita Sánchez Bernabeu, de Plaça de Chapí, i Teresa Sánchez Mazón, de Plaça del Pont.

CASTILLO LASTRUCCI! És a partir de 1940, quan el Sr. Tomás va ser Majordom Major de la Germandat Sacramental del Santíssim Crist del Mar, la Mare de Déu dels Dolors i Sant Joan de la Palma, i és quan, la cambrera Major d’aquesta Germandat, Mercedes Cumming de Tato, li va oferir un bust d’una verge cremat parcialment, que després de confirmar l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid, que es tractava d’una talla anònima d’origen napolità del s. XVI, el Sr. Tomás va creure l’oportunitat de col·laborar amb el seu gran amic A. Castillo Lastrucci, imatger de renom i prestigi sevillà, perquè la restaurara. S’iniciava així una relació entre aquest prestigiós imatger i la Setmana Santa alacantina, que amb el pas dels anys, serviria perquè la nostra Setmana de Passió s’anara enriquint i adquirint més valor en imaginària i art sacre.

”PER CONQUISTA”! Així s’assegurava en el llibret de la foguera del districte de Plaça de Calvo Sotelo que aquests eren els mèrits que ostentava per a ser el seu “Foguerer Machor”, el Sr. Antonio Ort Sánchez, delegat d’Hisenda a Alacant i per ser “Discípulo y entusiasta admirador de su maestro, el Protomártir de la Revolución Nacional”, José Antonio Primo de Rivera. És el Sr. Antonio “foguerer machor”, per justícia, per unanimitat d’aplaudiment i per conquista. El llibret s’obria aquest any amb una gran foto de Francisco Franco: ¡Franco Caudillo de España! ¡”Gracias a sus ejércitos victoriosos hay luz y poesía en el júbilo de nuestra fiesta reconocida”.

“LA CREMÀ CARA AL SOL!” A les onze de la nit del 24 de juny en el saló de sessions de l’Ajuntament, davant de totes les autoritats “hizo su entrada la rondalla de la Sección Femenina, tocando aires regionales – las muchachas, ataviadas con uniformes de la Hermandad de la Ciudad y el Campo, estaban verdaderamente encantadoras”. “El distinguido público les aplaudió fervorosamente. La rondalla interpretó el Himno de Falange, el “Cara al sol”, coreado por todos los asistentes…” “Seguidamente la regidora de Prensa y Propaganda hizo la presentación de los camaradas de los diferentes pueblos que siguen los cursos de sanidad rural en nuestra ciudad, y mientras la camarada Aurelia Ramos iba presentándoles, las muchachas depositaban

ante el glorioso general Aranda, los productos de sus tierras, “Y Elche trae dátiles...Benisa, pasas, que fueron redondas uvas, Crevillente, peras...Novelda, tomates, más pasas de Denia...Villena, ajos y vino...Bañeres, albaricoques...El Campello, un bonito seco...etc.”, “Pan para mañana que el haz de flechas rojas aseguró...”. Tras la ofrenda de los productos típicos, que producía cada uno de los pueblos de nuestra provincia “bellas muchachas bailaron jotas con singular gracias y arte” los invitados presenciaron la “magnífica palmera de fuegos artificiales” y entre “general admiración la “cremá…” (Gaceta de Alicante, 25 de juny de 1940).

4.- Festival desembre 1940. Bella composició “Estampa religiosa”, que el Sr. Tomás posava en escena quan s’acostaven les dates nadalenques amb les seues “Hosts” amb les quals aconseguia conjunts harmònics i de gran cromatisme. Com harmonitzava el Sr. Tomás les seues “Hosts”!

DADES! FOGUERES! 1940! •

Bellea del Foc, Matilde Nadal Bolino, de la Foguera de Benalua

•

Era alcalde el Sr. Ambrosio Luciáñez Riesco (des del 2 d’abril de 1939 fins al 6 de febrer de 1942)

•

El Sr. Ramón Guilabert és el president de la Comissió Gestora.

•

El senyor Tomás Valcárcel, delegat artístic, idea i dirigeix el seu primer Festival per a l’Elecció Bellea del Foc.

•

Van plantar 21 fogueres i 5 barraques.

•

Foguera “Ofrena”, de M. Baeza i Agustín Pantoja, Primer Premi de la Primera Categoria per a Rambla de Méndez Núñez.

•

El ninot que representava el dolçainer “Talento”, va ser indultat en obtindre 1239 vots, pertanyia a la foguera de Sant Ferran-Llotja. El seu autor era Juan Esteve.

•

La missa oficial de Fogueres, el dia de Sant Joan, primer any que s’instaura, així com a les vesprades un acte en honor del general Aranda.

•

Decret 29 de juliol del 1939 queue obliga els professors a adaptar la seua ensenyança al dogma, a la moral i el dret canònic. 1940 Llei contra la francmaçoneria i el comunisme que rectifica els termes de l’anterior.

5.- Festival Plaça de Bous, anys quaranta. El Sr. Tomás també dirigia els multitudinaris espectacles a la Plaça de Bous, que tan assíduament se celebraven amb gran assistència del públic alacantí. Hem de destacar la pobresa dels vestits, els “trages típics”, en consonància amb l’escassetat i les estretors d’una desgraciada època. 5bis.- Festival d’elecció de la Bellea del Foc de 1940. Foto Sánchez AMA

5bis

19 41 ¡ AÇo e s l a f e s ta

¡”Queremos la vida dura, la vida difícil de los pueblos viriles”! Fco. Franco”. * *(Abellán Rafael, La vida cotidiana en España durante el régimen de Franco).

D’ÈXIT EN ÈXIT VA EL NOSTRE “HÀBIL” I “DINÀMIC” DIRECTOR AMB ELS SEUS “FASTUOSOS ESPECTACLES” Aquestes lloes i alabances és el que podem llegir en els escrits de l’època en la premsa en la revista oficial: De tots els festivals que amb motiu de l’elecció de la “Bellea del Foc”, es van efectuar des de l’any 1940 i davall la direcció del Sr. Tomás, es menciona

la fastuositat dels seus espectacles, ideats i posats en escena per ell, demostrant, es deia, les altes qualitats que adornaven “a este notable artista alicantino”. Cada any, aquestes extraordinàries representacions escèniques es veien animades per un nou i sorprenent esperit, on l’interés, l’emoció, l’atractiu de la composició teatral excedien els anteriors en intensitat i èxit. Es comentava la seua “amenidad encantadora”, com les distintes evocacions del culte ancestral al foc, amb els quals el Sr. Tomás culminava de forma apoteòsica els seus espectacles, així l’original exaltació de les festes de Sant Joan, i la “màgia”, “l’aquelarre”, amb què se servia per a exposar a totes les belleses foguereres, aconseguint suggestius i rotunds èxits. També es destacava a tots els que participaven amb ell i van tindre brillants actuacions, és a dir els jóvens que amb tant encert secundaven la labor artística del mestre, és a dir les esmentades i famoses “HOSTS” de Valcárcel.

“LES HOSTS DE VALCÁRCEL” S’APRESTEN PER A L’ESPECTACLE! (PACO BAS els va posar el nom).

Les “Hosts” sorgeixen amb el primer Festival per a l’elecció i proclamació de la Bellea del Foc que va organitzar el Sr. Tomás l’any 1940, després d’acceptar el càrrec de delegat artístic, va fer una crida, a través del periòdic Gaceta de Alicante, sol·licitant la col·laboració desinteressada de “todo aquel que tenga inquietud artística”. Deia el Sr. Tomás: “Para ser de las huestes se pide un poco de amor al arte y amar a Alicante”. Les “Hosts” responien a la crida del Sr. Tomás i de les “Trompetes de l’alacantinisme”. Vegem com podia ser un d’aquests ASSAJOS:

“Los pajes aquí, las damas allá, la princesa ¿Dónde está la princesa?” “¡Pero hija!” La princesa aquí, de cara al público, ¿y yo Don Tomás?, “Tú, que eres? ¡Yo hueste! Pues allá, con los demás huestes”. ¡Un momento, un momento! ¿Qué hace ese ahí en medio? “Sí, tú, tú, ¿de qué haces tú?”, ¿Yo?, Don Tomás, yo hago de “hueste” ¡Chicas, a ver chicas! ¡Como yo… ¡ ¡”No, no, no, no, no…! ¡”A ver, las danzarinas”! “¡Vamos, las bayaderas orientales!” ¡Vamos, chicas! ¡Así… muy bien!”… Així serien qualsevol d’aquells tumultuosos assajos que encara que parega increïble, per la gran paciència del Sr. Tomás acaben convertint-se en notables espectacles.

”PER A TOTS HI HA PAPER”! Les “hosts” s’apresten per a un nou Festival: Cal·líope, Clio, Talia, Euterpe, Terpsícore, Polimia, Erato… Del Pla van baixar mainaders, donzelles des de Sant Blai, de la Florida era la reina, patges: els dels Àngels; dames, les xiques de la Rambla; de Sant Antoni acudeixen “els trompeters”. Aquells primers festivals van congregar els primers hosts en què van figurar per orde “d’antiguitat”: Mary Reyes, Enriqueta Marchal, Clotilde i Remedios Cano, Remedios Marhuenda, Laura Espí, Eugenia Pérez, Rafael Llopis, Perezgil, Matilde Nadal, Antonio Suan, Emilio González, Tulio i Conchita (després famosa parella de ball), Reme Rodri i Totó, Angélica Penalva, Francisco Armiñán, Angelita Lillo, G. Martinez, Alfonso López, Antonio Morages, José Asensi, Vicente Aracil, Jesús de la Rosa, Marita Díaz, Vicentina Esteve, Inés Quereda, Concha Lledó, Marisa Martínez (després esposa d’Alberto Closas),

Maria A. Iturmendi, J.A. Muñiz, Carmenchu Fresneau, María Luisa Lamaignere, Tomás Figueroa de Santos, Carmen Bañón, Vicentina Cantó, Mari Luz Carratalá, Francisco Pérez, Fernando Ruiz, Mari Carmen Peiró Spiteri, etc, etc… Les hosts assajaven en aquests anys als salons del Monte de Piedad Mercantil Provincial, al carrer dels Llauradors (hui número 15, el que anomenen “LAB15”: palau del Portalet). El periodista alacantí Paco Bas, en els seus laudatoris escrits sobre les actuacions d’aquestes comparses, les “va batejar” com “les hosts de Valcárcel”. El senyor Tomás, amb la seua gran capacitat com a director, va arribar a dirigir més de 700 persones en l’escenari:

“Els hòmens del foc, ací Passeu al llarg de tot açò. “¡Los hombres del fuego, aquí Pasáis a lo largo de todo esto. “¡Pero, Don Tomás si no hay fuego!“¡Hombre, por Dios! ¡Estas huestes son capaces de todo!” ‘Huestes artísticas” Huestes alicantinas!” ¿Quiénes son Tomás? (preguntaba el periodista) “¡Yo que sé!” “Llamas y vienen” “Un día son unos, al día siguiente otros” ¿Cuántos son? “¡No lo sé; muchos! “¡Pero para todos hay papel!”.

6.- Homenatge de la Foguera Gabriel Miró 1941. L’alacantí més homenatjat en la història de la nostra societat política i festiva.

NÓVIA ALACANTINA! L’11 de maig se celebrava el Festival d’Art al Monumental Salón Moderno, dirigit pel Sr. Tomás amb el lema: “Açò és la festa” i on va eixir triada Bellea del Foc Teresa Penalba Mora, també del barri i la foguera de Benalua, així com les seues Dames d’Honor: Josefina Esteve Planelles, de la foguera de Calderón de la Barca i Mercedes Ibarra Jordá, de la de Plaça de Ruperto Chapí. L’espectacle constava d’uns quants quadres plàstics al·legòrics al “nostre mar”, “Nostra era”, “La nostra llar” on apareixia una dama abillada amb el vestit de nóvia alacantina del S- XVIII, es va premiar el que lluïa la senyoreta representant de la foguera de G. Miró, es van celebrar diferents concursos, i en el primer dels quadres denominat “El nostre mar” es va premiar les senyoretes abillades amb el vestit típic de Dénia, que lluïen les representants de la foguera de Sant Blai, així com del segon quadre titulat “Les nostres eres”, es va premiar els que van exhibir les senyoretes de la foguera de Sant Vicent, vestides amb el vestit típic del Baix Segura, també va haver-hi concurs de vestits i es va premiar diferents modistes.

“EL SINPECADO” I L’HOMENATGE AL MESTRE ALONSO El Sr. Tomás va brodar aquest any de 1941 l’estendard i el “sinpecado” de la Germandat de Sant Joan de la Palma. Era habitual que designaren el Sr. Tomás com a membre del jurat per a triar el cartell de fogueres, aquest any el guanyador va ser “Flames de la meua terra”, de José Pérez Gil. Així com el 27 de juny també va ser un dels membres més actius en l’organització de l’Homenatge al Mestre Alonso, que es va celebrar en el cós de la nostra plaça de bous.

7.- Festival juny 1941. NANOS I CHAGANS… CHICOTETS I GRANS...!

ENTUSIASTES AGRAÏMENTS! En les actes dels plens de les Fogueres, o siga de les Juntes Generals de Fogueres, que així és com es deien, en la celebrada el 24 de maig de 1941, ja apareix rutilant la figura del Sr. Tomás: “En medio del Informe del Sr. Presidente (D. Ramón Guilabert) entrada de Don Tomás Valcárcel que es recibido por todas las comisiones puestas en pie tributando una salva de aplausos como demostración entusiasta y ferviente de su valiosa cooperación altruista por engrandecer nuestro querido Alicante y darle el nivel de cultura artística que es merecedor nuestro pueblo alicantino”. En la celebrada el 21 de juliol de 1941: “Nuestro director artístico, Don Tomás Valcárcel ha sido el único y a él se deben que todos los actos que ha organizado la Comisión Gestora, tuvieran esa distinción y refinada elegancia por que ha hecho el milagro que cuando habla un foguerer se le escuche con atención”.

”LA CONTUMAÇ CENSURA”! ESBORRADURES! El control de les institucions sobre les festes va ser total. L’Alcaldia havia de tramitar la documentació de les fogueres i enviar-les als censors, a través de la gestió del negociat de Festes i del de Secretaria, perquè els ESBOSSOS de les diferents fogueres, dibuixats pels artistes i presentats per les comissions foguereres foren revisats, autoritzats o s’assenyalaren els problemes que s’hi observaren, tornant a continuació de nou a l’Alcaldia perquè l’alcalde els autoritzara amb la seua firma. Sobre aquests esbossos podem comprovar les ESBORRADURES de les seues parts censurades. Podem veure com durant la Junta General de Fogueres celebrada el 29 de març de 1941 li recordaven als foguerers: “Las comisiones que deseen editar “llibrets”, deberán personarse antes de iniciar sus trabajos, representados por un miembro de ellas, o por el editor responsable, en la Jefatura Provincial de Propaganda, para recabar la oportuna autorización sin la cual incurren en responsabilidad”.

DADES 1941! OFRENA DE FLORS! •

Teresa Penalba Mora, Bellea del Foc, per Benalua

•

Alcalde, continua el Sr. Ambrosio Luciáñez, així com Ramón Guilabert i el senyor Tomás.

•

Planten 20 fogueres i 10 barraques. El fort vent va produir destrosses i va tombar per complet la Foguera de la Plaça de Chapí, el 24 de juny.

•

Primer Premi, Primera Categoria per a Gastón Castelló per “Suggeriment” i per a Alfons el Savi.

•

El Ninot Indultat va ser el grup escultòric titulat “Goya”, de la Foguera Alfons el Savi, i el seu autor, Gastón Castelló.

•

A les 11.30 del matí, Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Remei, per a la Santa Faç, que llavors es guardava a Sant Nicolau, va ser exposada a la veneració dels fidels, en ser descoberta la Santa Faç, el Cor Orfeó d’Alacant va entonar l’Himne de les Fogueres, i en alçar la Sagrada Relíquia, diverses bandes de música van interpretar l’Himne Nacional.

•

A les dotze en punt la ciutat va quedar sumida en tenebres per la palmera, que tradicionalment marca l’inici de la “Cremà”.

•

Llei sobre la Seguretat de l’Estat, que castiga amb pena de mort els delictes de traïció definits pel Codi Penal.

•

La ciutat va allotjar al castell de Santa Bàrbara uns dos-cents captaires que deambulaven per Alacant.

•

A l’octubre es va iniciar una campanya contra els especuladors i estraperlistes que va culminar amb l’execució de dos d’ells.

8.- Festival 1941. El Sr. Tomás recorria a tots els mitjans de què poguera tirar mà, per a tractar d’engrandir les festes alacantines, Moros i Cristians, Cors i Danses, de la Secció Femenina, etc., a fi de donar més entitat artística a aquests multitudinaris espectacles.

19 42 OFRENA A E S PA N YA

REMINISCÈNCIES D’UN GLORIÓS PASSAT! Espanya té un cabdill, un partit únic. El castellà passa a cridar-se “lengua del imperio”, ressonen paraules com: viril, jerarquia, imperial, vibrant, august, autarquia. Els obrers passen a dirse “productors”. Discursos, arengues, sermons on apareixen: els Reis Catòlics, el Cardenal Cisneros, Felip II… ¡”Por el Imperio hacia Dios”! (Abella, Rafael; op. cit. I Vizcaíno Casas F. “La España de la postguerra 1939-1953”)

“LA MARE DE DÉU DELS DOLORS” És aquest any quan la imatge restaurada per Castillo Lastrucci de la Mare de Déu dels Dolors, amb les seues noves mans obra de J. M. Martínez Mataix, “Juanito El Santero”, va tindre la seua primera eixida, després de la reorganització de la Confraria del Sant Crist del Mar, la Mare de Déu dels Dolors i Sant Joan de la Palma, processonant la nit del 31 de març de 1942, des de la seua església de Santa Maria. També aquest any va brodar el sr. Tomás les gales de trompeta de Sant Joan de la Palma, la bandera de la germandat i els faldons del Crist del Mar, i a més, el vestit de natzaré amb un cíngol realitzat amb fibres de palmera. El 21 de maig, el cabdill d’Espanya, l’Excm. Sr. Francisco Franco Bahamonte, va acceptar el càrrec de President Honorari d’aquesta confraria.

”ESTAMPES BÍBLIQUES”! Aquest any el Sr. Tomás va escriure el llibret del drama religiós: “Estampes bíbliques”, aquestes obres s’estrenaven en Setmana Santa, efemèrides que aprofitava el Sr. Tomás per a representar actes sacramentals com “El sopar del rei Baltasar”.

10 9.- Festival any 1942. Apoteòsic final d’’Ofrena a Espanya’, amb la proclamació de Rosita Asensi, amb el seu vestit de “Crepsatén negre”, que li va aconseguir en “l’estraperlo” la Comissió d’Hernán Cortés amb grans dificultats. 10.- Festival Plaça de Bous any 1942. Èxit rere èxit, així culminava el Sr. Tomás la direcció dels seus espectacles amb els quals va aconseguir una gran popularitat.

”CREPSATÉN NEGRE D’ESTRAPERLO”! El 3 de maig 18 comissions de fogueres abrigaven les seues bellees en la desfilada, que amb cotxes de cavalls, o a peu realitzaven des de la plaça de l’Ajuntament, per la Rambla fins al Teatre Principal, per primera vegada lloc triat per al Festival d’Art, l’elecció i la proclamació de la Bellea del Foc, l’Himne d’Alacant i l’espectacle el Sr. Tomás el va iniciar amb un quadre plàstic titulat “Ofrena a Espanya” (atesa la gran afluència de públic es va haver de repartir a la nit, l›espectacle, no l›elecció, clar), al qual va seguir una desfilada de les bellees abillades amb vestits típics espanyols, a continuació seguia una nova desfilada, van lluir els seus vestits de nit, les bellees eixien una a una d’un immens joier, rodejat de bosc, on uns nans que hi habitaven posaven les seues tisores i les seues teles, i ajudaven a eixir les belleses, apareixien com per encantament les models que eren exhibides en la passarel·la, va eixir triada Bellea del Foc amb 22 vots, Rosita Asensi Devesa, d’Hernán Cortés, el seu vestit era de “Crepsatén negro, con sobrefalda de capa, que se abría dejando ver el vestido rematado de tul” (i més avant ens contava Rosita Asensi com van haver de comprar-lo d’ESTRAPERLO i amb moltes dificultats). Les seues dames d’honor van ser Milagros Segado, de Ruperto Chapí i Paquita Martínez Gilbert, de Calderón de la Barca. El Sr. Tomás dedicava aquestes paraules a l’acabada d’anomenar Bellea del Foc: “Ante mujer como Rosita Asensi, en que se halla plasmada toda la belleza de los atardeceres levantinos, con la serenidad de este cielo y este mar, no habría frase o vocablo alguno para emitir una opinión sobre su belleza plástica, de risa franca y encantadora, y escultura de mujer que nos recuerda las figuras de Tanagra”.

11.- Llibret Barraca Bon Tabaquet any 1942. La Comissió de la Foguera d’Hernán Cortés va dedicar la portada d’aquest bonic llibret, on apareixia el bell rostre de la seua Bellea del Foc, Rosita Asensi.

“A l’ARXIU MUNICIPAL DOS EXEMPLARS!” En l’Acta de la Junta General de Fogueres que es va celebrar el 20 d’abril de 1942, trobem com a prova de l’interés que sempre ha existit, perquè es conserven i custodien per a la seua consulta els llibrets al nostre Arxiu Municipal AMA: “Ruega la mesa que según vayan saliendo los llibrets envíen a la Jefatura de prensa y Propaganda (por la CENSURA), y a continuación a Autoridades, Comisión Gestora y al Archivo Municipal dos ejemplares”.

ELS DIVISIONARIS ALACANTINS I LA SEUA “TERRETA”! UNA FOGUERA A RÚSSIA! En el llibre: “Entrañable Alicante”, els autors del qual van ser José A. Guirao i Arturo Tresáncoras, editat a Alacant el 1997, van publicar aquests dos avesats i estimats foguerers, un article, denominat: “Desde Rusia… con amor”, on ens contaven com l’any 1942 es va cremar la nit del 24 de juny una foguera, enmig de la batalla que s’alliberava a Rússia per un grup d’alacantins, enrolats en la División Azul, el lema de la “foguereta” va ser: “Un Stalin, en el patíbul”, també publicaven dues fotos, de sengles instantànies de la foguera i de la seua “cremà”.

MIGUEL ABAD MIRÓ! Artista, pintor, dibuixant, arquitecte, va treballar anys amb Miguel López, es va relacionar amb pintors com Gastón Castelló, Daniel Bañuls o Melchor Aracil, a Miguel Hernández li va il·lustrar alguns dels seus poemes i després van coincidir en la presó per les seues idees. Quan el 28 de març de 1942, va morir Miguel Hernández en la infermeria de la presó d’Alacant, amb 32 anys, Abad es va fer càrrec de les despeses del seu enterrament, va pagar el carro per a portar Miguel al cementeri, també la làpida que, a més, ell mateix va dissenyar. Quan van arribar al cementeri d’Alacant, ningú va poder quedar-se per a vetlar el cos del poeta, perquè encara continuaven portant condemnats per a ser afusellats allí a les nits.

ADOLF VON SCHULTEN! Al mes de juny, va anar un grup de “productors” alacantins per a treballar a Alemanya, dins del programa de col·laboració del règim de Franco amb A. Hitler, així mateix el Centre Alemany de Cultura a Alacant, oferia un concert de l’Orquestra de Cambra de Berlín, dirigida per Von Benda. També va aparéixer acompanyant el pare Belda en diverses excavacions arqueològiques, l’expert en la civilització de Tartessos, Adolf Von Schulten, va donar conferències sobre aquesta cultura orientalitzant i que ell va creure identificar amb l’Atlàntida.

”EL REMAT DE CASAMENT”! El senyor Tomás va afirmar que per a confeccionar el seu vestit de nóvia alacantina es va inspirar en aquest quadre “El remat de casament de Biar”, de l’any 1925, obra del pintor, foguerer, cartellista (els tres primers cartells de les nostres festes de Fogueres són de l’escenògraf), autor d’obres teatrals, dissenyador i constructor de Fogueres, Lorenzo Aguirre Sánchez, que va ingressar el 1941 a la presó madrilenya de Porlier, on encara va pintar un dels seus millors quadres “Cap de basc” i per a les monges que atenien els presos, els va pintar quatre quadres religiosos sobre la vida de la fundadora de la seua orde. Doncs bé, hem de citar com el 6 d’octubre de 1942, serà executat amb garrot vil, condemnat per “auxili a la rebel·lió”. El 1947, s’arxivarà el seu expedient en no poder comprovar-se la seua “condició de maçó”. Abans de morir escriurà tres contes dedicats a cada una de les seues filles, Francisca Aguirre, que és actual Premi Nacional de Poesia, era una d’elles.

NOU ALCALDE! El 17 de Juliol de 1942, el periòdic Información informava de com la ciutat de Sevilla rendia homenatge al cabdill: “Sevilla entera con una presencia emocionante y ardiente… el entusiasmo popular se desbordó en vítores clamorosos ininterrumpidos” i també ens informava del nomenament del nou alcalde d’Alacant: “el camarada Román Bono”, del qual afirmava: “Sus sentimientos de arraigada catolicidad y de patriotismo… y en ese puesto que la Falange le designa…”.

13 12.- Portada de la revista oficial de 1942 amb un dibuix de l’artista Melchor Aracil, que va ser accèssit, o segon premi de cartells d’aquest exercici amb el títol de “Diana”. 13.- Foguera de la División Azul 1942, que amb el lema: “Stalin en el patíbul”, van cremar a Rússia (als fronts de Leningrad) la nit de 24 de juny, els falangistes alacantins.

DADES 1942! TORNA LA SANTA FAÇ AL SEU MONESTIR!

•

La Bellea del Foc, Rosita Asensi Devesa, d’Hernán Cortés.

•

Presidia el nostre Excm. Aj. el Sr. Román Bono Marín (des del 18 de febrer 1942 fins al 9 d’abril de 1946).

•

El 6 de febrer seria cessat, sense explicar-ne les causes, l’alcalde Ambrosio Luciañez pel governador civil, el Sr. Luis González Vicens.

•

Continuen el Sr. Ramón i el Sr. Tomás.

•

Van plantar 17 fogueres i 10 barraques.

•

El Ninot Indultat es va concedir al grup creat per M. Baeza i A. Pantoja per a la Foguera de Gabriel Miró i que representava la lectura d’un conte per una iaia als seus néts congregats al voltant d’una ximenera.

•

Plaça de Gabriel Miró, Primer Premi de Primera Categoria amb Homenatge a Gabriel Miró, de Manuel Baeza i A. Pantoja.

•

Entre volteig de campanes i retrunyir de salves d’artilleria, va tornar el 16 d’abril, la Santa Faç al seu monestir, una vegada restaurat el seu santuari.

•

Aquest any es va unir el Carrer de Castaños amb la plaça de Gabriel Miró o passeig de Correus, antigament conegut com a plaça de les Barques.

•

Segueixen les dificultats en l’abastiment d’aliments i d’energia. Auxili Social continuava repartint milers de racions entre els alacantins més necessitats. S’anunciava que hi hauria cervesa els caps de setmana, però es prohibia la circulació de vehicles particulars.

•

El 17 de Juliol de 1942 es creen les Corts Espanyoles.

14.- Festival setembre 1942. El Sr. Tomás rodejat de les seues “Hosts” després d’un altre dels seus reeixits espectacles.

19 43

akra leukalucentum I a l Aca n t “Valcárcel, no agotará jamás los productos de su inventiva de artista excepcional, e irá sumando nuevas y mayores atracciones al bellísimo espectáculo que tan bien describe las costumbres raciales del pueblo Alicantino y su folklore”. (Información, 24 de juny del 1942).

EL MANTELL DELS COLOMS! El Sr. Tomás, va brodar el “Senatus” de Sant Joan de la Palma, però a més va realitzar una de les seues millors obres d’art, l’anomenat “Mantell dels Coloms”, tot brodat en fil de plata, el va dur dur a terme per a la venerada imatge de la Mare de Déu Nostra Senyora dels Dolors, i era un dels més grans d’Espanya, mesurava 4,61 m de llarg per 4,27 d’ample, la Junta de Govern de la Confraria va nomenar aquest any Valcárcel com a Majordom Major.

FESTA D’ART!

”APOLOGÍOA DE L’ELOGI”!

El 16 de maig, va tornar a celebrar-se al Monumental Salón Moderno, l’Elecció de la Bellea del Foc i el festival d’exaltació festera, amb un espectacle artístic, amb el guió i la direcció del Sr. Tomás, amb el lema: “Akra Leuka, Lucentum, i Alacant”, aquest va ser un dels diferents quadres i estava dividit en tres parts, va resultar triada Finita Cremades Torá, de Plaça de Chapí i com les seues Dames d’Honor: Antoñita López Valero, de Sant Antoni de Dalt i Carmen Donoso Cartagena, d’Alfons el Savi.

”PORTENTOSA FANTASIA – SUBLIMITAT ESTÈTICA”!

A la vesprada d’aquest mateix dia, van desfilar totes les bellees a la plaça de bous, en un altre espectacle també organitzat i dirigit pel Sr. Tomás.

Elogis, epítets, lloes, enhorabones i alabances és el que dediquen al senyor Tomás en la revista oficial d’aquest any en un article titulat “Nace una joya”. La Bellea del Foc, preada joia: “que ha de enriquecer la suntuosa fiesta de Fogueres”. “El genio creador de D. Tomás Valcárcel, artista por antonomasia, supo lograr, enardecido por su portentosa fantasía, momentos y efectos de sublimidad estética, de resultados insospechados”. Les “estampes” que se li ocorrien, al nostre director escènic, componien quadres de “rotunda plasticitat”. L’ofrena, Akra Leuka, el pas de la Vestal, Lucentum, i una festa àrab, per a arribar a “aquest palau somiat”… els multicolors abillaments cartaginesos, romans, i àrabs dels nostres avantpassats: “y entre sutilidades de sedas, orgías de colores y fulgores, adviene la Bellea del Foc, la Sta. Finita Cremades Torá, cuya proclamación se orla de guirnaldas de sal, ofrenda que Torrevieja dedica a su hermosura triunfante”.

”ESTAMPES DE SUBTILESA SENSORIAL”! “Don Tomás Valcárcel, mago que estilizó el espectáculo de elección de la Bellea del Foc, creando esas estampas de sutilidad sensorial, y logra con ellas, una faceta mejor para este joyel que es ya nuestra fiesta. Su genio exquisito sabe superarse, para íntima satisfacción, sorpresas insospechadas, renovación espléndida de emociones estéticas, sabe prestigiar más esta maravillosa luz de nuestras hogueras, con sus magníficas estampas escénicas”. (Llum de Fogueres” Revista Oficial de Hogueras de San Juan, Alacant, 1943) Pocs alacantins hauran sigut tan afalagats, els seus espectacles sempre eren complimentats, celebrats amb grans comentaris i barroques frases.

”EL CORPUS CHRISTI”! El canvi en les dates per a celebrar les fogueres de 1943, es va aprovar en el Ple del 10 d’octubre de 1942, el Sr. Ramón Guilabert argumentava que davant de la coincidència del Corpus Christi amb les festes de Sant Joan faltarien les bandes de música que no podrien vindre a tocar a Alacant, perquè ho estarien fent en les processons dels seus respectius pobles i que a més seria bo per al comerç, que no se celebraren en els dies habituals, aquest canvi venia beneït pel governador civil, l›alcalde i la nunciatura de la Sa Santedat.

15.- Festival 1943. “Akra Leuka, Lucentum, Alacant”, amb el guió i la direcció del Sr. Tomás i on va resultar triada Finita Cremades, de Plaça de Chapí com a Bellea del Foc.

PROHIBICIÓ DE TIRAR COETS! En la Junta o Ple de Fogueres, del 2 d’abril de 1943, preguntava el delegat de la foguera d’Alfons el Savi sí es podrien tirar coets els dies d’aquestes fogueres, a la qual cosa la presidència li contestava: “La Alcaldía hará público un bando prohibiendo la tirada de cohetes durante el día. Sólo podrán hacerse uso de ellos en las despertás de diana hasta las nueve de la mañana”.

16.- Homenatge de la Foguera Pérez Galdós 1943. El Sr. Tomás, en el centre, abrigat per la comissió al complet, que va ser guanyadora del primer premi de Fogueres amb el monument “Ja era hora!”, de l’artista Gastón Castelló.

”UN PRESIDENT DE FOGUERES A LA DIVISIÓN AZUL”! El president de la foguera de Campoamor va deixar el seu càrrec, perquè es va presentar voluntari per a lluitar amb la División Azul contra la Unió Soviètica en el front de Leningrad. El president, el Sr. Ramón Guilabert en la Junta General del 2 d’abril de 1943 feia “constar en acta el gesto patriótico de un buen foguerer marchándose a la División Azul”. El vicepresident de la foguera assumia la presidència de la foguera de Campoamor i proposava en la Junta General del 10 de juny d’aquest any 1943: “A petición del señor delegado de Campoamor se acuerda enviar el presidente que está luchando en Rusia con la División Azul un ejemplar del llibret de la Comisión Gestora y un programa de actos”. Li arribaria?

27 DE JUNY – LA PLANTÀ! “A la una de la madrugada llegó la notable banda de música de Cocentaina, con sus parejas de bailadoras y bailadores y la orquestina “Els Socarrats”. “Los camiones que conducían a esta brillante agrupación artística hicieron su entrada en el distrito de Alfonso el Sabio entre las aclamaciones del vecindario que esperaba su llegada”. Aquesta banda de música va començar immediatament la seua actuació amenitzant la PLANTÀ de la foguera del districte. (Información: diumente 27 de juny de 1943).

DADES 1943! ES RECUPERA LA ROMERIA! •

Finita Cremades Torá, Bellea del Foc per Plaça Ruperto Chapí.

•

El Sr. Román Bono Marín és el nostre alcalde.

•

El Sr. Ramón i el senyor Tomás continuen en la Comissió Gestora.

•

Planten 21 fogueres i 19 barraques.

•

Millor Foguera: Ja era hora! De Gastón Castelló, per a Benito Pérez Galdós.

•

“Blanca Nieves”. Ninot Indultat d’Alfons el Savi. El seu autor José Amat en col·laboració amb els Germans Blanco.

•

La Cremà el dia 29 de juny.

•

Tornen a desfilar els “Gegants i Capgrossos”, els populars “Nanos i Gegants”.

•

A finals de juliol, va causar gran impacte a Alacant l’explosió d’una armeria al carrer d’Altamira amb 17 morts i més d’un centenar de ferits.

•

Destaquen els problemes amb l’abastiment de tot tipus per a la població i amb l’estraperlo uns quants forns van ser tancats per ordes governatives per vendre pa en males condicions.

•

La ciutat recupera la tradicional romeria de la Pelegrina.

•

Es van inaugurar les instal·lacions de Radio Falange.

•

Per decret del 6 d’abril de 1943, la cartilla individual de racionament s’imposa i perdurarà fins al 1952.

•

Monsenyor Irastorza, el bisbe d’Oriola mor a finals de l’any a Sant Sebastià.

17.- Portada revista oficial 1943, dibuix de l’artista Melchor Aracil, que amb el títol: “Arc”, va aconseguir el premi “Portada del Llibret Oficial”. Hem de destacar que aquest any no es conserva cap cartell dels que van aconseguir el primer premi.

19 44 ALBA EN L L E VA N T

Al març torna la División Azul. Les pressions de les potències aliades obliguen el Govern Espanyol a ordenar la retirada de la División Azul. El clar desenllaç de la contesa, favorable als aliats, obliga el Govern a adoptar mesures de clemència amb els vençuts de la Guerra Civil Espanyola. Franco dicta la commutació de 297 sentències de mort, a més de l’excarceració de 24.000 condemnats.

“¿FUE BELLA LA CENICIENTA?” El 7 de febrer, va dirigir al Teatre Principal una fantasia poètica: “¿Fue bella la Cenicienta?”, obra del Sr. Tomás, així com diverses coreografies i estampes “Polka”, “Flor de Perlas” i “La Mora de Maravillas”, tot aquest esdeveniment va ser a benefici i patrocinat per la Germandat Sacramental del Santíssim Crist del Mar i Nostra Sra. dels Dolors i Sant Joan de la Palma. El compositor Torres Climent va cooperar amb les seues aportacions musicals. En amé contrast “Polka”, va ser una altra obreta de Valcárcel, amb música de José María Moreno, on s’evocava l’època en què va aparéixer aquest ball popular.

”LA REVISTA OFICIAL I ELS LLIBRETS”! S’atacava els pobres llibrets de Fogueres i amb això la llibertat d’expressió, en el Ple de Fogueres que es va celebrar el 9 de gener de 1944 podem llegir: “Ya que la publicación de los llibrets económicamente no responde a los gastos que se realizan, se van a aumentar los ejemplares para que se propague más el nombre de Alicante y las fiestas y se va a pedir a EDUCACIÓN POPULAR para que NO AUTORICE más revistas que la oficial. Caso de que lleguen a autorizar por la Gestora ya se daría una fórmula en la que figuraría la hoguera, bellezas de distrito y foguerer machor, pero nunca en tamaño de revista”.

CARTELLS DE FOGUERES! Era habitual que el Sr. Tomás formara part del tribunal encarregat de premiar els cartells de Fogueres, aquest any el van constituir a més d’ell, com a delegat artístic, M. Ibáñez López, com a president, Ramón Guilabert, com a president de la Comissió Gestora, Emilio Romero, de Radio Falange i Información, Juan Valero, de Radio Alicante, Juan Alemany, literat, Félix de Azúa, arquitecte municipal i José García Sellés com a secretari i oficial del negociat de Festes, aquesta any les 1.500 pessetes van ser per al cartell “Nit de Foc”, de M. Baeza, així com un accèssit de 250 pessetes, per al titulat “Dibuixos animats” de Pedro Pérez Ponsoda, així com un altre premi de 250 pessetes per a la portada de la revista oficial, esbós titulat “Palir”, de Pablo Huerta Sendín, de Zamora.

BELLEA DEL FOC, AMB 14 ANYS! En el mateix marc del Monumental Salón Moderno a què el 21 de maig acudien des de la plaça de l’Ajuntament amb cotxes descoberts acompanyats de bandes de música els representants de les diferents fogueres, va tindre lloc l’Elecció de la Bellea del Foc, dins del primer acte de l’espectacle que el Sr. Tomás va titular: “Alba en Llevant”, va destacar un quadre plàstic, molt recordat, “Tapís de Goya”. També es van escenificar uns quants quadres o estampes plàstiques dedicades a l’Alacant antic, com: “Casa de la ciutat”, amb la façana de l’Ajuntament, “Port del moll i torrasses”, “Font de la Vilavella” i “Llegendes del mar”. El Sr. Tomás introduïa hàbilment sempre concursos de vestits així com els actes per a l’elecció de la Bellea del Foc, que aquest any va recaure en Solita Sabater Jover, que representava el districte de Pou-Díaz Moreu, aquesta bellea recordava anys després com va assistir a Pego com a reina, amb la seua cort, d’uns jocs florals i com el Sr. Tomás li va dedicar aquestes paraules: “Solita, has tenido, el porte de una verdadera princesa. Cuando alargabas tu mano, tu figura y tu presencia eran no de una princesa sino de una reina”. El dia 22 de juny, va rebre el Sr. Tomás el seu primer Homenatge en un Festival celebrat a la Plaça de Bous.

UNA SEGONA REPRESENTACIÓ AL TEATRE PRINCIPAL! El 23 de juny, a les deu i mitja de la nit, el Sr. Tomás va tornar a dirigir una segona representació del Festival de la Proclamació de la Bellea del Foc, van desfilar les bellees amb vestits de nit i es van representar els mateixos quadres artístics, “Llegendes del mar” és el que més va tornar a agradar. Aquest segon festival va constituir un gran èxit que el públic va premiar amb grans ovacions. “Si la primera representación fue un éxito, ésta podemos decir que la ha superado habiéndose esmerado el Sr. Valcárcel por conseguir algo más perfecto, si es que ello podía ser”. (Información 24 de juny del 1944).

CONCURSOS I ELS MODISTES D’ALACANT! En els festivals per a l’elecció de les bellees, que el senyor Tomás organitzava i dirigia, ocupava un lloc destacable els CONCURSOS de vestits de nit, que lluïen les bellees amb importants premis econòmics per als modistes. En la Junta General o Ple de Fogueres de l’època, celebrada el 9 de gener de 1944, s’insistia sobre aquest tema: “La mesa comenta que varias casas de modas de distintas poblaciones se han ofrecido a realizar los trajes para el festival de la elección de la Bellea del Foc, incluso gratis, y buena prueba de ello es que algunas que han participado reconocen el aumento de trabajo ya que se han dado a conocer al público”. I en el ple de Fogueres celebrat el 23 de febrer de 1944, la taula pregava: “que se contraten modistos de Alicante ya que hay excelentes modistos antes de recurrir a los de fuera”.

HOMENATGE A VALCÁRCEL! Els suports, els aplaudiments, les mostres de recolzament van ser constants cap al senyor Tomás durant tots aquests anys i en el Ple de Fogueres celebrat el 14 de juny de 1944 s’aprovava: “Las comisiones aprueban puestas en pie un homenaje a Valcárcel en el festival de Hogueras de 1944 en el que se le hará entrega de una bandeja de plata con la siguiente inscripción “Las comisiones de les Fogueres de San Chuan a Tomás Valcárcel Deza”. En la Plaça de Bous, a les deu i mitja de la nit van desfilar totes les bellees, bandes de música, la del Regiment d’Ibi i la Marina de Cartagena “que recibieron atronadoras ovaciones”. Els de la comissió d’Alfons el Savi van executar diverses jotes valencianes i balls típics. Al mig de la desfilada va tindre lloc l’homenatge amb el qual la Comissió Gestora va voler testimoniar el seu agraïment al delegat artístic, el Sr. Tomás Valcárcel; el Sr. Ramón Guilabert li va entregar junt amb els altres membres de la Gestora i Bellea del Foc, una artística placa “Tomás Valcárcel recibió el tributo de la admiración de todos los alicantinos escuchando una atronador salva de aplausos al terminar el acto”. A les 11 de la nit, es va celebrar una “gran carrera de antorchas en la Rambla, organizada por el Frente de Juventudes y a la una de la madrugada una monumental traca recorrió diversas calles”. (Información, divendres 23 de juny de 1944).

18.- Les “Hosts”, en plena acció, executant “l’estampa plàstica” de l’espectacle per a l’elecció de la Bellea del Foc de 1944 que el Sr. Tomás va denominar: “Porta del moll i torrasses”.

ELS BALLS I ELS XIQUETS! En l’Acta del Ple de Fogueres del 8 de maig de 1944, podem llegir quant a això: “El representante de la calle San Vicente pone en conocimiento de la Mesa que en el baile celebrado en el Trinquet fue llamada la atención a la hoguera por parte de la autoridad, porque fueron niños, estos niños son hijos de los mismos comisionados, y si la mesa puede hacer algo. La presidencia siente no poder complacer, ya que las ORDENES SON TAJANTES y debemos nosotros como comisionados ser los primeros en obedecerlas”. Amb l’organització d’aquests balls, les fogueres aconseguien ingressos (potser seria aquesta la forma més important per a la comissions d’aconseguir diners), aquests balls, per descomptat, havien d’estar autoritzats per les autoritats competents, i aquestes sempre insistien en contestar a les preguntes dels comissionats, que en aquests balls calia tindre molt present la moralitat i que havien de ser familiars… Però llavors els xiquets…?

”UN ‘CORTIJO’ ANDALÚS”! La penya sevillana “ER 77” aquest any va ser la sensació a Alacant. La instal·lació d’aquesta barraca on el públic alacantí podria alternar entre la barraca alacantina i el pati d’un mas andalús va acaparar l’atenció. L’expedició sevillana va arribar en el “tren granadí”, eren unes 30 persones de l’un i l’altre sexe, es van traslladar fins a la barraca ballant sevillanes, els alacantins des de les voreres i els balcons aplaudien amb entusiasme. En la seua inauguració van destacar el senyor governador civil i cap provincial del Movimiento, José María Paternina, el senyor Martínez Alejos, president de la Diputació, el director d’Información i president de l’Associació de la Premsa, Emilio Romero, Ramón Guilabert, que va arribar amb dues bandes de música així com el Sr. Tomás Valcárcel, delegat artístic de la festa… amb tantes destacades personalitats, era normal que tota l’atenció relacionada amb les barraques se centrara en la novetat de “ER 77”. Deia l’Información del 23 de juny de 1944. Tots els dies podem veure en la premsa com aquesta barraca i els seus components van ser l’esdeveniment que més importància va tindre i se li va donar en les Fogueres d’aquesta any. Des del primer dia de les festes fins a l’últim.

19.- Instantània fotogràfica final del festival de 1944 “Alba en Llevant”, amb Solita Sabater i les seues dames, en què veiem emmarcan el “Quadre plàstic”, que el Sr. Tomás va titular: “Llegendes del mar”.

DADES PER A 1944! •

Solita Sabater Jover, de la Foguera PuDíaz Moreu, Bellea del Foc.

•

El Sr. Ramón Bono alcalde; José M. Paternina, nou governador civil des del 15 de juny.

•

Segueixen el Sr. Ramón i el Sr. Tomás. Es va aprovar un nou reglament per a les Fogueres.

•

Aquest any tenim 26 fogueres i ja 24 barraques.

•

“Alacant i les Belles Arts”, ‘Millor Foguera” per a B. Pérez Galdós, el seu autor, Gastón Castelló.

•

El Ninot Indultat va ser per a Jaume Giner, per “Veremadora”, de la Foguera del carrer de Sant Vicent.

•

Francisco Franco, Fill Adoptiu de la Província.

•

Va haver-hi greus inundacions per la forta crescuda del riu Segura.

•

Va haver-hi eleccions sindicals, amb una participació oficial del 93% de votants, alguna mesa electoral va superar el 120% de participants.

•

La barraca: “Sempre del mateix palo” va concedir aquest any, a la filla de F. Franco, Carmen, el títol de “Barraquera machor”. El diari Información del dia 13 d’octubre 1943, amb el titular: “la hija del Caudillo” “Barraquera machor en las Hogueras de San Juan”, donava la notícia.

20.- Elecció 1944. Foto Sánchez.AMA.

19 45 misteri d’elX

Així va denominar el Sr. Tomás aquest any el festival artístic que com a acte oficial per a l’elecció de la Bellea del Foc va organitzar i que es va celebrar el 27 de maig.

POLÈMICA AMB LA CIUTAT DE LES PALMERES! El Sr. Tomás va aconseguir que l’alcalde d’Elx, sense permís de la Junta Restauradora, responsable de l’organització de la “FESTA del MISTERI”; portara al Teatre Monumental alacantí dos cantors i elements del drama assumpcionista. El fet que la representació fóra en un teatre, i no en una església, així com el quadre de la baixada de la MAGRANA, va constituir un fet sense precedents, molt criticat a la ciutat d’Elx i que va suposar posteriorment un dur enfrontament entre l’alcalde il·licità i els components de la Junta Nacional Restauradora, perquè aquesta només va tindre coneixement dels fets a posteriori. Els il·licitans sempre han considerat la celebració del “Misteri”, com la seua principal senya d’identitat i a més un esdeveniment inseparable de la Mare de Déu de l’Assumpció i la basílica de Santa Maria, el seu escenari tradicional. El Sr. Tomás li va donar, com sempre, gran brillantor a l’espectacle, les bellees i les dames d’honor de cada foguera van desfilar des de l’Ajuntament fins al teatre, adornat especialment i presidit per les màximes autoritats, com sempre es van representar quadres dedicats als valors artístics industrials, els més típics de localitats de la província com Oriola, Elx, Xixona i Alcoi. En aquest homenatge, hi havia una decoració amb palmeres, un bust de la Dama d’Elx, i on una sèrie de dones i xiquetes vestides amb vestit regional portaven palmes blanques a les mans. Però la polèmica va vindre quan es va instal·lar una reproducció de la Magrana, ocupada per un xiquet vestit d’àngel, aquesta penjava al centre de l’escenari, i davall un altre xiquet. Aquests xiquets eren cantors de la Capella d’Elx i van participar vestits amb els mateixos trages utilitzats en “La Festa”. De tot açò donava complida notícia el periòdic Información el 29 de maig. Aquesta “evocació”, com es va qualificar l’espectacle, va sentar molt malament als il·licitans per haver-se escenificat en un teatre i no en un temple, per la rèplica de la “Magrana”, així com la utilització del vestuari i dels mateixos xiquets com a Elx. L’espectacle va tindre lloc al Monumental Salón Moderno, després de la desfilada des de la plaça de l’Ajuntament i es va iniciar amb un quadre dedicat a la Mare de Déu del Remei, a què van seguir-ne d’altres, un d’ells dedicat a la moda, es va reproduir el quadre de “Les Filadores”, del pintor Velázquez, on es van donar els premis dels vestits. Després de la votació i l’escrutini corresponent, va ser triada Bellea del Foc, Maruja Rigo Such, de Carolines Altes, així com les seues Dames d’Honor: Encarnita Peña, d’Alfons el Savi, i Maruja Martínez, del Port.

21.- Programa Festival 1945. 22.- “Misteri d’Elx”, així va denominar el Sr. Tomás al seu festival de 1945 per a l’elecció de la Bellea del Foc i que va constituir un fet sense precedents per la utilització de la rèplica de la “Magrana” i la utilització del vestuari així com els mateixos xiquets que van actuar en el “Misteri Assumpcionista” a Elx, allí, a l’església de Santa Maria; ací, al Teatre Monumental.

“EL PRIMER PREGÓ” El 21 de juny, des dels balcons del nostre Excm. Ajuntament, presidit per Román Bono es pronuncia el que segons pareix es considera el primer Pregó de la història de les “Fogueres”, el text va ser escrit pel senyor Tomás, i el pregoner va ser el senyor Ramón Guilabert Davó, que va ser president de la Comissió Gestora durant 11 anys en diversos períodes. El primer llibre publicat sobre pregons, aquests comencen en 1950 i a més, encara que aquest es té com el primer, el citem perquè el va escriure el Sr. Tomás, però tots els anys l›alcalde i autoritats, etc., pronunciaven pregons.

”LA MORT DE LES FOGUERES SÓN LES BARRAQUES”! En la reunió de la Comissió Gestora celebrada el 9 d’abril de 1945, podem llegir en la seua acta de la sessió com el representant de la foguera del carrer de Sant Vicent, que com que no hi havia comissió en el districte de Calderón de la Barca, no havia de permetre’s plantar cap barraca i a més afirmava: “No exagero al decir al señor presidente que la muerte de las Hogueras son las barracas”, y continuaba, “las energías que han gastado en la barraca podían haberse empleado en constituirse en comisión de distrito”.

EVOCACIONS DE NADAL! El 21 de desembre el senyor Tomás va dirigir aquest Poema Bíblic que va crear per a celebrar aquest Nadal, amb música original del mestre Torres Climent i lletra d’Eduardo Irles i el mateix Valcárcel.

23.- Un altre brillant quadre, amb una “Exaltació costumista” on veiem les “Hosts” actuant, ballant, en una altra escenificació de l’espectacle del festival de 1945.

DADES 1945! LA FAMÍLIA, EL MUNICIPI I EL “SINDICAT”! •

Maruja Rigo Such, Bellea del Foc, de Carolina Altes.

•

Continuaven el Sr. José M. Paternina, el Sr. Román Bono, el Sr. Ramón Guilabert i el senyor Tomás Valcárcel.

•

Planten 22 fogueres i 14 barraques.

•

“Centre, Orient i Occident”, de Gastón Castelló la “Millor Foguera”, per al Mercat.

•

El Ninot Indultat: “Parella d’alacantins”, d’Adrián Carrillo, per a la Foguera de Plaça Gabriel Miró.

•

La Junta Central Fallera de València va imposar el “Bunyol d’Or” al Sr. Ramón Guilabert i el “Bunyol de Plata”, al Sr. José Romeu i al Sr. Tomás Valcárcel.

•

El 17 de Juliol de 1945, es promulga el Fur dels Espanyols i la Llei Municipal. Tot això es constitueix en una “DEMOCRÀCIA ORGÀNICA”, que es canalitzava a través de la Família, el Municipi i el Sindicat.

•

Es va reprendre el culte en l’ermita de la Santa Creu.

•

El rellonejador Álvaro Domecq, va ser el President d’Honor de la Barraca “Pica i Vola”. Va ser aplaudidíssim i la seua visita va ser la sensació d’aquest any a Alacant.

24.- Entrega de premis a l’ajuntament el 1945, presidida per l’alcalde de la ciutat, el sr. Román Bono Marín.

19 46

h o m e n aTG e a L A PA U Anys d’Autarquia: ¡”Produzcamos nosotros todo lo que España necesita”!, deia el Règim. Es va tractar d’aconseguir l’autosuficiència enfront de l’exterior. Espanya es va embarcar en un sistema econòmic que va agreujar la situació, ja per si mateix prou greu des del 1939 fins al 1959.

“LA SANTA DONA VERÒNICA” Aquest any el Sr. Tomás es va desviure per a fundar la Germandat Sacramental del Santíssim Crist de les Penes i la Santa Dona Verònica, l’acabada de crear Germandat: “Para dar tributo de fe y veneración a la Santísima Faz”. Va comptar com a primera Cambrera d’Honor amb la Sra. Carmen Polo de Franco, les imatges del Crist i de la Mare de Déu són de Castillo Lastrucci i les va realitzar gràcies a les gestions del Sr. Tomás.

TERESITA GARCÍA! El 23 de juny de 1946, el Sr. Tomás va dirigir l’elecció de la primera Bellea del Foc Infantil, perquè l’elecció l’any anterior d’una altra belleta infantil, no va ser reconeguda per la Comissió Gestora, que sí que va organitzar aquesta elecció aquest any, al Teatre Principal, on la xiqueta Teresita García González, del districte de Sant Ferran-Llotja va resultar la triada, també les seues dames Marujita Marhuenda i Angelita Zamora.

CARTELLS DE SETMANA SANTA! El Sr. Tomás formava part regularment dels jurats per al concurs dels esbossos dels cartells anunciadors de les processons de Setmana Santa, com el d’aquest any, que va estar format per Pérez Jordá i R. Guilabert Davó, tinent d’alcalde, l’arquitecte municipal Félix de Azúa, i dos membres de la Junta Local de Confraries, Juan Sanchís Candela i Tomás Valcárcel. És curiós la dada que la dita Junta Local de Confraries estava composta per set confraries que eren totes les existents el 1946, mentre l›any 1925, eren 19 confraries les que la componien, durant l›alcaldia de Julio Suárez Llanos.

CANT AL FOC! El 26 de maig, de nou en el Monumental Salón Moderno, el Festival d’Art es va basar en una “Ofrena a la Pau” amb quadres com a “Cant al Foc”, amb al·lusions al culte al foc a Grècia, Orient, Judea i Alacant, un altre quadre es va denominar “Bruixeries”. Elena García Mira, amb 15 anys, i de la Foguera Sant Antoni de Dalt, va ser nomenada Bellea del Foc i les seues Dames d’Honor: Josefina Esclapez, de Sant Blai i Mercedes González Pérez, d’Hernán Cortés.

25.- Festival per a l’elecció de la primera Bellea del Foc Infantil el 1946, Teresita García, perquè l’elecció de l’any anterior d’una altra belleta infantil, no va ser reconeguda per la Comissió Gestora.

LA SANTA CREU! Aquest any 1946 van processonar per primera vegada les imatges que el Sr. Tomás va encarregar al ja esmentat imatger sevillà Castillo Lastrucci, el nou Davallament per a la Germandat de la Santa Creu, que va ser sufragat pel governador civil, José M. Paternina Iturriagagoitia, les imatges van arribar a la Direcció Provincial del Movimiento a Alacant, d’on les va arreplegar el Sr. Tomás per a arreglar-les i vestir-les al seu taller de brodats i d’allí es van portar a l’ermita de la Santa Creu.

VIA CRUCIS! És una revista que publicava anualment la Germandat Sacramental del Santíssim Crist del Mar, Nostra Sra. dels Dolors i Sant Joan de la Palma. Hem de citar com estava de lligat el Sr. Tomás amb aquesta publicació. Perquè va col·laborar des de la seua creació i va arribar a ser-ne director. En el seu núm. 1, de 1943, Fco. García Sempere, que llavors era el seu director, escrivia sobre el mantell que Tomás Valcárcel havia realitzat per a la Nostra Sra. dels Dolors, i deia: “No sé qué fervor, qué inspiración, qué luz ha guiado a T. Valcárcel. No pienso más que en el genio, en la sublime inspiración que ha llegado a todo su ser, con una audacia asombrosa, hacia ese terreno vedado del arte, propicio tan sólo a los elegidos”. En la revista de 1944, el seu núm. 2, trobem l’article: “Al beneficio de Nuestra Hermandad”, on es descrivia i lloava: “El espectáculo, culto, grato y ameno” que el Sr. Tomás va dirigir i va crear, per a aconseguir ingressos per a benefici de la Confraria. El 1945, ja com a director de la revista, encara que apareixia com el “Mayordomo de la Cofradía” (que era el Sr. Tomás), escrivia: “La Verónica, el Sagrado Lienzo y nuestra ciudad”. En l’article es preguntava: Quan veurem en la nostra Setmana Major l’anhelat “pas” que tant trobem a faltar? Aquell en què ta mare, el teu fill, ton pare, i el teu germà puguen inclinar-se amb respecte, unió i fervor, exclamant en contemplar-lo: “Misericòrdia, Faç Divina!” El 1947, podem llegir, el seu article: “Mira la Faz de tu Cristo!” El 1952, veiem com ja apareix el seu nom com a director de la publicació, així com “director artístic”.

EN LES DADES DE 1946! “ADHESIÓ INDESTRUCTIBLE” Bellea del Foc, Elena García Mira, de Sant Antoni de Dalt. José M. Paternina, governador civil. Canvia l’alcalde, el Sr. Manuel Montesinos Gómiz. Es crea la CATEGORIA ESPECIAL per a premis a les més cares i millors fogueres. Planten 25 fogueres i 19 barraques. “Tauromàquia”, de Ramón Marco, Primer Premi de la màxima categoria acabada d’instaurar, per al districte de Santa Isabel. El Ninot Indultat: “Les Filadores”, de nou per a Adrián Carrillo i la Foguera de Gabriel Miró. Acaben les obres del desmunte de la Muntanyeta. Després de la condemna per l’ONU, del règim Franquista, i el seu posterior aïllament, açò va ser contrarestat amb diverses manifestacions d’Adhesió Indestructible amb especial incidència en la nostra capital. ¡”Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos DOS”! El 10 de juny, en La Hoja del Lunes, s’informa de com sorgia una nova barraca “Los Pingüinos”, que s’incorporava aquest any a la festa i que arribaria a ser “la barraca de moda”. Catàstrofe al Baix Segura, terribles inundacions! Van acudir-hi tota classe d’autoritats, inclòs el mateix cabdill F. Franco.

26.- Elena García Mira, Bellea del Foc 1946, de Sant Antoni de Dalt, amb quinze anys va ser triada en el festival d’art, que el Sr. Tomás va idear i va dirigir amb el lema: “Homenatge o ofrena a la pau”.

19 47

VA L C Á R C E L , V I S CA A L ACA N T

A partir de 1947 i durant dos anys més, el Govern argentí enviarà aliments en quantitats considerables al poble espanyol. L’aïllament internacional decretat contra Espanya per la Nacions Unides (ONU), no és secundat per Argentina. Mentre EEUU posava en marxa un programa d’ajuda als països europeus afectats per la Guerra Mundial, Argentina concedia un crèdit a Espanya per import de 4.500 milions de pessetes per a comprar-li queviures i matèries primeres, Evita Perón va realitzar una visita a Espanya durant 18 dies i ens va portar dacsa, blat, carn, etc., per a un poble famolenc.

EL SENYOR TOMÁS NO DIRIGEIX EL FESTIVAL! Aquest any el president de la Comissió Gestora, José Romeu Zarandieta, va encarregar la direcció artística del Festival per a l’Elecció de la Bellea del Foc a Oscar Montiel i a Basilio Gassent, director de Radio Alicante, ni el senyor Tomás, ni Ramón Guilabert van formar part de la Comissió Gestora.

EL MANTO HERÀLDIC! El Sr. Tomás va rebre el Premi Nacional d’Artesania d’aquest any, després de realitzar el MANTO HERÀLDIC, per a molts el millor dels seus treballs i que estava compost de 10.000 peces de pedreria, 12.000 perles, 25 kg de fils d’or, per a la Mare de Déu que ell tant estimava “la Santa Dona Verònica”, també va brodar el seu estendard i la casaca. També Valcárcel es va traslladar a Sevilla per a encarregar a Castillo Lastrucci unes andes de fusta tallada, amb els seus canelobres, tulipes i àngels, amb les que actualment processona.

UN PASDOBLE! A l’Esplanada d’Espanya, el músic José Alfosea Pastor, dirigeix a la Banda Municipal que estrena el pasdoble que li va dedicar a la seua figura ja com a alacantí destacat en les festes alacantines i el va titular: “Valcárcel, Visca Alacant!”.

ESCUT DE LA FESTA! Aquest any, el Sr. Tomás va dissenyar un Emblema de les Fogueres de San Chuan, que pareix, que amb lleugeres variacions, es continua considerant com l’Escut de la Festa.

27.- Don Tomás sempre elegant, amb aqueixos vestits que el mateix confeccionava, desfilant amb la Comissió Gestora l’any 1945.

LA BELLEA DEL FOC PERDUDA! ON ESTÀ CONCHITA? Conchita Cano Mata, de la foguera de Benito Pérez Galdós, districte que a més només l’ha aconseguit aquest any, perquè no ha tornat a repetir aquest “guardó” de Bellea del Foc, va ser triada, en un Festival que no va dirigir el Sr. Tomás, i quina casualitat que NO ES TENEN NOTÍCIES, ni cap comunicació, ni indici de cap localització, només hi ha dues fotografies, es van perdre les seues senyes. Per moltes indagacions que va fer José Ángel Guirao, el 1984, quan va organitzar un homenatge a les 50 Bellees del Foc, no la va localitzar mai, i una artística plaça gravada en bronze va quedar sense entregar i guardada fins a poder localitzar-la. Alacantins: On està Conchita? Així feia aquesta crida J.A. Guirao, en el llibret de 1991 de la Foguera de Benito Pérez Galdós, amb la intenció de demanar indicis del parador de Conchita. Armando Parodi en el llibret oficial Fogueres 2002, feia seua aquesta crida i acabava afirmant: ¡”Si José Ángel Guirao no la va trobar…!?

POEMES BÍBLICS!

BAIX PAL.LI!

El 13 de març es van estrenar al Teatre Principal els seus Poemes Bíblics “Judes” i “Jesús”, posat en escena pel Sr. Tomás i amb direcció musical de Pedro López Escudero i José M. Moreno, així amb la participació de l’Escolania “Papa Pío XII”, de Mutxamel, amb la direcció del Pare José Barceló i en la qual participava la triple Carmen Bañón.

Aquest any també el Sr. Tomás va brodar el pal·li, en vellut de la Mare de Déu Nostra Senyora dels Dolors, amb unes mesures de 5 m de llarg, per 2,5 m d’ample, el fons de vellut blau en harmonia amb el manto de la Mare de Déu, va utilitzar 20 kg de fil d’or, així com maragdes, robins, safirs, topazis i perles.

MOR SA MARE En l’Información del 30 d’agost de 1947 apareixia una esquela amb la defunció de la senyora María Deza Galiana als 67 anys, mare del nostre protagonista.

28.- Desfilada de bellees: el Sr. Tomás sempre rodejat de “bellees”. 20.- Un altre popular homenatge que demostra com va arribar a ser de carismàtic el nostre personatge durant tants anys a Alacant.

19.- Desfile de Bellezas: D. Tomás siempre rodeado de “Bellezas”. 29.- Un altre popular homenatge, que demostra el carismàtic que arribe a ser el nostre personatge durant anys a Alacant.

DADES 1947! RESTRICCIONS I ESTRAPERLO! •

Bellea del Foc, Conchita Cano Mata, de la Foguera Benito Pérez Galdós.

•

Governador civil, José M. Paternina i alcalde, el Sr. M. Montesinos Gómiz.

•

El Sr. José Romeu Zarandieta, president de la Comissió Gestora.

•

Delegat artístic, Oscar Montiel.

•

Les Dames d’Honor de Conchita Cano Mata van ser María Luisa Valero, de Carolines Altes, i Rosita Corbalán, del Port.

•

Es constitueixen 27 fogueres i 28 barraques.

•

Es declara “DESERT”, el premi de la Categoria Especial, Gastón Castelló i Ramón Marco, desqualificats.

•

S’atorga el Primer Premi de la Primera Categoria a “Cançons de Mona”, d’Adrián Carrillo, per a la foguera de la Plaça Gabriel Miró.

•

El Ninot Indultat: “Alacantina guarnint-se”, per a Adrián Carrillo, i també per a la Foguera de Gabriel Miró.

•

Li atorguen el primer Emblema d’Or de les Fogueres al Sr. Ramón Guilabert Davó.

•

El Govern multa diversos industrials alacantins acusats de desabastir de carn la ciutat.

•

Segueixen les restriccions elèctriques.

•

Van votar Sí el 88,5% dels votants, en el Referèndum, del mes de juliol, com a suport al Règim de Franco.

•

Paco Hernández i la seua companyia de comèdies en valencià triomfa als escenaris alacantins.

•

En la vesprada del 23 de juny es va celebrar una cavalcada organitzada per la Comissió de Penyes i Barraques, van desfilar-hi 6 carrosses, 5 bandes de música, 2 de cornetes i tambors, moros i cristians, amazones, etc.

19 48 R E TO R N A L A F E S TA

Els preus pugen de manera esgarrifosa, la inflació augmenta, la sequera va durar de 1943 a 1951. Davant de l’intervencionisme estatal, els agricultors abandonen determinats cultius que són necessaris per a la població, hi havia restriccions elèctriques durant moltes hores… “Entre Déu, el Cabdill i les autoritats espanyoles, Espanya serà el far del món desorientat dels nostres dies i perdut en tenebres”. Açò afirmava García Goldaraz, bisbe de la diòcesi d›Oriola. Ramón Guilabert i el senyor Tomás retornen a la Comissió Gestora, de nou com a president un i delegat artístic l’altre.

‘LA MILLOR TERRA DEL MÓN! Aquest any va ser molt celebrada la commemoració del centenari d’aquesta poesia que ha passat a definir i representar la nostra terra: “Sépades, Señor Bretón, Que de Poniente a Levante Es sin disputa Alicante La millor terra del mon”.

Va ser escrita pel Sr. Mariano Roca de Togores, el 1848. No venia mal recordar en aquestes èpoques, d’altres més felices.

El SR. TOMÁS RETORNA AMB ELS SEUS “ENLLUERNADORS” I BULLICIOSOS “QUADRES PLÀSTICS”.

El 30 de maig i al Monumental Salón Moderno va tindre lloc el Festival d’Art, on va resultar triada Bellea del Foc, Rosita Candela Santonja, de Carolines Altes, el senyor Tomás va reprendre, com el lema que va triar: “Retorna la Festa”, amb ganes el seu muntatge i la seua direcció. Aquests vistosos quadres o estampes costumistes els presentava el Sr. Tomás, de forma imponent, amb gran pompa i ostentositat la qual cosa provocava ineludibles emocions en els espectadors. Va agradar aquesta representació de diversos harmoniosos quadres, basats com era costum en el folklore i les tradicions alacantines i de la seua província, com en aquest cas: “Refranys d’Alacant”, “Banderers de Petrer”, amb els seus moros i cristians i els dos últims, els que més van agradar al públic, dedicats a les Havaneres, del poble natal del senyor Tomás: “Golondrina de amor si a Torrevieja vas” i “Cuando en la playa mi linda Lola luciendo va”. Les dames d’honor triades van ser Conchita Lillo, del Port, i Rosita Lledó, de Gabriel Miró.

“PEPITO ESPADERO”

30.- Festival elecció 1948, amb “Retorna la festa”, el 30 de maig reprenia el Sr. Tomás el muntatge i la direcció artística de l’espectacle on amb aquests vistosos “quadres” va resultar triada Bellea del Foc la senyoreta Rosita Candela Santonja, de Carolines Altes.

A la vesprada, en el Festival dedicat a les acabades d’anomenar “Bellees”, va actuar un xicotet Pepe Espadero, que “era un niño pequeño y bailaba con una gracia y maestría impropia de su corta edad”, ens contava Rosita Candela.

”TEATRE EN LLENGUA VERNACLA”! CADA PERSONA ÉS UN MÓN! Altres mons eren possibles! Altres alacantins a finals dels anys 40, després d’anys de la desaparició del valencià (la llengua vernacla, com se l’anomenava llavors) en els festivals de Fogueres, els actes de la proclamació de les bellees, tornava el “SAINET FOGUERER”, a poc a poc tornava un subgènere, que Jaume Lloret denomina: “Teatre Foguerer”, o també “Teatre fester alacantí”. Paco Hernández (1982-1974) constructor de fogueres, autor i actor de teatre, pintor, etc. Antulio Sanjuán (1902-1982), comediògraf, autor alacantí de teatre còmic, col·laborador assidu en els “llibrets”, i de totes les “Festes de Carrer”. Agustín Segura, president de Fogueres, actor, va formar diferents companyies de teatre

amateur durant la postguerra, i juntament amb Andrés Cremades van portar la seua gràcia personal per barris, fogueres i pobles; altres actors alacantins com Lolita Latorre, José Ros, Pepita Mira, José Llobregat, Asunción Cabral, Paco Martínez, Rosario Climent, Mary Vidal, Paquito López, Emilita Martínez, Agustín Chacapino.

El primer precedent que trobem va ser “Sainet de costums alacantins” titulat: “Coses de la Festa”, obra d’Antulio Sanjuán (la lletra) i Manuel Dorado (la música). Es va estrenar al Teatre Principal el 19 d’abril de 1948 en un acte organitzat per la foguera Pou-Díaz Moreu.

DADES 1948! 100 ANYS COM A MILLOR TERRA DEL MÓN!

•

Rosita Candela Santonja, Bellea del Foc per Carolines Altes.

•

Continuaven el Sr. José M. Paternina i el Sr. Manuel Montesinos.

•

Planten 24 fogueres i 27 barraques. Açò desencadena un conflicte fogueres-barraques.

•

“Talía”, Primer Premi de la Categoria Especial de Ramón Marco, per a Santa Isabel.

•

El Ninot Indultat: “Ancià” d’Agustín Pantoja, per a la Foguera de Ruperto Chapí.

•

Continua el RACIONAMENT dels aliments.

•

Alacant sobrepassa ja els 100.000 habitants.

•

Inundacions, la riuada ens deixa incomunicats amb Múrcia, perquè es va emportar els “Dotze Ponts”.

•

La Mare de Déu de Fàtima arriba a Alacant.

•

Al desembre, va haver-hi eleccions municipals i van triomfar a Alacant i capital, totes les candidatures del “Movimiento Nacional”. Partit únic del Règim.

•

A l’octubre es va decidir prohibir les barraques per a l’any següent.

31 31.- Desfilada a la Plaça de Bous: les bellees i les comissions desfilen davant de l’expectant i nombrós públic alacantí que omplia tots els recintes en tots els actes festius de l’època.

19 49 LA MODA

Gradualment, Espanya es va incorporant al món industrial, es van inaugurant: la refineria d’Escombreras (Murcia). L’Empresa Nacional de Siderurgia S.A. (ENSIDESA a Avilés). La Sociedad Española de Automóviles de Turismo (SEAT a Barcelona). S’obri el mercat lliure de divises a Madrid. Milers de pelegrins espanyols, assisteixen a Roma a la canonització del Pare Claret, confessor de la Reina Isabel II.

“NO CONSENTIU QUE AQUESTA FESTA ES PERDA”! El dia 21 de juny i des dels balcons de l’Ajuntament, l’alcalde, Paco Alberola Such, va pronunciar el Pregó de les Festes del qual volem destacar: “Por eso ningún buen alicantino quiere, ni se puede consentir, que esta fiesta popular se pierda, y los que estamos en puestos de responsabilidad… venimos obligados a poner todos los medios para evitar que la incomprensión o la malquerencia, vayan poco a poco mirándola hasta acabar con ella”. “No os importe que surjan alrededor pleitos como el existente entre “Foguerers” y “Barraquers”. Estas discusiones… lejos de perjudicarla la engrandecen”. “De este pleito renacerá potente la fiesta de las “Fogueres” si una buena dirección la encauza”. “No consintáis que una fiesta que os permite mostraros ante el mundo alegres y generosos, se pierda por negligencia de unos y la indiferencia de los demás”.

ERA NECESSARI UN NARRADOR! En el marc habitual del Monumental Salón Moderno, el 5 de juny i amb el lema “LA MODA”, el Sr. Tomás va dirigir i va escenificar la seua funció, on es triarien les Bellees que representarien les nostres “Fogueres”. Com que les líriques estampes o quadres plàstics que es presentaven sempre en l’espectacle eren normalment estàtics, i els actors generalment no parlaven (a vegades explicaven ells mateixos la figura a què interpretaven sempre amb frases curtes...) Feia falta un NARRADOR, que introduïa, explicava i descrivia, a l’espectador el que aquest veia en les escenes, aquesta any van destacar: “Fruits llevantins”, “Les flors de la meua terra”, “Illes llunyanes”, “Tebes llegendària” i “Tapissos de Goya”. La gent, els espectadors, gaudien amb la posada en escena d’aquests quadres, que necessitaven ser presentats o explicats per la qual cosa era fonamental aquest narrador o una veu en off, que introduïa, explicava amb tot luxe de detalls, descrivia els personatges i el perquè i el com de la seua evolució dins del quadre estampa o la història que es volia transmetre.

En el segon acte desfilaven les bellees i aquesta part començava amb els heralds, els banderers i els tocs de clarins, a continuació venia el quadre de la MODA, on desfilaven les bellees, amb els seus vestits de nit i el narrador anava descrivint, amb termes apropiats i professionals, els vestits, les sabates, etc., que vestien cada una de les xiques, i ja es produïa el quadre de la votació, que es feia amb gran pompa i públicament. Hi havia dues urnes enmig de l’escenari per a depositar els vots, primer votaven els presidents de les fogueres i després les autoritats. Amb cotxe de cavalls van passejar per la Rambla i l’Esplanada les acabades de triar Maruja Guillén García, Bellea del Foc de la foguera de la Florida i les seues Dames, Merche Ocaña, de Plaça de les Monges i Pepita Picó, del Port, fins que van arribar al Balneari “La Alianza”, a la platja del Postiguet, on es va celebrar un dinar en el seu honor i després, de nou amb cotxe descobert fins a la Florida, ja que la seua comissió així ho va demanar a la Gestora, on l’esperava una recepció apoteòsica de la gent del seu barri, que mai havia tingut una “Bellea del Foc”. – Pregó. – Desfilada a la Plaça de Bous.

EL SR. TOMÁS I ELS MOROS I CRISTIANS! És conegut que el Sr. Tomás dirigia tot tipus d›espectacles, li anaven tot tipus de Festes, i els Moros i Cristians, sempre han agradat molt a Alacant. I que també dirigia, “posava en escena”, les desfilades a la Plaça de Bous que a les nits després de l’Elecció de la Bellea eren com un homenatge a aquesta Bellea del Foc. Sabem que l’any 1944, es va dirigir al president de la foguera de Sant Blai, Juan Rojas, que a més era el secretari de la Comissió Gestora, un escrit demanant-li que enviara els “moros” perquè desfilaren en l’Entrada de Bandes, i en els festivals nocturns a la Plaça de Bous. Tots els anys podem veure en la premsa alguna notícia o fotos relacionades amb aquestes desfilades. També va influir perquè guanyaren en qualitat en aconsellar-los com millorar el seu vestuari, ja que el Sr. Tomás coneixia on i com llogar aquests vestits, amb la qual cosa aquestes desfilades aconseguirien més brillantor. També tenim constància com va dissenyar i va cosir multitud d’aquests vestits. L’any 1949 no sols es van prohibir les barraques, el Sr. alcalde i el Sr. governador, a petició del Ple de Fogueres i la Comissió Gestora, prohibien plantar barraques i les festes de Moros i Cristians per a eliminar qualsevol competència.

32.- Nomenament de delegat artístic l’any 1949. 33.- Al festival del 1949, el Sr. Tomás el va denominar: “La Moda” i van destacar els “Quadres plàstics”: “Fruits llevantins”, “Les flors de la meua terra”, “Illes llunyanes”, “Tebes llegendària” i “Tapissos de Goya”, on va ser triada Bellea del Foc Maruja Guillén, de la Foguera de la Florida.

DADES 1949! FRANCO A LA PLAÇA DEL CABDILL! •

Maruja Guillén García, Bellea del Foc, de la Florida.

•

Canvi d’autoritats, el Sr. Jesús Aramburu, Governador Civil i el Sr. Francisco Alberola com a alcalde.

•

Continuava el Sr. Ramón Guilabert i el Sr. Tomás Valcárcel.

•

Només van plantar 15 fogueres, a pesar de les intenses gestions de la Comissió Gestora i de la prohibició de les barraques, o potser, també per açò.

•

No va haver-hi Categoria Especial.

•

El Primer Premi, per a Carolines Altes, per la foguera de Ramón Marco: “Cinelandia”.

•

El Ninot Indultat: “El Quixot i Sanxo”, obra d’Agustín Pantoja per a la Foguera del Mercat.

•

Dimiteix Ramón Guilabert, per l’escàs nombre de fogueres.

•

Ens visita al maig Francisco Franco Bahamonde, per a inaugurar el nou edifici del Govern Civil, a la plaça del Cabdill.

•

Es van anar beneint els nous temples: les esglésies dels Salesians, els Franciscans i la de Benalua.

•

La Bellea del Foc, en aquest cas Maruja Guillén, intercedia davant de les autoritats militars perquè donaren permisos als soldats que prèviament es dirigien a la bellea sol·licitant-lo.

•

La “vella guàrdia” alacantina va realitzar una marxa a peu fins a l’Escorial, per a transportar una arqueta amb l’última terra que va xafar José Antonio.

19 50 E N YO R A N C E S

Gol de Zarra! Cridava Matías Prats, que retransmetia el partit que s’estava celebrant el dia 2 de juny de 1950 a l’Estat de Maracaná, a Rio de Janeiro al Brasil, en el primer Campionat del Món de Futbol, després de la II Guerra Mundial. Només faltaven Alemanya i Japó perquè van ser expulsades de la FIFA. Els carrers de tot Espanya es van veure invadits per entusiastes ciutadans. Havíem derrotat Anglaterra! (la “Pérfida Albión”), amb el gol de Telmo Zarraonandía.

”JESÚS”!

FOGUERES!

El senyor Tomás, el 27 de març, va reposar amb notable èxit al Teatre Principal, el seu Poema Bíblic: “Jesús”, on van actuar la coral, “Cantors polifònics Santa Cecília”, dirigida per Antonio Rubio i amb una orquestra de 50 professors, dirigida per Carlos Cosmén Bergantiños. Tot el que feia el Sr. Tomás triomfava a Alacant, sempre el va acompanyar un nombrós públic.

Al Sr. Tomás també el cridaven per a estar en els jurats de Fogueres, aquest any, amb ell, el Jurat va estar compost per l’alcalde, el Sr. Paco Alberola, cinc tinents d’alcalde, l’arquitecte i el secretari municipal. La foguera que va rebre el màxim guardó en la Categoria Especial va ser Sèneca-Autobusos, que va rebre 2.500 pessetes, era obra de Ramón Marco, tenia un pressupost de 32.000 pessetes, Gastón Castelló amb 42.000 pessetes per a la seua “Foguera del bé i del mal”, es va quedar sense premi. Méndez Núñez va rebre el primer de la primera categoria (1.500 pessetes), per a una gran foguera que va agradar molt, obre d’Hernández Gallego: “Història del palmito”, 1.000 pessetes per al segon premi de Benalua de Jaume Giner i 750 pessetes, tercer premi per a Santa Isabel, de Ramon Marco. En segona categoria per a Sant Blai van ser 1.000 pessetes, 750 pessetes per a Pou-Díaz Moreu i 500 pessetes per a Gabriel Miró.

“SETMANA SANTA” És a partir de 1950 quan la Germandat Sacramental del Santíssim Crist de les Penes i la Santa Dona Verònica, gràcies a l›esforç i el bon fer del Sr. Tomás, va processonar amb un nou pas, que Valcárcel va adquirir a Sevilla a Castillo Lastrucci, un pas que prèviament va pertànyer a la Germandat del Jesús Desposseït sevillà i el Sr. Tomás, després d’encarregar-lo al seu autor, se’l va emportar cap a Alacant.

EXALTACIÓ DE LA BELLEA DEL FOC! L’11 de juny, una vegada més al Monumental, el senyor Tomás va posar en escena, la seua “Fantasia lírica”: “Enyorances”, amb el saló sempre abarrotat d’un públic desitjós de diversió i expectant. Va dur a terme quadres com: “Llegir a la província”, “La millor terra del món”, “Visita regió”, “Ofrena”. Paquita Ribes Bas, de la foguera de la Rambla, va ser triada com a Bellea del Foc i Remedios Calatrava, de Benalua i Carmen Barrachina, del Port, com les seues dames d’honor.

Va desaparéixer el premi de la Cambra de Comerç i es creava una tercera categoria, i el seu primer premi de 500 pessetes, l’aconseguia la foguera de Calderón de la Barca-Plaça d’Espanya.

”ALCALDESSA PERPÈTUA”!

A proposta de l’alcalde Paco Alberola, un Ple Extraordinari del nostre Excm. Aj., nomena Alcaldessa Perpètua la Mare de Déu del Remei, a l’octubre d’aquest any. La imatge va ser portada a l’ajuntament on va ser rebuda per tots els regidors i va ser treta al balcó perquè fóra homenatjada pels allí presents.

“LLIBRETS AMB RIGOR, VIGÈNCIA I VERACITAT”! No és exagerat afirmar que la història de la nostra ciutat podem buscar-la entre la ja extensa i voluminosa sèrie de “LLIBRETS” de “Fogueres i Barraques” que des de l’any 1928, sorgeixen a l’uníson amb les comissions i els monuments foguerers. Estem convençuts que per les pàgines d’aquestes publicacions, podrem deduir el discórrer de la vida quotidiana i hi trobaran rics i variats materials, els historiadors, els estudiosos, els amants de la història d’Alacant. Aquests materials poden, podem considerar-los com a elements auxiliars de les seues investigacions, ja que per les seues pàgines veurem reflectit un bon nombre de “Seqüències” de la vida quotidiana de la nostra societat. Tot açò resulta evident si pensem que aquests llibrets són publicacions que s’identifiquen profundament amb la gent, el barri i el seu entorn. Diverses generacions d’alacantins han col·laborat, s’han anunciat, han vist publicades les seues fotografies, les de les seues famílies, ja des de xiquets les han vist per les seues cases, ja són molts els que poden citar-los com a referències biogràfiques fonamentals. En molts casos, poden ser ja pàgines amb molts anys, però un dia van ser importants per a molta gent.

DADES 1950!

•

Paquita Ribes Bas, Bellea del Foc, per la foguera de la Rambla de Méndez Núñez.

•

Segueixen les mateixes autoritats.

•

Hi ha nou president de la Comissió Gestora, és designat el Sr. Francisco Zaragoza Onofre. El senyor Tomás segueix com a delegat artístic.

•

Es tornen a autoritzar les barraques i planten 25 i 29 fogueres.

•

Es normalitza la Categoria Especial, i el premi és per a “Succedanis en l’art” o “El que va d’ahir a hui”, de Ramón Marco per a Sèneca-Autobusos.

•

El Ninot Indultat: “Graciós goril·la”, presentat per la Barraca Los Gorilas.

•

S’inaugura a Alacant el nou edifici d’Hisenda, a la plaça del Cabdill i el consultori “18 de Juliol”, de l’assegurança obligatòria de malaltia al carrer de Girona.

34.- El Sr. Tomás en Radio Alicante.

19 51

d e s i g n ac i ó en COMPTE d’elecció Els anys 1951 i 1952, el senyor Tomás no va escenificar cap festival per a l’Elecció de la Bellea del Foc, perquè va ser l’alcalde, el Sr. Paco Alberola el que les va designar a elles i també a la seua Cort d’Honor.

CARTELLS! El 1951, el Sr. Tomás va formar part del jurat per a seleccionar els cartells de fogueres, juntament amb l’alcalde F. Alberola Such, l’arquitecte i el secretari municipal i concedien el primer premi, 3.000 pessetes a Otilio Serrano, “Oti”, per la seua obra “L’hora”, així com, un segon premi, per a “Malabarista”, de Manuel Albert González.

ESCALES I FICUS! Les escales que enllaçaven l’escaló rocós on s’assenta el barri del Raval Roig amb el mar, amb la platja del Postiguet i que tan necessàries eren per a solucionar un poc el secular aïllament del barri i que tantes vegades i al llarg dels anys havien promés la seua construcció. Va ser aquest any de 1951, i durant les seues festes quan es van inaugurar, l’obra va ser dirigida per l’arquitecte municipal Miguel López. També es van plantar llavors, al vessant i a la base del mur que circumda el barri, els Ficus Macrophylla, que hui són grans arbres, aquests van ser donats per la Junta d’Obres del Port.

DADES PER AL RECORD! 1951 •

Conchita Gimeno Giménez, de Carolines Altes, va ser designada el 12 de juny com Bellea del Foc.

•

Va tornar per tercera vegada el Sr. Ramón Guilabert a la Presidència de la Comissió Gestora i tornen a baixar tant fogueres com barraques, van plantar 17 i 17. I això que excepcionalment va plantar foguera la plaça del Cabdill, que va aconseguir a més el Ninot Indultat, obra de Ramón Marco.

•

“El jou de la moda”, de R. Marco Marco, Premi Especial per a Sèneca-Autobusos.

35.- Portada del llibret de la Foguera del Mercat el 1951 amb un dibuix de l’artista José Navarro Pérez “Jota Ene”.

100

101

19 52

EL SR. ramón guilabert

“ s O C ac È r r i m enemiC de la ba r r aca ” Així es manifestava el Sr. Guilabert Davó en el setmanari Marcador, del 23 de juny de 1952: “La Barraca no ayuda a nada a la “foguera”. Por el contrario, le perjudica al restarle ingresos. Los “barraquers” son unos señores comodones, mientras que nosotros, los “foguerers”, llevamos sobre las espaldas el peso de la fiesta”.

103

“El Excmo. Ayuntamiento dona cinco mil pesetas a cada hoguera…””Las comisiones terminan agotadas, desengañadas. Es un trabajo ímprobo el que tienen que realizar todos los años. Después, cuando las animamos y conseguimos que vuelvan, han pasado inevitablemente dos o tres meses. Todos los años vemos las mismas caras en las reuniones de la Gestora. Siempre los mismos elementos esforzados de los distritos en pie de guerra… y ya está bien”. “No se define la situación de la mujer en la fiesta, pierde cada año más esplendor el acto de la proclamación de la “Bellea”… el programa oficial de los festejos mantiene su monotonía año tras año, sin que se acierte el “relleno” de esos cinco días que van desde la “deslumbrante “nit de la Cremà”, hasta el “Castillo” de San Pedro que pone fin a los festejos”.

”LES FOGUERES LLANGUEIXEN”!

Continuava el Sr. Ramón asseverant com les festes llanguien per la indiferència i l’apatia dels alacantins, i com descendia el nivell de l’entusiasme popular i dequeia l’esperit d’abnegació i sacrifici dels hòmens que regien les destinacions dels districtes foguerers, com les fogueres necessitaven renovar-se, transformar-se quasi totalment. Calia donar-los vitalitat, acceptant les exigències dels nous temps. Tot el que fóra necessari per a evitar la DESAPARICIÓ total d’una festa “cuyo peso gravita casi exclusivamente sobre los ya a punto de sentirse agotados elementos directivos de las barriadas”.

1952 DADES PER A CONSULTAR! •

És designada Bellea del Foc, Pepita Sanguino Lloret, de la Foguera d’Alfons El Savi.

•

Bodes de Plata de les Fogueres de Sant Joan.

•

La ciutat de Palma de Mallorca planta Foguera a la Plaça del Mar.

•

Planten 24 fogueres i 18 barraques.

•

“Som així”, gran foguera de Jaume Giner per a Benalua, Premi Categoria Especial.

•

El Ninot Indultat: “El colilla”, obra de José Gutiérrez, per a Sèneca-Autobusos en la Foguera de José Pérez Gil.

•

Al llarg de 1952, es va suprimint el racionament i es va liberalitzant la venda de pa i de l’oli.

•

Comença a fer escala al nostre port la VI Flota dels EUA.

36.- Romeria a la Santa Faç. El Sr. Tomás en “La Pelegrina”, acompanyat d’autoritats polítiques i religioses.

104

105

19 53

danSa a l Aca n t i n a CAL SALVAR LES FESTES DE SANT JOAN! Les inquietuds per la possible desaparició de les Fogueres era constant aquests anys i així ho podem llegir en la premsa de l’època, com en el “Semanario de Información netamente Alicantinista”, Bahía, del 27 de Juny que encapçalava la seua portada i primera pàgina: “Tras las fiestas vividas de les Fogueres donde se produce un paréntesis en la vida cotidiana donde todos se entregan a la ficción festiva más completa de la realidad y donde abunda la alegría y el bullicio de las tracas, los cohetes y el eco de las músicas. Se impone el temor general que estas fiestas tan populares y necesarias, se advierte como siguen por “al camino del declive” y que pueden llegar a desaparecer totalmente”.

107

L’editorial participava d’aquest sincer temor i consideraven que havia arribat el moment d’actuar, “de aplicar remedios”, consideraven “absolutamente necesario dar un giro radical a cuanto se refiere a la organización de estas fiestas”. Es parlava d’arreplegar iniciatives, de restaurar els “órganos rectores”, “inculcar nueva savia”, davant del perill de la decadència s’apel·lava a l’obligació de tots els alacantins i sobretot a les autoritats, perquè prengueren la iniciativa per a actuar “ahora, en que el peligro está latente y frescas aún en la memoria las consideraciones que a todos nos han traído el temor y el presentimiento de la DESAPARICIÓN”.

JOCS FLORALS A ALACANT!

El Sr. Tomás va portar la direcció artística i va muntar un magnífic escenari, organitzat pel nostre Ajuntament va coordinar i va conduir un any més uns “sumptuosos Jocs Florals”, un gran certamen literari, en el qual va actuar de mantenidor (l’ínclit, intel·lectual oficial, autor de la lletra de l’himne de FET, i de les JONS) el Sr. José M. Pemán i la “Flor Natural” va ser per al senyor Adriano del Valle. La Reina “Bellíssima” va ser la Srta. Carmen Planell Rodríguez del Valle, filla de l’Excm. Senyor Ministre d’Indústria. Els patges i dames: “fueron hijos de las más distinguidas familias alicantinas…”

108

”LA NOSTRA MISSIÓ ... amb l’ajuda de Déu”! SALVAR LES FOGUERES!

El Sr. Carlos Torres Stivi, que va tindre l’honor de ser designat per l’il·lm. Alcalde de la nostra ciutat com a president de la Comissió Gestora, així també com els distints càrrecs de què es compon aquesta comissió, es va trobar amb una situació bastant pessimista, ja que el nombre de comissions de fogueres ascendia només a dotze. Es va visitar totes les autoritats locals i provincials per a transmetre-los la seua “adhesión inquebrantable”, així com súpliques per a rebre possibles ajudes, també van fer visites als barris, per a constituir més comissions: “pues unas fiestas de Hogueras sin hogueras poco podrán lucir”.

”EMBLEMA D’OR DE LES FOGUERES”! •

Al mig de tants amargures d’aquesta època atziaga als salons de l’Ajuntament, el senyor Tomás rebia aquest màxim emblema, segon dels concedits per la Comissió Gestora.

•

I el 7 de juny va crear i va dirigir novament l’espectacle realitzat en el Monumental Salón Moderno en què va eixir triada Maruja Sabater Jover (germana de Solita Sabater) i amb 16 anys Bellea del Foc, ella representava la foguera de Plaça Ruperto Chapí i van ser les seues dames: Anita Serrano, de Calvo Sotelo i Paquita Lidón, del Port.

•

Dues estampes costumistes exaltaven la província: “Estampa il·licitana” i “Ceràmiques llevantines”.

•

Van destacar també altres quadres com: “Tres grans magranes”, amb parelles d’alacantins, les “Hosts”, actuant, ballant, a l’interior de cada magranes, tres quadres amb quatre Heralds i bellees, dins i al voltant d’aquestes magranes “La Xaquera Vella”, així va denominar el Sr. Tomás, l’escenificació d’aquest quadre.

•

Altres escenes van ser: “Cartell premiat”, “Dansa alacantina” (que donava nom a tot l’espectacle).

•

“Antesala en el vestit d’antany i enguany” i “Heralds”.

•

En la seua realització i posada en escena van participar prop de 200 persones o “Hosts”, la imaginació del Sr. Tomás es deslligava en aquestes exaltacions mescla de folklore local, mitologia i cultura clàssica, i era inesgotable fins que aconseguia posar en escena tots els quadres i estampes del dissenyador aconseguint nombrosos resultats més que encomiables.

109

LA MANTA AL COLL I EL CABASSET! El 28 de març de 1953 es va estrenar al Teatre Principal aquesta popular cançó tan entranyable per a nosaltres. També es va registrar en la SGAE (Societat General d’Autors Espanyols) per José Arques Llorens, “Tolo” (artista polifacètic molt popular com a humorista en aquests anys quaranta i cinquanta), com a autor de la lletra i Manuel García Ortiz de la música. Nosaltres com en la cançó: “la manta al coll i el cabasset mo n’anirem al Postiguet, la manta al coll i el cabasset mo n’animrem al Postiguet, arreando xim-pam-pum, arreando xim-pam-pum”.

DANSA MALLORQUINA! Tota la premsa es feia ressò de com la Delegació de Palma de Mallorca va plantar foguera i barraca, pertanyien a “La Casa d’Alacant a Palma de Mallorca”. Apareixien fotos de xiquets mallorquins abillats amb els seus vestits típics, ballant les seues clàssiques danses, els “balls mallorquins”, van causar admiració amb les seues actuacions pels carrers alacantins, omplint-los de dansa i músiques i contagiant la seua alegria i el seu colorit “ganándose las simpatías del público por arrobas haciéndose acreedores al agradecimiento de nuestras autoridades y alicantinos en general” (Bahía, 27 de juny del 1953).

”EN MATÈRIA DE FESTES ES PODEN FER TANTES COSES! Preguntaven al Sr. Tomás com faria més grans les festes i en què consistiria el programa i ell contestava com havia proposat infinitat de festejos i com tenia molts esbossos traçats i estudiats així com l’organització d’aquests i entre ells destacava: una “Cavalcada del Foc”, “Una festa marítima”, que seria única en el món, “Una festa provincial”, “Un cós Blanc o Chanteclair”, “Un gran concurs de comparses de Moros i Cristians”, de tota la província, “Representacions a l’aire lliure de Teatre Clàssic”. En matèria de Festes es poden fer tantes coses! (Setmanari Bahía, 20 de juny 1953).

110

A VALÈNCIA SÍ QUE HI HA DINERS PER A LES FALLES

En el setmanari Marcador, de 22 de juny de 1953, Ramón Marco Marco, el millor artista constructor de fogueres d›aquests anys, ens contava com guanyava diners per a anar malvivint: “El arte no se paga debidamente”, als seus 34 anys encara aspirava a triomfar: “Algún día tendré suerte”. Afirmava que el seu iniciador en l’art, va ser el gran mestre Gastón Castelló i com aquest estava orgullós d’ell. El seu millor col·laborador, abans, ens deia era “Forner”, un xic d’un futur esplèndid i ara “Díez”. Marco opinava que sense el sacrifici dels components de les comissions, la festa moriria. La seua millor obra, la que més el va satisfer, fins llavors: “Tauromàquia d’ahir i de hui”, de 1945, per ella va cobrar tres mil duros. Va estar a València i va treballar a les ordes del gran Regino Mas i va veure allí molts diners; molt…! Alacant no té res a envejar a València, en aquest aspecte, acaba afirmant el mestre: “pero aquí somos unos pobretones…” ¡”Me falta dinero, no tengo padrinos… ni tranquilidad espiritual”!

”EL SENYOR TOMÁS EN EL NÚM. 1 DEL BUTLLETÍ FOGUERES”! Al mes de febrer de 1953, va publicar la Comissió Gestora el primer número del seu Butlletí d’Informació Fogueres. En el seu interior podem observar com Carlos Torres Stivi agraïa a aqueixos foguerers que van acudir a la crida de la Gestora, perquè quan aquesta es va fer càrrec de les regnes de la festa, s’estenia el pessimisme per la qual cosa van arribar a pensar en la desaparició de les fogueres d’aquest any i afirmava amb satisfacció que ja eren vint les comissions constituïdes. També agraïa als alacantins residents a Barcelona que s’unirien a les nostres festes i com el Sr. Tomás Valcárcel, delegat artístic, era l’encarregat de confeccionar els vestits que la delegació lluiria ací, “para que no le falte ningún detalle de riqueza y buen gusto”, acabava invitant tots els alacantins, tots els espanyols, així com donant les gràcies per la seua col·laboració a Radio Alicante, Radio Falange, al setmanari Marcador i a totes les autoritats, “por todo lo que de ellas hemos recibido en pro de estas FIESTAS QUE NO PUEDEN MORIR”. També destacava una gran foto del “Magnifico escenario montado por nuestro Delegado Artístico D. Tomás Valcárcel Deza, que llevó la dirección artística de la fiesta”. Uns jocs florals. I en la contraportada de la publicació “Anuncis” i entre ells: ¡VALCÁRCEL… Bordados de Arte… Bilbao, 6 Tfno. 1090 – Alicante!

111

1953 - DADES PER A TINDRE EN COMPTE! •

La Bellea del Foc, Maruja Sabater, de la Foguera de Ruperto Chapí.

•

Continuava d’alcalde el Sr. Paco Alberola.

•

El Sr. Carlos Torres Stivi, nou president de la Comissió Gestora.

•

Planten amb dificultats 18 fogueres i 22 barraques.

•

“Millor Foguera” per a “La Loteria”, de Jaume Giner, en Benalua.

•

Alacant ja compta amb 107.195 habitants.

•

Arriben les aigües del riu Taibilla des de les muntanyes d’Albacete.

•

Es crega l’IEA Institut d’Estudis Alacantins (el que hui és IC JGA (Institut de Cultura Juan Gil-Albert).

37.- Escena que el Sr. Tomás va titular “Cartell premiat”, pertanyent a l’espectacle (per a l’elecció de la Bellea del Foc) “Dansa alacantina” i on Maruja Sabater, representant Ruperto Chapí, va ser triada Bellea del Foc.

112

113

19 54

ga l E s d e l L aU r a d o r a

El 30 de març, a benefici de la Germandat de la Santa Dona Verònica, el Sr. Tomás va dirigir una obra escènica sobre una fantasia seua basada en una obra d’Oscar Wilde.

115

”LA BELLEA DEL FOC PER A SANT ANTONI DE DALT”! L’elecció de la bellea començava als Salons d’Educació i Descans, amb els assajos i amb el senyor Tomás com a màxim artífex. De la seua imaginació i amb la seua peculiar precisió anava embastant-se la posterior representació i posada en escena de l’espectacle. Aquest any va titular aquesta exaltació plàstica com: “Gales de llauradora”. El dia 6 de juny i com sempre amb la Banda de Música Municipal com a acompanyament musical, les estampes, o quadres que van destacar van ser: “El bes del foc”, “Naix la festa”, “Ventalls antics” i “A la vora del mar”. Herminia Guillén García, de Sant Antoni de Dalt - Plaça de Bous va ser triada Bellea del Foc, i les seues dames, Pepita Ortuño, de Benalua i Lolita Bonet, de Sant Blai. Com a colofó venia l’últim quadre d’aquests espectacles, que invariablement concloïa amb la proclamació de la Bellea del Foc i les seues Dames, sonava l’Himne de les Fogueres i il·luminaven l’estada els focs d’artifici i les bengales, que emmarcaven l’epíleg de la funció.

”LA CAVALCADA DEL NINOT”! El 16 de juny de 1954, sorgirà com a antesala de l’Exposició del Ninot, la primera Cavalcada del Ninot, com a preludi de les “Fogueres”. No obstant això, el 1957, a causa de la “poca qualitat” i les crítiques que va rebre aquesta cavalcada, la Gestora no veia com millorar l’espectacle i “donada la precària situació econòmica de les comissions, va proposar i el Ple de Fogueres d’aqueix any va acceptar, la supressió de la cavalcada, que no tornaria a celebrar-se fins al 12 de juny de 1980 amb els anhelats nous aires que portava la nostra jove democràcia acabada d’estrenar.

116

UN GRAN ALACANTÍ! Aquest any va morir Eduardo Irles Garrigós, arxiver municipal, escriptor i important figura de la intel·lectualitat alacantina, amic d’Oscar Esplá, Vicente Bañuls, Gabriel Miró, Germán Bernácer, etc., va ser un destacat articulista, va col·laborar amb el Diario de Alicante i en la revista Fogueres, va ser president de l’Ateneu d’Alacant, va portar les regnes de la companyia teatral Altavoz del Frente, que va crear l’’Alianza de Intelectuales Antifascistas en Defensa de la Cultura’. El 29 de març les autoritats franquistes van prendre possessió del destí de la ciutat amb la qual cosa s’obria el procés de “depuracions polítiques”. L’1 de maig de 1939, Irles és depurat i suspés de sou i faena pels seus antecedents maçònics i per haver figurat en les associacions d’intel·lectuals anteriorment citats, a a partir de llavors, i fins que va morir va deambular entre les calamitats, la indigència i els rigors dels vencedors. El 1934, la comissió de la foguera del barri de Santa Creu, va convéncer Emilio Varela perquè els construïra la seua “foguera”: “El ensomit del bon alicantí”, Varela va demanar a Irles que s’encarregara del llibret, i de “l’explicació” de la foguera, tant la foguera com el poema van ser molt populars i recordats, i, així va nàixer una de les composicions més belles en llengua valenciana de tota la literatura alacantina: “Romanç del bon alacantí” “En tartaneta de fira munta el bon alicanti. fragancies de mar y alfábega embalsamen el matí”… El llibret va rebre diversos premis i accèssits, així com el 2n premi de llibrets amb el títol: “A l’ombra del castell”. Irles també va ser el director de la famosa publicació editada per l’Ajuntament l’any 1936, amb el títol de “FESTA” i reconegut com un dels millors “llibrets”, de la nostra història, autèntica obra mestra. La foguera de Gastón Castelló, per a la Plaça del 18 de Juliol, “Defectes antics”, també té l’explicació en vers i va ser obra d’Irles.

117

NOU ALCALDE! El 19 d’octubre, el periòdic Información, en primera pàgina, va publicar la notícia que Agatángelo Soler era el nou alcalde Alacant i va jurar el seu càrrec de genolls davant del crucifix i la mà dreta sobre els Sants Evangelis, “El Camarada” era “Camisa Vieja de la Falange”, pertanyia al “grupo fundacional de Alicante”, va ser “encarcelado durante la dominación marxista”, i era “excautivo y voluntario de la Gloriosa División Azul”, “excombatiente”, “Subjefe Provincial del Movimiento y miembro del Consejo Provincial de Falange y que “tomaría posesión en la tarde de hoy”.

QÜESTIONS DE 1954!

118

•

Herminia Guillén García, Bellea del Foc de Sant Antoni de Dalt.

•

Torna José Roméu Zarandieta a presidir la Comissió Gestora.

•

Es redacta una normativa perquè les barraques no puguen superar en nombre les fogueres.

•

Planten 26 fogueres i 25 barraques.

•

Agatángelo Soler Llorca, nou alcalde des del 10 d’octubre de 1954 fins al 30 de setembre de 1963.

•

El premi de la Categoria Especial és per a Sèneca-Autobusos, amb: “La vida és un joc”, de l’artista José Gutiérrez.

•

S’inaugura l’Auditori de l’Esplanada d’Espanya.

•

Tornen 9 alacantins excombatents de la División Azul en el vapor Semiramis, repatriats des de la Unió Soviètica.

•

Dos toreros, “El Tino” i “El Pacorro”, van marcar l’agenda popular en tot aquest any i següents, fenomen taurí que no ha tornat a produir-se a Alacant amb les intenses “baralles” i polèmiques, entre les seues dues aficions i seguidors, uns de Santa Creu-Barri Antic i els altres de Sant Blai, amb les seues dues formes tan diferenciades d’entendre el toreig.

38.- Jurat de carrers adornades 1954. El Sr. Tomรกs estava pertot arreu!

119

19 55

EMBRUIX DE FOGUERES PRODIGIS AMB LA TRAMOIA I AMB LES SEUES “HOSTS”! El Sr. Tomás sempre és lloat en tots els escrits de l’època, en la Revista Oficial, en la premsa, etc, s’insistia com havia demostrat al llarg del seu historial artístic, els seus notables dots de director escènic, la seua fantasia creadora “siempre saludable y vivaz”, es ressaltava com usava hàbilment les seues entusiastes HOSTS a pesar de la seua inexperiència i la seua joventut, com aconseguia que es mogueren, el seu ritme, la seua caracterització, la seua actitud, així com el vestuari, el decorat, l’estètica dels balls, de la pantomima, com aconseguia prodigis amb la tramoia i amb la llum. Es qualificava El Sr. Tomás d’hàbil i dinàmic director perquè amb només uns dies de preparació i amb uns exigus materials, aconseguia muntar animats, variats i coloristes espectacles.

121

”LA BELLEA DEL FOC EN LES FALLES”! I AMB AVA GADNER! El 29 de maig, al Teatre Principal, va desenvolupar el senyor Tomás el seu geni artístic i va dur a terme el seu “Embruix de Fogueres”, espectacle en què com sempre es va caracteritzar per la posada en escena de diverses estampes plàstiques molt vistoses i que agradaven molt al públic assistent. D’un estudi d’un pintor destacava una enorme paleta de colors d’on descendien les bellees, els quadres que van destacar: “Foguera alacantina”, “Refranyer alacantí”, “Parla la nostra regió”. Al final, sempre venia el quadre de la votació, seguit de l’epíleg de l’espectacle amb la proclamació de la Bellea del Foc, que va recaure en M. Elena Pérez Pastor, de Plaça Ruperto Chapí, va ser la nova Bellea del Foc i les seues dames, M. del Mar Cascales, de Plaça 18 de Juliol, i Rafaelita Mendoza, de Pla-Hospital. M. Elena ens contava l’any 2002, en el llibret “Fogueres” com després de la seua elecció, el 21 de juny van visitar el vaixell Sidi Mabruk, on venien invitats i turistes d’Alger i d’Orà. I com allí va conéixer Amparito Quereda i també conservava una fotografia amb els seus pares i el president i el secretari de la Junta Central Fallera, ja que assegurava ser la primera Bellea del Foc que va anar a les Falles, “on es van portar meravellosament amb mi”, i on li van donar a provar un líquid fosc, que no li va agradar i que es deia Coca-Cola, li van imposar el Bunyol de Coure i li van presentar Cesáro González, Emma Penella, i Elisa Montes, que li van firmar en la seua banda i l’enrenou que es va muntar quan va aparéixer Ava Gardner!

39.- Estampa plàstica d’’Embruix de Fogueres’, que així és com va denominar el Sr. Tomás el Festival de l’Elecció de 1955.

122

LA SETMANA SANTA I EL

“MOR SON PARE!”

SR. TOMÁS!

Moltes vegades es preguntava al senyor Tomás la causa perquè amb les qualitats artístiques que demostrava tindre no es dedicava a la direcció de pel·lícules o altres activitats teatrals o cinematogràfiques, a la qual cosa invariablement responia: “Me han salido varias proposiciones, lo he dicho en otras varias ocasiones, yo no puedo marchar dejando a mi padre ya anciano sin mi compañía”.

La nit del 3 d’abril de 1955, Diumenge de Rams, va tindre lloc la primera eixida processional des de l’església de la Nostra Sra. de la Misericòrdia la Germandat Sacramental de Jesús a Samària i la Santa Oració a l’Hort, la talla de la dona samaritana és obra dels Germans Rafael i Fulgencio Blanco, segons esbós del Sr. Tomás. Es conserva el contracte en què van firmar ell i el president de la Germandat, Enrique Ibáñez, a Sevilla l’1 d’agost de 1954, pel qual encarregaven a Castillo Lastrucci el pas de la Santa Oració, l’estendard d’aquesta confraria va ser brodat aquest any pel senyor així com les “Gales de Trompeta” i la Bandera d’Honor.

Els primers dies del mes de juliol moria el pare del senyor Tomás, Abelardo Valcárcel García.

123

ASSUMPTES PER A 1955!

•

María Elena Pérez Pastor, Bellea del Foc per a la Plaça de Ruperto Chapí.

•

Continuava presidint el nostre Ajuntament el Sr. Paco Alberola.

•

Hi ha nou president de la Comissió Gestora, el Sr. José Torregrosa Torregrosa.

•

Per primera vegada, hi ha un delegat de barraques, el Sr. Antonio Ripoll Espí.

•

Planten 19 fogueres i 21 barraques.

•

“No sabem el que tenim”, millor foguera en Especial, per a Jaume Giner, en Benalua.

•

Ninot Indultat: “Carusso”, popular personatge alacantí obra de José Gutiérrez, per a Sant Ferran-Llotja.

•

“Pica i Vola”, primer premi de Portades de Barraques el primer any que s’atorgava aquest premi, també per a Jaume Giner.

•

“Los Pingüinos”, barraca de moda.

•

Es repartien nou tones de llet en pols als col·legis, enviades pels EEUU. Encara milers de famílies vivien de la beneficència.

•

Arriben els primers automòbils “BISCUTER”, i obria les seues portes el Càmping Internacional, a l’Albufereta.

•

Per al 1956, el Sr. Tomás preparava un nou espectacle, amb 1 milió de pessetes de pressupost “Randes, alamares i marfils”, també preparava una correguda ‘Goyesca’, amb balls i desfilades de Goya.

40.- María Elena Pérez Pastor, de la Plaça de Ruperto Chapí, Bellea del Foc

124

125

126

EPÍLEG DISTINCIONS! MEMBRE DE L’ORDE DE CAVALLERS NOBLES DE L’ALT PALATINAT DEL RHIN Es troba en possessió de cent tres medalles, entre elles les d’Or i Brillants de les Fogueres de Sant Joan i el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer de les Falles de València, així com la primera medalla d’or d’artesania per la seua creació del manto heràldic que llueix la Santa Dona Verònica, fidel exponent de la veneració i amor de tota la província a la Santíssima Faç, com també de sis-cents huit títols i pergamins, atorgats per diversos ajuntaments, corporacions i entitats, tant locals, provincials, i nacionals com de l’estranger. És pèrit mercantil, dibuixant, president executiu i perpetu de les Fogueres de Sant Joan, tinent d›alcalde, president de la Comissió de Festes i director artístic de l’Excm. Ajuntament d’Alacant. Director i autor de diverses obres teatrals, Germà Major i Majordom de les Germandats Sacramentals del Santíssim Crist del Mar i Santa Dona Verònica. La seua activitat transcendeix l’àmbit nacional, ostentant presidències d’honor, així com la direcció artística de diverses agrupacions i societats culturals. (Biografia oficial, quan es va publicar el seu Pregó de Fogueres, que va pronunciar el 1961 i que es va publicar el 1975).

127

”M’HE QUEDAT PER A VESTIR SANTS”! “Luego seguí haciendo trajes y mantos (más de un centenar de mantos para imágenes de Vírgenes) porque me he quedado para vestir santos…” I per què, Tomás? Li preguntava el periodista Isidro Vidal. “Pues mira… no lo sé… Si les preguntase a los Rocamora, que estaban conmigo en Córdoba te dirían: No se casó con la chica más guapa de Córdoba porque no quiso. Lo cierto es que el día que yo pensaba pedirla, su familia compró una gran finca, una finca de una categoría excepcional. Y a mí aquello me detuvo la intención por evitar que dudasen de la sinceridad de mis sentimientos. Luego, más tarde, pues… casi me iba a casar con una chica de Torrevieja… No sé… yo creo que ha influido mucho en mí el gran celo que yo tenía con mi madre y mi madre conmigo… El caso es que no me casé nunca. Y aunque no me siento solo, y esta casa nunca se vacía y creo que la gente me quiere (La casa de D. Tomás hacía las veces de lugar de reunión de la Comisión Gestora, y allí se prepararon y diseñaron los festivales para la elección de la Bellea del Foc). Muchas veces me encuentro en soledad. Y pienso que debería haberme casado… Debería haber formado un hogar y tener una familia…”…”y yo le voy aconsejando a todo el mundo cásate, cásate… y yo que voy casando a todas las bellezas me he quedado como un San Antonio: ¡belleza que sale, belleza que caso! Bueno he acabado creyendo que la Semana Santa y las Hogueras son mi familia”. (Información, 20 de naig de 1973).

128

LES CANÇONS I MÚSIQUES DELS FESTIVALS DEL Sr. TOMÁS! L’acompanyament musical en els espectacles i muntatges lírics del Sr. Tomás eren fonamental. En ells no podien faltar l’Himne d’Alacant, el de les Fogueres, els valsos, alguna havanera, fragments d’alguna obra de Wagner, els “majestuosos” tocs de clarins: “els TROMPETERS DE LES SEUES “HOSTS”…, els balls tradicionals, les cançons populars, les Bodes de Luis Alonso. En els segons actes dels seus espectacles amb gran pompa i ostentació, abans de la desfilada de les bellees, aquest començava amb els heralds i banderers acompanyats per tocs de CLARINS. A més, sempre el van acompanyar la Banda Municipal de Música i els grups de Cors i Danses de la “Sección Femenina de la Falange Española”.

HOMENATGE! I CORONA AL CANT! El senyor Tomás era conscient de la gran popularitat que li havia donat la seua participació en els actes de la Setmana Santa i de les Fogueres i comentant-ho amb el periodista Isidro Vidal, amb ironia ens contava com van pensar a donar-li un homenatge i en un ple de Fogueres i en la seua presència li ho van proposar, però: “Entonces uno se levantó y dijo: yo creo que el mejor homenaje que se le puede dar a Don Tomás es enviarle cada comisión una corona cuando se muera, sí, como suena. Y yo me levanté y pedí la palabra y dije: ¡Un momento! “he pensado ser yo quién se la lleve a cada uno de ustedes”, Y así lo vengo haciendo: cuando se muere alguien de Hogueras, ¡Corona al canto! Y con la cinta morada, porque la negra no me gusta”… (Información, 20 de maig de 1973).

41.- Processó 1956. En el Sr. Tomás es fonen totes les facetes festives i religioses sense que cap de les dues siga més importants en la seua forta, disciplinada i metòdica personalitat.

129

HEMEROTECA Butlletí Fogueres núm. 1, febrer 1953. Gaceta de Alicante 1940-1941. Hoja Oficial de Alicante 1939. Información 1941-1955. Llibret Barraca Pares i Fills 2000 i 2001. Llibret Barraca Pica i Vola 2009, “Taronges de Corbera o una passió per les Fogueres” d’Agustín Medina i 2010, “Moros, Cristians i Fogueres de Sant Joan a Alacant 1930-1979” d’Agustín Medina. Llibret Barraca Som Fills del Poble 2013, “Les barraques inclinen la balança. 1940-1949” de Gonzalo García.

Llibret Foguera Loring-Estació 2010, “Alacant, festes abans i després d’una Guerra (19361939) de Nati Server i David Sánchez i 2018, “D’un temps, d’un poble, d’una Festa”. Llibret Foguera Parc Plaça Galícia 2004. Llibret Foguera Pla del Bon Repós-La Goteta 2013. Llibret Foguera Plaza de Ruperto Chapí 2015 i 2016. Llibret Foguera Pont-La Vilavella 1999 i 2014. Llibret Foguera Port d’Alacant 1998, 2006 i 2013.

Llibret Festes del Raval Roig 2009 “El teatre fester a Alacant. Agustín Segura i Ali Andreu, la memòria que perdura”, d’Agustín Medina, 2012 i 2017.

Llibret Foguera Sèneca-Autobusos 1994 i 1999.

Llibret Foguera Àngels Felipe Bergé 2013. “85 anys de Festa”, d’Alejandro González Borja.

Revista Fogueres 1940-1955; 1990 “Retazos de un arte menor”, d’Andrés Llorens i Juan Carlos Vizcaíno; 1998 “De la Victoria a la Paz”, de Francisco Moreno, “Censura y represión en les Fogueres, años 40 y 50”, d’Agustín Medina, “Tomás Valcárcel una vida de fuegos, música y colores”, de Manuel Oliver; 2002 “70 anys de Belleses”, d’Armando Parodi; 2004 “Cendra”, d’Armando Parodi; 2008 “Fue una vez...Don Tomás”, de José M. Bonastre i 2009.

Llibret Foguera Benalua 2013. Llibret Foguera Calderón de la Barca-Plaça d’Espanya 2015. “Gracias Tomás” de José Manuel Lledó. Llibret Foguera Esplanada-Port-Postiguet 2003. David Gerona, J. A. Díaz i M. García. Llibret Foguera Florida-Portatge 2012, “Desfilada de festa”. Llibret Foguera Gran Via-Garbinet 2008. Llibret Foguera Hernán Cortés 1999. “Setenta aniversario”, d’Armando Parodi. Llibret Foguera La Cerámica 2016 “Artistes del Foc i la Paraula”.

130

Revista Festa 2002 i 2013.

Revista Vía Crucis,1941-1952. Semanario Bahía 1953. Semanario Marcador,1952-1953.

BIBLIOGRAFIA 25 pregones de Hogueras, Alacant, Ajuntament, 1975. 70 anys fogueres especials, Alacant, 2016. AA.VV. Les Fogueres a través de sus llibrets, Alacant, Ajuntament, 2002. ABELLA, Rafael, La vida cotidiana durante el régimen de Franco, Barcelona, 1985.

Gran diccionario de Sinónimos y Antónimos, Madrid, Espasa, 1989. GUIRAO, Jose Ángel; TRESANCORAS, Arturo, Entrañable Alicante, Alacant, 1997. JULIÁ, Santos, El Franquismo, Barcelona, Paidós, 2005. KINDER, H. ; HILGEMANN, W. , Atlas Histórico Mundial, Madrid, Istmo, 1990.

ALDEGUER JOVER, Francisco, Las Hogueras de Ali-

LASSALETTA CANO, José Luis, Del tranvía nº 4 a la

cante (1928-1994), Alacant, autor, 1995.

huelga de basuras. De la Dictadura a la democracia mu-

BONET, Juan Manuel, Alicante moderno. 1900-1960,

nicipal (1939-1979), Alacant, Universitat, 2004.

Alacant, Diputació Provincial, 2010.

LINARES ALBERT, Santiago; MEDINA RAMOS, Agus-

CAMPOS FERRERA, Sergio, Historia gráfica del puerto

cant, Ajuntament, 2002.

de Alicante, Alicante, Autoritat Portuària d’Alacant, 2007. CASTELLS, Rosa Mª, La escultura pública en el espacio urbano de Alicante, Alicante, Fundació Eduardo Capa, 2002. CASTELLÓ VILLENA, Miguel, Artistas de las Hogueras de Alicante, Alicante, Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos, 1958. CERDÁN POMARES, J. A., Alicante, paisaje urbano y literatura (1850-1950), Alacant, Caja de Ahorros Provincial, 1990. CERDÁN TATO, Enrique, La lucha por la democracia en Alicante, Madrid, Casa de Campo, 1978. 100 años de periodistas y periódicos, Alacant, Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2005. CRUZ, Dolores; UTRERA, Carmen, Cronología de la Historia de España. Tomo IV, Madrid, Acento Editorial, 1999. CUTILLAS BERNAL, Enrique, Crónica de la muy ilustre ciudad de Alicante, Alacant, Ajuntament, 2003. DOMÍNGUEZ ORTIZ, Antonio, España, tres milenios de Historia, Madrid, Marcial Pons, 2005. Fogueres de Sant Joan 75 aniversario, Alacant, Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan, 2004. Gastón Castelló, 100 años en el recuerdo, Alacant, Ajuntament,2002.

tín, Gastón Castelló y las Hogueras de San Juan, AlaLINARES ALBERT, Santiago, “Manuel Baeza. Un pintor en la fiesta”, en Festa de Fogueres 2013. LLORET, Jaume, El Teatre a Alacant 1833-1936, València, Generalitat, 1998. Personajes de la escena alicantina, Alacant, Ajuntament, 2002. Teatre Foguerer, Alacant, IAC Juan Gil-Albert, 2002. Lorenzo Aguirre, Alacant, Diputació Provincial, 2003. Un lugar en el fuego, Alacant, Almar, 1996. MORENO SÁEZ, Francisco, 50 años de Información, Alacant, 1991. “El primer franquismo”, en Historia de la ciudad de Alicante, Alicante, Ajuntament, 1990. RAMOS PÉREZ, Vicente, Eduardo Irles. Vida, obra, antología, Alacant, Institut d’Estudis Alacantins, 1980. La recuperación de la memoria histórica en la provincia de Alicante, Alacant, 2011. SEBASTIÁ GARCÍA, Francisco Javier, Consideraciones estéticas sobre un arte efímero de Alicante. Las Hogueras de San Juan (1928-1987), Alacant, IAC Juan Gil-Albert, 1988. TRAPIELLO, Andrés, Las armas y las letras, Barcelona, Destino, 2010. TUÑON DE LARA, Manuel; BIESCAS, Manuel, España bajo la dictadura franquista (1939-1975), Barcelona, Labor, 1980. YZQUIERDO PERRÍN, Rafael, España años 40, Bilbao, Beta, 2008.

131

El mejor servicio para ti, el mayor surtido para tu mascota

Macrotienda · Hotel para mascotas Peluquería canina y felina & spa Adopciones · Adiestramiento

4 tiendas en Alicante Santa Faz Alicante Centro

Babel Carrefour S Juan

General Lacy, 3 - Alicante 966596575

NO SOM UNA IMPREMTA... SOM LA TEUA

SOLUCIÓ

IMPREMTA - RETOLACIÓ- OPERADOR DE MÀRKETING DIRECTE - MAILING TARGETES PVC - LLIBRETS DE FESTA - PUBLICACIONS

Carrer Isla de Cuba 66 - 03009 ALICANTE 966 28 28 01 - clientes@ofibook.com i m p r e n t a e n a l i c a n t e. c o m

Tienda de Moda Mujer. ¿Buscas un vestido especial para tu evento? ¿Buscas un vestido ideal para el día o noches de verano? Visítanos en nuestra tienda Online www.casualchic.es Llámanos o escríbenos por whatshap 664395229 Te asesoramos gratuitamente. Envios inmediatos 24 horas. Haz tus compras en 12 meses sin intereses, seleccionando forma de pago en nuestra web. PAGA MÁS TARDE Somos líderes en tendencias y moda… las mejores firmas de moda para bodas, bautizos, comuniones y calzado en Casual & Chic.

C/ Crevillente, 21 - Tel 966 35 55 57 Avda. Padre Esplá, 18 C/ Deportistas Kiko Sánchez,4 (Playa de San Juan) Mercado Municipal de Benalúa - Puesto 7 y 8 Plaza Argel, 24 C/ San Juan Bosco, 3 03012 ALICANTE

Nuestros banderines Asier y VĂctor, desean a todos sus compaĂąeros de comisiĂłn, unas felices fiesta de Hogueras 2019

La familia Navarro Morejรณn, saluda a todos los miembros de la hoguera Avd. de Loring-Estaciรณn, y les desea unas extraordinarias Hogueras 2019

República Argentina, 57 37 03007 Alicante – Spain Tel.: +34 966141214 Movil +34 696567338 http://www.floridatravel.es

C/ Calderón de la Barca, 34 CP 03004 Alicante info@ferreteriacalderon.es • • • • •

Menaje Hogar Herramienta Manual Fijación y Tornillería Pintura, Químicos y Adhesivos Abrasivo, Corte y Taladro

Tfno. 966149524 www.ferreteriacalderon.es

• • • • •

Material Eléctrico Cerrajería Saneamiento Copias de Llave Manivelas y Tiradores

Avda. General Marvรก nยบ19 entlo. A Alicante Llamar 965 25 33 55 info@marlo.es http://www.marlo.es/ropa-adaptada

EUROHANDLING COSTABLANCA Control de Accesos, Informaciรณn, Azafatas y Mantenimiento de Instalaciones M. +31.666 900 049 - laureano@grupomcsi.com

MARIA LUZ PANTOJA GONZÁLEZ CL. PINTOR XAVIER SOLER, 13 03015 ALICANTE TELF: 965 16 53 09 MV: 676 007 555 Vistahermosa@agenciadepelayo.com

Expertos en chapa, pintura y mecánica. Financiamos su reparación. Precios especiales

Expertos en chapa, pinturapintura y mecánica. Expertos en chapa, y mecánica. Precios especiales Financiamos su reparación. Precios especiales

C/ Fortuny 13 (pol.Rabasa) Alicante Financiamos su reparación. 965184024

C/ Fortuny 13 (pol.Rabasa) Alicante

C/ Fortuny 13 (pol.Rabasa) Alicante 965184024

Expertos en chapa, pintura y mecánica. 965184024 Financiamos su reparación. Precios especiales C/ Fortuny 13 (pol.Rabasa) Alicante 965184024

ÁNGELES PANTOJA GONZALEZ CL. COLOMBI A10 (frente hospital militar) 03010 ALICANTE TEF: 965 25 93 18 MV: 664 321 532 granvia@agenciadepelayo.com

LA SEGURIDAD DE TENER SU COMUNIDAD BIEN ADMINISTRADA Y CON EL MANTENIMIENTO QUE SE MERECE Solicite presupuesto sin compromiso SERVICIOS    

Administración de Fincas (Administradores colegiados) Auditorías contables (Auditores internos) Asesoramiento jurídico (Abogados) Patologías constructivas (Arquitectos y arquitectos técnicos)

OFICINA PRINCIPAL EN ALICANTE Calle Foglietti nº 2 – 1º C (Esquina con Óscar Esplá) Teléfono: 966 591 286 – 966 083 466 SUCURSAL EN PLAYA SAN JUAN Calle Maestro José Garberí nº 2(Travesía con prolongación Avda. Costa Blanca) Teléfono 965 650 383 administracion@mjfincas.es

C/ Teulada 49 Barrio Los Ángeles) Telf./Fax 965 174 087 • ALICANTE

Calle Maestro Alonso, 134 03012 Alicante Telf.: 965 252 553

C/ Jerusalén, 26 - 03001 Alicante Tel.: 965 147 224 lalilu alicante @lalilualicante lalilu boutique

SIGLO CERO c/. Salvador, 1 03203 – Elche (Alicante) Telf.: 965 425 378 Fax: 965 423 573

609 882 571 JESÚS / 699 494 785 MARÍA DEL MAR /

C/ Río Turia nº 23 Local 1 (Junto Veterinario) Centro Comercial Sol y Luz San Vicente - Alicante

C/ Torno, 18 Nave 2 Polígono El Canastell 03690 San Vicente del Raspeig (Alicante)

Telf. 965 253 680 Fax 965 910 073

ESTÉTICA UNISEX C&V ESTILISTAS C/DR. TRUETA, 18 SAN VICENTE DEL RASPEIG

Trajes de fiesta, hogueras, madrina y novia. C/ Bazán 53 - Alicante

616 357 843

La administración de Loterías nº 34

PLAZA NUEVA Les desea felices fiestas Hogueras 2019 y que tengan ¡¡¡mucha suerte!!!

2019

Plaza Nueva, 10 • Telf. 96 514 37 38 ALICANTE

Ventanas PVC • Ventanas aluminio Estores enrollables • Mosquiteras • Venecianas Cortinas de vidrio • Techos Móviles • Cerramientos www.ventanasalicante.es ventanasalicante@gmail.com

Avda. Oscar Esplá 18 - Alicante T. 865 64 03 30 - 865 51 68 86

Felices Hogueras 2019 Colón, 16 - Bj Izq. Alicante  966 35 09 45 5 625 661 728  saulebeauty.com

Bodeguita 1999 la experiencia de la buena carne C/ BailĂŠn, 4 Tel. 965 21 94 80

www.bodeguita1999.es

ALICANTE

Sang festera

impregnat en tinta. Confia en nosaltres en la producciĂł dels teus llibres festers.

MĂŠs de 43 comissions confien en nosaltres. Tel 966 28 28 01 / 637 71 73 76 clientes@ofibook.com Carrer Isle de Cuba 66 03009 Alacant