Llibre XX Aniversari Moros i Cristians Catarroja by Ajuntament de Catarroja

MOROS I CRISTIANS CATARROJA XX ANIVERSARI

20 anys de

Moros i Cristians a Catarroja

Edita: Federació de Comparses de Moros i Cristians “Intercomparsa Catarroja” Patrocina: Ajuntament de Catarroja Col.labora: Caixa Rural Torrent Supervisió i correcció lingüística: David Jorge García i Mónica Fernández Noche Impressió i Disseny: Catarroja (València)

Depòsit Legal: V-2859-2018

` Index Saludes ................................................................................................................................................................... 5 Història. Intercomparsa...............................................................................................................................15 Filaes Mores ......................................................................................................................................................39 Karihambra.............................................................................................................................................41 Janums ......................................................................................................................................................51 Al-Buhera ................................................................................................................................................63 Arrakisa ....................................................................................................................................................75 Al-Azraq ..................................................................................................................................................81 Salam Gua Sadaka ...............................................................................................................................91 Filaes Cristianes ..............................................................................................................................................97 Jaume I El Conqueridor....................................................................................................................99 Ballesters de Sant Jordi ................................................................................................................... 111 Els Catarrogins................................................................................................................................... 121 Els Pirates de les Barraques ...........................................................................................................125 A la conquesta del Castell Fester! ........................................................................................................ 133 Un passeig per la Música Festera ......................................................................................................... 137 La Batalla de la Llegua .............................................................................................................................. 143 Retalls de premsa......................................................................................................................................... 147

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Saluda Reis

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Saluda Alcalde

envolguts i benvolgudes,

En primer lloc vull agrair-vos la possibilitat que m’heu brindat per a dedicar-vos unes paraules en aquest llibre especial amb motiu del vinté aniversari de la festa de Moros i Cristians de Catarroja. Una festa que, amb els anys, ha anat arrelant-se i consolidant-se al nostre calendari festiu amb actes multitudinaris. A hores d’ara, podem dir que els Moros i Cristians de Catarroja són un referent dins de la comarca i, fins i tot, arreu del nostre País. Les diferents filaes heu sabut obrir-se a la ciutadania, expressar valors socials importants com la convivència i la germanor, sense deixar de banda la lluita per la igualtat i la diversitat. Pilars fonamentals de tota societat avançada. Amb l’arribada de la sega de l’arròs i el mes de setembre tenim una cita imprescindible; l’entrada de Moros i Cristians. Un magnífic espectacle pels carrers de Catarroja que ens proporciona, sense cap mena de dubte, un gran atractiu turístic. Tot això no és fruit de la casualitat sinó que ha sigut possible gràcies a la tasca incansable de totes i tots vosaltres, amb la coordinació d’Intercomparsa. Des d’ací el meu reconeixement absolut. Us encoratge a seguir treballant per la festa, a participar amb harmonia i fer història. Han sigut vint anys de treball, de persistència, de bon humor, de companyerisme. Vint anys on hem demostrat que els catarrogins i les catarrogines som gent honrada i treballadora però també ciutadans i ciutadanes amb ganes de divertir-se, de passar-ho bé, de potenciar tot allò que ens identifica com a poble; les nostres tradicions, la nostra història, la llengua, la cultura. Hem d’estar ben orgulloses i orgullosos d’aquest fet i des de l’Ajuntament de Catarroja teniu el ferm compromís de seguir potenciant la festa amb l’objectiu de poder garantir l’èxit a les pròximes dècades. Enhorabona per l’efemèride! A la vostra disposició

Jesús Monzó i Cubillos Alcalde de Catarroja

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Saluda Primera Tinenta d’Alcaldessa

stimats i estimades festers i festeres, catarrogins i catarrogines:

Des d’aquest Llibre que commemora el XX Aniversari de la Festa de Moros i Cristians a Catarroja, em dirigisc a tots i totes vosaltres per agrair-vos la il·lusió transmesa, la passió, l’esforç i la dedicació per fer que la festa cresca i perdure en els darreres 20 anys. En arribar setembre, arriben també les nostres festes majors de Moros i Cristians en honor a Sant Miquel, que omplin els nostres carrers de color, música i pólvora. Sempre recordaré la Iª Entrada de Moros i Cristians a Catarroja i la màgia que es va desplegar aquell dia. Des d’aquell any, sempre he seguit la festa, on cada any ens heu sorprés lluint els vostres boatos. Gràcies a la vostra participació i a través de la gran tasca realitzada per l’Intercomparsa de Catarroja, podem dir que la festa ha evolucionat i cada volta són més les persones que participen, comptant actualment amb 9 filaes, on cada any augmenten els festers i festeres i on cada volta hi ha més menudes i menuts que hi participen, que en definitiva són la llavor perquè la festa continue, perdure i cresca. Així que com a Primera Tinenta d’Alcaldessa, vos anime a continuar amb aquestes festes, que ens aporten un record inoblidable, i que forma part de la nostra història com a poble. Amunt les festes de moros i cristians!

Lorena Silvent i Ruiz Primera Tinenta d’Alcaldessa

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Saluda Regidor de Festes, Esports i Port 11

a fa 20 anys que la cultura i la tradició dels Moros i Cristians va arribar a Catarroja, 20 anys en els quals les diferents filaes heu treballat per arribar a ser un referent de la comarca. En aquests 20 anys que, de segur, no han sigut fàcils, heu estat al peu del canó perquè tots els veïns i veïnes de Catarroja gaudisquen de les vostres actuacions i entrades. Any rere any, intenteu superar-vos introduint nous elements perquè la vistositat i el colorit prenga els carrers del poble en els vostres dies grans. Des d’aquestes línies que em brindeu per a poder dirigir-me a vosaltres, sols vull animar-vos al fet que continueu treballant com ho esteu fent, perquè puga impregnar-se cadascun dels veïns i veïnes de la vostra festa i cultura, i dir-vos que, com a regidor de Festes, sempre tindreu el suport de l’Ajuntament per a potenciar aquesta festa i activitat cultural dels Moros i Cristians.

Alejandro García Alapont Regidor de Festes, Esports i Port

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Saluda President Federació de Comparses de Moros i Cristians 13

stimades festeres i festers, veïnes i veïns de Catarroja:

Enguany la Festa de Moros I Cristians compleix 20 anys i açò és gràcies a totes les persones que any rere any heu treballat de valent tant des d’Intercomparsa com en les diferents filaes de Catarroja. Per això, en primer lloc, el meu primer agraïment va per vosaltres, gràcies per treballar per la festa i la cultura! No vull oblidar-me de les diferents Regidories de Festes, així com a totes les treballadores i treballadors de l’Ajuntament de Catarroja i de les empreses col·laboradores que ens ajuden diàriament a què tot estiga a punt abans i després dels nostres actes. En aquests 20 anys, han sigut molt els canvis que s’han realitzat per sumar cada vegada més actes a la nostra estimada Festa. Prova d’això és que des de fa anys, les festes de Moros i Cristians s’han consolidat com a la segona festa més important del calendari a Catarroja i essent la Gran Entrada de Moros i Cristians, l’acte més multitudinari durant les Festes Majors en honor a Sant Miquel Arcàngel. L’any 1998 va ser clau per a la consolidació dels Moros i Cristians a Catarroja amb la creació de la seua primera filà, Karihambra que va ser el tret de partida de 20 anys plens d’història; sense oblidar alguns períodes previs, concretament en 1981 – 1982 i 1995 – 1997 en els quals alguns veïns i veïnes de Catarroja ja van treballar també de valent per instaurat la nostra Festa al poble. A la llarga d’aquest llibre del vinté aniversari mostrarem tota l’evolució dels Moros i Cristians fent especial menció a les capitanies, però també als principals actes festius que han format o formen part del nostre calendari com ara el Desembarcament moro al Port, l’alardo d’arcabusseria, les Ambaixades, el Mig Any Fester o la visita a la residència entre d’altres. Tot açò, amb una gran mostra fotogràfica que ens permet submergir-nos en un món ple de color i màgia. En 2018 tanquem un període de vint anys fent història com sempre. L’exercici que acaba ha sigut molt intens amb l’organització de la I Gala Benèfica per al voluntariat d’oncologia pediàtrica, la Fira de Proveïdors de la Festa de MAFEMIC o la Glòria dels bàndols moro i cristià com nous actes, però també amb la construcció de la primera fase d’un nou Castell Fester per als nostres actes o l’edició d’aquest mateix llibre. Aquestos canvis mostren que la Festa continua en moviment, recordant d’on venim, però també mirant cap al futur perquè els Moros i Cristians hem vingut per a quedar-nos durant molts anys i la participació, la diversitat i la igualtat han de ser la nostra base per a continuar creixent al costat de tota la ciutadania. La nostra Festa també s’ha caracteritzat, es caracteritza i així continuarà fent-ho per la solidaritat, la potenciació de la cultura i les nostres arrels i, per descomptat, la promoció dels valors lligats a la igualtat i la diversitat. Cal recordar que al nostre cens, la igualtat entre hòmens i dones és un fet des de fa molts anys i que Catarroja va ser ja en 1999, una de les primeres poblacions en l’àmbit nacional en tindre una filà formada íntegrament per dones, la FIlà Janums. A més, des

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

de l’any 2017, a les Ambaixades també participen dones ocupant els càrrecs més importants de la representació. Molts elements caracteritzen la nostra Festa, però la música festera és el més important com així es pot comprovar arreu de les comarques on se celebren Moros i Cristians. Per això, m’agradaria reconéixer públicament tota la llavor que realitzen els músics, ja que, sens dubte, són les persones encarregades de dur a terme i potenciar la música festera amb eixes grans marxes cristianes, mores i pasdobles que ens posen la carn de gallina només marca l’inici el so dels timbals. Des de la Junta Directiva d’Intercomparsa Catarroja desitgem que gaudiu d’aquest llibre del XX Aniversari i animem a tot el poble a sumar-nos a les nostres Festes a través de les filaes ja existents o creant-ne de noves. Nosaltres continuarem fent història treballant per la festa, la cultura i la solidaritat.

David Jorge García President Federació de Comparses de Moros i Cristians ‘Intercomparsa Catarroja’

Historia `

Història 17

es Festes de Moros i Cristians comencen oficialment a Catarroja l’any 1998 amb la creació de la Filà Karihambra, la primera del municipi. No obstant això, prèviament ja van haver esporàdicament alguns actes festius relacionats amb els Moros i Cristians. Per això, hem dividit aquesta secció en dos apartats diferenciats. D’una banda, trobem un apartat més curt dedicat als diferents actes festius relacionats amb els Moros i Cristians que han existit abans de 1998 i més concretament, als períodes del 1979 al 1982 i de 1995 al 1997. I d’altra banda, un apartat més extens amb la història i l’evolució dels Moros i Cristians a Catarroja durant els vint anys d’història com a festa consolidada des de la creació de la primera filà en 1998 fins arribar al vinté aniversari celebrat en 2018 (any de publicació d’aquest llibre).

La Festa de Moros i Cristians abans de 1998 Període 1979 – 1981 El primer any del qual hem trobat referència a Moros i Cristians a Catarroja és 1979, si bé no podem assegurar rotundament que no hi haja hagut anteriorment. Des d’aquest any fins a 1981, es van incloure actes relacionats amb la nostra festa dins del programa d’activitats celebrades per Sant Miquel. Mirant els programes de festes publicats anualment per l’Ajuntament, trobem que a partir de l’any 1979, coincidint amb l’entrada de la primera corporació municipal democràtica, comença a realitzar-se l’anomenada “Fira de les Comarques del País Valencià”, dins de la qual es realitza una Entrada de Moros i Cristians. Cada dia es tematitza amb una comarca diferent portant un recull de les tradicions d’eixa zona. Recull del programa de festes de l’any 1979

L’any 1979 es va fer l’Entrada pel dia dedicat al Comtat de l’Alcoià, mentre que l’any 1980 es va realitzar per l’anomenada en aquell moment “Diada de la Vall d’Albaida” participant eixe any, esquadres de Montaverner. L’any següent, més concretament el dimecres 23 de setembre de 1981, es va celebrar una Entrada sota el nom de “Desfile de Moros y Cristianos”, realitzat per la plaça del Mercat amb entitats convidades de l’Horta Nord.

Any 1982 L’any 1982 és quan la Festa s’amplia de forma considerable i són diversos veïns i veïnes de Catarroja els que ho organitzen a diferència dels anys precedents. Al llibret d’aquell any trobem que els Moros i Cristians passen a ser una de les Festes més importants del calendari festiu, apareixent els actes programats en un apartat diferenciat amb dues pàgines per al programa i altres dos per a les fotografies dels càrrecs festers (reis i regines en aquell moment) i vocals de la Festa. Recull del programa de festes de l’any 1980

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

El programa anuncia aquestes activitats amb un titular gran que traduït al valencià diu “Comencen els actes que Catarroja commemora sumptuosament una brillant gesta de l’època de la Reconquesta amb les seues inimitables Festes de Moros i Cristians”. La Festa començava amb un Pregó on a ritme de l’himne nacional, pujava al balcó l’estendard cristià i es resava un “Ave Maria”. Entre les activitats programades eixe any destacava l’Entrada cristiana i mora (anomenada aquell any com a Gran Gala de Moros i Cristians de poble de Catarroja) realitzada per la plaça del Mercat, si bé les tropes cristianes començaven a desfilar des de la plaça de la Regió i les mores des del carrer Constitució. Eixe any es va realitzar un duel entre els dos bàndols, així com actes religiosos com l’anomenada “Habaixà” (Baixada) acompanyada de trabucs i coets, en honor la Verge dels Desemparats considerada com a patrona en aquell moment de la Festa juntament amb els antics patrons de Catarroja, Sant Cosme i Damià. Portada del programa de Festes de Moros i Cristians de l’any 1982

Comissió de festes de Moros i Cristians de l’any 1982

Història 19

Presentació – Gala dels Moros i Cristians de l’any 1982

Boato de l’Entrada de 1982

Esquadra femenina ‘Marineres de contrabando’ l’any 1982 formada per catarrogines

Part del bàndol moro l’any 1982

Esquadra masculina ‘Trabuquers’ l’any 1982 formada per catarrogins

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Període 1995 – 1997 Malgrat les múltiples activitats de l’any 1982, la Festa de Moros i Cristians de Catarroja no va continuar els anys vinents i va ser l’any 1995 quan l’Ajuntament, a través de Miguel Barranca, regidor de Festes d’aquell moment, aposta per recuperar-la i intentar instaurar-la com a permanent al calendari festiu de Sant Miquel. Eixe mateix any, el dissabte 23 de setembre a les 19:00 hores (de vesprada a diferència del període anterior), es va realitzar l’Entrada, nomenada en aquell moment com a “Moros i Cristians de la Vall d’Albaida” ficat que eixe any es van convidar esquadres de pobles d’eixa comarca alacantina, una de les que té més tradició festera a la Comunitat Valenciana. El recorregut d’aquell moment no era el mateix que l’actual però si es feia pel barri del Mercat. En 1996 i 1997, es torna a realitzar l’Entrada mora (sense cristians) amb la col.laboració de José Manuel Romeu Quiles, José Domingo Puchalt, Regidor de Festes, Alfonso Catalá Lluch i Juan Parera. En 1996 va ser en diumenge de vesprada baix el nom d’Entrada mora, ja que totes les esquadres participants van ser del bàndol moro. Van participar filaes d’Alcoi, els Marrocs de Bocairent, els Boadins de Torrent i la Falla d’Almirante Cadarso de València, el ballet d’Ana Calvo d’Alcoi, el Ballet de Inma Cortés d’Alcoi, la Colla de Xirimiters de Catarroja i els caps batedors, Pepe Raga Almudéver i Paco Nácher Ramón. Després de l’èxit en participació que van suposar les Entrades dels anys anteriors, en 1998 l’Ajuntament va organitzar l’entrada dels Moros i l’equip de coordinació abans nomenat torna a asumir la responsabilitat, aquesta vegada sota el nom de “Gran Parada Mora”, baix l’aparició per primera vegada de la Filà Karihambra que pasaria a ser en l’any 1999 la fundadora junt a unes altres Filaes, de la Intercomparsa de Catarroja. En aquest any 1998 l’Entrada sols compta amb representants del bàndol de la mitja lluna i des d’eixe any es consolida un nou recorregut, el qual també va pel barri del Mercat i “El Charco” com tots els anteriors.

Recull del programa de Festes de Sant Miquel de l’any 1996

Recull del programa de Festes de Sant Miquel de l’any 1997

Història 21

Esquadra de Bocairent

Esquadra alcoiana

Esquadra Al Rai’s

Cap de esquadra Al Rai’s Juan Parera

Esquadra Karihambra

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

20 anys de Festa de Moros i Cristians a Catarroja Any 1998: La creació de la Filà Karihambra Després del període anterior, alguns dels participants en les Entrades van decidir unir-se i formar una filà mora a Catarroja. Així naix la Filà mora Karihambra l’any 1998, la qual va agafar el nom de Catarroja en àrab com a propi i va desfilar pels carrers de Catarroja aquell any per primera vegada en les Festes de Sant Miquel. Aquell any el nom de l’Entrada va tornar a ser el de “Gran Parada mora” i va participar tant la Filà mora Karihambra com algunes esquadres convidades dels pobles que ja anaven participant els darrers anys. A més, cal destacar que eixe any, la Filà Karihambra va organitzar una trabucada (o alardo) a la plaça del Fumeral, lloc on es troba des dels inicis la kàbila de la filà.

Recull del programa de Festes de Sant Miquel de l’any 1998

Representació de les esquadres de la Filà Karihambra en la Gran Parada Mora de 1998

Història 23

1999 – 2018: De la I a la XX Gran Entrada de Moros i Cristians de Catarroja En un principi, la filà Karihambra estava formada per moltes persones, si bé l’any següent alguns dels seus membres van començar a formar les seues pròpies filaes. Van nàixer així l’any 1999 la Filà mora Janums, formada solament per dones amb la intenció de fomentar el paper femení a la festa, i d’altra banda la Filà mora Al-Buhera, encara que oficialment comencen la Festa l’any 2000. A partir d’eixe any, la Festa comença a créixer ràpidament amb la formació de noves filaes en sengles bàndols, moro i cristià. A continuació, llistem les filaes que han format part de la nostra Festa durant els vint anys d’història, tant les que segueixen en l’actualitat com les que no, ordenades per any de fundació i no per primera participació en l’Entrada. 1998: Filà mora Karihambra 1999: Filà mora Janums 1999: Filà mora Al-Buhera 2000: Filà cristiana Jaume I, el conqueridor 2000: Filà mora Arrakisa (fins l’any 2006) 2000: Filà mora Al-Azraq 2004: Filà cristiana Companyia dels Ballesters de Sant Jordi 2007: Filà mora Salam Gua Sadaka 2007: Filà cristiana Els Catarrogins (fins l’any 2009) 2010: Filà cristiana Els Pirates de les Barraques 2018: Filà Contrabandistes Catarroja L’any 1999 s’organitza la I Entrada de Moros i Cristians de Catarroja des de la Filà mora Karihambra i amb Rafael Aparicio com a capità moro, però eixe any l’Entrada va ser suspesa a causa de l’explosió ocorreguda durant les Festes del Santíssim Crist de la Pietat. Per tant, l’any 2000 en la II Entrada de Moros i Cristians, Karihambra tornà a tindre la capitania com a primera filà fundada al poble, si bé ja participaren més filaes de Catarroja. A banda de 1999, l’Entrada solament ha sigut suspesa una vegada més en l’any 2007 a causa de les pluges torrencials que començaren a caure a Catarroja una vegada iniciat l’acte. Per tant, la capitania mora que eixe any era de la Filà Janums amb Amparo Raga com a capitana, torna a repetir càrrec l’any següent. En un principi, a Catarroja hi havia dues capitanies (des del 2000 fins al 2003), una mora que rotava i una cristiana que ostentava anualment la Filà Jaume I, ja que era l’única filà cristiana existent, excepte l’any 2002 que no hi hagué capitania cristiana per a permetre a Jaume I poder descansar. Aquesta situació canvia en 2004 quan es decideix que sols hi haja una capitania, o mora o cristiana. Per això, en els anys 2004, 2005, 2007 i 2008 sols

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

trobem capitanies mores i en 2006 capitania cristiana. Aquest últim any, l’ordre de l’Entrada es veu alterat desfilant primer els moros i després els cristians a diferència de tota la resta d’anys per permetre que la capitania, cristiana eixe any, poguera tancar l’Entrada com marca la tradició. A partir de l’any 2009, en haver-hi ja tres filaes cristianes, es decideix recuperar la doble capitania, una per bàndol, que dura fins a l’actualitat. A continuació, mostrem un repàs de tots els capitans i capitanes de Catarroja des de l’any 1999 al 2018.

BJJJ <>=

' - /# #+

/#" ( / /#" ( /

CAAA

/ ) #0 + /1#4

2 ) )/#.2 +/ ''

CAAB

2 ) /'+0 0 +0

0 ' "#' 1

)2(0

'+/ ) #+ ),)

'; 2" /

CAAC CAAD

/#+ 2#'' (

CAAE CAAF CAAG

' /$ 3 //+

/,)# 4.2# / +

// &#0

)/#.2 // ) #0

'; 4/ .

#!2 ' /1$) 4 2(

CAAH <>=

5 (- /+ !

CAAI

/#" ( /

5 (- /+ !

)2(0

CAAJ

#!2 ' )! ' /#0

'' 01 /0 1: +/ #

2'#+ !

'; 2" /

CABA

0 ' 2#'' (

)1+)#+ / #'

'; 4/ .

CABB

/# ' ' 2 )1

'' 01 /0 1: +/ #

(#'#+ 2'# ) 3 //+

/#" ( /

5 +'+/ 0 +/ ''

' ( 2 &

CABC CABD

)2(0

)+'+ /) '

/ " 2#)1 )#''

)2(0

CABE

1+/ 2!+ // #4 #/ 1 0 ' 0 // .2 0 0 / 2#'' (

'' 01 /0 1: +/ #

/12/+ 0 *

'; 2" /

CABF

) +(#)!+

)1+)#+ /3 0

'; 4/ .

CABG

0# !

#/ 1 0 ' 0 // .2 0

/ ) #0 + ' ' 1

/#" ( /

CABH

+0 /$ ,- 4

'' 01 /0 1: +/ #

#' / "#'' /,)

)2(0

CABI

/$ 2 )

/ ) #0 + ' 0

'; 2" /

D’altra banda, un acte que des dels inicis ha estat lligat a l’Entrada ha sigut la visita a la residència d’ancians “Francisco Ramón Pastor” gràcies a la col·laboració de la ‘Congregación Madres de Desamparados y San José de la Montaña’. Els primers anys quan l’Entrada era de vesprada, la visita i Entrada Falsa es realitzava eixe mateix dia cap al migdia per davant del Palau de Vivanco, però a partir de l’any 2012, la visita va començar a realitzar-se el dissabte anterior a l’Entrada per la Plaça Major coincidint així amb els actes de les Ambaixades.

Història 25

Visita a la residència d’ancians l’any 2012

Visita a la residència d’ancians l’any 2018

2003: La creació d’Intercomparsa Els primers anys la Festa estava formada principalment per l’acte de la Gran Entrada de Moros i Cristians i la visita la residència d’ancians (a excepció de la trabucada de l’any 1998), encara que ràpidament també la festa del Mig Any en abril, la qual estava formada inicialment per la mateixa Entrada Falsa i un sopar de germanor. La necessitat de coordinar els nous actes i tindre una major veu davant de l’Ajuntament, va fer que les filaes existents fins a l’any 2003 començaren a reunir-se de forma periòdica amb la intenció de crear una Federació de filaes mores i cristianes a Catarroja. I així va ser, el 29 d’abril de 2003 van ser aprovats els Estatuts d’Intercomparsa Catarroja a la kàbila de la Filà mora Al-Buhera. A continuació llistem a tots els Presidents i presidentes, així com secretaria i secretàries d’Intercomparsa Catarroja fins a l’any d’edició d’aquest llibre com a reconeixement a la seua gran llavor per fer més gran la festa i apostar per la cultura i l’arrelament dels Moros i Cristians a Catarroja. 2003 a 2006: President: Arturo Casañ (Filà Al-Buhera) Secretària: Verónica Izquierdo (Filà Arrakisa)

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

2007: Presidents: Ana Domingo (Filà Jaume I) i Arturo Casañ (Filà Al-Buhera) Secretaris: Lola Fernández (Filà Janums) i Eva Gallardo (Filà Ballesters) 2008 i 2009: President: Arturo Casañ (Filà Al-Buhera) Secretària: Eva Gallardo (Filà Ballesters) 2010 i 2011: President: Juan Ramón Ruescas (Filà Karihambra) Secretàries: Verónica Izquierdo (Filà Salam G. Sadaka) i Carolina Casañ (Filà Al-Azraq) 2012: Presidenta: Amparo Raga (Filà Janums) Secretària: Carolina Casañ (Filà Al-Azraq) 2013 i 2014: President: Ángel Castiblanque (Filà Al-Buhera) Secretaris: Eva Ribera (Ballesters) i David Jorge (Filà Al-Azraq) 2015 i 2016: Presidenta: Dora Silla (Filà Jaume I) Secretari: David Jorge (Filà Al-Azraq) 2017 i 2018: President: David Jorge (Filà Al-Azraq) Secretaris: Javier Valiente (Filà Ballesters) i Mónica Fernández (Filà Ballesters)

Entrada Falsa de l’any 2007

Història 27

Entrada Falsa de l’any 2007

2005 – 2006: El desembarcament moro al Port La coneguda com “trilogia festera” dels Moros i Cristians està formada pels tres actes oficials més importants de la Festa: les Entrades, l’Alardo i les Ambaixades; a banda d’altres actes característics de cada municipi. Tots tres intenten rememorar la història de la Reconquesta cristiana a la península Ibèrica. A Catarroja, l’Entrada (Gran Entrada oficialment al poble) ve realitzant-se des de l’inici de la Festa en ser l’acte més característic i multitudinari de la Festa, mentre que la resta han anat incorporant-se i adaptant-se posteriorment. Abans de crear-se l’acte de les Ambaixades, des d’Intercomparsa Catarroja es va voler iniciar aquest acte d’una forma diferent de la resta de pobles dels voltants i aprofitar el nostre Parc Natural de l’Albufera. Per això, la Junta Directiva de l’any 2005 va promoure la creació de l’acte del Desembarcament moro al Port. Aquest acte estaria inspirat en alguns que es realitzen per la comarca de la Marina Alta i Marina Baixa, com ara el de la Vila Joiosa que és Festa d’Interés Turístic Internacional. Així, l’acte s’iniciava pel canal del Port on diverses embarcacions de Vela Llatina portaven les tropes de la mitja lluna mentre que les de la creu esperaven a terra prop de Ca Baina, allí es col·locaven grades per al públic que podia gaudir, una vegada desembarcades les tropes, d’un duel entre els dos bàndols a cavall que acabava amb la victòria cristiana com mana la tradició. Després de l’èxit aconseguit aquell any, en 2006 es va realitzar de nou el Desembarcament si bé va ser l’última vegada que es va poder fer a causa de l’elevat pressupost i les dificultats de fer aquest tipus de recreacions en un Parc Natural.

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Recull del Programa de Festes de Sant Miquel de l’any 2005

2007 – 2008 i 2012 – 2018: Les Ambaixades Després de realitzar-se l’última edició del Desembarcament moro l’any 2006, es va crear l’acte de les Ambaixades com a substitució i seguint el mateix esquema tradicional dels pobles d’Alacant. Els anys 2007 i 2008 es van contractar grups d’especialistes en representacions històriques per realitzar l’acte, en el qual les capitanies s’integraven també com a ‘boato’. Sengles anys, l’acte es va realitzar a la plaça del Mercat, epicentre de la Festa des dels inicis. Igual que el Desembarcament, les Ambaixades van durar en aquell moment, solament dos anys, ja que el cost de contractar a les empreses d’especialistes era molt elevat, per la qual cosa es va eliminar de nou l’acte, el qual va ser substituït pel de la Presentació de les capitanies durant el període comprés entre l’any 2009 i 2011. No obstant això, l’any 2012 es va obrir l’oportunitat de tornar a tindre Ambaixades a Catarroja. Aquesta vegada es va refer l’acte des de la mateixa Intercomparsa i les filaes del poble amb una nova idea: a partir d’eixe moment i fins a l’actualitat, tota la representació seria realitzada pels festers del poble integrant així als catarrogins i catarrogines a l’acte. Serien, doncs, les capitanies de cada any les encarregades a partir d’eixe moment d’ocupar els càrrecs a l’acte. D’altra banda, també des d’Intercomparsa s’elaborà un text original adaptat a la nostra història i totalment en valencià a diferència dels pobles de més tradició. A més, des d’eixe any tenim un castell propi com tots els pobles on es realitza la representació de les Ambaixades. De 2012 a 2017 va ser la plaça de la Llotgeta el lloc elegit

Història 29

Inicis de l’acte de les Ambaixades a la plaça del Mercat (capitania mora Filà Karihambra)

mentre que en 2018 s’ha tornat a traslladar l’acte a la plaça del Mercat amb un nou Castell Fester propi més adaptat a la història i amb una millor estructura i de més qualitat.

Ambaixades de l’any 2012. Ambaixador moro ostentat per la Filà Salam Gua Sadaka (capitania mora)

Dins d’aquest període, l’acte s’ha consolidat i és un dels dos actes oficials més importants de la Festa de Moros i Cristians de Catarroja. A més, cal destacar que l’any 2014 es va recuperar l’alardo d’arcabusseria (plaça del Mercat) encara que només s’ha pogut realitzar eixe any dins d’aquest període. També eixe any es va retre homenatge a la marxa mora Ximo pel seu centenari com a colofó final de la representació, peça musical que va ser interpretada per la Societat Musical l’Artesana. Dins de l’aspecte musical d’aquest acte, també destaca que l’any 2018 s’ha iniciat la voluntat d’instauració de l’acte de la Glòria previ a les Ambaixades, acte en el qual les dues bandes del poble interpreten sengles pas-dobles festers en honor als càrrecs festers de cada bàndol que es presenten a la ciutadania d’aquesta forma. Per últim, a banda de la promoció del valencià a la representació, també destaca des de 2017, la voluntat de la millora de la igualtat entre homes i dones en la Festa. Així com en l’Entrada aquest fet estava prou arrelat des dels inicis, en aquest acte que estava dominat pels càrrecs

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Ambaixades de l’any 2013 a la plaça de la Llotgeta (capitania cristiana Filà Pirates i capitania mora Filà Janums)

Ambaixades de l’any 2014 a la plaça de la Llotgeta (capitania cristiana Filà Ballesters de Sant Jordi i capitania mora Filà Al-Buhera)

Alardo d’arcabusseria de l’any 2014 a la plaça del Mercat

Història 31

masculins, ha començat a adaptar-se a la realitat d’igualtat i diversitat, per la qual cosa en 2017 es va crear per primera vegada la figura de l’Ambaixadora cristiana i en 2018 la de l’Ambaixadora mora. A més, a banda de l’impuls a la figura femenina ocupant els mateixos càrrecs que els homes, també s’ha donat impuls durant aquests dos anys a la participació infantil a l’acte.

Homenatge a la marxa mora Ximo en el seu centenari interpretat per la S.M. L’Artesana com a colofó de les Ambaixades de l’any 2014

Ambaixades de l’any 2015 a la plaça de la Llotgeta (capitania cristiana Filà Jaume I i capitania mora Filà Al-Azraq)

Incorporació del càrrec d’Ambaixadora l’any 2017 a la plaça de la Llotgeta (capitania cristiana Filà Ballesters de Sant Jordi i capitania mora Filà Janums)

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Ambaixades de l’any 2018 a la Plaça del Mercat. Escena de la conquesta cristiana i capitulació mora amb l’entrada de Jaume I i Na Violant d’Hongria (Filà Jaume I)

Participació infantil en les Ambaixades l’any 2018

Glòria dels bàndols moro i cristià de l’any 2018 a la plaça del Mercat. Pas-doble interpretat per la Unió Musical de Catarroja

Història 33

2009 – 2011: La Presentació de les capitanies Com hem mencionat abans, entre l’any 2009 i 2011, no hi va haver Ambaixades a Catarroja com és conegut, les quals van ser substituïdes per la Presentació de les capitanies. En 2009 es va realitzar de nit a la plaça del Fumeral, ja que la capitania mora l’ostentava la Filà Karihambra i els altres dos anys l’acte es va fer a la plaça de la Llotgeta amb més animació incorporant parlament dels dos capitans i ballets dels dos bàndols. A poc a poc s’anava teatralitzant l’acte de la presentació de capitanies per donar pas a les Ambaixades amb castell propi en 2012 com ja s’ha dit anteriorment.

Presentació dels capitans l’any 2009 a la plaça del Fumeral

Presentació dels capitans l’any 2010. Entrada Falsa prèvia

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

El Mig Any Fester El Mig Any Fester és un dels actes més arrelats a tots els municipis que celebren els Moros i Cristians i se celebra sempre a mitjan exercici fester com a acte de germanor que, a més, serveix per a renovar les capitanies de l’any anterior a les del que comença. A Catarroja el Mig Any se celebra des de l’any 2003, des del primer moment s’ha realitzat una Entrada Falsa i un sopar de germanor encara que en diferents recorreguts: Camí Real, Mercat, etc. Pocs anys després, l’Ajuntament aprofita la celebració per a organitzar un Mercat Medieval pels voltants de la plaça del Mercat, activitat que ha continuat des d’eixe moment fins a l’actualitat encara que amb organització a càrrec d’Intercomparsa Catarroja. Això si, el Mercat Medieval va passar a realitzar-se a la plaça de la Llotgeta per quedar integrat en el nucli històric de la població com en la majoria de pobles. Des de l’any 2014, el Mig Any passa a augmentar les seues activitats i les filaes passen de reunir-se sols el dissabte de vesprada i nit, a fer-ho també divendres de nit i dissabte de matí, organitzant a més actuacions musicals per a les dues nits. Durant alguns anys i fins a l’any 2015 també s’aprofitava la nit de dissabte per celebrar un concurs d’entrepans entre les filaes on l’originalitat, la mida i el sabor entraven a consideració pel jurat. David Jorge García amb la col·laboració d’Amparo Raga Ricart Junta Directiva d’Intercomparsa Catarroja

Mercat medieval a la plaça del Mercat l’any 2009

Concurs d’entrepans de l’any 2010

Concurs d’entrepans de l’any 2016

Història 35

Guanyador del concurs d’entrepans de l’any 2016 Inauguració del Mercat Medieval l’any 2012 a la plaça de la Llotgeta

Inauguració Mercat Medieval l’any 2017

La dona en la Festa. Mig Any de l’any 2018

Trofeu del concurs d’entrepans d’Intercomparsa dins de les activitats del Mig Any.

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Processó de Sant Miquel

Processó de Sant Miquel de l’any 2017

Primera participació en la Processó de Sant Miquel l’any 2014. Representació dels sues capitans davant de l’imatge del Sant Miquel, arcángel

Processó de Sant Miquel l’any 2016

Història 37

Altres actes i moments especials

Inauguració de l’exposició del XV Aniversari dels Moros i Cristians 1998 – 2013 Celebració del XV aniversari dels Moros i Cristians al casal de la Falla al casal de la Falla El Rabal El Rabal l’any 2013

Col·laboració en l’Entrada de Moros i Cristians del Marítim de València l’any 2014 Participació en la Trobada d’Escoles en valencià de Catarroja l’any 2014

Col·laboració en l’Entrada de Moros i Cristians de Carcaixent l’any 2015

Premi al millor davantal del concurs de paelles 2015 organitzat per Intercomparsa i patrocinat per l’Ajuntament de Catarroja dins de les Festes Majors

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Membres de la Filà Janums en la Fira

Jornades Culturals de MAFEMIC a Catarroja l’any 2017. Concert de música festera al TAC per la S.M. L’Artesana

Cavalcada de Reis de Catarroja l’any 2018

Inauguració de la IV Fira MAFEMIC de proveïdors de la Festa l’any 2017 a Catarroja (esdeveniment provincial)

RUNCàncer 2017

I Gala Benèfica Moros i Cristians Catarroja l’any 2018 per al Voluntariat d’Oncologia Pediàtrica a través de l’AECC

Filaes

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

n març de 1998, un grup d’amics vam concursar en les paelles de la Falla del barri (teníem ganes de festa) i clar, a algú se li va ocórrer que podíem formar una Filà ja que Falles hi havia bastants en el poble i no seria mala idea crear la Festa de Moros i Cristians a Catarroja. Com ens sol passar a la Comunitat Valenciana: pensat i fet. Eixe mateix any vam formar la primera Filà del poble: Karihambra (nom del poble durant l’època musulmana) i al setembre, en les festes patronals, es va fer la nostra primera participació oficial. Eixe mateix any van participar també diverses files convidades d’Alcoi i Ontinyent que juntament amb Karihambra vam fer aquesta primera Gran Entrada de Moros i Cristians oficial. En un principi, no teníem experiència però si moltes ganes de festa. Amb el treball realitzat i gràcies a parlar amb els uns i amb els altres, buscant suggeriments entre les persones que sabien, negociant i també, per descomptat, amb el suport de l’Ajuntament creiem que hem construït una festa de tots i per a tots. Pensem que vam saber arreplegar la voluntat de moltes persones que creien que era possible que Catarroja tinguera aquesta festa. Prova d’açò és que avui existeixen huit files entre els dos bàndols. La festa està totalment arrelada en el poble i hem construït una festa veritablement popular i participativa, que serà cada vegada millor en funció de la participació i de la il·lusió que posem tots nosaltres. Paco Navalón Un dels fundadors

Filà Mora Karihambra 43

Esquadra de l’Entrada de 1998

Primera Entrada l’any 1998

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capità

Esquadra de la capitania

Capità en la carrossa Esquadra de dones “Boato” de la capitania

Filà Mora Karihambra 45

Capità C apità

Cap d’esquadra Paco Benetússer

Esquadra de la capitania

Capità en la carrossa

Esquadra de dones Esquadra de la capitania nia

Paco Navalón cap esquadra

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitàà

Capità moro i família Representació capitania

Visita residència d’ancians

Visita residència

Filà Mora Karihambra 47

Capità

Jose Luis, un dels fundadors de Karihambra Esquadra de la capitania

Francisco Albalate, fill Esquadra de dones

Marina, cap d’esquadra femenina

Navalón Paco Navaló cap esquadra

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Sopar de capitania

Entrada de Sedaví

Ángel “el cocinillas”

Nits per al record

Exposició Karihambra col·legi Jaume I

Filà Mora Karihambra 49

Esquadra desfilant Tots junts abans de desfilar

Paco Navalón cap esquadra Esquadra de dones amb trage blanc i daurat

Esquadra de dones amb trage negre

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

a nostra Filà va nàixer l’any 1999 amb la finalitat de donar a conèixer tant la festa de Moros i Cristians com la importància de la participació que en ella tenen les dones i els xiquets en la localitat de Catarroja. Amb eixos dos grans objectius portem desfilant des de l’inici de les festes amb molta il·lusió. El significat de Janums és “Les senyores”. Després de la primera Gran Entrada oficial repleta d’il·lusió i la magnífica acceptació obtinguda per part del nostre veïnat, vam decidir que nosaltres no podíem quedar-nos al marge d’una festa tan bonica. Així doncs, en una reunió improvisada durant les fructíferes tertúlies que es donen després dels sopars, les dones vam sentir la necessitat d’unir-nos i consolidar una Filà pròpia que, com hem dit, s’anomenaria Janums, essent aquesta independent a la dels nostres marits. D’aquesta manera allò que va començar com una iniciativa va acabar consolidant-se i el paper de les dones va començar a tenir rellevància en la festa, essent pioneres d’aquest canvi amb nosaltres la Filà Karihambra i la Filà Albuhera. Dels nostres inicis fundacionals seguim contant amb la presència de Amparo Raga, qui va començar sent presidenta de la comparsa al 2008 i continua actualmente amb el càrreg. A més a més, també ha sigut preside denta de Intercomparsa al 20133 i Capitana Capitan de Janums els anys 2007 (Entrada suspesa per pluja) i presidenta 2008, portan a la seua filla de favorita. favo favorita D’altra banda també contem amb la nostra mora Merche Quintanilla, qui també tamb ha sigut fundadora i Capitana de Janums al any 2013. Juntament amb elles, han h tingut l’honor de ser capitanes també Isasel sel Peris P primera capitana de la Filà en el 2001 i la nostra recent capitana Pilar ChilleC rón en l’any 2017, o n les cinc c on va portar al seu fill de favorito. Aquestes són capitanies que hem sigut capaces de consolidar i cadascuna d’elles es poss seeix posseeix la seua llegenda espe ia especial, així com un “boato” d’acord amb el que es volia m mostrar en la respectiva Entrada. ortants: le les No podem oblidar a una de les parts més importants: nys una nostres xiquetes i xiquets; oferint-nos tots els anys ccol·laboració plena. Molts d’ells són ja adults actualment tualment jaa q que han crescut mentre eren partícips absoluts de la ffesta. Una peça clau en la nostra història! SSempre ens han acompanyat als nostres actes ccom en la participació en els “boatos” i cavalccades, també, o com a “favorits” (preferits) de le les nostres capitanes mores. A Actualment som dues esquadres de bones aamigues caracteritzades per la complicitat i eel bon ambient que hi ha entre nosaltres, potse potser és aquest el motiu pel qual qualsevol exccusa usa és bona per a riure’s i, la veritat, sempre

Primer trage Janums

Filà Mora Janums 53

tenim alguna cosa a explicar. És molt il·lusionant i gratificant participar cada any en la Gran Entrada de Moros i Cristians i la resta d’actes que celebrem al setembre i tot allò que aquest acte implica: triar vestits, maquillatges, música, ambients, sopars, tertúlies, cervesetes al port, concursos i un sense fi de moments que també es van succeint la resta de l’any. Si hi ha alguna cosa que ens representa i ens acompanya des dels nostres inicis és el nostre color, el taronja; protagonista en els nostres “boatos”, gel·labes, mocadors, pintures, plomalls, cartells i fins i tot en les estovalles dels nostres sopars. En tractar-se d’un color càlid i abundant en l’entorn valencià vam tenir clar que seria un símbol característic del nostre grup. D’altra banda, cal destacar que la nostra indumentària oficial no fa referència a cap regne musulmà de la Península Ibèrica, simplement som les senyores de diferents califats. I què dir del nostre escut de color daurat, taronja i blau, el símbol del qual és la calidesa de la palmera que sota les seues branques alberga tots els seus fruits. També molt present en els nostres brodats identificatius com a sabates, bosses i roba. Amparo Raga Ricart Presidenta de Janums

Primera Entrada l’any 2000

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitana

Entrada falsa a la residència d’ancians

Esquadra de la capitania

Nit de Reis Primera Entrada falsa a la Residència d’ancians

Filà Mora Janums 55

Capitana

Entradetes a la kàbila

Esquadra de la capitania

Sopar de la capitania Entrada del Mig Any

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitana Preferida Natalia Casañ Raga

Carrossa de la capitania

Esquadra roja Esquadra color argent Sopar de capitania

Filà Mora Janums 57

Capitana

Carrossa de la capitania Mig Any

Esquadra taronja

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitana

Preferit Joan Casañ Detall de l’esquadra

Esquadra taronja amb pardal Esquadra morada amb pardal

Filà Mora Janums 59

Amparo, Lorena i Natalia

Merche i María

Maribel i Carla

Nit de Reis Núria, Jaume i Mariola

Lourdes i Lourdes

Pere i Núria

Desfilant en l’Entrada

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Janums

Sopar

Mig Any

Cavalcada de Reis

Participació

Cercavila abans de les Ambaixades l’any 2017

Filà Mora Janums 61

Esquadra 2005

Cap Merche

Esquadra 2011

Esquadra 2010 Detall de l’esquadra

Esquadra 2014

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

orria l’any 1999, quan un grup d’amics ens vàrem reunir per a intentar formar una filà, concretament una filà mora. Ens va costar uns quants sopars i unes quantes paella en el Port de Catarroja, vora l’Albufera, d’on vàrem prendre el nom de la nostra Filà: ”AL-BUHERA”. En companyia d’altres “filaes” recentment formades i d’altres en procés de formació vàrem prendre la determinació de dur endavant un somni que ens unia a tots: iniciar i pel temps consolidar una festa, possiblement la que més uneix al poble valencià, la dels Moros i Cristians. El principi no va ser fàcil, no tots volien ser president, secretari, tresorer, ni tan sols vocal (cap novetat), però al final, la democràcia va caure amb tot el seu pes damunt de tots i cadascun dels festers de la Filà i va ser aleshores els menys damnificats els que varen dirigir els primers passos vacil·lants del grup recentment creat. Va anar passant el temps. Més reunions, més discussions i per damunt de tot, més sopars (quin sacrifici per l’amor de Déu). Al cap d’un any (més amunt, més avall), després d’estar units i veure que allò podia funcionar, fins i tot diríem que seriosament, vàrem llogar un local, la nostra kàbila (realment no sé molt bé com s’escriu, p p q una K al principi que queda més moro). però jjo particularment li col·loque Per P er fi, les nostres reun reunions/sopars eren més íntimes, més llargues i més sorolloses. Ja no calia lia dir-li d camb amb mb del bar on sopàvem, que ell no tenia al cambrer ni veu eu u ni vvot, ot, que allò que es discutia era cosa de la Filà. Donc Doncs ncs bé bé, ja tteníe eníe la nostra kàbila. A poc a poc l’anàvem teníem, lluint llu uintt all nostre nostr tre gust. gu u La vàrem pintar, comprarem una nevebar con co ra de ba bar, un congelador, una televisió, cadires, taules, fins i tot, t un membre m de la filà ens va regalar una barra de bar. Allò Al era de faula, cada vegada estàvem més units. Ens reuníem a sopar per qualsevol motiu, és més, de vegades sense cap motiu. En defi deefinitiva, vàrem formar un grup de bons ami amics am amics, on tan sols tenia cabuda l’harmonia, la fe a i les ganes de passar-ho d’allò més bé. festa Per sort i ja estem en l’any 2018, tot continua igua igual de bé. Això sí, hem de lamentar la pèrdua d’alg d’alguns membres de la Filà, als quals volem dedic dedicar amb tot el nostre voler i afecte, la Capitani pitania d’enguany: Florencio Zanón, Toni Roig i Sal Salv Lopez Navarrete, als que havem portat, Salva port por portem i portarem, sempre en el nostre cor i en la nostra memòria.

Portador de l’estendard a càrrec de Rafael Raga Ricart

Filà Mora Al-Buhera 65

Tampoc volem deixar passar l’ocasió, per a fer-li una forta abraçada al nostre amic Toni Raga, sense el qual, aquesta filà no seria el que és. Per sort, encara podem gaudir de la seua companyia quan ell es troba amb forces, perquè ganes, li’n sobren. Toni, eres molt gran!!!! Com tots els anys, entre les acaballes de l’estiu i els primers dies de la tardor, hem celebrat les festes en honor a Sant Miquel i amb elles, la dels Moros i Cristians, que amb tantes ganes esperem al llarg de l’any. Enguany, és especial, hem tingut l’honor d’ostentar la Capitania Mora, sent el nostre amic Paco Sales el Capità del bàndol de la Mitja Lluna. Com no podia ser d’altra manera, ha sigut tan bon Capità, com gran company, amic i cuiner. Volem aprofitar aquesta oportunitat per a felicitar als amics i amigues de la Filà cristiana Jaume I, que han representat al bàndol de la Creu i com ja tots imaginàvem i sabíem s’han tornat a superar i han deixat la seua capitania a una grandíssima altura: Enhorabona!!! Ja tan sols ens queda emplaçar a tot el poble de Catarroja i perquè no, també als pobles del voltant o siga la resta del món, a participar de les festes de Moros i Cristians de Catarroja de l’any vinent 2019. Que com podeu participar?: molt senzill, fent acte de presència en tots i cadascun dels actes que tenim programats i això sí, gaudint de la nostra festa, de la vostra festa, de la festa de tots.

Primera Entrada l’any 2000

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capità

Boato

Esquadra de negres africans amb plomes

Cap d’esquadra Rafa

Esquadra negres africans detalls daurats

Filà Mora Al-Buhera 67

Capità

Cap d’esquadra Xisco Alapont

Esquadra de felins

Presentació

Esquadra roja Detall trage

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capità

Preferida Lorena Casañ Raga

Entrada Esquadra africana

Esquadra Sopar Capitania

Filà Mora Al-Buhera 69

Capità

Esquadra d’honor

Detall del maquillatge guerrer

Esquadra jove amb el tratge oficial

Esquadra convidada “Les nostres dones”

M Majestuós trage del nostre capità de

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Nits de capitania

Membres fundadors Xisco Alapont i Javi Olmos Posat a la kàbila

Maquillatge africà All i Pebre al port amb les dones

“Ranchada” dels divendres

Filà Mora Al-Buhera 71

Processó de Sant Miquel

Moments previs a l’Entrada

Col·laborant en la cavalcada de Reis Dinar tradicional el dia de l’Entrada amb arròs al forn

Entrada del Mig Any

Mitg any

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Esquadra Entrada l’any 2011

Membre fundador Arturo Casañ Esquadra Entrada l’any 2015

Els germans Julio Raga i Toni Raga Esquadra Entrada l’any 2011

Membre fundador Juan Ferrer

Filà Mora Al-Buhera 73

Esquadra amb el trage oficial

Vicent Ricart Esquadra Entrada l’any 2010

Cap d’esquadra Rafa Raga Gascó

Esquadra Entrada l’any 2016

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

a filà de mores Arrakisa es va crear en l’any 2000. Estava composta, principalment, per les dones dels components de la filà Karihambra. El nom significa “amigues”, donat que, per davant de tot, érem això, amigues. Iniciarem la nostra trajectòria en solitari perquè volíem tindre identitat pròpia, ens apassionava esta festa i el nostre objectiu era gaudir de l’espectacle que suposava una Entrada Mora. És per això que dedicàvem moltes hores en assajos per perfeccionar la marxa i que el dia Gran eixira a la perfecció. I pensem que ho vàrem aconseguir... Varen ser pocs però intensos anys, fins que decidirem extingir la filà i integrar-nos amb Karihambra. Però eixos anys estan ací, que recordem amb nostàlgia i amb este llibre sempre ho tindrem present.

Com es nota la felicitat!!! Els sentiments afloraven a tot arreu!!!

Filà Mora Arrakisa 77

Els nostres xiquets i xiquetes, sempre presents... “on va la corda, va el poal”

Desfilant amb orgull, satisfetes de formar part d’esta filà

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitana

Grandiosa Entrada, perfecta sincronització. Els assajos donen bon resultat

Espectacular presentació. Majestuosos vestits

Els nostres benjamins, els més menuts, obrint pas en un impresionant portal Com es nota la felicitat!!! Els sentiments afloraven a tot arreu!!!

Filà Mora Arrakisa 79

Les nostres “nines” preparades per alegrar la vista a totes i tots amb un preciós ball. Ja apuntaven maneres!

Eixe any vam optar per un trage tipus “geisha” i, la veritat que va ser molt cridaner

Escalfant motors per desfilar davant dels nostres majors de la residència de la Plaça Major

Què més dona el trage que porten? Estan guapos els mires per on els mires I no podia faltar la nostra participació en la Cavalcada de les nostres Festes Majors

I estes erem nosaltres, sense maquillatge, naturals. I també amb molta marxa al cos i passant-ho fenomenal. Que no tot era desfilar

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

’any 1999, van començar les primeres reunions per a muntar la Filà, si bé alguns dels membres fundadors ja van organitzar, conjuntament amb algunes filaes d’Alcoi, Bocairent i Agullent; les entrades dels anys 95 al 98. Finalment, va ser l’any 2000 quan es va crear la Filà i es va triar com a nom el d’Al-Azraq, el dels ulls blaus, el cabdill moro que des de les muntanyes d’Alacant, el que ara ens coneix com les comarques centrals, encapçalà les revoltes contra Jaume I després de la reconquesta de València. El color blau d’Al-Azrak domina l’estendard de la Filà, format per un medalló contés dins de l’arc que donava entrada a la seu en la desapareguda “Terraza Alhambra”, i les ones de l’Albufera. El medalló emmarca l’escut amb l’alfange i la penya roja que dóna nom al poble. Eixe estendard que tradicionalment només pot eixir a desfilar si ho fa damunt d’un camell. La Filà comença a reunir-se a les barraques, al Bar Benlliure, l’antic “Salón Pepín”, passà al Raval, a la “Terraza Alhambra” un entorn que semblava el més adequat, la caiguda del sostre feu que la seu passara altra volta a les Barraques, a la plaça de la Llotgeta, i finalment a l’actual seu, en el carrer de les Moreres. La Filà Al-Azraq es planteja com a un dels motius de la seua raó de ser, integrar la tradició de la Festa, dotada d’una forta càrrega històrica i festera, amb la història i les tradicions del nostre poble. Eixa concepció de la Filà s’ha vist reflectida tant en les temàtiques escollides en cada Capitania, com amb el “boato” i els fets representats, combinant combinan com an a t llaa tradició tra radi dició ó i anant an nant introduint in ntr trod rod odui uint nt nous nous u elements e em el men nts en e la Festa. Feesta. El paper pe dels d caps ca d’ d’esquadra sq qua uadrra ha sigut siggutt sempre sem mpr pr determinant, pre deete term rmin inaan ant, amb am mb l’inoblidable l’iinoblid blid idab able ab le Juan Jua uan n Pareda, mestre insuperable i ggran gr ran coneixedor con oneixe onei e xeedo dor dee la la Festa Feest F s a i dee les less seues seu eues e tradicions, es tra r dicions, i que que ue va va formar fform rmar als als ls caps cap ps que qu ue hem h tingut, des dels primers: Be B egoña, David d i Angel An A nge g l So ote telo lo o, Ro R bert be rto rt oF Begoña, Sotelo, Roberto Ferrer i Bernardo Galiana; als Anton nio i Aracil, Araaci cill,l, Juan n Romeu, Rome Ro m Boro Peris, Carolina Came actuals: Ant Antonio sañ, David avid Jorge Jorgge ge i Alfonso Alfo lfon on o nso ns o Català. Cattallà D alltr D’ traa banda, baand b nda, da, tres trees han haan sigut sigg els Capitans: el primer si D’altra l’lanyy 2005, 20005 2005 05 Enrique 05, Enri E riqu quee Ferrándiz, F l’any el 2010 Antonio Araccil Arac i i aall 2015 2015 Antonio A Aracil Hervás. Quatre són ta bé esqu tamb ta eesquadres squadr adr d que desfilen actualment, també l s dones, le don do nees amb molts anys de tradició, n laa de les dos d’homes, do d’hom ho omes, s, i sempre la dels menuts, els i dos xiiq quets d F siga en esquadra o incorxiquets dee llaa Filà, p raats all “boato” po “boato en alguna carrossa. Hem porats feet Grans Grans Entrades Entrad on els caps d’esquadra fet camina amb els seus gestos, conviamb el seu caminar, n a to ttothom thom a participar, parrti t den a sentir la Festa gran. Ell Ballet E Bal allle lett de Rosadela Ros osad ad del elaa en la tterrassa te err rraas as “Alhambra” assa

Filà Mora Al-Azraq 83

Esquadra “Gegants d’Ontinyent”

Sis han sigut els Presidents que hem tingut: Juan Romeu, José Manuel Romeu, Antonio Aracil, Boro Peris, Javier Ruiz i l’actual, Antonio Hervás, en una Filà que ha anat adaptant-se a les circumstàncies que tant han canviat en els darrers 18 anys. En l’actualitat, la fila està formada per alguns dels membres fundadors, que són l’experiència de la festa, un nombrós grup de membres que signifiquen la continuïtat de la Filà, i un grup de nous membres que s’han acostat a la festa amb il·lusió i interés, i a més a més, el grup de xiquetes i xiquets que representa el futur més enllà de la Filà. Antonio Hervás President Esquadra africana 2005, cap d’esquadra Begoña Sotelo Iranzo

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capità

Esquadra Jalifana

Esquadra de les Huries del Capità Esquadra Beduina. Cap Antonio Aracil

Esquadra dels Califes. Cap d’esquadra Juan Romeu

Filà Mora Al-Azraq 85

Capità

Els Tuaregs. Cap d’esquadra Boro Peris

Esquadra Berberiscs. Cap Ángel Sotelo

Esquadra de Huries. Cap Carolina Casañ

Esquadra Africana

Cap de esquadra africana Juan Romeu

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capità

Esquadra guerreres del Califa. Cap Carolina Casañ

El capità i la seua preferida Paula Hervás Esquadra “No ho faré més” Cap d’esquadra Juan Romeu

Jaume Hervás cap de la guàrdia del capità Esquadra de guerreres

Cap d’esquadra Antonio Aracil

Esquadra les “Almohades”

Filà Mora Al-Azraq 87

Les jóvens promeses, any 2014 Ells també són els protagonistes

Desfilant amb il·lusió

Preparats per a l’Entrada

88 20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Entradeta falsa en el bar Benlliure, any 2000

Preparant-se per a l’entrada, any 2010

“Iris” dança en honor al capitá, any 2015

Assaig del cap d’esquadra Boro Peris

Antonio Hervás “Capità” repartint paella

El president de la Filà amiga d’Ontinyent. La Filà Al-Azraq en agraïment per la seua col·laboració l’any 2010

Filà Mora Al-Azraq 89

Esquadra any 2014

Esquadra any 2013 Esquadra any 2004

Esquadra any 2005

Esquadra any 2016 Esquadra any 2005

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

alam Gua Sadaka és una filà mora mixta en la qual la il·lusió sempre ha estat present en l’ànima de tots els membres que la componen. Aquesta comparsa va sorgir l’any 2007 gràcies a l’amistat i el fervor per la festa dels Moros i Cristians de dues persones que tenien la necessitat de fer realitat un somni. Com que l’amistat i l’amor són aspectes necessaris i indispensables vam triar aquest nom, Salam Gua Sadaka, per tal de reflectir aquests sentiments, ja que el seu significat és “Pau i Amor”. Una vegada havíem triat el nom perfecte per a la nostra filà havia arribat el moment de dissenyar el nostre estendard, el qual està format per la Lluna, el Casc i l’Alfange. Decidirem agermanar aquests tres símbols de la cultura musulmana per tal de mostrar clarament que la nostra és una filà mora. Per nosaltres un aspecte molt important era acompanyar aquesta il·lusió amb una bona banda, perquè sense música no hi hauria desfilada. Per això la seua participació es fa necessària per tal que les esquadres lluïsquen com es mereixen, ja que la música espenta, vulgues que no, a desfilar.

Batllet Tisadira en una de les Entrades

Filà Mora Salam Gua Sadaka 93

Per finalitzar aquest escrit, volem destacar les paraules d’agraïment de la nostra cap d’esquadra, sense la qual no seria possible transmetre la màgia que ens envolta en desfilar: “No hi ha millor Filà que aquella que sent la música, no hi ha millor música que la que et fa vibrar i transmetre el seu compàs. Gràcies filà, perquè em plena d’orgull ser la vostra cap d’esquadra!”. Cap d’esquadra durant l’Entrada de l’any 2013

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitana

Boato: Batllet Tisadira Esquadra de la capitania

Boato: Carruatge amb la capitana

Boato: Inici de la capitania

Filà Mora Salam Gua Sadaka 95

Festes de disfraces en Festes de Sant Miquel Festes de disfraces en Festes de Sant Miquel

Sopar Ibicenc

Participació en l’Entrada del Mig Any Participació a la cavalcada de Sant Miquel

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Esquadra de la Filà en l’any 2014

Cap d’esquadra: Victoria Perea León

Esquadra de la Filà en l’any 2015

Filaes

Cristianes

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

100

Filà Cristiana

Jaume I El Conqueridor 2000

a Filà Jaume I, que durant anys ha ostentat l’hegemonia del bàndol cristià (principalment perquè érem els únics), naix amb un marcat esperit d’amistat. Açò és Jaume: un grup d’amics, que molts anys després segueix essent un grup d’amics. De vegades més ampli, altres més xicotet: uns van, uns altres vénen; però sempre amb el mateix esperit: eixa camaraderia que es forja braç a braç en la Filà. Només pronunciar el nom de Filà Jaume I, la nostra ment s’ompli d’imatges, vivències, aventures i moments bons; tots ells inoblidables, excepcionals, indescriptibles, alguns inclús irrepetibles i sempre a favor de la festa i de la tradició. A favor, en definitiva, d’aquesta festa que és màgia, fantasia, il·lusió, alegria, color i música; i que desperta tots els sentits de la nostra ànima. Ja han passat 18 anys, des del moment que dos amics: Francisco Ortiz (més conegut com a Paco Ferraor) i Manolo Arnal, van decidir crear aquesta Filà, amb la finalitat de potenciar el bàndol cristià allà pels inicis de la festa a Catarroja. Voldria que aquestes paraules foren un reconeixement per a les persones i filaes que van donar aquest primer pas: elles i ells són els que van posar la llavor que a poc a poc ha donat el seu fruit. Hem viscut moltes Entrades com a capitania cristiana, amb l’adrenalina i els nervis propis del moment. Cada any, les sensacions es renoven i ho vivim com si fóra la primera vegada. Enguany un anyy més, a tornar a sentir totes aquestes g g y estem disposats, p eemocions i donar la nostra millorr versió. versió. ó.. nostres I que en n lles es n o trress kkàbiles os à il àb iles i carrers sonen nostres bandes dee mú música, que són les no ost s rees ba band ndes nd ess d m patrimoni ell p attri r mo moni ni ccultural ultu ul turra ral més ral m benvolmés quee teni tenim gutt i m gu mé és ri rricc qu q te eni nim m dins de la Moros Cristians. ffesta estta dee M o oss i C or rii VISCA VISC VI S A JA SC JJAUME AUM ME I!!!

Filà Cristiana Jaume I El Conqueridor 101

Visita als ancians

Presentació de capitans. Mig Any

Catarroja és Cristiana- Ambaixada, Rei Jaume: Daniel Portillo, Na Violant: María Cuenca i ambaixador: Juan Antonio Palop

102 20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitania 2003

Mario Guillem Marco Capità

Trage de l’esquadra de dones

La nostra primera capitania. Com a capità, el nostre veterà, Mario Guillem Marco, amb el somriure que el caracteritza, acompanyat de la seua preferida, Toñi Fernández Moreno Esquadra especial del capità

Filà Cristiana Jaume I El Conqueridor 103

Capitania 2006

Alba María Navarro Capitana Capitania passada per aigua. Eixe any va caldre retardar l’Entrada al 9 d’octubre

Esquadra de gala dels hòmens de Jaume I Innovació en els trages de cristianes en l’esquadra de dones

Tremend espectacle van muntar l’esquadra invitada d’estudiants de Banyeres de Mariola

104 20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitania 2010

Isabel Guillem Romero Capitana L’ostentació que vam oferir tenia com a únic propòsit recrear tot l’univers medieval que va ocórrer en l´alqueria de Catarroja i, per tant, mostrar-la d’una forma entretinguda: la cultura i la història de la nostra terra i la nostra filà. També, va ser un acomiadament ficat que la nostra capitana deixava la seua Catarroja natal, per a anar-se’n a viure a un altre lloc deixant la Filà Jaume I sense la seua contagiosa rialla. Carrossa de la capitana

Presentació de capitans Esquadra especial de la capitana

Filà Cristiana Jaume I El Conqueridor 105

Capitania 2012

Manolo Arnal Capità Eixe any, un moro mor d’Oliva d va (membre (m (me de la Filà Marraqueix i soci d’honor d’Undef), així com membre mbre fun fundador de Jaume I, va capitanejar el bàndol cristià. Com diu el nostre ostre capità Manolo Arnal, ell és moro en Oliva i cristià a Catarroja; i, sobretot, un enamorat e de la Festa de Moros i Cristians.

Carrossa del capità amb els seus cavallers Cap d’esquadra Maria Cuenca

Esquadra magenta Ambaixades. El nostre capità Manolo Arnal, acompanyat de l’ambaixadora Pilar Gavila

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

106

Capitania 2015

Ana Domingo Capitana En esta capitania vam apostar per un original i arriscat espectacle. Consistia en treure els instruments de corda en una Entrada, interpretant Joc de Trons, gràcies a la Societat Unió Musical de Catarroja. La nostra capitana va tindre una meravellosa carrossa plena de violins, violoncels i una soprano, és a dir, ella no podia haver estat millor acompanyada.

Esquadra especial de la capitana. Pura fantasia medieval

Carrossa de la capitana

La primera Na Violant d’Hongria a Catarroja. dia de l’ambaixada

Filà Cristiana Jaume I El Conqueridor 107

Capitania 2018

María Cuenca Pardo Capitana La ca capitania va estar basada en la coneguda pel·lícula “El guerrer núm número 13” i desenvolupa una història de camaraderia masculina een un curiós encreuament de civilitzacions. Esta és, al cap i a la fi, l’lessència de la Filà Jaume I: la camaraderia. Això és el que la seua capitana volia ressaltar d’esta meravellosa capitania.

Esquadra guerreres de la capitana Debut de la cap Alba Navarro Esquadra cavallers de Jaume I

Carrossa de la capitana Esquadra de salvatges

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

108

Trages especials

Esquadra de la Cort

Esquadra de l’Amazones

Esquadra hòmens contrabandistes

Trage de colombines Esquadra dones contrabandistes

Mig Any 2015

Moments

Filà Cristiana Jaume I El Conqueridor 109

Cavalcada de Sant Miquel 2015

De sopar

Visita als ancians

Furtius. La prèvia

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

112

Filà Cristiana

Ballesters de Sant Jordi 2004

questa filà va ser creada com a fruit de la unió i bona voluntat d’un grup de persones. Aquelles que eren simplement conegudes, s’han convertit el dia d’avui en grans amistats amb les quals pots contar i compartir les batalles que cadascú ha anat combatent o ha de combatre. Per això, aquest escrit vol homenatjar a totes aquelles persones que han format part dels Ballesters, algunes de les quals, sempre ho seran de cor encara que no estiguen censades. La data fundacional de la filà és la del 9 d’octubre de l’any 2004, un dels dies més importants per a la Comunitat Valenciana. Aquesta data és la que coincideix amb els seus estatuts, encara que abans de la formalització de l’associació, es van haver de fer e múltiples reunions en “El cocinero”, l’antic bar on es van acordar tots els aspectes dels estatuts amb totes les normes que anava a possibilitar la trajectòria tan bonica d’aquesta filà que ha acabat essent: pertànyer a una gran família. d’aq Van ser membres fundacionals: Francisco Javier Valiente, Manuel Ramos, Miguel Angel Tarazona, Fernando José Serena, Óscar Guillem, José Ramón Tarazona i Sergio A Ang García. Tots, com jo, l’actual president José María López, i altres membres que han G Garc est des dels inicis o que s’han anat incorporant; hem anat aportant el nostre granet estat d’arena d’a d’ar are per a poder aconseguir millores per fer la festa més gran. Especial menció vull fer, r, ccom no podria ser d’altra forma, a la família del nostre Joan així com a l’artista de pare, Joan Francisco Vece Gil fins avui primer i únic Ballester d´honor qui, desinson np teressadament, va construir amb les seues pròpies mans i amb un amor incommensurateress s ble, la Gran Ballesta que any rere any mostra orgullosa aquesta Filà cristiana a les Grans Ent Entrades, al costat d’altres ballestes de batalla individual, totes elles portades amb un aart meravellós. El mateix mes d’octubre de 2004 va ser quan es va acordar l’admissió de l’associació en la d’Intercomparsa, formant part així de la Federació catarrogina com la resta d de filaes amb igualtat de drets i obligacions. Vam ser d’aquesta forma, la segona filà ccristiana formada a la població de Catarroja i sempre participant en tots els actes que s’han fet al llarg del temps com ara són el Mig Any, les Ambaixades, El Desemq b ba barque o, com acte més visual, la Gran Entrada de Moros i Cristians. En aquest últim act acte, hem participat des de l’any 2005 amb 27 membres el primer any: 17 hòmens i 10 don on amb els caps d’esquadra Carlos Pons, Miguel Peris i Loli Cabañero. L’any 2006 dones, vam desfilar amb 27 hòmens i 15 dones i així sumant membres any rere any. Durant els any anys, hem anat incorporant a les xiquetes i els xiquets a la filà i ara mateixa som la filà d el municipi amb més participació infantil a les festes de Moros i Cristians. del Estendard Ballesters de Sant Jordi

Filà Cristiana Ballesters de Sant Jordi 113

Filà Cristiana Companyia Ballesters de Sant Jordi és el seu nom complet, encara que és coneguda com als Ballesters. El nostre nom, ple de contingut històric i arrel valenciana, vol rememorar les milícies de la ciutat de Morvedre (actualment Sagunt i voltants) que lluitaven dia a dia en defensa de la ciutat. Els seus grans assoliments van fer que el rei Pere el Cerimoniós els premiara i, des d’eixe moment es va crear una companyia de cent Ballesters o Centenar de la Ploma, sota l’advocació de Sant Jordi, funció de la qual era protegir i fer d’escorta de la Reial tant al camp de batalla com en actes i processons. I així és com ens definim els Ballesters: com a guerreres i guerrers protegint al bàndol cristià de Catarroja.

Primera Esquadra de dones. Any 2005

114 20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitania 2009

Miguel Ángel Peris Montaner Capità

Cap batedor. El nostre benvolgut Joaquín Belmonte

Capità Acompanyant acompanyat Dolores de la seuaCanañero dona Loli Lozano i també del seu fill Pau que va nàixer un mes després

Primer Gran Capità Miguel Ángel Peris

Primer debut com a cap d’esquadra d’Eva Gallard

Filà Cristiana Ballesters de Sant Jordi 115

Capitania 2011

Gabriel de la Fuente Cruzado Capità

Esquadra d’hòmens amb el seu cap d’esquadra

Rosana Serena El capità en la carrossa

Eva Ribera Carrossa desfilant. El capità que més acompanyants va tindre

116 20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitania 2014

Óscar Guillem Martorell Capità

Els Ballesters en germanor

El capità en la carrossa L’esquadra de dones

Cap d’esquadra Merche

L’esquadra d’hòmens amb tot el seu esplendor

Filà Cristiana Ballesters de Sant Jordi 117

Capitania 2017

José María López Rodríguez Capità

Cap batedor amb els Ballesters Esquadres totes juntes

Excel.lent esquadra de ballesteres 2017

Soraya, una gran Ballestera

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

118

Secció infantil

Infantils en l’Entrada falsa

Carmen i la cosina Andrea que va desfilar en 3 anys

Secció infantil preparada per a la Gran Entrada

Les amiguetes en la Gran Entrada

El Cap d´esquadra David

Filà Cristiana Ballesters de Sant Jordi 119

Moments

Els Ballesters en el Mig Any Boda de Joan i Mari, el novio va fer de cap d’esquadra

En la cavalcada gaudint totes i tots com a infantils La nòvia també va fer de cap d’esquadra

Una vegada a l’any ens convertim en moros per a la cavalcada de Reis

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

120

Entrades

Esquadres especials d´hòmens i dones a la porta de les escoles on ens vestim l’any 2012

Esquadra d’hòmens l’any 2015 Esquadra de dones l’any 2015

Esquadra de dones l’any 2012 Esquadra d’hòmens l’any 2013

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

122

Filà Cristiana

Els Catarrogins 2007

a Filà Catarrogins va nàixer d´uns quants membres d´altra filà, amb una visió diferent de fer les coses.

Una vegada formalitzada aquesta filà, síncoporaren altres persones que mai no havien estat ralcionades amb aquesta meravellosa festa. En aquest curt periode de vida dáquesta filà, aconseguírem que molta gent poguera gaudir dáquesta festa i del seu ambient festiu i amistós. Transcorreguts els seus tres anys de vida i per causes alienes a aquesta filà vam haver de prendre la decisió dábandonar aquesta festa amb molt de dolor désperit per no estar dácord amb els nous criteris que anaven a imposar a la festa. Al passar p el temps molts dels menbres dáquesta filà seguim ajuntant-nos i fem festa.

Filà Cristiana Els Catarrogins 123

Trage oficial filà 2008 Trage de pirata en l’Entrada de l’any 2009

1- Pantaló negre pirata. 2- Camisa blanca pirata. 3- Mocador roig. 4- Jupetí negre fins a la cintura, amb detalls marrons. 5- Sabates o botes negres. 6- Cinturó negre amb cartutxera. 7- Destral.

Trage oficial mig any

El segon trage oficial de la Filà per a l’Entrada estava compost per: Pantaló negre pirata, camisa blanca, mocador roig, cinturó negre i cartutxera, sabates o botes negres.

Trage de bucaner en l’Entrada de l’any 2010

Este trage el solíem portar per al mig any, en les festes de Catarroja i actes oficial.

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

124

Entrades

Trage de pirata entrada 2009

Trage de Bucaner entrada 2010

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

126

Filà Cristiana

Pirates de les Barraques 2010

a filà Pirates de les Barraques es va formar l’any 2010 i fins a l’exercici actual hem sigut l’última creada al poble. Tot va començar entre un grup d’amics que volien tindre alguna cosa en comú per a divertir-se. Un d’ells feia molts anys que contava peripècies d’una filà de Pirates a Moraira (la qual, per cert, ens va donar tota l’ajuda que pogueren) i justetament, en eixe moment, eixa filà acabava de desaparéixer; per la qual cosa vam proposar formar una fila de pirates de Catarroja, ja que al poble no hi havia existit cap mai. Com la seu estava al barri de les Barraques, vam decidir ficar-li este nom. I així és com ens vam llançar al rogle este grup d’amics, després de moltes reunions i de molts sopars (alguns no es poden contar). D’esta forma, vam formar una nit, en casa Salva, una Junta Directiva per a fer d’esta aventura, una realitat. I així va començar tot: molta burocràcia, molt d’anar amunt i avall. Tot, a la fi, per presentar-se a Intercomparsa Catarroja on ens acceptaren ràpidament. Finalment, cal dir que allò que va començar com un joc, ha aconseguit arribar-nos molt dins el sentiment per la festa: sentir la música, gaudir de cada Entrada, etc. En este grup d’amics (alguns seguim, altres no, alguns s’apuntaren nous i altres per desgràcia ens han deixat per sempre), després d’uns anys, hem aconseguit formar una gran família pirata que avui no concebem no formar part d’ella. Després de dues capitanies (2013 i 2016), les quals van tindre molt de reconeixement per part del poble, ens vam adonar que este grup d’amics no estàvem de pas pel poble sinó que havien vingut per a quedar-se perquè ens agrada molt viure la Festa i donar-ho tot en cada Entrada. En definitiva, ens hem adonat que ser pirata és una forma de viure!

Estendard de la Filà

Filà Cristiana Pirates de les Barraques 127

Cap d´esquadra Vicent Ramiro amb la seua esquadra l’any 2011, el nostre primer any

Esquadra d’hòmens l’any 2012 Esquadra de dones l’any 2012. Sens dubte, espectacular!

Esquadra de dones l’any 2011, l’inici de tot...

128 20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

Capitania 2013

Héctor Herraiz Guillem Capità

Esquadra d’hòmens en la capitania l’any 2013

Esquadra de dones en la capitania l’any 2013 Hector Herraiz Guillem amb el seu fill Miguel Herraiz

Tots junts! Hòmens, dones i secció infantil

Oques dins del “boato” de la capitania

Filà Cristiana Pirates de les Barraques 129

Capitania 2016

Isi Raga Selma Capità

Isi Raga i la seua acompanyant Alba Maria Navarro Cuenca

L’excepcional Ana Calomarde com a cap d’esquadra

La secció infantil en el vaixell pirata

Esquadra d’hòmens amb cap batedor

Ballet pirata, un ambient terrorífic...

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

130

Secció Infantils

Els i les “piratetes” també som capitania (2013)

Els nostres infantils, sempre fonamentals, ja eixien a navegar amb vaixell pirata. El futur de la Filà!

Jocs infantils en la Filà Pirates, tot una diversió

La cavalcada, uns dels moments preferits de la secció infantil

Amb vaixell també per a la cavalcada de Sant Miquel

Boro amb els nebots abans de l’Entrada

Moments

Filà Cristiana Pirates de les Barraques 131

Els pirates conquerint Massanassa

El trio calavera… pirates de naixement

Quina tropa! A l’abordatge!

El pirata en l’Entrada de Moraira

Mig Any pirata amb el nostre benvolgut “Mi Juan”

La Pirateria a l’abordatge!

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

132

Entrades

Esquadra d’hòmens l’any 2015….uns pirates ben templats

Any 2015 amb el nostre benvolgut Vicent Ramiro

Esquadra de dones l’any 2015 Esquadra de dones l’any 2014

Esquadra d’hòmens l’any 2017

Les dones en l’any 2017 amb Ana Calomarde de cap d´Esquadra

A la conquesta del

Castell Fester!

A la conquesta del Castell Fester! 135

n dels elements més característics de la majoria de municipis que celebren els Moros i Cristians és la presència d’un Castell Fester en ple centre neuràlgic de la festa. En alguns casos, és el mateix castell del poble, si existeix, el lloc on es fan les representacions històriques, és a dir, les Ambaixades; però en la majoria d’ells és un castell de mentida el que s’utilitza ja siga per no tindre castell real al poble o bé perquè sí que hi ha però es troba fóra del centre. De castells festers, hi ha de molts tipus, depenent dels materials i colors empleats, de la tipologia, etc; però en la majoria d’ells, l’estic arquitectònic àrab és el que predomina per representar que la ciutat es troba baix domini musulmà abans de la conquesta cristiana de les tropes aragoneses. A Catarroja, les Ambaixades van començar a celebrar-se l’any 2007 després de substituir el Desembarcament moro del Port i s’ha celebrat des d’aleshores fins a l’actualitat excepte els anys que es feia la Presentació de capitanies i un any que es va haver de suspendre. No obstant això, Catarroja incorpora la presència del Castell Fester durant les Ambaixades de l’any 2012 a través d’una xicoteta muralla i dues torres amb poca estructura que han servit per a adornar la plaça de la Llotgeta durant la representació històrica.

L’any 2017, fruit d’una millora del guió de les Ambaixades, el bàndol moro va passar a estar dins del Castell Fester durant les escenes de l’estafeta i l’ambaixada cristiana amb l’objectiu de ser fidels a la història i donar protagonisme a la fortificació. En haver començat a introduir aquestes escenes en les quals s’utilitza més el Castell Fester, a finals de 2017, des de la Junta Directiva d’Intercomparsa, es va plantejar millorar l’estructura del mateix per seguretat, ja que no comptava amb elements fixos sinó que eren únicament planxes de fusta aguantades amb uns pals. Ara bé, mirant els costos que suposava adaptar l’ac-

Fase 1 del nou Castell Fester col·locat entre dues de les torres del Mercat Municipal durant la XX Gran Entrada de Moros i Cristians (2018)

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

136

tual fortificació i després d’obrir-se l’oportunitat de col·laboració de Caixa Rural Torrent amb un nou projecte, vam decidir apostar per construir-ne un nou amb una estructura segura i de pas, que fóra més fidel a l’estic morisc natzarí. El projecte del Castell Fester finalment va poder eixir a la llum repartit en dues fases, tenint ja construïda la primer d’elles gràcies al treball de l’artesà local Miguel Micó. Després de molt de treball i esforç hem aconseguit estrenar la Fase 1 del nou Castell Fester durant les Festes de Moros i Cristians de 2018. Encara que està concebut per a les Ambaixades, a causa de l’oratge no es va poder traure perquè no era bon moment per inaugurar-lo, per la qual cosa vam aprofitar la XX Gran Entrada de Moros i Cristians com a moment de mostrar-lo a la població. El resultat ha sigut fantàstic i més mirant la ubicació on es va col·locar entre dues de les torres del Mercat Municipal. Però, el projecte encara no està acabat i queda una segona fase perquè el Castell Fester complet siga una realitat, una fase basada en la construcció d’una gran porta que puga ser travessada copiant l’estil arquitectònic de l’Alhambra de Granada. La Festa evoluciona, la història així ens ho deixa patent. Per això, esperem que molt prompte, la porta, el remat final del projecte, puga ser una realitat.

Un passeig per la

Musica Festera ´

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

138

Un passeig per la Música Festera 139

oros i cristians és una expressió que en la ment de la gent ha quedat com un sinònim de confrontació, de guerres inacabables, d’intencionalitat religiosa per imposar unes creences, un record de lluites medievals entre els seguidors de Crist i els seguidors de Mahoma, els seguidors de la Creu i de la Mitja Lluna. La Creu i la Mitja Lluna dues icones que representen un relat històric, transmés de formes diferents: invasions, reconquestes, conversions, expulsions. La festa de Moros i Cristians, però, és un homenatge a la convivència entre cultures. Naix com una rememoració de l’etapa del poder musulmà en la península Ibèrica i de les batalles que varen anar alternant el poder musulmà i el cristià. En alguns llocs de la costa, amb la festa es recorda la lluita contra els pirates barbarescos dels segles XV, XVI o XVII. Però també és diversió, perquè la festa és per naturalesa portadora d’espontaneïtat i de comportaments anàrquics. És eixe punt intermedi el que cal trobar i perpetuar i el que la festa ha de forjar el seu èxit, perquè no s’ha de perdre la idea que els festers som els portadors del mite i que som els assenyalats per a transmetre aquelles fites històriques del nostre poble i que es representen en la Festa de Moros i Cristians. Encara que antigament tenien lloc pràcticament en tot l’estat espanyol, hui en dia s’està vivint un creixement espectacular en les nostres terres valencianes, per damunt de tot en les províncies d’Alacant i València, on en l’actualitat es concentren al nombre més gran de pobles i ciutats que celebren esta festa. La Festa de Moros i Cristians com ja he dit abans té un origen i una base profundament religiosa, però que s’ha anat enriquint a la vegada, d’un clar component lúdic, que d’altra part, existeix en qualsevol festivitat. Tanmateix, és el seu component teatral i representatiu de la història el que la fa única en el seu gènere. La invasió i dominació musulmana de la península Ibèrica durant diversos centenars d’anys va deixar una gran empremta en la societat medieval espanyola, que no va acabar amb la fi de la Reconquesta dels regnes cristians cap a finals del segle XV. De qualsevol manera, amb el pas dels segles, les poblacions que celebraven esta festivitat varen anar enriquint i modelant esta representació històrica adequant-la a fets històrics locals, inclús a altres fets històrics de segles ja passats com per exemple les campanyes contra els pirates turcs i barbarescs dels segles XV, XVI i XVII en les nostres costes i inclús en la presa de Tetuan per part de l’exèrcit espanyol a mitjan segle XIX. Tal vegada serà el segle XX, el que donarà testimoni d’una major expansió de la Festa, especialment després de la Guerra Civil. L’expansió geogràfica i la imitació dels models de festa de referència en el món “moro cristià” farà que algunes poblacions amb major tradició en la festa s’afermen com referents nacionals i inclús internacionals. És per exemple el cas d’Alcoi, la seua Festa està declarada d’Interés Turístic Internacional des de 1980 o les de Banyeres de Mariola, Cocentaina, Villena i Ontinyent declarades d’Interés Turístic Nacional.

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

140

Amb grans o xicotetes diferències, esta festa es compon de distints actes, entre els quals invariablement es troben les entrades, ambaixades i la processó, esta última sol estar lligada a la festivitat del patró de la ciutat o població corresponent. Els festers es divideixen en dos bàndols, moros i cristians, vestits de forma més o menys semblant a l’època medieval de cadascuna de les cultures enfrontades, deixant de tota manera un gran espai a l’ornamentació de fantasia, que no és poca en alguns casos. Encara que les festes de cada població tenen les seues pròpies peculiaritats i característiques, en general, cadascun dels bàndols pren simbòlicament la ciutat per un dia. També es fa una demostració de poder amb l’entrada, on cadascun dels bàndols desplega les seues tropes. L’entrada es caracteritza per la seua espectacularitat, ja no sols pels seus tratges sinó també per la participació de carrosses, animals, boatos amb ballarines i ballarins, bandes de música, etc. S’acaba la Festa amb la reconquesta de la ciutat o població per part dels cristians. Açò succeeix en una batalla final en la qual es produeixen dispars d’avantcàrrega amb arcabussos, espingardes i trabucs, depenent del bàndol. En esta batalla final es pren el castell de la localitat i si la localitat no en te un de real, es pren un d’artificial fet per a l’ocasió. Si hi ha algun aspecte que destaca per damunt de tots en la Festa de Moros i Cristians és la música, sense ella no es podria entendre ni esta ni cap altra festa. La música sempre ha acompanyat a les Festes de Moros i Cristians des dels seus inicis. Està documentada a Alcoi la utilització de tamborins, pífans, dolçaines o castanyoles en els segles XVI i XVII i de tambors i trompetes –músiques de retreta– en el segle XVIII. La música, com ja deia, és uns dels aspectes que també destaquen en esta festa, per damunt de tots cal destacar el famós pasdoble valencià Paquito el Xocolater escrit per

Un passeig per la Música Festera 141

Gustavo Pascual, compositor de Cocentaina (Alacant), així com el també contestà Manuel Ferrando González Falcó, que va compondre en 1864 el primer pasdoble per a les festes de Moros i Cristians anomenat El Moro Guerrer. Serà en el segle XIX quan les bandes de música s’uneixen a les Festes, a partir de 1817, any en què la Fila Llana d’Alcoi va contractar a la Banda de Milicians Nacionals, l’única banda que existia en la ciutat, germen de la Corporació Musical Primitiva. En pocs anys, la resta de filaes també es van fer acompanyar per la seua respectiva banda de música, contractades a Alcoi o en els pobles del voltant, afavorida per una època d’expansió i floriment de les bandes civils de música. Les mateixes Festes van motivar una música adequada, un ritme propi per a compassar les desfilades, a partir del pasdoble, una varietat musical dins de la forma marxa. Les marxes són obres musicals que entren dins de les composicions definides pel moviment o pel ritme. Les marxes regulen el pas d’un cert nombre de persones. Els pasdobles són marxes lleugeres, adoptades com a pas reglamentari de la infanteria, amb una característica especial que fa que la tropa puga portar el pas ordinari de desfilada. A finals del segle XIX, el compositor alcoià Juan Cantó Francés escriu els pasdobles La Primera Diana (1880) i Mahomet (1882), creats expressament per als Moros i Cristians d’Alcoi. Estos presentaven una estructura, forma i ritme que els diferenciaven de la resta de pasdobles fins aleshores coneguts, iniciant d’esta manera la música festera alcoiana, amb personalitat pròpia. Des de finals del segle XIX i principalment, amb l’inici del segle XX, l’entrada de Moros cobra una espectacularitat inusitada, denominant-se en els programes d’actes de l’època com el més cridaner i pintoresc acte de les festes. Per descomptat, la música s’adaptarà al dit acte, apareixent un nou gènere musical fester: la marxa mora. La composició A-Ben-Amet, de l’autor alcoià Antonio Pérez Verdú, estrenada en les Festes de 1907, està catalogada com la primera d’este tipus, encara que és ben cert que ja existien altres composicions denominades marxes àrabs, expressament escrites per a l’Entrada de Moros, que ens fan pensar en una evolució gradual del pasdoble, amb la incorporació d’elements de percussió, fins a consolidar el dit gènere musical.

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

142

En 1958 amb l’obra Al·leluia, el gran creador alcoià Amando Blanquer Ponsoda desenvoluparà una música específica per a l’acte de l’Entrada de Cristians: la marxa cristiana, obrint un nou camí que s’esdevé de la música de la festa de Moros i Cristians. Així doncs, els tres grans gèneres musicals de les Festes de Moros i Cristians són el pasdoble, la marxa mora i la marxa cristiana. La seua diferenciació està marcada pel ritme que s’imprimix a cadascú d’ells: • Pasdoble: composició utilitzada tant per a Moros com per a Cristians i destinada principalment per a desfilar en els actes de la Gloria, Primera Diana, Segona Diana, etc. Es caracteritza per un metrònom de 85 a 95 negres per minut, és a dir, 85 a 95 passos per minut. • Marxa Mora: composició utilitzada en l’Entrada de Moros, amb un aire més parsimoniós i melodia amb ressonància oriental, caracteritzada per un metrònom de 50-55 negres per minut, aproximadament. • Marxa Cristiana: composició utilitzada en l’Entrada de Cristians, amb un aire èpic i marcial, caracteritzada per un metrònom de 80 negres per minut. La música per a la Festa de Moros i Cristians ha desenvolupat a més dels gèneres citats, altres composicions com les marxes de processó –entre les quals cal destacar la marxa 23 d’abril, de José María Valls Satorre, himnes de festes, himnes al patró, ballets, música incidental per a ostentacions, etc. Un cas significatiu seria el de la missa festera, destacant la Missa a Sant Jordi d’Amando Blanquer Ponsoda, obra de caràcter litúrgic per a la celebració religiosa del dia dedicat al Patró Sant Jordi (a Alcoi). Bé, espere no haver-me estés massa amb este xicotet passeig per la història de la introducció de la música, en la festa de moros i cristians. I si ho he fet, vos demane mil disculpes, això si, a ritme de marxa mora. Tan sols em queda per dir, que s’ha de participar i gaudir de les festes, de totes les festes, i en el nostre cas de la qual som partícips, la dels moros i cristians, per la que estem lluitant per aconseguir que siga una festa autèntica, commemorativa i amb vocació integradora i reconciliadora, on sols tinga cabuda, el bon ambient, l’harmonia i les ganes de passar-ho d’allò més bé. Xisco Alapont López Membre de la Filà Mora Al-Buhera de Catarroja

Cronica de la Reconquesta `

La Batalla de la Llegua a Catarroja

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

144

Crònica de la Reconquesta La Batalla de la Llegua a Catarroja 145

egons vaig trobar en el llibre que té per títol ‘Crònica dels moros d’Espanya’ escrit pel Pare Fray Iayme Bleda l’any 1618 en huit llibres, la població de Catarroja va tindre un paper important en la conquesta de Valencia en l`any 715.

Portada del llibre ‘Crònica dels moros d’Espanya’ Per no fer-ho massa llarg, he agafat alguns xicotets fragments que ens són d’interés en estes escriptures: “Junts en Còrdova, Tarif i Musa van tractar, sobretot, el que convenia per a prosseguir i acabar la conquesta de tota Espanya, segons l’ordre que per a això tenien de Miaramamolín Iacob Almançor, el seu senyor; i així es van resoldre de prendre la via de Castella. L’any 715, Abdalasis, fill de Muça, trobant-se amb el seu pare a Còrdova, li va demanar com a gran empresa, la conquesta de València.

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

146

Fragment del text on es menciona la part citada (en castellà antic).

Diego Rodríguez d’Armella, canonge de Múrcia declara que, abans d’assetjar València, havien eixit els valencians a la campanya i li van donar batalla a una llegua de la ciutat, prop del lloc de Catarroja, i que van ser vençuts els cristians” Com marca el text, estos fets es van produir a una llegua de la ciutat de València (prop del lloc de Catarroja). Si ho analitzem, este lloc estaria el tram comprès entre l’actual església de Sant Antoni i el barranc que separa Catarroja de Massanassa. En el Camí Real, tenim un xicotet monument en el qual ens marca la distància de 66 llegües a Madrid o dit d’altra forma, a 1 llegua de la ciutat de València. Per tant, podríem pensar que esta batalla en època de reconquesta va ocórrer aproximadament en eixa zona. Va ser una batalla xicoteta, però Catarroja (Karihambra en època musulmana) sempre ha format part de la història islàmica com la major part dels territoris peninsulars i que ara representem a través de les Festes de Moros i Cristians. D’època musulmana destacava la torre àrab dels segles XI i XII, la qual va ser destruïda l’any 1996 encara que una de les seues parets encara es troba annexa a l’església de Sant Miguel, construïda en l’any 1710. A més, entre el carrer de la Font i la plaça del Port, anomenada popularment com “del Porro”, es documenten restes de cases musulmanes fins a la conquesta cristiana. Mario Reig Delhom Membre de la Filà mora Al-Buhera

Retalls de

Premsa

Retalls de premsa 149

Publicació periòdic Las Provincias, any 1998

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

150

Publicació periòdic Diario de Valencia, any 2004

Retalls de premsa 151

Publicació periòdic Levante El Mercantil Valenciano, any 2004

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

152

Publicació periòdic Diario de Valencia, any 2005

Retalls de premsa 153

Publicació periòdic Levante El Mercantil Valenciano, any 2005

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

154

Publicació periòdic El periòdic de Catarroja, any 2006

Retalls de premsa 155

Publicació periòdic www.catarroja.es, any 2012

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

156

Publicació periòdic Panorama Local, any 2012

Retalls de premsa 157

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

158

Publicació periòdic Levante El Mercantil Valenciano, any 2012

Retalls de premsa 159

Publicació periòdic www.catarroja, any 2013

20 anys de Moros i Cristians a Catarroja

160

Publicació periòdic Nou Horta.com, any 2014

MOROS I CRISTIANS CATARROJA XX ANIVERSARI

Llibre XX Aniversari Moros i Cristians Catarroja

Articles inside

La Batalla de la Llegua

Saludes

Arrakisa

Un passeig per la Música Festera