Hi havia una vegada un cavallet de mar que
vivia tot sol en un raconet del fons del mar, entre les fulles d’un prat de posidònia, on també vivien molts
altres peixos, peixos que no li feien cas, que no volien jugar amb ell perquè era m olt diferent.
Les seves ALETES eren molt petites, la cua cargolada com la d’un mico, i no podia nedar ràpid com la resta de peixos. Així que es gronxava i ballava entre les fulles del prat de posidònia per intentar cridar-los l’atenció i poder jugar amb ells. Els altres peixos, però, passaven indiferents, sense ni mirar-se’l, no entenien per què el cavallet es movia de manera tan estranya.
El cavallet de mar somniava que nedava amb ells, però si no s’agafava amb la cua a les fulles de les plantes, els corrents d’aigua se l’emportaven. I si s’agafava a la cua d’un altre peix per passejar junts pel fons del mar? Ja els ho havia preguntat, però cap d’ells hi estava interessat. I de vegades, si s’hi acostava massa, rebia algun cop de cua no gaire agradable. Com que es passava els dies tot sol, va començar a posar-se ben TRIST...
