Rosa S Niembro
Il·lustrat per Carmen Álvarez
Enuna caseta en un prat molt assolellat hi vivia el Nico, un ratolinet que adorava llegir.
Encara que al Nico li encantava explorar mons màgics, ningú entenia el seu amor pels llibres. Pensaven que era un ratolí una mica estrany perquè, a part de llegir, no destacava en res al col·legi, era una mica maldestre i no tenia gaires amics perquè deien que era avorrit i estrany.
Si el Nico anava a un aniversari, sempre es quedava sol en un racó apartat mentre els altres jugaven. Si proposaven un joc o activitat al col·legi, s’amagava entre els altres per no haver de participar-hi. Pensava que no era com els altres i s’esforçava per ser-ho cada dia, per no decebre la seva família.
Els seus pares sempre es preocupaven per com de diferent era dels altres i perquè no destacava en res del que feia. No era com la resta de ratolins. Sempre estava sol i llegint... S'esforçaven a inscriure'l a totes les activitats de l'escola perquè fos com els altres (futbol, teatre, música...), però a en Nico ni li agradava ni se li donava bé res d'això. Passava tot el dia esperant arribar a casa per poder seure a llegir al seu racó especial on no havia d'esforçar-se per ser algú diferent.
—Nico, deixa ja de llegir, que avui tens partit de futbol. Jo sempre guanyava tots els partits a la teva edat. Sempre estàs llegint i has d'entrenar més per jugar millor —va dir el seu pare.
—Has suspès matemàtiques? Jo sempre treia molt bones notes. Què faràs amb la teva vida si no estudies bé, Nico? Només t’agrada llegir i això s’acabarà! —va exclamar la mare— Avui és l’aniversari del Pau i no t’ha convidat. Nico, per què no tens amics? Jo en tenia molts a la teva edat. Com que sempre t’arracones a llegir, mai fas amics.
—Si sempre estàs a casa llegint, com destacaràs en la vida? Jo no parava de fer coses a la teva edat —va dir el pare.
—Nico, és impossible que no hi hagi res que se’t doni bé —va comentar la mare.
«Tant de bo fos com els altres...», pensava sempre el Nico, encara que en el fons ell no desitjava ser així. Però com que no volia decebre la seva família, s’esforçava a encaixar al col·legi, intentant fer tot el que feien els seus companys.
Una tarda, el Nico estava plorant en un racó de casa pensant que l’endemà tenia un partit de futbol i no hi volia anar perquè, com sempre, faria el ridícul i tornaria a decebre el seu pare. En aquell moment, se li va acostar l’avi. El va abraçar preguntant-li què el feia plorar d’aquella manera i, quan el Nico li va explicar per què plorava, el seu avi li va contar una història sobre un lloc en una muntanya màgica, on els nens feien el que els agradava sense necessitat d’agradar als altres.
L’avi li va donar un llibre màgic que el guiaria a aquell lloc especial i li va dir que només els ratolinets especials com ell podien interpretar-lo.
El Nico, un ratolinet amant dels llibres, descobreix un lloc on tots poden ser ells mateixos. Una història sobre l’autenticitat i l’amistat.
