El Quim està enfadat, una mica trist i molt avorrit. Fa dies que ningú li fa cas i tots tenen la cara llarga. Ni tan sols la Trufa té ganes de jugar amb ell.
Li agrada quan juguen a construccions amb el seu germà Pol o quan fan curses amb els cotxes. El Pol sempre guanya, perquè és el més gran i en sap més. Però el que més li agrada al Quim és quan el seu germà l’arrossega pel passadís damunt la manta.
Ara fa molts dies que no juguen plegats. Des que el Pol va marxar a l’hospital.
—Mare, on és el Pol? —La mare se’l mira amb els ulls plens d’aigua i l’abraça amb força.
—Pare, quan tornarà el Pol? —El pare fa un somriure estrany i li dona alguna joguina.
El Quim està trist perquè troba a faltar el seu germà Pol. Els pares li diuen que està al cel, però ell mira amunt i no el veu. Al final, trobarà la manera de comunicar-se amb ell.
