illa cartes perdudes
Aquest llibre pertany a la col·lecció Petites Joies per a Grans Lectors, una exquisida selecció d’obres que transmeten valuoses Ensenyances a través de bellíssimes històries.
L’illa de les cartes perdudes
«L’estol d’orenetes va sobrevolar l’illa un parell de cops. De sobte, com si obeïssin les ordres d’algun comandant invisible, van agafar alçada i van sortir disparades cap al sud. El seu viatge havia començat.»
Oriol Canosa
Il·lustracions de Mercè López
Any 1914. A causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, l’Albert, un nen que viu a Estrasburg, és enviat pels seus pares a Isola della Cona, una illa tranquil·la allunyada dels bombardeigs i els exèrcits, on resideix el seu oncle Audubon. Lluny de casa, descobrirà què és l’enyorança, la por i l’absurditat de la guerra, però també la força de l’amistat i de la seva fortalesa interior. Una història plena d’aventures, emocions, cartes sense destí, un castell amb passadissos secrets i tot de personatges entranyables.
CONTÉ UNA BÚSTIA DE LES EMOCIONS DE REGAL
BABULINKA SIGNIFICA ÀVIA EN RUS. SIGUEM SAVIS EL MÉS AVIAT POSSIBLE
O.BB_L'Illa_La Isla_PC.indd 1
L’illa de les cartes perdudes
Babulinka Books no fa llibres perquè sí. Tots neixen de la sincera voluntat de contribuir a fer un món més harmònic. Amb tota la humilitat, tan sols editant llibres que inspirin, que ajudin a despertar la felicitat interior. Perquè creiem amb totes les nostres forces que la suma d’individus feliços fa un món millor.
Oriol Canosa
UNA AVENTURA EN FUGIR DE LA GUERRA. UNA HISTÒRIA DE VALENTIA, PORS I AMISTAT
Oriol Canosa, va néixer a Tarragona el 1975 i ha viscut a Barcelona i a Istanbul. Va estudiar Humanitats i es guanya la vida fent de llibreter, tot i que també ha treballat en un refugi de muntanya i en una granja d’animals —i està convençut que totes tres feines s’assemblen molt. Li agrada caminar: ha travessat Europa a peu un parell de cops. Ha publicat una Guia de butxaca per a persones inquietes (Intermón) i el conte infantil La casa del professor Kürbis (Baula/Edelvives). A més, escriu sobre temes socials i ambientals al blog www.donantdades.com.
Mercè López, va néixer a Barcelona el 1979.
Treballa com a il·lustradora per a editorials de diferents països, i també en disseny, publicitat i qualsevol tipus de projecte artístic que es presenti. Té dos àlbums il·lustrats dels quals també és l’autora: Qui es-tu?, publicat a França i Corea, i L’enfant qui mangeait des margouillats, publicat a França i seleccionat per al Programa Nacional Biblioteca da Escola 2012 a Brasil. De l’últim any destaquen les publicacions de Tu corazón en un cofre (Lumen) i La casa (A buen paso). www.mercelopez.com
BAIXA’T EL REGAL-DESCÀRREGA DES DE
www.babulinkabooks.com
19/05/14 15:22
L’illa de les cartes perdudes
Oriol Canosa
Il·lustracions de Mercè López
Un viatge cap al sud
6
Ajagut al fons de la góndola amb la maleta de cartró sobre els genolls, l’Albert contemplava el paisatge. Els canyissars i tamarius secs del delta del riu Isonzo no s’assemblaven gens a la vegetació suau i humida de la seva Alsàcia natal. La llum del sol sobre les ones l’encegava per primer cop a la vida. Mai no havia vist el mar abans. Dret sobre la popa, en Nereu remava mirant l’horitzó. Tot i el seu immens volum, es mantenia dempeus amb facilitat sobre la fràgil embarcació com qualsevol altre gondoler de la veïna llacuna de Venècia. Semblava que la barca i ell fossin una sola cosa, com si la seva figura imponent no fos més que un mascaró de fusta desproporcionadament gran per a aquella minúscula embarcació. Van fer el trajecte en un parell d’hores. Durant tot el temps, l’Albert no va deixar d’observar-ho tot. Per primera vegada des que havia abandonat Estrasburg, es va adonar que era molt lluny de casa. Es va sentir molt sol.
8
U
na setmana abans, un matí d’estiu de l’any 1914, l’Albert va pujar els tres graons de ferro d’un tren de vapor que s’esperava a l’estació d’Estrasburg. Va seure al seu compartiment i va deixar l’equipatge sota el seient: una petita maleta de cartró amb unes quantes mudes i un cabàs de vímet amb menjar suficient per al llarg viatge. Per la finestra va contemplar com els seus pares li deien adéu des de l’andana. Acabava d’esclatar una altra guerra a Europa, la més gran de totes: la Gran Guerra. Un cop més França i Alemanya entraven en combat.
9
48
49
De sobte, l’oncle va fer un crit. –Mireu! Mireu allà baix! Un núvol negre format per milers i milers d’orenetes es va alçar de les parets verticals dels espadats de Duino i va enfilar-se cap al cel. Com si fos un sol cos, l’estol dibuixava cercles a l’aire, es deixava caure en picat i tornava a remuntar cel amunt fins a convertir-se en minúsculs puntets negres entre el blanc dels núvols. –És fantàstic! –va exclamar el poeta–. N’hi ha tantes que més que una bandada d’ocells sembla una taca de cafè vessant-se sobre unes estovalles blaves!
65
L’oncle Audubon, dret sobre el tronc caigut, assenyalava l’horitzó amb el dit. Se’n van cap al sud, cap a l’Àfrica! Per a nosaltres l’estiu s’acaba, però elles viuran tot l’any en un estiu perpetu! L’Albert estava meravellat veient l’espectacle, però alhora estava una mica trist. –Elles marxen i nosaltres ens quedem aquí. I vés a saber fins quan!– va dir. El poeta li va passar un braç per sobre l’espatlla. L’estol va sobrevolar l’illa un parell de cops, com si les orenetes s’estiguessin acomiadant del seu lloc d’estiueig. De sobte, com si obeïssin les ordres d’algun comandant invisible, van agafar alçada i van sortir disparades cap al sud. El seu viatge havia començat.
66
Traïció! Un matí, mentre l’Albert llegia al porxo de casa, va sentir els crits dels bessons que tornaven de llençar el correu. Estaven molt enfadats i en Moritz portava la bústia del príncep a la mà. Era una caixa de fusta pintada de colors llampants amb una petita obertura per introduir-hi les cartes. –Ens han enganyat! –va cridar llançant-la a terra. –Què vols dir, que ens han enganyat? Qui ens ha enganyat? –Mira! Mira dins la bústia! Va obrir-la i a dins hi va trobar una vintena de sobres. Eren les cartes que havien enviat als seus pares durant les últimes setmanes. Es va quedar tan sorprès que no va saber què dir. En Max va donar una puntada de peu a la caixa, que va rodolar per terra. –El príncep ens ha enganyat! No ha enviat les cartes als pares! És un mentider! –va dir en Max fora de sí. Van passar la tarda al porxo. Encara que no ho demostrava com els seus cosins, ell també estava
67
Guerra! El diumenge vint-i-tres de maig de 1915 li va tocar a l’Albert anar a mirar pel telescopi. Com tants altres dies, va dirigir-se cap a la punta sud de l’illa per l’estret camí de sorra. Era un dia calorós de finals de primavera i, tot passejant, va adonar-se que no faltava massa per l’arribada de l’estiu. Aviat faria un any que era allà. Faria un any que s’havia separat dels pares. Faria un any que havia començat una guerra que havia de ser molt curta. Quan va arribar, va asseure’s a la platja. El dia era prou clar i els espadats de Duino podien veure’s a simple vista. Sense pensar-hi massa, es va ajupir i va mirar per l’objectiu. Va necessitar una estona per reaccionar. Va haver de mirar tres vegades abans d’estar-ne segur. Al balcó del castell de Duino, on fins llavors hi havia hagut el llençol blanc, hi penjava un drap negre! Va sortir corrents cap a casa. No sabia exactament què havia de fer perquè ni tan sols no n’havien parlat
115
L’illa de les cartes perdudes 6 Una illa plena de fang 14 Un viatge cap al sud
Un flamenc una mica massa gros
26 El príncep dels teixons 32 Doble companyia 43 Convidats a sopar 53 El viatge de les orenetes 62 Traïció! 67
17
El primer dia a l’illa
Una bústia, una platja, una carta Una invitació molt especial Al carnaval de Duino
91 Nit al castell 96 Les rates 109 Guerra! 115 I ara, què? 123 Cops a la porta 132 Un adéu al moll 140 Una mala idea
81
78
73
illa cartes perdudes
Aquest llibre pertany a la col·lecció Petites Joies per a Grans Lectors, una exquisida selecció d’obres que transmeten valuoses Ensenyances a través de bellíssimes històries.
L’illa de les cartes perdudes
«L’estol d’orenetes va sobrevolar l’illa un parell de cops. De sobte, com si obeïssin les ordres d’algun comandant invisible, van agafar alçada i van sortir disparades cap al sud. El seu viatge havia començat.»
Oriol Canosa
Il·lustracions de Mercè López
Any 1914. A causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, l’Albert, un nen que viu a Estrasburg, és enviat pels seus pares a Isola della Cona, una illa tranquil·la allunyada dels bombardeigs i els exèrcits, on resideix el seu oncle Audubon. Lluny de casa, descobrirà què és l’enyorança, la por i l’absurditat de la guerra, però també la força de l’amistat i de la seva fortalesa interior. Una història plena d’aventures, emocions, cartes sense destí, un castell amb passadissos secrets i tot de personatges entranyables.
CONTÉ UNA BÚSTIA DE LES EMOCIONS DE REGAL
BABULINKA SIGNIFICA ÀVIA EN RUS. SIGUEM SAVIS EL MÉS AVIAT POSSIBLE
O.BB_L'Illa_La Isla_PC.indd 1
L’illa de les cartes perdudes
Babulinka Books no fa llibres perquè sí. Tots neixen de la sincera voluntat de contribuir a fer un món més harmònic. Amb tota la humilitat, tan sols editant llibres que inspirin, que ajudin a despertar la felicitat interior. Perquè creiem amb totes les nostres forces que la suma d’individus feliços fa un món millor.
Oriol Canosa
UNA AVENTURA EN FUGIR DE LA GUERRA. UNA HISTÒRIA DE VALENTIA, PORS I AMISTAT
Oriol Canosa, va néixer a Tarragona el 1975 i ha viscut a Barcelona i a Istanbul. Va estudiar Humanitats i es guanya la vida fent de llibreter, tot i que també ha treballat en un refugi de muntanya i en una granja d’animals —i està convençut que totes tres feines s’assemblen molt. Li agrada caminar: ha travessat Europa a peu un parell de cops. Ha publicat una Guia de butxaca per a persones inquietes (Intermón) i el conte infantil La casa del professor Kürbis (Baula/Edelvives). A més, escriu sobre temes socials i ambientals al blog www.donantdades.com.
Mercè López, va néixer a Barcelona el 1979.
Treballa com a il·lustradora per a editorials de diferents països, i també en disseny, publicitat i qualsevol tipus de projecte artístic que es presenti. Té dos àlbums il·lustrats dels quals també és l’autora: Qui es-tu?, publicat a França i Corea, i L’enfant qui mangeait des margouillats, publicat a França i seleccionat per al Programa Nacional Biblioteca da Escola 2012 a Brasil. De l’últim any destaquen les publicacions de Tu corazón en un cofre (Lumen) i La casa (A buen paso). www.mercelopez.com
BAIXA’T EL REGAL-DESCÀRREGA DES DE
www.babulinkabooks.com
19/05/14 15:22