Inquiet de mena com soc, de cadascun dels colors, en voldria conèixer el nom i el cognom, l’espai i l’època de procedència, la seva nissaga i el camí transitat.
Pep Molist
Pep Molist
De l’estoig rectangular que l’àvia m’ha regalat, no només m’enamora l’extensa rastellera de llapis de colors que he llucat en alçar la coberta de llautó.
MINI JOIES
PER A
PRIMERS
LECTORS
Il. lustracions d’Alicia
Varela
A la meva mare i la seva suggeridora capsa de colors.
És quan hi ha llum que veiem els colors. És quan hi ha poesia que se’ns acoloreix l’ànima.
Rastellera de Colors Un llibre Minimini de Babulinka llibres, segell de l’editorial Babulinka Books SLU. Rambla de Prat, 2, 1-2 A · 08012 Barcelona hola@babulinkabooks.com · www.babulinkabooks.com © del text, Pep Molist © de les il·lustracions, Alicia Varela Primera edició: juliol 2021 ISBN: 978-84-12080896 Dipòsit legal: B 13111-2021 Impressió: Índice Col·lecció: Mini Joies per a Primers Lectors Disseny de la col·lecció: Maria Sansalvadó Maquetació: Maria Sansalvadó · www.momabcn.com Correcció: Maria Carbó Made & Printed in Barcelona Aquest és un llibre de proximitat
Ha estat editat, dissenyat i imprès al nostre país per contribuir a crear llocs de treball dignes i reduir la petjada ambiental. Gràcies per compartir aquest compromís. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment sense l’autorització de Babulinka Books. Dirigiu-vos a www.cedro.org si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment. Sense drets d’autor no hi ha cultura.
Pep Molist
Il. lustracions d' Alicia
Varela
1-3 4-9 10-14 15-19
20-25 26-28 29-32 33-36 37-40 41-44
BLANCS
1. Blanc
Quan ningú encara no l’ha trepitjat, la neu és com un llençol acabat de sortir de la rentadora, que abriga tot el paisatge del davant la nostra mirada.
BLAUS
8. Blau
Em diuen que allò que tinc al canell del braç esquerre recorda un blau. De cop, se m’encén una llumeta, a dins del cervell, al voltant del blau. I si és un tros de cel o un bocí de mar? Col·loco la mà dreta sobre el canell per no deixar-lo escapar com un ocell.
9. Blau marí
El senyor Ermenter treballava de banquer i passava pel meu carrer dia sí, dia també. Capcot, cara entristida i esquena encorbada, com si el que arrossegava fos una càrrega feixuga. De sobte, s’aixecava el coll de l’abric blau marí i submergia el cap al fons com faria un corb marí. Passaven cinc segons, i treia el cap a fora, amb un somriure pregon i l’aspecte amb gran millora. Crec jo que, dins l’abric, hi duia, del mar, alguns bocins. Hi veia meduses i tonyines, anemones, coralls i dofins. Crec jo que el senyor Ermenter tenia més ànima de corb marí que no pas de senyor banquer i tot un món dins l’abric blau marí.
MARRONS
14. Marró
Un os, una girafa, un llop, una tortuga, una gla, una ametlla, un cep, una castanya, la terra, la tardor, la fusta, el llapis... marró!
NEGRES I GRISOS
19. Negre
Quan cap llum encara no l’ha travessat, la fosca és una capa de bruixa acabada de sortir de la carbonera, que abriga tot el paisatge del davant la nostra mirada.
ROSES
29. Carn
Hi ha tants tons de pell al món com formes de serrell als fronts.
32. Magenta
Fa molt i molt temps, a la ciutat italiana de Magenta es va produir una batalla terriblement sanguinolenta. Just en aquells moments, uns químics van inventar un pigment sanguinolent al qual van batejar com a Magenta.
VERMELLS
33. Roig
Encuriosit pel nom, he visitat la Basseta Roja. Esperava trobar-hi alguna cosa roja: l’aigua, la roca, maduixes, roselles o tomàquets, però, la Basseta no és Roja, ni blava, ni verda, ni groga, ni negra, ni lila, ni grisa. La Basseta és Seca. Decebut pel fet, he apropat l’orella a terra i he sentit un xiuxiueig. La bassa diu que té set, d’aigua i de companyia. Enyora els infants i les granotes, els espiadimonis i les cueretes.
PEP MOLIST (Manlleu, 1965) ALICIA VARELA (Gijón, 1974)
Un poeta i una poetessa visual No havien col·laborat mai, abans, però s’han amalgamat deliciosament bé per fer aquest llibre, tan bé com les maduixes s’amalgamen amb la xocolata. Tots dos van començar a crear (ell a escriure i ella a il·lustrar) per expressar els sentiments que amagaven dins, ben endins. Tots dos necessiten el silenci per treballar. Ell el de la nit, quan tot dorm; ella el del matí, ben d’hora, quan tot encara continua adormit. Estan d’acord que el seu plat preferit és l’arròs. En Pep el prefereix bullit i prou per poder barrejar-lo amb mil ingredients. L’Alicia, en canvi, sospira pel de marisc, degustat davant del mar. El color preferit d’ell és el groc, el combina per vestir amb tots els colors (excepte amb el negre, esclar, sinó semblaria una abella). El d’ella és el blau, blau ultramarí; diu que li van regalar un quadern de fulls blaus i li encanta dibuixar-hi, perquè és com capbussar-se en un oceà.
Inquiet de mena com soc, de cadascun dels colors, en voldria conèixer el nom i el cognom, l’espai i l’època de procedència, la seva nissaga i el camí transitat.
Pep Molist
Pep Molist
De l’estoig rectangular que l’àvia m’ha regalat, no només m’enamora l’extensa rastellera de llapis de colors que he llucat en alçar la coberta de llautó.
MINI JOIES
PER A
PRIMERS
LECTORS
Il. lustracions d’Alicia
Varela