Congregació dels Dolors celebra els seus

300 Anys

El proper dia 19 de març farà 300 anys que es va fundar a Badalona la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, probablement la institució badalonina que fa més temps que manté ininterrompudament la seva activitat. Dins dels actes organitzats per celebrar aquest tercer centenari hi ha una exposició al Museu que es va inaugurar el dia 16 i que va servir per presentar un llibre d'història de la congregació. També es va presentar una auca, obra de Pilarín Bayés i Joan Vilamala. El dia 17 de març es representarà l'acte sacramental "Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol" i el 19 de març es farà una missa solemne a la parròquia de Santa Maria, on estan convocades la trentena de Congregacions dels Dolors que existeixen a Catalunya.

El cicle de cinema infantil en català (CINC) torna

Al Mar

El CINC, un programa de la Secretaria General de Política Lingüística amb l'objectiu de fer créixer l'oferta i el consum de cinema infantil en català, torna a l'Ocine Màgic i porta aventures, humor i diversió per a tota la família. Les projeccions són aptes per a tots els públics i es faran cada dissabte del 4 de març a l'1 d'abril, a les 4 de la tarda. Les entrades tenen un preu reduït de 4,50 euros. En aquesta ocasió es veuran les pel·lícules de dibuixos animats DC Lliga de Supermascotes (4 de març), Un món estrany (11 de març), Els cercamons (18 de març), Hopper: el polletllebre (25 de març) i El gat amb botes: L'últim desig (1 d'abril).

El Museu de Ciències Naturals està realitzant aquest mes de febrer en diversos parcs de la ciutat un estudi sobre la propagació de la cotorra argentina, nadiua d'Amèrica del Sud. Forma part del treball que està duent a terme el grup de recerca d'Ecologia Evolutiva del Museu de Ciències Naturals de Barcelona en col·laboració amb la Universitat de Sheffield (Anglaterra), en el marc de la tesi doctoral de Natalia Borray. L'estudi pretén reconstruir la història d'invasió de la cotorra a Catalunya i, a partir de dades d'ADN, determinar si hi ha hagut diverses colonitzacions independents. La investigació permetrà addicionalment saber si la morfologia i el comportament de les cotorres va canviant a mesura que s'allunyen de la ciutat de Barcelona, el principal centre de dispersió, ja que es creu que la capacitat invasora de l'espècie va augmentant de generació en generació i a mesura que s'allunya de la capital catalana. També servirà per fer el seguiment del nombre d'aus que formen la colònia. El seguiment es fa, de nit, a parcs de diferents municipis catalans, entre ells Badalona, prenent mostres de sang, mesurant i observant els ocells, que posteriorment són posats en llibertat.

S'està portant a terme les tasques de buidatge i neteja del llac romàntic del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús

L'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estan portant a terme les tasques de buidatge i neteja del llac romàntic situat al parc de Can Solei i de Ca l'Arnús. Els treballs els realitza l'AMB, que és l'administració que té encarregada la gestió i el manteniment del parc. L'última neteja que es va efectuar en aquest llac, hàbitat de diversos peixos i amfibis, va ser el desembre de l'any 2018. Les inspeccions que es fan periòdicament aconsellen portar a terme el buidatge i la neteja del llac atès que s'ha detectat una altra concentració de sediments que pot dificul- tar les condicions de vida per a la fauna del llac.

L'aigua del buidatge serà aprofitada per al reg del parc, i els seus 3.800 metres cúbics de volum seran reomplerts, un cop finalitzades les tasques de condicionament, mitjan - çant aigües freàtiques. Pel que fa a la fauna existent al llac, ha estat capturada i reservada durant el temps que duri la neteja del llac, que es fa en aquestes dates per no interferir en el cicle reproductiu de la fauna.

La Rambla La Rambla

El darrer llibre de Jordi Pujol, L'última conversa , ha tret un tema tabú. Segons l'expresident, degut a la massiva immigració que porta rebent Catalunya els últims anys, "els catalans estem amenaçats d'acabar minoritzats dins de Catalunya per la baixa natalitat entre els catalans i per rebre tanta i tanta immigració". Les paraules de Pujol recorden les declaracions que va fer Heribert Barrera l'any 2001, alertant de què "l'arribada de tanta immigració sense control a Catalunya acabarà amb el català i la nació catalana", i que tantes crítiques va rebre. El tema incomoda perquè totes les persones immigrants, bona gent la immensa majoria, s'han vist forçades a marxar de la misèria, guerres i/o dictadures que patien als seus països. Però per a molts dels que viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona, el català és inexistent... Catalunya s'acosta a una població estrangera d'1.300.0000 persones, i hi ha localitats com Guissona on el 53% dels habitants són "nous catalans", i porten aquest camí Castelló d'Empúries i Salt. Però en aquests indrets ja tenen una major adaptació a la cultura catalana.