"Vàrem fer l'acord amb el Joventut el 2006 i ara ens fan fora"

El Club Esportiu Mas Ram havia estat distingit com a Club d'Excel·lència del Tennis Català, dins del Pla Estratègic FCT, però les coses han donat el tomb anunciat des de feia temps, que era que el Club Joventut, popietari del de tennis, se'l venés acabant amb 50 anys d'història.

—Com està la situació en aquests moments?

—Fa uns dies un motorista ens va fer arribar a mans un burofax en el que ens anuncien que el proper 26 d'abril hem de deixar el club buit. No ens ho han comunicat personalment, sense haver-nos fet tan sols ni una trucada telefònica.

—¿Com havien anat les converses fins arribar a aquest punt?

—No han hagut converses. Des de fa un any i mig, en què Juanan Morales ens va repetir que estava fent les gestions per trobar un comprador, no havíem sabut res més fins a rebre el burofax la setmana passada.

—¿Des de quin moment vàreu saber que el Club de Tennis es vendria?

—Nosaltres vam fer l'acord amb el Joventut l'any 2006. El nostre patrimoni eren els 18.000 metres quadrats dels terrenys de la zona esportiva, i la Penya posava mig milió d'euros per arranjar les instal·lacions, que era necessari com la piscina nova, vestidors, etcètera, i tot això es va fer, i cap el 2007 vaig començar a pressionar a Villacampa perquè es complís l'acord que havíem fet, que era començar a fer pujar al club els socis de la Penya, en la que seria la Zona Esportiva del Club Joventut-Mas Ram, on podrien tots els socis de la Penya gaudir de les instal·lacions com si fos a casa seva, amb el tennis, les piscines, el pàdel, el restaurant... cosa que només el Baskonia i l'Estudiantes tenen. Jordi Villacampa em va fer anar al seu despatx l'any 2009 i em va dir que tot allò era molt maco però que el Joventu necessitava diners i que s'ho vendrien.

—No va haver acord?

—Nosaltres ja intuïem que la cosa no anava bé perquè vèiem que ells ho havien agafat com a patrimoni, per poder-lo vendre en un moment determinat. El nostre gran error va ser creure en les persones del Club Joventut Badalona. I ja ens havien avisat persones assabentades que no féssim aquell pacte amb la Penya, perquè dins d'un temps ens veuríem al carrer, com ara ha sigut.

—Quant de temps heu estat gestionant el club?

—L'entitat té 51 anys d'història, i jo en porto 40 de president, i l'alegria més gran que jo vaig tenir a la meva vida va ser fer aquell pacte amb la Penya, per una raó: el meu pare va ser fundador del club i jugador del primer equip i component de les juntes directives. Jo fa 78 anys que soc soci, amb el número 10, però m'ho han tirat tot per terra i ha sigut com una enredada molt ben muntada, perquè els vam dir moltes vegades que els hi tornaríem els diners; li vam dir inclús a

Grifols i a Scranton, però en cap moment van acceptar que els hi tornéssim els diners i vam veure que aquesta operació només es va fer per vendre's el patromoni, com s'ho han venut tot: el pavelló d'Ausiàs March, els terrenys de Canyet, tots els pisos dels jugadors, i es veu que la Penya, pel que sigui, quan té un patrimoni li crema a les mans. En el nostre cas ho van tenir molt ben orquestrat.

—Entenc que vostè està dolgut.

—Molt dolgut! Mai contra la Penya, però sí amb les dues juntes directives, la de Villacampa i la de Morales. Aquest s'ho va trobar una mica, però també ho hagués pogut arreglar d'una altra manera perquè a ells també els vam assegurar que els hi tornaríem els diners que la Penya havia posat; però sempre ens van respondre que no, que això era un actiu tòxic, quan l'únic tòxic és que ells havien fet un deute desorbitat.

—No hi ha manera de solucionar-ho? Perquè el 26 d'abril està aquí mateix.

—És evident que no. Nosaltres abans del 26 d'abril farem una assemblea de socis exposant tot això perquè la Penya serà l'únic club de Catalunya que es carregui un altre club de la seva ciutat amb 50 anys d'història.

—¿Es coneix qui es farà càrrec del club de tennis en el futur?

—Nosaltres hem donat suport als que l'han comprat, una entitat que es dirà Club Esportiu Mas Ram, S.L., en la que està el monitor que hem tingut durant 10 anys. Ell, el seu pare i altres inversors han apostat perquè sigui així i nosaltres ho hem recolzat perquè el Joventut s'ho volia vendre de qualsevol manera: primer volien convertir-lo en un centre budista, després en un geriàtric, i tot això ho vam guanyar mitjançant advocats. Ells no volien fer mai el que havíem acordat.

—L'Ajuntament no ha fet d'intermediari?

—Ens vam dirigir al consistori moltes vegades però mai vam trobar cap grup que ens digués que s'intentaria solucionar. Ens van escoltar, aixó sí, però no hem tingut el recolzament necessari.

Josep Fernández