Projecte:
Aprenem de la vida – El corral
Curs: Cinquè - Sisè
Competència global que es vol ajudar a desenvolupar en l’alumnat: •
Coneixement i interacció amb el món
Model teòric que es vol ajudar a construir: (Projectes caire científic)
Context d’aprenentatge escollit:
Context d’aplicació:
Investigació – Planificació - Aplicació
Al llarg d’un o dos trimestres participarem en la construcció d’un corral a l’escola. Es treballarà a l’aula, sortides a l’exterior, al pati de l’escola...
Altres àrees que es treballen:
Durada:
Model Ésser viu
Àrea que orienta la seqüenciació:
Llengües, Matemàtiques, Plàstica
Un trimestre
Naturals Objectius d’aprenentatge -
-
-
-
Construir un corral a l’escola Diferenciar entre ésser viu i matèria inert Observar i descobrir les relacions entre el mon físic i els éssers vius d’un ecosistema Conèixer les necessitats i aportacions dels éssers vius al seu hàbitat
Respectar a tots els éssers vius
Competències Es treballen de cada competència les dimensions… Dimensió del món actual_
-
. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes. -Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren, -
Dimensió del món I la vida quotidiana -Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements científics i criteris tecnològics, per resoldre situacions quotidianes
Dimensió ciutadana Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i per afavorir un entorn més just i solidari
Criteris d’avaluació
Continguts
Aspectes en els quals ens fixem per Coneixements conceptuals, poder reconèixer que s’han assolit els procedimentals i actitudinals objectius que es treballen més específicament Interès per l'observació i l'estudi de Identifica i explica les tots els éssers vius, partint dels més diferències entre éssers vius i propers.
éssers inerts. Identificar i classificar, segons Criteris Científics, animals, plantes i roques.
Adopció d’hàbits de respecte i cura envers els éssers vius, mostrant iniciativa i interès. Observació i registre d’algun procés associat a la vida dels éssers vius, comunicant els resultats oralment i per escrit.
-
Observa i identifica les característiques i classifica els éssers vius: Regne animal. Regne de les plantes. Regne dels fongs
Llicència concedida pel Departament d’Educació: “Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants”. Neus Garriga Verdaguer
1
Objectius d’aprenentatge
Competències Es treballen de cada competència les dimensions…
Continguts
Dimensió comunicació personal i col·laboració -
Respectar el medi físic al qual vivim
-
Conscienciar del valor d’una alimentació saludable
Realitzar comunicacions interpersonals virtuals i publicacions digitals. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu
Dimensió social Mostrar actituds de servei i de compromís social, -
Conèixer les diferents unitats de mesura
-
Calcular perímetres i àrees.
-
Comunicar-se de manera oral i escrita correctament
-
Ampliar el vocabulari en anglès
-
Representar i interpretar un plànol a escala
-
Dimensió interpersonal Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència.
Dimensió imaginació i creativitat Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries
Dimensió matemàtica Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre’l. -
Dimensió comunicació oral Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.
-
Dimensió expressió escrita Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari. -
Criteris d’avaluació
Aspectes en els quals ens fixem per Coneixements conceptuals, poder reconèixer que s’han assolit els procedimentals i actitudinals objectius que es treballen més específicament Percepció i representació a escala Identifica i explica les relacions entre d'espais coneguts. Planificació els éssers vius: Cadenes interpretant diferents representacions alimentàries. Poblacions i sobre un mateix espai. ecosistemes. Observa i identifica Reconeixement de les característiles principals característiques i ques del clima del lloc on es viu, dels principals climes i de la seva influcomponents d'un ecosistema. ència en el paisatge i en l'activitat humana. Reconeixement de les relacions entre els éssers vius (cadenes alimentàries, comunitats i ecosistemes). Sensibilitat per la precisió i el rigor en l’observació i l’estudi d’animals i plantes i en l’elaboració de treballs per comunicar els resultats, desenvolupant hàbits de respecte i cura cap els éssers vius. Descripció de les funcions vitals: La funció de nutrició La funció de reproducció La funció de relació Recollida d’informació de fonts diverses per analitzar situacions i problemes. Construcció d'estructures senzilles que compleixin una funció o condició per resoldre un problema. Elaboració d’informes com a tècnica de registre d’un pla de treball, comunicant les conclusions de manera oral i escrita. Utilització de recursos senzills proporcionats per les tecnologies de la informació per comunicar-se i per col·laborar. Recerca guiada d'informació a la xarxa. Ús progressivament autònom de programes de tractament de textos i presentacions digitals
Mostra conductes de respecte i cura cap els éssers vius. Observa i registra algun procés associat a la vida dels éssers vius, utilitzant els instruments i els mitjans audiovisuals i tecnològics apropiats, manifestant cert rigor en l'observació i en la comunicació oral i escrita dels resultats, per exemple, quadern de camp, projecte ... Manifesta i desenvolupa certa iniciativa en la presa de decisions, identificant els criteris i les conseqüències de les decisions preses Realitza un projecte, treballant de manera individual o en equip i presenta un informe, utilitzant suport paper i / o digital, informació de diferents fonts (directes, llibres, Internet), de forma oral, recolzant-se en imatges, textos escrits en word i / o power point.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació Primera seqüència: Els éssers vius 1a) Activitats d’exploració Què anem a aprendre? Quines són les nostres idees de partida? Observació en grups cooperatius de tres espais coneguts a l’escola (Bassa, hort i compostera)
Materials i recursos
Gestió de l’aula
Quadern Tres subgrups rotant d’anotacions i els espais bolígraf d’observació
Temps
1 sessió
Atenció diversitat Cada alumne anota les seves observacions
Avaluacióregulació Cada espai ha de tenir un mínim de 10 aportacions
1b) Activitats d’introducció de nous punts de vista. Aula
Debat sobre l’objectiu d’aquesta primera activitat. Proposta d’idees amb l’observació realitzada
Valoració en grups cooperatius i proposta per part del portaveu
1 sessió
Cada alumne aporta les seves idees
Valorar positivament totes les idees però orientar cap al projecte les idees que es puguin vincular al projecte del corral
1c) Activitats de síntesis i estructuració. Folis
Creació de fitxa per a l’organització i estructuració de totes les observacions (Annex 1)
En grups cooperatius comparem i organitzem les observacions. Descobrim punts en comú i estructurem la informació (Ésser viu – component inert
Dues Cada alumne aporta sessions les seves idees (120 min)
El mestre pot fer de guia en l’estructuració de les observacions i en la relació d’aquestes amb les funcions de relació, nutrició i reproducció
Escolta activa de les exposicions dels companys.
7–8 Orientació i guia en la sessions preparació de la seva investigació. Repartint sessions Priorització dels punts entre fonamentals a exposar projecte i sobre l’ésser viu. sessions de llengua
Publicació al bloc de l’aula de les feines presentades.
1d) Activitats de generalització i aplicació. Treball individual d’Investigació sobre les tres funcions d’un ésser viu escollit lliurement. Presentació escrita en format lliure (Power Point, Cartell, Quadern...) i exposició oral (Tot servirà per treballar l’àrea de llengua)
Ordinadors amb Internet Cartolines Quaderns Retoladors
Valoració de les presentacions amb rúbrica (Annex 2)
Opinions, dubtes i comentaris cada final de presentació. Anotació de les mitjanes grupals. (valoració de les rúbriques individuals posades en comú en cada grup cooperatiu)
Afegim una base d’orientació elaborada entre tots, a la qual es concreten els punts necessaris sobre els que ha de tractar la seva presentació de l’ésser viu. (Llengua) Valoració amb rúbrica no només dels continguts relacionats sino sobre la forma de comunicar-los (Llengua)
Activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació Segona seqüència: Els nostres éssers vius 1a) Activitats d’exploració Què anem a aprendre? Quines són les nostres idees de partida? Visita a una finca agrícola (Per a la comprensió oral de les explicacions que haguem escoltat, emprarem temps de llengua) També es pot preparar una entrevista als responsables de la finca amb les dubtes que tinguem sobre manteniment, alimentació, reproducció...)
Materials i recursos
Què hem aprés investigant? Quines eren les condicions necessàries per a la vida?
1b) Activitats d’introducció de nous punts de vista. Ara aprendrem observant la vida. Quines condicions tenim nosaltres al nostre entorn? I a la nostra escola? Podem millorar la vida dels nostres pollets? (Al centre ja en tenim un projecte d’incubadora pel qual cada any criem pollets http://badiesmediambient.blogspot com.es/p/incubadora.html.) 1c) Activitats de síntesis i estructuració.
Gestió 1 aula
Temps
Bus i Finca agrícola
Dur quadern per apuntar totes les dades que ens interessin
Una jornada sencera
Tot l’alumnat pot participar.
Comprensió oral al dia següent per reforçar tot el que s’hagi aprés
Aula Quaderns i bolígrafs
Amb la dinàmica del “Llapis en mig” extreim conclusions de les condicions necessàries (clima, geografia, recursos…) dels éssers vius presentats
2 sessions
Tot l’alumnat pot participar. En cas de ser necessari alguns alumnes poden participar només de forma oral
Presentació de les conclusions obtingudes al full de cada grup. Posada en comú i elaboració unificada dels tipus de condicions necessàries en funció dels tipus d’éssers vius descoberts
Quadern Sortida als espais d’observació naturals de l’entorn de l’escola. Visita a la ubicació del galliner. Visita a la ubicació del futur corral
1 sessió
Atenció diversitat
Cada alumne anota les seves observacions sobre els éssers vius i condicions observades Es pot proporcionar una guia per fer anotacions
Avaluacióregulació
Propostes d’idees per a millorar la vida dels pollets i fer un ecosistema més complet per ells, emprant l’espai proposat pel centre
Quins éssers vius podrem tenir al nostre centre en funció de les condicions que hem observat? Quines necessitats tenen els pollets i amb quins éssers vius podrien conviure? Per poder treballar totes aquests aspectes s’ha creat una presentació que guiarà la investigació dels alumnes i els ajudarà a trobar la informació necessària d’una manera més autònoma. Aquest és l’enllaç https://padlet.com/alejandrotercercicle/jwwswcybkz3s També podem trobar a aquest enllaç dues pàgines que seran útils pel nostre projecte i que a més a més, s’hauran de treballar a l’àrea d’anglès, ampliant vocabulary i coneixement
Quant a les necessitats que tindran els nostres éssers vius haurem de trobar informació sobre el tipus d’alimentació per descobrir quina és la més adient. Podem aprofitar per a tractar un tema que ens afecta a tots. L’alimentació transgènica. Què és i com pot afectar a la nostra vida. Així treballem un aspecte social molt important pel desenvolupament d’una societat responsable i saludable . Descobrirem els beneficis del nostre projecte, no només a nivell d’aprenentatge sino beneficis per a la salut individual i també per la millora de la nostra societat Per a tractar aquest temes podem proporcionar com a sugerències les pàgines d’aquest enllaç https://padlet.com/alejandrotercercicle/yatjv39a26r5 1d) Activitats de generalització i aplicació.
Observacions recollides en l’activitat anterior
Organitzar informació sobre: - les condicions climàtiques - l’espai que disposem - tipus d’éssers vius i les seves necessitats (nutrició, relació, reproducció)
2 sessions
Cada alumne anota les seves observacions.
Posada en comú i elaboració unificada dels tipus de condicions necessàries a la nostra escola, i també dels tipus d’éssers vius que podrien tenir el seu hàbitat al nostre centre
Posem en marxa el nostre corral Investigació sobre com es pot aconseguir els èssers vius que hem decidit que han de conviure al corral (El pollets ja els tenim, plantes, aus, mamífers...)
Prenem mides del corral matemàtiques
Dibuixar un plànol guia plàstica, matemàtiques
Elaborar un pressupost del material necessari. Matemàtiques Pàgines amb catàlegs i preus pel pressupost
https://www.bricodepot.es/productos/ http://www.leroymerlin.es/productos.html https://www.bauhaus.es/
Ordinadors Treballem en grups amb connexió a cooperatius per la xarxa aconseguir informació sobre l’esser viu que s’hagi assignat: Llocs de venda, com aconseguir alimentació, preu, telèfons de contacte...
1-2 Es pot investigar per sessions parelles responsabilitzant d’algunes tasques concretes als alumnes amb necessitats
Posada en comú i elaboració d’un document unitari amb totes les dades necessàries per a obtenir els nostres éssers vius
Cintes mètriques
7-8 Cada alumne pot tenir sessions una tasca assignada adaptada a les seves capacitats.
Validació dels pressuposts en funció de les possibilitats reals del centre
Treballem en grups cooperatius per a:
1.- llistat dels Ordinadors materials necessaris amb connexió a pel corral: la xarxa Terra Malla Calculadores metàl·lica Fustes Làmines de Menjadorets dibuix Abeuradors... Regle, llapis
2.- Prendre mides del perímetre, alçada, calcular l’àrea...
A l’aula, a l’àrea de plàstica, es pot proposar realitzar una maqueta a escala del disseny que proposa cada grup.
3- Cerquem diferents pressuposts per internet (amb pàgines que pot facilitar el mestre)
A l’àrea de matemàtiques haurem de transformar les mides preses en les mides adients a la nostra maqueta, emprant escales i regles de tres
4- Preparem un Power Point amb imatges per a presentar a diferents classes el nostre projecte
Votació i argumentació grupal per decidir el disseny més adequat entre tots els presentats Organització de la col·laboració reial en la construcció del corral.
Valoració de la presentació final del nostre projecte
La vertadera utilitat d’aquest projecte vindrà una vegada s’hagi acabat de construir el corral. Quan puguem observar i haguem de mantenir “la vida” a l’espai que haguem construït, però això serà una projecte diferent, a la meva opinió.
Llicència concedida pel Departament “Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants”. PRESETNAM EL NOSTRE PROJECTEd’Educació: A L’ESCOLA Neus Garriga Verdaguer
9
Annex 1 FITXA OBSERVACIÓ (realitzada entre tots a l’aula)- _________________ GRUP: __________________ Data:____________
Què és?
Com funciona? NATURAL Vida: - Insectes, animals - Verdures, Plantes, vegetació - Alimentació Inert: Temps Meteorològic Hàbitat Fems
ARTIFICIAL Màquines Meteorològiques Hàbitat Fems Materials Comentario [1]: <!--EndFragment-->
Annex 2 VALORACIÓ EXPRESSIÓ ORAL NOM: ………………………………………. Data: ………… Aspectes
3
TASCA AVALUADA: …………………… 2
1
El ritme L’exposició s’ha fet més o manco ràpida, sense gaire pauses i ha estat fàcil d’entendre.
L’exposició ha tengut bastants pauses però s’ha pogut seguir sense dificultats.
L’exposició ha tengut moltes pauses o s’ha fet molt ràpid i ha estat difícil seguir el fil del que es contava.
El meu company ha vocalitzat com cal i s’ha entès molt bé. Tot es sentia perfectament perquè tenia un to adequat.
El meu company ha vocalitzat com cal i s’ha entès bé però de vegades se li havia de recordar que xerràs més fort.
El meu company no xerrava gaire bé i hi havia fragments que no s’entenien perquè xerrava en un to molt baix.
**L’exposició s’ha explicat mirant el guió de tant en tant i no s’ha llegit quasi gens.
**L’exposició s’ha fet mirant constantment el guió o la presentació i s’ha llegit algun tros. **S’ha recitat de memòria i a vegades, aquesta ha fallat.
**L’exposició s’ha llegit per complet o s’han recitat de memòria molts de trossos.
**S’han usat les paraules adequades sense ser vulgars. **No s’han utilitzat expressions repetides però hi ha hagut alguna paraula de l’altre idioma (castellanismes/
** Hi ha hagut alguna paraula fora de to. ** S’usaven bastant expressions com “vale, pues, no?” ** Les paraules usades han estat molt fàcils. ** Hi ha hagut bastants paraules de l’altre idioma.
** Les paraules usades han estat molt bàsiques i repetides. ** S’ha hagut de cridar l’atenció perquè pareixia que traduïa de l’altra llengua.
La dicció
L’adequació
El vocabulari
catalanismes)
Aspectes
3
2
1
El contingut El que s’ha contat ha estat bastant interessant i era el que es demanava. El company ho ha dit de manera que feia ganes sentir-ho, sense repetir idees.
El que s’ha contat ha estat interessant però hi ha hagut idees repetides. El contingut ha estat incomplet. S’ha entès però anava pegant bots d’una banda a l’altra.
El que s’ha contat no ha estat interessant. Pràcticament no s’entenia perquè no seguia un ordre.
El company es sentia tranquil i normalment mirava el públic. La veu no li tremolava.
Al principi el company estava nirviós però s’ha anat calmant i s’ha entès bé: la majoria de temps mirava el públic.
El company aparentava inseguretat i nirvis. Quasi no mirava el públic i l’hi havien de recordar constantment.
L’exposició s’ha fet en el temps adequat, no s’ha fet ni llarga ni curta.
L’exposició no ha estat adequada: ha resultat massa llarga.
L’exposició no ha estat adequada: ha resultat massa curta.
La postura
El temps
OBSERVACIONS: Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Nom: