Capitol6 geometria (2)

La geometria

Què és la geometria?

L’objecte d’estudi propi de la geometria és l’espai en sí mateix, però el coneixement de l’espai és un concepte molt ampli en què convergeixen moltes altres ciències.

Fer geometria és conèixer l’espai i pensar-lo matemàticament, investigar per descobrir-ne algunes lleis i aplicar-les a resoldre situacions.

Els principals aspectes geomètrics del coneixement de l’espai són tres: 1.

2.

3.

Relacions de posició en l’espai, i els fenòmens corresponents.

Reconeixement de formes, en les línees, superfícies i volums. Propietats i estructuració de categories de figures de cossos.

Estudi de les transformacions o canvis de forma i de posició, i la seva relació amb les categories de figures i cossos.

La posició Es refereix a les primeres relacions espacials per situar-se un mateix (orientació espacial) i per situar els objectes entre ells (organització espacial), efectuades per criteris d’ordre, de proximitat-separació, de direccionalitat, d’angles,...

Totes aquestes nocions s’han de tractar en les diferents dimensions: el volum o espai tridimensional, el pla o espai bidimensional i la línia o espai unidimensional.

Les principals competències que s’inclouen són: • Davant i darrere, enmig de (entre), abans i després de, dreta i esquerra, sota i sobre. Són nocions molt relacionades que es regeixen per una relació d’ordre en l’espai.

La posició • Dins i fora. Són dues nocions geomètriques íntimament relacionades amb les de superfície oberta i tancada i línia oberta i tancada. En l’espai tridimensional només és la superfície tancada la que divideix aquest espai en dos. En l’espai bidimensional és la línea tancada la que habitualment divideix l’espai en dos. En la línia és el punt l’encarregat de dividir l’espai en dos sempre que la línia sigui oberta, però en aquesta dimensió no parlam de dins i fora.

• Punt d’intersecció i nusos. Hi ha punts per on es passa dues, tres o més vegades durant un recorregut. Són els punts d’intersecció en el pla i els nusos en l’espai tridimensional.

Les formes Es refereix a l’estudi de les línies d’una dimensió, les figures de dues dimensions i els cossos de tres dimensions. Les principals nocions que treballarem són: • Línia recta i línia corba. La línia es defineix com un conjunt de punts del pla o de l’espai. La línia recta és aquella en què els seus punts estan alineats en la mateixa direcció. Una línia que no és recta és corba.

• S u p e r f í c i e p l a n a i s u p e r f í c i e c o r b a .

Conceptualment, la superfície es considera un conjunt de punts de l’espai que poden ser determinats per dos paràmetres. Com passa amb les línees, tenen adjectius com superfície plana o superfície corba.

Les formes • Noció de polígon. Primer s’ha d’aclarir la noció de línia poligonal que és una línia formada per diferents trossos o segments de línees rectes. Un polígon és una figura plana formada per una línia poligonal tancada i la superfície interior. Té tants vèrtexs com costats. Quan ja s’ha interioritzat la noció de polígon es pot iniciar el treball de classificació de les figures segons les seves propietats: – Classificació de figures en polígons – no-polígons.

– Classificació de polígons segons els costats.

– Classificació dels polígons segons els nombres de vèrtexs, ...

• Convexitat i concavitat. Es tracta d’una propietat geomètrica que es treballa més a Educació Primària. Les figures convexes són aquelles en què qualsevol segment que uneix un parell dels seus punts està totalment contingut en el seu interior, mentre que en una figura còncava es dóna el fenomen contrari.

Les formes • Noció de políedre. Els políedres estan formats per la superfície tancada que els limita, que anomenem cares que han de ser planes, i la seva superfície interior. Les rectes on es tallen dues cares es diuen arestes i els punts on convergeixen les arestes es diuen vèrtexs. Amb els políedres podem treballar: el nombre de vèrtexs, el nombre d’arestes, el nombre de cares, els plans diagonals, les classificacions, etc.

Els canvis de posició i de formes Són les operacions geomètriques i es refereix al reconeixement en la vida real, en l’entorn i en l’art, de les diverses transformacions geomètriques com els girs, les simetries i les translacions, l’estudi de les seves lleis de funcionament i les seves relacions amb les diferents famílies de figures i cossos. Es tracten sobretot les següents nocions: • Els girs. Es tracta d’un tipus de transformació que comporta un canvi de posició. Els nins i nines han d’observar com les figures canvien de posició, i no per això deixen de ser la mateixa figura.

• Les simetries. Comporta un canvi de posició o d’orientació. S’han d’observar al seu propi cos, mirant-se en un mirall, per exemple, i els elements de l’entorn.

Sobre l’íntima relació entre la geometria i la motricitat La motricitat és la base de “la gènesi del concepte d’espai”. Tots comencem a adquirir coneixement de l’espai a partir dels nostres moviments. Llavors inicien un primer domini pràctic de l’espai, de moment encara només lligat a la seva acció.

Després les contínues experiències de moviments intervenen en el nostre coneixement de l’espai.

Per això el paper prioritari que tenen els materials manipulables en l’aprenentatge dels càlculs, en el cas de la geometria el té la pràctica dels propis desplaçaments i del moviment en general. El moviment és el que posa en marxa la construcció dels conceptes.

Sobre l’íntima relació entre la geometria i l’expressió plàstica La pintura i el dibuix estan relacionats amb la darrera fase de l’aprenentatge de la geometria, és a dir, amb l’expressió d’allò que ja s’ha intuït i elaborat mentalment.

L’expressió plàstica serà un mitjà molt important, però cal tenir clar que el punt de partida no ha de ser mai la contemplació d’unes imatges visuals, sinó la motricitat.

L’expressió plàstica podem considerar-la el llenguatge de la geometria. La geometria expressa els seus continguts amb un llenguatge plàstic. I a l’inrevés, a plàstica es val del llenguatge de la geometria.

Com s’adquireix el coneixement geomètric?

La teoria de Piaget i Inheder divideix el procés d’adquisició en dos períodes diferents: • Període sensoriomotor (dels 0 al 2 anys, aprox.)

Des del naixement el nin va adquirint un primer coneixement de la posició dels objectes respecte d’ell mateix. Aquest primer coneixement es va perfeccionant amb l’experiència, i té un moment molt important quan l’infant comença a caminar. Durant aquests dos anys l’infant té un coneixement de l’espai força complet, només a nivell sensorial. En aquesta etapa, el millor treball és una bona educació sensorial i una bona psicomotricitat.

• Període representacional (dels 2 als 14 anys, aprox.)

A partir de dos anys els nins comencen a desenvolupar la capacitat d’interioritzar les propietats geomètriques observades, i és a partir d’aquest moment quan podem considerar que comença el coneixement geomètric. Quan l’infant comença a interioritzar els coneixements geomètrics, elabora imatges mentals o representacions mentals. Durant aquest període és quan els nins i nines es construeixen el propi esquema mental de l’espai, i vam incorporant progressivament totes les nocions i les propietats que van descobrint.

Podríem dir que el procés d’aprenentatge és el següent: 1.

Primers passos. Els nins coneixen l’espai a partir de la pròpia experiència: caminen, aprenen a no topar, pugen i baixen escales i cadires, es fiquen sota la taula, toquen les coses, miren d’arribar a les coses que estan lluny, segueixen circuits dibuixats a terra. Aquestes són les activitats que hem de potenciar. Això com observar la “geometria” dels seus moviments. El següent pas serà que aprenguin a fixar-se en els seus propis moviments, que és el mateix que fomentar que els vagin fent de forma conscient i aprenguin a observar els dels altres.

2. L’observació. Podria ser considerada l’inici de l’exploració, però sovint ens oblidem de conrear-la. Per observar cal fixar l’atenció en una cosa determinada, sabent aïllar-la d’altres coses; cal plantejar-se un mínim d’interrogant per qüestionar-se com són les coses i els fenòmens que passen al voltant nostre.

3. La interiorització. Per interiorització entenem l’acte de “fer un lloc” a la ment a allò que han observat i anar passant d’un coneixement de l’espai únicament pràctic i intuïtiu a un coneixement cada vegada més conscient. Una eina indispensable és que parlin, que arribin a saber explicar allò que han vist i han fet.

4.

5.

6.

L’expressió verbal. Ha de ser un diàleg que els porti a pensar i a expressar tot allò que han fet, tot allò que han observat i tot allò que han pensat i deduït; és a dir, un diàleg en el qual es posin de manifest els aspectes geomètrics de l’espai que ens hem proposat treballar.

L’expressió plàstica. Començarem a practicar-la just després d’haver experimentat les relacions de posició, les formes i els seus canvis amb els propis moviments, i se centrarà a conduir els nins i nines a plasmar lliurament i amb materials diversos (amb volums, amb pintures i amb dibuixos) allò que han vist i que han entès, és a dir, on són les coses, com són, quina forma tenen, i a vegades, què fan quan es mouen.

Involucrar-hi el pensament lògic. Hem d’aconseguir que els nostres nins i nines no únicament observin i expressin fenòmens i fets geomètrics i es quedin amb unes imatges d’allò que han observat, sinó que a partir d’aquí arribin a interpretar-ho mentalment, combinant resultats i descobrint.

Com s’adquireix el coneixement geomètric?

• La geometria no s’ensenya, sinó que es donen les ocasions perquè els nins les vagin construint a mesura que creixen les seves capacitats d’experimentació i de pensament lògic.

• La geometria a la classe ha de ser dinàmica.

Primer hem de partir dels moviments dels mateixos nins, aprofitant els seus moviments a la vida quotidiana, i també activitats expressament preparades. En segon lloc, convé passar a les construccions amb materials molts diversos, no solament com models donats, sinó com a ocasió que els nins creïn i interpretin models.

• La geometria també ha de ser dinàmica en els coneixements que proposem que els nins observin.

L’observació no s’ha de limitar a veure els objectes de manera estàtica, tal com “són”, sinó sobretot a veure i analitzar el seu comportament quan es mouen, és a dir, què fan (si rodolen, si cauen, si es mantenen drets... i per què)

• Treballar en una, dues i tres dimensions des del principi: línia, superfície i volum.

• Treballar una sola noció en cada activitat.

• Pel que fa a les activitats que proposem, cal que vagin tant en el sentit de reconèixer les propietats geomètriques com en el de construir models que compleixen unes condicions donades, i per això ja han de tenir interioritzada prèviament una primera noció del tema que estam tractant.

• Basar l’aprenentatge de les competències geomètriques en un enfocament global, a partir d’activitats contextualitzades.

Activitats al primer cicle

Activitats geomètriques relatives a la posició (Dins – Fora) Lactants

1-2 anys

2-3 anys

Situacions quotidianes: entrar i sortida de l’aula, posar-los a la llitera,...

Materials de la classe: panera dels tresors, joguines dins la cistella,...

Situacions quotidianes: treure el berenar de la motxila,...

Materials de la classe: joc heurístic, joguines dins la cistella,...

Dibuixar a terra o en un paper d’embalar una línia tancada i anar a dins i a fora.

Situacions quotidianes: al pati, safates d’experimentació,...

Materials de classe: joc simbòlic, objectes dins ampolles transparents,...

Aula de psicomotricitat: jugar amb cèrcols seguint una consigna, posar-se dins el cuc,...

Activitats geomètriques relatives a la posició (Línea oberta – tancada – Superfície oberta -tancada) Lactants Jocs de parella amb l’educadora.

Situacions quotidianes: obrir i tancar la classe, capses, mobiliari,...

1-2 anys

2-3 anys

Jocs de rotllana.

Tancar una rotllana amb unes peces i posar-se a dins, treure’n per sortir a fora.

Aprofitar el moment de fer una corona d’aniversari.

Fer xurros amb plastilina o fang i tancar-los.

Filferros, cordes,...

Fer un nus al collaret.

Descobrir que passa si no es ferma.

Situacions quotidianes: obrir i tancar les motxilles.

Tancar en una bossa diferents objectes.

Joc simbòlic: obrir i tancar capses al supermercat.

Activitats geomètriques relatives a la posició (Ordre de punts) Lactants

1-2 anys

2-3 anys

Situacions quotidianes: nins i nines en fila, fer el tren, endreçar les sabates una devora l’altre,...

Materials de classe: fer fileres d’animals o cotxes, jocs d’enfilar, passar-se un objecte asseguts a la catifa,...

Cançons i cantarelles.

Situacions quotidianes: a l’esmorzar, la manera de col·locar els gots, com col·locar-nos quan fem la salutació,...

Materials de la classe: gomets, posar joguines sobre una corda,...

Representació d’un conte. Posar en ordre les imatges d’un conte.

Càrrecs.

Activitats geomètriques relatives a la posició (Sobre-sota; A dalt-a baix; Lluny-a prop) Lactants Situacions espontànies: salutació i acomiadament amb les mans, escales, tobogan, sota les cadires.

Material de la classe: jocs amb objectes, globus, gesticulacions amb cançons,...

1-2 anys Representacions de contes.

Objectes de motricitat.

2-3 anys Jugam amb el mirall: ens allunyem, ens acostem.

Pujar dalt d’alguna cosa.

Parlar de viatges que han fet.

Garatge de cotxes.

Caseta de fusta amb les nines.

Activitats geomètriques relatives a la posició (Punt d’intersecció; nusos) Lactants

1-2 anys Accions amb cordes, cadenes, llanes, etc, en el joc heurístic.

2-3 anys Caminant i resseguint camins a la sorra, amb regadores, a les safates, pintant amb els dits,...

Donar als nins un nus i desfer-lo.

Dibuixar una línia, resseguir-la i posar gomets on passin dues vegades.

Activitats geomètriques relatives a les formes (Línia recta - corba) Lactants Fer una fila en forma de tren.

1-2 anys Caminar per sobre d’una corda.

Dibuixar línees a terra amb guixos de colors i caminar-hi per sobre.

Arrossegar pintura amb el dit.

2-3 anys Amb una regadora anar regant fent una línia recta o corba.

Caminar a partir d’una consigna: per exemple en línia recta deixant un rastre.

Safates d’experimentació amb sorra, serradures,...

Jugar amb serpentines, llanes,...

Fer dibuixos amb burballes de plastidecor o amb sal.

Activitats geomètriques relatives a les formes (Superfície plana - corba) Lactants Palpar diferents superfícies amb el palmell de la mà.

Superfícies per separar un espai: paper d’embalar, robes grosses,...

1-2 anys

2-3 anys

Pintar amb la mà en una superfície plana o corba.

Jocs motrius amb les peces de psicomotricitat.

Estirar-se a terra i ocupar una superfície.

Ensenyar un objecte i amagar-lo a una capsa. L’han d’identificar amb el tacte.

Endevinar l’esmorzar amb el tacte.

Joc de la gallineta cega.

Folrar superfícies de capses corbes i planes.

Activitats al segon cicle

Activitats geomètriques relatives a la posició (Dins-Fora) Activitats psicomotrius

Activitats de taller

Activitats gràfiques

Vivenciar la posició entrant i sortint de caixes grosses.

Observar on som quan som a la classe, al pati,...

Observar peixos dins la peixera.

Jugar a Terra-MarAire.

Construir una cabana.

Tancar i obrir capses, pots de rosca, etc.

Posar i treure objectes dels calaixos.

Col·locar caixes les unes dins de les altres.

Col·locar nines ruses les unes dins les altres.

Pintar superfícies tancades.

Posar gomets dins una línia tancada.

Fer un dibuix dins un requadre.

Activitats geomètriques relatives a la posició (Ordre de punts) Activitats psicomotrius Nins/es en fila, a sobre d’una corda,...

Penjar les activitats a la corda d’estendre.

Fer seriacions amb els nins (ros-moreno), amb gomets...

Invertir l’ordre, posar-los en rotllana.

Dramatizar contes, cançons,...

Activitats de taller

Activitats gràfiques

Amb jocs d’encaixos. Fer seriacions amb Posar joguines sobre segells d’estampació i dibuixos. una corda.

Jocs d’enfilar.

Racó de seriacions.

Fer collarets.

Activitats geomètriques relatives a la posició (Dreta – Esquerra – A sobre – A sota – Lluny – A prop) Activitats psicomotrius Danses.

Amb gomets a la mà.

Amb punts de referència de l’aula.

Pujar i baixar escales.

Jocs amb el mobiliari de la classe.

Representar contes.

Globus amb gas.

Parlar de viatges que han fet.

Activitats de taller Jocs amb objectes.

Activitats gràfiques Col·locar gomets a la dreta o a l’esquerra d’objectes.

Pintar les parts dretes o esquerres d’un cos.

Pintar l’objecte que és més lluny d’un punt de referència establert.

Pintar objectes que són a sota o a sobre de.

Activitats geomètriques relatives a la posició (Punts d’intersecció - Nusos) Activitats psicomotrius Caminant i resseguint.

Amb cordes. Buscar el lloc on s’han trobat els nins.

Cordar-se la sabata.

Donar els nins un nus fet.

Activitats de taller Fer xarxes amb fang o plastilina.

Fer nusos amb cordó, corda o llana.

Activitats gràfiques Dibuixar un circuit, resseguir-lo i posar gomets on passin dues o més vegades.

Activitats geomètriques relatives a la forma (Línia – Línia oberta i tancada) Activitats psicomotrius

Activitats de taller

Activitats gràfiques

Fer una fila en forma de tren.

Caminar per sobre d’una corda o per sobre de dibuixos.

Amb una regadora anar regant fent una línia recta o corba.

Caminar a partir d’una consigna: per exemple en línia recta deixant un rastre.

Jocs de rotllana.

Fer circuits: amb la línia tancada tornes al mateix lloc on havies començat.

Fer línies en una safata amb sorra, serradures, farina. Jugar amb serpentines, llanes,...

Retallar seguint una línia.

Construir línies tancades amb cordes i cercles, guix a terra i cinta adhesiva.

Fer un nus al collaret.

Fer línies obertes i tancades amb l’ordinador i pintar superfícies.

Dibuixar una línia en una paper d’embalar. Fer rodolar una bola pintada sobre un paper.

Fer dibuixos amb burballes de plastidecor o amb sal.

Arrossegar pintura amb el dit.

Jocs de trobar el camí, laberints, etc.

Dibuixar línees tancades i resseguir-les amb colors.

Fer línees tancades amb cordes fotocopiades.

Activitats geomètriques relatives a la forma (Figures planes) • •

• •

• •

Els alumnes han d’interioritzar les diverses propietats geomètriques que configuren les formes de les figures i cossos.

Cal tenir clar que, malgrat que sovint quan parlem de figures pensem i fem pensar només en les planes, això no deixa de ser un empobriment, ja que les figures de dues dimensions poden ser planes o corbes.

Les figures planes tenen formes molt variades, i no és natural ni convenient que procurem que els nins i nines es fixin sempre en les que són regulars o tenen un nombre clàssic i ben conegut.

La primera de les activitats tracta de fomentar que els nins i nines comparin les figures de dues en dues i diguin en què s’assemblen i en què es diferencien, per tal que es fixin en les formes i se’n vagin construint una imatge mental. És absolutament igual que els més petits diguin “rodona” o “cercle”, i “bola” o “esfera”: els noms col·loquials són ben vàlids en començar la visió geomètrica de l’espai.

El que sí és convenient és que distingeixin una rodona plana d’una bola, i que es comencin a imaginar que dins la bola o d’un globus hi caben coses perquè hi ha un espai.

Activitats geomètriques relatives a la forma (Figures planes) Activitats psicomotrius

Activitats de taller

Activitats gràfiques

Descobrir figures al seu entorn (fulles, parets, vidres, superfície de la taula, ampolles, fruites,...) Observar-les i comparar-les (semblances diferències).

Posar figures planes de paper o de cartró i que hagin de seguir el contorn.

Dues col·leccions iguals de figures planes de cartolina o fusta (primes, sis o vuit formes).

Puzles, Pavacolor.

Construir figures (amb plastilina, retallant) que compleixin una premissa.

Materials de figura i fons.

Classificació de figures planes.

Dibuixar una figura gran al terra o en paper i que els nins l’hagin de reproduir en petit.

Activitats geomètriques relatives a la forma (Puzles) • Els puzles són un cas particular de material de composició de línies figures o cossos que s’han anat convertint en jocs de taula clàssics.

• Es plantegen com a joc individual.

• El repte que ens plantegen els puzles està directament relacionat amb la nostra visió de l’espai i amb la nostra capacitat de comprendre algunes propietats geomètriques.

• Capacitats que treballen els puzles: – Consolidar algunes nocions conceptuals, reconeixent línees, figures i cossos i relacionant les figures planes amb el seu contorn.

– Preveure anticipadament la imatge de la figura final o solució que anirà guiant les accions que s’han de fer.

– Descobrir estratègies de solució.

– Practicar el mètode d’assaig i error en la resolució de situacions immediates.

• Tots treballen el reconeixement de formes: alguns posant l’accent en el contorn o perfil de les peces; altres, en la seva forma o visió global; altres en les imatges i colors d’un dibuix;...

Activitats geomètriques relatives a la forma (Puzles) • Els tangrams: Es basen en figures poligonals. Solen constar d’un nombre reduïts de peces amb les quals, combinades de diverses maneres, es poden compondre una gran quantitat de figures diferents, de les quals es dóna el model sencer.

• Puzles senzills: s’ha de prioritzar que tinguin poques peces i que es tracti d’encaixar dues o més formes basant-se en el contorn.

• Brick by brick: consta de cinc peces, cadascuna formada per cinc rajoles vermelles unides de manera fixa. S’acompanyen amb una sèrie de seixanta targetes, que són seixanta configuracions diferents formades amb totes les peces.

• Encaixos: Base de fusta que té diferents forats o entrants amb unes formes concretes (siluetes negatives) les quals queden plenes quan s’hi col·loca la forma que hi correspon (silueta positiva). Aquestes formes tenen un piu que serveix per agafar la peça.

• Clivelles: Taulell blanc foradat de base quadrada o rectangular que serveix per clavar peces de color amb forma de xinxeta, però de plàstic.

Activitats geomètriques relatives a la forma (Superfície oberta - tancada) Activitats psicomotrius Tancar en una bossa diferents objectes.

Obrir i tancar la classe.

La superfície d’un globus és tancada, la d’una cistella és oberta.

Activitats de taller Obrir i tancar capses.

Fer formes amb fang i plastilina, etc, i observar que no es pot accedir a l’interior.

Activitats gràfiques Pintar superfícies tancades amb pintura.

Activitats geomètriques relatives a la forma (Superfície plana - corba) Activitats psicomotrius Palpar diferents superfícies amb el palmell de la mà.

Superfícies per separar un espai: paper d’embalar, robes grosses,...

Estirar-se a terra i ocupar una superfície.

Buscar superfícies corbes i planes.

Activitats de taller Pintar amb la mà en una superfície plana o corba.

Folrar superfícies de capses corbes i planes.

Transformació d’una superfície plana en una corba.

Fer un dau amb fang.

Pintar-lo i després tallar-lo per veure que l’interior no s’ha pintat.

Activitats gràfiques Pintar superfícies tancades.

Pintar superfícies obertes i tancades amb l’ordinador.

Fer estampacions pintant una cara determinada d’una capsa.

Activitats geomètriques relatives a la forma (Volum) Activitats psicomotrius Ensenyar un objecte i seguidament posar-lo dins una capsa i identificar-lo amb el tacte.

Endevinar l’esmorzar amb el tacte.

Joc de la gallineta cega.

Joc del veig, veig.

Activitats de taller Inici al volum mitjançant la plastilina, el fang o altres materials de modelatge.

Activitats gràfiques Pintar capses, etc.

Llenguatge matemàtic relatiu a les formes 3-4 anys

4-5 anys

5-6 anys

Línia recta i línia corba.

Nom de les figures geomètriques elementals: quadrat, rectangle, triangle i cercle.

Línea oberta i tancada.

Superfície oberta i superfície tancada.

Línia, superfície i volum.

Superfície plana i superfície corba.

Nom d’alguns cossos geomètrics: cilindres, cons, piràmides, etc.

Activitats geomètriques relatives als canvis de posició i de forma (Girs - Simetries) Activitats psicomotrius

Activitats de taller

Activitats gràfiques

Fer danses i jocs motors.

Fer recorreguts diversos, en què la línia corba o la línia poligonal tingui protagonisme.

Amb un mirall gran, observar les simetries al propi cos.

Observar les ombres dels objectes.

Representar girs amb diversos materials: plastilina, fang, etc.

Jugar amb miralls i objectes: trobar on col·locar el mirall per veure l’objecte sencer.

Observar la simetria d’algunes fulles prèviament recollides.

Construir/observar un calidoscopi.

Donar la meitat d’un objecte i dibuixar l’altra meitat, en situacions gràfiques molt senzilles.

Recursos didàctics per treballar la geometria • Cançons: Nou ampolles dalt de la paret, El cucut bromista, Dins la fosca, Pedra, pedreta, Dalt del cotxe, L’elefant amb bici, L’aranyeta xica, ...

• Danses: Boggie-Boggie, Ball de la civada, Una barca, Peu polidor, Els cavallers, La yenka,...

• Contes: Les set cabretes, Rinxols d’Or, Els tres porquets, La rateta que escombrava la caseta, La Caputxeta Vermella, En Patufet, La Blancaneus, La princesa i el pèsol,...

• Jocs: Un, dos, tres pica paret, L’oca, Parxís, Formes a l’esquena, Piso, Estop, Jocs de corda, Jocs de mans amb fils o gomes elàstiques, Veigveig, Hula-Hop, Disc de platja,...