CP BADIES Projecte d’animació a la lectura 2009/10
Històries de Ratolins. Arnol Lobel. Kalandraka editora, 2008 És un llibre perfecte per treballar la forma que pot tenir una narració infantil. Ens podem centrar amb l’inici, l’organització de la narració i el final. En aquest llibre trobam una narració marc, consistent en una breu anècdota en la que es narren set relats independents, organitzats formalment com a capítols del llibre. És un relat oral amb suport d’una il·lustració ben seqüenciada i textos breus per lectors que s’entrenen a llegir independentment. 1. Entrar a la història: l’inici. El títol: informa de la categoria dels personatges i comunica que es narraran un nombre indeterminat d’històries.
Les il·lustracions , en canvi, afegeixen molta més informació: a la portada i a una de les pàgines interiors veiem un pare ratolí, amb pijama i amb la posició de contar contes als seus set fills, més el dibuix de la seva caseta un vespre d’hivern. Tot això ens situa dins la història marc.
En una de les primeres pàgines interiors, la del títol, s’avança com a reclam la il·lustració humorística d’un dels contes narrats.
Per tant pretén situar el lector dins una situació familiar, prou coneguda pels infants, de tendresa i humor.
Les frases inicials de les narracions.
La frase o paràgraf inicial constitueixen formules prefixades en els contes tradicionals. Les fórmules tipus Hi havia una vegada, en situen a un lloc i a un temps meravellós. Solen esser històries de narració oral tradicional. A Històries de Ratolins les històries comencen de forma més propera a la literatura escrita, amb la presentació directa del personatge, encara que aquest manté l’article indeterminat i li falta el nom propi: → Una rateta va trobar un dia un pou del desig. → Un ratolí va anar a fer un tomb amb la seva mare. → Això diu que era un ratolí molt alt i un ratolí molt baix. → etc. Aquestes fórmules, marquen uns altres tipus d’inicis. En molts de casos continua essent un narrador qui s’encarrega d’ubicar el lector, per saber en quin tipus d’història entra, és a dir, on i quan s’ubica la història, qui la conta i de qui és. 2. Organització de la narració És una estructura tradicional consistent amb una història marc, dins la qual es narren altres històries. En aquestes estructures hi ha dos tipus de temps: el temps de la història marc i el temps de cada un dels contes. El temps de la història marc: és el temps que tarden els set ratolins per adormir-se, i aquest temps continua amb els pares gaudint de la vetllada, tal com veiem a la il·lustració final. En el contes, el temps varia segons el tipus de relat, els quals es construeixen a partir de set models de narració diferents: - “El pou dels desigs”: com un conte popular a partir d’un motiu tradicional (el pou dels desigs) el que du a una organització basada en el relat de tres intens en tres dies consecutius. - “Núvols”: com una enumeració successiva on el temps es limita al passeig. - “Un ratolí molt alt i un ratolí molt baix”. A partir del contrast entre els dos personatges, amb un temps limitat a la tormenta i a la sortida del sol. - “El ratolí i el vent”: com una acumulació d’elements sumats que s’inverteixen al final, tancant el cicle en un temps dilatat indefinidament. - “El viatge”: hi ha un encadenament per marcar el pas del temps. - “El vell ratolí”: Sobre un motiu tradicional ( el monstre ) amb un temps genèric i les tres escenes pròpies dels contes populars. - “El bany”: a partir d’una hipèrbola, amb la progressió d’un temps excessiu de bany que du l’aigua des de la banyera fins la ciutat i contrasta els estats de brut/net i banat/sec.
Set maneres diferents de construir una història.
El fet d’una història marc i set històries diferents, permet: 1. Que els infants puguin llegir una obra relativament llarga i amb temàtiques molt diferents: el desig, la por, el tamany, el joc, l’amor maternal, el reconeixement i la neteja. 2. Poder llegir sense necessitat de recordar les històries anteriors. 3. Familiaritzar-se amb el funcionament dels llibres extensos, ja que té un índex que permet que els lectors circulin amb confiança pel llibre i les seves parts.
3 – Sortir de la història: el final.
És interessant analitzar el final de cada història i el final de la història marc. El final de la història marc, tanca la història i permet somriure al lector. És interessant treballar la lectura d’aquesta darrera il·lustració ja que no hi ha text i el dibuix ho diu tot.
Inferències: es pot treballar molt bé a partir del final del conte: “El pou del desitjos”. A partir de la il.lustració final, podem saber quins eren els desitjos que tenia la protagonista.
4- Els personatges
Com és presenten: s’utilitzen noms comuns, els quals tenen l’avantatge de la seva economia descriptiva. No fa falta descriure els prínceps, les bruixes, els ratolins... els infants ja ho saben dels contes populars.
Les il·lustracions també ens ajuden a conèixer els protagonistes.
Es tracta de personatges humanitzats.