ABP IES SON CLADERA

TASCA FINAL Projecte: Tots feim Son Cladera Curs: Disseny aplicació de projectes documentals integrats amb el suport i acompanyament de la biblioteca escolar 2019-2021

IES SON CLADERA MEMBRES DEL GRUP: Aina Cruz, Mª Carmen Estellés, Catalina Ferrer, Mª del Mar Sánchez, Immaculada Sureda.

Implementació del projecte ● Grup d'alumnes: 2n d’ESO A, B, C i D 1

● Àrees implicades: Es durà a terme a Projectes, que és una àrea d’aprenentatge transversal on estan implicades una gran varietat de matèries (Llengua Catalana, Ciències Socials, Educació plàstica, etc). ● Docents implicats: Tutors de tots els cursos de 2n d’ESO que són a la vegada els responsables de Projectes.

-

Organització del professorat: Els professors responsables de projectes es reuneixen 3 hores a la setmana per coordinar el projecte, fixar els objectius i competències, fer un seguiment de les activitats proposades que queden documentades a un Drive compartit.

● Temporalització: 26 sessions de dues o una hora, del 14 d’octubre al 18 de desembre.

- Pregunta inicial ● Punts de partida: El leit motiv del nostre projecte serà el barri de Son Cladera, on està situat el nostre institut. El fil conductor, per tant, involucra totalment ’alumnat donat que suposa l’anàlisi del seu entorn més immediat a partir de contextos totalment reals i que resulten absolutament útils per a la vida diària. ● Pregunta guia: Què podem fer per conèixer i millorar el nostre barri? ● Bones preguntes: Al llarg del nostre projecte procurarem fer als nostres alumnes preguntes que resultin interessants i que impliquin raonar i pensar. Podrien ser exemples de bones preguntes: Quines són les necessitats del nostre barri? Com ha evolucionat el nostre barri? Com viuen els veïnats de Son Cladera? Què podriem fer nosaltres per millorar Son Cladera? ● Per què fer-se preguntes?

El fet de redactar bones preguntes ajudarà a l’alumnat a donar forma al projecte d’una manera enriquidora i creant un producte final original i útil. Per això, proposarem preguntes que no es puguin respondre amb una recerca simple, que estiguin íntimament lligades a la vida real, que requereixen un treball en grup i que siguin productives i no reproductives.

-

Nom del projecte: TOTS FEIM SON CLADERA.

- Producte final: ● Definició del repte o producte final: El repte proposat és que els alumnes coneguin en profunditat el barri de Son Cladera, totes les institucions i serveis, identifiquin les seves principals necessitats i realitzin propostes de millora que a més suposin un augment de la visibilització del barri.

Pensem que és un repte absolument relacionat amb la vida real que permet a 2

l’alumnat treballar amb entitats externes com l’Associació de veïns, Casal de barri o Ajuntament de Palma. Els alumnes podran dur a terme de manera col·lectiva diverses propostes dependent dels seus interessos i habilitats que després es posaran en comú entre tots els companys. ● Producte final: es materialitzarà de diverses maneres.

- En grups cooperatius es realitzarà una web amb informació recopilada al llarg de les visites pel barri i il·lustrada amb fotografies preses pels propis alumnes, després els grups exposaran les seves webs.

- També elaborarem un qüestionari per detectar les principals necessitats dels veïnats i es redactarà un informe amb les conclusions.

- Elaboració de pla d’acció per millorar el barri.

- Redacció de sol·licituds adreçades a l’Ajuntament de Palma per dur a terme el pla d’acció de millora acompanyades d’un registre de signatures.

- Projecte Servei: per comissions proveir el barri d’un servei nou procurat pels propis alumnes: col·laboració amb l’escoleta, parelles de lectura amb l’escola de Primària, dinamització del casal de la gent gran, etc.

- Un dels serveis hauria de ser alguna tasca de voluntariat a la Biblioteca del barri, la qual cosa implicaria el seu coneixement en profunditat, comparació amb la Biblioteca Escolar i una proposta puntual d’actuació o sostinguda en el temps.

- Gestió d'aula ● Gestió de l’aula i metodologia: Les diverses tasques proposades es realitzaran amb grups cooperatius heterogenis.

Les activitats/tasques són de resolució individual, en parelles, petits grups, grups cooperatius?

Hi ha tasques individuals, n’hi ha en equips i n’hi ha en grup-classe.

Com es formen els grups?

Els equips de treball es formen seguint els preceptes de l’AC/CA de la UVic, que va ser qui ens va formar. Són sempre equips de quatre persones, excepcionalment de tres i mai de quatre. Es fan tasques de cohesió d’equip i es donen espais per a la reflexió en cas de conflictes dins l’equip.

Com s’autogestionen els grups: assignació de rols, definició de les tasques i temporització…

Els equips tenen un Quadern de l’equip que els ajuda a establir els rols i definir en cada projecte els objectius d’equip i els objectius individuals.

Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com es relacionen entre sí de manera que tinguin sentit i un fil conductor?

Les tasques que es dissenyen són de diversa naturalesa, en funció de la seva finalitat, com que és un Projecte Aprenentatge- Servei, hi haurà unes activitats d’aprenentatge i unes de servei 3

●

tasques de recerca d’informació (aprenentatge)

●

tasques de reflexió i síntesi (aprenentatge)

●

tasques de servei Com introduïm la recerca? Les activitats seran molt guiades? El projecte pot tenir derivacions no previstes segons els interessos dels alumnes o les ganes d’anar més lluny o pel plantejament de noves preguntes?

La recerca s'introdueix sempre amb tasques motivadores i engrescadores i en aquest cas són una gimcana de descoberta del barri i una visita a la possessió de son Cladera.

Com que és un projecte Aprenentatge- Servei, cada equip, cada grupclasse, decidirà la deriva que vol prendre el servei que volen oferir al barri.

Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, fer xarxes de coneixements perquè no es perdin en l’activitat, revisar els objectius inicials…?

Durant les sessions hi ha espais de pausa per a la reflexió i resolució de dubtes, les diferents formes d’avaluació que es proposen, no tenen altra motivació que la reparació d’errades i la millora contínua del projecte.

Quins espais crearem per fer posades en comú: contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluarse…

Ja ha quedat respost en l’apartat anterior.

Com fem públic allò que passa a l’aula? Especialment els sabers…

Tot allò que es vagi construint s’anirà publicitant entre la comunitat educativa i entre els alumnes.

A través de les exposicions orals es faran visibles els aprenentatges dels alumnes i a través de les xarxes socials i de reunions amb els agents interventors (com la Plataforma de Barri o els serveis socials o el regidor de districte) a la resta de comunitat educativa i al barri i a l’administració. ● Aprenentatge Cooperatiu: Les activitats es realitzen en petits grups de treball amb una tasca clarament marcada per l’ajuda i la cooperació.

Ja s’ha dit anteriorment que se segueixen els preceptes de l’AC/CA de la UVic per organitzar i dinamitzar els equips coorperatius.

- Implementació: ● Procés d’implementació: El procés de recerca serà col·lectiu i utilitzant diversos recursos com són l’elaboració 4

d’una gimcana, sortida pel barri, exploració, recerca d’informació a partir d’internet, entrevistes als veïnats, etc. Per tant, les fonts són riques i variades. L’alumnat sistematitza els resultats i els posa en comú, reflexiona i aplica de manera pràctica el coneixement obtingut. ● Seqüenciació de les activitats: Les activitats s’estructuren en 4 passes clarament diferenciades. Primer s’exploren els coneixements previs que els alumnes tenen sobre el barri i les seves necessitats.

Després a partir de la investigació, visites pel barri i realització de qüestionaris es construeixen idees noves i s’identifiquen de manera específica quines són les característiques del barri i què podem fer per millorar-lo. En tercer lloc, sintetitzem tota la informació recopilada i pensem què podem fer. En darrer lloc, apliquem tot el que hem après amb la redacció de sol·licituds, competència que podrem posar en pràctica en noves situacions al llarg de la vida. ● Recerca, tractament i comunicació de la informació: El tractament de la informació és una competència molt important que els nostres alumnes podran assolir a partir del present projecte. Treballarem aquesta competència mitjançant diverses passes. La primera serà deixar clar quina és la necessitat d’informació que tenim, concretar les seves característiques i organitzar la investigació.

Per tot això focalitzarem la recerca en una pregunta clau concreta, extreurem els aspectes principals i clarificarem quin serà el producte final (pàgina web, informe amb conclusions, sol·licitud). Després donarem unes instruccions clares relacionades amb el temps dedicat a la recerca, l’àmbit lingüístic, el format, el guió a seguir, l’agrupament i la temporalització.

El segon pas consistirà en localitzar la informació necessària a partir de tots els recursos disponibles. Així aprendrem com s’estructuren els suports en paper com llibres, diaris, revistes i obres de referència com diccionaris o enciclopèdies i també com s’organitzen els suports digitals (internet, catàleg de la biblioteca). Una vegada analitzades totes les possibles fonts, tant primàries com secundàries, l’alumnat haurà de triar les més adients per trobar la informació que cerca.

En aquest punt segon, serà el moment d’intorduir l’alfabetització en mitjans informatius, ja que aquest projecte ens proporciona una oportunitat claríssima, pels motius que explicarem a continuació.

La idea d’aquest Projecte va sorgir arran d’una recerca d’imatges per Internet sobre el barri i es va veure que les imatges que oferia la xarxa eren de violència o successos i de futbol, res pus.

Per això, una de les activitats serà respondre la pregunta: Com veu la xarxa el nostre barri? D’aquesta forma els alumnes hauran d’aprendre a analitzar un percentatge elevat de les notícies, imatges i anuncis que ofereix la xarxa sobre el nostre barri, amb anàlisi acurada de la informació alhora que avançarem en la formació 5

En aquest punt seria molt important no només el treball amb la biblioteca d’aula, sinó també i sobretot el paper que hi pot jugar la Biblioteca Escolar, i el paper de la persona que la coordina.

Serà el moment d’aprendre a fer recerques d’informació que vagin més enllà d’un “googlejar” i llegir la “Viquipèdia”. La coordinació de la Biblioteca Escolar ens podria oferir una miniformació de recerca documental a partir d’un taller pràctic.

Havíem llegit durant la formació que treballar a la biblioteca, utilitzar els seus recursos i serveis facilita l'adquisició de les competències en el tractament de la informació, que només poden basar-se en la pràctica aplicada a un context real. Què més real que investigar sobre el barri que ens aixopluga i el tractament informacional que se’n fa?

La tercera passa consistirà en analitzar la informació i valorar la seva precisió, seleccionar la informació valorant aspectes com la seva actualització, revisant i contrastant. L’alumnat haurà de decidir com recopilar tota la informació: full de paper, fent ús de les TIC (carpeta d'aprenentatge digital amb un word, ús d’imatges…).

Un cop seleccionada la informació, haurem de treballar en el tractament de la informació, és a dir, haurem d’entendre i llegir amb esperit crític. Per a dur a terme aquesta tasca l’alumnat haurà d’analitzar, comprendre i interpretar textos, resumir, interpretar i saber fer esquemes; interpretar i sintetitzar les idees principals d’imatges i recursos audiovisuals. D’aquesta manera, els alumnes seran capaços de resumir la informació extreta en esquemes, d’establir relacions jeràrquiques entre la informació i classificar la seva rellevància. ● Competència informacional: A través del projecte l’alumnat treballarà la competència informacional i podrà extreure les seves pròpies conclusions i incorporar de manera adequada els coneixements nous al seu treball, tal i com ja s’ha explicat en l’apartat anterior. ● Comunicació productes finals: En darrer lloc cal elaborar el producte final i compartir aquest producte amb els companys. Per això cada grup haurà d’emmagatzemar la informació en diversos formats, revisar els textos i sintetizar la informació amb programes que permetin l’edició de textos i la inclusió d’imatges (Google sites).

Utilitzarem eines digitals i xarxes socials per generar i difondre idees amb rigor i eficàcia, de manera segura, ètica i responsable i que marquin la diferència amb moltes de les informacions que haurem trobar i que menystenen la imatge del barri.

Finalment, els alumnes exposaran el resultat del seu producte final i compartiran el seu coneixement amb els companys.

-

Avaluació: 6

L’avaluació serà constant i diària a partir de l’observació de l’alumnat pel que fa a la seva participació en el projecte i implicació. Una part a tenir en compte serà l’avaluació dels coneixements previs que es farà també mitjançant l’observació. Pel que fa a l’avaluació formativa, es realitzarà constantment a partir de les diverses activitats i emprant diferents tècniques com les rúbriques o proves escrites. Així doncs, avaluarem les diferents activitats de la següent manera: -

Rúbrica d’avaluació de la sortida al cinema Rúbrica d’avaluació de la gimcana Rúbrica de la visita a la possessió Rúbrica de la web Rúbrica de l’exposició oral Rúbrica d’avaluació dels enquestadors Prova escrita sobre la informació recopilada Prova escrita: pla d’acció de millora

La majoria d’aquestes avaluacions són autoavaluacions, de fet són Bases d’Observació, entre tots acordam les rúbriques d’autoavaluació.

Com que aquest projecte està programat per al primer trimestre, no es contempla la coavaluació entre iguals, aquesta queda com a objectiu per als segon i tercer trimestre.

Com avaluem la realització del projecte (procés) i el producte final? Com plantegem l’avaluació formativa?

Atès que és un Projecte Aprenentatge Servei, s’haurà de fer una avaluació diferent de cada producte ja que aquests tendran naturalesa molt diversa: instàncies a l’ajuntament, activitats amb el casal de gent gran, lectura en parella a l’escola de Primària, etc.

Es proposarà una avaluació del Projecte en si, de cara a la seva millora per a cursos posteriors i faran aquesta avaluació els alumnes i els professors.

Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte?

Ja s’ha comentat que els alumnes elaboren Bases d’Observació i s’apliquen les rúbriques d’autoavaluació, ens molts de casos.

Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació?

No, en aquest projecte no es planteja, la carpeta d’aprenentatge s’ha pres com a 7

eina d’autoavaluació i reflexió constant en el Pla d’Acció Tutorial i es treballa a les hores de tutoria amb els tutors.

Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?

Tots els aprenentatges sobre el barri han de quedar fixats en una web d’informació sobre el barri que ha d’elaborar cada equip.

A través de quins instruments o dinàmiques es poden tenir evidències dels aprenentatges?

Com s’ha dit en el punt anterior, a través de la web que els alumnes realitzaran sobre els serveis del barri.

Com avaluem el treball en equip?

A través del quadern de l’equip, en el qual s’especifiquen els rols de cada membre, els objectius d’equip i els objectius individuals i cada un d’aquests apartats s’ha d’avaluar.

Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?

Si bé l’avaluació pot ser per equips, en tots i cada un dels cases, les qualificacions sempre seran individuals i consensuades amb els membres dels equips, no hi pot haver avaluació sense reflexió i aquestes ens conduiran a la qualificació.

Es plantegen activitats conclusives perquè els aprenents reconstrueixin el seu procés o recorregut: “on era a l’inici i on sóc ara?”

Aquesta part es faria en la carpeta d’aprenentatge que es treballa a tutoria.

Com emplenem els informes? Com plantegem la qualificació del projecte/ versus qualificació de la matèria/es? Per a què serveix aquesta qualificació? Podem negociar amb cada alumne el significat de la nota, dins el seu procés personal?

Estam en procés de decidir tots aquests aspectes, estam vivint un procés de reflexió dins el claustre a través de la formació en centres relacionada amb el PIP i en què es treballa l’avaluació de les competències, i no estam en condicions de 8

ser més precises en aquest moment.

● Programació: Projecte: Tots feim Son Cladera Grup Classe Durada 2n ESO ABCD

Temporització

26 sessions de 14 d’octubre dues hores o una 18 de desembre hora.

Curs 2n ESO

Àrees/Assignatu res Projectes

Títol i Justificació

SonCladera 2.0 Estam situats en aquest barri i no tots els alumnes són d’aquesta barriada, per tant, descobrim el barri. Es proposa fer un estudi dels serveis i necessitats i una promoció posterior del barri de Son Cladera, que és on està ubicat el nostre institut i no tots els alumnes ni tots els professors, són d’aquest barri. Així mateix es vol donar a conèixer a la resta del municipi els serveis i les associacions que hi ha a l’entorn més proper.

S’intentarà augmentar la visibilitat del barri a través de fer-ne promoció virtual.

Competències Objectius d’aprenentatge Aprendre a - Conèixer el barri aprendre - Actuar envers les necessitats del barri Autonomia i - Processar dades iniciativa personal - Redactar informes Matemàtica - Dissenyar una web Lingüística

9

Ses sió i data

Tipo logi a Acti vitat

Descripció de l’activitat2

Temp oritza ció

Agrup ament4

Materials i recursos

Activitat d’avaluació3

1

14/1 0

15/1 0

16/1 0

21/1 0

22/1 0

sorti da cine ma aval uaci ó sorti da i pres enta ció proje cte parla r de les poss essi ons equi ps coop erati us gimc ana pel barri

Anam a veure: A dos metros de dema ti tí

tots els emt 2ns

rúbrica cinema

sortida

1. avaluam la sortida 2 2. presentació del projecte hores 3. posar a les agendes l’autorització per sortir pel barri 4. vídeo de Uep com anam?

cada grup

vídeo uep com anam

1. què és una possessió?

2 2. història de la possessió hores de Son Cladera

cada grup

pec del centre

Muntar equips cooperatius i fer 1 la diana de cohesió d’equip hora

cada grup

diana

Realització d’una gimcana pel 2 barri. hores

tots els preguntes rúbrica avaluació grups de la gimcana gimcana

1

Activitat inicial, de desenvolupament o de síntesi.

Especificar l’atenció a la diversitat.

3 Indicar si és una activitat d’avaluació, 2

□Prova escrita □Prova oral □Portfolio □Rúbrica □Base d’orientació □Diari de classe 4

Agrupament

□Individuals □Parelles □Equips □Grup-aula □Nivell

10

23/1 0

finali tzaci ó de la gimc ana a l’aul a gimc ana

per equips els alumnes 2 resoldran la resta de preguntes hores a l’aula i farem una posada en comú dels coneixements adquirits

cada grup

1. acabar les preguntes de 2 la gimcana i exposar les hores solucions 2. preparar la sortida de l’endemà a la possessió

cada grup

poss essi ó aval uaci ó de la visita a la poss essi ó fotog rafie s web

visita a la possessió

2 hores

dos grupsaula per equips

web

1 hora presentació de les webs 2 hores confeccionar els qüestionari de 2 les necessitats del barri hores

per equips per equips per equips

anar a fer el qüestionari als 2 veïnats del barri, hores

cada grup

fer el buidatge de les dades i 2 redactar un informe amb les hores conclusions

cada equip

informe

presentar l’aprenentatge serveis 1 i pensar accions que podem dur hora a terme, en un espai de temps breu i que sigui efectiu.

cada grupaula

joves al barri la muralla contes

5/11

6/11

7/11

11/1 1 12/1 1 13/1 1 18/1 1 19/1 1 20/1 1 25/1 1 26/1 1

web qües tiona ri qües tiona ri tract ame nt de dade s acci ons

2 hores 1 hora

sortir al barri a fer les fotografies que haurem de necessitar per a la web muntar la web del barri a partir de fonts i dels coneixements adquirits muntar la web del barri

2 hores

2 grupsaula cada grup

rúbrica visita possessió

sites de rúbrica web google

rúbrica presentació oral formulari google

rúbrica avaluació enquestadors prova escrita

11

compartits joves guia hort música avis joves x joves 27/1 1

2,3 i 4/12

9/12

plan s d’ac ció Plan s d’ac ció com uns Sol·li citud s a l’aju ntam ent Impr essi ó de les sol·li citud s

els alumnes escriuen el seu pla 2 d’acció personal per millorar el hores barri

individu al

prova escrita

els alumnes es reagrupen per 5 plans d’acció comuns i redacten hores un pla definitiu

grups d’exper ts

pla d’acció prova escrita

els alumnes recerquen a la web 1 de l’ajuntament la sol·licitud que hora necessiten lliurar al registre

grups d’exper ts

sol·licituds de l’ajuntame nt

Emplenen les sol·licituds i les 2 imprimeixen hores

grups d’exper ts

Fulls de sign ature s Ofici nes de regis tre de l’aju

Els alumnes preparen els fulls 1 de signatures que duran al hora mercat de Nadal del barri

grups d’exper ts

Els alumnes decideixen quina 1 és l’oficina d’atenció al ciutadà hora ens interessa visitar Dissenyen la ruta que farem a Palma, amb els itineraris de bus més adequats

individu al

10/1 2

11/1 2 16/1 2

12

18/1 2

ntam ent Lliur Els alumnes van al registre de un ame l’ajuntament a lliurar les dema nt a sol·licituds de millora del barri tí l’aju ntam ent de les sol·li citud s

grupclasse

● Eines TIC: El nostre projecte és un projecte absolutament TIC en el qual els alumnes i el professorat fa ús de les noves tecnologies com a eina de recerca d’informació, de creació i comunicació.

Emprarem com a eix vertebrador del nostre projecte totes les possibilitats de ofereixen les eines de Google com són Google sites, google docs, formularis, cercador i Google Classroom.

Els alumnes també podran fer ús d’altres programes informàtics per crear les seves webs com siguin editors d’imatges, creadors de mapes conceptuals, infografies, esquemes, editors de vídeo, etc. ● Altres: Altres elements a tenir en compte en el nostre projecte serà la participació de persones externes al centre com són els familiars dels alumnes i els veïns del barri pel que fa a la recopilació d’informació sobre les característiques i necessitats de Son Cladera a partir dels formularis. La participació de persones expertes en el projecte serà a partir de les persones que atendran les nostres sol·licituds a les dependències de l’Ajuntament de Palma.

D’altra banda, les sortides extraescolars seran una part molt important del nostre projecte que ens ajudarà a conèixer de primera mà la nostra realitat. Així doncs, realitzarem vàries visites pel barri per conèixer la Possessió, analitzar les característiques i serveis que ofereix Son Cadera, detectar les possibilitats de millora mitjançant la realització de qüestionaris als veïnats i també farem una sortida al centre de Palma per presentar les nostres sol·licituds a l’Ajuntament.

Epíleg Quan vàrem lliurar la tasca 2 d’aquest curs, al mes de gener, vàrem començar repensar un Projecte que ja s’havia dut a terme en dues ocasions en el nostre centre.

Essent, com som un centre de nova creació, hereu d’un centre de llarga tradició, enguany ha estat un curs de reflexió profunda a nivell de camí pedagògic i organització estructural dels aprenentatges.

13

En aquests moments de confinament, les reunions de planificació són més actives que mai i ja es veu a venir que la CCP i el Claustre estan a punt d’aprovar per al proper curs canvis profunds en el centre, que passen entre d’altres per donar un impuls enorme al Pla Lector, tal que passa de ser inexistent a ser de mitja hora diària en tots els 1s, 2s i 3s d’ESO. L’altre gran canvi serà la reconversió de l’aprenentatge per projectes que fins ara s’ha fet en el format de 5 hores setmanals, en projectes interdisciplinars per àrees.

Amb tot això, volem constatar el fet que aquesta proposta de Projecte, a principi de curs haurà de ser reformulada i adaptada a la tasca interdisciplinar de l’àrea lingüística.

Un avantatge serà que els professionals que hi intervendran seran de les àrees de llengües i geografia i els coneixements d’aquests professionals en el tema de tractament textual i documentació serà més òptim que quan la responsabilitat d’un projecte com aquest requeia en un professor d’una matèria allunyada de la temàtica.

I recuperarem també a través de la proposta nova, la interacció amb la biblioteca del barri, que en els darrers cursos, per raons diverses havia quedat una mica malmesa.

14