Músics picassentins per a una banda internacional: la Banda d'£/ Empastre Eloína Hernández
Qué fan eixos ahí? Xé, un
Doria
empastre!
Frase fundacional pronunciada per Antonio Gil, simpatitzant de la primigenia penya musical de Catarroja
Una cálida vesprada del mes d'agost de l'any 1915,
era el menester que reunia aquells músics en la casa
un grup de músics tocaven els seus instruments en una
del carrer del Peix. Sembla que la barreja de melodies
casa: era el número 7 del carrer del Peix de Catarroja,
que eixien al carrer eren m o l t variades i diverses -igual
propietat
tocaven un himne que una marxa processional, la tarara,
d'Agustín
Jorge
Requena,
saxofonista
la Banda l'Artesana, mes conegut com Fava.
de
L'oci de
l'estiu reunia moltes vesprades els components de les
o algún pasdoble com Amparito
Roca-.
La
resposta
irónica donada ais veíns per este cavaller, donava per a
tres agrupacions musicals d'este poblé en l'humil barrí
sempre el n o m a la banda comicotaurina i musical
de pescadors, conegut també com de Les Barraques. Allí
famosa del món: -Xé, un
mes
empastre!.
s'abocaven a tertulies diverses: enraonaven de l'arrós, de A m b el pas del temps, esta penya
la collita, del temps, deis filis, del poblé... i feien una de
musical va
conformar les seues primeres actuacions per la nostra
les arts mes universals: la música. I és que Catarroja ha sigut, des de sempre, un poblé a m b una tradició musical m o l t extensa. I potser siga per aixó que hi t r o b e m les arrels mes solides i el bressol de la banda mes internacional del món: El Empastre.
térra i incorporava a la part musical uns vessants cómic i taurí. El resultat era un espectacle musical que fins aquell m o m e n t mai ningú no havia arribat a desenvolupar.
Estes
D'esta manera, es va fer necessária la redacció
conegudes reunions d'oci acabaren f o r m a n t un conjunt
d'un reglament que fixara i explicara una per una les
musical i, a poc a poc, l'esperit d'El Empastre
condicions de permanencia i d'actuació de la banda.
va anar
agafant f o r m a . Deis assajos a les actuacions, de les
Una vegada redactat, es va presentar a Govern Civil de
actuacions a la festa i de la festa a la composició de l'art,
Valencia per a la seua aprovació, cosa que es va produir
la técnica i l'originalitat úniques que ha portat el n o m de
el dia 30 d'octubre de 1 9 3 1 .
l'agrupació arreu del món. Tot i que el n o m d'esta mítica banda no fa honors al resultat deis esplendorosos 88 anys de la seua existencia,
Una de les condicions, la de pertányer a esta banda, quedava reflectida en l'article II: Para pertenecer
explicarem el m o t i u d'esta denominació. En una de les
a esta Agrupación se reguiere
nits d'assaig, un deis simpatitzants, A n t o n i o Gil, va ser
el individuo tenga como mínimo nociones
preguntat peí veínat, que expectants, volien saber quin
poder
musicales
desempeñar una de las plazas de profesor
que para dentro
Madrid, 13 de 26
E L M E J O R E S P E C T A C U L O D E L MUNDO, " E L E M P A S T R E " , en s u 4.° v i a j e a A M E R I C A
" E L EMPASTRE", que está a punto de llagar a Lima, embarcó el pasado día 22 de octubre en Barcelona, pare debutar el próximo día 18 en la capital del Perú. " E L EMPASTRE", e¡ único que fué a América, y por cuarta vez. " E L EMPASTRE", E L MEJOR ESPECTACULO D E L MUNDO. "JSL EMPASTRE". ' RetaII de
de la Banda,
nérica, concretament a Lima (Perú). Anys 60
/iatge de le
pagar
cumplir lo prescrito
la cuota en este
anual
de doce
pesetas
y
reglamento.
característic d'esta banda tan ¡Ilustre, en paraules de Llorens y Raga:
Pero... de quina manera podia un músic arribar a
Y la banda de nuestra peña musical, ostentando
formar part d'esta banda? L'ingrés venia precedit d'una
todos los actos su excéntrico y carnavalesco
prova
excitaba por doquier
musical. Transcrivim literalment les condicions
referides al reglament: El ingreso diligente
examen moral, artístico y social de los
que son veinte, el director tienen los mismos
y el apoderado.
candidatos
Sólo
admiten al nuevo candidato.
derechos,
desde
el director
de un cuando Todos
hasta el de
los platos.
Una
los pies, a modo
de túnica; una cinta colorada
la cintura con su lazo muy ahuecado cabeza,
un capirote o cucurucho,
en que
prenda hasta
ceñida a
y pomposo,
el típico de los
y en la clowns
circenses... La comedia i l'espectacle
comicotaurí i musical
s'oferia per a tots els públics i van gravar un bon grapat de
I de Catarroja a Valencia, a Castelló, a Alacant i a les mil i una actuacions en nombrosos pobles i capitals espanyoles,
la hilaridad y el jolgorio:
interior femenina de aquellas de antaño que llegaba
a la agrupación viene precedido
todos están conforme
uniforme
fins que
els va
arribar l'oportunitat de
discos internacionals a Medellín, Neiva, Ivaque, Palmira, Cucuta... entre molts altres llocs. Cangons emblemátiques com l'Himne
de la Feria
"creuar el xarco" i arribar ais confins del món: Méxic,
de Manizales
Estats Units, Franga, Colombia, Italia, Veneguela, Marroc,
enregistrats en vinil i també en el cor, la melodia a moltes
Perú, Equador...
ciutats del continent americá.
Estos singulars, atrevits i ingenus músics portaven
I
per
i Adiós amigo
arribar
a
les
deixaren per sempre mes
actuacions,
cap
obstacle
l'art en les seues venes i resultaven ¡nconfusibles allá on
s'interposava a estos músics: en tren, en cotxe, en vaixell,
anaven. En cada espectacle els acompanyava l'uniforme
en avió (fins i t o t , privat), en autobús... empraren tots els
~4 ClJf
1 Z
i
:' j
* <• Ti* V^B
f
1 *1
'
*• i
fffuA -
íí
¥* fi 11
*Sf
....yfÉ: " * * 4
t i * .
J :
V 4 M 9
fplH
t mitjans de transport necessaris per conquistar qualsevol 0 1 5 racó del món f e n t música, f e n t espectacle i o m p l i n t places 28
monumentals c o m la de SantaMaría, a Bogotá.
El Empastre", Mañana en la Plaza de Santamaría fe
I.A G R A F I C A R E C O G E u n a s p e c t o de l a p a r o d i a de los " B e a t l e s " que causó g r a n d e l i r i o e l p a s a d o 25 de d i c i e m b r e e n l a P l a j a de S a n t a m a r í a y que m a ñ a n a , y a p e tición g e n e r a l , se repetirá j u n t o c o n s u s f a m o s o s cómicos D o n P o l e t e n C a n t i n f l a s , D o n C a n u t o y e l g r a n K i k i , además e l debut d e l n o v i l l e r o m e x i c a n o M o r e n l t o d e O r i z a b a y e l c o l o m b i a n o G i l b e r t o C h a r r y . c o n g a n a d o d e doña C l a r a S i e r r a .
Retall de la noticia datada el 31 de desembre de 1964 on s'anuncia l'actuacló de la banda a Bogotá (Colombia)
Un gran horitzó a m b un calendari laboral imparable -arribaren a realitzar mes de 100 actuacions en 4 mesos-
Toros de
I
I
Anteóte mw
n
Allá on anaven eren aclamats i rebuts a m b els bracos oberts i mes d'una vegada es va penjar el cartell de «A/o hay billetes», davant la seua anhelada presencia. I la premsa nacional i internacional es feia ressó, quasi a diari, de les seues actuacions. A continuació, transcrivim un parágraf publicat
« « A P E f c r a f g
cano
saeta» •.•WJrgdjn i n
sienta tai tosítifcih m a tWASTK nafa»! m awv»
EL'EMPASJRE
un fet inesborrable ja per a la memoria col-lectiva d'este conjunt valencia.
4 EN
T
j^ifrc-iteg .-1 POMPOS. S Pesetas
Detall d'un deis cartells anunciadors on queda reflectit el seu éxit amb la llegenda d'entrades esgotades
El maestro Muñoz dice que la historia de la Banda de El Empastre
daría para
que esta es una sociedad repertorio
hacer
una película.
muy seria. Tiene
y está en capacidad de ofrecer
con diferentes
un
cuatro
números cada una, debiendo
Agrega extenso funciones
advertir que
la Banda posee un gran ropero, tanto que entre
Cartagena
peí redactor, Alvaro Monroy, a El rotativo, diario de la
y Bogotá, el exceso de equipaje costó más de dos mil pesos
mañana de Bogotá, el 3 0 de desembre de 1963:
colombianos.
El Empastre
hacía 7 años que no visitaba
Una mostra deis discos edltats per la Banda, on queden gravades per sempre les melodies del conjunt valencia
Plaza I Ton La Macarena Domingo 3 de Marzo
Colombia, sociedad
pero tanto el director como el presidente dicen que llegamos
25 de diciembre
durante
D E S P E D I D A ,
de la
El Empastre y el Bombero Torero
nuestra reaparición en la capital
Fue algo emocionante
que podemos
recibir del público
y es el mejor
-
del Espectáculo Cómico — Taurino — Musical Mejor del Mundo
hasta las lágrimas el pasado
de Colombia.
de 1957 a las 3 y 30 p. m.
pago
bogotano.
Altre diari de Bogotá, El t i e m p o , publicava
esta
ressenya el 2 de gener de 1964: 15.000
personas
éxito apoteósico obtuvo Empastre,
aclamaron
El Empastre.
ayer la agrupación musical de El
que hizo su segunda
presentación en la plaza
de Santamaría, con lleno completo. uniforme con
de calañés y chaquetilla
su tradicional
uniforme
músicos valencianos ejecutaron aplausos. Moliendo
Primero
de canotier,
bajo la batuta
Café, fueron largamente
y después
los
DOS Espectáculos Mundiales en UNO SOLO !
inimitables
del maestro levantando
las adaptaciones
el espectáculo, El Empastre
con el bello
de terciopelo,
las más bellas partituras, Especialmente,
Otro
NUEVO
Muñoz,
PROGRAMA
PfEDR AHITA propiedad de GonzÜ»* Caicedo Honraos
ORDEN DEL ESPECTACULO
PRIMERA PARTE:-Será lidiado y muerto a estoque un
JANSEN
de La tómbola y
aplaudidas.
SENSACIONAL
g a r i f a . GONZALEZ
salvas de
becerro de la roencioneda ganadería por el valiente Matsd»
HERRERA
Habrá un icbf os,i!ic>-iie y tres banderíBerov
Al finalizar
SEGUNDA PARTL-üdía y muerte de un becerro per el genial
se despidió con Valencia y el
público de pie, les tributó imponente
V
Con el permiso de la autoridad y si el «tempe no \o impide se Édiarán a muerte cuatro becerros de casi» de
" B O M B E R O
ovación.
EL
MEJOR
T O R E R O " S i l
M U N D O
con su Cuadrilla Cómica: LAUREtITO, a COYOTE Y MANOLIN TERCERA PAR TE.-Presentado* de la famosa Banda Española
I
la premsa
madrileny Pueblo,
espanyola,
concretament
el
Europa y Sudamérica el éxito de El Empastre musical-
recogido
con el mismo
programa
las más cariñosas ovaciones
musicales que la han hed
E! 3 de marc de 1957 la banda va actuar a la Placa de bous "La Macarena", a Medellín (Colombia)
de
El conjunt de músics, que ais seus inicis eren
musical
de la sonrisa y
de
Catarroja,
progressivament,
va expandir
els seus
aparecen
tentacles en busca de.noves incorporacions
procedents
con que han
de diversos pobles de la comarca. El Empastre
es va tenyir
en todos los ruedos españoles, ahora
en gran parada
EMPASTRE"
un variado y selecto repartono de piezas
-conocidísima
es apoteósico. La excentricidad
es en ellos algo genial y único. Creadores el aplauso
Quienet ejecutaran en el centro del ruedo
destacava la popularitat de la famosa
banda, en la década deis 60: «£n todas las televisiones banda
"EL
diari
en las
televisiones
d'aires picassentins l'any 1936, a m b la incorporació deis germans Vicent i Francisco Morató Cebriá, a m b el fiscorn
de casi todo el mundo».
i el clarinet respectivament. A poc a poc, el pentagrama Si f e m una ullada a totes les publicacions que ens
local de El Empastre
anaren conformant-lo músics locáis
ha deixat la historia d'esta agrupacíó, resulta evident que
com ara els picassentins Juan Crespo Sanchis, a m b el
El Empastre
i és
clarinet, José Fabiá Aviñó, amb el t r o m b o , José Fabiá
que recorrer les places de bous de tres continents a m b
acaparava sensacions col-lectivitzades
Gómez, a m b el b o m b o , i mes recentment, Israel Gómez
l'art popular valencia convertit en espectacle, mereixia,
Viana, a m b la trompeta i Gloria Hernández Primo, com
per tant, t o t el respecte i l'admiració.
a directora.
„. Picassem
FestesMajors
2015
Picassent Vicent Morató Cebriá [1910-1982] Festes Mators
2015 30
Descendent de la banda deis Biberons, a l'edat de 10 anys, va comencar els seus inicis amb la música a Picassent, el seu poblé natal. Allí toca el fiscorn, i amb el temps va realitzar oposicions i entra a formar part de la banda militar de l'exércit a Valencia. Pero prompte li va arribar l'oportunitat de formar part ó'El Empastre
i és l'any 1936, quan, després
de superar les proves musicals pertinents, recorre mes de mig món fent espectacle amb esta mítica banda, junt amb el seu germá Francisco, fins l'any 1967.
Segunda
Apoteosis
Tres Orejas para los Inigualables Toreros Bufos - Exito del Empastre Ante 15 Mil Espectadores lo» d* Santamaría, o ka 3 y. ladom. Manolin no too media da 1= tode, la ««junda • gún altado, pero escue piMenWción de! aapectóculo ; do»n* ovacione*. eoniBí laurino, cómico-* "Uriñe 7 aie- ¡ ku becerro*, cuando lo* íieaMauiinri on que actuaron i tille» J »n codo uno de el novillejo nacional laime :ia|u en que intervino Acerado, la cuadrilla de tota ! lando la ungular T¡Í roí bulo» que capii-mao «I Bom quo aporta o tu» mtor*»beca Toiere y lo banda "H ta1 No premmirenioe de as --««•" crulene» UcUaion 4 lo-: augúrame» futuro» lleao*
Aí
Compás
d d
Mumíw
I litio ; 1 mil y Insano ruídoao-' mobon loa tendido* del ct manta, aunque moa aún con al ¡ pltdllna Da*de ra aparte acero ya que na logia ampo-, al redonda] al compás char oí enemigo 7 vio COTO lo I precioeo paBOdoble, ba j ka córrala», tro* j inleipnttadcn da "Vale uo* legiamanlarto*. j por parición del público y can, como cuando . deipedldn en eea tarde,
tiiunlo logrado ayei por ¡aplica «n EipaGO. j -driila bula, cue astuvo 1 ta an lo reglón da Lew
La premsa colombiana tornava a fer ressó de l'éxit i raclamació deis músics valencians en una altra de les seues actuacions
Francisco Morató Cebriá vestit amb 'uniforme característic de la banda i amb el seu clarinet
M \HtttUT5
B
Sudamérica. Anys 70
; junt amb d'al
ia en el que
Francisco Morató Cebriá [1912-1977]
encara recorda quan El Empastre 1
També descendent de la banda deis Biberons, fa les primeres passes muslcaleres
ais 11 anys amb el requint
va vindre a Picassent a Picassen
'
2015
sent per la música li la deu tota a son pare.
31
i després amb el clarinet. Anys després, es va preparar i aprová les oposicions a la banda militar de l'exércit a Valencia i, a l'igual que el seu germá Vicent, li proposen de formar part &EI
Empastre,
i és l'any
1936 quan
ingressa en esta banda i recorre el món fins el 1967, any en qué deixa l'agrupació.
Juan Crespo a l'habitació de l'hotel a Bogotá amb la mirada posada en una foto familiar. Fináis deis anys 50
Una manera de mantindre estos músics el contacte amb la familia era a través de cartes i fotografíes. Era com tindre mes present i mes a prop l'estima deis seus. Prava Clarinet de Francisco Morató Cebriá, que encara conserva la seua familia
d'aixó és la f o t o que reproduím, on veiem la seua mirada d'enyoranca a l'habitació de l'hotel de Bogotá.
Juan Crespo Sanchis [1918-2000] Des de ben menut, ais 8 anys, comenga la seua formació musical a Picassent, a m b el mestre i director Ramón Ramírez. La seua destresa i professionalitat a m b el clarinet li oferí l'oportunitat d'entrar a f o r m a r part de la Banda Municipal de Valencia, pero per motius de treball no ho va poder fer. L'any 1954, després de superar la prova musical preceptiva, passá a f o r m a r part de la banda d'El Empastre,
per viatjar a Colombia i participar ja de les
actuacions per diferents ciutats del continent americá. Un deis seus filis, Ángel, que també va seguir les seues petjades en el món de la música, va náixer quan son pare estava a Cartagena d'fndies (Colombia) l'any 1965 i
F e s t e s Majors
tocar per a la seua comunió. Confessa que la passió que
familia
Crespo Sanchis, que encara conserva la.seua
Picassent
Crespo va formar part de la Banda d'El
Empastre
fins l'any 1983, any en qué es va jubilar.
Pestes Majors
2015 32
Citem també en este article un altre picassentí, Eloi Olivas, que t o t i que no va formar part de la banda, va náixer al nostre poblé al voltant de la década deis anys 20. La seua formació musical va transcórrer al poblé i, ais 18 anys, marxá a l'exércit, on va passar a formar part de la banda
militar. A m b el temps, va
aprovar
unes oposicions d'oboé solista a l'orquestra simfónica de Caracas (Veneguela). En una de les actuacions de la banda en esta ciutat, coincideix amb el seu amic Crespo.
José Fabiá Aviñó [1929-2011] Nascut a Torrent, i amb els inicis musicals en este poblé de l'Horta, arriba a Picassent l'any 1968. Eixe any entra a formar part de la banda de la Societat Artístico Musical (SAM) i compagina l'activitat musical en la banda de Picassent i també en la de Torrent, on toca el t r o m b o . José entra a formar part de la banda d'El
Empastre
l'any 1963 i hi va romandre fins l'any 1997 i fins i t o t va ser president de l'agrupació durant alguns anys.
Els picassentins Eloi Olivas i Juan Crespo. Placa de bous de Caracas. Anys 60
'iñó amb el seu trombo i vestit amb l'uniforme d'El
Picasse BANDA
C O M I C O - TA U RiMA - M U S I C A L
|
Eli EMPÁSTBB'I CATARROJA
&. _JQS¡3
(Valencia)
EáB.IA.......A«lfiO...... A
.
pertenece a esta Agrupación
.
como socio
deOENTí, K O V I E t i B I l i v EL PRESI
y
I componente
EL SECRETARIO,
de 195 $3 . -
«y %
Impianla PAU-VoUncs
Carnet de socl de José Fabia Aviñó
José Fabiá Gómez amb components de l'espectacle cómic-taurí
José Fabiá Gómez [1960- ] Nasqué a Torrent l'any 1960. Va comengar a l'edat de 8 anys, a la Societat Artístico Musical, a m b el clarinet i, amb el professor Vicente Palau. Entra a formar part de la banda de la SAM l'any 1974. Deu anys després, concretament l'any 1 9 8 4 , va ingresar en El
Empastre,
amb un altre instrument, el b o m b o , i va estar en esta agrupació fins l'any 2000. A c t u a l m e n t toca el clarinet en la Banda Simfónica de la Societat Artístico Musical.
Israel Gómez Viana [ 1976- ] Els seus inicis musicals també se sitúen a Picassent, amb la trompeta. Va formar part d'El Empastre
de l'any
1989 al 1993, i va recorrer diverses ciutats espanyoles amb esta banda. Actualment, toca la trompeta en la Banda Simfónica de la Societat Artístico Musical de Picassent, és professor interí de la Generalitat Valenciana i imparteix classes de trompeta en la SAM.
José Fabia Gómez i Israel Gómez Viana amb els components deis espectacles que acompanyaven la banda
icassent Gloria Hernández Primo [ 1976- ]
2015
Ha tocat el saxofón en la Banda Simfónica de la Societat Artístico Musical de Picassent, i f o r m a part de l'associació Dones Empastre
per la Música. Va formar part d'El
de 1997 a 1999, com a directora de la banda.
Tots ells han sigut els músics picassentins que han f o r m a t part de la historia i el prestigi de la banda d'El Empastre
en moments diferents i époques distintes.
Mesos i mesos lluny de les seues famílies, on la distancia s'entremesclava
amb l'enyoranga
i a m b la satisfacció
que cadascuna de les actuacions deixaven en ('historial professional, tant a nivell particular com col-lectiu. Cert és que aquella colla d'empastraors,
ais que va
definir A n t o n i o Gil en una de les primeres nits d'assaig de la primitiva penya musical al barri de les Barraques de Catarroja, encetaren, sense imaginar-ho, un camí de triomfs i reconeixements per t o t el món i que va durar 88 anys, del 1915 fins l'any 2 0 0 3 . Tot i la seua inexistencia actual, la memoria d'El Empastre encara continua viva al poblé que la va vore náixer i on enguany, donada la celebració del 100 aniversari del seu naixement, se celebren diversos actes per homenatjar aquella valenta i arriscada aventura musical. Ací a Picassent, tenim la sort de tindre músics que la van ajudar a enlairar, en diferents etapes, al nivell mes alt que una banda de música puga aconseguir, aires
Gloria Hernández Primo, en ur l'actuació de la banda ais anys 90
jnciadors de
Agra'iments
picassentins que van contribuir a convertir-la en la mes
Francesc Morató Cordellat, Ángel Crespo García, José Fabiá
internacional de totes.
Gómez, Israel Gómez Viana i Gloria Hernández Primo
Algunes dones deis músics de la Banda solien reunir-se de vegada en quan per compartir bons moments. A la foto, trobem les dones de Francisco i Vicent Morató i de Juan Crespo, entre d'altres