Llibre de festes de picasent 2015

Page 1


Músics picassentins per a una banda internacional: la Banda d'£/ Empastre Eloína Hernández

Qué fan eixos ahí? Xé, un

Doria

empastre!

Frase fundacional pronunciada per Antonio Gil, simpatitzant de la primigenia penya musical de Catarroja

Una cálida vesprada del mes d'agost de l'any 1915,

era el menester que reunia aquells músics en la casa

un grup de músics tocaven els seus instruments en una

del carrer del Peix. Sembla que la barreja de melodies

casa: era el número 7 del carrer del Peix de Catarroja,

que eixien al carrer eren m o l t variades i diverses -igual

propietat

tocaven un himne que una marxa processional, la tarara,

d'Agustín

Jorge

Requena,

saxofonista

la Banda l'Artesana, mes conegut com Fava.

de

L'oci de

l'estiu reunia moltes vesprades els components de les

o algún pasdoble com Amparito

Roca-.

La

resposta

irónica donada ais veíns per este cavaller, donava per a

tres agrupacions musicals d'este poblé en l'humil barrí

sempre el n o m a la banda comicotaurina i musical

de pescadors, conegut també com de Les Barraques. Allí

famosa del món: -Xé, un

mes

empastre!.

s'abocaven a tertulies diverses: enraonaven de l'arrós, de A m b el pas del temps, esta penya

la collita, del temps, deis filis, del poblé... i feien una de

musical va

conformar les seues primeres actuacions per la nostra

les arts mes universals: la música. I és que Catarroja ha sigut, des de sempre, un poblé a m b una tradició musical m o l t extensa. I potser siga per aixó que hi t r o b e m les arrels mes solides i el bressol de la banda mes internacional del món: El Empastre.

térra i incorporava a la part musical uns vessants cómic i taurí. El resultat era un espectacle musical que fins aquell m o m e n t mai ningú no havia arribat a desenvolupar.

Estes

D'esta manera, es va fer necessária la redacció

conegudes reunions d'oci acabaren f o r m a n t un conjunt

d'un reglament que fixara i explicara una per una les

musical i, a poc a poc, l'esperit d'El Empastre

condicions de permanencia i d'actuació de la banda.

va anar

agafant f o r m a . Deis assajos a les actuacions, de les

Una vegada redactat, es va presentar a Govern Civil de

actuacions a la festa i de la festa a la composició de l'art,

Valencia per a la seua aprovació, cosa que es va produir

la técnica i l'originalitat úniques que ha portat el n o m de

el dia 30 d'octubre de 1 9 3 1 .

l'agrupació arreu del món. Tot i que el n o m d'esta mítica banda no fa honors al resultat deis esplendorosos 88 anys de la seua existencia,

Una de les condicions, la de pertányer a esta banda, quedava reflectida en l'article II: Para pertenecer

explicarem el m o t i u d'esta denominació. En una de les

a esta Agrupación se reguiere

nits d'assaig, un deis simpatitzants, A n t o n i o Gil, va ser

el individuo tenga como mínimo nociones

preguntat peí veínat, que expectants, volien saber quin

poder

musicales

desempeñar una de las plazas de profesor

que para dentro


Madrid, 13 de 26

E L M E J O R E S P E C T A C U L O D E L MUNDO, " E L E M P A S T R E " , en s u 4.° v i a j e a A M E R I C A

" E L EMPASTRE", que está a punto de llagar a Lima, embarcó el pasado día 22 de octubre en Barcelona, pare debutar el próximo día 18 en la capital del Perú. " E L EMPASTRE", e¡ único que fué a América, y por cuarta vez. " E L EMPASTRE", E L MEJOR ESPECTACULO D E L MUNDO. "JSL EMPASTRE". ' RetaII de

de la Banda,

nérica, concretament a Lima (Perú). Anys 60

/iatge de le

pagar

cumplir lo prescrito

la cuota en este

anual

de doce

pesetas

y

reglamento.

característic d'esta banda tan ¡Ilustre, en paraules de Llorens y Raga:

Pero... de quina manera podia un músic arribar a

Y la banda de nuestra peña musical, ostentando

formar part d'esta banda? L'ingrés venia precedit d'una

todos los actos su excéntrico y carnavalesco

prova

excitaba por doquier

musical. Transcrivim literalment les condicions

referides al reglament: El ingreso diligente

examen moral, artístico y social de los

que son veinte, el director tienen los mismos

y el apoderado.

candidatos

Sólo

admiten al nuevo candidato.

derechos,

desde

el director

de un cuando Todos

hasta el de

los platos.

Una

los pies, a modo

de túnica; una cinta colorada

la cintura con su lazo muy ahuecado cabeza,

un capirote o cucurucho,

en que

prenda hasta

ceñida a

y pomposo,

el típico de los

y en la clowns

circenses... La comedia i l'espectacle

comicotaurí i musical

s'oferia per a tots els públics i van gravar un bon grapat de

I de Catarroja a Valencia, a Castelló, a Alacant i a les mil i una actuacions en nombrosos pobles i capitals espanyoles,

la hilaridad y el jolgorio:

interior femenina de aquellas de antaño que llegaba

a la agrupación viene precedido

todos están conforme

uniforme

fins que

els va

arribar l'oportunitat de

discos internacionals a Medellín, Neiva, Ivaque, Palmira, Cucuta... entre molts altres llocs. Cangons emblemátiques com l'Himne

de la Feria

"creuar el xarco" i arribar ais confins del món: Méxic,

de Manizales

Estats Units, Franga, Colombia, Italia, Veneguela, Marroc,

enregistrats en vinil i també en el cor, la melodia a moltes

Perú, Equador...

ciutats del continent americá.

Estos singulars, atrevits i ingenus músics portaven

I

per

i Adiós amigo

arribar

a

les

deixaren per sempre mes

actuacions,

cap

obstacle

l'art en les seues venes i resultaven ¡nconfusibles allá on

s'interposava a estos músics: en tren, en cotxe, en vaixell,

anaven. En cada espectacle els acompanyava l'uniforme

en avió (fins i t o t , privat), en autobús... empraren tots els


~4 ClJf

1 Z

i

:' j

* <• Ti* V^B

f

1 *1

'

*• i

fffuA -

íí

¥* fi 11

*Sf

....yfÉ: " * * 4

t i * .

J :

V 4 M 9

fplH


t mitjans de transport necessaris per conquistar qualsevol 0 1 5 racó del món f e n t música, f e n t espectacle i o m p l i n t places 28

monumentals c o m la de SantaMaría, a Bogotá.

El Empastre", Mañana en la Plaza de Santamaría fe

I.A G R A F I C A R E C O G E u n a s p e c t o de l a p a r o d i a de los " B e a t l e s " que causó g r a n d e l i r i o e l p a s a d o 25 de d i c i e m b r e e n l a P l a j a de S a n t a m a r í a y que m a ñ a n a , y a p e tición g e n e r a l , se repetirá j u n t o c o n s u s f a m o s o s cómicos D o n P o l e t e n C a n t i n f l a s , D o n C a n u t o y e l g r a n K i k i , además e l debut d e l n o v i l l e r o m e x i c a n o M o r e n l t o d e O r i z a b a y e l c o l o m b i a n o G i l b e r t o C h a r r y . c o n g a n a d o d e doña C l a r a S i e r r a .

Retall de la noticia datada el 31 de desembre de 1964 on s'anuncia l'actuacló de la banda a Bogotá (Colombia)

Un gran horitzó a m b un calendari laboral imparable -arribaren a realitzar mes de 100 actuacions en 4 mesos-

Toros de

I

I

Anteóte mw

n

Allá on anaven eren aclamats i rebuts a m b els bracos oberts i mes d'una vegada es va penjar el cartell de «A/o hay billetes», davant la seua anhelada presencia. I la premsa nacional i internacional es feia ressó, quasi a diari, de les seues actuacions. A continuació, transcrivim un parágraf publicat

« « A P E f c r a f g

cano

saeta» •.•WJrgdjn i n

sienta tai tosítifcih m a tWASTK nafa»! m awv»

EL'EMPASJRE

un fet inesborrable ja per a la memoria col-lectiva d'este conjunt valencia.

4 EN

T

j^ifrc-iteg .-1 POMPOS. S Pesetas

Detall d'un deis cartells anunciadors on queda reflectit el seu éxit amb la llegenda d'entrades esgotades

El maestro Muñoz dice que la historia de la Banda de El Empastre

daría para

que esta es una sociedad repertorio

hacer

una película.

muy seria. Tiene

y está en capacidad de ofrecer

con diferentes

un

cuatro

números cada una, debiendo

Agrega extenso funciones

advertir que

la Banda posee un gran ropero, tanto que entre

Cartagena

peí redactor, Alvaro Monroy, a El rotativo, diario de la

y Bogotá, el exceso de equipaje costó más de dos mil pesos

mañana de Bogotá, el 3 0 de desembre de 1963:

colombianos.

El Empastre

hacía 7 años que no visitaba

Una mostra deis discos edltats per la Banda, on queden gravades per sempre les melodies del conjunt valencia


Plaza I Ton La Macarena Domingo 3 de Marzo

Colombia, sociedad

pero tanto el director como el presidente dicen que llegamos

25 de diciembre

durante

D E S P E D I D A ,

de la

El Empastre y el Bombero Torero

nuestra reaparición en la capital

Fue algo emocionante

que podemos

recibir del público

y es el mejor

-

del Espectáculo Cómico — Taurino — Musical Mejor del Mundo

hasta las lágrimas el pasado

de Colombia.

de 1957 a las 3 y 30 p. m.

pago

bogotano.

Altre diari de Bogotá, El t i e m p o , publicava

esta

ressenya el 2 de gener de 1964: 15.000

personas

éxito apoteósico obtuvo Empastre,

aclamaron

El Empastre.

ayer la agrupación musical de El

que hizo su segunda

presentación en la plaza

de Santamaría, con lleno completo. uniforme con

de calañés y chaquetilla

su tradicional

uniforme

músicos valencianos ejecutaron aplausos. Moliendo

Primero

de canotier,

bajo la batuta

Café, fueron largamente

y después

los

DOS Espectáculos Mundiales en UNO SOLO !

inimitables

del maestro levantando

las adaptaciones

el espectáculo, El Empastre

con el bello

de terciopelo,

las más bellas partituras, Especialmente,

Otro

NUEVO

Muñoz,

PROGRAMA

PfEDR AHITA propiedad de GonzÜ»* Caicedo Honraos

ORDEN DEL ESPECTACULO

PRIMERA PARTE:-Será lidiado y muerto a estoque un

JANSEN

de La tómbola y

aplaudidas.

SENSACIONAL

g a r i f a . GONZALEZ

salvas de

becerro de la roencioneda ganadería por el valiente Matsd»

HERRERA

Habrá un icbf os,i!ic>-iie y tres banderíBerov

Al finalizar

SEGUNDA PARTL-üdía y muerte de un becerro per el genial

se despidió con Valencia y el

público de pie, les tributó imponente

V

Con el permiso de la autoridad y si el «tempe no \o impide se Édiarán a muerte cuatro becerros de casi» de

" B O M B E R O

ovación.

EL

MEJOR

T O R E R O " S i l

M U N D O

con su Cuadrilla Cómica: LAUREtITO, a COYOTE Y MANOLIN TERCERA PAR TE.-Presentado* de la famosa Banda Española

I

la premsa

madrileny Pueblo,

espanyola,

concretament

el

Europa y Sudamérica el éxito de El Empastre musical-

recogido

con el mismo

programa

las más cariñosas ovaciones

musicales que la han hed

E! 3 de marc de 1957 la banda va actuar a la Placa de bous "La Macarena", a Medellín (Colombia)

de

El conjunt de músics, que ais seus inicis eren

musical

de la sonrisa y

de

Catarroja,

progressivament,

va expandir

els seus

aparecen

tentacles en busca de.noves incorporacions

procedents

con que han

de diversos pobles de la comarca. El Empastre

es va tenyir

en todos los ruedos españoles, ahora

en gran parada

EMPASTRE"

un variado y selecto repartono de piezas

-conocidísima

es apoteósico. La excentricidad

es en ellos algo genial y único. Creadores el aplauso

Quienet ejecutaran en el centro del ruedo

destacava la popularitat de la famosa

banda, en la década deis 60: «£n todas las televisiones banda

"EL

diari

en las

televisiones

d'aires picassentins l'any 1936, a m b la incorporació deis germans Vicent i Francisco Morató Cebriá, a m b el fiscorn

de casi todo el mundo».

i el clarinet respectivament. A poc a poc, el pentagrama Si f e m una ullada a totes les publicacions que ens

local de El Empastre

anaren conformant-lo músics locáis

ha deixat la historia d'esta agrupacíó, resulta evident que

com ara els picassentins Juan Crespo Sanchis, a m b el

El Empastre

i és

clarinet, José Fabiá Aviñó, amb el t r o m b o , José Fabiá

que recorrer les places de bous de tres continents a m b

acaparava sensacions col-lectivitzades

Gómez, a m b el b o m b o , i mes recentment, Israel Gómez

l'art popular valencia convertit en espectacle, mereixia,

Viana, a m b la trompeta i Gloria Hernández Primo, com

per tant, t o t el respecte i l'admiració.

a directora.

„. Picassem

FestesMajors

2015


Picassent Vicent Morató Cebriá [1910-1982] Festes Mators

2015 30

Descendent de la banda deis Biberons, a l'edat de 10 anys, va comencar els seus inicis amb la música a Picassent, el seu poblé natal. Allí toca el fiscorn, i amb el temps va realitzar oposicions i entra a formar part de la banda militar de l'exércit a Valencia. Pero prompte li va arribar l'oportunitat de formar part ó'El Empastre

i és l'any 1936, quan, després

de superar les proves musicals pertinents, recorre mes de mig món fent espectacle amb esta mítica banda, junt amb el seu germá Francisco, fins l'any 1967.

Segunda

Apoteosis

Tres Orejas para los Inigualables Toreros Bufos - Exito del Empastre Ante 15 Mil Espectadores lo» d* Santamaría, o ka 3 y. ladom. Manolin no too media da 1= tode, la ««junda • gún altado, pero escue piMenWción de! aapectóculo ; do»n* ovacione*. eoniBí laurino, cómico-* "Uriñe 7 aie- ¡ ku becerro*, cuando lo* íieaMauiinri on que actuaron i tille» J »n codo uno de el novillejo nacional laime :ia|u en que intervino Acerado, la cuadrilla de tota ! lando la ungular T¡Í roí bulo» que capii-mao «I Bom quo aporta o tu» mtor*»beca Toiere y lo banda "H ta1 No premmirenioe de as --««•" crulene» UcUaion 4 lo-: augúrame» futuro» lleao*

Compás

d d

Mumíw

I litio ; 1 mil y Insano ruídoao-' mobon loa tendido* del ct manta, aunque moa aún con al ¡ pltdllna Da*de ra aparte acero ya que na logia ampo-, al redonda] al compás char oí enemigo 7 vio COTO lo I precioeo paBOdoble, ba j ka córrala», tro* j inleipnttadcn da "Vale uo* legiamanlarto*. j por parición del público y can, como cuando . deipedldn en eea tarde,

tiiunlo logrado ayei por ¡aplica «n EipaGO. j -driila bula, cue astuvo 1 ta an lo reglón da Lew

La premsa colombiana tornava a fer ressó de l'éxit i raclamació deis músics valencians en una altra de les seues actuacions

Francisco Morató Cebriá vestit amb 'uniforme característic de la banda i amb el seu clarinet

M \HtttUT5

B

Sudamérica. Anys 70

; junt amb d'al

ia en el que


Francisco Morató Cebriá [1912-1977]

encara recorda quan El Empastre 1

També descendent de la banda deis Biberons, fa les primeres passes muslcaleres

ais 11 anys amb el requint

va vindre a Picassent a Picassen

'

2015

sent per la música li la deu tota a son pare.

31

i després amb el clarinet. Anys després, es va preparar i aprová les oposicions a la banda militar de l'exércit a Valencia i, a l'igual que el seu germá Vicent, li proposen de formar part &EI

Empastre,

i és l'any

1936 quan

ingressa en esta banda i recorre el món fins el 1967, any en qué deixa l'agrupació.

Juan Crespo a l'habitació de l'hotel a Bogotá amb la mirada posada en una foto familiar. Fináis deis anys 50

Una manera de mantindre estos músics el contacte amb la familia era a través de cartes i fotografíes. Era com tindre mes present i mes a prop l'estima deis seus. Prava Clarinet de Francisco Morató Cebriá, que encara conserva la seua familia

d'aixó és la f o t o que reproduím, on veiem la seua mirada d'enyoranca a l'habitació de l'hotel de Bogotá.

Juan Crespo Sanchis [1918-2000] Des de ben menut, ais 8 anys, comenga la seua formació musical a Picassent, a m b el mestre i director Ramón Ramírez. La seua destresa i professionalitat a m b el clarinet li oferí l'oportunitat d'entrar a f o r m a r part de la Banda Municipal de Valencia, pero per motius de treball no ho va poder fer. L'any 1954, després de superar la prova musical preceptiva, passá a f o r m a r part de la banda d'El Empastre,

per viatjar a Colombia i participar ja de les

actuacions per diferents ciutats del continent americá. Un deis seus filis, Ángel, que també va seguir les seues petjades en el món de la música, va náixer quan son pare estava a Cartagena d'fndies (Colombia) l'any 1965 i

F e s t e s Majors

tocar per a la seua comunió. Confessa que la passió que

familia

Crespo Sanchis, que encara conserva la.seua


Picassent

Crespo va formar part de la Banda d'El

Empastre

fins l'any 1983, any en qué es va jubilar.

Pestes Majors

2015 32

Citem també en este article un altre picassentí, Eloi Olivas, que t o t i que no va formar part de la banda, va náixer al nostre poblé al voltant de la década deis anys 20. La seua formació musical va transcórrer al poblé i, ais 18 anys, marxá a l'exércit, on va passar a formar part de la banda

militar. A m b el temps, va

aprovar

unes oposicions d'oboé solista a l'orquestra simfónica de Caracas (Veneguela). En una de les actuacions de la banda en esta ciutat, coincideix amb el seu amic Crespo.

José Fabiá Aviñó [1929-2011] Nascut a Torrent, i amb els inicis musicals en este poblé de l'Horta, arriba a Picassent l'any 1968. Eixe any entra a formar part de la banda de la Societat Artístico Musical (SAM) i compagina l'activitat musical en la banda de Picassent i també en la de Torrent, on toca el t r o m b o . José entra a formar part de la banda d'El

Empastre

l'any 1963 i hi va romandre fins l'any 1997 i fins i t o t va ser president de l'agrupació durant alguns anys.

Els picassentins Eloi Olivas i Juan Crespo. Placa de bous de Caracas. Anys 60

'iñó amb el seu trombo i vestit amb l'uniforme d'El


Picasse BANDA

C O M I C O - TA U RiMA - M U S I C A L

|

Eli EMPÁSTBB'I CATARROJA

&. _JQS¡3

(Valencia)

EáB.IA.......A«lfiO...... A

.

pertenece a esta Agrupación

.

como socio

deOENTí, K O V I E t i B I l i v EL PRESI

y

I componente

EL SECRETARIO,

de 195 $3 . -

«y %

Impianla PAU-VoUncs

Carnet de socl de José Fabia Aviñó

José Fabiá Gómez amb components de l'espectacle cómic-taurí

José Fabiá Gómez [1960- ] Nasqué a Torrent l'any 1960. Va comengar a l'edat de 8 anys, a la Societat Artístico Musical, a m b el clarinet i, amb el professor Vicente Palau. Entra a formar part de la banda de la SAM l'any 1974. Deu anys després, concretament l'any 1 9 8 4 , va ingresar en El

Empastre,

amb un altre instrument, el b o m b o , i va estar en esta agrupació fins l'any 2000. A c t u a l m e n t toca el clarinet en la Banda Simfónica de la Societat Artístico Musical.

Israel Gómez Viana [ 1976- ] Els seus inicis musicals també se sitúen a Picassent, amb la trompeta. Va formar part d'El Empastre

de l'any

1989 al 1993, i va recorrer diverses ciutats espanyoles amb esta banda. Actualment, toca la trompeta en la Banda Simfónica de la Societat Artístico Musical de Picassent, és professor interí de la Generalitat Valenciana i imparteix classes de trompeta en la SAM.

José Fabia Gómez i Israel Gómez Viana amb els components deis espectacles que acompanyaven la banda


icassent Gloria Hernández Primo [ 1976- ]

2015

Ha tocat el saxofón en la Banda Simfónica de la Societat Artístico Musical de Picassent, i f o r m a part de l'associació Dones Empastre

per la Música. Va formar part d'El

de 1997 a 1999, com a directora de la banda.

Tots ells han sigut els músics picassentins que han f o r m a t part de la historia i el prestigi de la banda d'El Empastre

en moments diferents i époques distintes.

Mesos i mesos lluny de les seues famílies, on la distancia s'entremesclava

amb l'enyoranga

i a m b la satisfacció

que cadascuna de les actuacions deixaven en ('historial professional, tant a nivell particular com col-lectiu. Cert és que aquella colla d'empastraors,

ais que va

definir A n t o n i o Gil en una de les primeres nits d'assaig de la primitiva penya musical al barri de les Barraques de Catarroja, encetaren, sense imaginar-ho, un camí de triomfs i reconeixements per t o t el món i que va durar 88 anys, del 1915 fins l'any 2 0 0 3 . Tot i la seua inexistencia actual, la memoria d'El Empastre encara continua viva al poblé que la va vore náixer i on enguany, donada la celebració del 100 aniversari del seu naixement, se celebren diversos actes per homenatjar aquella valenta i arriscada aventura musical. Ací a Picassent, tenim la sort de tindre músics que la van ajudar a enlairar, en diferents etapes, al nivell mes alt que una banda de música puga aconseguir, aires

Gloria Hernández Primo, en ur l'actuació de la banda ais anys 90

jnciadors de

Agra'iments

picassentins que van contribuir a convertir-la en la mes

Francesc Morató Cordellat, Ángel Crespo García, José Fabiá

internacional de totes.

Gómez, Israel Gómez Viana i Gloria Hernández Primo

Algunes dones deis músics de la Banda solien reunir-se de vegada en quan per compartir bons moments. A la foto, trobem les dones de Francisco i Vicent Morató i de Juan Crespo, entre d'altres



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.