www.barcelona.cat/bibbarceloneta
1
Març 2021
Març 2021
b.barcelona.b@diba.cat
issuu.com/barceloneta
Sumari CULTURA ................................................................................................................................ 3 Centenari Felícia Fuster .......................................................................................................... 3 L’hora de reivindicar Felícia Fuster, una artista completa ................................................................... 3 Felícia Fuster, la poeta que nació con 63 años ........................................................................................ 6 La poesia despullada de Felícia Fuster .................................................................................................. 9 Fotografia ............................................................................................................................ 15 Paseos al atardecer en la Barceloneta ..................................................................................................... 15 RESTAURACIÓ i HOSTALERIA ................................................................................................ 18 Restaurants .......................................................................................................................... 18 Tanca Cal Pinxo, un dels restaurants històrics de la Barceloneta .................................................... 18 EDUCACIÓ ............................................................................................................................ 20 Escola Sant Joan Baptista ...................................................................................................... 20 L’AMPA reclama que no es tanqui l’Escola Sant Joan Baptista ........................................................ 20 HISTÒRIA.............................................................................................................................. 22 Revoltes ............................................................................................................................... 22 Las bullangas cíclicas de Barcelona tienen su origen en la revuelta de 1835 .............................. 22 SOCIETAT ............................................................................................................................. 30 Habitatge ............................................................................................................................. 30 Els pisos socials de Joan de Borbó, 44-45 no seran per als veïns de la Barceloneta .................. 30 Oci ....................................................................................................................................... 33 Los barceloneses toman las playas y terrazas aprovechando el ambiente primaveral ............ 33 SEGURETAT CIUTADANA....................................................................................................... 35 Restriccions .......................................................................................................................... 35 Aglomeraciones y botellones en la playa de la Barceloneta ............................................................. 35 Aglomeraciones de personas sin distancia en la playa de la Barceloneta .................................... 37 ESPORTS............................................................................................................................... 39 Waterpolo ............................................................................................................................ 39 Dissetè títol de copa per a l’Atlètic Barceloneta ................................................................................... 39 L'Atlètic-Barceloneta no té pietat del Barcelona (9-3) i s'apunta el seu 17è títol de Copa del Rei ....................................................................................................................................................................... 41
2
Març 2021
CULTURA Centenari Felícia Fuster PÚBLIC. 07/03/2021. https://www.publico.es/public/l-hora-reivindicar-felicia-fuster-artista-completa.html
L’hora de reivindicar Felícia Fuster, una artista completa 100 anys després del seu naixement, exposicions, noves edicions de la seva obra i recitals de poesia permetran redescobrir la veu d’una artista compromesa amb els joves, el feminisme i la llengua.
La poeta y artista Felícia Fuster, en una imagen de 1985 / © MARCEL·LÍ SÀENZ
Per: Lídia Penelo
Si la pandèmia no ho hagués capgirat tot, de la Felícia Fuster (Barcelona 1920 – Pari ́s 2012) n’hauríem parlat el 2020, quan es van celebrar els 100 anys del naixement de la poeta. Però els actes i les commemoracions s’acumulen, i malgrat les circumstàncies, per aquest 2021 s’han preparat diverses exposicions, noves edicions de la seva obra, taules rodones i recitals que ajudin
3
Març 2021
a redescobrir la veu d’una artista potent i original, desafortunadament oblidada pel panorama cultural català.
Poeta, traductora, artista plàstica i feminista compromesa, Felícia Fuster va néixer a la Barcelona expansiva del 1920, la seva família tenia una ferreteria a la Barceloneta, i allà va passar la infantesa, amarant-se del parlar dels mariners, dels jocs vora el mar i del feinejar de la botiga. Va anar a l’Escola Massana d’Arts i Oficis, mentre estudiava el batxillerat, i ben aviat va destacar amb els seus dibuixos. Compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua, Felícia Fuster l’any 2005 va crear la fundació que porta el seu nom per defensar aquests valors. No en va, una de les missions d’aquesta Fundació és convocar ajuts i borses d’estudis per impulsar la formació, la creació en les arts visuals i la difusió de la llengua catalana. Enguany amb l’empenta del Departament de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes, la Direcció General de Patrimoni Cultural i la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, s’escamparà el llegat de Felícia Fuster. Les comissàries de la commemoració són Pilar Parcerisas i Lluïsa Julià, doctora en Filologia Catalana, propera a Felícia Fuster i responsable de promoure la difusió de la seva obra des de la fundació de l’autora.
Un camí marcat per l’experimentació i la llibertat La pintura i la poesia van ser els camins que va triar Felícia Fuster per expressar-se. La seva veu no és prou reivindicada com tampoc ho són les de Montserrat Abelló o Maria Àngels Anglada, i per això aquest any on rebrà una atenció que no va gaudir en vida potser servirà per descobrir-la a noves generacions. Felícia Fuster al llarg de la seva trajectòria va ser una dona compromesa amb el feminisme, els joves i la llengua, per això l’any Felícia Fuster vol presentar la seva singularitat i destacar el camí experimental que va triar per la seva pintura i la seva poesia, però també el seu compromís social.
Per ella les comunicacions entre pintura i poesia eren infinites, característica que es podrà captar a la mostra 'Plurivisions', comissariada per Pilar Parcerisas i que es podrà visitar a partir del 21 de
4
Març 2021
març a l’Arts Santa Mònica. Inauguració que coincidirà amb el dia mundial de la poesia. I gràcies a la seva fascinació per la poesia oriental i la traducció el 1988 va publicar 'Poesia japonesa contemporània', un volum que va omplir un buit i va permetre llegir en català el bo i millor de la poesia oriental.
Als anys 50 Felícia Fuster cansada de la grisor de la postguerra es va instal·lar a París on va participant de diverses exposicions col·lectives, primer des d’una arrencada figurativa que va anar evolucionant cap a una abstracció lírica molt connectada amb l’informalisme català d’Amèlia Riera o Ràfols-Casamada. La producció plàstica de Fuster, evocadora i fràgil té la mateixa sensibilitat que la seva poesia. A través de formes lliures, haikus, sonets o fins i tot sextines, Felícia Fuster va demostrar que dominava les formes i el ritme, potser per això quan Maria-Mercè Marçal la va descobrir se’n va declarar una fervent admiradora.
l calendari amb totes les activitats previstes es pot consultar al web, però un dels homenatges que mai falla és llegir-la i gaudir de versos com aquests: Parlaré dels herois gairebé inútils,/que inèdits i esfumats aixequen/cada matí,/ com un gran pes, la vida./ Parlaré de com s’espolsen el cor,/ de com se l’esbandeixen i l’eixuguen/ a corre-cuita,/ amb el retall de cel encara nou/ que esquinça la finestra. (Fragment del poema 'Parlaré' del llibre 'Aquelles cordes del vent').
5
Març 2021
EL PAIS. 09/03/2021. https://elpais.com/espana/catalunya/2021-03-08/felicia-fuster-la-poeta-que-nacio-con-63anos.html
Felícia Fuster, la poeta que nació con 63 años Jornadas de estudio, exposiciones y reediciones intentarán popularizar a la vanguardista y polifacética creadora en el centenario de su nacimiento
La poeta y artista Felícia Fuster, en una imagen de 1985 / © MARCEL·LÍ SÀENZ
Per: Carles Geli
Nunca es tarde para la poesía. Se comprobó, por ejemplo, en 1983, cuando al premio Carles Riba se presentó Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Ganó ese año un título también largo, La trista veu d’Orfeu i el Tornaveu de Tàntal, de Valerià Pujol, pero aquel poemario tenía tanta fuerza y dejó tan sorprendido al jurado, en especial a Maria Mercè Marçal, que se recomendó también su publicación. Aparecería en 1984 y era el primer compendio lírico de una desconocida Felícia Fuster, una auténtica revelación que debutaba con… 63 años.
6
Març 2021
Desde entonces, más una poeta de poetas que una voz reconocida popularmente. “Hemos de hacer de altavoz y dinamizar el estudio de su obra”, propone la filóloga y estudiosa Lluïsa Julià como objetivo del Any Felícia Fuster que, promovido por la Generalitat para conmemorar el centenario de su nacimiento, ella misma comisaría desde la vertiente literaria juntamente con la crítica de arte Pilar Parcerisas, que velará por la difusión de la faceta pictórica de Fuster, que también la tuvo.
Seguramente, esa tardía voz poética tenga su origen en la particular vena artística que Fuster desarrolló ya de pequeña en el barrio de la Barceloneta, donde nació en 1921 rodeada de los martillos, clavos y bisagras de la ferretería familiar, lo que facilitó sus habilidades manuales. La afición al dibujo de su abuelo materno remacharía una primera inclinación que estuvo bañada del particular catalán que oía de los marineros que frecuentaban la tienda. Así se encaminó hacia la Escola Massana d’Arts i Oficis mientras cursaba bachillerato y piano, unos estudios artísticos que retomaría tras la Guerra Civil.
hUna exposición colectiva en la prestigiosa Galerías Syra de Barcelona en 1947, junto a sus compañeros de la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi donde se había graduado y con los que formó el efímero grupo vanguardista Los Últimos, significó su estreno. A pesar de haber recibido una medalla en la Exposición Nacional de Artes Decorativas de Madrid, en 1949, Fuster inició “una especie de exilio querido y muy personal”, según Julià, instalándose en París en 1951. Tenía 30 años y ahí amplió estudios y contactó con las últimas corrientes abstractas, hasta que se casó en 1954 e interrumpió toda actividad artística.
Tras divorciarse en 1960 y trabajar en Publicidad, fue recuperando su faceta artística, que había iniciado en el arte del vidrio y que amplió a la pintura y los collages, moviéndose entre el expresionismo y la abstracción. Pero Fuster siempre había escrito, desde pequeña: “Soy una dona faber”, se autodefinía irónicamente, amante de todos los oficios y artes. Eso lo sabía muy bien su amigo arqueólogo Miquel Tarradell, que había leído sus versos y la alentó a presentarlos al premio Carles Riba. Allí se cruzó con Marçal, que prologó el poemario de esa “mujer enriolada, activa, viva, comunicativa”, como la retrató.
7
Març 2021
Emergía así una novedosa voz poética, muy experimental, que sorprendía por ser hasta demasiado moderna para una mujer de su edad y que casi nadie supo calificar. Aquelles cordes del vent e I encara (premio Vicent Andrés Estellés), ambos de 1987, seguían porfiando en una especie de monólogos poéticos de regusto vanguardista. Pero Fuster continuaba teniendo dificultades para hallar editoriales que aceptaran sus originales: seguir viviendo en París y ese timbre inclasificable tampoco facilitaron la labor, situación que se empeñaron en revertir tanto Marçal como el estudioso Sam Abrams, que se esforzaron por mover sus libros.
Placas conmemorativas “Necesitamos materiales de estudio sobre Fuster”, insiste Julià. Por ello, el programa incorpora sendas jornadas sobre la obra de la polifacética creadora en la Universidad de Perpiñán (mayo) y las que promoverán la Universitat de Barcelona junto al Institut d’Estudis Catalans (octubre). Amén de las inevitables placas conmemorativas (en la calle Sant Miquel, 64, de la Barceloneta, donde nació, y otra en su estudio en París, donde murió en 2012), habrá reediciones de algunos de sus siete poemarios y algún título más de su no muy extensa bibliografía, como Poesía japonesa contemporánea, antología que tradujo y muestra de su evolución desde las vanguardias europeas al abrazo de la tradición oriental.
Desde la vertiente pictórica se hará lo propio con una exposición central en el Arts Santa Mónica (Plurivisions, 21 de marzo) y un catálogo razonado de su obra en otoño en la fundación que la propia Fuster creó en 2005 para promocionar el arte y la poesía, quizá para que no les ocurriera a otros lo que ella vivió.
Para celebrar el Día Mundial de la Poesía el 21 de marzo, la Generalitat, a través de la Institución de les Lletres Catalanes, ha elegido un poema de Felícia Fuster, No em despulleu, del que se editará un opúsculo con versiones en 22 idiomas de una composición que acaba: “I encara sé:/ només el que s’esborra/ té importància”
8
Març 2021
Betevé. 21/03/2021. https://beteve.cat/cultura/poesia-despullada-felicia-fuster-dia-mundial/
La poesia despullada de Felícia Fuster 'Mots endiumenjats' celebra el Dia Mundial de la Poesia i l'Any Felícia Fuster amb un petit acostament al poema escollit per aquest dia: 'No em despulleu' Per: Mar Cercós
Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, aquest 21 de març, a ‘Mots endiumenjats’ farem una parada en el camí per homenatjar els mots en la seva forma més pura: la poètica.
La poesia és generosa, sempre ens ha permès buidar el que carretejàvem dins nostre i “despullarnos” davant el paper blanc i perdre la por de mostrar-nos. I també l’hem poguda resseguir en dies foscos o resplendents en cerca de miralls de consol o complicitat entre els versos dels valents.
I hem escollit “despullar” com a paraula clau d’aquest mes. És la paraula central del poema triat pel Departament de Cultura, que cada any ens obre una escletxa poètica per descobrir els nostres poetes. Aquest any en fa 100 que va néixer Felícia Fuster i Viladecans, poetessa, pintora i traductora.
9
Març 2021
NO EM DESPULLEU
Abans que el gran compàs no em paralitzi amb la geometria de la mort no em despulleu. No em despulleu del temps ni d’aquells mots que, fins gebrats, jo feia càlids. Sé que el meu cant avui no arribarà ni a les òrbites baixes i el món em pesarà. Tant és. Deixeu-me. Deixeu-me el formigueig d’aquest cap ple de festa i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca, calç apagada, encesa, poca cosa, no, res, amb els peus nus. Sé caminar descalça. I més. I encara sé: només el que s’esborra té importància.
Felícia Fuster ‘Obra poètica’, 2010 [“Nusos de sorra”, ‘Aquelles cordes del vent’, 1987]
10
Març 2021
Sempre és agosarat pretendre comentar un poema, engabiar-lo a conclusions. Viure’l és una tasca que es fa progressivament, al llarg dels anys. No n’hi ha mai una percepció única ni per a uns mateixos ulls. Però només traient el cap dins de ‘No em despulleu’, el veiem construït amb versos tallats i tallants que ens incomoden la lectura natural, i que creen un ritme desconcertant que ens prepara per al tema abrupte de la mort. Paraules o expressions solitàries aguanten línies, com en molts altres poemes seus. Fuster va escriure aquests versos dos anys abans de morir i, com un comiat, ens ofereix aquest manifest de preparació per descriure’ns com ha de ser aquest finir indefugible.
Poesia despullada El poema evoca l’experiència interior de preparació davant la mort en forma de precs concrets, en què demana que no la desprenguin de tot el que ha tingut sentit a seva la vida, com els mots freds però o el “formigueig d’aquest cap ple de festa”; només amb el desig d’uns peus nus per fer l’últim camí. El crític literari Francesc Parcerisas ens guia per la intensitat de Felícia Fuster al pròleg del llibre que conté aquest poema: “[…] la poesia de Felícia Fuster té un toc existencial i vital que assoleix els seus objectius a través de la investigació sobre el sentit del llenguatge. […] Ens trobem davant una poesia despullada perquè tota ella és destinada a la recerca de l’essència interioritzada, d’allò que hi ha darrere l’experiència no com a tal experiència, sinó com a vivència susceptible d’ésser traslladada, mitjançant la poesia, a una forma del llenguatge”.
11
Març 2021
“Ens trobem davant una poesia despullada perquè tota ella és destinada a la recerca de l’essència interioritzada” - Francesc Parcerisas, crític literari Ella, valenta Felícia Fuster va fructificar artísticament en solitari cap als anys 80 i fora de Catalunya, a París. Mai no va voler formar part de cap moviment cultural concret, esquivava identificar-s’hi: “M’agrada continuar al marge dels moviments d’aquí. És una cosa de la qual m’alegro. Jo estic a París i estic molt contenta de no formar part de cap grup. Els valors, cadascú té els seus. Així quedo al marge de tothom i va bé ser al marge. Per a mi, l’important és l’art i la llengua”.
“Així quedo al marge de tothom i va bé ser al marge. Per a mi, l’important és l’art i la llengua” - Luis Bonada, “El sol ix per a Felícia Fuster”, El Temps, 188 (1988), 25-30 gener, pàg. 64. Quan va quedar finalista del Premi Carles Riba amb el llibre de poemes ‘Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils’ va representar tot un descobriment. Maria-Mercè Marçal en va parlar així al pròleg del llibre: “Els trenta-un poemes de Felícia Fuster em varen imantar sense retop. És difícil, segurament impossible, d’explicar aquest estrany fenomen, magnètic o màgic, que fa que unes paraules, unes frases, d’algú que ens és absolutament desconegut […] puguin atrapar-nos amb tanta força que no es deixin abandonar fins al final”.
“Els trenta-un poemes de Felícia Fuster em varen imantar sense retop” - MariaMercè Marçal, “Tard, però no pas a deshora”, pròleg a Felícia Fuster ‘Una cançó per ningú i trenta diàlegs inútils’, Barcelona, Edicions Proa, 1984
I “despullar”?
12
Març 2021
No ens hem oblidat de la paraula. Prové de “despŏliāre”, tal com ens diu el nostre diccionari en línia més entranyable, el ‘Diccionari català-valencià-balear’, que també ens ofereix molts contextos literaris en què apareix aquest verb per explicar-ne els ‘usos en la llengua:
(despullar algú o alguna cosa) “Los jueus despullaren lo Salvador” (Ramon Llull, ‘Doctrina pueril’, 1274-1276)
(despullar-se) “Féu detenir la barca e despullà’s tot nuu e cenyí’s una corda” (Joanot Martorell, ‘Tirant lo Blanc’, s. XV)
(despullar-se una cosa) “Tantost la dona despullà’s la sua roba e vestí-la-y” (‘Curial e Güelfa’, S. XV)
(despullar-se d’una cosa, sentit figurat “desprendre’s”) “Desconfiant e despullant-me dels meus propris mèrits (Francesc Eiximenis)
(despullar, sentit figurat “desposseir”) “Donchs si no muyr, no’m despuls dels teus dons” (Ausiàs Marc)
Marçal reivindica la veu de Fuster “Perquè em cal fer esment –i mai no és massa– de la quasi orfenesa a què ens hem hagut d’enfrontar les dones escriptores a l’hora de rastrejar una tradició literària que parlés des dels nostres ulls i des de la nostra experiència. No només per això, però també per això, la recuperació de la veu de Felícia Fuster em sembla, alhora, la satisfacció d’una necessitat de primer ordre i un prodigi inesperat en tombar la cantonada més veïna”.
“Perquè em cal fer esment –i mai no és massa– de la quasi orfenesa a què ens hem hagut d’enfrontar les dones escriptores” - Maria-Mercè Marçal, “Tard, però no pas 13
Març 2021
a deshora”, pròleg a Felícia Fuster, ‘Una cançó per ningú i trenta diàlegs inútils’, Barcelona, Edicions Proa, 1984
14
Març 2021
Fotografia LA VANGUARDIA. 06/03/2021. https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-loslectores/20210306/6263147/atardecer-dorado-barceloneta.html
Paseos al atardecer en la Barceloneta LAS FOTOS DE LOS LECTORES
Vistas al atardecer en La Barceloneta. Grettel Ureña
PER: JORDI ASINS MOYA Grettel Ureña muestra en Las Fotos de los Lectores de La Vanguardia esta serie de fotografías del atardecer que tomó en la Barceloneta.
Actualmente, el barrio marinero de Barcelona dispone de un tramo de paseo marítimo que es de los más populares de la ciudad y en el cual centenares deportistas entrenan a diario.
Además, su positiva valoración por parte de residentes y turistas lo convierte en uno de los más concurridos de Barcelona.
15
Març 2021
Atardecer en La Barceloneta / Grettel Ureña
De origen marinero, la Barceloneta, en el distrito de Ciutat Vella, fue proyectado inicialmente por el ingeniero Próspero de Verboom en 1719.
El propósito inicial de esta barrio era dar un lugar a los habitantes de La Ribera, que perdieron sus viviendas cuando estas fueron demolidas por orden de Felipe V para construir la Ciudadela.
16
Març 2021
Vistas al amanecer en La Barceloneta / Grettel Ureña
Además de destacar por sus actividades a pie de playa, este barrio de Barcelona también es famoso por su especialidad en el mundo de la gastronomía gracias a sus sabrosas tapas preparadas en clásicas tabernas marineras.
17
Març 2021
RESTAURACIÓ i HOSTALERIA Restaurants Time Out. 29/03/2021. https://www.timeout.cat/barcelona/ca/noticies/tanca-cal-pinxo-un-dels-restaurantshistorics-de-la-barceloneta-032921
Tanca Cal Pinxo, un dels restaurants històrics de la Barceloneta Per: Time Out Barcelona Editors
Cal Pinxo / Foto: Cal Pinxo
Adéu a un dels restaurants que marquen el caràcter de la Barceloneta: la crisi que implica per a la restauració la Covid-19 ha obligat a Cal Pinxo, un dels clàssics mariners de la Barceloneta, a tancar portes. La propietat del restaurant –cinquena generació de la família que va fundar el negoci ara fa 60 anys, quan es deia Casa Costa– no ha pogut remuntar els cops econòmics que han suposat els tancaments i les reobertures. L'aturada d'octubre va ser definitiva per a ells, i
18
Març 2021
encara més dolorosa sense la possibilitat d'haver pogut remuntar la situació amb un bon estiu. Els altres dos Cal Pinxo, al Palau de Mar i a Sitges, són d'altres branques de la família i seguiran oberts.
Amb Cal Pinxo desapareix un dels pocs descendents dels antics berenadors de la Barceloneta que quedaven en actiu. Durant sis dècades ha ofert a locals i visitants una gastronomia marinera d'alta qualitat. I va fer una feina molt important: si la impressió que un turista es pogués endur d'un arròs negre o d'una fideuà eren les de Cal Pinxo en lloc de les plastificacions de la Rambla, doncs feina feta. A preus terrenals, de Cal Pinxo n'han gaudit generacions de Barcelonins i estrelles del cinema com Halle Berry. Del seu tancament se n'ha lamentat l'Associació de Veïns de la Barceloneta, dient que "han estat un referent de la nostra gastronomia i productes autòctons que ens deixa". Més contundent ha sigut el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallerols, que pregunta al govern de la Generalitat: “S’està enfonsant Barcelona. S’està enfonsat Catalunya. Us és igual?”
19
Març 2021
EDUCACIÓ Escola Sant Joan Baptista EL PUNT AVUI. 04/03/2021. https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1933716-l-ampa-reclamaque-no-es-tanqui-l-escola-sant-joan-baptista.htmll
L’AMPA reclama que no es tanqui l’Escola Sant Joan Baptista Els seus gestors, la Congregació Vicentina, ha informat que la Generalitat diu que no hi ha cap possibilitat perquè l’equipament passi a la xarxa pública PER: REDACCIÓ
Protesta perl tancament de l’escola concertada Sant Joan Baptista de la Barceloneta / JORDI PANYELLA Sant Joan Baptista de la Barcel oneta tanc arà portes espr és de 70 anys. Els seus gestors, la C ongregaci ó Vi cenciana, ha c omunic at a l’AM PA que aquest curs ser à l’últi m. D’aq ues ta manera, 262 al umnes –des de la ll ar d’i nfants, pri màri a i ESO– hauran de busc ar un altr e c entre.
Segons l’AMPA, les caus es que els han donat els res pons ables del c entre –males c ondicions de l’edifici i la manca d’ alumnes– no s’ ajus ten a l a r ealitat. Els repres entants de l’AMPA volen q ue el centr e esc olar –actual ment c onc ertat – pug ui tenir el matei x tr acte que altr es c entr es que l a c ongregaci ó religios a dis pos a a l’Ei xample i que s eguiran acti us el c urs vi nent integrats a la xarxa públic a.
Des del maig del 2019, el D epartament d’ Educ aci possibilita que un c entre conc ertat o privat pa a l a xar xa de l a Generalitat. Un decret que s’ aplica amb la sol·licitud del ti tul ar i s empr e que es complei xi n dos req uisits: que l’edifici c ompl ei xi amb la norm ati va i que hi hagi nec essi tats d’ esc olaritz aci ó, per c onti nuar oferint les pl ac es.
Segons el C onsorci d’ Educ ació, aquesta darrer a c ondici ó no es c ompl ei x en el c as de l’Escol a Sant Joan Baptis ta. Segons el direc tor g eneral de C entres Públics , J os ep Gonz ál ez-Cambray, “tot l’ alumnat ti ndr à plaç a públic a gar antida, ja sig ui a l’Esc ola Mediterrània, l’Alexandre Gal í o l‘Institut Sal va t Papassei t”, i per ai xò j ustific a el tancament del centr e.
20
Març 2021
L’Escola Sant Joan Baptista de la Barceloneta tancarà portes després de 70 anys. Els seus gestors, la Congregació Vicenciana, ha comunicat a l’AMPA que aquest curs serà l’últim. D’aquesta manera, 262 alumnes –des de la llar d’infants, primària i ESO– hauran de buscar un altre centre. Segons l’AMPA, les causes que els han donat els responsables del centre –males condicions de l’edifici i la manca d’alumnes– no s’ajusten a la realitat. Els representants de l’AMPA volen que el centre escolar – actualment concertat– pugui tenir el mateix tracte que altres centres que la congregació religiosa disposa a l’Eixample i que seguiran actius el curs vinent integrats a la xarxa pública. Des del maig del 2019, el Departament d’Educació possibilita que un centre concertat o privat passi a la xarxa de la Generalitat. Un decret que s’aplica amb la sol·licitud del titular i sempre que es compleixin dos requisits: que l’edifici compleixi amb la normativa i que hi hagi necessitats d’escolarització, per continuar oferint les places. Segons el Consorci d’Educació, aquesta darrera condició no es compleix en el cas de l’Escola Sant Joan Baptista. Segons el director general de Centres Públics, Josep González-Cambray, “tot l’alumnat tindrà plaça pública garantida, ja sigui a l’Escola Mediterrània, l’Alexandre Galí o l‘Institut Salvat Papasseit”, i per això justifica el tancament del centre.
21
Març 2021
HISTÒRIA Revoltes LA VANGUARDIA. 14/03/2021. https://www.lavanguardia.com/cultura/20210314/6265800/protestas-bullangasbarcelona-origen-1835.html
Las bullangas cíclicas de Barcelona tienen su origen en la revuelta de 1835 Los historiadores Jordi Roca y Núria Miquel analizan unos alborotos que empezaron en una plaza de toros PER: Josep Playà Maset
Semana trágica en Barcelona, en 1909 (terceros)
Las protestas de los últimos días en Barcelona por el encarcelamiento del rapero Pablo Hasél y los incidentes posteriores a las manifestaciones han reabierto el debate sobre la facilidad con la que periódicamente se producen este tipo de revueltas puntuales (contra la globalización, guerra de Irak, 15-M, Can Vies, 1-0, Hasél) y las posteriores polémicas sobre la deriva violenta por parte de sectores minoritarios.
22
Març 2021
Y la casualidad ha hecho que haya coincidido con la presentación del libro La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames , de los historiadores Jordi Roca i Núria Miquel, que ha inaugurado la colección “Dies que han fet història” (Rosa dels Vents). Un volumen en el que los autores explican que los sucesos de Barcelona del 25 de julio de 1835 y días posteriores convirtieron el concepto de “bullanga” en “una expresión degradante del fenómeno revolucionario por su dimensión destructiva, incontrolable y popular”..
Agustí Alcoberro, director de la colección, destaca el carácter cíclico de las protestes En el prólogo, Agustí Alcoberro, director de la colección, señala que “el pueblo de Barcelona ya había protagonizado en los años anteriores algunas revueltas violentas, que arrancan, como mínimo, del alboroto de las quintas de 1773 o de las protestas del pan de 1789”. Y añade: “Puestos a decir, las bullangas se reprodujeron cíclicamente en los años siguientes, y tuvieron aun una ultima expresión de grandes dimensiones en julio de 1909 con la Semana Trágica”. Y se podrían citar otros como Els Fets de Maig de 1937. Incluso los episodios de estos últimos años aunque no son comparables en cuanto a violencia porqué salvo excepciones muy puntuales no ha habido ataques contra personas..
Es conocida la cita del dirigente marxista Friedrich Engels, quien en 1873 escribió: “Barcelona, la ciudad industrial más grande de España, la ciudad cuya historia registra más luchas de barricadas que ninguna otra villa del mundo”. Idea recogida más tarde por Eric Hobsbawm: “Barcelona ha sido la ciudad europea que más luchas obreras y rebeliones populares ha vivido a lo largo de los siglos XIX y XX”.
23
Març 2021
Barcelona 'on fire'. El humo proviene de las llamas de barricadas quemadas por radicales, en el centro, el 18 de octubre del 2019 durante las protestas por la "sentencia del procés" / Xavier Cervera
Tal como señalan los autores del libro, a la revuelta de 1835 se le ha asociado también otra palabra patuleia (patulea en castellano). Fue el título de un cuadro del pintor Antoni Ferran, que quiso representar a la multitud exaltada y eufórica. La Enciclopèdia Catalana vincula la palabra también con la posterior revuelta de la Jamància, de 1845, y define la patuleia como “pelotones de subproletariado que aprovechaban la situación revolucionaria para destruir monumentos y robar o insultar a ciudadanos”.
El término bullanga se popularizó como un fenómeno revolucionario con participación autónoma de colectivos populares poco organizados, y contribuyó a crear la imagen de una Barcelona subversiva, aunque nunca con la capacidad destructora de aquella revuelta inicial, al menos hasta la Semana Trágica y la guerra civil.
Unos toros mansos en una corrida en la Barceloneta desataron las protestas
24
Març 2021
De aquella primera bullanga han quedado también una serie de tópicos que Jordi Roca y Núria Miquel intentan desentrañar en su libro. Y el primero es el que atribuye la revuelta a la protesta por una corrida con toros mansos. Lo dice la canción: “ Van surtir cinc toros, / tots van ser dolents, / aquesta n’és la causa / de cremar convents ”. Es cierto que los incidentes empezaron en la plaza El Torín, en la Barceloneta, cuando los espectadores reclamaron el dinero de las entradas después de ver que varios toros tenían que ser devueltos a los corrales por su mansuetud. Aquella tarde del 25 de julio había dos cuadrillas de toreros rivales, una simpatizaba con los carlistas y la otra con los liberales. Y en la época a partir del quinto toro el público podía saltar a la arena aunque sin tocar a los toros. Estaba prohibido tirar naranjas, pieles de melón u otros objetos a la arena o entrar con palos o golpear las barreras, pero había participación directa del público. Ya la tarde anterior un grupo de espectadores enfadado había saltado a la arena, había cogido el toro por los cuernos y le habían dado muerte a navajazos. Y de nuevo se repitió la escena, pero esta vez la multitud ató el animal por los cuernos y lo arrastró fuera de la plaza, mientras en el interior se provocaban todo tipo de destrozos. Luego salieron de la plaza y se dirigieron arrastrando el toro hacia las Ramblas donde se les añadieron otros grupos.
La repetición cíclica de disturbios en Barcelona tiene unas características propias pero no es exclusiva de la ciudad De pronto el objetivo fueron los conventos, por cuanto en aquel contexto de guerra los religiosos eran identificados como un apoyo al carlismo. Y empezó la quema de conventos e iglesias. Los religiosos empezaron a tocar las campanas para pedir ayuda pero el ejército y la milicia se vieron desbordados y tardaron en actuar. Murieron 16 religiosos y otros 700 se tuvieron que refugiar aquella misma noche en los cuarteles militares de la Ciutadella, Montjuïc y Drassanes. Hubo también saqueos, que afectaron algunas casas particulares. Una de las imágenes características de aquel día es un grabado de la ciudad en llamas.
25
Març 2021
Grabado de Barcelona en llamas, de 1835 / COLECCIÓN RAMON SOLEY CETÓ
Durante los días siguientes se mantuvieron las protestas. Era tal el temor de las autoridades, que se entregaron armas a los vecinos para prevenir ataques y se confiscó el aguarrás de las droguerías para evitar que se utilizase para incendiar edificios. El estado de excitación colectivo se acrecentó el 5 de agosto cuando se supo que el general Pere Nolasc de Bassa había decidido entrar con sus soldados en Barcelona. El general se instaló en el Palau Reial (en Pla de Palau) y allí se congregaron unas seis mil personas para exigirle su dimisión. Al poco se produjo una asalto que acabó con la vida del general. El primero en dispararle fue el liberal Josep Massanet, “conocido por su alegría y su condición de jorobado”. El cadáver fue lanzado por el balcón y la masa enfervorecida lo arrastró con cuerdas por las calle y acabó por quemarlo. Esa misma tarde también fue derribada una estatua del rey Fernando VII que se hallaba delante del Palau Reial. La estatua suscitaba animadversión y el hecho de que señalase con el dedo la hierba que había alrededor del pedestal era interpretado como una provocación, como si el rey quisiese que los catalanes comiesen la hierba de sus pies. También hubo asaltos a otros edificios, especialmente algunos centros de cobro de tributos. Y aquella misma noche se produjo el asalto y destrucción de Bonaplata, primera fábrica que funcionaba con energía de vapor. Existía la idea que las fábricas empobrecían a los obreros. No requerían de tejedores cualificados, producían telas mas
26
Març 2021
baratas que las de los tejedores manuales y necesitaban carbón mineral que llegaba por mar y tenían que descargar unos marineros mal pagados.
La quema de conventos supuso en la práctica la continuación del proceso de desamortización que culminaría en el decreto de Mendizábal ya que muchos de estos conventos ya no se reconstruyeron.
Los liberales moderados desacreditaron la protesta apuntando a un jorobado y a los gitanos Las revueltas demostraron que “el triunfo del régimen liberal en Catalunya solo se conseguiría con el apoyo del mundo popular”. Pero al mismo tiempo los liberales marcaron unas líneas rojas al condenar los ataques a los espacios de recaudación fiscal y la quema de la fabrica El Vapor. Los propios liberales moderados se encargaron de desacreditar la bullanga. Se acusó a los gitanos de los desmanes y al jorobado Massanet de la muerte de Bassa. No en vano, Victor Hugo había publicado en 1830 su novela Notre Dame de Paris , con el jorobado Quasimodo y los gitanos como protagonistas.
El historiador José Enrique Ruiz Domènec opina que este tipo de “asonadas” ya están documentadas en el siglo XII, contra el aumento de la fiscalidad, en el XIII, contra el rey Pedro el Grande, o el Corpus de Sangre de 1640. y se repiten en Génova, Gante, París.... “Barcelona tiene una larga tradición de revueltas, algunas violentas, pero no tiene la exclusividad. Podríamos hablar del 2 de mayo en Madrid, y no digamos en París, des el asalto a la Bastilla y, si se quiere, hasta el reciente movimiento de los chalecos amarillos”. Aun así, Ruiz-Domènec reconoce algunas características propias en Barcelona con unas fuertes desigualdades que favorecen el anarquismo, “del que hay que decir que la violencia no forma parte estrictamente de su filosofía anarquista y que el movimiento libertario también utiliza otras estrategias ideológicas y sindicales”. Y otra peculiaridad es el anticlericalismo. “La Iglesia –añade el historiador– apoya a las clases altas y el proletariado urbano, absorbido por el ideal libertario, lo hace responsable de sus males”.
27
Març 2021
'La patuleia', del pintor Antoni Ferran. Protesta de un grupo de hombres armados, representantes de las clases más bajas, a los que intenta contener un elegante burgués durante la bullanga de 1835 MUHBA
Josep Maria Muñoz, historiador también y director de la revista L’Avenç , se remite a Jaume Vicens Vives que ya en su Noticia de Catalunya habla de la “persistencia del hecho revolucionario” en Catalunya y especialmente en Barcelona, desde las revueltas de los remensas hasta la guerra civil. Y se refiere a una doble desconfianza hacia el Estado, que provoca el rechazo tanto de una burguesía que lo percibe centralista y oligárquico, como del movimiento obrero y anarquista, que niega su propia existencia.
En esa misma línea, Alcoberro destaca que “el Estado queda lejos”. Recuerda también como en Rumanía todas las revueltas de los siglos XIX y XX se producen en Timisoara y no en la capital, en Bucarest. Como característica catalana añade además un antimilitarismo que provocó la revuelta de las quintas y el rechazo a la incorporación de reservistas que desemboca en la Semana Trágica.
La revuelta de 1835 empezó en la plaza El Torín de la Barceloneta y acabó con incendios en los conventos
28
Març 2021
Finalmente, sobre las últimas “bullangas”, Ruiz-Domènec se refiere a la necesaria existencia de un adversario. “Ahora no es el clero, sino el IBEX o las grandes marcas, pero estamos en un horizonte confuso. Tenemos la obligación de entenderlo, para evitar que se cronifique. Pero no es fácil, por ejemplo, algunos jóvenes pueden ser puntualmente violentos pero al mismo tiempo son respetuosos con el toque de queda. Y ciertos antisistema extranjeros están aquí porqué Barcelona es una ciudad atractiva y se apuntan a una fiesta litúrgica. No hay una base doctrinal profunda y sí muchas incongruencias”.
29
Març 2021
SOCIETAT Habitatge BETEVÉ. 02/03/2021. https://beteve.cat/societat/edifici-joan-borbo-barceloneta-pisos-socials-queixes-canvicriteri/
Els pisos socials de Joan de Borbó, 44-45 no seran per als veïns de la Barceloneta Les entitats veïnals reclamen que es respecti l'acord al qual van arribar el 2016 durant el mandat de Gala Pin en què el 80 % dels 18 pisos s'adjudicaven als veïns PER: Àngels Molina ; Merche Artacho Vega
Veïns i entitats de la Barceloneta s’han unit per reivindicar que els 18 habitatges socials que es facin a l’edifici de Joan de Borbó, 44-45 es destinin a les necessitats d’habitatge de veïns del barri. Asseguren que així es va acordar en el mandat de Gala Pin. Ara se’ls ha comunicat que això no podrà ser.
30
Març 2021
L’edifici forma part de l’acord a què van arribar, a finals de l’any passat, l’Ajuntament i entitats del sector constructiu per ampliar el parc d’habitatge públic. L’acord estableix cessió d’ús per a 99 anys a aquestes entitats i que els habitatges serveixin per pal·liar l’emergència d’habitatge de tota la ciutat.
Malestar generalitzat pel canvi de criteri
Lourdes López, de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, explica que “ja el 2016 va quedar dit que en aquest edifici hi anirien algunes de les persones grans amb més necessitats d’habitatge que hi ha al barri”..
Un acord verbal que ara és paper mullat L’edifici de Joan de Borbó, 44-45 és un dels que l’Ajuntament ha posat a disposició de l’Associació de Gestors d’Habitatge Social de Catalunya i diverses entitats del sector per ampliar el parc públic d’habitatges. És fruit del conveni signat a finals de l’any passat i ha comportat la modificació d’acords verbals anteriors, com al que fan referència els veïns de la Barceloneta.
El vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez, afirma que “després d’anys de lluites vam aconseguir en el mandat anterior que aquest immoble fos per a les necessitats del barri”. Assegura que amb el nou criteri dels 18 pisos, només un serà per al barri, ja que es reserva del total només el 25 % per a tot Ciutat Vella. La resta és per a les necessitats de la ciutat. En el seu moment es va pactar que el 80 % dels pisos s’adjudicarien a veïns de la Barceloneta.
Una política d’assignació en l’àmbit de ciutat
El regidor del districte, Jordi Rabassa, explica que accions com aquesta “responen a la política de ciutat que porta a terme l’Ajuntament per fer front a l’emergència d’habitatge”. Explica que “en
31
Març 2021
l’actualitat a Barcelona estan en espera d’un habitatge social 70.000 persones, cada una d’elles amb diferents tipus de vulnerabilitat”.
Els baixos sí que seran per a les entitats El que sembla que no varia respecte a l’acord del 2016 amb Gala Pin és el fet que els baixos de l’immoble siguin per a les entitats del barri, tot i que encara no hi ha un compromís per escrit, tal com recorda i reivindica Carme Tomàs, de l’associació Gegants de la Barceloneta.
Els baixos en l’actualitat ja els utilitzen diferents entitats del barri
La mobilització veïnal no s’atura Al moviment veïnal del barri no el convencen les justificacions del regidor actual de Ciutat Vella i avisen que lluitaran per recuperar Joan de Borbó, 44-45 per a la gent de la Barceloneta. Asseguren que ja han començat a recollir signatures i que faran mobilitzacions.
32
Març 2021
Oci ELPERIÓDICO. 14/03/2021. https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20210314/barceloneses-toman-playasaprovechando-primavera-11578572
Los barceloneses toman las playas y terrazas aprovechando el ambiente primaveral En el Born, donde ayer volvieron a congregarse cientos de personas a beber en la calle, las mesas de los bares estaban llenas este domingo PER: REDACCIÓ
Ambiente en la playa de la Barceloneta este domingo al mediodía / Jordi Cortina
Basta un rayo de sol para que todo vuelva a florecer. La población de Barcelona ha tomado este domingo las playas de la ciudad empujada por las altas temperaturas y el ambiente primaveral. Este mediodía, grupos de personas (algunos de más de cuatro, las permitidas por el Procicat) estaban sentadas en la playa de Sant Miquel del barrio de la Barceloneta, bebiendo y charlando.
Otros aprovechaban para correr y montar en bicicleta. Había hasta conciertos callejeros improvisados, con público sentado en medio círculo. Y bañistas que atravesaban de improviso el
33
Març 2021
escenario. Solo las mascarillas y la ausencia total de turistas revelaban marcaban la diferencia con el ambiente de otros años.
Una terraza en el Born / Jordi Cortina
Más de lo mismo en el barrio de Born, unos pocos kilómetros más allá. Si ayer por la tarde-noche, cientos de personas volvían a congregarse en las calles de este barrio para tomar copas y socializar (pese a las restricciones sanitarios), este domingo a mediodía el barrio volvía a estar tomado por gente sentada en las mesas de las terrazas, aprovechando también los rayos de sol. Ni una mesa estaba libre. Además, otras personas aprovecharon para entrar en el Born Centre de Cultura i Memòria (el antiguo mercado) para ver la exposición 'Barcelona fotògrafes'. Otras tomaban el sol apoyadas a la pared del mercado.
34
Març 2021
SEGURETAT CIUTADANA Restriccions NIUS. 13/03/2021. https://www.niusdiario.es/sociedad/sanidad/aglomeraciones-botellones-playa-barcelonetacataluna-restricciones_18_3105645107.html
Aglomeraciones y botellones en la playa de la Barceloneta Como consecuencia de las restricciones de la restauración, los jóvenes se reúnen en la principal playa de Barcelona La playa de la Barceloneta reúne a centenares de jóvenes que hacen botellón sin distancia de seguridad PER: AINA GARCÍA NICOLAU
Playa de la Barceloneta / NIUS
35
Març 2021
La playa de la Barceloneta (Barcelona) ha sido el lugar elegido de centenares de jóvenes para pasar la tarde y hacer botellón. En la mayoría de los casos, sin mascarilla, creando corrillos sin distancia de seguridad y superando el límite de seis personas máximo en reuniones sociales.
Una estampa que se repite todos los fines de semana a partir de la hora del cierre de la hostelería y que, a medida que va anocheciendo, el número de grupos de jóvenes y personas congregadas aumenta considerablemente.
Horario continuo en la hostelería En plena tercera ola de la Covid-19, y a punto de entrar en la cuarta, según muchos expertos, el Govern sigue limitando las franjas horarias de los bares y restaurantes del territorio catalán. Actualmente, y tras un sensible alivio de las medidas impuestas por el PROCICAT, éstos solo pueden abrir de 7:30h hasta las 17h con un aforo del 30% en su interior.
36
Març 2021
20Minutos. 29/03/2021. https://www.20minutos.es/noticia/4637808/0/aglomeraciones-personas-sin-distanciaplaya-barceloneta/
Aglomeraciones de personas sin distancia en la playa de la Barceloneta Los turistas que han llegado sobre todo de Francia, no han respetado las medidas sanitarias. Las terrazas por otro lado han estado muy llenas durante todo el pasado fin de semana.
Personas sin respetar la distancia de seguridad llenando la playa de la Barceloneta, este lunes 29 de marzo de 2021.
Con la llegada de las vacaciones de Semana Santa, muchos turistas sobre todo franceses, han ido llegando a la capital catalana llenando de esta manera la playa de la Barceloneta sin respetar la distancia ni las medidas para evitar nuevos contagios de coronavirus.
Los turistas franceses llenan la playa de la Barceloneta
37
Març 2021
Ha habido varios turistas que en todo momento han respetado las medidas sanitarias correspondientes. Pero al haber tanta gente, ha provocado que muchas otras personas hicieran lo mismo, cosa que ha hecho que varios grupos de personas acabasen codo con codo.
El buen tiempo ha hecho también que las terrazas de bares y restaurantes, tanto en el litoral como en distintos puntos de la ciudad, hayan estado muy llenas durante todo el pasado fin de semana.
38
Març 2021
ESPORTS Waterpolo L’ESPORTIU. 14/03/2021. https://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1938749-dissete-titol-decopa-per-a-l-atletic-barceloneta.html
Dissetè títol de copa per a l’Atlètic Barceloneta El conjunt mariner ha dominat la final des de l’inici i ha ofegat el CN Barcelona amb una defensa espectacular (9-3) PER: Xavier Agustí
El jugador de ll’Atlètic Barceloneta Felipe Perrone en una acció de la final / Juanma Ramos El Zodi ac CN Atl ètic Barcel oneta ha s uperat amb contundència el CN Barcel ona ( 9-3) per adjudic ar-se el s eu dissetè títol de c opa, el novè de cons ecutiu. En un partit marc at per les defens es, el premi al j ugador més val uós de l a fi nal ha estat per D ani López Pi nedo, l’inc ombus tible porter mari ner. El c onjunt cenebis ta, que tornava a una final de copa una dècada des prés , s empr e ha anat a r emolc del s eu ri val i no ha pogut en cap moment neutralitz ar l a s up erioritat marinera.
En la posada en es cena, l’eq uip mariner ha marc at dos gols en dos mi nuts. M arc Lar umbe, en una acci ó de murri des de l’ extr em, i Alberto M unárriz, des del centr e en l a primera s uperioritat numèric a del partit. A partir d’ aquí, l es defens es s’ han i mposat al joc d’ atac. L’ Atlètic Barcel oneta, amb bloquej os c onstants, fei a gal a de la seva pr essió as fi xiant, mentr e que el CN Barcel ona ha fet també un pas endavant en defensa i ja no ha enc ai xat c ap gol més en el pri mer quar t. El marcador s’ha mantingut inalterable durant més de 10 minuts . El c onj unt de Chus Martín ha necessitat l a s eva ci nquena jug ada d’home de més per anotar el tercer g ol, amb un alley- hop d’Ál varo Gr anados des prés d’ una gran assis tènci a de Larumbe. En l’acci ó pos teri or, el c onj unt c enebista ha pogut per fi inaug urar el s eu marc ador amb una diana de Víctor Fl ores , un dels j ugadors més i ns pirats en aquest a c opa. L’Atl ètic Barcel oneta, però, no perdonava i despr és d’una c ontrafalta del ri val, Feli pe Perrone ha i mpuls at un c ontra atac q ue ha tor nat a c ulmi nar Granados en una acci ó de dos contr a un davant el porter Unai Aguirre.
Despr és de la repres a, la final c omenç ava a tenyir-se cl arament de col or mariner en un al tre c ontraatac que ha r ubric at el j ugador total, Feli pe Perrone. Enc ara res taven 14 min uts de j oc, però el parci al de 5- 1 ja c omenç ava a pes ar en un parti t amb tants pocs gols. Flor es, q ui si no, do nava aire als de Víctor Gonzál ez, però la r èplic a marinera ha estat pràctic ament defini ti va. El s boi es de l’Atl ètic Barcel oneta han apar egut en aquests últi ms minuts del terc er quart i Mi ke Bodegas, en una acci ó de mol t talent en un xut de c ullera, i Miguel de Tor o, aprofitant l a s eva enor me cor pul ència, dei xaven el parcial en 7- 2 amb vista a l’úl tim quart. Amb la final decidi da, l’últi m parcial també s e l’ha apuntat l’ equip mari ner ( 2-1) amb els gols de Munárriz i Al eksic en s uperioritat, mentr e que l a dia na c enebista ha es tat obr a de Pol Gomà en un gran c ontraatac. En els últi ms mi nuts López Pinedo ha estat s ubstituït per J oao Pedr o C oi mbr a a la porteria marinera.
El Zodiac CN Atlètic Barceloneta ha superat amb contundència el CN Barcelona (9-3) per adjudicar-se el seu dissetè títol de copa, el novè de consecutiu. En un partit marcat per les defenses, el premi al jugador més valuós de la final ha estat per Dani López Pinedo, l’incombustible porter mariner. El conjunt cenebista, que tornava a una final de copa una dècada
39
Març 2021
després, sempre ha anat a remolc del seu rival i no ha pogut en cap moment neutralitzar la superioritat marinera.
En la posada en escena, l’equip mariner ha marcat dos gols en dos minuts. Marc Larumbe, en una acció de murri des de l’extrem, i Alberto Munárriz, des del centre en la primera superioritat numèrica del partit. A partir d’aquí, les defenses s’han imposat al joc d’atac. L’Atlètic Barceloneta, amb bloquejos constants, feia gala de la seva pressió asfixiant, mentre que el CN Barcelona ha fet també un pas endavant en defensa i ja no ha encaixat cap gol més en el primer quart. El marcador s’ha mantingut inalterable durant més de 10 minuts. El conjunt de Chus Martín ha necessitat la seva cinquena jugada d’home de més per anotar el tercer gol, amb un alley-hop d’Álvaro Granados després d’una gran assistència de Larumbe. En l’acció posterior, el conjunt cenebista ha pogut per fi inaugurar el seu marcador amb una diana de Víctor Flores, un dels jugadors més inspirats en aquesta copa. L’Atlètic Barceloneta, però, no perdonava i després d’una contrafalta del rival, Felipe Perrone ha impulsat un contraatac que ha tornat a culminar Granados en una acció de dos contra un davant el porter Unai Aguirre.
Després de la represa, la final començava a tenyir-se clarament de color mariner en un altre contraatac que ha rubricat el jugador total, Felipe Perrone. Encara restaven 14 minuts de joc, però el parcial de 5-1 ja començava a pesar en un partit amb tants pocs gols. Flores, qui si no, donava aire als de Víctor González, però la rèplica marinera ha estat pràcticament definitiva. Els boies de l’Atlètic Barceloneta han aparegut en aquests últims minuts del tercer quart i Mike Bodegas, en una acció de molt talent en un xut de cullera, i Miguel de Toro, aprofitant la seva enorme corpulència, deixaven el parcial en 7-2 amb vista a l’últim quart. Amb la final decidida, l’últim parcial també se l’ha apuntat l’equip mariner (2-1) amb els gols de Munárriz i Aleksic en superioritat, mentre que la diana cenebista ha estat obra de Pol Gomà en un gran contraatac. En els últims minuts López Pinedo ha estat substituït per Joao Pedro Coimbra a la porteria marinera.
DESTACAT: Dani López Pinedo ha estat escollit el jugador més valuós de la final
40
Març 2021
CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS. 14/03/2021. https://www.ccma.cat/esport3/latleticbarceloneta-no-te-pietat-del-barcelona-9-3-i-sapunta-el-seu-17e-titol-de-copa-del-rei/noticia/3083204/
L'Atlètic-Barceloneta no té pietat del Barcelona (9-3) i s'apunta el seu 17è títol de Copa del Rei La defensa dels mariners ha asfixiat l'atac rival i ha estat clau en la conquesta del trofeu
Els jugadors de l'Atlètic-Barceloneta amb la seva novena Copa seguida (@CNAB_oficial)
L'Atlètic-Barceloneta no ha deixat marge a la sorpresa i ha dominat la final des dels primers instants. 2-0 al final del primer quart amb dianes de Larumbe i Munárriz. La defensa pressionant dels mariners ha asfixiat l'atac del Barcelona, que no ha pogut marcar fins que es portaven tretze minuts de partit amb un gol de Flores. Al descans, 4-1 amb dues accions pràcticament calcades de Granados. L'egarenc ha transformat un "alley-oop" al més pur estil basquetbolístic. Bona actuació dels dos porters, Dani López Pinedo per als mariners i Unai Aguirre per l bàndol cenebista. Felipe Perrone ha marcat el 5-1 però els veïns del Barcelona no s'han rendit i Flores ha tornat a deixar el desavantatge en tres gols. Bodegas, el boia internacional italià, ha fet el millor gol de la final amb una rematada amb el defensor enganxat al seu cos. De Toro ha fet el 7-2 amb el que ha acabat el tercer parcial.
41
Març 2021
L'últim quart, amb tot decidit, els entrenadors han esperonat els seus jugadors per no perdre la concentració. Munárriz i Aleksic, amb un golàs, han marcat pels campions i Gomà ha fet el tercer gol del Barcelona. El 9-3 final reflecteix la diferència de nivell exhibida a la piscina Pere Serrat. Dissetena Copa del palmarès de l'Atlètic-Barceloneta, novena consecutiva. El millor indicador per demostrar que l'hegemonia marinera es manté vigent. En la clasificación, el Mataró parte primero con 12 puntos seguido por Catalunya (10), Canoe (7), Echeyde (4), Navarra (1) y Sant Feliu (0).
42
Març 2021
