Pregó Festa Major 1992

ELOGI DEL FINESTREJAR

PregB de Festa Major Manlleu, 14 d'agost de 1992 %

.IOC<) L

<PLO

c

>b.,

E m 1 DEL FINESTFSJAF!

I

Bona tarda!

NO

fa pas massa dies, m'estava assegut en un dels bancs de la Placa i

practicava un esport que cada dia que passa 6s mes diflcil de fer.

L'esport

del badar. L'esport del finestrejar. Sembla com si tots plegats n'haguessim perdut una mica la mena, de badar, de finestrejar. Es a dir, d'encantar-nos davant d'alguna casa, de guaitar sense presses, d'embadalir-"os-hi. fins i tot. Mentre m'estava, doncs, a la plapa, anava mirant les cares, els gestos, els moviments, el taranna de la gent que llavors hi prenia les darreres clarors. Els uns, sense presses, empaitaven, per dir-ho d'una que els fugia, placa enlla,

anb

manera, el net

la bicicleta. Els altres, amb menys pressa

encara, comparaven, amb la llengua acolorida, els diversos gustos dels gelats que acabaven de comprar. Mes enlla, en un dels bancs arrecerats a l'ombra, un avi reseguia amb el bast6, sense dir res, els esgrafiats del terra de la plaqa. Potser tambe escrivia, sobre el temps, allb del pecat

I

de la primera

pedra. I de moltes altres coses em vaig adonar, encara, per6 que no venen al cas.

No us vinqul de nau que us expliqui aixb. Feia pocs dies que, des de

l'Ajuntament, m'havia arribat la peticid de si volia fer aquest any aixb que en diuen el preg6. El

decorat

en

preg6 de la Festa Major. I era contemplant aquest

el rovell de l'ou del poble que em van venir al cap aquest parell

de preguntes: 多Que deu significar per a

L?"

-'

-pe~sems

la Festa Major? 多Som, encara, capaqos d'esperar-la, o

torrons i cada vegada ens costa mes de meravellar-nas davant de les la vida i els temps ens ofereixen?

aixb de

ja anem acabant els coses que

No vaig trlgar ni cinc minuts a rehobinar el pensament i a fer menaria de com

eren

les meves -diguem-ne- Festes Majors d'anys enrera. La tenptaci6 de

comparar-les amb les d'ara era prou forta. Potser perque era una cosa ben senzilla. No volia, d'altra banda, posar en marxa els hotons de la nostalgia, i no pas pels ressons que pugui desvetllar aquesta paraula (encara ens queda per descobrir, diu la Montserrat Roig, on acaba la nostalgia i on comewa el deslg d'evocar les coses), sinb perque em sembla que cada temps te el seu valor genul, -siqui el d'abans, sigui el d'ara- i s'han de deixar en el seu punt just, amb netedat.

Tomo a

l'escena de la placa: era faci1 d'inaginar que darrera de cada

una d'aquelles cares, darrera de cada una d'aquelles persones hi havia un m6n

diferent. Ric. Divers. Les hores ens havien menat, a ells i a mi, a la plaqa.

Com si estiguessim esperant que algĂş, mirant-nas de lluny, s'hagues de posar a escriure, de cop

1

volta, la histbria de les nostres deries, de les nostres

manies, de les nostres petites compensacions, de les nostres alegries. La vida -O

l'atzar- vulguem o no, ens han tornat a posar al davant una altra Festa

Ilajar. La festa per excel.lencia, segons uns, o una festa qualsevol, que diuen d'altres. I 6s que em sembla que

6s

aqul la riquesa de la festa. De qualsevol

festa. En la possibilitat de convertir-la en una festa interior, en una actitud

interna, de la qual cadascĂş en talla la part que mes li agrada.

L'edat, les aficions, la feina i tantes altres , celebrar la festa d'una

09.

manera diferent. I diem que

I

6s

ens porten a nostra, del nostre

poble, perque bĂŠ ens cal atargar-li aquest sentit de col.lectivitat que porta iwllcit el sarau. Potser perque sense el testimoni de tots plegats, sense el fet de compartir all6 que fa que els dies siguin diferents, mai no podrlem arribar a destriar on agrada de fer.

6s

la ratlla entre el que hem de fer i entre el que ens

De la festa, cadascĂş n'espera

coses

diferents, perque cadascĂş sap que "LIhp4

necessita per fugir de la rutina. Per dir-ho paradoxalment, de les

%ET--

rutines de cada dia. I Bs perque, en el fons, -i ara responc a una de les preguntes que m'havia fet alla, assegut a la placa- em sembla que

no

hem

perdut, encara, la possibilifat de meravellar-nas.

-

Encara som capacas de riure i de fer el boig.

Encara

podem disfressar-nos amb tat all6 que voldrien ser, perd els

nostres miraments no ens ho deixen fer.

Encara ens veiem en cor de dir que un dia

6s

un dia. sabent que ho tornarem

a repetir l'endema mateix.

Encara som capacas d'anar-nas-en a dormir a tres quarts de quinze despres

d'haver-nos entaulat i beure tat all6 que sabem del cert qw no ens canve gens.

Encara sorn prou felicos com per contemplar la malnada que d6na voltes a les atraccions i ploren perque no en volen baixar.

Encara som prou salmniadors i, a mitja tarda de la festa, obrim un punt la

persiana per si aquest any s'haguessin equivocat i tornes a passar, entre el xerbascat de la tarda, una process6 sense ningĂş amb una marededeu morta.

Encara ens captiva mirar els peus dels balladors i saber si els de casa han tret la sardana revessa.

Encara enfilem el fill o el net a les espatlles per veure el castell de focs, perque aixi ens sembla una prolongaci6 de nosaltres mateixos i ens mes

faci1 d'abastar aquella infantesa cada vegada mes llunyana.

"

Encara ens Elipa cridar -si no, no ens sentirien- amb un

cubata a la mA.

alld que des d'uns baffles eixordadors criden els Pets: Ei! Vine a la Festa, que tindras de tot.

Encara

ens

il.lusiana asseure'ns a les primeres files del teatre, per veure

l'espectacle que ve de fora i que ens explica, una vegada mes, la meravellosa mentida del teatre, una meravellosa mentida que no ens hem de deixar prendre, perque, tal com diu algú, no en tenim cap mes.

Encara som capaps d'alcar el cap i contemplar els gegants per si ens queda alguna esgarrifanpa de quan &rem menuts.

Encara som qui som a

l'hora de suar la samarreta i, amb un somriure

d'orella a orella, arribem a la placa frisant perque algú ens demanl que ha fet el Manlleu.

Aixl 5s la nostra festa. La col.lectiva i la de cadascú. Aquella que cadascú no podria fer sense els altres i aquella que necessita de cadascú perque tingui el dring que ha de tenir. Deixeu-m'ho tornar a dir:

del gran,

del múltiple pastls de la festa tothom en talla la part que mes li agrada per fer, amb tots els gustos, una festa únlca.

Durant l'any, ]a

se'n cuida prou la vida de diferenciar-nos. O potser

som nosaltres mateixos qui les vetllem, les diEer&ncies. Ens autocataloguem d'esquerres

i d'escaladors, de seguidors convergents i d'ecologistes, de cules

i de missaires, d:xndependentistes i de gerents, de botiguers, d'accionistes, d'ateus, de mestressa de casa. I tantes altres catalogacions. Cadascú se sap la

seva.

Cadascú s'estlma la seva. En aivb s1 que hi tenim la ma trencada.

Perd si aquests dies de festa ens aturem una estona en un banc de la plaGa i posem en practica la

sanlssima activitat de badar, de finestrejar, ens

adonarem que tats plegats fem la mateixa cara i que una de les feines que ha

fet la festa 6s la d'unificar-nos -precisment a la plapa- sota una mateixa convocatbria: passar-s'ho bé.. Durant l'any, som qui som, perb ara obrin un parentesi de tres dies per a demaquillar-nos de les emurriades de la feina, dels maldecaps dels exhens, de les obres que no s'acaben o dels lloguers pendents. La festa, amics, de

6s

múrria. Com que ens coneix, sap que ser&

faci1

trencar la monotonia dels dies i ens fa la proposta de ser diferents per

unes hores. De fer malbe els horaris i tornar-"os un punt eixelebrats. D'una manera pac duradora, si voleu: perb eixelebrats. D'una manera eniogassada, s1 us sembla: perb eixelebrats. Sense que n i n a ens hagi de dir el que hem de

fer, ni com ho hem de fer. Deixats anar, senzillament.

Si la festa

6s

un pastls i cadascú en talla el tros que li ve be, no

6s

menys cert tambe que, un cap tallat, cadascil se'l menja en el lloc on millor

li sembla. La Montserrat Raig, en el llibre "Digues que m'estimes, encara que sigui mentida" parla d'una especial geografia de Barcelona i ens posa de protagonistes diverses dones que finestregen, que baden, sobre els carrers plens de vida de la ciutat. Si aquests dies aturem la pressa i ens dediquem a finestrejar, ens adonarem que tenim tarnbe una geografia de la festa, que 6s com una consesiiencia de la tria que cadascú en fa. No ens trobarem tots als materixos llacs, perque la festa, tot i que

6s

a tot arreu, no hi 6s de la

mateixa manera. Hi ha una geografia del sarau i de l'alegria que torna nous i diferents els llacs de sempre, i que ddna a la festa unes noves perspectives, uns nous allcients. Badeu, aquests dies. Finestregeu. I us adonareu on batega

la festa.

CANCO DE LA GECGRATUL DE LA FESTA

La

trobareu

donant

v o l t s a l a plaqa, a l ' h o r a d e l b a l l , amb e l v e s t i t nou

que l a modista va e n l l e s t i r a d a r r e r a hora.

La trobareu a l camp de f u t b o l f e t a c r i t i entusiasme.

La trobareu b a l l a n t a l a d i s c o amb l e s Ăş l t i m e s peces d e l s grups de moda

que

m4s molen.

La trobareu a o f i c i de dotze v e s t i d a de mlgdia i de c a s u l l a blanca.

La

trobareu

el

concurs

de

sardanes

puntejant

e l s compassos d i f l c i l s i

eiuugant-se l a suor amb l a punta de l a f a l d i l l a emmidonada.

La

trobareu

feta

castell

trobareu

asseguda

de

foc

abacant damunt d e l r i u l e s palmeres de

colors.

La

al

bar prenent un mica de cosa e n t r e dos t r o s s o s de

res i comentant l e s v i d e s d e l qui passen a prop.

La

trobareu

a l e s a t r a c c i o n s , a l a tbmbola, a l t i r , provant d'assemblar-se

a l s Terminatars de l a vida.

La trobareu a l s b a r r i s t o t empaitant l a t a r d a amh b i c i c l e t e s d'cscuma.

La

trobareu,

despres

de

l'arrossada,

encetant

la

becaina

a

ritme

La trobareu amb p i n t a de f o r a s t e r s que han vingut de ves a saber on,

perque

d'Havaneres.

l a f e s t a be v a l e l v i a t g e .

La trobareu a l ' e s c e n a r i d i s f r e s s a d a de m u r r i e r i a .

O,

a

ritme

de

jazz, l a trobareu a c l u c a n t l a n i t , com si e n a q u e l l moment

t o t s e l s savos f o s s i n de v e l l u t .

Can

Puget,

l'Eiaam,

Cmp

Futbol,

de

Keeper, e l Passeig d e l Ter: l a n o s t r a geografia sense

lfrnits.

Carn

l a Parrbquia, Xauxa, l a P l a ~ a , intima.

La

nostra

geografia

si ens f e s s i n f a l t a aquests d i e s per aprendre a reconeixer

a q u e l l s i n d r e t s que t a t l'any

tenim

a

ma,

perd

que

aquesta, e n s descobreix, cada any, e n aquestes d a t e s .

nones

una

festa

com

Fa tres-cents seiranta-i-tants dies que &rem aqul, empolainats com ara, i escolthvem, tamb*, el preg6 d'aquella festa. Ja llavors sabiem que si volien una

altra

festa quedavern convocats a viure plenanent un any m*s, a

enriquir-nas personalment i histbrica, per tal que l'agost no ens atrapes amb les mans buides. Des d'aleshores, la nostra histbria com a poble ha arribat a la festa amb un munt de novetats, de fets, de canvis, que ens han fet, vulguem O

no, un xic diferents. NingĂş mes que nosaltres pot ser la nostra histbria, ni

la nostra llengua, ni la nostra terra, ni les nostres coses, ni la nastra festa. Mireu, sin6, tot el que hem estat capaqos de fer durant aquest any, tot el que ens hem vist en cor de tirar endavant, tot alld que hem estimat, tot allb a que hem renunciat. Mireu, sin6, a les pagines de l'extra de Festa Major, tot el que ha estat la nostra vida a Manlleu, d'en~h de l'agost passat: els resultats d'unes

eleccions, un equip de futbol que arriba mes amunt que

mai, una Fira de Reis cada any mes consolidada, un pant que soluciona un pas a nivell conflictiu, una mostra extensa i ampla dels nastres mĂşsics del segle XX,

una Fira al Carrer, uns muntatges teatrals propis de gran nivell, una

residencia que ja s'ha posat en marxa, el grup excursionista a l'Himalaia, el projecte d'una histbria fotografica de Hanlleu, concerts de la Coral Regina, recitals

de Pets i Brams i Sapa de Cabra, mocions d'independencia a

l'Ajuntament, i un Andreu Pujadas que ens fa estar pendents d'un televisiu. Una televisi6 que

]oc

tamhe atorga un exit impartant al grup de rock

manlleuenc Stick Suant. I d'altres. I molts altres esdeveniments que la premsa de casa ha recollit tot dient-nos que ningĂş, fora de nosaltres, no pot fer de

nosaltres el que nosaltres vulguem.

Fa una mica que us deia que tota la festa no deixa de ser, perd, un breu parentesi. Que dura el temps de dir amen. Potser per alxd ens hem d'afanyar a omplir-la, potser per aixd ens hem d'obligar

a viure-la. Que ja

se'n

se'n cuida la vida de

cuida la vida de fernos fer papers seriosos;

demostrar-nos com

n'es

]a

d'eflmer tot plegat. Us voldria convidar, doncs,

aquests dies, a ser una mica mes bojos del que ho som normalment. A deixar de banda les coses absolutes. A deixar-nas endur per all6 que el cor ens dicta. A llancar-nos

de cap, sense manies, a la llibertat interior que ens netejar&

d'aquella extrema urbanitat de porexpan que no serveix de res i que ens far& ser, sense embuts, all6 que sempre hem volgut ser i que no gosem. I, despres

de la festa, no ens ha de recar sentir una profunda ressaca, com si tinguessim el pont de Can Holas enganxat al paladar. Per fer una festa normal, ja la tenlm cada cap de setmana. Aquesta es diferent. I, a mes a mes, nostra.

Rbans d'acabar, no em

s&

estar de llegir-vas el fragment d'un poema que

va escriure un home del nostre poble, periodista, poeta i assagista, que ens va deixar a la tardor passada: en Castestel, en Joan Castell i Ilasallera. I m'afanyo

a dir que, tant de bo, aquests versos haguessin pogut ser musicats

pel mestre Llufs Rmfrez, i tocats per en Josep H. Pujol a

l'orquestrina La

Simforosa, i proclamats en "alta veu" per en Joan Casadevall: homes, tats ells, lligats, a la festa, i presents, encara, a la F e s t a Major de

l'my

passat. En Joan Castell, escrivia, doncs, fa temps, aquests versos, carregats de futur,

"La vida immensa del m6n preparar& altres collites.

Lluny, ben lluny, la melangia.

L'any vinent hi haura camps nous i creixeran altres tiges."

ST .

Alcalde

de

Ilanlleu; Sr.

President

del

Consell

Regldors de Cultura: Srs. Alcaldes de Vic, llasies de Rnda i 3migues: lluny, ben lluny, la melangia.

Que la festa ja 6s aquĂ­.

Hanlleu, Festa llajoc 14 d'agost de 1992.

Comarcal; S c s .

Torelld;

=ics

i

S e n y o r e s i s e n y o r s , ban c a p v e s p r e Fia passet un any, 366 d i e s e x a c t e s , d e s d e q u e e n s trobavem s o t a a q u e s t e s v e l l e s i b e l l e s a r c a d c s d e l ' a n t i c celler d e Can Puget per n donar 1 donarvos l a k o v i n g u d a a i a F ~ s t nh j o r . De nou h i t o r o e n a ser i amb e l = t e i x objectiu.

S e g u i n t e l c r i t e r i d e l s d a r r e r s nnys, l ' A j u o t a e n t ha a d e s a t l a p t i c i ó a una persona e s t r e t a m o t l l i g a d a a l l a n l l e u p e r a t e i x i r amb l e s s e v e s p a r a u l e s e l p o r t i c I m g i n a r i d e l a > e s t a Crao d e l a nostra V i l a . I q u i m5.; a d i e n t p r a t e i x i r amb l e s p a r a u l e s que u n p o e t o ? .

I n l n n l l ~ up a r l a r d e p o e t e s 6s d i r e l nom, e n t r e d ' n l t r e q ,

d e J n c l c t 511s

i Codony.

De J a c i n t S a l o , poc o res s e ' o p o t d i r que n i n @ nu c n n r g u l , Prr u n a p x i t p r I n c o n s t a n t f o n t d e bones n o t l r i r r . que ha r s t n t p l r . p r r l i ~ d l c - i ppr a l t r a p a r t p+r SP= u n h o m prou p b r t i c i p l l t l l l P O e l m n c l l l t ~ r n lm n l l ~ u e n ~ .

PB E I O Y S , n mitjdn'. d p l s s r ~ x a n t a , j a d e o o s t m v a l e s =*ves m p t l t u t s @ t i q u e s en PI ~ I Faluga.

I f u l l l i t e r a r i q u e s ' e n c a r t a r ~ en e 1 p r l b d l c l o c a l Camarca. D e s d ' a l e e b o r e s i cooenqant e l 1980 ha a n a t guanyant premi rera p r e a i f i n s a a t r a s e s w r r I n t r e n t e n a , arreu d e l s P a t s o s C a t a l a n s i en a l g u n a o c a s i 6 , tamM, e o a l t r e s c o n t r a d e s d'Europe. S i voleu. i si no h o heu f e t encara, podeu I l e g i r - l o e n e l s v u i t l l i b r e s q u e d e I n seva o b r a s'han e d i t a t . eo r e c u l l a 1 a n t o l o g z e s d e n r t a m n t s l i t e r a r i s o s e g u i r l e s seves c o l . l a b a r a o ~ o n se n l a p r e m a c t u a l .

S i a i x 6 no C s p r o u , d i r 6 e l m x i n que e-i rot d e m m r i U S e s m n t a r C que 6s uo d e l s t r e s o s o n e n c s I r s t r e r , en G a i Snhpr q u e eorllra e s c r i u e n . I e s t r ~eo G a i Saber com bo taren Angel G u i ~ r A .Jonn m r a g a l l , J o s e p carner, llrrce R o d o r e d a o e l m a t e i x N m k n C i n t o V e r d a p e r . J a c i n t Slla o b t i n g u d a q u e s t crit 1 1 g u a n y a r , t o t e s i c n d a u u n a , l e s F l o r s d e l s Jacs F l o r a l s d e Barcelona.

COI d e i a abans. J a c i n t S a l a es u n d l n a s d t z a d o r d e s t a c a t d e l a c u l t u r a m o l l e u e n c a . En e l t e a t r e , on ha f e t d e s d ' n a t o r f i n s a d i r e c t o r , p a s s a n t p e r ser autor d ' u n a o b r a , premiada l a F i t d ~ Snntn L l ú c i a , i q u e a v i a t veurem e s t r e n a r . I e n l a m'lsica, t o t d i r i g i n t l a &ral Rogent.

A p a r t v o l d r i a f e r e s o e n t dp l a l e c t u r a d e l poem d e I n d a l , a c t u a l R e m r i a l J n l n Carrera, que c a d a any i a l c a p d a v a n t d e l g r u p d e t p a t r e FI Llambrot, ens fere el^ a V i l a m i r o s a un v e s p r e d ' h i v e r n

Prr t o t n i x b , eo nom d e I ' b j u o t a n e o t d e I l a n l l e u , e m c a l a g r a i r - l i l a s s v a c o n s t a n t t a s c a c u l t u r a l it l a v i l a , i l a q u e e n p a r t a e l nom a r r e u d e l p a i s I d o n a r - l i l ' n g m ~ m n tper l a l e c t u r a d ' n q u ~ s t prega que ha t i t o l a t FI.OC.1 DEI. F I ü E S i R F J A Y i qu- aomoGa d ' a q u e s t a aaoera.. . .