PREGO DE LA FESTA MAJOR DE MANLLEU A C ~ R E CDE FRANCESC RIBAS I SANGLAS. ALCALIlE DE L'AJUNTAMENT DE LES M A S I E S D E RODA I VICEPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL D' OSONA.
SENYOR ALCALDE, SENYORES, SENYORS, ESTIMATS MANLLEUENCS, AMICS TOTS,
L'acte que portem a terme avui i l'obsequi que em tributeu tot fent-me l'honor de pronunciar aquest pregó son una prova de tolerancia vers un vetera alcalde que, pels seus anys i experiencia, ha apres a creure molt més amb l'home que en les idees, siguin del color que siguin. Els anys m'han portat a relacionar-me cada vegada més amb la gent que no necessariament comparteixen les meves opinions. I així ho prefereixo. Per que les meves opinions les assoleixo jo. I ja en tinc prou a vegades amb el dialeg que mantenen els dos o tres subjectes que porto dintre de mi que, rares vegades, es posen d'acord. Per aixa amics, no sé a qui heu concedit l'honor de pregonar les festes de Manlleu: si al vetera alcalde rural de Les Masies de Roda, si a un membre dega del Consell Comarcal amb més anys que msrits, si a en Quiquet Ribas, aspirant a ser amic de tots, -i més que ningú dels manlleuencs- o a un veí de la Plana que, en la seva ja llunyana joventut, es va dedicar fervorosament a la practica de l'esport. Vull creure. que en el pregoner d'aquestes boniques festes de
Manlleu, hi conflueixen d'alguna manera totes aquestes personalitats esmentades. De manera que accepteu com a pregoner en Quiquet, un senzill alcalde d'un poble modest, membre del Consell Comarcal, veí vostre, esportista de fa molts anys i amic vostre de sempre. Aquestes s6n les meves credencials, no molt meritbries, perd almenys justifiquen la bensvola acci6 dels qui m'han confiat la lectura del Preg6 de la Festa Major de 1996, que ja a la bestreta, us la desitjo ben feliq.
.Parteixo de la consideraci6 que cada comarca és un plat ben cuinat, amb tots els ingredients geopolítics i socials que li s6n inherents i que s'han anat configurant al llarg de la histbria a través d'un lent procés de cocci6. En aquest context, La Plana és un plat de cuidada elaboraci6, equilibrat i de bon digerir. La dosi exacta de cada ingredient, entre el poc i el massa. Just de sal, sense escarafalls, tot assenyat. Som fills d'una cultura que es perd en la fosca dels temps i aixb li d6na al menú una cocci6 llarga, madura i barrejada. Osonencs de la mes variada procedsncia hi han aportat la seva idiosincrasia. Un pensador ho ha amanit amb el gust de fons del sentit comú; Un poeta hi ha posat el llorer aromatic dels poemes; un místic hi ha afegit unes gotes d'ascetisme i d'esperit; el mestre cuiner ho ha treballat tot amb tenacitat laboriosa i perseverant. Tot s'ha tapat sota la campana grisa de la boira i, amb una placida xup-xup de savis, sants, artistes, pagesos i jornalers s'ha anat cuinant aquesta maravella culinaria que en diem La Plana.
Per6 La Plana no és nomes aix6. Altrament fora un plat poc universal. S'hi trobaria a faltar aquella salsa personal, peculiar, la que complementa tots els gran plats i et convida a repetir perque alegra a tots els paladars. I aquesta salsa singular, indefinible, que sobte d'entrada, que et sorpr6n una mica perd universalitza el menú, l'hi posa la vila de Manlleu.
Potser aqul seria el moment d'encetar un florilegi d'alabances, típica dels pregons, i afalagar les orelles del públic amb la relaci6 de manlleuencs il.lustres, gestadors i configuradors de la personalitat de la vila de Manlleu. Podríem fer desfilar militars abnegats, com el Regas o els Llagostera; clergues i homes d'església, com FraBernadl, Enric Delaris, Sor Francesc Aguilar, el veguer Fedanci, els germans Viladomat . . . Podrlem perllongar la llista de manlleuencs i de les seves gestes tot fent durar el preg6 fins després del Castell de Foc.
Per6 en Quiquet, alcalde rural, ex-esportista, amic de tots, no ha vingut a espigolar fragments de la Gran Enciclopedia Catalana. En té prou en tastar i fer tastar aquesta salsa personalissima, manlleuenca i peculiar; aquest taranna de la societat manlleuenca que forma part prodigiosament de la més pura essencia de la que en diem La Plana . . .
Us hi heu fixat? Les coses de Manlleu tenen gust de Manlleu. No podem pas dir que, geneticament, el manlleuenc sigui un ésser diferenc~at.
Deia "Ortega i Gasset" que l'home "és ell i la seva circumstancia". I la circumstancia climatolbgica, histdrica, cultural, econdmica, de la vila de Manlleu no difereix, mig grau amunt, mig grau avall, un pam més o menys de boira, un any més o menys d'histhria, de la circumstancia generica de la Plana., Per tant, insisteixo: Manlleu es essencia singular de la Plana.
En canvi, descobrim trets que en podríem dir "cl~ssicamentmanlleuencs" i diferencials. I aixb ve de segles. Jo no soc pas dels que creu que s'hagi de prescindir del passat o de la histbria. Del passat en viu el present. Per tant: efectivament "a Manlleu tots s6n cadells" deia un roman7 popular de segles enrera, quant la majoria de la Plana, feudal i curial, era essencialment vinculada als Nyerros. Histdricament és també coneguda la facecia, que no té explicacions primaries i esquematiques d'un Manlleu Felipista inmers en una Plana austricista. Lo dit: del passat en viu el present, de la mateixa manera que l'arbre surt de la terra fecundat per les fulles caigudes d'altres arbres. Perque s6n precisament aquestes fulles caigudes que el podrir-se sota l'arbre li donen aquest suc, l'enriqueix i es converteix, a l'ensems, en mantell i abono. Així la histbria de Catalunya, com la histbria de Manlleu, és la que abona i explica el nostre present. Ser de Manlleu és un fet biol6gic que
d6na caracter. I no és, com podria semblar, un fruit localista, d'esperit de contradicció o de xovinisme provincia, sin6 un sentit voluntari6s i assumit de ser la consciencia complementdria, algunes vegades, i essencial, altres, de La Plana.
Reflexionem nomes en un fet concret: Manlleu és una localitat vocacionalment pagesa. El manlleuenc Francesc Rierola, resident a Barcelona, quan s'acomiadava dels seus amics barcelonins amb l'intenci6 de passar uns dies de repbs a la casa pairal de Manlleu, els anunciava amb patriarcal solemnitat: "M'en vaig ha passar uns dies a pages". Per tal de ressaltar alguns trets histdrics de la configuraci6 agropequdria de Manlleu, recordaré que a l'any 1810, encara bullint l'era Napoleanica, el pes de pagesia en el Terme de Manlleu es tant considerable que es parteix el municipi i neix 1'Ajuntament de Masies de Manlleu, bess6 al meu municipi de Les Masies de Roda. Serd, aixa si, una independencia efímera de només 34 anys, pera suficient per detectar el pols d'una intensa vida agrdria.
Doncs bé. Aquesta terra pagesa, pairal, de les tres fires de bestiar, unida a Vic per un camí rural i pedregós, desviat per un estret i rudimentari pont de fusta, ran el Molí de Miarons, a 15 hores del camí de Barcelona amb ranqueijants i feixucs carros tirats per 8 mules, inventa creativament pel seu taranna peculiar, el prodigi del Manlleu industrial. La vila de les fabriques, dels conflictes obrers, dels telers
i de la maquinaria, converteix la seva sequia d'hortes i molins en el canal del vapor i les turbines. Es tracta d'una imaginativa conversi6, fruit de la Revoluci6 Industrial del segon terc del segle XIX, aix6 si, sense canviar de ,vocaci6 pagesa, encara que es va fer necessari canviar aquell aire d'espardenyes de moliner i fanga d'hortela pel mono de filadora o de teixidor. Era la forca proteica, adaptable, d'aquest taranna manlleuenc obert a totes les novetats.
Un dels primers vehicles a motor que va aixecar la polseguera pels camins de la Plana anava a Manlleu i el tripulava 1'Albert Rossinyol. Els primers llums de gas que varen enllumenar les romantiques i crepusculars faroles a la comarca varen ser les de Manlleu a l'any 1870. I tot venia d'un franc& nascut a Besancon, un tal monsieur Alfons Humbert, que havia vingut a espetegar aquĂ a Manlleu fent-se vilata d'adopci6. I junt amb tot aquest creixement industrial, segueix creixent el blat, pasturant els vedells i les ovelles, sense que falti personal a can Ramisa o a can Rossinyol. Sense que les esquelles emmudeixin a l'ombra des telers. I com que els telers demanen maquines, Manlleu fabrica maquines. I com que les maquines demanen electricitat, Manlleu fabrica conductors elsctrics. La forca creativa de Manlleu no es para i a un temps la vila crea la funci6 i l'6rgan.
Quant el 1876 neix el ferrocarril de Granollers a Sant Joan, no es pensa amb Manlleu. La Reina Isabel I1 firma el decret sense que es faci esment de Manlleu.
Ni en les oficines de les mines dlOgassa, ni a la companyia de Ferrocarrils del Nord, no se'n parla. Malgrat tot, qu'an arriba per via telegrafica la noticia de la creaci6 de la llnia ferrea, les campanes de Manlleu voltegen alegrement. I es que la imaginació, la tenacitat discreta, el taranna peculiar de Dalt Vila, no s'ha adormit hi ha fet pressi6, desviant-10 calladament més cap a llevant. Aixi, el tren també arribar2 a Manlleu.
Una altra expressi6 d'aquest foc interior de Manlleu la trobem en la seva vocació gremial i associativa. Manlleu té exuberancia associativa. Té una facilitat genetica en articular patronats. Les fires, les institucions, les organitzacions, neixen' com a castells dels Xiquets de Valls: fent pinya des de sota. Aixi neix, quan correspon, les agrupacions esportista i cultural, el patronat de la Passió, els Tonis... amb un folre hum& sense un exc6s de noms propis. Manlleu és fet d' humanismes plurals : els Tonis, els "Hermanos",els consellers de l'Hospita1, els consellers de la Caixa... Per tenir, Manlleu te fins i tot un estil lleugerament sub-realista de l'humor. Recordo de la joventut la freqüencia en que algun company de tertúlia deia: "Ara us explicaré un acudit de Manlleu". Potser era en Xeran, o potser en Tori. I tots reiem de bona gana la gracia d'una facecia.
Una de les virtuts de Manlleu esta en la seva sorprenent capacitat dEintegraci6:L'any 1970 donava ocupaci6 industrial al 17% d e ' . cens laboral de la Plana. Aixi es: Integració social, multicultural i econ6mica. D'aquesta manera Manlleu ha estat capdavantera a la Plana en la incorporaci6 i humanitzaci6 de tot el flux migratori dels anys del desarrollisme. Manlleu esdevé aleshores una vila solidaria, tolerant, innovadora i vanguardista. Són en aquests anys difícils quan la societat manlleuenca destaca especialment per un esperit d'ansia de justícia, 10 qual obre les portes al principi d'una cultura més amplia que ens porta a l'estat actual dels nostres dies. Manlleu ha donat als no manlleuencs una personalitat singular, de manera que sense perdre les seves prapies essencies, s'han anat sentint empeltats de les essPncies classiques de la vila. Aixa Manlleu ho ha fet amb els fluxes migratoris dels anys 60, per6 també ho va fer-ho amb personatges que ja són hist6ria d'aquesta vila com 1'Humbert del Ges, com en Puget de Canejan o com 1'Enric Delaris de Colliure. Tots ells ha passat a ser membres vius d'una vila tant paradoxal que enalteix en les mistiques inspiracions de mossen Aulet o amb el pebre d'en Viladomat amb el seu "Fumando espero". . .
I permeteu-me que posi l'accent amb l'aspecte integrador de la societat manlleuenca quan encara a Catalunya ressona l'estridencia d'excessos verbals de caire polític amb fins no pas massa beneficiosos per la convivencia del nostre país. He dit al comencament del pregó que m'importa l'home i no pas les idees, i menys, les ideologies. Algunes ideologies sovint
esdevenen dogma. Per altra banda, les idees caltenirles mentre serveixen, i després han de ser substituides per altres noves. Cal fer com amb les sabates: Les porto mentre's serveixen. Després les llenqo. Ja qui diu que les idees governen el món, els paPsos, les empreses, o els ajuntaments. Jo crec, per el contrari, que el govern es cosa dels homes, 10 qual no vol dir que avui en dia, no estiguem visquent en un món a on es privilegien les idees, aixa si, les idees de la forca: competitivitat, lliberalisme salvatge, solidaritat mal disfressada, pragmatisme, i, a vegades justícia. Aquest Últim concepte sempre assoleix el sentit més classic: "SUUM CUIQUE TRIBUERE" (donar a cadascú 10 seu), un principi del mes que discutible dret roma, i que sovint se'ns revela insuficient. Ara be: poques vegades escoltem parlar de caritat, una virtut, que transcendeix el valor de la justícia i el món mateix de les idees i la politica. En aquest context Manlleu se'ns revela com una vila que te una sBlida fe amb l'esdevenidor. Per aixa la capacitat integradora de la societat manlleuenca cal atribuir-la no només al bon saber fer dels empresaris, sin6 tambe a la forma de practicar la justícia social i, molt especialment, a la manera d'humanitzar i espiritualitzar la naturalesa. I al inravés: la manera de naturalitzar l'esperit . Aquest és, des del meu punt de vista, el progrés que jo he vist reflexat en la societat manlleuenca des de que vaig fer-hi els meus primers amics en la practica de l'esport del futbol.
He dit al principi que no sabia si se m'havia concedit l'honor del pregó, pels modestos msrits del veinatge, per la veterania de la vara d'alcalde rural, pel
carrec comarcal, per la meva hist6ria tant estimada esportivament o per l'amistat que sempre he trobat a Manlleu. Tenir amics a Manlleu 6s un dret i un deure. Un dret que sempre he conreat i un deure que sempre m'he fet valdre. Tenir amics a Manlleu 6s tenir-hi la garantia d'una bona tertúlia, d'una segona llar, d'.una porta perpetuament oberta.
No puc evitar que hem surti del cor l'evocació d'una joventut ja massa llunyana en la que el futbol era un exercici de competició i d'amistat. La imatge del Manlleu de sempre se'm presenta viva, real. Qui no es recorda d'en Muntada, Montmay, Miró, Pla, Jaumira, Sanglas, Rierola, Oriol, Dot, Quim, Pozo, Arranz, bons jugadors i més bons amics, i l'enfilerada més recent dels companys Pbrez, Castells, Anglada, Franquesa, Telechea, Roset, Alamb, Panicot, Esquerra, en Joan Cheran, Romeu, Bou, Garriga, Bag6, Caballeria, Darnés, Delgado, Julio, Torrents Codinachs, Bonet, "PitelsM i aquelles tertulies a can Xeran, d'amics tants com volguem, perqu6 aixa esta entrellessat amb tota l'escala social de Manlleu. Vull recordar especialment avui als doctors Oliveras i Ania. L'Oliveras va estar un dels metges més animosos de la Plana. Per la seva part, 1'Ania ha estat tot un símbol representatiu de la vella medicina de capcalera i avui són moltes les famílies de la Plana que en tenen un record entrenyable per la seva ciencia i humanitat. Tots junts ens trobarem al cel.
Pero avans encara em queden moltes coses que fer a Manlleu. Actualment participo a tots els festivals: Tonis, Penya Flamenca, confersncies de tot tipus perqu& no puc evitar estimar Manlleu.
I ara permateu-me adreqar unes paraules a totes les persones de la tercera edadt. Que vol dir tercera edat? Deixeu-vos de romanqos us diu en Quiquet. Mireu, Cervantes va escriure la 2a. part del Quixot als 60 anys. Wagner va compondre "Parcifal" als 70. Miguel Angel el "Judici Final" als 90. Pau Casals donava concert de violoncels als 99. I en Quiquet Ribas catala de pro i alcalde constitucional, ser2 pare d'una bessonada als 105 anys. Anims i a disfrutar de la Festa Major. Jubilar-se no és acabar. Com dirfem en el teatre és només un final d'acte.
No vull que en aquest preg6 hi falti, una pinzellada als joves. A una persona gran se'l pot escoltar com memdria vivent del que efectivament és l'histdria. Podem dir als nostres joves que el mes interessant en aquesta vida, s6n la llibertat, la justícia i la solidaritat. Als joves no podem tractar-10s com si fossin un objecte de la nostra propietat. L'obligaci6 6s dir que siguin optimistes i que la crisi se supera amb esperanca, amb dialeg i amb amor.
No descuidem les activitats d1animaci6, que fomenta l'autonomia de les persones i s'aconseyueix una vida competent i gratificant. I sobretot estimeu molt les coses que els avantpassats varen Bsser capacos de realitzar en favor de Manlleu. Que no son poques.
I no us ho dic amb afany de lucre, aixa us ampliara l'admiraci6 i el prestigi dels qui us envolten.
Tots sou Ăštils i necessaris per enriquir Manlleu, dintre de les vostre reunions, professionals, convivencials i polĂtiques. Us queda un temps meravell6s. on queden moltes coses per fer, idees, propostes, una feina de molta il.lusi6 que teniu l'obligaci6 de compartir tots junt, fer madurar projectes de futur. Alcalde, sin6 t'agrada rectifica'm.
I, no podria acabar sense adreqar-me als bons amics Alcaldes, que bari transformat el poble amb una ciutat molt digne. Per tots ells, el 'meu reconeixement i agraiment per els molts consells que he rebut: tots m'han estimat.
Felicitats als directius Centenari: per molts anys!
de
la
Caixa
per
seu
Les meves primeres cosses amb la pilota varen ser amb l'equip de Joves Cristians de Manlleu: Xucla, Ferrer, Colomer, germans'Dot, Mas, Autonell, etc.. . I acabo també amb la pilota felicitant als directius de l'equip del Manlleu, per tots els continuats Sxits a 2a. Divisió, en nom dels ex-jugadors: UNA FORTA ABRACADA. Compartida amb els amics Pere Gil, Carlos RlfA, la familia Montada, Oliveres i Pep de 1'Herm.
Amics del Consistori de Manlleu, no estalvieu mitjans. Teniu la sort de celebrar la festa per l'agost. Marabella, vedettes, autoxoques, gegants i sardanes. Que no hi falti rés. Fa el dia llarg i podreu fer la pau. Fins i tot l'oposició us ajudar&. Jo els conec i puc donar testimoni de que els hi agrada la festa.
I des d'aquesta balconada que m'ha servit de trona us dic a tots els manlleuencs a reveure amb una forta abraqada. Conteu amb mi com un amic. Us ho diré amb aquestes paraules: estic aqui per servir-vos. Només demano salut per poguer-ho fer.
El més sincer agralment al vostra Consistori que m'ha conferit l'honor d'ésser el pregoner d'enguany. Que Deu us dongui salut i molt bona Festa Major. Grjcies Alcalde. PER MOLTS ANYS1