PREGO
F W A MAJOR 2M)4 MANLLEU
DES DE L-ANTROPOLOGIA
Franc-
Ligorred
Perramon
Veins, a m i n , e r o l t e u , a q u m k el n o n r e pregb
...
aixl comenqava el preg6 que vaig escriure per les primeres festes del barri de Grlcia l'any 1975. Aquell preg6 estava escrit en vers i tenia un marcat to criric donada la candent situaci6 politica del moment i el lamentable estat ucbaníst~c en que es trobava el barri. Jo era I'autor del preg6 perd no n'era el pregoner; ara, en canvi, m'ha tocat escriure'l i pregonar-la.
El preg6
que m'ha convidat a fer I'Ajuntament de Manlleu tampoc ser& com aquell, en vers, tot i que
combina
la reflexi6 antropoldgica amb el llenguatge
po4tic. Vull advertir que he acceptat la invitacib per motivacions pollriques, doncs tot i ser un veí no militant
i abstencionista, sempre he intentat mantenir
un actiu compromis polltic en relaci6 amb el meu barri, en relaci6 amb el
meu pable, en relaci6 amb la meva naci6 i en relaci6 amb altres nacions senre estat llunyanes d'aqui. Sempre he procurat mostrar el meu compromfs polític, tant en tertúlies locals com en congressos internacionals, així com en nombroses publicacions; un comprornfs polftic que en bona mesura coincideix amb les idees d'esquerres, republicanes i catalanistes.
Perd el que mes
m'inreressa observar, com a antropdleg, 6s el dramiric enfrontament
que es
segueix donant al m6n entre indlgenes i colonitzadors No pretenc convertir el preg6 de Festa Major en el mondleg d'un fdrum imagi-
nari; he volgut, per no ser menys, escriure un preg6 tripartit, on els records, la politica i la poStlca, convoquin als veins i ho facin a partlr precisament d'una crida per I'impuls dels valors del veinatge. A I'hora d'escriure un preg6 apareixen els records, encara mbs s! la relaci6
del pregoner amb el seu poble ha estar intermitent, amb llargues i intenses estades al poble i amb llargues i distants abssncies. Estic arrelar a Manlleu, s6c vel de Manlleu, per ldglques raons familiars doncs aquí vaig nPixer i aquf vaig passar la meva infantesa. Recorda carrer I saltar per les travesses de les v e s del tren i baixar i pujar pel carrer Rusiñol per anar a La Salle; recordo pescar gats a la bassa del Paqui i caqar grills de la P; recordo aventurades escapades al circ i anar a buscar gel amb bicicleta; recordo les botigues dei barri: la lleteria, la merceria, la peixeteria, la planxadora,-.;
recorda les sirenes
... Recordo
de les fdbriques i els bassals glaqats de I'Avinguda Diputacib,
moltes
altres coses, perd la memdria pĂşblica s'atura -per prudencia- all& on comenqa la memdria privada Amb els anys setanta v a n arribar temps de lluita social i d'accions clandestines, accions que van culminar en I'organitzaci6 de les festes d e Grdcia, on cridavem aquells lemes: entre tots farem el barri, volem els carrers arreglats o matarem el p t c . Les festes van ser
-%-un
dxir, un dxit de tots els veins.
Per a mi el centre de Manlleu e r a -i 6s- I'estacib d e ferrocarril; i'estaci6
...
era -i 6s- massa a prop de la casa familiar
i ei fet de que els trens m a r -
-
xeain i tornessin em va decidir, un bon dia, a marxar del poble; tenia la temptaci6 a la porta. Si eis nens esperaven amb il.lusi6 I'arribada del
tren
de la bruixa per la Festa Major, el meu tren preferit e r a el tren d e veritat; des de petit hi viatjava, des de petit hi pujava i baixava sense cap por. El tren em portava a la ciutat i a les muntanyes, ai sud i al nord, a I'est i n I'oest, a prop o lluny; finalment e l tren e m portaria a I'aeroport per viatjar m6s lluny, per viatjar fins a Amdrica. Per6 el tren que em servia per allunyarme del meu poble, del meu barri, rambe em donava la seguretat de que sempre hi podia tornar, de que era fdcil tornar; per a mi les ries no eren rectes, eren circulars Aixl, si per molts manlleuencs el centre
6s el cam-
panar -i tots sabem el diffcil que resulta anar mes enlld d e I'alcada del campanar-, el meu centre del poble era -i 6s- I'estaci6, un punt de partida gairebe infinit i un punt d e tornada segur. Si el campanar representa i'eix i el far per uns manlleuencs i, ja s'ha vist, que I'estacib 6s mes que una andana per a mi i -ben segur- per altres manlleuencs que han marxat i torna:
vi,
entre el campanar i I1esraci6, per completar aquest espai rripartit, cmbem el cementiri, d pum de trobada dels manlleuencs vius i dels manlleuencs marts. Perd com aquest no s6 si 6s per6 vol ser un preg6 de
... deixarem
Festa Major
els difunts en pau.
Vaig marxar per primera vegada a America I'any 1979; vaig marxar-hi tranqu~l doncs I'estaci6 seguia ai els til.iers.
reu
lloc com* fins ara, encara que ara hi manquen
Aquells enyorats anys de joventut passats al
poble m'animaven
a realitzar les meves afeccions predilectes: escoltar les paraules i observar eis homes. Acaddmicament se'n diu filologia i antropologia. El fer de ser d'un poble i de parlar c a t a l l m'ajudl -en arribar a
Mdxic-
a copsar que aild no sals s'hi parla castellk Fou aixĂ com em vaig interessar
pels pables amerindis -indĂgenes com el catald- i de tots ells em van atreure els maies, una cultura amb u n espiendor6s passat, amb un diIicil present i amb un incert futur, un incert futur potser tamb6 com el nostre.
.4 Mexic
em vaig dedicar a I'estudi de la literatura maia 1, f t m avui, segueixo analitzant I difonent les creaclom podtiques dels seus escriptors.
En els meus retorns
a Catalunya valg poder compaginar les investigacions
etnoliter&rles a m b l a
recerca de la presdncla catalana a Am$rlca.
En aquests darrers vint-i-cinc
anys de marxar i d e tornar a Manlleu els llibres -els meus I els dels altresm'han acompanyat amunt i avall, des de Girona a Mdxlc Districte Federal, e s de Barcelona a les c d i d e s terres males de Yucatdn, 1 d'alll fins I8Empord& perd.tant els Illbres,com jo,retornem a Manlleu I sovint ho fem e n tren. A I'hora d'escriure un preg6 -passant a l discurs polftic- hi caben, sens dubte,
les reflexions antropoldgiques, comenqant per
aquells tdpics enunciats,
com
I'orgull6s "s6c de Manlleu" o I'egolsta "Manlleu 6s el meu poble"; c r e c que els comparteixo tots dos. Tamb€ cal reflexionar sobre alid de que "6s manlleuenc tot aquell que viu i treballa a Manlleu", encara que no conv6 avaluar el grau de manlleuneitat de cada habitant del poble, doncs ser manlleuenc senzillament vol dir sentir-se manlleuenc, com ser catala' vol dir sentir- se, saber-se, catal& Aquestes reflexions ens porten al tema de la immlgracl6, una realitat local complexa de la qual, en general, se'n sol fer un r+id
reconeixement estadistic
perd poques vegades se'n f a un detingut anilis1 o raonament.
L'origen
de
I'aetual Immigracl6, per m6s que €s vulgui Interpretar per raons econdmlques -pobresa del mal anomenat Tercer M6n-, €s inequfvocament polftlc: el colonialisme europeu establert, els darrers clnc-cents
anys, a Asia, a AmPrica, a
Africa, ha generat que les poblacions locals -indlgenes-
s'empobrissin i fossin
marginades, segle darrera segle, en els seus propis territoris. Si es reconeix que la lmmigraci6 €s un fendmen social problemitic per la societat europea, imaginem-nas
que problematica que va ser -i €s-
la colonitzaci6 per bona
part de la poblaci6 mundial. i que diflcll resulta explicar a aquesta poblaci6 mundial -empobrida, que no pas pobre- que d'all;
on els hi han arribar moltes
desgracies els hi poden arribar ara algunes solucions Es pot
admetre que
les causes de la irnmigraci6 s6n polftiques -i fins a c e r t punt econdmiques-, perd 6s ben segur que els efectes de la immigraci6 s6n sempre culturals. Com a antropdleg crec fermament en la globalltzaci6 de la pau, de la justlcia
i de la llibertat, perd dubto dels fdrums que fan de la diversitat un espectacle folkldrlc, gastrondmic, turfstic, religi&,
...
llngüfstic,
doncs no confio en una
globalitracl6 unificadora de les cultures I de les llengües recolzada per I ' e f i c a ~ manipulaci6 dels mitjans de comunicacl6. Si han calgut segles d'hlstdria perquP tots els pobles construissio cultures, seria deplorable per a I'individu
la desaparic16 de la diversitat; quan les
persones deixen de ser éssers que creen i viuen en societat per convenir-se
... )
en estadlstica (contribuents, clients, immigrants, turistes,
€s f k i l percebre
que alguna cosa no marxa prou bB en el desenvolupament
d e la humanitat.
Es pal& el dinamisme social que suposen els contactes culturals, la intercuituralital, el dilleg de cultures,..
perd cal denunciar
immigracions i els desplaqaments
provocats per
basada -com sempre- en el t r i f i c d e persones.
I'oficialitzaci6
I'actual
explotaci6
d e les colonial
Per aixd, parlar ingenuament
d'integraci6 6s descondixer els tortuosos camins del
mestissatge:
h e viscut
en un pals com Mexic on el poder6s aparell estatal elogia la brillantor del mestissatge quan avui no c a l ser antropdleg per distingir, pels pobles
i per
les ciutats qui s6n els indigenes i qui s6n els estrangers, a qui jd anomeno, sense por a equivocar-me, colonials;
tamb6 a Mdxic existeixen desenes d e
llengües originiries perd ¡'única oficial 6s ei castelli. Si b6, culturalment, la conversi6 de ['indígena en mesrls o del mestís en indigena 6s qüesti6 d'histdria -de temps-, i els llmits e n t r e el que 6s indígena i ei que 6s mestís es poden confondre, no €s menys cert que
el m i t e del
mestissatge amaga sovint i arreu interessos colonitzadors desintegradors que integradors: m'apropio del que 6s teu per millorar el que 6s meu...
mes el
colonial vol absowir a ¡'indígena Les societats occidentals, governades per opulents e s t a t s experts en guerres preventives, no han volgut o sabut harmonitzar els irrenunciables drets d e ¡'home amb els no menys irrenunciables drets dels pobles S'ha avangat -no pas a tat el m6n- en benestar social perd e s va enrera en revitalitzaci6 de les identitats cullurals. Els contactes lingülstics, per exemple, s6n enriquidors: jo mateix, a I'analitrar les aportacions d e les llengües amerlndies al catal8 vaig registrar que veus -tan nostres- com patata, xocolata, ratafia o torniquet, tenen e i seu, origen en les ilengües dels veritables
pobles americans.
El bilingüisme
unidireccional condueix a la rubstituci6 lingülstica, €s a dir, a la mort a llarg termini, sense presses i sense pauses, d'una de les dues llengües en contacte.
Per6, entre I'apassionament d e babel i la' fredor d'internet, prefereixo quedar- me
...
amb la gran coniuri6 que amb la gran desolaci6
tot i que la tradici6 i la
modernitat ben portades han de ser ben rebudes 'iambe I'invent de les comunitats autdnomes, tan eficaq pel centralisme, troba coix1 en una burocritica constituci6 europea -emparada d'estadística i desemparada de cultura- que reconeix als ciutadans i als estats i deixa de banda als pobles i a les nacions Acusar als nacionalismes d e reaccionaris i de terroristes s'ha convertit en un esport retdric distintiu dels estats i d e les actituds m6s colonials.
Davant d'aquest esp8s panorama sociopolític cal tenir en compte que els pobles -i ara em refereixo als municipis- eis construeixen i els destrueixen els seus veins. L'Ajuntament
hauria d'organitzar
el
moviment
veinal - la immigraci6
interna- restablint els confosos límits dels barris; i cal fer-ho no per conformar espais urbans tancats sin6 precisament
per fer que rots els veins s'estimin
...
mes el seu entorn, el seu carrer, la seva plaga, les seves botigues,
D'aquesta
manera, impulsant el veinatge, el funcionament del poble seria mes dindmic i s'evltaria una especulaci6 immobiliPria que genera violents impactes arquitectdnics i aixeca, per damunt d e tot, insuperables murs entre veins. A Catalunya, despres d'una imperfecte transici6 democrltica, sembla comengar un nou període polític.
La meva recent observaci6 clandestina -noctucna mes
que diurna- de la realitat manlleuenca em porta a pensar que els q u i governen 1'Ajuntament tenen i'oportunitat de procurar eficagment per la qualitat de vida deis veins, invertinr els impostos en benestar social, perd sobretot en felicitat; i quan dic felicitat no e m refereixo a pa i circ, encara que potser si a la caseta i I'hortet. No 6s necessari projectar plans estratPgics costosos per resoldre certes mancances d'infra,4structures
fdcils d'observar al poble: per qu8 no arreglar les
malmeses voreres del carrer Rmiñol fins a I'estaci6
o el ruin6s estar dels
edificis del Doicel; per qu8 no rehabilitar les tristes imatges de I'hospital o d'algunes fonts del poble; per qu2 no revertir les freqüents pudors e n favor de les olors; per que no millorar el trdnsit, restringint I'acces d e cotxes al centre de la vila i del barri de ]'Erm, arranjant
el cul-de-sac de I'antiga
carretera a la Gleva o partint per la meitat algunes rotondes;
per que no
establir un transport urbd eficient; per que no promoure el corner* a l c e n t r e del barri de Grdcia; per qu2 no coordinar les activitats de les diferents asso-
... )
ciacions manlleuenques (culturals, esportives,
e n benefici
de la convivencia
de ia gent gran i de la participaci6 d e la gent jove.... Avui, com ahir, les grans obres arquitectdniques -de disseny- e s converteixen en mausoleus del passat, per aixd penso que s'han d e fomentar espais dignes, nets, cdmodes, verds, segurs; espais públics que dignifiquin la qualitat de vida dels veins.
Els antics maies en el seu llibre sagrat, el Popol Vuh, alerten de que les coses acabaran amb I'existencia de I'home.
De f e t , el dia en que t o t s els
...
pobles del m6n tinguin els cotxes, les cases, els mdbils, el ciment, el p l b t i c ,
que hi ha a Manlleu, el caos estar$ assegurat. Per aixd 6s decisiu procurar, com fan eis maies actuals, la identificaci6 ecoldgica de les persones
amb
el seu entorn; a la nostra Plana la regeneraci6 dels rim i del $61 6s una empresa prioritaria donada la continua agressi6 que han sofert d e les aigües i de les terres. 5
la
majoria
Un pregb no 6s un discurs polltic on t o t s els candidats e s proclamen guanyadors i on s'afirma haver-ho f e t tot b6 o e s promet fer-ho tot be; un pregb ha de recordar, denunciar, esbombar, divertir, pregar,.
..
Crec que
I'Ajuntament
de Manlleu disposa de les condicions per resoldre -amb dxit- aquests aspectes ptictict de benestar i concdrdia; perd tarnb6 s6c conscient que a qualsevol Ajuntament li resulta difícil complaure, ajuntar a cots els veins, precisament perque hi ha veinz que renuncien als beneficis solidaris del veinatge a canvi dels perjudicis solitaris de les gabies d'or. L'alcalde ha de s e r el bon xerif d'un'poble tranquil. L'Ajuntament ha de rebutjar la tempcaci6 de convertir la política en policia -en pur manteniment de I'ordre públic-, i exercir una política de tolerincia sostenible i de proximitat e n t r e veins, una política civil basada en el b6 col.lectiu. S'ha parlat de records i s'ha parlar d e pollrica des d'una visi6 antropoldgica. Per cloure aquest pregb tripartit voldria aporrar-hi una dosi d e poesia. Us llegir6 dos breus poemes que vaig escriure fa anys i que fan referdncia a dos indrets d e Manlleu: el primer -6s histdria o Ilegenda- parla d'aquell monument a la serp de prop del Ter; el segon parla d'un espai viu, gracies als seus veins, com 6s I'Avinguda Diputaci6. (1)
el monument a la sero era a prop dels safareigs d'abans i d'ara i la serp s'hi passejava; desapareixen les pedres perd es belluga la carn i avui la sero es passeja mentre els COSSOS es mouen parlant.
eres d'un gris amb pals de dues dones xerrant a la porta, silenci en els arbres no et veus les mans d'asfalt i els rocs dormen, torrents, la pluja et fa mes clar a la nit, ets fosc sempre, tat camina paral.lel, cases, arbres i terra; tu no et mous, ets una ratlla amb gent que dibuixa flors;
-
/neixen
i moren finestres endim, e t s un braq amb gent que riu i que 16 por, e t s una flor -6s el teu secretque t'hem dibuixat nosaltres veins; carrer e t s d'un gris sense p o l r Encara que aquest preg6 no hagi lloat l a gesti6 d e I'Ajunrament e n el darrer any, .espero que s í s'hi hagi percebut la confianga e n la voluntat política dels qui avui governen
&&b.
Tambe m'agradaria que el preg6 servís per mostrar,
a partir
d'uns records, d'unes observacions antropoldgiques i d'uns versos, la meva estimaci6 per Manlleu, un poble del qual h e marxat moires vegades perd ai qual m'agrada tornaeh$sempre.
Com a veí del meu carrer, del meu barri i dei meu poble, us desitjo un f e l i s Present i 'una bona Festa Major. Als veins us recomano que camineu pels c a r r e r s i les piacesALp&!e i que recolzeu, a m b critiques i a m b propostes, a aquest Ajuntament. A I'Ajuntamenr de h.lanlleu li desitjo sort i li prego -de preg6que promogui amb decisi6 el veinatge, un veinatge fonamental per la prosperitat de tots els veinr
Francesc Ligorred Perramon Calella de Palafrugell, juliol 2004
FRANCESC LlCORRED PERRAMON (MANLLEU,1956) Antropblepl. Fa estudis de Filoloaia His~Bnicaa la Universitat Autbnoma de Barcelona (Giron=i ella aterra) i de ~in~iiistica a la.~scuelaNacional de Antropologia e Historia de la Ciutat de Mtxic: tambe cursos de doctorat a la Universidad Nacional Autónoma de Mexic0 (LMAM), sent deixeble dels maistes Otto ~chumanni ~ h ó And p a l o . De 1979 a 1985, viu a Mkxic, Districte Federal, i realitza treballs de camp a la península de Yucalh on aplega lranmiu i vadueh textos maies de la tradició oral. El 1985 rep el premi de lingilistica',Fray Bemardino de Sahagún", que atorga la Secretada de Eduoación Pública (Mexic) per la seva tesi Considerociones sobre la literorura oral de 10s moyus modernos. De 1986 a 1992 6s redactor del Diccionmidels Corolons dXmPrico ( 4 vols.) editat per la Generalitat de Catalunya; I'any 1990 visita tots els paisos d'Amkica Cenual per estudiar-hi la prestncia catalana. De 1985 a 1991 i s vocal de la Sociedad Espaiíola de Estudios Mayas (Universidad Compluteme. Madrid) i col.labora amb la Fundación Mapfre-America De 1993 a 1999 retorna a MIxic com investigador d'etnoliterahua maia a la Unidad de Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de Yucatán..~ (Merida): en aauesta sesona etam americana oromou i analitza u . les creacions acruals dels escriptors maies. i, funda el Casal Caral; de la Península de Yucaran. Des de 1985 ha participat en trobades internacionals de Glologia d'anmpologia i de mdstica (iatin American Indian Literatures Associahoh Ibemamerikanisches Institut, Congreso Internacional de Mayistas, Latin American Studies Association. ..) Ha dictat confehcies i seminaris de la seva esmialitat a les universitats de Barcelona, Auldnoma de Barcclom de Vic i de Girona (Cdunya), a la de Rrcmen (A!enanya). 3 les UmvmiL? dedi SN& de Boloma de Torino I de Sima (IlAiia). i a Ics unisenltJls autboomes de ~&aLini ~ a m ~ e c (Mtxic); hr tambe a l'R&amerikanisches Institut de Berlia al Cenm d hformacli i DocumcntaciO Internacional a Barcelona (CIDOB) i a dc Coownc16Ibcrommcana. H3 publicat um rrcntcnd d Wlcles a I'lnsllNt revistes apecialitzades'd'Am&rica i d'Europa (~thr;ica,Revista Espaiíola de Antrowlonia Americana Butlleti Americanina Indiana Iberoamericana Bulletin de la Soci&&Suisse des Americanistes, Colonial Latin American Rcview, Mesoameriq.. ),. col.labora, des de 1993, a la premsa de Yucatán (Suplement Cultural Unicornio) i edita I'obra Perswctivus on~rowlóaicos en el mundo w o (Madrid,l991). . .. h autor dels llibres: Poroul¿s de les l1enpr.r rl'.&nirica (Generalmr de Cdtalun)3. Barcelona 1991 ,. ). ienmar indiesnu dd .M<x,cr, v iennoum2rico !41i~irc..\lidrid. " 199?), Abya-Yoio. Anrologia deiireroiures ~ m e k c m e (Generalitat s ds Catalunya Barcelona 1993). U Moyorhonoob li k i b / Lar roces de la escrirura (Enroyos y rexros de lileroruro mwoi Wnivenidad Autbnoma de Yucatin, MIxic, 1997). Presencia raroiono en 1.1prn:rnt~L . i Yucorun ¿ (F1 Colcgio de Jaliso, hltdc. 19981 I Ilovar? C'olun,obr /.4nnres ¿inolii¿rruan oorl el l":orin d<I rrelo .KW chlddondo Fditores del Mayab, ~ k i c2001). .
, . ~ .
.
u
A Madles va esludiar a l'escola La Salle i I'any 1975 fou un dels promotors de les b e col.labori com autor dels presons d'aquells Festes del Bmi de Gdcie on m primen anys. Edita el recull de poemes Primer desenilo~hivernal per soni Jordi (1976) i te inMites I'antologia poetica ,4 prop de la borono i la novel.la Tres persones. En I'actualitat viu a I'EmpordA on compaGa treballs a I'empresa ruistica amb les investigacions antropologiqurs i filolhgiques americanistes.