DIUMENGE, 21 DE MAIG DEL 2017 ara
54
Cultura HISTÒRIA 01
Una investigació destapa la Barcelona que va estimar els nazis Després de quatre anys de recerca, es publiquen proves gràfiques de l’empremta hitleriana a la ciutat SÍLVIA MARIMON BARCELONA
El 3 de maig del 1945 el consolat alemany a Barcelona va celebrar una cerimònia perquè la ciutadania pogués dir adeu a Hitler, que vençut i desesperat s’havia suïcidat el 30 d’abril al búnquer de Berlín. Segons la premsa, més de 12.000 persones van deixar el seu testimoni als llibres de condol. Van voler acomiadar-se’n el governador civil, l’alcalde accidental, el cap de la Guàrdia Urbana i de la policia... I, el més inquietant, “públic de totes les classes socials”: “Pudimos ver largas colas, integradas por personas de todas condiciones que, con el dolor impreso en su rostro, iban a manifestar su hondo sentimiento”, informava Solidaridad Nacional. Va ser el colofó final d’una llarga relació entre l’Alemanya nazi i la Barcelona franquista que havia començat el 1939. “Hi va haver una gran complicitat entre les autoritats locals i el règim alemany, però
fins ara no hi havia la voluntat institucional perquè això s’esbombés”, assegura la historiadora Mireia Capdevila, que firma, amb el també historiador Francesc Vilanova, Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) (L’Avenç, Ajuntament de Barcelona i Fundació Pi i Sunyer). Capdevila, de fet, no ha trobat el llibre de condol que suposadament van firmar milers de barcelonins: “Va desaparèixer i, com a mínim, pel que sabem, no és en els fons documentals públics”. Potser no sabrem mai qui va plorar la mort de Hitler, però la presència nazi a Barcelona ha deixat un important rastre gràfic. Després de més de quatre anys rastrejant els arxius, els dos historiadors han trobat prop d’un miler d’imatges, i en mostren unes 300 a Nazis a Barcelona. “Al llibre demostrem que la complicitat amb els nazis no només es burocràtica i diplomàtica, sinó que també s’hi va abocar part de la societat civil –diu Capdevila–. Hi havia
Mutació “Es volia netejar el passat roig i entrar en el nou joc polític”, diu Capdevila
la voluntat de netejar el passat roig per entrar en el joc d’una nova escenografia política”. Com descrivia la premsa de l’època, “hay que expiar los pecados de la Barcelona roja”.
Engalonin els balcons! El consistori volia que es donés una calorosa rebuda a Himmler Un dels moments de més clímax de la presència nazi a Barcelona va ser la visita del cap de les SS, Heinrich Himmler, l’octubre del 1940. L’Ajuntament no va saber que el jerarca nazi visitaria la capital catalana fins a cinc o sis dies abans, però s’hi va abocar de ple. “Es va engegar tot un engranatge municipal per mentalitzar i conscienciar la població perquè rebés Himmler amb els braços oberts –assegura Capdevila–. Es van publicar bans d’alcaldia en què s’insistia en l’agraïment al suport militar i econòmic de l’Alemanya nazi durant la Guerra Civil i s’explicitava la simpatia franquista per les gestes nazis en la nova guer-
ra europea. Es va demanar que els ciutadans engalonessin els balcons i que sortissin al carrer, i es donava permís als funcionaris perquè fessin festa”. Himmler, que, segons es va dir i repetir en les dècades següents, volia saber si el Sant Grial era amagat a la muntanya de Montserrat, també va visitar el monestir, on el va rebre el pare Andreu Ripol. Els autors del llibre han parlat amb els seus nebots, que expliquen que l’oncle no tenia gaire bon record de la visita i que va descriure el jerarca nazi com un home “arrogant, antipàtic i altiu” i amb pretensions pseudointel·lectuals. Malgrat les penúries econòmiques, el consistori barceloní no va escatimar diners: va destinar 14.367 pessetes als sopars i dinars de gala.
Esvàstiques a Barcelona Hitler exhibit a la Universitat de Barcelona i al Parlament “Hi va haver una ocupació física de la ciutat, com es pot veure a la cartogra-